El músic Carles Santos homenatja el gran mestre Johann Sebastian Bach a l'espectacle La pantera imperial. N'havíem vist una versió reduïda el 1997, al Teatre Lliure de Gràcia. Ara el músic de Vinaròs torna al Lliure, a Montjuïc, a la Sala Fabià Puigserver, després de representar l'obra pels teatres de mitja Europa. Hi presenta l'espectacle al complet, amb el cor de cambra Lieder càmera, amb una trentena d'intèrprets.
L'escenografia comença al vestíbul del Palau de l'Agricultura amb caps de Bach gegants d'espuma, de la mida dels vint-i-vuit que retrobarem a l'escenari. Un escenari on els intèrprets juguen en un univers oníric, on tot es mou i on, per sobre de tots els elements, triomfa la música de Bach, insistentment i obstinada. El primer pas, diu Santos, "és treure J. S. Bach de l'espai específicament musical i portar-lo al maquillatge, al vestuari, a la llum, a la paraula, si cal, al moviment invenitable, al joc del teatre, en definitiva, a la lectura teatral d'un clàssic de la música." El virtuosisme de Santos al piano es lliura a la poètica musical del mestre, en fa variacions, s'hi embolcalla. I s'hi rendeix, a la darrera escena, amb els braços en creu i, finalment, amb humilitat, de bocaterrosa. De camí cap a casa, Bach ressona persistent en la pluja que cau sobre els nostres paraigües. A casa, Bach encara és dins nostre com una obsessió. La nit en blanc.