30 d’abril 2022

EXPOSICIÓ 'UN SEGLE DE REPUBLICANISME CATALÀ 1900-2000'

A les sales del centre Memorial Democràtic (carrer del Peu de la Creu, 4 - 08001 Barcelona) s'hi pot veure aquesta exposició que mostra l'evolució del republicanisme català i remarca el paper protagonista en episodis decisius de la història de Catalunya. Divulgativa i ben documentada gràficament.

Exposició oberta fins al 18 de setembre.

28 d’abril 2022

SÈRIE 'IN MY SKIN'

In my Skin. Regne Unit, 2021
Direcció: Lucy Forbes Guió: Kayleigh Llewellyn
Una joia de sèrie que ha estat nominada al Premi Bafta a la Millor Sèrie de l'Any. La protagonista de setze anys té dos amics íntims amb els quals comparteix aula i diversió fora d'hores de classe.  Els amaga que és una adolescent desemparada, que està atrapada en un drama familiar trist tot i l'humor sota el qual disfressa la seva realitat: mare bipolar, maltractada pel marit i l'assumpció d'una responsabilitat que la supera. A banda de la història, que és prou potent, són incentius de la sèrie el to de contrastos, l'excel·lent ritme narratiu i la interpretació subtil i magnètica de Gabrielle Creevy.

Sèrie completa: 2 temporades, en total 10 capítols de mitja hora.  Filmin. 10/10

27 d’abril 2022

POEMA 'ALIATS A PROA'

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Andreu Sotorra


¿Vols que siguem aliats?, li demanes.
T'assegura que guardarà diaris,
trossos de cordill i cistells d'espart,
i que no es retirarà si pedrega.

Hi ha farcells arrambats a les parets
i a la vorera hi torna a haver maletes
amb tresors que caldrà anar abandonant
a la gelor fosca de l’altra mar.

L'aliat i tu heu fet cau i net
de lligams adquirits i compromisos.
Des de babord, abraçats just clareja,
veieu l'estesa immòbil de gavines.

De sobte, esbojarrament de plomes,
un núvol de borrissol flota en l’aire,
i mil xiscles per arribar primer
al text de proa ple de corals i algues.

Pareu orella, les canals degoten,
ragen cabells d'àngel de la coberta.
A taula un pollet es menja les molles:
Muts i embadalits us creix la saliva.

A la porta els antics silencis rimen
i s'agrumollen a les naus varades.
Prova dels nous al fons de la cabina,
en sortiu amb gotims de lluna plena.

Poema: © Lena Paüls
Música: Efectes de sons de mar i gavines

Desfici de mar, desfici d’amar de la bella Carmesina, és el desig que traspua del solatge de les paraules, un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen una vegada i una altra, és l’existència que guaita a proa sense deixar la mirada enrere en una travessia que et porta a espais de bonança i també de marees on es gronxen els dubtes i les incerteses i és en aquest moviment continu que s’esdevé alguna aturada no volguda.  
CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar
 
Cliqueu la imatge per accedir al llibre

26 d’abril 2022

'ELS HOMES I ELS DIES', AL TEATRE NACIONAL

Els homes i els dies, David Vilaseca. Adapt.: Josep M. Miró
Direcció: Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya
El dietari Els homes i els dies (L'Altra Editorial), de l'escriptor i filòleg David Vilaseca (Barcelona, 1964 - Londres, 2010), dramatitzat a la Sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Signa l'adaptació —de tres hores— Josep M. Miró i dirigeix el muntatge Xavier Albertí. La veu és de l'autor autobiografiat que posa en boca de personatges del seu entorn les paraules que sorgeixen de converses que recorda de la mare, el pare, l'amiga, el germà, les parelles que l'han marcat, de personatges que ha conegut. Explica els desitjos i la frustació d'un homosexual que ha tastat l'amor i el desamor, l'infern de sexe brut als lavabos i a les raconades d'estacions de metro de Londres. L'actor Rubén de Eguía es posa a la pell del protagonista i en surt amb nota màxima en versemblança i en profunditat dramàtica, embolcallat pels personatges fantasma dels quals remarco els monòlegs brillants de Roberto G. Alonso, Mercè Arànega i Paula Blanco. I, de fons, la música insistent de Bach. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

25 d’abril 2022

'LENGUA MADRE', AL TEATRE LLIURE

Lengua madre. Autora i directora: Lola Arias.
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Per realitzar aquest muntatge documental l'autora argentina Lola Arias va fer una recerca a la ciutat de Bolonya, on diu que va entrevistar «metges, experts en tractament in vitro, parteres, advocats, antropòlegs, militants feministes, militants antiavortistes, mares lesbianes que lluiten pel reconeixement dels seus fills, mares catòliques que no accepten famílies homoparentals, mares migrants que han deixat infants enrere per cuidar-ne d’altres, mares adolescents sense suport social, mares i pares trans, famílies que van fer gestació per a un altre, famílies que van esperar anys per adoptar, dones que van haver de fingir que tenien una parella heterosexual per accedir a tractaments in vitro, dones que van cuidar temporalment infants en trànsit, intersexuals que lluiten per poder engendrar, dones que van decidir no tenir fills...»

Nou intèrprets no professionals parlen de les seves experiències, amb la mínima sofisticació escènica. Denuncien uns recorreguts tortuosos per tenir un fill mitjançant òvuls de la parella; la inversió d'estalvis en una llarga i costosa fecundació in vitro; la gestació subrogada mig clandestina a mercè de les lleis de cada país;  les traves burocràtiques per incloure en el Registre Civil un fill de parelles homoparentals o de mares trans, o la de permetre que segons quines regions sanitàries no comptin amb centres avortistes ja sigui per falta de professionals o perquè els que hi són s'aferren a l'objecció de consciència. El muntatge valora més el contingut que no pas com servir-lo dalt d'un escenari, però és agraït per la veritat que respira. 8/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

24 d’abril 2022

PEL·LÍCULA 'EL AMOR EN SU LUGAR'

El amor en su lugar [Love gets a room]. Espanya, 2021
Direcció: Rodrigo Cortés
Un dolorós drama situat l'hivern de 1942, al gueto de Varsòvia, on viuen confinats quatre-cents mil jueus, des de fa més d'un any. Intenten sobreviure a les humiliacions i als càstigs físics inflingits pels nazis.  Un grup d'actors interpreta davant d'espectadors espantats i enfredorits una història d'amor en clau de comèdia musical al teatre Fèmina. El teatre, l'art, com a eina de supervivència. Després de la funció s'entreveu una possibilitat de fuga i els enamorats debaten qui ha d'intentar escapar. Ritme frenètic tot i passar en un espai tancat, cosa que fa més angoixant la situació. Interpretacions matisades que emocionen perquè mostren d'una manera natural els recursos que flueixen en les persones per aconseguir suportar el terror. 9/10

23 d’abril 2022

FLICKR

Tot objecte estimat 
és el centre d’un paradís. 
Novalis

Us convido a passejar per la meva galeria d'il·lustracions, portades, mòbils i selecció de llibres-objecte, en aquest enllaç actualitzat:

https://www.flickr.com/photos/lenapauls/

© Lena Paüls, 1981
Il·lustració, tinta xinesa

© Lena Paüls, 2021-22
Llibres-objecte



22 d’abril 2022

'HISTÒRIA DE TABALET' («Табалет») EN UCRAÏNÈS

Adaptació / За редакцією: M.T. Codina, M. Mata i M.E.Valeri
Il·lustracions / Ілюстрації: Pere Joan
Trad. i lectura / Переклад і читання: Тетяна Гінайло

La Biblioteca del Centre de Lectura, de Reus, ha enregistrat el conte Història de Tabalet en idioma ucraïnes amb la finalitat de contribuir a millorar la integració dels infants d’aquesta nacionalitat que han estat acollits a Catalunya. La versió l’ha realitzat Тетяна Гінайло (Tetiana Ginailo). Dins el cicle  'Contes per somiar', de contacontes en línia, en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Reus. 

Una gran iniciativa que ha de tenir continuïtat. Un conte al·legòric que pot connectar amb la realitat dels infants ucraïnesos refugiats. El protagonista, el conillet Tabalet, es queda sol al cau i desobeeix la mare quan sent un xiulet i surt a veure de què es tracta. Qui xiula és una serp (el mal) que fa una abraçada mortífera al petitó. La mare sent la crida d'auxili i ve de lluny a corre-cuita i, a mossegades, fa que la serp s'hagi de defensar i deixi el Tabalet. Se'n van mare i fill a viure a un altre cau. La tria del conte no pot ser més encertada.

Al canal Youtube del CdL:

21 d’abril 2022

POEMA 'NUA I SOLAR'


Escolteu el poema sencer
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Antònia Farré

Desembarques a l'arena roent,
t'arrossegues cap al passeig
de palmeres malaltes als parterres,
esquives cotxes, motos i tramvia,

i arribes a una plaça
on un grup nombrós debat no saps què.
T'acullen i et fan lloc a la rotllana.
Parlen de la sequera i de la set,

i del morrut roig que mata palmeres.
La xafogor de l'hora t'ensopeix.
Quan és el teu torn, dius a l'assemblea
que coneixes una drecera

per arribar a l'aigua de boca,
i molts s'avenen a seguir-te.
Tot és arribar i justar a ultrança
pel control del rajolí de la font.

Assedegada, refàs el camí
cap a la platja, des d'on veus la barca,
un punt inabastable,
que festeja amb el sol que fuig.

De nit, estirada sobre un tou d'algues,
escoltes la remor de la ciutat,
mentre el somni escapçat
arrela en la mirada d'algú altre.

Mig enfonsada al ris de l’ona,
vols que la marinada et plegui,
rosa, rosae, amb pues de pescar.

Poema: © Lena Paüls

«Desitges continuar el somni de la travessia on es desperten noves aliances, nous senyals que afloren vora la nau. Seràs tu amb la teva saviesa qui guiarà els assedegats, aquesta pandèmia de manca d’aigua que assola la ciutat. Els duràs fins a la font, fins a la primera deu i un cop feta la feina t’estiraràs davant del mar i et voldràs fondre amb la sorra que t’acull.»  CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

20 d’abril 2022

40 VERSIONS DEL POEMA 'EL CAMI ÉS LA META'

A partir d'un fragment del poema 'El camí és la meta', del recull Desfici de mar, alumnes de 1r i 2n d'ESO de la Institució Montserrat, de Barcelona, han interpretat amb paraules i dibuixos el sentit del poema i també n’han fet un enregistrament de veu. 
"Un poema que tracta del viatge forçat per les circumstàncies que ens allunyen dels orígens, potser per sempre. Avui el desig de salvar-se que tenen les dones amb infants d'Ucraïna que fugen de l'horror de la guerra, afegeix significat a la lectura d'aquest poema", diu la professora Rosa Masanés, amb el guiatge de la qual els alumnes han realitzat aquesta deliciosa creació col·lectiva que ara es pot gaudir en una publicació oberta a tothom. Vegeu-ne els enllaços:

 

Per llegir les versions en línia: 

Per descarregar les versions en format PDF:

Escolteu el poema, en veu d'un alumne 
de 2n d'ESO:
Canal * SPOTIFY  
Canal * IVOOX


Per saber-ne més, vegeu el blog 
de la Institució Montserrat, de Barcelona,
clicant la imatge:



19 d’abril 2022

ABRIL, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, 2022
 

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
I al més tendre capoll el cuc reposa.
W. SHAKESPEARE, Sonets, XXXV

Assaboriu llavis llepats de roses roges
en record d'un heroi que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les xiquetes del poble
ja havien estat sacrificades per una fera.
Per celebrar la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de llorer, a les palmes i als palmons,
trenes de fulles torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica el que pot,
amb una intuïció comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos, exiliats,
els set caps dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i cristians alcoians
que entre bombo i plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells, mengen ametlles garapinyades a grapats,
no fos cas que es candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres s'entaulen bròfecs
i acaben cantant boleros junts.

Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
Música: Ball de Moros i Cristians de Vilafranca del Penedès
Interpretació: Els Cosins del Sac. Àlbum: Tradicionarius 9è Cicle de Música Tradicional i Popular



18 d’abril 2022

PEL·LÍCULA 'BLUE BAYOU'

Blue Bayou. Direcció: Justin Chon. Estats Units, 2021
Drama que denuncia el maltracte dels immigrats als Estats Units i en especial dels qui 'legalment' no pertanyen enlloc. La història es basa en unes lleis vigents que afecten milers de persones. Antonio LeBlanc, el protagonista nascut de Corea, va ser adoptat els anys vuitanta i criat per una parella nord-americana. D'adult viu a Luisiana i espera un fill i viu amb ells la filla de pocs anys de la seva parella. Per un incident amb el pare biològic de la nena, l'agafen i es veu abocat a enfrontar-se al passat.  A causa d'un buit legal en les adopcions d'aquella època, és considerat com un immigrat il·legal i ha ser de deportat. L'assumpte de fons és esfereïdor, irrita i commou i a la pel·lícula s'explica amb tot luxe de viratges —potser massa—que el fa obvi en excés. És allò que, arribats a la meitat, ja podríem acabar d'escriure el guió els espectadors. El punt fort de la pel·lícula són les interpretacions dels sentiments, recollides en impactants primers plans de Justin Chon, de l'oscaritzada actriu sueca Alicia Vikander i de la nena Sydney Kowalske. 8/10

16 d’abril 2022

PEL·LÍCULA 'SIS DIES CORRENTS'

Sis dies corrents, 2021 Direcció. Neus Ballús
Guió. Neus Ballús i Margarita Melgar

Pel·lícula guanyadora dels Premis Gaudí d'enguany. La directora Neus Ballús fa un homenatge al seu pare que és fontaner de professió. Relata mig ficció mig documental, el dia a dia de Valero propietari d'una petita empresa de fontaneria i electricitat a la perifèria de Barcelona, el jove Moha que ha de superar la setmana de prova a l'empresa per substituir el Pep, que es jubila. Tres lampistes que han de bregar amb les excentricitats de clients i companys de feina. Humor de la quotidianitat per a una història social que amaga una profunda reflexió sobre els prejudicis i la societat diversa i multicultural. Filmin. 10/10

Intèrprets no professionals:

Moha: Mohamed Mellali
Valero: Valero Escolar
Pep: Pep Sarrà
Cap d'empresa lampisteria: Paqui Becerra
Avi: Pere Codorniu
Germanes: Aina Rué Puigoriol i Gemma Rué Puigoriol
Germà: Oriol Cervera
Fotògrafa: Judith Vizcarra Puig
Paletes: Mauricio Barriga, Juan Ramón Sánchez, Christian Ramírez
Psicoanalista: Alfredo Aloisio
Cosins de Moha: Youssef Ouhadi i Hamid Minoucha
Company de la classe de català: Yuan Jing
Cambrera del bar: Núria Revuelta

12 d’abril 2022

POEMA 'MUDANÇA'


Escolteu el poema sencer
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Carme Andrade

Ens cal un escenari
per la rebel·lió.
Ens cal una mirada
per arrelar-hi la idea.

Ens trobem dins l'incendi,
amb túnica taronja.
rebolcant-nos per terra,
comença a ploure fang.

Sortim del foc fetes equació,
les túniques amb cicatrius
l'ànim ple de forats:
Som una igualtat amb incògnites.

Embolcall i fons de crisàlide,
peu a terra, ala bategant,
amb l'impuls nou de trobar signes
que ens ajudin a fer mudança.

Reunim tota cosa dispersa
i ho deixem absorbir al mirall,
després ens prenem aquell filtre
i ningú ens reconeixerà.

Separant el suc de l'argila,
crosta i penca de vidre,
llot per tornar a pastar,
menjar, beure i pinyol.

Com sempre, el joglar de la tribu
té al davant or, espasa i copa.
Pren la iniciativa, i riu,
i el clan l'imita tot confós.

Revulsiu del món fent cleques,
un fibló subtil i el llindar
que transforma el gel en mestral
i esventa adob i llavor nova.

Poema: © Lena Paüls

Aboques en la “mudança” tot el sentit 
de la crisàlide bategant que reunirà forces 
per fer la transformació necessària.
CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

10 d’abril 2022

PEL·LÍCULA 'DRIVE MY CAR'

Drive My Car. Japó, 2021
Direcció: Ryusuke Hamaguchi
Acaba de guanyar l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional, premiada al Festival de Cannes i Filmin l'estrena en exclusiva. Comencem a veure-la impressionats per les tres hores de durada. I resulta que ens atrapa a la primera escena pel misteri i la passió que desprèn. I al final en demanem més. Una meravella. Mai els silencis han estat tan hipnòtics en un relat d'incomunicació i  profunditats fosques. El protagonista és l'actor i director de teatre Yusuke Kafuku que en ple dol per la seva dona, accepta dirigir un Txékhov, Oncle Vània (no és casual, la tria)  al Festival de Teatre d'Hiroshima. Li assignen una conductora que el traslladarà cada dia del seu hotel a l'espai on assagen l'obra. El cotxe de Kafuku és l'escenari de confessions a través de la memòria, la culpa i el dolor perquè el perdó és impossible.
Basat en un dels sis relats curts el llibre 'Homes sense dones'  d'Haruki Murakami (Empúries, traduït per Albert Nolla i Jordi Mas Oscar) Una pel·lícula d'experiències creuades, sofisticada i nítida. Filmin. 10/10

'HI HA D'HAVER UNA VIDA FORA D'AQUÍ', AL MALDÀ

Hi ha d'haver una vida fora d'aquí
Selecció musical i direcció escènica: Xavi Casan
Arranjaments,  piano i direcció musical: Ariadna Cabiró
Musical de petit format a càrrec d'Ariadna Cabiró (piano), Núria Cuyàs (veu i guitarra) i Cinta Moreno (veu).  El títol de l'espectacle, Hi ha d'haver una vida fora d'aquí, procedeix del musical «Sweet Charity», de Coleman, dirigit per Bob Fosse el 1966, una de les dinou peces d'aquest cafè-concert de musicals de Broadway dels anys seixanta i setanta del segle passat, amb el fil conductor de l'alliberament de la dona.  Interpretacions matisades per a cada peça on llueixen les versions catalanes de les cançons. 8/10
 
*

09 d’abril 2022

POEMA 'PANGEA'

 
Escolteu el poema sencer
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 
 
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

No et pots imaginar 
e  
    s
c      a
          m
              p 
      a
          d     a
en el fistonat d'aquests pentagrames, 
que algú ordena un cop i un altre,
en carpetes que vessen
d'arrels mig descarnades.

Despunta el dia
i un pit-roig hi espigola. 

© Lena Paüls
 
Sempre et sorprendrà un pit-roig 
a prop de la finestra per espigolar un nou dia. 
CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar
 
Cliqueu la imatge per accedir al llibre 

 

07 d’abril 2022

PEL·LÍCULA 'CRESCENDO'

Crescendo. Direcció: Dror Zahavi
Alemanya, 2019

El famós director d'orquestra Eduard Sporck accepta crear una orquestra israeliano-palestina de joves músics. Tot just començats els assajos, els joves s'alineen en dos grups al voltant dels millors violinistes, una noia palestina per una banda i un noi israelià per l'altra. Han crescut en temps de guerra, i amb el risc constant d'atacs, cap dels joves és capaç de formar un equip i el director per molt bona voluntat que hi posa, el supera la tempestat que es crea per qualsevol motiu. La música no els reconcilia, però obre esperances. La darrera seqüència val per tota la pel·lícula. Filmin. 9/10


06 d’abril 2022

FOTOGRAFIES D'ADOLF MAS, AL CENTRE KBR MAPFRE

Montserrat Blanc © Adolf Mas, 1909
Ha resultat molt informativa l'exposició de fotografies 'Els ulls de Barcelona', d'Adolf Mas (Barcelona 1860-1036), que hem vist al Centre de Fotografia KBr de la Fundació MAPFRE.  Mas és una figura clau de la fotografia noucentista catalana. Pioner del reportatge  gràfic a Catalunya, suposa una referència imprescindible per entendre la profunda transformació sociocultural, artística, política i urbanística que va experimentar Barcelona el primer quart del segle XX. L'exposició consta de dues-centes fotografies i material fotogràfic de l'epoca organitzats en quatre seccions temàtiques que recorren els aspectes essencials de la seva trajectòria. 
Exposició oberta fins al 8 de maig
 
Monges i infants del Sanatori Marítim de Sant Josep al barri
de la Barceloneta. © Adolf Mas, 1913


05 d’abril 2022

'AMORS', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Amors. Autor i director: Pere Anglas. TGB

La trobada de quatre amics que passen de la primera volada i una acompanyant es desenvolupa en un jardí romànticament descurat. És el que es veu, però, a banda de la vida passada en comú que van recordant en directe i que forma part de la mateixa trama, hi ha fora del camp visual de l'escenari un casalot familiar a punt de canviar de propietat i uns veïns amb piscina i gossos. S'entén que és un espai aïllat que donaria molt de joc en una pel·lícula. Aquí és on els amics es refresquen mútuament la memòria de les experiències viscudes, canten, juguen a fer-se confessions i també hi té lloc la confrontació. Personatges ben dibuixats interpretats amb naturalitat, fins i tot els tocs de comicitat són versemblants. Tant l'autor com els intèrprets han estat alumnes de l'Aula de Teatre de Mataró. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

04 d’abril 2022

'ÈXIT, EL MUSICAL DE LA MEVA VIDA', AL TEATRE DEL RAVAL

Èxit, el musical de la meva vida, de Roger Pera. 
Direcció: Joan Pera i Roger Pera. Teatre del Raval, Barcelona
 
Relat autobiogràfic de l'actor i director teatral Roger Pera, basat en el seu llibre Èxit: on tot comença. D'infant va ser aclamat com a doblador, d'adult té una veu prodigiosament dúctil que li ha portat a interpretar musicals inoblidables, però la seva addició a la cocaïna l'ha conduït pels viaranys d'una carrera teatral errant i complicada. Un cop s'ha alliberat de l'addició, la seva història circula des de la seva pròpia veu per centres educatius per alertar els adolescents del preu que es paga per l'addició a la droga que primer és ús, després abús i finalment addició destructiva.
Roger Pera implica els espectadors en una conversa des del camerino, després de la funció fent d'Spiderman, mentre se suposa que espera el seu pare que el vingui a recollir com fa cada dia. Però el pare, l'actor Joan Pera, el truca per dir-li que es retarda. I aleshores explica la seva vida i interpreta peces dels musicals que ha protagonitzat, acompanyat d'un pianista. Hi ha moments còmics viscuts en família i també en la seva trajectòria professional, envoltats de tendresa nostàlgica. Però sobretot hi ha la veritat en aquest treball d'apertura pública de la capsa de material sensible. 9/10

 
*
 

03 d’abril 2022

'HOMO LUDENS', AL CAIXAFORUM

Exposició interactiva per a tots els públics, fins i tot per als que no saben què es un videojoc. “Homo ludens. Videojocs per entendre el present” presenta els viodejocs com l'expressió contemporània més popular, com un mitjà cultural que crea un imaginari tecnosocial en expansió. El recorregut per les sales comença mostrant com certes mecàniques de joc universals (bales de vidre, cartes, escacs...) perviuen en els videojocs. A partir d'aquesta idea, la mostra posa en relleu els mecanismes subjacents a la indústria i mostra el videojoc com un producte que influeix en la nostra manera de treballar, de consumir i de relacionar-nos amb els altres. També destaca l'aproximació al videojoc com a material de creació artística i com a llenguatge de creació que desborda els gèneres i els formats tradicionals.

Exposició oberta fins al 18 d’abril

02 d’abril 2022

'MACBETT' D'EUGÈNE IONESCO, AL TNC

Macbett. Autor: Eugène Ionesco. Trad. i dir: Ramon Simó. 
 Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
El noble Macbett de Ionesco no és ni de bon tros el pitjor de tots. El personatge més bo, per llençar, en aquesta comèdia que tracta el poder i la corrupció.  Feu-me confiança: aneu al TNC a sentir-ne una traducció enlluernadora amb uns intèrprets que la broden. Del primer a l'últim, al servei d'una història de tirans que versiona el clàssic de Shakespeare: Anna Alarcón, Laia Alsina, Pep Ambrós, David Anguera, David Bagés, Pepo Blasco, Joan Carreras, Josep Julien i Xavi Ricart. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

01 d’abril 2022

POEMA 'PREGÀRIA'

 
Escolteu el poema sencer
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

Voldria tornar a casa.
Però no en sé els topants.

J. V. Foix

Oh tu, Èol, senyor del vents,
et demanem que ens siguis còmplices
per poder tornar a lloc d'hora i sencers.
Si tinguéssim manera de saber
com et va convèncer l'heroi Ulisses,
seria tota una altra cosa.
Quan et va visitar,
el cor li ventava a mil explicant-te
els anys de viatge atzarós.
I et devies posar tou, suposem.
Acabava d'encegar el gegant Polifem,
amb un boscall esmolat d'olivera
i havia fugit entre els tous de llana
d'aquelles ovelles gegants.
Havia esquivat, cametes ajudeu-me,
els rocs llançats pel cíclop cec.
I tu li ofereixes per al retorn
un sac lligat amb fils de plata,
on hi ha tancats els vents desfavorables.
Però Ulisses, a qui Penèlope
no reconeixerà quan torni a casa,
té mals companys de travessia,
i mentre el patró i els pocs aliats
descansaven confiats,
els altres s'engrescaven:
«¿Hi deu haver un tresor en aquest sac?»,
feien córrer en veu baixa,
pels racons de la nau,
«¿Què si no, guardaria amb tant de zel?»
Es veien a tocar les platges d'Ítaca.
Ja hi arribaven. Tocaven l'illa,
quan l'enveja va fer deslligar el sac
i els vents desfavorables s'escapaven,
i un balamdrim, balandram, dit i fet,
allunyava el vaixell a la mar alta,
altre cop, altre cop.

Res de tot això és nou per a tu, Èol,
però, per no repicar en ferro fred,
voldríem saber, si et cauria bé
que et demanéssim —no t'ofenguis—,
que fermis curt i hermètics els vents,
a veure si entre tots hi fem palanca,
i anem de pet al Born, sisplau,
que ja hem rodat prou, prou. I prou.
¿Qui va dir que el camí és la meta?,
si remes sol o, en alta mar,
t'encalça qualsevol maregassa.

Oh tu, Èol, senyor del vents,
et demanem que ens siguis còmplices
per poder tornar a lloc d'hora i sencers.
Que ens repetim, diràs,
però és que tenim els precs rovellats
i som més que llecs en tota la resta.

© Lena Paüls

...i pregaràs a un déu que té la fúria i el brogit 
a les seves mans, que té el poder de fer-nos tornar
 a hora i sencers a casa i que voldries que et tractés 
amb benvolença com ho va fer un dia llunyà amb Ulisses.
CARME ANDRADE. Del pròleg de Desfici de mar 
 
  
Cliqueu la imatge per accedir al llibre