31 de maig 2023

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI —COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA—

Llibres de l'Albí, 2023
 

Hebdomadari —combustió espontània— és un llibre d'art d'excepcional. Per les imatges i per les paraules. Joan Ramell (Almenar, el Segrià, 1957) ha caçat les fotografies que han provocat un retorn de paraules a Farners Casas (Torrelles de Llobregat, el Baix Llobregat, 1954).  Els autors em van demanar l'epíleg amb el projecte in media res, quan el treball ja tenia forma, fins i tot ja havien triat la fotografia de la coberta (¿és una joia amb diamants encastats o una branca gebrada?). A partir d'aleshores, he estat testimoni de com el recull es feia realitat al ritme d'una fotografia i d'un text que s'hi referia, de setmana en setmana. Cada setmana una sorpresa. Mentre l'aventura creativa de l'Hebdomadari avançava, ha estat un privilegi acompanyar aquests dos artistes amb qui comparteixo el gust per les noves dinàmiques de creació a la recerca de la bellesa. 


«Joan Ramell fotografia el silenci; ara bé, tot i que les imatges són invariablement silencioses, tenen la rara qualitat d'empènyer subtilment l'observador a estar atent i escoltar cada espai fotografiat. I, Farners Casas, com a primera lectora de les imatges, n'explora la banda sonora procurant que cap estridència no malmeti el moment de recolliment. »
De l'epíleg d'Hebdomadari
Farners Casas, Lena Paüls i Joan Ramell
a la presentació privada del llibre.
Restaurant Silenus, 3-5-2023


Presentació de l'Hebdomadari i inauguració de l'exposició
de fotografies. Ateneu de Torrelles de Llobregat, 9-6-2023


'FUNES, EL MEU NOM ÉS TONI FUNES', DE JOSEP MASSANÉS

Premi Terra de Fang. Deltebre

M'he enganxat a la lectura de la novel·la d'idees en primera persona Funes, el meu nom és Toni Funes, de Josep Masanés (Barcelona, 1967). El jo literari és un vell escriptor desmemoriat que redacta l'últim soliloqui, sense intenció que el que escriu sigui publicat ni tan sols llegit per ningú. És més, com que el text té per funció convocar la memòria, desitja que un cop no hi sigui es facin desaparèixer els folis. Ho fa amb certa formalitat, encara que la puntuació vagi per lliure: "ordenar el món és saber viure integrar-se en el caos ser caos". No obstant això no és la transcripció d'un text oral, com ho podria ser el monòleg de la Molly Bloom de l'Ulisses de Joyce. ¿I què recorda, Funes? Suposaríem que el relat recull moments viscuts, detalls, mirades, tactes, situacions. Doncs, no. Es despatxa a gust de tal manera que el monòleg es converteix en literatura d'idees, que sempre inicia amb una sentència, "L'estoïcisme és un absurd', i la desenvolupa. No sabrem gran cosa del protagonista tot i que va deixant rastres aquí i allà que el lector haurà de retenir per fer la composició del personatge.  Els seus llibres han ocupat portades de diaris i ara no sap si ha estat casat ni si és melòman; viu amb una cuidadora, ha tingut una filla que ara es morta, té quatre germans, dos dels quals bessons i no sap si són vius.

M'ha interessat en especial la part formal d'aquest relat que va d'un assumpte a l'altre, amb unes transicions imperceptibles (agraïm l'índex conductor de cada capítol).  Funes és un personatge que ha dimitit del món exterior i ara enllaça idees sense connexió aparent, amb la senzillesa de qui s'explica per a ell mateix i no li valen la pedanteria ni la supèrbia. No té necessitat de dir els títols ni els autors dels llibres que llegeix —que tracta amb familiaritat— i dedicar-se, en canvi, a anotar la interacció amb la seva cuidadora i la presència constant de la immediatesa: "M'he hagut d'aixecar pel soroll de la pluja i de l'aigua sobre el teulat", que m'ha recordat Coral romput de l'Estellés. Potser és més difícil creure que Funes s'obsessiona per allò que ha oblidat. En conjunt, però, el relat és versemblant. "Escriure com respirar", sabem de què va.

Per saber-ne més:
 


28 de maig 2023

'EUFÒRIA', A LA SALA BECKETT

Eufòria. Autora i directora: Lara Díez Quintanilla.  
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona
Intèrprets: Ramon Bonvehí, Marta Codina, Mireia Illamola Riubugent / Lara Díez Quintanilla, Laura Pau, Bàrbara Roig Grifoll i Marc Tarrida Aribau. Sis personatges supervivents celebren un aniversari enmig d'imatges de pel·lícules a la pantalla. No en sabem el passat, d'on venen ni cap a on s'adrecen. L'esclat d'eufòria s'estén mentre es pregunten ¿voleu ser feliços?, i es declaren amor perpetu, són esclau de feines frustrants, fan veure que no s'adonen de les traïcions creuades i tot amb l'objectiu de mantenir l'equilibri de la minúscula comunitat.  L'espectacle explora la insatisfacció que abandona els humans a viure entre les pròpies deixalles. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

**

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

27 de maig 2023

'EL JOC DE LA VERITAT', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

El joc de la veritat. Autor i director: Miquel Murga  
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
Intèrprets: Roger Cantos, Cristina Dilla, Octavi Pujades i Míriam Tortosa. Comèdia d'embolics de parelles. No hi ha portes que s'obren i es tanquen ni armaris on amagar-se. Hi ha una habitació d'hotel i una divan de psicòloga. Escapades furtives que costen de justificar i una visita falsa a la tieta de la qual caldrà imitar la veu, sense conèixer-la ni gaire ni gens. Jocs de llit i de seducció explicats per excel·lents intèrprets ben dirigits que posen un ritme picat a les situacions. I el riure en safata. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

 *

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

26 de maig 2023

'DESERT', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Desert. Creació i direcció: Atresbandes
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Qui no té feina el gat pentina o bé li agafen ganes de saber què hi ha a l'inframon. Cop de destral, un bon forat i baixada de micròfon. A veure què. I sí, sembla que a més d'aigua hi viuen persones. ¿I si tots fóssim inframon d'algú altre? Sense paraules. Ja ens entenem. Intèrprets: Ruben Ametllé, Nicolás Carbajal, Marina Rodríguez i Amaranta Velarde. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


23 de maig 2023

PEL·LÍCULA 'UNA LLIBRERIA A PARÍS'

Una librería a París [Il materiale emotivo]
Direcció: Sergio Castellitto. Itàlia, 2021
Una història íntima i commovedora interpretada per Bérenice Bejo i Sergio Castellito, que també dirigeix la pel·lícula. El protagonista, Vincenzo, viu dedicat a les seves dues passions: la seva filla paraplègica i muda pel trauma d'un accident i la llibreria d'edicions singulars que té a París.  El títol original Il materiale emotivo fa referència a les lectures en veu alta que cada vespre fa Vicenzo a la seva filla. Porta una vida ordenada i previsible que va de la llibreria a l'habitatge que hi comunica, fins que un dia plujós irromp a la llibreria Yolande, una dona exuberant i divertida. Vicenzo queda aclaparat per l'energia i bellesa de la dona. Li reneixen les emocions que ha reprimit tant de temps i comença a qüestionar-se la vida que porta. La solució, en un gir impressionant de guió, el posa la seva filla. Desenllaç no previst, brillant. La llibreria cantonera on se situa l'acció és un espai de somni, però respira cartó pedra. 8/10

22 de maig 2023

ANY RECTOR DE VALLFOGONA, A L'INSTITUT GABRIEL FERRATER DE REUS

Les paraules del poeta i la música i els dibuixos dels estudiants.

Deu més un estudiants de Batxillerat d’Arts plàstiques i escèniques han volgut il·lustrar o musicar el poema (sense servir-se dels interessants programes d’Intel·ligència Artificial com el ChatGPT): n’hi ha una que ha optat per musicar-lo i altres dos que han decidit dibuixar a partir d’uns altres versos de Garcia. L’experiment demostra a bastament que lletres, músiques i imatges no només són compatibles, sinó fonts complementàries de creació en el camí de l’actualització de la tradició. I també per a desmentir el tòpic que una imatge val més que mil paraules, que situa la iconografia al cim del coneixement: les paraules i els dibuixos es necessiten recíprocament i les unes sense les altres pateixen fam i set car necessitem explicar-nos a nosaltres mateixos i als altres el que veiem i ens cal imaginar el que llegim. (Biel Ferré Puig. De la presentació del projecte)

Per saber-ne més, cliqueu la imatge:




20 de maig 2023

'LES AMISTATS PERILLOSES', AL TEATRE LLIURE

Les amistats perilloses. Autor: Pierre Choderlos de Laclos
Adaptació i direcció: Carol López
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

La versió de Les amistats perilloses que dirigeix Carol López té un únic personatge molt ben treballat que és la intrigant Marquesa de Merteuil (interpretació brillant de Mònica López), la resta de personatges van al seu aire. Sobretot fa patir sentir l'actor Gonzalo Cunill en el paper del seductor Valmont. M'ha sobtat la barreja de català i castellà en la traducció d'aquesta obra clàssica francesa del segle XVIII que produeix el Teatre Lliure, de titularitat pública. ¿Que potser la directora creu que la llengua catalana no és apta per dir un text clàssic sencer? ¿Que potser la veterana actriu Mònica López esperava aquesta directora, amb la complicitat del Teatre Lliure,  per interpretar un paper en la seva llengua materna? Mentre, desconcertada, em feia aquestes preguntes intentava no distreure'm de seguir la síntesi destil·lada del relat de Pierre Choderlos de Laclos que és el que és, atenent el context. Les accions es desenvolupen en una escenografia elegant i efectiva, mentre que els anacronismes del vestuari i utillatge no aporten cap nova lectura perillosa. 7/10

 
*
 
 

19 de maig 2023

'SUCIA', AL TEATRE AKADÈMIA

Sucia. Dramatúrgia i direcció: Bàrbara Mestanza
Intèrprets: Pep Ambròs i Bàrbara Mestanza 
Teatre Akadèmia, Barcelona
El muntatge Sucia es va estrenar a Temporada Alta i es va poder veure després a Madrid. Es basa en l'experiència de la dramaturga, directora i actriu Bàrbara Mestanza, víctima d'agressió sexual a la rebotiga d'una herboristeria madrilenya convertida en espai rellogat per fer massatges. Anys després, Mestanza va denunciar els fets, però el dolor psicològic de l'agressió és un llast difícil de desprendre's, com l'autora mostra en aquest treball. En la represa de l'espectacle a Catalunya, la primera part del monòleg, on la víctima explica el context i les circumstàncies professionals i vitals, corre a càrrec d'un actor (Pep Ambrós, precís, subtil), que en fa una interpretació vibrant  i situa l'horror individual en un pla social i del tot versemblant. I, quan pren les regnes de la història la pròpia protagonista, fa una trancisió tan ben resolta que tant és qui l'expliqui. Hem entès el seu dolor íntim que necessita comunicar per poder-se enlairar, per perdonar-se, per entendre els motius naturals del cervell per no haver-se rebel·lat en aquell mateix moment. La proposta teatral es va eixamplant a mesura que avança amb audiovisuals amb entrevistes a especialistes que hi aporten el criteri professional, amb recursos escènics i subratllats musicals festius.  9/10

 

18 de maig 2023

PEL·LÍCULA 'EL FALSIFICADOR DE PASSAPORTS'

El falsificador de passaports
Direcció: Maggie Peren. Alemanya, 2023
Basada en la història del berlinès Cioma Schönhaus, un dels més grans falsificadors passaports jueus durant el règim nazi a Berlín.  El 1942, Schönhaus era un jove de 21 anys, entusiasta i vital. Va escapar de la deportació utilitzant la identitat d'un oficial de la marina. A més de la seva identitat es va especialitzar a falsificar passaports i altres documents, per a la qual cosa va desenvolupar una perícia artística extraordinaria. La pel·lícula mostra el perill constant en aquells dies de  Heil Hitler!, fent un retrat espaordidor de personatges de la resistència.  Filmin. 8/10


17 de maig 2023

PEL·LÍCULA 'BROKER'

Broker. Direcció: Hirokazu Koreeda 
Corea del Sud, 2022
Sentim repulsió per les adopcions il·legals d'infants. I, en canvi, els dos professionals del tràfic de nadons de Broker  aconsegueixen emocionar en el recorregut de buscar un "comprador" al preu just d'un infant que la mare rebutja. Van en una furgoneta amb la mare que ha abandonat la criatura i junts intenten trobar els pares adoptius adients. Fràgils i creïbles, estableixen vincles amb la criatura i entre els tres amb una naturalitat que els purifica. Un retrat trasparent de personatges solitaris que s'enfronten a la crueltat del món. Filmin 9/10


15 de maig 2023

FRANCESC CORPAS GAUDÓ, TOCAT PER L'ART

© Francesc Corpas
«Col·lecció Dames». Marqueteria

Francesc Corpas  Gaudó (Santa Coloma de Cervelló, 1954) ha estat ebenista de professió i ha fet múltiples treballs de marqueteria emprant la metodologia artesana que es va desenvolupar a pleret durant el Modernisme, època on van brillar els motius ornamentals en el mobiliari, en plafons murals i en caixes. El Francesc, com la majoria d'artesans, és d'una generositat que fa envermellir qui n'és destinatari. M'ha regalat aquesta peça "Art amb fragàncies de vi", de la seva col·lecció Dames. És una escultura muntada sobre una base de ferro, el suport és un fragment d'una bota de vi de fusta de roure i el treball de marqueteria exquisit combina fustes de sansa, de roure dels pantans, de sicòmor i de corall amb nacre. No hi ha cap fullola tenyida.
Amb aquesta varietat de tonalitats i textures de les diferents fustes ha realitzat una dama dels anys vint, mudada, tocada i posada. Pel cos tirat lleugerament enrere, el gest concentrat i els ulls tancats, diríem que escolta música, potser en una  llotja d'un auditori nou de trinca del qual sentim, també, la fragància de les fustes i de la cola.

Vaig descobrir el treball de l'artesà Francesc Corpas Guadó mentre creava La caixa on guardar el somnis (de la col·lecció «Caixes. Amagatalls de memòria») per regalar a la seva dona, l'escriptora Farners Casas Fontcuberta, que en fotografiava i publicava a la xarxa els processos de naixement de l'objecte.  Hores i hores tallant, enganxant i ajustant petits bocins de fusta de roure, de sicòmor, de noguera i bedoll... Des del tauló de fusta a l'objecte acabat, pas a pas. Diu que "no s'entenen les coses, no hi veus el treball, no ets capaç de valorar-les si no visualitzes l'esforç i la mestria, l'ús de les eines, el coneixement dels materials..." Les peces d'aquesta col·lecció han estat exposades amb l'acompanyament de textos de la Farners.

Tocat, també,  per la màgia de l'art fotogràfic el Francesc amplia constantment la seva galeria a les xarxes, amb imatges poètiques de l'entorn. És autor, conjuntament amb la Farners, del reportatge de les performances de presentació dels llibres digitals #mestimo (2018) i Bombes de llavors (2019), dels quals soc autora de les proses poètiques.

Gràcies, Francesc i Farners,
per fer-nos còmplices i guardians de tants tresors.

13 de maig 2023

'L'ALQUIMISTA', AL TEATRE NACIONAL

L’alquimista. Versió i direcció: Michael De Cock. 
Trad: Sergi Belbel. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya

L'espectacle L'Alquimista es basa en la novel·la històrica L’Œuvre au noir, de Marguerite Yourcenar. Una magnífica posada en escena amb què el dramaturg i cineasta flamenc Michael De Cock aconsegueix una simfonia d'interpretacions matisades i conjuntades per parlar de filosofia de la llibertat. Ho fa a través del metge florentí Zenó Ligre (excepcional treball de l'actor Francesc Garrido), pseudònim mundà de Sebastià Théus, un personatge visionari que a mitjan segle XVI és rebutjat per la societat, el poder i l'església. L'espera l'execució a la foguera, acusat d'infanticidi per practicar avortaments, de màgia negra, per ser autor de llibres herètics. Renega de Déu i diu que el poder es basa en el coneixement. Decideix no ser espectacle al cadafal. 10/10

Intèrprets: Babou Cham, Francesc Garrido, Anna Moliner,
Teresa Urroz, David Vert i Arnau Ramos Puigdellívol
Músic: Jürgen De Bruyn

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 de maig 2023

'UN SEGUNDO BAJO LA ARENA', AL MALDÀ

Un segundo bajo la arena. Una idea del Col·lectiu Desasosiego (Alex Solsona, Carla Coll i Camille Latron). Dramatúrgia: Àlex Solsona, Carla Coll, basat en «Bodas de sangre», de Federico García Lorca. Intèrprets: Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro i Gaspar Corts (músic). Direcció escènica: Àlex Solsona. El Maldà, Barcelona

Anem de casament al Maldà. Quan entrem a la sala de cal Baró de Maldà hi trobem les taules parades amb les restes del banquet d'un casament. Segons ens expliquen els que han servit l'àpat, la boda ha acabat com el rosari de l'aurora i ara, es disposen a refer la història davant dels nostres ulls (es pensen que som els familiars que hem tornat). La història és sabuda, és la que va escriure Federico García Lorca a Bodas de sangre. Al casament de dos hereus de famílies latifundistes es presenta un antic amant de la núvia. I ella va i deixa plantat el marit i se'n va amb l'amant. Les famílies s'enfronten. De l'orquestra La Luna només queda un músic que posa la banda sonora a la versió interpretativa —en castellà, amb paraules de Lorca— de la tragèdia. Al convit ens serveixen llimonada amb menta fresca i una copa de moscatell. Tothom és invitat a ballar El petit vals vienès de Lorca. Visca la versemblança poètica. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

10 de maig 2023

DONACIÓ FERRAN GARCIA SEVILLA, AL MNAC

© Ferran Garcia Sevilla
Arc de Sant Martí i Agulles de pi

El Museu Nacional d'Art de Catalunya mostra en l'exposició 'Tensions i revoltes' la donació de l'artista Ferran Garcia Sevilla (Palma de Mallorca, 1949), un destacat pioner de l'art conceptual. Són propostes molt diverses i radicals, la majoria del període entre 1966 i 1974, abans de la seva immersió en la pintura. Garcia Sevilla va utilitzar objectes, materials pobres i fotografies, sovint com a documentació de les performances. 

Oberta fins al 28 de maig

09 de maig 2023

ÀLBUM IL·LUSTRAT 'VULL DORMIR AMB TU'

Per a lectors de més de 3 anys

¿Quin adult no recorda la delícia de dormir de menut entre el pare i la mare?

L'àlbum il·lustrat Vull dormir amb tu (Editorial Salvatella, 2023) és una eina didàctica utilíssima que ens fa embadalir per les aquarel·les esplèndides que la il·lustradora reusenca Teresa Llorach ha fet del nen protagonista. El relat descriptiu que ha escrit la penedesenca Margarida Santacana tracta de quina manera tranquil·la es pot acompanyar l'infant perquè vulgui dormir sol a la seva habitació. Tot i que les imatges i el relat escrit que llegiran els pares en veu alta s'adrecen als infants, l'objectiu és que el llibre sigui un suport d'autoajuda en aquest moment de transició. 
El llibre s'ha editat en català i en castellà. 
 
La presentació del llibre al Centre de Lectura de Reus (13-5-2023) anirà a càrrec de les autores i de Núria Batlle Tuset, infermera pediàtrica i experta en son infantil i d'Irene Salvat Masdéu, mestra d'educació infantil i psicopedagoga, que treballa amb infants de 0-3 anys.

Les autores Margarida Santacana (text)
i Teresa Llorach (il·lustracions)

08 de maig 2023

'ALAN', AL TEATRE CONDAL

Alan. Dramatúrgia: Mar Puig i Mateu Peramiquel.
Música i lletres: Mateu Peramiquel
Teatre Condal, Barcelona
La història que explica l'espectacle musical Alan es basa en fets reals. No es deia Mia, es deia Alan. A Rubí, la nit de Nadal de 2015 l'Alan Montoliu de 17 anys va acabar amb l'assetjament transfòbic que patia dels companys d'institut, del professorat del centre, de la legislació vigent. Ara s'han retocat lleis i els entorns acadèmics i mèdics estan sensibilitzats, però els suïcidis d'adolescents trans continuen reflectint les mancances socials a tots els nivells. Els autors i directors Mar Puig i Mateu Peramiquel refan el recorregut penós que va haver de patir l'Alan abans no va tenir el nom al DNI. No es deia Mia, es deia Alan. I no era una F, sinó una M el que hi havia d'haver al carnet.

Una banda sonora molt enganxadissa i una dramatúrgia amb un seguit d'escenes ben enllaçades. Els dos intèrprets més veterans (Patricia Paisal, la mare de ficció, i Cisco Cruz, en diferents papers), perquè tenen els genolls pelats de trepitjar escenaris musicals. I els dos més joves, Ander Mataró (Alan, el protagonista) amb una prometedora arrencada en el camp musical  i la nena Vinyet Morral, emocionant en el paper de l'esperit petit de l'Alan. L'espectacle farà temporada al mateix Teatre Condal aquest mes d'octubre. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY



05 de maig 2023

'EL REGNE DE LES ANGUILES', A LA SALA VERSUS

El regne de les anguiles. Autor: Albert Pijuan
Direcció: Daniela De Vecchi i Toni Figuera
Companyia LAminimAL. Sala Versus Glòries, Barcelona
El regne de les anguiles és un muntatge en clau de comèdia i fons d'intriga a través de diferents episodis de la història recent: "Si me quieres matar, mírame!", comença cantant Neus Soler a l'estil de les jove cupletistes del Paral·lel de l'època daurada del Molino. Un primitiu venedor a domicili (interpretació versemblant de Carles Cruces) s'embolica en els negocis d'un estafador habitual (Joan Martínez, actor ductil i efectiu) dels baixos fons. Costa trobar l'equilibri per tractar amb seriositat el projecte eugenèsic del metge feixista Vallejo Nájera; la compra-venda de nadons dels anys seixanta; l'atemptat 'ETA al general franquista Carrero Blanco al mateix nivell narratiu que l'eufòria preolímpica de la Barcelona de Pasqual Maragall. Tot i així el muntatge fa un repàs interessant de memòria on es manegen pessetes, de les quals gairebé avui no sabem el valor. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

04 de maig 2023

'DERECHO A PATALETA. LA MISSIÓ MÉS...', A LA SALA BECKETT

Derecho a pataleta. La missió més trepidant 
de les espies de veritat. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona
Autoria i direcció: Berta Prieto i Lola Rosales
Les actrius Belén Barenys, Natàlia Barrientos i Paula Vicente Mascó es posen a la pell d'aquestes espies de veritat en hores baixes laborals. El muntatge, que s'inicia amb un pròleg a càrrec de les autores, on s'explica d'on va sorgir el títol, té tots els ingredients per adreçar-se a un públic familiar. Interessant referències del còmic tant en l'estructura d'accions fragmentades com en els aspectes visuals. Referències de les sèries de llibres juvenils que permeten triar opcions per continuar l'aventura d'aquestes espies que reiviniquen un sou que els permeti, si més no, pagar-se el terapeuta.  El muntatge conté una remarcable dosi de maliciosa ingenuïtat. 8/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

03 de maig 2023

'MAL DE CORAÇON', AL TEATRE NACIONAL

Mal de coraçon. Autora: Victoria Szpunberg
Direcció: Andrea Jiménez. Companyia Solitària
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
El trio virtuós que forma la Companyia Solitària estrena, sota la direcció d'Andrea Jiménez, un muntatge juganer que situa l'acció en un bar, on dos clients comparteixen crisi existencial amb la cambrera (Júlia Barceló). Un és un professor expulsat de la feina (Pol López), l'altre és un enamorat a punt de suïcidi (Pau Vinyals). Els dos homes, carregats amb la seva circumstància, interactuen amb la cambrera que s'està preparant textos de Santa Teresa d'Àvila per presentar-se a un càsting. El contrast entre la filosofia de la monja i el de la barra de bar està servit. I en aquest espai, avui que trona i plou a bots i barrals (per fi aclarim la funció de la maquinària que hi ha fora de la Sala Tallers!), entre copa i copa, més que el fons místic, el que arriba a l'auditori és el treball dels tres intèrprets excepcionalment dotats per a la trifulga còmica. I pel cant. La platea els acompanyem en el karaoke amb alguna intervenció molt reeixida. Bravo! 10/10

   Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

i/o

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


02 de maig 2023

EXPOSICIÓ 'XIX. EL SEGLE DEL RETRAT', AL CAIXAFORUM

Esteban Villanueva, Índia del camp, 1875
Oli s/ tela. ©Archivo Fotográfico. Museo del Prado

El segle XIX va consolidar el retrat com a una de les fonts més prolífiques a l’hora de representar el canvi social, especialment el creixement de les classes burgeses. El Caixaforum presenta  una exposició de gran format dedicada monogràficament al retrat en totes les manifestacions i tècniques: pintura, escultura, medalla, miniatura, aquarel·la, dibuix, aiguafort, litografia i fotografia. 173 retrats procedents del fons de la pinacoteca del Museu del Prado, amb obres de Goya, Madrazo, Rosales, Martí Alsina, Villanueva, Fortuny, Tapiró, Sorolla, Zuloaga i Nonell, entre molts d’altres.

El recorregut expositiu està molt ben organitzat  i fa agradable i didàctica la visita pels set àmbits temàtics:
A La imatge del poder es pot veure el paper creixent dels ministres i altres personatges públics en lloc dels reis. La descoberta de la infància una representació de la rellevància que va tenir el gènere durant la il·lustració i el Romanticisme. Identitats aborda la imatge masculina i la femenina, realitzades també per dones. La imatge de la mort està dedicada al retrat mortuori, tradició desapareguda en l'actualitat. I tres àmbits relacionats amb l'art: Retrats i autoretrats d’artistes, Effigies amicorum, que inclou retrats d’escriptors, músics i actors, i L'artista al seu estudi, que mostra els espais de creació dels artistes, sovint amb obres a mig fer.

Exposició oberta fins al 4 de juny

01 de maig 2023

'ENDREÇANT L'ARMARI' 200 DISSABTES

Capçalera de l'apunt núm. 200 del blog de la Ció Munté
Cada dissabte la filòloga i escriptora Ció Munté m'envia un enllaç del nou apunt del seu blog setmanal «Endreçant l'armari». "Un armari és com un cervell, ple de coses per endreçar", llegeixo a la presentació del blog el 21 de març de 2020. El confinament a causa de la pandèmia li havia donat el temps per començar-lo i ara arriba i celebra els 200 apunts. I aquí me'n faig ressò distès, abans que no arribi als 201 perquè la interacció que fem a les xarxes després de la lectura, avui seria llarga. 

¿De què hi parla la Ció a «Endreçant l'armari»? De llengua, de cinema, de records, d’històries, de literatura... diu.  De fet, tots aquests referents hi són en cada apunt. Però el que motiva l'arrencada de cada article és un objecte, una frase feta, una acció privada o social que rescata de la seva memòria i ens convoca a desvetllar la nostra. I va més enllà,  buscant l'arrel de la paraula, la poesia de l'objecte, reconstruint un món al seu entorn i acaba amb un arrodoniment agraït, connectant el tema amb una pel·lícula i un fragment literari que conté el referent de l'apunt.

«Endreçant l'armari» tindrà continuïtat perquè la Ció és pacient i implacable. No sé com té els armaris, però el cervell el té endreçadíssim. Té un cabal immens de memòria per avivar, sap explicar els fets i situar-los en context i, a més, té un bon nombre de seguidors, que també és important. 

Devia ser a mitjan 1976 que vaig conèixer la Ció —hipocorístic per afèresi de Concepció— quan li dèiem Conxita i portava Concepción als documents oficials, cosa que no va poder esmenar fins més enllà de 1983, amb la Llei de normalització lingüística.  Durant dotze anys vam pertànyer a l'equip de treball de l'Òmnium Baix Camp i hi va desenvolupar una gran capacitat de gestió. Classes per a adults (es va especialitzar en llenguatge administratiu), organització de recitals, de conferències, de simposis juvenils, del sopar de Nit de Santa Llúcia, Nit de les Lletres Catalanes, de concursos literaris per a joves, de publicacions literàries... i un programa de ràdio! Rèiem tant enregistrant artesanalment el guió de llengua catalana que havia fet cada setmana un membre diferent, que hi havia nits que acabàvem a les dues. L'endemà havíem de portar la cinta de casset a Ràdio Popular,  en mans del Carles Francino que aleshores hi treballava. He convocat, també jo, la memòria d'aquests enregistraments apoteòsics, amb banda sonora. Potser la Ció n'estirarà el fil i explicarà al seu blog quins records en té i com i per què fèiem els guions. I ens farà somriure, com cada dissabte.

Vaig retrobar la Ció fa uns vuit anys, al col·lectiu literari Reusenques de Lletres on participa activament, amb aquella actitud seva ponderada i eficient.  Com sempre, quan diu "el que no entenc és que..." Ho aturem tot i l'escoltem. Segurament no entén allò que les que l'escoltem ni tan sols ens havíem adonat que no enteníem.

Volem molts més dos-cents «Endreçant l'armari», estimada Ció.