'LA DRAGA SENSE ESCATES' TANCA EL CERCLE

La draga sense escates, a l'Escola Puigmarí de Duesaigües
Llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Text: Lena Paüls. Il·lustracions: Àgata Gil.

He explicat el conte La Draga sense escates als infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües, en una sessió a la mateixa escola. Un matí de vent tempestuós ens ha impedit que la féssim al Jardí de Ca la Lina, a tocar de la plaça on té lloc l'acció del conte, que és on el vaig explicar fa setze anys. Ha presidit la sessió, el mural que l'Anna Llebaria ha repintat per aquesta sessió i que a partir d'ara es quedarà a l'escola. A la pantalla, les esplèndides il·lustracions de l'Àgata Gil han acompanyat el relat oral del conte.

La draga ha nascut sense escates i ha arribat a Duesaigües perquè sap llegir la natura i està segura que aquí trobarà la solució. Amenaça el poble que si no la volen ajudar es menjarà una criatura cada dia fins que no en quedi cap. Els conte ofereix una mirada positiva davant del conflicte que presenta aquest personatge. Els duesaigüencs resolen l'assumpte fent ús de la solidaritat i la generositat. 

Hem acomiadat la draga amb una gran festa. Hem aviat coets i el confetti i les serpentines han anat a dojo sobre els assistents. Ha fet acte de presència el mestral (a, e, i, o, u) i una gotellada (1, 2, 3, 4, 5 dits sobre el palmell de l'altra mà) ha dispersat la gent de la plaça. 

 

Per celebrar que la draga ja té escates i, a més, ha promès que ni ella ni els seus parents no posaran foc als boscos, hem fet un tastet de galetes del Club Dragolí de Lectura. Ara per ara, aquest club només existeix a l'àlbum amb el logo que va dissenyar la il·lustradora Àgata Gil. M'agradaria ser-hi quan uns infants es constitueixin en lectors d'aquest club i expliquin o representin els contes que hagin llegit o els que s'hagin inventat.

 

Fent cua per sol·licitar la dedicatòria del llibre. 

He dedicat un llibre del conte La draga sense escates a cada infant, que s'han emportat també un punt de llibre d'espàrrecs màgics. El regal del llibre ha estat gentilesa de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 

 

 

Els alumnes més grans han rebut, a més, un petit quadern de natura per anotar-hi observacions del temps, de les plantes, dels ocells i altres animals en estat salvatge. 

 

D'esquerra a dreta: Marisol Aznar (directora de l'Escola Puigmarí),
Lena Paüls (autora del conte) i Anna Llebaria (autora del mural)

El conte La Draga sense escates va ser guardonat fa divuit anys amb el Premi Mercè Llimona i l'àlbum va ser distingit amb «The White Ravens» que atorga la Internationale Jugendbibliothek de Munic. L'he explicat en escoles, biblioteques, llibreries i altres fòrums amb infants. Per tancar el cercle l'he tornat a explicar a Duesaigües que és on va néixer.

 

He comptat amb l'acompanyament dels mestres de l'Escola Puigmarí de Duesaigües i de la complicitat l'Anna L., la Carmina M. i la Montse F. amb qui passejant pels herbassars florits, em van facilitar el plànol del tresor per escriure aquest conte. Amb la seva mediació, unes quantes generacions d'infants que han escoltat aquest conte han descobert la llengua en relació amb l'entorn. 

 

 

HEMEROTECA

Per LLEGIR el llibre en línia

i/o

per DESCARREGAR el llibre en pdf

 

* Entrevista a Lena Paüls. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009

* Vídeo Canal Blau TV. Les autores revisen les proves de l'àlbum, 2008

* La draga sense escates, 3-XI-2009

* Il·lustradors i il·lustradores que s'emporten la palma, 27-III, 2010

* La draga sense escates, galeria, 31-V-2010

* La draga sense escates, premi The White Ravens, 30-V-2010

* Caçoletes de xocolata (per a la draga), 30-V-2010 

* Exposició de regals d'art, 24-XII-2010

* Un conte per a la igualtat: La draga sense escates, 18-IV-2011

* Invitació La draga sense escates, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)

* La draga es banya al pantà i surt l'arc de sant Martí, 22-IV-2012 

* La draga sense escates portarà llavors a Reus. Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016

* La draga sense escates al programa 'Suport a la lectura'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015

* Per sant Jordi, un àlbum, un conte i una novel·la il·lustrats, 23-IV-2015

* Contaconte La draga sense escates, a Reus, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 

* Una draga entre molts i molts dracs, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016

* Noèlia Tarragó, la primera alcaldessa de Duesaigües, 15-VI-2019

* Conte enregistrat per l'autora: La draga sense escates. Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020 

 

Aquest conte duesaigüenc ha estat molt ben acompanyat

a Vilanova i la Geltrú, a Badalona, a Barcelona, a Reus i a Duesaigües

Gràcies a tothom que l'ha fet possible. 

 

 

'LA DRAGA SENSE ESCATES', EN EDICIÓ DIGITAL

Per LLEGIR el llibre en línia

i/o

per DESCARREGAR el llibre en pdf

Síntesi:

Una draga arriba a un poble on hi ha un estany i exigeix que la curin: no té escates. Amenaça de menjar cada dia un nen o una nena del poble fins que no li solucionin el problema.

La gent del poble li fa menjar espàrrecs a tota hora. Al poble, ningú no és calb, mengen tots espàrrecs i els creix gespa al cap. No saben que les aigües de l'estany són màgiques. 

Un dia que fan anar la draga a rentar-se a l'estany, en surt amb unes escates grans com a plats. Està molt agraïda. Es compromet que cap drac posi foc als boscos. Però l'assumpte no acaba aquí...

Edicions:

* Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008(1) i 2011(2), col·lecció «Petits insòlits»

* Edició digital, 2024 

 

Premis:

* Premi Mercè Llimona de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2007
* Distinció «White Ravens» de la Internationale Jugendbibliotek de Munic, 2010

 

La draga sense escates

 

HEMEROTECA

* Entrevista a Lena Paüls. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009

* La draga sense escates, 3-XI-2009

* Il·lustradors i il·lustradores que s'emporten la palma, 27-III, 2010

* La draga sense escates, galeria, 31-V-2010

* La draga sense escates, premi The White Ravens, 30-V-2010

* Caçoletes de xocolata (per a la draga), 30-V-2010 

* Exposició de regals d'art, 24-XII-2010

* Un conte per a la igualtat: La draga sense escates, 18-IV-2011

* Invitació La draga sense escates, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)

* La draga es banya al pantà i surt l'arc de sant Martí, 22-IV-2012 

* La draga sense escates portarà llavors a Reus. Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016

* La draga sense escates al programa 'Suport a la lectura'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015

* Per sant Jordi, un àlbum, un conte i una novel·la il·lustrats, 23-IV-2015

* Contaconte La draga sense escates, a Reus, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 

* Una draga entre molts i molts dracs, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016

* Noèlia Tarragó, la primera alcaldessa de Duesaigües, 15-VI-2019

* Conte enregistrat per l'autora: La draga sense escates. Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020

'LA GEGANTA ELA', EN EDICIÓ DIGITAL

Per LLEGIR el llibre en línia

 

i / o

 

per DESCARREGAR el llibre en pdf

   

HEMEROTECA

 

* Recull de CRÍTIQUES I RESSENYES

* La geganta Ela, Edicions del Pirata, 2011

* La geganta Ela de la Núria Feijoó
* La Geganta Ela, regal de Nadal  

* Una factura més?  Màrius Domingo de Pedro

* Acabo de llegir un llibre peciós. Rodolfo del Hoyo

* La geganta Ela, les dents plantades 

* La geganta Ela vista per la Mariona
* La geganta Ela, Pesca que pesca
* La geganta Ela, el viatge
* Fòrum amb lectors de La geganta Ela 

* Per Sant Jordi... la Ela dedicada 

* Una vegada hi havia... la geganta Ela (2 vídeos)
* La geganta Ela vista per...
* Núria Feijoó entrevistada per Susana Peix 

* Tanka per a la Núria
* Lletres a les aules per edats
* Per sant Jordi, un àlbum, un conte, una novel·la il·lustrats

 

'VA DE CONTE', A L'ESCOLA PUIGMARÍ DE DUESAIGÜES

Escola Puigmarí de Duesaigües, 27-XI-2023

Sessió prenadalenca de contacontes i taller de comprensió oral amb els alumnes de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Ja ens coneixem: va de conte!  La Marisol, la directora, els ha posat en antecedents del que farem i ha creat expectatives lectores. Avui el regal per als sentits consta de tres àlbums il·lustrats. Un bosc espès.

«cinc turons fan una serra

quatre pins, un bosc espès»

 

Parlem de contes de fantasia (animals que parlen: El llobató que volia trobar el camí tot sol) i contes realistes (històries que passen o poden passar de veritat: Tancho). El tercer conte participa de les dues tipologies (Aquest monstre em sona) i transcorre exclusivament dins d'una casa familiar. Els altres dos relats transcorren en boscos frondosos nevats amb la fauna salvatge com a protagonista. Vista i oïda.

Després d'escoltar la síntesi de cada conte, mirant alguna imatge del llibre i participant amb expressions induïdes, «Aquest monstre em sona!», els alumnes han triat —tacte— de la parada diversos objectes, paraules i expressions que s'hi referissin. Les mestres Elena i Marisol s'han constituït en jurat i han avaluat l'argumentació que els alumnes han fet de cada peça, a satisfacció i aplaudiments de tothom.

I, com a cloenda, ha arribat de sorpresa un bosc d'avets de galetes. Gust i olfacte. Alguns alumnes han guardat el seu avet per ensenyar a casa, d'altres no l'han deixat arribar ni al pati. 

Continuem...

GUIA DE LECTURA DEL CONTE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

Descarregueu la GUIA DE LECTURA

La guia de lectura del conte  Quin groc t'ha picat? (Arola Editors, 2021) recull una selecció de les activitats de comprensió lectora que molts infants han experimentat amb l'acompanyament de bibliotecaris, de mestres i dels autors.

Consta d'una part analítica del conte  (tema, personatges, temps i espai, perspectiva i estructura, llengua i estil i estil visual de l'àlbum il·lustrat) i una part de suggeriment didàctics. 

Booktrailer:

 

Per saber-ne més: 

A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

 

 

EL RELAT 'HISTÒRIA D'UN SECRET', EN EDICIÓ DIGITAL

Text: Lena Paüls

Il·lustracions: Teresa Llorach 

Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere

Per LLEGIR el relat en línia

i/o  

per DESCARREGAR en format PDF

És difícil guardar un secret del pare i més, si qui l'ha de guardar té deu anys. Però el secret d'aquest relat té una història efímera perquè una gossa perdiguera el posarà al descobert. 

Per saber-ne més:

El secret dels rovellons

 
*
Rovellons, només

'L'ÀVIA PORTA PÍRCINGS' RELAT A LA REVISTA «NW REUS»

NW La Revista de Reus, 96, setembre 2020: 43-44

Descarregueu aquí el relat en PDF

L'acció del relat breu L'àvia porta pírcings, il·lustrat per l'artista reusenca Teresa Llorach, transcorre a urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus. Una infermera pren la pressió a una àvia i transgredeix la màxima conversacional de quantitat (Grice), de manera que li dona més informació de la necessària. 

Publicat a la Revista «NW Reus» (setembre 2020, núm. 96: 43-44), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.

Sé callar en dotze idiomes.
PAULINA DE METTERNICH

Una infermera acabada de diplomar va explicar a l'àvia que li prendria la pressió sistòlica i la pressió diastòlica. L'àvia va fer morros. «Em pensava que només me'n prendria una», va remugar.

LENA PAÜLS. L'àvia porta pírcings, fragment

«LEE, MIGUELÍN, LEE»

Editoria Ruiz Romero, Barcelona, 1957

Virtud y patria. Primer libro de letra manuscrita. A finals dels anys 50, ens feien llegir aquest llibre als infants després de la primera comunió, cap als 7 o 8 anys. Uns manuscrits difícils de llegir, tant, que alguns ni avui m'inviten a endinsar-m'hi.
El llibre porta el Nihil obstat (no hi ha obstacle) de la censura eclesiàstica. Al pròleg avisa que es tracta d'inculcar "el sano orgullo de pertenecer a una nación heroica y generosa".  També hi fa propaganda d'un llibre de lectura més elevada El mentor, on "el doble aspecto artístico y doctrinal, se esconde el mismo y noble impulso patriótico". És a dir, posaven en  pràctica el Decret de Nova Planta promulgat el 1716, pel Borbó Felip V,  on es donaven "instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Però, pel que es veu, el 1957 ja no calia que no es notés "el cuidado".
Aquesta va ser tota la meva literatura 'oficial' de la infància, tret dels fascinants TBO, que llegia i rellegia incansable. Per sort, el mestre Pasqual Guarque va compensar-me —amb escreix— la misèria cultural de la Dictadura, amb biblioteca escolar, teatre, titelles, cançons —no precisament cantant la 'gloriosa Cruzada Nacional'—, recitals poètics, revista escolar..., en català, encara que els llibres per ordre guvernamental haguéssin de ser en la llengua i continguts de l'imperi.

Cliqueu la imatge per per ampliar-lo

Cliqueu la imatge per per ampliar-la

EL CONTE 'LA DRAGA SENSE ESCATES' EXPLICAT A LA XARXA DE L'ESCOLA DE LLETRES DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS

Voleu sentir i veure el conte La draga sense escates?
Cliqueu la imatge:

«La draga va demanar ajuda a la gent 

d'aquell poble i van pactar no agredir-se mútuament. 

I se'n van sortir».

Quantes satisfaccions ens proporciona el conte La draga sense escates a les autores! Premi Mercè Llimona pel text meu i per les il·lustracions de l'Àgata Gil, per separat. Publicació en edició singular i, posteriorment, a la col·lecció Petits singulars de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Distinció The White Ravens de la Internationale Jugendbibliothek de Munic. S'ha inclòs al programa de voluntariat per la lectura de l'Ajuntament de Barcelona i a la Guia de contes per la Igualtat de la Biblioteca Central de Reus, Polítiques Socials i Transversals de l'Ajuntament de Reus i l'Institut Català de la Dona.
L'he explicat presencialment unes quantes vegades. Amb la il·lustradora i també sola, amb el suport dels seus fantàstics dibuixos en làmines del llibre tan ben seqüenciades que el conte es podria entendre sense paraules. A la Biblioteca de Vilanova i la Geltrú, a la Llibreria Saltamartí de Badalona, a l'Ateneu de Duesaigües, al Centre Cívic Migjorn de Reus... I, ara, he gaudit enregistrant el conte en suport vídeo i l'ha difós l'Escola de Lletres del Centre de Lectura.

PLUJA DE PEIXOS

Duesaigües, 3 abril 2020. Foto: © Montse Francisco Rabascall

Un veí de Duesaigües (Baix Camp) mira un full imprès i plastificat on es veu una pintura acompanyada d'un text. La novetat de la nota enmig del confinament ha fet que tothom qui hi passa s'hi aturi, no fos cas que s'hi comuniqui alguna prevenció més per reduir el covid-19
L'abeurador, molt ben conservat,  és al costat d'una de les set fonts urbanes del poble. Fa poc hi havia uns quants peixets vermells, ara confinats en una bassa esperant ser reallotjats un dia o altre a l'abeurador.

Pluja de peixos. © Myriam Arnold
Mixta sobre tela. 73 x 53 cm.

Mentrestant, però, la imaginació ha relacionat els peixets vermells desapareguts amb els que fan tombarelles al voltant d'una criatura a Pluja de peixos, una esplèndida obra de la pintora Myriam Arnold.

Vegeu-ho:
https://bit.ly/2X6T898


Tot és relativament molt important.

«CORNABOU», SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

«Cornabou» Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Articles d'actualitat i selecció de novetats

Suplement, núm. 25, gener 2020
Descarregueu-lo aquí

SUMARI

El pintor dels pobres

¿Quina és la frontera del teatre per a tots els públics?

 Les noves narratives digitals

Escriure des de la presó

Novetats literàries

L'aparador (llibre i àlbum il·lustrat)

Llibre i àlbum il·lustrat

L'aparador (autors catalans)

Autors catalans

L'aparador (traduccions)

Traduccions

'FAULA DE L'ARANYA I LA LLUERNA' A LA REVISTA NW REUS

El vol d'un mosquit torba tant 

com la proximitat d'un tro.
JULES RENARD. Pèl roig

El relat breu Faula de l'aranya i la lluerna és una ficció protagonitzada per dos aràcnids i un insecte que pacten una col·laboració que els beneficia mútuament. No hi falta la conclusió moral, que podria ser l'inici d'una societat capitalista en la comunitat del ram.
L'ha il·lustrat Albert Asensio (Horta de Sant Joan, 1974), il·lustrador i dissenyador gràfic de llarga trajectòria en publicitat i en àlbums il·lustrats per a infants i llibres per a adults.
Publicat a la Revista «NW Reus» (octubre 2019, núm. 86: 43-45), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.

Quan va acabar la condemna prescrita pel tribunal, l'aranya es va incorporar a la vida normal. Era una aranya rehabilitada. Estava decidida a no robar mai més cap mosquit. Si no en caçava, els demanaria a les veïnes o als magistrats que la van jutjar. Segons van dir al judici, si necessitava menjar i en demanava educadament, els seus congèneres n'hi donarien de bon grat. 

LENA PAÜLS. Faula de l'aranya i la lluerna, fragment

Descarregueu aquí el relat en PDF

«CORNABOU» SUPLEMENT D'ESTIU 2019

 Suplement núm. 24, juny 2019

Descarregueu-lo aquí 

Articles d'actualitat i selecció de novetats:

Els pensaments més secrets
La Caputxeta Vermella... ¿un tòxic?
Noves col·leccions d'inèdits i recuperació de clàssics
L'Editorial Combel fa 30 anys
Novetats literàries
L'aparador (Llibre i àlbum il·lustrat)
Llibre i àlbum il·lustrat
L'aparador (autors catalans)
Autors catalans
L'aparador (traduccions)
Traduccions

CRÒNICA DE LA MÀGIA D'UNS BARRETS A DUESAIGÜES

Qui hi ha sota el barret? de Lena Paüls i Rosa Virgili

Preparant barrets per la participació a la sessió de contacontes 

V Setmana Cultural de Duesaigües

 24-4-2019

Molta gent petita, en llocs petits,
fent petites coses, pot canviar el món. 

(Proverbi africà) 

Amb aquest lema el col·lectiu de la Biblioteca de Duesaigües reincideix per cinquena vegada a organitzar la Setmana Cultural en el marc de la festa de Sant Jordi.

El programa d'activitats programades fa molt de goig, tallers educatius, sessions de contacontes i endevinalles, representació teatral, ballada de gegants, excursió... Activitats adreçades a tothom, "orientades a compartir espais conjunts d'aprenentatge i oci." L'objectiu s'ho val i és òbvia la satisfacció de la ciutadania que hi suma iniciatives any rere any.

Enguany he tingut cita a la V Setmana Cultural per explicar Qui hi ha sota el barret?, un conte publicat en suport digital, il·lustrat per l'artista reusenca Rosa Virgili, que no podrà ser present a  la sessió a causa de la feina.

En entrar a la Sala Petita de l'Ateneu els participants ja troben la portada del conte projectat a la pantalla (gràcies, Francesc Castellví). Infants, adolescents i adults es disposen a gaudir d'una estona creativa decorant barrets de paper amb fils, llanes, blondes de paper, adhesius, retalls de cartolines... abans d'endinsar-se en la història del conte.

El taller de barrets ha estat una festa que ha començat amb tot de somriures i vergonya i ha acabat sortint al carrer perquè algunes duesaigüenques no s'han volgut treure el barret de cap manera. El fet s'explica perquè entremig, mentre participaven en el conte, han descobert la màgia d'aquests senzills barrets: les persones que s'hi cofen no poden deixar de somriure!

Un cop aclarit que el conte Qui hi ha sota el barret? és un àlbum il·lustrat publicat en suport digital, lliurem als assistents l'enllaç anotat en un punt de llibre (gentilesa de l'Ajuntament de Duesaigües, Mercè Alamon i Carmina Mauri).

I, tot seguit, coneixem la història del Ton, atrapat en el cos d'un ocell per culpa d'un encanteri mal resolt. La perseverança de l'Arlet, el civisme del veïnat, el reciclatge d'una coixinera vella brodada en barret i, sobretot, el valor de l'amistat, faran possible la solució del problema.

Els petits han seguit bé la narrativitat a base de repeticions d'estructures de conte tradicional. Els grans hi han entès molts missatges i la guia de lectura del final del llibre els pot ajudar a trobar-n'hi d'altres, com ara el que diu Joan Salvador Gavina, de Richard Bach:

"Volar és una cosa més important

que agitar les ales d'un lloc a un altre!

Això ho pot fer fins i tot un... mosquit!"

Reportatge gràfic

Llegiu en línia

Qui hi ha sota el barret?

Fotografies i vídeos

Cristina Colobrans

Montse Francisco

Anna Llebaria

Micoia Rabassa

Per saber-ne més

Qui hi ha sota el barret?: Taller i conte a Duesaigües

Crònica de la presentació de l'àlbum il·lustrat Qui hi ha sota el barret?

LA LLUM D'EL JARDÍ DE LES ESCALES

El jardí de les escales (Arola Editors). 
Victòria Rodrigo (text), Teresa Llorach (il·lustracions)

El jardí de les escales (Arola Editors, 2019) és un conte sobre un espai meravellós escrit per Victòria Rodrigo i il·lustrat per Teresa Llorach. Excel·lentment editat a tot color per Arola Editors en un àlbum de tapa dura, fora de col·lecció, és d'aquells llibres que poden entendre els infants i que gaudim els adults, perquè la bellesa no té idea d'edats lectores i cadascú hi trobarà aspectes de gaudi i reflexió segons el bagatge d'experiències i de lectures.

El conte és una declaració d'amor a la natura —concretada en un jardí— i al poder transformador de la música. L'assumpte comença in medias res, en un jardí familiar on sempre hi ha llum. La marieta Groga fa d'amfitriona i, a més de presentar-nos els habitants músics del jardí —el Vid, un saltamartí, i el Treb, una verderola mascle—, ens invita a llegir la llibreta de la Coco, una cuca de llum que explica que la música interpretada al violí i al fagot per aquests dos éssers va vèncer el caos de la Tempesta Negra. D'aleshores ençà el jardí es va transformar en un espai ple de flors i de llum perpètua.

Aquests cinc éssers —el nen, la marieta (que també es manifesta com a protagonista), la cuca de llum, el saltamartí i la verderola mascle— no viuen aïllats en aquest espai tancat, sinó que l'obren a tothom quan fan concerts. La música, doncs, com a mitjà per vèncer el mal i, també, per crear vincles socials.

El jardí de les escales és un locus amoenus. Un paradís a mesura humana —no cap dins una finestra—, un espai idealitzat que es troba en un lloc indeterminat. Ningú ha regalat aquest paradís als que hi viuen, l'han transformat —no va ser cosa d'un dia, ni de dos— fent-hi música i arrencant les males herbes. És a dir, a còpia d'activitat intel·lectual i física. Amb esforç i perseverança, dos valors que s'erigeixen com a fil conductor del conte. El jardí de les escales és un espai conquerit per a la felicitat. Però cal tenir-ne cura permanentment, perquè la Tempesta Negra, l'antagonista, amenaça tornar-lo altre cop gris i fred:

Quan la Tempesta Negra amenaça
menjar-se els colors,
la Coco aboca la regadora
amb raigs de sol i polsim de flors seques
trobades en llibres vells.
Mentre el Nel per foragitar l'ombra crida:
Més música!

Diu la il·lustradora Carme Sole Vendrell que "llegir un llibre narratiu il·lustrat és com assistir a una representació teatral". En aquest sentit, la Victòria Rodrigo n'ha escrit el guió, un text poètic, fantasiós amb animals personificats, ple de simbolismes ben travats en el context, com un llorer les fulles del qual són fulls de llibre, i estris com la regadora que conté rajos de sol i polsim de flors seques trobades en llibres vells. I, les escales —per tocar el cel  des del graó que fa camí— com a element facilitador de l'ascens al coneixement,  al voltant de les quals viuen els personatges i les plantes.

Per la seva banda, continuant amb el símil teatral, la il·lustradora ha creat amb les seves aquarel·les un plató nítid, una escenografia florida i de composició plàcida, un attrezzo de síntesi, una il·luminació de sol de migdia. S'ha responsabilitzat del càsting dels personatges, de com són de tendres, del vestuari i de les accions que fan, de les proporcions entre els animals i els instruments i els estris que manipulen. I, naturalment, també signa l'acurada composició coreogràfica i el disseny i la seqüencialització d'escenes.

De tot plegat en resulta una atmosfera poètica, de celebració colorista de la natura i de la música com a recurs per millorar el món. En aquest jardí imaginat tot és possible. És possible que no hi hagi llagostes, ni pugons ni llimacs! És possible que el llorer tingui fulls de llibres en comptes de fulles. Tot és possible en un jardí imaginat, fins i tot que hi hagi llum dia i nit. I música, sempre música. Per a tothom.

LENA PAÜLS, text de la presentació d'El jardí de les escales

Centre de la Imatge Mas Iglesias. Reus, 20-3-2019

Vegeu en aquest mateix blog: 
Crònica de la presentació d'El jardí de les escales, al CIMIR

Vídeo: Un moment de l'acte al Mas Iglesias - Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) [20-03-2019] amb la lectura a càrrec d'Antònia Farré (esquerra) acompanyada dels músics Albert Barraso (fagot), Cèlia Juan (violoncel), Joan Ferrando (guitarra) i Vicenç Vidiella (teclats i violoncel). Al fons, a la taula: Lena Paüls (presentadora de l'àlbum), Victòria Rodrigo (autora del text), Teresa Llorach (autora de les il·lustracions) i Alfred Arola (editor).

REUSENQUES DE LLETRES PRESENTA 'VEUS'

El llibre Veus (Arola editors, 2019) és el sisè treball literari del col·lectiu literari Reusenques de lletres.  Consta de 14 relats escrits a quatre mans.  Set autores vam elaborar un text redactat en primera persona i, posteriorment, altres set hi van donar una rèplica, completant-los. El resultat ha sorprès les mateixes autores i augurem que engrescarà molts lectors.

Black Velvet, okupa i lladre (Lena Paüls i Romana Ribé)

Tot el que hauríem pogut dir i mai no vam dir…
(Ció Munté i Carme Andrade)

Simplement enamorada (Núria Naval i Gisela Alcón)

Necessito entendre-ho (M. Pilar López i M. Dolors Vallverdú)

Paradís obscur (Marina Barraso i Meritxell Blay)

Sense un perquè (Victòria Rodrigo i Carme Puyol)
No et defraudaré (Fina Masdéu i Fina Grau).

Coordinació:

Fina Masdéu i Victòria Rodrigo

Pròleg:
Adelaida Amigó

Coberta:
Cori Pedrola

Veus es presentarà al Casal de les Dones (6 de març, a les 7 del vespre) i comptarem amb Adelaida Amigó, que en farà la glossa. Ens acompanyarà l'editor Alfred Arola i la regidora Montserrat Flores. Llegiran diversos fragments dels textos Meritxell Blay, Antònia Farré i Carme Simó.

Una publicació que neix tan ben acompanyada i tractada amb tant d'afecte, segur que arribarà a molts lectors que trobaran fonts de gaudi i reflexió en els relats. Imprescindible.

Llibres publicats per Reusenques de Lletres