13 d’octubre 2021

PEL·LÍCULA 'SOUS LES ÉTOILES DE PARIS'

Sous les étoiles de Paris. Direcció: Claus Drexel
Guió: Claus Drexel i Olivier Brunhes. França/Bèlgica, 2020

La història de Sous les étoiles de Paris mostra la realitat despietada de la immigració a través dels ulls de la Christine (Catherine Frot), una dona indigent solitària que sobreviu als carrers de París i dorm en un forat sota un pont del Sena. Una nit, Suli (Mahamadou Yaffa), un nen burkinès de vuit anys, irromp a la seva vida. D'entrada el veu com una competència pel malviure diari i no dubta a treure-se'l de sobre a crits, però la criatura desesperada no para de seguir-la pels carrers.  No parlen la mateixa llengua, però el nen li fa entendre que busca la mare que és a punt de ser deportada. L'estranya parella comença la recerca pels carrers d'un París hostil, en un recorregut ple d'entrebancs. Un conte de solidaritat i tendresa entre desvalguts, sense caure en el melodrama sinó plasmant el dia a dia de la seva supervivència. Esplèndid treball de la protagonista, l'actriu Catherine Frot, dues vegades oscaritzada, que demostra les habilitats per al drama, gairebé sense parlar, només amb una caricaturització devastada per l'abandó. L'infant protagonista, l'actor Mahamadou Yaffa, fa una interpretació versemblant del personatge que troba estimació en la dona que el protegeix. Filmin. 9/10

12 d’octubre 2021

CLUB DE LECTURA 'PAÍS I MEMÒRIA'


En una paret enrunada vaig veure un cartell de l'any anterior que anunciava que "seis hermosos toros" serien torejats a l'arena el dia tal. Quina tristor els seus colors pansits! On eren els sis bells braus i els bells toreros? Semblava que ni tan sols a Barcelona no se celebraven curses de braus, llavors; per una raó o altra, els millors toreros eren tots feixistes.
[...]
En tots els països del món, una enorme tribu de politicastres i d'elegants professorets estan enfeinats "demostrant" que el socialisme no vol dir altra cosa que l'interès personal. Però, sortosament, també existeix una visió del socialime complement diferent d'aquesta.
[...]
Si es perdia la guerra, democràcia i revolució, socialisme i anarquisme esdevindrien paraules buides de sentit.
GEORGE ORWELL, Homenatge a Catalunya 
 
Aquests fragments pertanyen a la primera lectura proposada per al Club "País i Memòria" dins els Clubs de de Lectura de les Biblioteques Municipals de Reus, en col·laboració amb Òmnium Cultural Baix Camp. El sentit d'aquest club concret és proporcionar lectures que ajudin a reflexionar sobre la identitat catalana. Tindran lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós, el 3r  dissabte de cada mes, a les 12 del migdia. Amb Carme Andrade i Agnès Toda.
 
Inscripcions (gratuïtes) en aquest enllaç:
 


 

11 d’octubre 2021

'MEMÒRIA DE LES OBLIDADES', 3.ª EDICIÓ

Impremta Virgili, 2017, 20182, 20203

La duesaigüenca Elisa Cardona Ollé és una de les dones oblidades la memòria de la qual recupera el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell. L'Elisa va ser una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista, després d'un consell de guerra sumaríssim, és a dir, sense poder-se defensar.  Tenia 21 anys i va ser 'pasada por las armas' el 22 d'abril de 1939. Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de vint-i-dues persones.

Per saber-ne més:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966


* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT, «Pont d'Enseula», 14-6-2021
 
EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre
 

10 d’octubre 2021

AUTORS A LES AULES CURS 2021-22


 
La Institució de les Lletres Catalanes obre la sol·licitud del programa «Autors a les Aules» adreçat a centres educatius.  Es manté l'opció virtual per les restriccions. L'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si és en suport tradicional de paper com si és en suport digital). Aplicatiu per fer la sol·licitud, fins al 31 d'octubre: https://bit.ly/38t6KQM
  
LECTURES DISPONIBLES 
(clicant els enllaços trobareu informació 
de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors a partir de 6 anys: 

Quin groc t'ha picat?, conte. Àlbum il·lustrat. Arola Edicions.
 
La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  
Lectors a partir de 8 anys:

La geganta Ela. Conte. Edicions del Pirata.

L'aixecacases. Conte. Edició digital lliure.

Lectors a partir de 10 anys:

 Un riu que creix de nit. Novel·la.  Edició digital lliure.

Lectors a partir de 12  anys: 

Dret d'admissió. Novel·la. Edició digital lliure.

  
Lectors a partir de 14 anys: 

L'alè que fa olor de menta. Poesia. Edició digital lliure.

Bombes de llavors. Proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.

Temps de penyora,. Poesia. Edició digital lliure.

L'Adagio d'Albinoni. Relat breu. Edició digital lliure. 

Remeno paraules.  Proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure. 

 

 * * *

 

09 d’octubre 2021

'HAIKÚS DE VI NOVELL, EN EDICIÓ DIGITAL

 Coberta: 'Priorat' de © Teresa Llorach

*
 *
* 
Aplego en aquesta publicació vint-i-dos haikús que fan referència a la vinya i al vi, uns poemes que van acompanyats esplèndidament de l'aquarel·la 'Priorat' de l'artista reusenca Teresa Llorach i de la veu d'Andreu Sotorra. Corresponen  als reculls Plens de ditades i Haikús de vi novell i en va fer la selecció la filòloga Fina Masdéu per ser recitats a l'espectacle  'De vi va veu', que es va estrenar als Jardins de Casa Rull (26-9-2020) i  es va reposar al Teatre Bartrina (17-4-2021).

Vegeu la crònica de l'estrena de 'De vi va veu''. Direcció: Rosa Mateu. Rapsodes: Dolors Esquerda i Bàrbara Roig.  Música: Aleix Bové i Sara Sambola. Moviment: Magda Borrull. Vi: Sara Pérez, de la bodega Mas Martinet.

Els quatre poemes seleccionats de Plens de ditades van obtenir el 2007 el Premi de Poesia de les Corts.  Van ser recitats pel rapsode Eduard Miró en la festa del lliurament, al Saló de la Seu del Districte de les Corts, Barcelona. La resta de poemes són inèdits i pertanyen al llibre Haikús de vi novell, d'on pren el títol aquest recull.

Guineus a ratlla,
a la terra dels pares,
els mallols brosten. 

 
per al programa 
a càrrec d'Agnès Toda.

Reusenques de Lletres se'n fa ressò en aquest apunt al blog i a les xarxes, 14-X-2021

08 d’octubre 2021

PAOLO GASPARINI i 'FLAMA' A LA FUNDACIÓ MAPFRE

© Paolo Gasparini. Milicià. Cuba, 1961

Al Centre KBr de la Fundació MAPFRE hem visitat Paolo Gasparini, fotografia i fotollibre, una exposició retrospectiva d'aquest gran dels grans fotògrafs contemporanis, nascut a Gorizia, Itàlia, el 1934. Fotografies on confronta realitats sobre l'ambivalència de la identitat de les persones migrants del continent  sud-americà, sobretot de Veneçuela i de Mèxic, on l'autor ha viscut des que tenia 21 anys.

L'obra de Paolo Gasparini es compenetra amb l’exposició Flama 21, que aplega projectes de quatre artistes emergents que porten a diferents realitats fonamentades en aspectes relacionats amb la identitat col·lectiva. Per atrevida, remarco la proposta 'Alerta Mira-Sol', de Blanca Munt (Barcelona, 1997) que recull imatges i paraules d'una experiència del 2019, quan va participar en un xat veïnal per alertar d'uns fets sospitosos al seu barri. Les altres tres fotògrafes que mostren obra en aquest espai pont entre l'àmbit acadèmic i la vida professional són Laura Gálvez-Rhein (Frankfurt del Meno, 1998),  Gael del Río (Barcelona, 1990) i Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir (Reikiavik, 1992).

07 d’octubre 2021

SÈRIE TV 'ELS TESTIMONIS'

Els testimonis. Direcció: Jörg Lühdorff 
Alemanya, 2021
La història que s'explica a la sèrie Els testimonis demostra que els fets no són gairebé mai com sembla que van succeir i molt menys encara com els recordem. Se centra en la investigació del segrest de la filla de deu anys d'un conegut polític, mentre era amb la seva cangur al Museu d'Història Natural de Berlín. No hi ha petició de rescat ni tan sols ningú reivindica el segrest. Una eminent piscòloga forense és demanada per la policia amb l'objectiu que aconsegueixi rescatar de la memòria de vuit testimonis algun fet per tal de reconstruir el succés. Una científica discreta i un entorn inquietant per a un guió reixit, que va guanyant força a mesura que avancen els vuit capítols de vint-i-cinc minuts. 7/10
 


05 d’octubre 2021

PEL·LÍCULA 'DEIXA'L ANAR'

Uno de nosotros [Let him go]. Direcció: Thomas Bezucha
Estats Units, 2021

Western modern ambientat a Montana, als anys seixanta, protagonitzat per Diane Lane i Kevin Costner, dos carismàtics intèrprets que brillen amb llum pròpia.  Margaret i l'ex xèrif George vieuen en un ranxo amb el seu fill, la jove i el net de pocs anys.  Perden el seu fill en un accident cavalcant un cavall i  la jove vídua es torna a casar. L'àvia Margaret és testimoni per casualitat que el marit maltracta la noia i també pega al nen. D'un dia per l'altre la parella i el petit desapareixen d'on vivien sense deixar rastre. Els avis inicien un recorregut ple d'enigmes i emocions fins a Dakota per recuperar el net, però quan per fi el troben, no els costa gaire d'adonar-se que mare i fill estan atrapats en un clan familiar perillós, al capdavant del qual hi ha una matricarca cruel. Filmin. 9/10

04 d’octubre 2021

'DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE', A LA SALA BECKETT

Descripció d'un paisatge. Autor: Josep M. Benet i Jornet
Sala Beckett, Barcelona

El paisatge que descriu Josep Maria Benet i Jornet Barcelona, 1940 - Lleida, 2020) sembla llunyà i imaginat, els personatges de ficció són arquetips coneguts —els vençuts, els guanyadors i els que s'han canviat de camisa— i l'estratègia que pot redimir-los moralment és la metàfora del que pot esdevenir a cada cantonada ara mateix.  Descripció d'un paisatge és una obra del 1978  (Edicions 62, Col·lecciò El Galliner, 1979), només quatre anys abans encara funcionava el garrot vil i el pacte del Règim del 78 pretenia fer cau i net. I, en aquest context, Benet i Jornet reflexiona sobre la impossibilitat d'una ruptura radical amb el franquisme. A escena, una esclava domèstica, un funcionari llepa i dues dones exiliades amb les ferides sagnats, filles d'un home vençut, que tornen perdonades. Se'ls apropa el cabdill sanginari fent veure que és bona persona i fins i tot ha acollit al seu redòs un antic revolucionari. Aquí no ha passat res. Reconciliació, en diuen. Hi respira Hècuba: «Les víctimes de qualsevol genocidi són doblement vençudes sota l'aparença del perdó del botxí».
Posada a escena acurada, treballs matisats de la companyia, trencant la linealitat temporal que el text ja proposa i sense evadir els fragments narratius que diu cada personatge. A l'empostissat escalonat hi brilla l'actor Carles Martínez en el paper de funcionari afecte a l'emir que posa l'auditori en antecedents, i explica a l'avançada el que les dones exiliades s'aniran trobant. Una obra poc coneguda,  un text clàssic recuperat sense complexos, que mostra la contemporaneïtat tant de fons com de forma del dramaturg. Bravo, Toni Casares! 9/10

*


03 d’octubre 2021

'LA CASTANYERA', NINA DE DRAP 2021

El taller de Nines de Drap ja flaira moniato, castanyes torrades, panellets i moscatell. Qui aconsegueix crear aquesta atmosfera càlida de tardor és l'artesana Isabel Marsal que, any rere any, amplia la col·lecció  de nines castanyeres, de disseny propi, i en fa rèpliques per encàrrec.  Són peces úniques que representen la tradició de l'àvia que porta l'escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i frescos de tardor. S'hi ha posat d'hora per complir els encàrrecs de nines que posaran l'ambient de Tots Sants a aparadors de botigues i a escoles de primària. I també nines castanyeres que li encarreguen particulars pel plaer de tenir-les a prop de la llar de foc i com a detall per regalar als amfitrions de castanyades familiars i d'amistats.

Enguany les nines es poden encarregar de mides que van dels 27 cm als 68 cm.  
(Contacte: 620 275 964   -  info@ninesdedrap.cat)

Frases fetes (per anar fent boca):

—Alçar-se amb la castanya torta (aixecar-se amb mal humor).
—Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya (no assemblar-se gens).
—Donar castanya (negar una cosa a qui la demana).
—Ésser més clos que una castanya (ésser molt tancat, molt mal d'obrir)
—Treure les castanyes del foc (resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc).

02 d’octubre 2021

SÈRIE TV 'FELIÇMENT CASATS'

Feliçment casats [C'est comme ça que je t'aime]
Direcció: Jean-François Rivart. Canadà, 2020
Sèrie canadenca d'humor negre, de deu capítols d'una hora, que transcorre l'estiu de 1974 en un barri de Quebec. Dues parelles veïnes i amigues tenen els fills de colònies. Avorrides de la vida conjugal i sense al·licients, s'aferren a cometre assassinats en cadena i robatoris que l'ambient els serveix en safata. Es converteixen per unes setmanes en una organització criminal, temuda per les màfies que s'hi dediquen tot l'any. I prometen que repetiran l'estiu següent, quan tornin a estar deslliurats de la canalla. N'esperem, doncs, nova temporada. El títol original, C'est comme ça que je t'aime', és d'una cançó de Mike Brant. 9/10