 |
Cosme Rofes i Cabré [Duesaigües (Baix Camp), 1889 – Biberach an der Riss (Baden-Württemberg, Alemanya), 1974 |
El llibre Siempre a la espera (Editorial Renacimiento, 2025) dedicat a l'exili republicà a Suïssa, conté una síntesi de la trajectòria del polifacètic duesaigüenc Cosme Rofes Cabré signada per l'escriptora Carme Eberenz-Greoles. L'assaig històric se centra, principalment, en Clara Campoamor i dedica capítols a d'altres personatges coneguts com Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda i el mateix Cosme Rofes Cabré, doctor de gran prestigi intel·lectual, de pensament esquerrà i naturista. El llibre s'ha presentat a la Maison Voltaire de Ginebra, amb l'assistència de familiars del doctor Rofes, rebuts pel delegat de la
Generalitat de Catalunya a Suissa. El 1938 Cosme Rofes Cabré va anar a Suïssa com a representant de la UGT al Consell d'Economia de
la Generalitat. Durant una intervenció al parlament helvètic amb l'objectiu de recol·lectar fons i defensar la República, va rebre la notícia
de l'enfonsament de l'exèrcit republicà a la batalla de l'Ebre i la caiguda de la República, cosa
que el va incitar a quedar-se a Suïssa. Iniciava l'etapa de l'exili.
A Espanya, acabada la Guerra Civil, va ser depurat —en absència— pel 'Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo' (instància judicial especial que va existir durant el règim franquista, entre 1940 i 1965)
***
COSME ROFES CABRÉ
Síntesi biogràfica que faciliten documentada
la Galeria de Metges Catalans
i Sílvia Rofes Puig, neta del doctor.
Cosme Rofes Cabré va néixer el 1889 en el si d'una família de pagesos benestants de Duesaigües (Baix Camp). Fill primogènit, va renunciar a l'herència de terres i casa pairal a favor del seu germà Artur. Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Tarragona on va obtenir el títol el 1906. A continuació va ingressar a l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa i ja el 1908 hi va impartir classes de Física i Química. Del 1910 al 1912, va estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona. I al mateix temps, fins que es va llicenciar el 1914 va fer la carrera de Medicina, especialitat Neurologia, a la Universitat de Barcelona.
Va ser metge assistent del Servei de Cirurgia Infantil de l’Hospital de la Santa Creu i va fer una estada als Hospitals de París i Berlín l’any 1915 i a continuació, va ser metge titular a Belianes (Urgell). El 1918 va col·laborar al Laboratori de Psicologia, creat per la Mancomunitat de Catalunya. El 1920 es va doctorar a Madrid. Es va s’establlir com a metge privat a Montgat i a més va obrir consulta de Medicina General a Barcelona. L’any 1933, va ser nomenat Inspector Municipal de Sanitat de Montgat i, entre 1936-1938, va esdevenir Metge d’Assistència Pública Domiciliària d'aquesta ciutat del Maresme. (L’any 1980, l’Ajuntament de Montgat va
posar el nom del Dr. Cosme Rofes al centre cultural i recreatiu de
la vila, que havia estat fundat per ell l’any 1931 amb el nom Biblioteca
Popular.)
Des de la fundació va ser militant de la Unió Socialista de Catalunya (USC) i membre de la primera junta directiva de la secció de cultura. Entre 1923 i 1936, va publicar articles a la revista Ideari, Justicia Social i a Heliofilia. L’any 1934, va passar a militar a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT).
Conferenciant assidu a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Professor a l’Escola naturista Damón de Vallcarca a més de ser-ho de Fisiologia i Higiene a futurs mestres de l’Escola Normal. Imparteix diverses xerrades de caràcter divulgatiu així com cursos d’educació sexual a l’Ateneu Obrer Martinenc, d’higiene individual i col·lectiva a l’Ateneu Sindicalista o de Física i Química a l’Ateneo Polytechnicum de Barcelona.
El 1936, en representació de la CNT, el doctor Rofes va ser nomenat membre del Consell d’Economia de Catalunya. Aquest mateix any, va declinar ser titular del Ministeri de Sanitat i Assistència Social que va acabar ocupant Federica Montseny.
El 1938, Cosme Rofes va intervenir al parlament suís per recol·lectar fons per a la República, com a delegat de la CNT. Mentre és a Suïssa es produeix l’enfonsament de l’exèrcit republicà al Front de l’Ebre. Decideix quedar-se al país helvètic. Deixava Adelaida Forn Rovira i els fills comuns Carles i Cosme que van ser al Front d'Aragó i es van exiliar a França.
A l'exili va exercir de psiquiatre a l’Hospital de Kilchberg de Zúric. El 1962 es va casar en segones núpcies
amb Margrith Eppen, infermera del centre psiquiàtric de Reinhau on
treballava. A partir del 1970, Cosme Rofes Cabré va anar a viure a la ciutat alemanya de Biberach, d’on era nadiua la seva segona esposa. Hi mor el 1974, a 85
anys.
En aquests anys d'exili va mantenir correspondència continuada amb Pau Casals, Josep Tarradellas, Ventura Gassol i molts altres republicans exiliats. Precisament l'intercanvi epistolar (1944-1971) amb Josep Tarradellas ha estat font informativa de les seves activitats: conferències a mestres suïssos, articles en diverses publicacions, contactes amb figures culturals. El 1954, Cosme Rofes va felicitar Josep Tarradellas pel seu nomenament com a president de la Generalitat a l'exili. Li va oferir col·laboració per restaurar la República, però l'objectiu de Tarradellas ja no era recuperar la República sinó restaurar la Generalitat.
Fonts:
Galeria de Metges Catalans
Bibliografia / Galeria de Metges Catalans
Obra Publicada /Galeria de Metges Catalans
Hemoroteca / Galeria de Metges Catalans
O
