PLAÇA DEL MERCADAL DE REUS, 360º

Vegeu aquí una foto esfèrica de la Via Catalana al Mercadal.
Foto: ©merops360.com

1714, CRÒNICA D'UN SETGE

1714. Crònica d'un setge. Autor: Macià G. Olivella.
Direcció: Gerard Nicasi i Maria Agustina Solé.
Jove Teatre Regina, Barcelona

L'espectacle musical 1714. Crònica d'un setge que presenta Jove Teatre Regina vindria a completar L'Auca del Born que es pot veure a l'escenari original de les restes del Born.  Amb música de Ferran González, conté cors espectaculars que li donen dimensió  èpica. Molt bona interpretació vocal, vestuari excel·lent, moviments coreogràfics brillants, dels ciutadans de peu, del duc de Berwick, de la reina d'Anglaterra. Una digníssima commemoració del Tricentenari. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

ORGIA, AL LLIURE

Orgia. Autor: Àlex Mañas. Direcció: The Mamzelles.
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc

Les tres actrius de The Mamzelles es van donar a conèixer en anuncis institucionals, uniformades de perruca explicant (sense que ho entenguéssim) ¿on va, l'envàs? En directe, la Paula Malia, Bàrbara Mestanza i Paula Ribó són actrius completes que fan versemblants les ficcions i, a més, canten, ballen i toquen algun instrument. Ara les podem veure a tocar, des de les grades de l'Espai Lliure, amb l'espectacle Orgia, on despleguen energia emparant-se en un text desigual i ambigu que elles fan tan entenedor com poden. Dues amigues  consolen una tercera d'un desengany amorós, refugiades en un lavabo. ¿Qui enganya qui? Tots els triangles possibles. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

L'AUCA DEL BORN

L'Auca del Born. Autor: Jordi Casanovas

Mercat del Born. El nou espai El Born Centre Cultural s'inaugura amb la representació de L'Auca del Born. De fons, se senten trons d'un castell de focs de la Mercè. Recorden els darrers espetecs de la Guerra de Successió que va destruir l'espai on ara mateix l'auca n'explica la història. Al fossat, moltes actrius i molts actors coneguts que s'han enrolat en el projecte. A la balconada que dóna a les runes, cinc-centes persones per sessió, s'abraonen de cara al que queda de les cases que els Borbons van fer enderrocar per bastir la ciutadella. Una fortificació amb canons enfocats a la ciutat perquè els ciutadans recordessin qui havia guanyat la contesa. L'endemà de l'11 de setembre de 1714, tots els barcelonins treballaven. Havia començat la recuperació. Lenta, lentíssima. Inaturable. 10/10

Tan sols només podreu titllar de derrotat

aquell qui pel que creu no hagi mai lluitat.

L'Auca del Born, núm. 47 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UN RIU QUE CREIX DE NIT

Un riu que creix de nit 
és una novel·la adreçada a lectors a partir de 9 anys. L'acció transcorre en unes colònies d'estiu, al terreny d'acampada Puigmarí de Duesaigües. En una activitat de pistes nocturna, un grupet de nois i noies del campament troben una plantació il·legal de marihuana amb un gos policia gairebé ofegant-se pel boçal i les cadenes massa curtes. Salven el gos, però acaben segrestats  pels malfactors. 
¿Com viuen la peripècia aquests herois a la força?

 

Llegiu el llibre en línia

o bé

podeu descarregar-lo aquí

MISERICÒRDIA 2013, EL CARTELL

Raquel Córcoles,  il·lustradora i publicista reusenca, és l'autora del cartell de les Festes de Misericòrdia d'enguany. En primer pla, el Carrasclet,  la Pastoreta i la Xiqueta de Reus. Potser perquè han passat una nit de gresca o perquè fa massa sol, porten ulleres fosques. El be inclòs. En segon terme, dos diables d'esquena, un enxaneta dels Xiquets de Reus fa l'aleta cavalcant el Drac... Les accions festives  transcorren davant de la façana del santuari, en un atapeïment de còmic, amb bafarada inclosa "Mare de Déu, quines festes!" S'hi sent gatzara: una carretilla, els focs artificials, el "pi piri piiii" que surt d'una gralla. Misericòrdia!

UN NOU PRINCIPI

La cambra del pol·len.  Pintura: © Fina Veciana

Tan sovint, en la nostra existència, ens sembla 

que som a un nou principi... Tenim tants principis... 

Potser la vida és un infinit repetir de principis.

ANNA MURIÀ

UN CEL DE PLOM

Geganta índia de Reus. Foto: © ASA 1967

El que ens separa de la bogeria 
o de la rendició no és una vall, 
és un fil molt prim.

Un cel de plom, novel·la de CARME MARTÍ (Montblanc 1972), 

basada en les memòries de NEUS CATALÀ (Els Guiamets, 1915)

AMIC ÍNTIM DE L'AUTOR

Llibres invasors. Foto: © Paüls

El que m’entusiasma de debò és un llibre que, 

quan l’acabis de llegir, et faci venir ganes 

de ser amic íntim de l’autor que el va escriure, 

per poder-li trucar per telèfon sempre 
que et vingui bé. No passa gaire sovint, però.

SALINGER. El vigilant del camp de sègol

ON COMENÇA L'INEVITABLE

La por arriba fins on comença l'inevitable; 

després, perd el sentit. I l'únic que ens queda 

és l'esperança d'haver pres la decisió encertada.

PAOLO COELHO. La Cinquena Muntanya

LA TORTUGA

Tortuga de cal Soberino. Foto: © Paüls

Ja és cosa sabuda que quan has girat la tortuga 

panxa enlaire, tot el que pensi o faci la tortuga serà debades.  
AVEL·LÍ ARTÍS-GENER, de Paraules d'Opòton el Vell

FEINA A MIG FER

Foto: © Paüls

Els papers grocs de tanta llum
i el llibre obert de la pantalla
desmuntaran la gran bastida,
i ho deixaran tot a mig fer.
LENA PAÜLS
Fragment del poema Des del pont de llums

LA TERCERA ORELLA

Foto: © Paüls

I, posats a tenir bons pensaments, potser aquella tercera orella voldria acollir la seva poesia per sempre. Va ser en aquell moment, i no abans ni després, que el poeta va decidir que tot el que li restés de vida escriuria pensant en aquella tercera orella.

LENA PAÜLS
Fragment de la narració Les orelles tenen parets

TEIXINT I TEIXINT

Teranyina orbicular. Foto: © Ferran Turmo

Avances tentinejant com una aranya,
teixint i teixint.
Tota casa va plena de la teva teranyina
que alimento.
LENA PAÜLS
Poema del recull Amb un peu posegat

ITINERARIS DE LECTURA

Signant exemplars de  Dret d'admissió.
Institut de Malgrat de Mar

He intervingut en molts fòrums literaris en escoles i instituts, però per primer cop, a partir d'aquest curs, formo part del programa d'Itineraris de Lectura que convoca la Institució de les Lletres Catalanes.
La programació dels Itineraris de Lectura per a la promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari és una activitat gratuïta per als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat [vegeu aquí les condicions del programa i el llistat d'autors].

Es poden fer les sol·licituds fins al 31 d'octubre del 2013, per als fòrums corresponents al curs 2013-2014, mitjançant un formulari digital de sol·licitud.

Vegeu informació de les meves publicacions

per a alumnes de primària i de secundària


 

VIA CATALANA

Que n'és de sàvia la bogeria...

W. SHAKESPEARE. Hamlet

EL PITJOR ERROR

El pitjor error és sucumbir a l'abatiment; 

tots els altres es poden reparar, aquest no.

CONFUCI

JO I EL QUE QUEDA DE L'ALTRE

Performance al Parc Güell. Foto: © ASA

Les ferides es van tancant molt lentament. Tinc, però, la certesa que no  paro de créixer. Sé que l’altre i jo encara estem pel camí de la reconciliació.  Aquest sóc jo i el que queda de l’altre.

LENA PAÜLS

Fragment de la novel·la Dret d'admissió

FLOR DEL LLANGARDAIX

Flor del llangardaix al jardí de llicorella.
Foto: © Paüls

El cactus estapèlia, anomenat flor del llangardaix (Stapelia variegata) fa una flor pudent. Hi van les mosques saballoneres, la qual cosa fa pensar que deu fer olor de carn podrida.

Després de la florida, l'hem canviada de test seguint les indicacions dels jardiners que en saben. A la base de la torreta tres dits de sorra gruixuda, a sobre, un mantell de fulles i terra. I, a la superfície, graveta. L'únic que demana aquesta planta crassa és no ser gaire regada. Pot estar al sol, però agraeix la semiombra. L'exemplar del nostre jardí només l'hem vist florir aquesta vegada que s'ha deixat fotografiar.

L'ABÈLIA

Arbust d'abèlia (Abelia grandifolia) plantat al jardí de llicorella d'un esqueix tendre de la placeta del Víctor de Reus.

Per saber-ne més:

 ABÈLIA al blog «El Jardí de Menuda Natura»

FESTA DE LA MERCÈ 2013, EL CARTELL

Imatge creada pel fotògraf Joan Fontcuberta. Un supergegant s'enlaira com si fos Batman, Superman o un altre superheroi volador, des de la plaça de Catalunya, on esvalota els coloms. Almenys sobre el paper, durant la Festa Major, es podrà transitar en diagonal la plaça sense relliscades. M'agrada.

BARCELONA PRÊT-À-PORTER 1958-2008

Barcelona Prêt-à-porter 1958-2008. Palau Robert, Barcelona
Comissari: Josep Casamartina i Parassols

Palau Robert de Barcelona, 11 del matí. El taulell és ple de turistes que demanen informació. Nosaltres hi anem a veure l'exposició del primer pis, una retrospectiva de la moda de confecció seriada, sobretot femenina, feta a Catalunya. Impressionant. Les peces i vestits pertanyen a la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, de Sabadell. L'exposició es renovarà l'octubre d'enguany i el gener pròxim. En total s'hi exhibiran tres-centes peces que explicaran l'evolució del gust i de la projecció internacional de la indústria de la moda catalana durant cinc dècades. Una lliçó (brillant) d'història recent.

Exposició oberta fins al 30 de març de 2014. Entrada lliure.

SUPLEMENT D'ESTIU 2013

Un estiu en blanc i negre  és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, estiu 2013.»

Podeu descarregar aquí el pdf

 

INVASIÓ SUBTIL A CAIXAFORUM

L’exposició Japonisme que es pot veure a CaixaForum repassa la influència de la  cultura japonesa en l’art català. Marià Fortuny, Santiago Rusiñol, Joan Miró i Salvador Dalí van trobar inspiració en aquesta cultura exòtica .

Gratuïta per a clients  de La Caixa i menors de 16 anys.
Gratuïta el  primer diumenge de cada mes.
Oberta fins al 15 de setembre.


—I d'on ho has tret que és japonès? —em preguntà ella.
—Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.
—Els conec d'una hora lluny... —vaig contestar-li.
—Que vols dir que n'has vistos gaires?
—No, però els clisso de seguida!

PERE CALDERS, Invasió subtil i altres contes

QUART ANIVERSARI

Avui fa quatre anys que vaig començar aquest blog. En els dies que han precedit la redacció d'aquest apunt he tingut dubtes de la represa d'aquest dietari. Engrunes del pas del temps acumulades en un espai per aprendre. El blog tindrà el sentit que jo li vulgui donar, però, ¿tindré coratge per reflexionar enmig de tempestes diverses?  Intentaré descobrir-ho. 

TERCER ANIVERSARI

SEGON ANIVERSARI

ANIVERSARI 


M'ho van explicar i ho vaig oblidar;
ho vaig veure i ho vaig entendre;
ho vaig fer i ho vaig aprendre.
CONFUCI