30 d’octubre 2021

PEL·LÍCULA 'LA VAMPIRA DE BARCELONA'

La vampira de Barcelona. Direcció: Lluís Danés.
Guió: Lluís Arcarazo, María Jaén,
Catalunya, 2020
Repartiment: Roger Casamajor, Nora Navas, 
Bruna Cusí, Francesc Orella, Sergi López, 
Mario Gas, Nuria Prims, Pablo Derqui, 
Anna Alarcón, Alejandra Howard, Albert Pla.

La vampira de Barcelona és una superproducció catalana que va ser molt aplaudida al Festival de Sitges (Premi del Públic, 2020) sobre un dels casos de crònica negra más escabrosos de la història de Barcelona. Els fets van succeir el 1912, tres anys després de la Setmana Tràgica, quan desapareix la nena Teresa Guitart, filla d'una família burgesa i es destapen una sèrie d'assassinats d'infants.  Enriqueta Martí (interpretada per Nora Navas), una dona solitària, addicta a l'heroïna,  és acusada del segrest  i posterior assasinat. La història es presenta des del punt de vista del periodista Sebastià Comas (a càrrec de l'actor Roger Casamajor) que s'endinsa en la sordidesa dels bordells del Raval i descobreix que hi transiten les elits que prostitueixen infants i hi amaguen altres misèries morals a qualsevol preu.  La pel·lícula desmitifica la llegenda de 'la vampira del Raval'.
Presentació formal fragmentada en episodis surrealistes, en blanc i negre i tocs de vermell que poetitzen visualment l'atmosfera de drama on es pot olorar la indigència que fructifica en l'horror. A més del Premi del Públic, del Festival de Sitges, aquest treball ha estat guardonat als Premis Gaudí, amb cinc premis el de millor pel·lícula inclòs.  Filmin 9/10
 

28 d’octubre 2021

ESTAMPACIÓ BOTÀNICA SOBRE PAPER

Amb el treball que m'atreveixo a mostrar aquí m'inicio en l'estampació botànica per immersió sobre paper. El procés d'estampació ha estat lent, però relaxant.  Tant relaxant, que he tingut temps de relacionar el que estava fent amb Jean-Baptiste Grenouille, l'assassí protagonista d'El Perfum, de Patrick Süskind, que destil·lava les olors dels cossos humans i de la natura de mil maneres. 

L'estampació botànica per immersió és tan relaxant com enigmàtica, perquè el resultat és divers segons les plantes que s'emprin, segons el paper i segons el temps de cocció. Fa dies que en faig proves i, finalment, aquesta cuita amb fulles d'eucaliptus i de prunera del nostre jardí de llicorella ja em comença a agradar. Un cop assecat el paper, he resseguit les vores de les fulles amb tinta xinesa. Hi he escrit els versos. He fet el plegat en acordió  (vegeu aquí exemples d'acordions poètics) i l'he enquadernat en cartró subjecte amb ràfia natural.

A la xarxa hi ha tutorials d'artistes de tot el món que empren aquesta tècnica —ecoprint— i l'expliquen amb tot detall.  També he extret informació dels apunts 'Taller de materials tous', del professor Joan Miquel Porquer Rigo, del Departament d'Arts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts, de la UB. He procedit així: He humitejat el paper per fer-lo flexible i a sobre he fet la composició de fulles seques, imaginant com reaccionarien els pigments en contacte amb el paper. A continuació els he enrotllat en uns bastons de dos centímetres de circumferència i els he fixat ben estrets amb tires de roba. He submergit mitja hora els farcells en aigua molt calenta, on he afegit closques de ceba i un rajolí de vinagre. He obert els farcells quan s'han assecat i he retirat els elements vegetals. El resultat em  sorprèn sempre. I sempre em queden ganes d'insistir-hi.  Vegeu-ne els materials i el resultat:

 
 

El mestral arremolina la fullaraca als meus peus,
mentre parents del colom bíblic embruten els carrers,
ara convertits en pistes de patinatge llefiscoses.

'Octubre' (fragment), de Temps de penyora

Escolteu el pòdcast del poema sencer en la veu d'Andreu Sotorra
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 
 
 

27 d’octubre 2021

SÈRIE 'SOSPITOSES INESPERADES'

Sospitoses inesperades. Austràlia, 2021
Direcció: Natalie Bailey i Melvin J. Montalban

Quatre episodis d'una ahora, amb Miranda Otto com a protagonista de la minisèrie. Sota l'aparença de comèdia sobresurt el drama personal de dones filipines que fan de minyones en cases de la jet set australiana, tot luxe i aparença.  L'esquer que uneix les dones suposadament triomfadores i les assistents és un collaret de diamants. «Robem-lo?», diuen. I s'hi posen. 8/10


26 d’octubre 2021

PEL·LÍCULA 'YALDA, LA NOCHE DEL PERDÓN'

Yalda, la noche del perdón
Direcció: Asghar Farhadi. Iran, 2021

Una pel·lícula d'una bellesa rara, amb un guió excel·lent,  interpretacions versemblants i situada en una cultura on es vulneren els drets de les dones per llei. D'entrada m'informo sobre 'Yalda', una festa molt popular a l'Iran, que se celebra després de la posta de sol del darrer dia de la tardor o el primer dia d'hivern a l'hemisferi nord. Tampoc sabia res de la fórmula legal de 'matrimoni temporal' que vaig entenent sobre la marxa (vegeu-ne article divulgatiu), que resumeixo així: és un contracte pel qual un home pot violar una dona o una nena a canvi de diners. Una forma de prostitució legal. L'acció de la història té lloc en un plató de televisió iraniana, un espai ofegant on la Maryam de 22 anys s'hi juga la vida. Participarà en un programa sensacionalista de molta audiència on els conflictes es converteixen en espectacle. La filla del marit temporal a qui Maryam ha assassinat accidentalment és l'única persona que pot salvar-la, si n'aconsegueix el perdó en directe. Les interpretacions naturalistes de les actrius protagonistes, Sadaf Asgari i Zakieh Behbahan, posen de manifest per la forma i pel que diuen els mons diferents d'on provenen. Filmin. 8/10

22 d’octubre 2021

'T'ESTIMO SI HE BEGUT', AL TEATRE POLIORAMA

T'estimo si he begut. Autora: Empar Moliner
Música i direcció musical: Andreu Gallén
Direcció: David Selvas. Teatre Poliorama, Barcelona

L'adaptació teatral dels contes T'estimo si he begut (Quaderns Crema, 2004), d'Empar Moliner es presenta amb la coproducció dels que en saben: Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre. Les accions se situen en el marc d'una sala de bingo, entre cantada de números i línies premiades. Les T de Teatre —en la nostra sessió Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla— a més de Rosa Gàmiz, Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Ernest Villegas canten (cançons amb música d'Andreu Gallén, que hem vist dirigint 'Cantando bajo la lluvia'), ballen, narren i interpreten diversos personatges dels relats maliciosos que es van encademant amb ritme trepidant.  Entre irònic i tendre, l'espectacle garanteix somriure i reflexió. 8/10

*

20 d’octubre 2021

'CONXITA NOLLA ABELLÓ, POETA D'ARREL', A «NW. LA REVISTA DE REUS

Llegiu o descarregueu l'article clicant la imatge

La poeta Conxita Nolla Abelló (Duesaigües 1920-2010) va glossar els dies lluminosos de l'amor i també la fugacitat de la vida, "una bombolla de sabó". Va escriure sobre el sentiment matern, l'amistat, la felicitat esmunyedissa: "Alada i superficial viu / sembla que quan en tens s'esfuma / i aqueix fum llisca per un fil / de vegades ple de molta runa. / Quins desenganys dona la paraula tal! / Moltes amargues hores de neguit / perds la fe, la il·lusió et fa mal / i t'arrups com un gatet esporuguit."

Cap del seus poemes no es troba publicat. Com a rapsoda tenia una dicció clara amb la qual no només transmetia un sentit, sinó també el significat plàstic de la ressonància de les paraules que tenien un efecte propi sobre el seu auditori. A través de la seva poesia Conxita Nolla Abelló va fer un reconeixement vibrant a la gent del seu temps i a l'entorn dòcil i feréstec alhora al qual pertanyien tots plegats. Regalava bellesa recitant cada poema. Aquest fet no fa la seva poesia ni més ni menys digna de consideració que si l'hagués publicada. Però, la fa singular perquè va aconseguir l'objectiu de qualsevol creador artístic: arribar al cor d'uns receptors ideals. I perviure-hi.

© Lena Paüls. Fragment de l'article Conxita Nolla Abelló, poeta d'arrel
 «NW. La Revista de Reus», 108, octubre 2021

19 d’octubre 2021

'AQUELL DIA [...] LES VERGES SUÏCIDES [...], AL TEATRE LLIURE

Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om. Les verges suïcides, 20 anys després. Dramatúrgia: Eleonora Herder. Direcció: Alícia Gorina. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

La primera obra al Teatre Lliure de Montjuïc de la nova etapa dirigida per Carme Portacelli té un títol de llargària hiperbòlica Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om. Les verges suïcides, 20 anys després, que clama una síntesi, de la mateixa manera que agrairíem mitja hora de retall a l'obra. Basada  en The Virgin Suicides, de Sofia Coppola (inspirada en la novel·la de títol homònim de Jeffrey Eugenides), pel·lícula de la qual reprodueix imatges i frases. Cinc actrius debutants —Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol (broda la cançó «If I Could») i Lea Torrents— es posen a la pell de cinc germanes  adolescents que, a la dècada dels seixanta, es van suïcidar plegades. Les joves intèrprets s'expressen del seu punt de vista, a partir de les inquietuds d'ara recollides en converses amb la directora Alícia Gorina, que hi ha afegit contingut filosòfic. Un cert desgavell coreogràfic, que en les actrius joves passa com a reflex de la patologia psicològica induïda per l'entorn de les protagonistes és en la majoria dels casos un deambular sense cap ni peus en els veterans Joan Carreras i Mia Esteve, interpretant pare i mare de les noies.
D'una banda, remarco l'oportunitat de reflexionar sobre el suïcidi d'adolescents, ara que s'han conegut diversos casos esdevinguts en el confinament per la pandèmia. Crec, no obstant, que definint més les històries personals i eliminant teoria l'obra guanyaria en contundència i s'entendria el dolor que les va conduir a la mort. De l'altra banda, remarco l'incomprensible joc bilingüe que ens assalta cada cop més en assistir a una representació el títol de la qual fa pensar que serà en català.  En aquest cas, l'excusa deu ser  que els intèrprets reprodueixen les frases de la pel·lícula doblada. Excusa inacceptable ja que hauria estat més respectuós sentir la versió original a la pantalla i les frases reproduïdes en directe en català. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


18 d’octubre 2021

MUSICAL 'CANTANDO BAJO LA LLUVIA', AL TEATRE TÍVOLI

Cantando bajo la lluvia (Singin' in the Rain). Llibret: Betty Comden i Adolph Green. Música: Nacio Herb Brown. Lletres: Arthur Freed. Traducció i adaptació: Marc Artigau.  Direcció musical: Manu Guix.  Direcció: Àngel Llàcer. Teatre Tívoli, Barcelona.

Alegria al Teatre Tívoli a la primera sessió amb el 100% d'aforament postpandèmia, tot i que portem encara mascareta. Fa un mes que Cantando bajo la lluvia és en cartellera, però la companyia encomana l'eufòria a l'auditori. Músics en directe, algunes de les cançons més conegudes cantades en anglès i els diàlegs en castellà preveient que farà gira fora de Catalunya. Segell de qualitat d'Àngel Llàcer i Manu Guix que dirigeixen uns intèrprets amb talent excepcional. Ens emociona Ivan Labanda, cantant, ballant, movent-se; ens emociona Diana Roig que broda el personatge de Kathy Selden; ens emociona la comicitat de Riky Mata i de Mireia Porta que traspassen la quarta paret, ens emociona el cos de ball que ratlla la perfecció. I el vestuari i les coreografies i la il·luminació... i el ritme que manté l'espectador sense ni respirar i que a la mitja part ja voldria tornar a deixar-se encaterinar per aquesta història situada a principis del segle XX, en el pas del cinema mut al cinema sonor.  Aquest musical m'ha retornat la sensació de màgia escènica que vaig sentir amb Mar i Cel, i amb  Sweeny Todd, dos musicals en català que han fet història. Aplaudiments a peu dret. Sortim del Teatre Tívoli cantant Singin' in the Rain i ballant claqué. 10/10

*
 
Ivan Labanda interpreta Singin' in the rain al Teatre Tívoli

15 d’octubre 2021

AUTORS A LES AULES CURS 2021-22


 
La Institució de les Lletres Catalanes obre la sol·licitud del programa «Autors a les Aules» adreçat a centres educatius.  Es manté l'opció virtual per les restriccions. L'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si és en suport tradicional de paper com si és en suport digital). Aplicatiu per fer la sol·licitud, fins al 31 d'octubre: https://bit.ly/38t6KQM
  
LECTURES DISPONIBLES 
(clicant els enllaços trobareu informació 
de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors a partir de 6 anys: 

Quin groc t'ha picat?, conte. Àlbum il·lustrat. Arola Edicions.
 
La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  
Lectors a partir de 8 anys:

La geganta Ela. Conte. Edicions del Pirata.

L'aixecacases. Conte. Edició digital lliure.

Lectors a partir de 10 anys:

 Un riu que creix de nit. Novel·la.  Edició digital lliure.

Lectors a partir de 12  anys: 

Dret d'admissió. Novel·la. Edició digital lliure.

  
Lectors a partir de 14 anys: 

L'alè que fa olor de menta. Poesia. Edició digital lliure.

Bombes de llavors. Proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.

Temps de penyora,. Poesia. Edició digital lliure.

L'Adagio d'Albinoni. Relat breu. Edició digital lliure. 

Remeno paraules.  Proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.  

13 d’octubre 2021

PEL·LÍCULA 'SOUS LES ÉTOILES DE PARIS'

Sous les étoiles de Paris. Direcció: Claus Drexel
Guió: Claus Drexel i Olivier Brunhes. França/Bèlgica, 2020

La història de Sous les étoiles de Paris mostra la realitat despietada de la immigració a través dels ulls de la Christine (Catherine Frot), una dona indigent solitària que sobreviu als carrers de París i dorm en un forat sota un pont del Sena. Una nit, Suli (Mahamadou Yaffa), un nen burkinès de vuit anys, irromp a la seva vida. D'entrada el veu com una competència pel malviure diari i no dubta a treure-se'l de sobre a crits, però la criatura desesperada no para de seguir-la pels carrers.  No parlen la mateixa llengua, però el nen li fa entendre que busca la mare que és a punt de ser deportada. L'estranya parella comença la recerca pels carrers d'un París hostil, en un recorregut ple d'entrebancs. Un conte de solidaritat i tendresa entre desvalguts, sense caure en el melodrama sinó plasmant el dia a dia de la seva supervivència. Esplèndid treball de la protagonista, l'actriu Catherine Frot, dues vegades oscaritzada, que demostra les habilitats per al drama, gairebé sense parlar, només amb una caricaturització devastada per l'abandó. L'infant protagonista, l'actor Mahamadou Yaffa, fa una interpretació versemblant del personatge que troba estimació en la dona que el protegeix. Filmin. 9/10

12 d’octubre 2021

CLUB DE LECTURA 'PAÍS I MEMÒRIA'


En una paret enrunada vaig veure un cartell de l'any anterior que anunciava que "seis hermosos toros" serien torejats a l'arena el dia tal. Quina tristor els seus colors pansits! On eren els sis bells braus i els bells toreros? Semblava que ni tan sols a Barcelona no se celebraven curses de braus, llavors; per una raó o altra, els millors toreros eren tots feixistes.
[...]
En tots els països del món, una enorme tribu de politicastres i d'elegants professorets estan enfeinats "demostrant" que el socialisme no vol dir altra cosa que l'interès personal. Però, sortosament, també existeix una visió del socialime complement diferent d'aquesta.
[...]
Si es perdia la guerra, democràcia i revolució, socialisme i anarquisme esdevindrien paraules buides de sentit.
GEORGE ORWELL, Homenatge a Catalunya 
 
Aquests fragments pertanyen a la primera lectura proposada per al Club "País i Memòria" dins els Clubs de de Lectura de les Biblioteques Municipals de Reus, en col·laboració amb Òmnium Cultural Baix Camp. El sentit d'aquest club concret és proporcionar lectures que ajudin a reflexionar sobre la identitat catalana. Tindran lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós, el 3r  dissabte de cada mes, a les 12 del migdia. Amb Carme Andrade i Agnès Toda.
 
Inscripcions (gratuïtes) en aquest enllaç:
 


 

11 d’octubre 2021

'MEMÒRIA DE LES OBLIDADES', 3.ª EDICIÓ

Impremta Virgili, 2017, 20182, 20203

La duesaigüenca Elisa Cardona Ollé és una de les dones oblidades la memòria de la qual recupera el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell. L'Elisa va ser una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista, després d'un consell de guerra sumaríssim, és a dir, sense poder-se defensar.  Tenia 21 anys i va ser 'pasada por las armas' el 22 d'abril de 1939. Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de vint-i-dues persones.

Per saber-ne més:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966


* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT, «Pont d'Enseula», 14-6-2021
 
EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre
 

09 d’octubre 2021

'HAIKÚS DE VI NOVELL, EN EDICIÓ DIGITAL

 Coberta: 'Priorat' de © Teresa Llorach

*
 *
Per escoltar els poemes en veu d'Andreu Sotorra 
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
* 
Aplego en aquesta publicació vint-i-dos haikús que fan referència a la vinya i al vi, uns poemes que van acompanyats esplèndidament de l'aquarel·la 'Priorat' de l'artista reusenca Teresa Llorach i de la veu d'Andreu Sotorra. Corresponen  als reculls Plens de ditades i Haikús de vi novell i en va fer la selecció la filòloga Fina Masdéu per ser recitats a l'espectacle  'De vi va veu', que es va estrenar als Jardins de Casa Rull (26-9-2020) i  es va reposar al Teatre Bartrina (17-4-2021).

Vegeu la crònica de l'estrena de 'De vi va veu''. Direcció: Rosa Mateu. Rapsodes: Dolors Esquerda i Bàrbara Roig.  Música: Aleix Bové i Sara Sambola. Moviment: Magda Borrull. Vi: Sara Pérez, de la bodega Mas Martinet.

Els quatre poemes seleccionats de Plens de ditades van obtenir el 2007 el Premi de Poesia de les Corts.  Van ser recitats pel rapsode Eduard Miró en la festa del lliurament, al Saló de la Seu del Districte de les Corts, Barcelona. La resta de poemes són inèdits i pertanyen al llibre Haikús de vi novell, d'on pren el títol aquest recull.

Guineus a ratlla,
a la terra dels pares,
els mallols brosten. 

 
per al programa 
a càrrec d'Agnès Toda.

* Reusenques de Lletres se'n fa ressò en aquest apunt al blog i a les xarxes, 14-X-2021


 

08 d’octubre 2021

PAOLO GASPARINI i 'FLAMA' A LA FUNDACIÓ MAPFRE

© Paolo Gasparini. Milicià. Cuba, 1961

Al Centre KBr de la Fundació MAPFRE hem visitat Paolo Gasparini, fotografia i fotollibre, una exposició retrospectiva d'aquest gran dels grans fotògrafs contemporanis, nascut a Gorizia, Itàlia, el 1934. Fotografies on confronta realitats sobre l'ambivalència de la identitat de les persones migrants del continent  sud-americà, sobretot de Veneçuela i de Mèxic, on l'autor ha viscut des que tenia 21 anys.

L'obra de Paolo Gasparini es compenetra amb l’exposició Flama 21, que aplega projectes de quatre artistes emergents que porten a diferents realitats fonamentades en aspectes relacionats amb la identitat col·lectiva. Per atrevida, remarco la proposta 'Alerta Mira-Sol', de Blanca Munt (Barcelona, 1997) que recull imatges i paraules d'una experiència del 2019, quan va participar en un xat veïnal per alertar d'uns fets sospitosos al seu barri. Les altres tres fotògrafes que mostren obra en aquest espai pont entre l'àmbit acadèmic i la vida professional són Laura Gálvez-Rhein (Frankfurt del Meno, 1998),  Gael del Río (Barcelona, 1990) i Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir (Reikiavik, 1992).

07 d’octubre 2021

SÈRIE TV 'ELS TESTIMONIS'

Els testimonis. Direcció: Jörg Lühdorff 
Alemanya, 2021
La història que s'explica a la sèrie Els testimonis demostra que els fets no són gairebé mai com sembla que van succeir i molt menys encara com els recordem. Se centra en la investigació del segrest de la filla de deu anys d'un conegut polític, mentre era amb la seva cangur al Museu d'Història Natural de Berlín. No hi ha petició de rescat ni tan sols ningú reivindica el segrest. Una eminent piscòloga forense és demanada per la policia amb l'objectiu que aconsegueixi rescatar de la memòria de vuit testimonis algun fet per tal de reconstruir el succés. Una científica discreta i un entorn inquietant per a un guió reixit, que va guanyant força a mesura que avancen els vuit capítols de vint-i-cinc minuts. 7/10
 


05 d’octubre 2021

PEL·LÍCULA 'DEIXA'L ANAR'

Uno de nosotros [Let him go]. Direcció: Thomas Bezucha
Estats Units, 2021

Western modern ambientat a Montana, als anys seixanta, protagonitzat per Diane Lane i Kevin Costner, dos carismàtics intèrprets que brillen amb llum pròpia.  Margaret i l'ex xèrif George vieuen en un ranxo amb el seu fill, la jove i el net de pocs anys.  Perden el seu fill en un accident cavalcant un cavall i  la jove vídua es torna a casar. L'àvia Margaret és testimoni per casualitat que el marit maltracta la noia i també pega al nen. D'un dia per l'altre la parella i el petit desapareixen d'on vivien sense deixar rastre. Els avis inicien un recorregut ple d'enigmes i emocions fins a Dakota per recuperar el net, però quan per fi el troben, no els costa gaire d'adonar-se que mare i fill estan atrapats en un clan familiar perillós, al capdavant del qual hi ha una matricarca cruel. Filmin. 9/10

04 d’octubre 2021

'DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE', A LA SALA BECKETT

Descripció d'un paisatge. Autor: Josep M. Benet i Jornet
Sala Beckett, Barcelona

El paisatge que descriu Josep Maria Benet i Jornet Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) sembla llunyà i imaginat, els personatges de ficció són arquetips coneguts —els vençuts, els guanyadors i els que s'han canviat de camisa— i l'estratègia que pot redimir-los moralment és la metàfora del que pot esdevenir a cada cantonada ara mateix.  Descripció d'un paisatge és una obra del 1978  (Edicions 62, Col·lecciò El Galliner, 1979), només quatre anys abans encara funcionava el garrot vil i el pacte del Règim del 78 pretenia fer cau i net. I, en aquest context, Benet i Jornet reflexiona sobre la impossibilitat d'una ruptura radical amb el franquisme. A escena, una esclava domèstica, un funcionari llepa i dues dones exiliades amb les ferides sagnats, filles d'un home vençut, que tornen perdonades. Se'ls apropa el cabdill sanginari fent veure que és bona persona i fins i tot ha acollit al seu redòs un antic revolucionari. Aquí no ha passat res. Reconciliació, en diuen. Hi respira Hècuba: «Les víctimes de qualsevol genocidi són doblement vençudes sota l'aparença del perdó del botxí».
Posada a escena acurada, treballs matisats de la companyia, trencant la linealitat temporal que el text ja proposa i sense evadir els fragments narratius que diu cada personatge. A l'empostissat escalonat hi brilla l'actor Carles Martínez en el paper de funcionari afecte a l'emir que posa l'auditori en antecedents, i explica a l'avançada el que les dones exiliades s'aniran trobant. Una obra poc coneguda,  un text clàssic recuperat sense complexos, que mostra la contemporaneïtat tant de fons com de forma del dramaturg. Bravo, Toni Casares! 9/10

*


03 d’octubre 2021

'LA CASTANYERA', NINA DE DRAP 2021

El taller de Nines de Drap ja flaira moniato, castanyes torrades, panellets i moscatell. Qui aconsegueix crear aquesta atmosfera càlida de tardor és l'artesana Isabel Marsal que, any rere any, amplia la col·lecció  de nines castanyeres, de disseny propi, i en fa rèpliques per encàrrec.  Són peces úniques que representen la tradició de l'àvia que porta l'escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i frescos de tardor. S'hi ha posat d'hora per complir els encàrrecs de nines que posaran l'ambient de Tots Sants a aparadors de botigues i a escoles de primària. I també nines castanyeres que li encarreguen particulars pel plaer de tenir-les a prop de la llar de foc i com a detall per regalar als amfitrions de castanyades familiars i d'amistats.

Enguany les nines es poden encarregar de mides que van dels 27 cm als 68 cm.  
(Contacte: 620 275 964   -  info@ninesdedrap.cat)

Frases fetes (per anar fent boca):

—Alçar-se amb la castanya torta (aixecar-se amb mal humor).
—Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya (no assemblar-se gens).
—Donar castanya (negar una cosa a qui la demana).
—Ésser més clos que una castanya (ésser molt tancat, molt mal d'obrir)
—Treure les castanyes del foc (resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc).

02 d’octubre 2021

SÈRIE TV 'FELIÇMENT CASATS'

Feliçment casats [C'est comme ça que je t'aime]
Direcció: Jean-François Rivart. Canadà, 2020
Sèrie canadenca d'humor negre, de deu capítols d'una hora, que transcorre l'estiu de 1974 en un barri de Quebec. Dues parelles veïnes i amigues tenen els fills de colònies. Avorrides de la vida conjugal i sense al·licients, s'aferren a cometre assassinats en cadena i robatoris que l'ambient els serveix en safata. Es converteixen per unes setmanes en una organització criminal, temuda per les màfies que s'hi dediquen tot l'any. I prometen que repetiran l'estiu següent, quan tornin a estar deslliurats de la canalla. N'esperem, doncs, nova temporada. El títol original, C'est comme ça que je t'aime', és d'una cançó de Mike Brant. 9/10