CAIXMIR I LADAKH, DE JOAN RAMELL

Cada viatge reescriu el mapa del jo
Ranjit Oskote (Bombai, 1969)

El fotògraf d'art Joan Ramell ha viatjat per tercera vegada a l'Índia. En contrast amb l'estiu extremadament calorós mediterrani, el destí l'ha portat al fred del  Ladakh i a creuar els territoris abruptes de l'Himàlaia. N'ha seleccionat unes imatges excepcionals que recull en dos opuscles: Ladakh. Paisatges de l'Himàlaia, fotografies de la natura magnificent, sense altre text que  la referència de localització; i Caixmir i Ladakh, fotografies i anotacions del viatger que suggereixen el context de l'instant fotografiat.  Una joia.   

Stupes de Zangla, vall de Zankar (Ladahh) 

Foto: © Joan Ramell 2026

 Stupes. Funció espiritual: Són llocs de veneració on es guarden objectes associats amb Buda o mestres espirituals. Els budistes les voregen en el sentit de les agulles del rellotge mentre mediten. Representen la ment il·luminada de Buda i els elements de la naturalesa (terra, aigua, foc, aire i espai). Materials: pedra, maó o fang compactat i palla. A causa del clima de desert fred, el fang no es desfà i les estructures poden aguantar dempeus durant centenars d'anys. 

Gaudeixo d'aquestes fotografies d'art i de les proses poètiques que s'hi inspiren i em convoquen a saber-ne més sobre les imatges que el viatger ha escollit per compartir i dels relats i impressions que les contextualitzen. En aquest viatge, Joan Ramell ha fotografiat la façana de la realitat de persones i pobles de Ladakh, a l'extrem nord-oest de l'Índia. A més de mil quilòmetres, a la mateixa serralada, a la zona que limita amb el Tibet, la glacera de Lang Tang s'ha desprès i ha arrossegat gel, aigua, roques i sediments cap al fons de la vall. Ha arrasat pobles sencers. L'impacte humà ha estat de dos-cents morts i centenars de desapareguts. Les fotografies del viatger i l'actualitat ens fan entendre la dificultosa convivència dels humans amb la imponent serralada de l'Himàlaia.

 

L'home vessa aigua sobre l'aigua en un gest 

que no és inútil: retorna al riu sagrat l'aigua

que li ha sobrat després de rentar-se l'ànima. 

Joan Ramell 

 

contacte

 

 

 

SABÓ CÍTRIC

Sabó cítric casolà elaborat a partir de sabonets d'hotel.

Foto: Paüls, 2026 

Estiu de reciclatge artesà! He convertit els sabonets d'hotel que guardava com a record dels meus viatges en un nou sabó cítric. La llimona hi ha aportat el toc final amb una aroma fresca i estimulant. Per a la fórmula, he combinat unes proporcions que vaig trobar a la xarxa amb els consells d'elaboració de la meva amiga Montse F. R., de Duesaigües, que ha fet sabó natural de manera tradicional. Vegeu-ho:

Ingredients i materials:

100 grams de restes de sabó. 

50 a 100 ml d'infusió de pells de llimona.

3 cullerades de suc de llimona.

1 culleradeta oli d'oliva.

Ratlladura de pell de llimona ben seca.

Gotes d'oli essencial de llimona.

Motlles de silicona. 

Elaboració:

a) Ratllem els sabonets amb un ratllador de cuina.
b) Escalfem al bany maria a foc lent els fragments ratllats i anem afegint la infusió de pells de llimona lleugerament tèbia i el suc de llimona a poc a poc. Ho remenem amb cullera de fusta fins que els grumolls es fonguin i aconseguim una textura cremosa.

c) Retirem el sabó líquid del foc i afegim la ratlladura de llimona ben seca per evitar fongs i unes gotes d'oli essencial per potenciar-ne l'aroma.

d) Aboquem el sabó líquid als motlles de silicona.

e)  Deixem solidificar el sabó en un lloc fresc i sec (de 24 a 48 hores.)  

 

La col·lecció de sabonets d'hotel i els fragments de sabons de tocador està gairebé intacta i me n'esperem més, encara. Tinc previst convertir-los en sabó de romaní i sabó de menta. Continuarà...

'ILLES FÈROE', DE JOAN RAMELL

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Illes Fèroe, amb fotografies i proses poètiques inspirades en el viatge a l'arxipèlag. A la coberta, una instantània de l'illa de Vágar, la cascada de Múlafossur, amb què desemboca el riu Dalsà a l'Atlàntic. La citació que obre l'opuscle és un poema del feroès William Heinesen (Tórshavn, 1900-1991), nascut a la capital que porta el nom de Tor, el deu del tro de la mitologia vikinga. 

Tan sols un apunt del que havia estat visible i que ara es converteix en un llenguatge antic, abans de les paraules, convidant-me a la pregària de la seva contemplació. Tot esdevé sospir, suggeriment. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

Ramell mostra la mirada artística de tal manera que el paisatge, l'ambient és l'excusa per a projectar-hi aquesta mirada. Diu l'autor que ha trobat «la porta astral que connecta llocs distants separats per l'espai-temps, l'accés a una altra dimensió més enllà dels somnis impenetrables» S'emporta la descoberta d'allò que no és a les guies turístiques d'unes illes humanitzades i, alhora, salvatges sense ni un arbre a causa del vent huracanat i la salinitat del mar. Les fantàstiques fotografies i les proses poètiques que les acompanyen inviten a la recerca, a voler saber més d'aquest tresor.

Per les clivelles dels núvols, abans de la pluja, els raigs de sol mullen el mar encalmat. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

                                               

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

'LA MADONNA DI MAGGIO', DE JOAN RAMELL

 

Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes simultàniament.

 

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita a construir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)

 

 

 

 

Per saber-ne més, en aquest blog: 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

'VIES CREUADES', EN EDICIÓ DIGITAL

LLEGIU el llibre en línia

i /o

DESCARREGUEU el llibre en format PDF

 

Em plau compartir el llibre Vies creuades, recull de vint-i vuit narracions breus amb els viatgers de trens com a protagonistes.
En el microcosmos d'un vagó de tren, els passatgers són ciutadans vulnerables que comparteixen biografia mentre dura el viatge. Pot ser que, enmig de l'aventura vital, no sàpiguen en quina estació estan aturats, després que hagi caigut la catenària i la megafonia hagi fet figa. Però, malgrat que n'hagin de ser evacuats caminant entre vies, continuen viatjant en tren amb un somriure. Sisplau per força.  

Vaig respirar fondo, vaig girar un altre full
i hi vaig escriure: escenari: tren.

BENJAMIN STEVENSON
Tothom en aquest tren és sospitós 

VIES CREUADES

 

HEMEROTECA 

* Vies creuades. Edició digital. A 'Publicacions' del web Lena Paüls. Octubre 2025

* Vies creuades. Edició digital. «Punt i a cap», 17-X-2025 

 Grafismes de publicitació de Vies creuades 
Octubre-desembre 2025

 

MURAL CERÀMIC 'LA ROTONDA DELS TRANSPORTS'

Mural 'La rotonda dels transports'  
Intercanviador de metro i FGC, sota la plaça de Catalunya

A la rotonda de l'intercanviador de metro i FGC de la plaça de Catalunya de Barcelona torna a lluir amb l'esplendor original el mural ceràmic dedicat als mitjans de transport. S’hi veuen representats vehicles de diverses tipologies i cronologies. Cadascun va acompanyat d’un nom i una data que solen indicar l’inventor o el nom del mitjà de transport i l’any en què va aparèixer.

El mural havia perdut tessel·les de gres ceràmic per caiguda o per vandalisme. Tant la restauració anterior, fa més de vint anys, com l'actual, han anat a càrrec de professorat i estudiants de l'Escola Massana, que és d'on van sorgir els sis plafons, el 1969.

Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. 

Gaudim-ne sense presses. El tren i el metro ens esperaran i encara arribarem d'hora. 

EXPOSICIÓ 'PETITA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA'

Espai Mercè Sala (Metro Diagonal) Enllaç extern

Oberta fins al 28 de febrer

L'Espai Mercè Sala acull aquesta exposició basada en el llibre Petita història del metro, un viatge de 100 anys a través del les detallistes il·lustracions de Pilarín Bayés i els textos de Daniel Venteo. 

Què hi aprendrem?
* Quan que es va inaugurar la primera línia del metro de Barcelona.

* Que durant la Generalitat republicana el metro ja va arribar a l’Hospitalet de Llobregat.

* Que durant la Guerra Civil espanyola la ciutadania va utilitzar-lo com a refugi per a protegir-se de les bombes.

* Quan es va municipalitzar i convertir en un servei públic.

* Que el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el metro va fer un nou impuls obrint-se pas cap a Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

* Que avui el metro de Barcelona té 125 quilòmetres de vies i fins a 165 estacions que faciliten prop de 280 milions de viatges l’any.

* Que la línia 9 acaba a l’aeroport del Prat, és automàtica (sense conductor) i una de les més modernes d’Europa.

A BARCELONA, LA MILLOR BIBLIOTECA PÚBLICA DEL MÓN

Biblioteca Gabriel García Márquez
Pl. de Carmen Balcells Segalà, 1
Metro L2, Sant Martí. Bus: H12, V19

El multipremiat edifici de la  Biblioteca Gabriel García Márquez és una espectacular construcció de vidre i fusta (confiem que els corcs no hi facin cua) amb la vegetació exterior que filtra la llum. Tot l’interior està governat per un buit que travessa l’edifici, del semisoterrani a la planta tercera, cinc nivells en total. Va obrir el 28 de maig de l'any passat i no para de tenir visitants adults que, com nosaltres, voldrien tenir-la a prop per anar rampa amunt, rampa avall i reposar mig endormiscats mentre es va fent fosc a les hamaques, amb una revista d'actualitat a les mans (perquè no sigui dit). 

L'especialització de la biblioteca, com indica el nom en honor a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez, és la literatura llatinoamericana. Sembla que la comunitat llatina veu la biblioteca com un lloc propi i la direcció rep nombroses propostes de presentacions i d'activitats.

De moment, els usuaris de proximitat són els ciutadans del districte de Sant Martí. El dissabte al migdia de la nostra visita, colonitzen majoritàriament la biblioteca joves ajaguts de qualsevol manera a les hamaques, sobre les catifes, a les butaques de vímet penjants, als balancins, als coixins, a les butaques reclinables amb reposapeus (un usuari a peu nu), als sofàs i a les grades. Si el  reclam adreçat a lectors joves era tan fàcil com distribuir per tota la biblioteca aquest tipus de mobiliari, valdria la pena incloure'l a totes les biblioteques del país. I, si pot ser, aconseguir que llegeixin algun llibre.  El vídeo de promoció no compta! En la nostra visita, els joves no tenien cap llibre —ni un de sol—, a les mans. De fet, ¿per què n'hem de malpensar? Potser llegien al mòbil algun llibre prestat a l'ebiblio. Però, per això no cal anar a una de les millors biblioteques del món ni a cap altra. O sí, per la companyia, per l'ambient relaxat, pel refugi climàtic i pel meravellós apèndix de casa, que també compten.

Des d'aquí veig que ha quedat un balancí lliure. Tanco. A veure si...

 

VIATGES 2.0, VIATGES I LITERATURA

Cliqueu la imatge per accedir al blog

"Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven

 i vagis a ciutats a aprendre dels que saben."

KONSTANTINOS KAVAFIS. Versió de Carles Riba

 

Viatges 2.0 és el blog de viatges i literatura de Maria del Pilar Cabrerizo, filòloga, escriptora i viatgera apassionada. Els recorreguts que explica l'autora no passen per la visita típica i la gastronomia  de postal. L'autora és una viatgera d'experiències amb l'actitud de descoberta tranquil·la, que comparteix els viatges a la xarxa, per mostrar el que ha après, amb voluntat informativa. 

 

Per exemple, en el darrer apunt 'Andorra, dues experiències d'alçada' (15-5-2023), no va a comprar a Andorra, sinó que l'impuls primer és assistir a l'espectacle anual del Circ du Soleil i, també explica on para el bus que porta a l'inici del camí per circular pel nou pont tibetà de Canillo i avisa que cal tornar pel mateix pont, per si algú es retira quan sàpiga que fa 603 metres de longitud, un metre d'ample i és a 1875 metres d'alçada. Preveient, potser, que algun viatger tingui vertigen o bé hagi interioritzat allò de Lo somni, de Bernat Metge: "Trenca lo pont per on éts passat, / en manera que no et sia possible retornar."

Viatges 2.0 és un blog de viatges que té en compte la literatura, sense exhaustivitat, que ha generat l'espai. En el recorregut sempre s'hi troba un referent geoliterari, com en aquest apunt d'Andorra, on la cafeteria La caseta de xocolata de les Escaldes, ambientada per trobar-hi el Hansel i la Gretel, conte recollit pels germans Grimm. O la cloenda amb uns versos d'Esteve Albert (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995).

 

Les etiquetes remeten a enllaços de punts tan allunyats o tan propers com Zimbàbue, Xile, Verona, Sofia, Montblanc o el Poblenou. Explicats amb la mateixa proximitat i precisió, sense evitar l'emoció. Segueixo i aprenc a Viatges 2.0, pel que té de servei públic i el recomano pel plaer de llegir el relat de la viatgera, encara que no tingueu previst viatjar.

"Vivim en la memòria, tement i sabent
que tota experiència serà sols el ressò
d’un instant que quasi no vam poder tastar."
JOSEP VALLVERDÚ. Pa de forment

EL TÚNEL DE L'ARGENTERA, EL MÉS LLARG DE CATALUNYA

Aquest estiu, durant un mes i mig, s'ha interromput la circulació de trens pel túnel de l'Argentera, a causa d'unes obres de millora de la seguretat del trànsit ferroviari.  S'ha dut a terme la substitució i la rehabilitació del carril i les travesses; el sanejament de la capa de balast, l'eliminació de les restes de determinats materials com el carbó i la millora del sistema de drenatge. El trajecte Reus – Marçà – Falset de la línia R15 de Rodalies s'ha fet per carretera, amb un servei prou eficient.
En l'actualitat, el trànsit de passatgers per aquesta via queda reduït a un servei de llarga distància (Estrella Costa Brava que arriba a Madrid), i el servei de Mitjana Distància entre Barcelona, Casp i Saragossa.  S'utilitza majoritàriament pel transport de mercaderies.

El túnel de l'Argentera (4.044 metres), ara millorat, és el túnel no urbà més llarg de Catalunya. Té la boca est a tocar del baixador de Duesaigües. A la sortida del túnel hi ha l’estació de Pradell de la Teixeta-La Torre de Fontaubella. D'una boca a una altra canvia el paisatge, boscos i oliveres a la banda del Baix Camp i vinyes a la banda del Priorat. També la meteorologia canvia en molts casos entre l'entrada i la sortida del túnel.

Vagó hospital, dins del túnel
de l'Argentera durant la guerra

Aquest túnel va ser utilitzat com a Hospital de Sang durant la guerra. Era un lloc protegit dels bombardejos i per això s'hi va instal·lar un tren hospital atès per un equip mèdic militar i infermeres voluntàries. A l’entrada del túnel per la banda del Priorat hi ha dues vies paral·leles al llarg del túnel, cosa que permetia que els ferits poguessin ser traslladats al vagó quiròfan o a un altre vagó per tal de ser evacuats de nit a l'hospital de Reus.

Per saber-ne més:
Repàs històric. Senderisme en tren

Cova del túnel de l'Argentera. GEB

ESCORNALBOU, DES DEL PASSEIG DELS FRARES

La Trilla, des del camí dels Frares
Foto: Mathew Barton

Al Baix Camp, la silueta del castell de gres vermell de l'antic monestir de Sant Miquel d’Escornalbou presideix els boscos i la muntanya d'Escornalbou. Corona el conjunt, un turó triàsic on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara amb la capella bastida al segle XIX  damunt les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita. Del mateix castell surt el passeig dels Frares, un camí arrecerat del mestral, de prop de mig quilòmetre que envolta l'edifici donant el tomb a la muntanya d'Escornalbou. Es va obrir el 1818 per obtenir pedra destinada a les obres d'ampliació del convent i es va conservar per a lleure dels frares franciscans que hi habitaven.

En una mica més d'un quart d'hora, es passa entre vegetació frondosa i roques enormes de gres treballades per l'erosió, per l'ermita de les Tres Verges, per diferents miradors des dels quals es gaudeix d'una vista espectacular dels pobles del Camp, Montbrió, Cambrils; Tarragona i Salou al fons; envoltat per les serres de l'Argentera, del Montsant i de la Mussara, el coll de la Teixeta. I, al peu, el coll de la Desenrocada on hi  ha projectada una pedrera que pot desgraciar per sempre l'ecosistema i la bellesa natural d'aquests paratges únics.

Foto: Mathew Barton

El conjunt monumental d’origen medieval ha estat modificat en diverses ocasions, sobretot quan l’edifici el va comprar el diplomàtic i escriptor reusenc Eduard Toda i Güell. En una visita guiada ben documentada per professionals —Enriqueta Sedó, el rigor— podem veure l’església, el claustre, la sala capitular i l'habitatge, on antigament es trobaven les dependències del monestir i on després va viure Eduard Toda, amic de l'arquitecte Antoni Gaudí. L'arquitecte va visitar el castell i no li devien ser indiferents les espectaculars roques del coll de la Desenrocada que es veuen des del claustre del castell, les quals segons un estudi publicat a la revista «Sapiens» signat per l'arqueòloga Paula Santamaria i el professor d’enginyeria Josep Pedret, podien haver inspirat les seves obres.

Foto: Mathew Barton

El castell d'Escornalbou és gestionat pel Museu d'Història de Catalunya. Hi deu tenir alguna cosa a objectar per tal que no es destrueixi el paisatge que l'envolta, a més de l'erosió secundària que comportarà l'extracció (transport de materials per camins i carreteres locals). Els ciutadans tenim dret a continuar gaudint-ne i, conjuntament amb els responsables polítics, tenim l'obligació de defensar la terra enfront de qualsevol escomesa que pretengui destruir-la.

Vegeu aquí unes quantes raons per oposar-se a la pedrera a l'Argentera.

VIA FERRADA DE LA MUSSARA (BAIX CAMP)

 Via Ferrada dels Patacons, a la Mussara. Foto: © Iván Torres.

PER A ESCALADORS D'ALT NIVELL 

El Club Excursionista Reddis, entitat excursionista reusenca, acaba d'inaugurar la via ferrada dels Patacons, a la Mussara, amb l'acompanyament d'una trentena d'excursionistes d'arreu del país. La via ha estat equipada per Jordi Vallvé, membre de l'entitat impulsora del projecte.

DADES TÈCNIQUES

La ferrada situada a l’entorn de les Muntanyes de Prades té un recorregut de 480 metres, amb 90 metres de desnivell, i una dificultat de K4 (difícil). L’aproximació es realitza en uns 15 minuts i el recorregut de la via es cobreix entre 2 i 3 hores. La via conté molts trams verticals, combinats amb algun pas desplomat i aeri. També se superen quatre ponts tibetans, el més llarg dels quals és de 28 metres. A banda del material bàsic obligatori per a la pràctica de vies ferrades cal portar una corda de 40 metres per realitzar dos ràpels, de 20 i 10 metres.

Amplieu-ne la galeria d'imatges:

Federació Entitats Excursionistes de Catalunya

DUESAIGÜES: MUNTÀNYUM 2015, FIRA DE TURISME RURAL I D'ESPORTS DE MUNTANYA DE CATALUNYA

MUNTÀNYUM 2015. Duesaigües (Baix Camp)

Descarregueu en pdf el programa d'activitats, clicant la imatge superior

Per saber-ne més:
 

MUNTÀNYUM

DUESAIGÜES, web de l'Ajuntament

DUESAIGÜES, A «PONT D'ENSEULA»

EL BLANC DE LA REINA MORA, SIURANA I LA MUSSARA

La Mussara, Siurana, el pantà i els contraforts de les serres vistos a vol d'ocell. El vídeo de Christophe Desplanques recull instantànies aconseguides amb la tecnologia d'un drone. Tres minuts de natura espectacular, música i calfreds (i no precisament per la neu que hi veureu).

A l'alba, abans que el dia et sorprengui, t'has rentat les cames, 

el ventre i el pubis amb aigua cremant; després el coll, 

els braços, la cara. Has respectat el ritual de les ablucions, 

tu, l'exclosa de les pregàries.

Ombra Sultana. ASSIA DJEBAR. (Algèria, 1936 - París 2015)

A LA SELVA DEL CAMP, DE TERTÚLIA LITERÀRIA

Puig d'en Cama, la Selva del Camp (Baix Camp)
© Màrius Domingo de Pedro

El fotògraf i naturalista  Màrius Domingo ha publicat al blog Ca la Gallineta aquesta foto de la Selva del Camp: boscos i conreus enfarinats al puig d'en Cama. Les Reusenques de Lletres que intervindran a la tertúlia literària a la Biblioteca Pública de la Selva potser ja no veuran rastres de les primeres neus de l'hivern de 2015. A l'escalfor de la biblioteca i dels lectors que les vulguin acompanyar parlaran de llibres, de lectures, de Biblioteques personals (Arola Editors, 2014)

La cita:

Biblioteca Pública de la Selva del Camp

19:00 h

Per saber-ne més:

• REUSENQUES DE LLETRES

• TERTÚLIA LIERÀRIA A LA BIBLIOTECA DE LA SELVA DEL CAMP

REUS: CIUTAT LITERÀRIA?

Fina Masdéu i Victòria Rodrigo són les impulsores 
de les activitats literàries de Reusenques de Lletres.

Dibuix de M. Teresa Ferré Colom
Dins Rutes Literàries pel Baix Camp, 
de Fina Masdéu i Dolors Requena.
Proa, 2008

La filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo donaran resposta afirmativa a la pregunta Reus: ciutat literària?, en una xerrada  al Mas Vilanova de Reus.  Les ponents oferiran les claus per descobrir el Reus més literari en el passat, en el present i amb una mirada en el futur,  i poder gaudir-lo amb intensitat "lectora", com a paisatge geogràfic i com a paisatge urbà: un univers de ficció i una ubicació geogràfica literaturitzada al nostre abast.

Entre altres publicacions, Fina Masdéu és coautora de Rutes Literàries pel Baix Camp, una eina útil i atractiva, per al coneixement i la divulgació de la creació literària que té com a referent diferents poblacions de la comarca.  Pel que fa a la Ruta per Reus, el recorregut s'inicia a la plaça del Mercadal, tot passant pels carrers i places que formen el nucli antic, i es pot ampliar al santuari de Misericòrdia o a l’Institut Pere Mata. Les rutes van de bracet amb la literatura de diversos estils i èpoques, i la fan viure a partir dels mateixos elements i paisatges que l’han inspirada. Feu-ne aquí un tast

La cita:

Mas Vilanova

C/ de l'Àguila, 1 - Reus

12 de desembre, 19:30 h

NIT DEL VIATGE

'BIBLIOTEQUES PERSONALS', DE GIRA

La presentació del llibre Biblioteques personals es va fer a la Biblioteca Central Xavier Amorós, però la promoció del llibre i la difusió del contingut han fet ruta per altres espais de la mà d'algunes de les autores. Primer va ser el Casal de les Dones, a Reus i després va continuar el recorregut  a la Biblioteca de Montbrió (22-4). Avui la cita és a Tarragona.  En perspectiva hi ha Mont-roig (a l'octubre.) Per difusió del que fem no ens perdrem. Moltes gràcies Reusenques de lletres.

La cita:
Sala d'Actes dels Serveis Territorials de Cultura. C/ Major, 14 (Tarragona)  19:30 h

QUARANTA ANYS, SANT JORDI

Andreu i Lena,  abril 1974

No tot consisteix a arribar primer a la meta. ¿Quan deurà ser que enllaçats a plena llum, arrencarem a plorar perquè ens sorprendrà en el cos de l'altre la pròpia vellesa? Podria ser un dia qualsevol, sense relleu. Podria ser després que una nit hàgim somiat síl.labes apedaçades: paraules noves. Per consol, el present del mar llampant d'estels, on haurem arribat junts. 

Text: Lena Paüls, 2014
Foto: Josep L. S., 1974

SEGURETAT CIUTADANA

Seguretat ciutadana. © Paüls

Sóc un paper, només: un arbre de papers.
VICENT ANDRÉS ESTELLES

Havem escrit papers, innombrables papers...