'SOMIA LA CIUTAT', AL PALAU ROBERT

L'exposició 'Somia la ciutat' ajuda a imaginar com poden ser les ciutats del futur. Mostra un conjunt de respostes innovadores, optimistes. Edificis coberts de vegetació, jardins verticals, pulmons verds. Un nou urbanisme capaç de dissenyar ciutats que siguin espais de convivència, on la diversitat sigui un valor; on l’educació, el joc, la cultura i la creativitat recuperin un paper central; on la gent jove trobi espais per expressar-se i divertir-se sense dependre de llocs de consum. Un recull de solucions i idees que es poden dur a terme amb la tecnologia i l'impuls col·lectiu.

Oberta fins a l'11 de juny

'CR#SH(Tothom pot caure)', A LA VILLARROEL

Cr#sh (Tothom pot caure). Direcció: Miquel Mas Fiol. 

L'Off LaVillarroel. Barcelona

Segons les estadístiques oficials, un de cada set adolescents té problemes de salut mental.   El muntatge Cr#sh (Tothom pot caure) de la Companyia Mea Culpa, explora aquesta realitat amb la intenció de fer de mirall dels espectadors joves, sense moralismes. En el plantejament i presentació dels personatges adolescents, trobem una noia que vol ser tenista d'elit i sent la pressió dels pares, un noi (Gerard Franch, exquisit) que s'enamora d'un noi que coneix per internet... Diversos estils per presentar situacions i circumstàncies d'uns joves estudiants angoixats, que passen de l'eufòria a la frustació. La seqüència que tanca l'espectacle, situada en un improvisat consultori telefònic del Telèfon de l'Esperança, és hilarant brodada per la ductilitat interpretativa d'Alba Flor i de Carla Vilaró. Brillants. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

RETROSPECTIVA ILSE BING, AL KBR DE MAPFRE

©Ilse Bing. Steps at the Seine, París 1931

MAPFRE presenta una retrospectiva de 300 obres de la fotògrafa alemanya Ilse Bing (Frankfurt, 1899 - Nova York, 1998). L'autora va viure durant una època convulsa pel que fa a la política, l’economia i la societat. Gairebé centenària, només va dedicar vint anys de la seva vida a la fotografia i, malgrat la curta trajectòria, va aconseguir posicionar-se com una de les fotògrafes referents del moment que perduren en l’actualitat. Els escenaris on Ilse Bing va viure són fonamentalment tres: el Frankfurt anterior als anys trenta, el París d’aquesta dècada i el Nova York de la postguerra, on va experimentar sobretot la seva condició d’exiliada. També va visitar altres indrets, com Suïssa, Itàlia i Holanda, però no van arribar a constituir espais determinants que poguessin repercutir significativament en la seva manera de treballar en l’àmbit fotogràfic.

'TE CASARÁS EN BARCELONA', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Te casarás en Barcelona, d'Ever Blanchet. 

Direcció: Maria Clausó. Sala Petita, TGB

Una obra de petit format escrita per Ever Blanchet i dirigida per Maria Clausó, deliciosament ben resolta, amb uns intèrpets que la fan versemblant.  Bebu (Malcolm McCarthy) i Ula (Sonia Jerez) són una parella d'enamorats de Guinea Euquatorial que es juguen la vida en una pastera i arriben a Barcelona amb el somni de fer-se camí aquí. Durant el viatge,  un cop de mar els arrabassa el fill i Ula embogeix de dolor i cal ingressar-la. Un terapeuta (Víctor Vidal) l'ajuda pacientment a assumir la tragèdia i que torni a tenir ganes de viure. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MINISÈRIE 'MARRIAGE'

Marriage. Regne Unit, 2022
Director i guionista: Stefan Golaszewski

Minisèrie de 4 episodis que segueix la història d'Ian i Emma (Sean Bean i Nicola Walker), una parella casada de fa trenta anys. En clau realista explora els riscos i els regals d'una relació íntima de llarg termini. Tracta una gran quantitat de temes de l'actualitat: racisme, els abusos a la feina, patriarcat, maxisme, monogàmia. Ian ha estat acomiadat de la feina i fa entrevistes per aconseguir-ne una altra, un recorregut que es converteixen en humiliació i vergonya que fan patir tant o més que una escena de terror. L'Emma té una feina poc gratificant sotmesa als capricis d'un empresari guillat. El matrimoni té una filla adoptada, independitzada de poc que va de ruptura en ruptura. La noia decideix conèixer millor els pares i fa preguntes que obren ferides (crec que és el millor de la sèrie perquè aprofundeix en zones invisibles de la parella). Filmin. 8/10

DESPRÉS DEL VALS, REPÒS AL SOL

© Lena Paüls Després del vals fúcsia
(a punt de recomençar el ball)

Poesia objectual:
Paper fi enrotllat en un tronc, sobre rocam amb liquen

 «Les combinacions més usuals són els girs, semigirs i quarts de volta (a la dreta, a l'esquerra), el pas d'enllaç (endavant o endarrere), el pas encreuat, el pas colpejat, el pas encalçat o pas francès (encreuant el segon pas), el pas saltat, el pas encadenat, el passeig (frontal o en diagonal), el pas de marxa (lliscant a raó d'un pas cada tres temps endavant o endarrere), el burot (sobre la dreta o sobre l'esquerra i a gir per emps), el balanceig, el desmai i el pas lateral.»
ALEIX CORT. 'Vals' (fragment) Diccionari del ball

Llegiu i/o escolteu el poema El vals fúcsia

Text: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
Música: Nits de Viena. Orquestra Filharmònica de Romania

El VALS FÚCSIA

© Lena Paüls El Vals fúcsia.
Poesia objectual
Paper fi enrotllat en un tronc, sobre terra de llicorella

  

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Tebis del bes, encara,
bressem plegats cada alba

el vals de color fúcsia

Pel món, creixent alhora,
de tot pas fem drecera;
però, si  ritmats pel mestral,
ens troba junts una cruïlla
fent de baldufa
o de gallina cega,
ja podríem errar el camí:
on siguis tu, hi ha casa meva

 

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Música: Nits de Viena. Orquestra Filharmònica de Romania

LLIBRE I PUNT

Llibre i punt.  © Lena Paüls

Poesia objectual:
Fulles de nesprer, troncs, roba brodada, punt de paper de diari,
sobre làmina de ferro rovellat.

'A XAVIER AMORÓS', MÒBIL I TANKA

Mòbil Xavier Amorós
Mostrari d'estampació botànica sobre paper i llicorella

Vibrant cronista
d’un temps d’ordit i trama,
gra i clofolla.
Vetllador en la fosca,
et guardem la paraula.

 

*

 

Escolteu la tanka al canal IVOOX i al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

*

El mòbil 'A Xavier Amorós' és una interpretació artística de les mostres que anaven a buscar les nostres mares a Las Amèricas, abans de decidir quina roba comprarien, aquí convertides en papers-creació-crònica social. Sobre un muntet de llicorella, representant de la terra aspra de Pradell.

Mòbil Xavier Amorós i Tanka

publicats a Revista del Centre de Lectura
Vol. 2023: 9a època, 1r quadrimestre

HISTORIETA GRÀFICA 'EL CAVALLER ARREBOSSAT'

Descarregueu la historieta gràfica en PDF

 

*

Escolteu el conte

al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

SINOPSI

Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

CONCEPTES

Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.

 

MUSICAL 'TUELF POINTS', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Tuelf Points. Idea i direcció musical: Dídac Flores Rovira 

Direcció escènica: Karen Gutiérrez. Sala Gran, TGB

 

Un concert teatralitzat molt físic, amb plantejament de ciència-ficció. Un jove compositor ha de fer la música d'èxit de l'any següent del Festival d'Eurovisió basant-se en models de músiques que han triomfat en totes les edicions. Quatre androides, amb accions dramatitzades, sense diàlegs, ballen i canten fragments de cançons guanyadores i d'altres concursants, tot vinculat als videos que veiem en pantalles. Un muntatge molt ben acabat, mèrit dels intèrprets del popurri televisiu: Xavier Duch, Esther Peñas, Carles Pulido, Laura Daza i Dídac Flores. I l'aportació enregistrada en vídeo de l'actriu i cantant Nina. Moltes de les cançons han estat corejades per l'auditori, tant pels fans del festival com pels que no ho som. A xalar. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'XOC DE FUTURS 1918-1939'

Xoc de futurs 1918-1939. Alemanya, França, Luxemburg , 2020

Creació: Jan Peter i Gunnar Dedio
Direcció: Frédéric Goupil i Jan Peter

Minisèrie documental de vuit capítols que relata els destins de tretze persones extraordinàries a partir dels seus diaris, correspondència i memòries. Seguim el comunista Hans Beimler, l'estrella del cinema mut Pola Negri, qui va ser comandant d'Auschwitz Rudolf Höß, i l'anarquista francesa May Picqueray. Persones que van ser submergides a la guerra per les seves conviccions, i amb les seves decisions van donar vida a la història d'Europa amb totes les seves contradiccions.
El període d'entreguerres, entre 1918 i 1939,  des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins a la invasió alemanya de Polònia va ser dramàtic de formes molt diferents i allunyades en països com Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya, França o la Unió Soviètica, entre altres. Una gran sèrie,  documentada amb imatges reals ben integrades a les situacions ficcionades dels testimonis. Brillant. Filmin. 10/10

EXPOSICIÓ 'MEY RAHOLA, LA NOVA FOTÒGRAFA', AL MNAC

La Cua del pa, 1936-1937© Mey Rahola

Dipòsit de la Generalitat de Cataluya. 

Col·lecció Nacional de Fotografia, 2020

El Museu Nacional d’Art Catalunya (MNAC) i  el Museu de l’Empordà de Figueres dediquen una exposició antològica a Mey Rahola (Lleó, 1897 - Vaucresson, 1959), la fotògrafa artística catalana que durant la Segona República va contribuir a la renovació estètica i en va ser reconeguda. La Guerra Civil li va estroncar la carrera i la història de l'art l'ha oblidada per complet. Inexplicablement, no ha estat fins fa deu anys que se n'ha recuperat l'arxiu.

Un dels temes preferits de Rahola van ser les marines, com a gran aficionada a la navegació, buscava perspectives agosarades de cops de mar, de veles i de pals des de dins de l'Elai, el vaixell familiar. Tenia predilecció pels retrats de dones i criatures amb una mirada vital i creativa. L'única fotografia que ha quedat de la Guerra Civil d'aquesta fotògrafa pionera és la Cua del pa, que explica el patiment de la rereguarda amb les dones fent cua del racionament diari.

Exiliada a Lió, va topar amb la Segona Guerra Mundial. Va subsistir fent retrats per a les cartilles de racionament i revelant per laboratoris. Al final de la guerra es va desplaçar a Vaucresson prop de París on va viure els darrers anys combinant fotografia humanística i de moda.

May Rahola, una fotògrafa excepcional recuperada per a la història de la fotografia artística. Sortim de l'exposició amb la impressió que hem fet un tast mínim de la seva obra i de la seva trajectòria. En volem més (sense dilació).

Exposició oberta fins al 22 de maig.

Conferència inaugural: 

Mey Rahola, la reconstrucció d'una fotògrafa oblidada. 

A càrrec de Lluís Bertran (besnet de la fotògrafa), 

Roser Martínez i Roser Cambray, comissaris de l'exposició.

#BROSSA, A LA SALA JOAN BROSSA

Direcció i dramatúrgia: Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi

Sala Joan Brossa, Centre de les Arts Lliures, Barcelona

#Brossa, (amb el  símbol de hashtag) és un cabaret literari de petit format basat en creacions escèniques de l'univers brossià. Performance, sàtira minimalista, surrealisme. Treball de llengua amb tocs d'humor en una coreografia precisa i delicada dels intèrprets. Un bombó. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 i/o

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL TEMPS I ELS CONWAY', AL TEATRE NACIONAL

El temps i els Conway. Autor: J. B. Priestley. 

Traducció: Joan Sellent. Música: Manu Guix.  

Direcció: Àngel Llàcer. Sala Gran, TNC

Tenim present el muntatge de fa trenta anys, amb la interpretació inoblidable de Montserrat Carulla com a matriarca dels Conway. Ara, a la immensitat de l'escenari de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, així que una plataforma ens serveix en safata tot el parament realista del saló i baixen les parets farcides de quadres, ja sabem que res ens distraurà de fer de voyeurs de la grandesa de peus de fang dels Conway. 

1919. Comencem amb la celebració dels 20 anys d'una de les quatre filles de la vídua Conway (Màrcia Cisteró, quin encert!). La representació és en una altra sala, davant nostre trien les disfresses. Tot és gatzara, ara que ha acabat la Primera Guerra Mundial i el fill predilecte de la senyora Conway és a punt de tornar a casa. Hi torna i, sense preàmbuls, demana els primers diners a la mare. "Per comprar-se roba nova a Londres." És un avís.  El noi gran té un passament mediocre de funcionari i és l'únic que no té ambicions. Tota la resta de família s'imagina un futur pròsper i feliç.

Aquesta sumptuositat de la primera part contrasta amb el desballestament general de la casa, amb els quadres en blanc i negre de la reunió familiar de vint anys després. En aquest temps d'entreguerres s'ha produït la davallada econòmica i moral dels Conway. El context és important i els Conway han jugat en tots els fronts: mals matrimonis, matrimonis frustrats, la mà foradada del fill predilecte, la falta d'inversions a les propietats, el crac del 1929, el nazisme puixant i la Segona Guerra Mundial a la porta.

La direcció d'Àngel Llàcer deixa empremta en totes i cadascuna de les parts del conjunt. Ha focalitzat la part de festa i la part dramàtica de cada seqüència amb equilibri de mestre. Ha matisat el treball interpretatiu de cada personatge aconseguint naturalitat i bellesa, donant relleu a un text brillant. I ha tret el millor partit de la tècnica disponible al TNC. El resultat és un espectacle esplèndid de fons i de forma. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

i/ o escolteu:

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LECTURA FÀCIL', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Lectura fàcil. Direcció: Alberto San Juan
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

El muntatge Lectura fàcil és una versió lliure de la novel·la homònima de Cristina Morales. En vam veure una minisèrie —Fácil (Movistar)— que mantenia la localització i l'esperit del barri de la Barceloneta i entorns. En canvi, en aquest muntatge, coproduït pel Centro Dramático Nacional, l'acció es trasllada a Madrid. En ambdós casos, malgrat la diferència de tractament, s'explora els reptes de les persones amb diversitat funcional. L'obra s'enfronta a la nostra mirada compassiva i reivindica la igualdat d'oportunitats davant de la llei.

Lectura fàcil explica la història de quatre noies emparentades a la ficció, que viuen plegades en un pis tutelat. Tenen les desavinences normals de la convivència diària i una decideix fugir amb un de 'la secreta' i fer d'okupa. Les altres tres s'abandonen i, després d'informe desfavorable, estan a punt de perdre el pis, precisament quan la jutgessa les cita a declarar sobre el comportament sexual de la noia okupa, amb l'objectiu d'esterilitzar-la. Dels intèrprets només repeteix l'actriu sitgetana Anna Marchessi (brillant en totes les intervencions), que va néixer fa trenta anys amb una patologia de paràlisi cerebral. Marchessi ha fet dues carreres universitàries, un Erasmus, ha treballat de guionista i s'ha consolidat com a actriu. Com ella, tres intèrprets més de l'obra tenen alguna deficiència i es fonen amb els altres tres intèrprets "normatius". En alguna intervenció llarga, el text que diuen es presenta també sobretitulat. Tot i la seriositat del que s'hi tracta, hi ha tocs d'humor que fan de contrapunt a la lluita constant per arribar a no ser dependents. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o escolteu

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'DONES INVISIBLES ' AL PALAU ROBERT

Dones invisibles. Sala 4 Palau Robert

A la sala 'Cotxeres' del Palau Robert es pot veure l'exposició fotogràfica 'Dones invisibles', una mostra dels treballs del projecte 'Traspassant l'objectiu' en centres penitenciaris catalans, promogut per la Direcció General de Difusió i la Fundació Setba. El programa, adreçat a recluses, l'ha dirigit  la fotògrafa i activista Marta Fàbregas.
Demostra la importància de la cultura dins les presons, la capacitat integradora de l'art. Les recluses van adquirir coneixements sobre el funcionament de la càmera i del retrat fotogràfic com a eines de creació. En la darrera sessió dels tallers van participar com a models en una sessió fotogràfica professional.
Exposició oberta fins al 7 de maig.

EXPOSICIÓ DE L'ARXIU ANGLADA CAMARASA, AL MNAC

Granadina. © Hermen Anglada Camarasa

Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 - Port de Pollença, 1959) és un dels artistes més importants de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però en canvi, hi té menys pintures que cap altre artista del Modernisme. El fet s'explica per la trajectòria internacional de l'autor, que va incrementar el valor de la seva obra al mercat de l'art. Entre el 1900 i el 1914 va ser el pintor català més internacional que va existir entre Marià Fortuny i Joan Miró. El cridaven d’arreu del món per convidar-lo a fer exposicions i presentar obres.

Exposició Anglada Camarasa. L'arxiu premeditat

Ara l'arxiu Anglada Camarasa ha ingressat al MNAC donat per la filla de l'artista i es pot veure una selecció d'uns 360 documents dels 7.605 de la donació. Anglada Camarasa. L'arxiu premeditat, recrea l'espai propi d'un arxiu i el museu hi ha reunit alguns dels retrats que li va fer un jove Picasso. I la família ha cedit algunes fotografies que l'autor va fer servir de model per a les seves obres.
Cal fer el recorregut museístic lentament perquè cada document seleccionat és una perla.  Com la carta del 1915 que li adrecen els noms més importants de la Generació del 98 espanyola, com Azorín, Unamuno, Gómez de la Serna, Valle-Inclán, Ortega y Gasset i Pío Baroja. Li demanaven una exposició per homenatjar-lo a Madrid. Anglada, però, no es va sentir mai prou estimat a Espanya, i no va representar mai l’Estat oficialment. Per la seva condició de maçó i republicà es va veure obligat a exiliar-se, i quan va tornar a finals dels anys 40 al seu enyorat Port de Pollença, el règim franquista va aprofitar-ho per intentar apropiar-se’l.
Per si mai es feia una exposició retrospectiva, l'artista va classificar (Quadern blau, núm. 1) amb tot detall les obres que calia incloure, agrupades en cinc categories: Figura, Paisatge, Flors i Fruits, Nit de París i Notes i estudis. Anglada Camarasa controlava la difusió de la seva pintura, fins i tot quan ja no hi fos.
Exposició oberta fins al 7 de maig.

PEL·LÍCULA 'AS BESTAS'

As bestas. Direcció: Rodrigo Sorogoyen, 2022

La pel·lícula va ser estrenada al Festival de Cinema de Cannes i va triomfar al Goya de 2023 (9 premis, 17 nominacions). Explica una història real sobre un episodi salvatge entre veïns d'un poblet gallec. El títol fa referència a la festa 'A Rapa das Bestas' del llogarret gallec de Sabucedo. A la festa diversos homes immobilitzen els cavalls que durant l'any pasturen en llibertat, per tal de retallar-los la crinera i marcar-los. La tensió dramàtica es desenvolupa en forma de thriller psicològic al voltant d'Antonine (Denis Menochet) i Olga (Marina Foïs), una parella francesa que es va instal·lar fa temps al poble. Hi porten una vida tranquil·la, vivint d'un hort ecològic i restaurant cases abandonades. Però els autòctons no aspiren a la repoblació, sinó que en volen fugir amb el que en treguin de vendre els seus boscos a empreses productores d'energia eòlica. La convivència entre la parella i el veïnat, sobretot amb els germans Anta, es degrada in crescendo, galopant subterràniament. Fins que explota. Vibrant.
Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'SURO'

Suro. Direcció: Mikel Gurrea, 2022

Opera prima del director Mikel Gurrea, triomfadora als Premis Gaudí amb els premis a l'actriu (Vicky Luengo), a l'actor (Pol López) i a la direcció novella. La història és un drama rural amb conflicte social que posa en tensió l'amor d'una parella jove urbanita que espera un fill i decideix iniciar una nova vida entre els boscos d'alzines de l'Empordà on la dona ha heretat una masia. Han de rehabilitar la casa, desconeixen el negoci del suro i  afronten les dificultats de manera diferent, cosa que fa trontollar la convivència i el futur de la parella en aquell espai que creien que seria idíl·lic. 

 

Hi ha empressaris que actuen fora de la llei i exploten la misèria de peons a preu fet. Els propietaris de la finca protegeixen Karim, un adolescent immigrat sense papers, i l'instal·len a la masia, vistes les condicions infrahumanes on s'estava. A poc a poc la trama es torna inquietant mentre va covant-se l'odi i la venjança. Imponent i salvatge. Filmin. 9/10

 

EXPOSICIÓ 'FELIU ELIAS", AL MUSEU NACIONAL

© Feliu Elias. La Galeria, 1928

L'exposició de gran format que hem vist al Museu Nacional d'Art de Catalunya es titula Feliu Elias: la realitat com a obsessió, un conjunt de peces que pertanyen al fons del museu. Ha estat una descoberta per com la mostra divulga les tres vessants creatives de l'artista prolífic i polièdric Feliu Elias i Bracons  (Barcelona, 1878-1948),  dibuixant, caricaturista, cartellista, pintor, il·lustrador i implacable crític d'art. De fet, ens crèiem que visitaven l'exposició dedicada a un sol artista i, en realitat, hem vist obres de tres personalitats, tres maneres d'entendre l'art. Elias va actuar en tres àmbits de creació i els va posar tant en contrast que ens ha costat creure que es tractava del mateix artista.  

© Feliu Elias. La infància, 1920

Com a pintor, signava amb el seu nom propi, però va utilitzar el pseudònim Apa (per al dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per a la teoria de l'art i l'escriptura). 

El 1908 va fundar i dirigir el setmanari d'humor «Papitu», una de les més importants publicacions humorístiques catalanes de tots els temps. En va ser un dels dibuixants més destacats, amb caricatures antigermàniques. Es mofava tant de la Lliga Regionalista com dels militars i de la FAI, cosa que el va obligar a exiliar-se. Va tornar a Barcelona i amb l'arribada dels franquistes el 1939 es va exiliar de nou i va ser internat en un camp de concentració.

En paral·lel, va incloure als retrats elements que va dibuixar i pinta amb realisme. Pels artistes coetanis va ser titllat d'hiperrealista amb menyspreu. La revenja arriba amb crítiques a les avantguardes.

En el darrer espai de l'exposició es mostra una mirada a l'art català de principi del segle XX a través de les crítiques ferotges  —signades com a Joan Sacs— amb una selecció de pintures de Dalí, Miró, Picasso, entre d'altres artistes. 

Exposició oberta fins al 10 d'abril.

'LA ISLA DEL AIRE', AL TEATRE ROMEA

La isla del Aire. Autor:Alejandro Palomas

Direcció: Mario Gas. Teatre Romea, Barcelona

Les primeres escenes tenen lloc emmarcades en una escenografia de rocam tenebrós per molt que s'hi projecti un maping al·legòric; per sort en arribar l'expedició de les cinc dones a l'illa de l'Aire menorquina les roques s'obren a la llum de l'horitzó suposadament marítim. El text és tirant a pla, però hi ha les cinc actrius catalanes que el fan gran, sobretot Núria Espert, interpretant l'àvia-far que intueix els conflictes que viuen les filles i les netes i, amb la murrieria de la vella que se les sap totes, aconsegueix que ventilin els secrets més íntims. També fan bon joc Miranda Gas, Vicky Peña, Candela Serrat i Teresa Vallicrosa, cadascuna  amb el seu moment de glòria. Un desenllaç previsible i somort fa que els aplaudiments costin d'arrecar. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'KINGDOM', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Kingdom. Text d'Anne-Cécile Vandalem, inspirat lliurement en el documental «Braguino», de Clément Cogitore. Dramatúrgia: Sarah Seignobosc. Direcció: Anne-Cécile Vandalem.  Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

L'acció de Kingdom té lloc en una escenografia poètica, amb càlides cabanes de fusta a la clariana d'un bosc, un corrent d'aigua... Una càmera segueix els adults, els infants i els gossos dins i fora d'aquests espais i va creant la crònica audiovisual en directe. Al fons, la música d'efectes que subratlla al dramatisme. La història s'explica des de l'experiència d'una de les dues famílies que viuen aïllades a la taigà siberiana.Vam construir fa trenta anys les cabanes al bosc juntes i tenien la mateixa voluntat de viure de la natura. Fa anys que viuen enfrontades en dos bàndols. En un, la família que resisteix i a l'altre, la família que s'alia amb turisme de caçadors furtius que no respecten res i posen en perill l'equilibri ecològic. Les diferències de criteri i les rancúnies antigues dels adults crea tensions constants. Ni la canalla no pot franquejar la tanca, però precisament serà la següent generació que recuperarà la unió per afrontar la preservació tant de la natura com dels que en viuen. Espectacle original en llengua francesa, sobretitulat en català i anglès. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY