30 de novembre 2022

'HI HAVIA UNA VEGADA... CIÈNCIA I CONTES', AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Parc del Fòrum, Barcelona
Exposició interactiva que explora la ciència que hi ha darrere del món fantàstic de deu contes clàssics de la literatura infantil. Trenta activitats que conviden a tocar, olorar, imitar, manipular, construir, calcular, deduir, observar i sorprendre'ns amb el coneixement de fenòmens i conceptes de les ciències socials i naturals com ara la física, la química, les matemàtiques la geologia i la biologia, i els relaciona amb la nostra realitat. 
Creada pel Pavilhâo do Conhecimento del Centre do Ciência Viva de Lisboa amb col·laboració de centres de recerca i institucions científiques portugueses. Exposició recomanada a partir de 7 anys.
Oberta fins al 8 de maig de 2023

28 de novembre 2022

PÒDCASTS DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Bombes de llavors. Edició digital de 20 proses poètiques inspirades
en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas,
Sara Mauri, Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili.
Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau Mommertz
Coberta i mosaic-epíleg: Fina Veciana

   o bé
 
* ESCOLTEU les 20 proses poètiques correlatives al programa Bombes de llavors del canal SpotifyVeus: Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.
 

 
 TRIEU el pòdcast d'una prosa poètica:
 
 Dempeus sempre. Pintura de Carme Andrade
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Les sabatilles vermelles. Pintura de Teresa Llorach
Veu: Antònia Farré
 
 
Carnaval celest. Fotografia de Josep Lomas Fortuny
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Reflexos del camí. Fotografia de Sara Mauri
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Dríada. Pintura de Marc Pérez Oliván
Veu: Andreu Sotorra
 
 
L'escletxa marítima. Pintura de Marc Pérez Oliván
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Al mar, tempesta. Fotografia de Cesca Toledano
Veu: Andreu Sotorra
 
 
La llavor pendent. Fotografia de Cesca Toledano
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Muralles. Pintura de Fina Veciana
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Diàlegs callats. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Nus. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Nit amb conte. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Cortinatge. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Cadires buides. Pintura de Fina Veciana
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
La capsa daurada. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
El còctel de Cronos. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
El miratge blau. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Les esferes fúcsia. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Buscant el blau. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
 
 
Temps de pluja groga. Pintura de Rosa Virgili
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Mosaic-epíleg de © Fina Veciana
 
 

 







27 de novembre 2022

'BONOBO', AL TEATRE NACIONAL

Bonobo, Josep Julien. Intèrprets: Moha Amazian i Neus Ballbé
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
El dramaturg Josep Julien resideix prop d'on la policia va abatre Younes Abouyaqoub, de 22 anys, conductor de la furgoneta que va fer l'atemptar a la Rambla l'agost de 2017. La idea que un jove d'origen marroquí, però crescut i educat a Ripoll, fos un dels autors d'aquells fets el va portar a crear l'obra «Bonobo» que és una confessió en veu alta del personatge. Un monòleg d'una hora i tres quarts que desgrana amb brillantor l'actor vigatà Moha Amazian, de llengua familiar bereber. L'obra va guanyar el premi de text Jardiel Poncela de l'SGAE i el premi Quim Masó a projectes escènics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'CRUZ DE NAVAJAS, EL ÚLTIMO MECANO', A LAS ARENAS

Cruz de navajas, el último Mecano. Idea i direcció: 
Gonzalo Pérez Pastor. Cúpula de Las Arenas, Barcelona
La Cúpula de Las Arenas torna a programar un espectacle de gran format, després d'aquell llunyà Grease, del 2011, que la va inaugurar. L'espectacle Cruz de navajas, que manlleva el títol d'una cançó de Mecano, és un homenatge al desaparegut grup madrileny format per Ana Torroja, Nacho i José María Cano. Trenta-cinc cançons interpretades per excel·lents solistes, coreografiades i emmarcades en mappings fantasiosos. En algun cas amb l'acompanyament de cors del públic, que ha respost a la invitació d'acabar frases de les cançons. L'espectacle es va estrenar a València i ha fet gira a Bilbao i a Madrid. Aquí s'hi han incorporat els cantants Clara Sánchez i Joan Liaño, del programa 'Eufòria', de TV3. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

25 de novembre 2022

PROJECTE 'REFUGIS', DE FINA VECIANA

Peces de la sèrie 'Refugis', de Fina Veciana, 2022
Tècnica mixta sobre fusta, 25 x 15 x 5 cm

L'artista reusenca Fina Veciana treballa en el projecte 'Refugis', una sèrie de miniatures singulars de tres dimensions d'una bellesa que emociona.  Pinta sobre totes les superfícies d'un bloc de fusta en forma de caseta de teulada de dues vessants. Amb aquest material orgànic com a suport, imagina refugis que contenen la simbiosi de l'interior i de l'exterior de qui els habita. En un mateix pla, representa tots els espais amb llunes, bombetes de colors que fan pensar en una festa a l'aire lliure, prestatgeries de llibres, finestres, escales, bols per recollir aigua i pol·len, plantes, fanals encesos i ones.
Els refugis de la Fina Veciana existeixen i són tal com els imagina de confortables i garants de bones vibracions. En dono fe.
«Punt i a cap», 29-VI-2013

El meu temple. #dia28
«Punt i a cap», 14-IV-2020
 
 «Punt i a cap», 28-III-2020

24 de novembre 2022

WORLD PRESS PHOTO 2022, AL CCCB

Premi World Press Photo 2021 © Amber Bracken
Cada edició de la Mostra Internacional de Fotoperiodisme organitzada per la fundació holandesa Photographic Social Vision suscita molt d'interès. Un any més, un públic fidel interessat en la fotografia documental de qualitat omplim a vessar les sales del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. És difícil encertar-ne la millor hora. Hi anem, doncs, disposats a fer la cua i amb temps per mirar les fotografies amb deteniment i llegir-ne el context de cadascuna. Enguany en les històries presentades, corresponents a 2021, tampoc no hi gaire representats els efectes vius de la pandèmia, sinó la lluita pels drets fonamentals, en moments de dolor i indignació col·lectiva.  De fet, la mostra se centra en la crisi climàtica com a urgència global. Desastres naturals i incendis i també solucions per als problemes mediambientals.

El treball guanyador és de la fotoperiodista canadenca Amber Bracken perquè representa el despertar d'una història de vergonya que finament aborda el Canadà.  La penjada de vestits vermells com a resposta visual a la violència a què s'enfronten les dones amb herència indígena va començar a Winnipeg, Manitoba, l'any 2011. També s'utilitzen camises taronges per reconèixer el patiment causat als infants pel sistema d'escoles residencials al Canadà. Les escoles residencials van començar a funcionar al segle XIX com a part d'una política d'assimilació de persones de les comunitats indígenes a la cultura cristiana. Més de 150.000 infants van passar per les escoles residencials abans que l'última tanqués el 1996. Una Comissió de Veritat i Reconciliació, creada el 2009, va concloure que almenys 4.100 estudiants van morir mentre estaven a les escoles, com a conseqüència de maltractaments, negligències, malaltia o accident. El maig de 2021, una enquesta utilitzant un radar de prospecció del sòl va identificar fins a 215 llocs d'enterrament de menors potencials a la residència de Kamloops, confirmant els informes de les històries orals.

Oberta fins a l'11 de desembre.


23 de novembre 2022

CERVELL (S), AL CCCB

El Centre de Cultura Contemporània presenta Cervell (s) una exposició divulgativa de gran format que explora com l’art, la ciència i la filosofia han estudiat i representat aquest òrgan fascinant i enigmàtic al llarg de la història. Un recorregut a través de  300 peces entre les quals hi ha disset instal·lacions d’art contemporani, obres audiovisuals, peces històriques i resultats de projectes de recerca científica.

¿Els humans som els únics éssers amb consciència? ¿Podran les màquines replicar el pensament humà? ¿I la creativitat? ¿Què passa quan la ment emmalalteix? Es poden crear màquines intel·ligents? ¿Què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de les formigues? L’exposició qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient i explora el que pot passar quan aquesta experiència s’interromp o es malmet.

Oberta fins a 11 de desembre

22 de novembre 2022

PEL·LÍCULA 'CALAIS, MON AMOUR'

Calais, mon amour [Ils sont vivants]
Direcció: Jérémie Elkaïm. França, 2021

Pel·lícula basada en la història de Béatrice Huret, una dona simpatitzant del Front Nacional francès que va ser condemnada a un any de presó per ajudar un immigrant il·legal. Va conèixer  Mokhtar, un professor iranià, al campament de refugiats de Calais on havia anat, en quedar-se vídua, a portar la roba del seu marit policia. Mokhtar va canviar les seves conviccions i per amor, Béatrice va desafiar els prejudicis del seu entorn i les lleis franceses ajudant-lo a creuar el pas de Calais fins al Regne Unit. Filmin.  9/10

20 de novembre 2022

'YERMA', AL TEATRE LLIURE

Yerma, de Federico García Lorca. Espai escènic: Frederic Amat. Música original: Raül Refree. Vestuari: Frederic Amat i Rosa Esteva. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona

La bellesa de les paraules del poema tràgic de Federico García Lorca que fan posar la pell de gallina, uns intèrprets esplèndids, la música, l'espai escènic i tota la simbologia al servei d'una lectura contemporània. ¿Realment és un fill el que desitja aquesta dona sense nom a qui han matat els altres desitjos de viure? 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 *

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

19 de novembre 2022

ELS PAPERS GROCS DE TANTA LLUM

Llibre objecte 'Els papers grocs de tanta llum'
 
Escolteu el pòdcast del poema


Els papers grocs de tanta llum
i el llibre obert de la pantalla
desmuntaran la gran bastida,
i ho deixaran tot a mig fer.

Des del pont de llums, fragment
De 'Teló de fons', dins Temps de penyora
 
Poema: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

'MORIU-VOS', AL TNC

Moriu-vos. Creació: Cultura i Conflicte
Dramatúrgia: Anna M. Ricart Codina
Coreografia: Sol Picó. Dir: Joan Arqué Solà
Sala Petita. TNC
Espectacle basat en la cara oculta de la vellesa de persones dependents,  una proposta del col·lectiu de creadors multidisciplinars “Cultura i Conflicte”. Les accions transcorren en una residència de gent gran contemporània, no gaire allunyada de la realitat. Segurament que els residents són persones que dominen la tecnologia com a usuaris i han assistit a emblemàtics concerts, però no tenen cap poder de decisió sobre el dia a dia de la seva existència. A la residència s'hi canta, encara,  'Clavelitos', s'hi fa gimnàstica infantil i els residents reben un tracte de moble en desús. Malgrat tot, quan no els vigilen els auxiliars, mostren el que poden fer amb els cossos maltractats pel temps. Tampoc no és gaire més falaguera la vida de les persones grans que es queden soles a casa 'controlant la seva gàbia'. Espectacle poèticament agredolç, amb tocs d'humor. 8/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


18 de novembre 2022

FOTOGRAFIES DE CARRIE MAE WEEMS, A MAPFRE

Carrie Mae Weems. De la sèrie 'The Misssing Linkgs'

Estic decidida a trobar nous models
per als quals viure. I tu?

Carrie Mae Weems

L'espai KBr Fundació MAPFRE (Av. del Litoral, 30, BCN) presenta 'Un gran gir dins del possible', exposició retrospectiva de quatre dècades d'imatges de la fotògrafa afroamericana Carrie Mae Weems (Portland, Oregon, 1953), l'obra de la qual s'ha guanyat un lloc destacat en la història de l'art. Observadora de la realitat de la comunitat negra, històricament privada de la representació visual, Weems fotografia familiars i amics en espais  privats amb un intent de reparació i de reconeixement perquè reverteixin els prejudicis racials tan aferrisats a l'imaginari dels Estats Units. Tot i centrar-se en la fotografia, els treballs de la fotògrafa excedeixen els límits d’aquest mitjà amb disciplines com la performance, el vídeo o la instal·lació, i estan impregnades d’un sentit de lluita contra la injustícia i la violència amb l’esperança de millorar aquest món.

Oberta fins al 15 de gener de 2013


 

17 de novembre 2022

PEL·LÍCULA 'L'ESPIA'

L'Espia. [The Operative]
Directora: Yuval Adler . Alemanya 2019

Un trhiller d'espionatge contemporani al voltant del conflicte arabo-israelià, basat en la novel·la de Yiftach R. Atir. Sense explicar-ne el motiu, Rachel Currin, una dona solitària i sense lligams, és reclutada per l'agència israeliana Mossad per treballar com a agent secreta a Teheran. S'hi trasllada i queda fascinada pel país i s'hi integra com a professora d'anglès. Li encarreguen espiar un empresari del ram de l'electrònica i se n'enamora. Les missions cada vegada són més exigents i perilloses i decideix renunciar, cosa que fa tremolar l'entramat d'intel·ligència israeliana a l'Orient Mitjà. Un guió que arrenca sense gaire empenta i va prenent volada i robustesa fins al gir final bellament inspirat. Filmin 8/10

16 de novembre 2022

PEL·LÍCULA 'UN AMOR A ESCÒCIA'

Un amor a Escòcia [L'ombre d'un mensonge]. França, 2021
Direcció: Bouli Lanners, Michelle Fairley, Tim Mielants
Senzilla i fascinant història d'amor marcada pel sentiment de culpa per l'engany, en el marc d'una comunitat tancada. Phil es va exiliar a una petita comunitat presbiteriana a l'illa de Lewis, al nord d'Escòcia (hipnotitzants escenaris naturals.) Una nit pateix un ictus que li fa perdre la memòria. De retorn a l'illa,  Millie (Michelle Fairley, coneguda per la seva interpretació a Joc de trons), una dona de la comunitat comença a tenir-ne cura i, mentre ell intenta recuperar els records, ella afirma que estaven enamorats en secret abans de l'accident vascular. Filmin. 8/10

15 de novembre 2022

DOS REUSENCS A LA LLISTA D'HONOR DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA

The International Board on Books for Young People de Catalunya ha organitzat  (14-XI, al Born Centre Cultural i Memòria, de Barcelona) un acte de reconeixement a 40 professionals de la literatura infantil i juvenil en català, nascuts des de l'any 1950 enrere. Entre els quals els autors reusencs Pere Prats Sobrepere i Andreu Sotorra Agramunt. Han entrat a la primera llista d'honor de l'IBBYcat per la seva trajectòria rellevant i l'aportació significativa en el camp de la Literatura Infantil i Juvenil catalana,  pel nombre d'obres, per la solidesa en el temps, pel reconeixement dels lectors, així com també pel conjunt de la seva obra atenent a la singularitat, la innovació i l'excel·lència, sense oblidar el compromís i la implicació de tots ells més enllà de l'exercici de la seva professió concreta. Amb aquesta iniciativa, l’IBBYcat (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) vol contribuir a prestigiar i donar a conèixer l'aportació cultural del sector del llibre infantil i juvenil amb identitat pròpia.

Descarregueu en pdf la Llista d'Honor de l'IBBY cat

Litografia de © Gala Pont


14 de novembre 2022

'CONCURSO DE MALOS TALENTOS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Concurso de malos talentos. Creació: José y sus Hermanas 
Dramatúrgia: Ignacio de Antonio Antón 
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Podria ser un espectacle basat en xiulets, esbufecs i crits ofegats, tal com experimenten a la primera escena els cinc intèrprets. Asseguren que faran el mínim esforç per distreure'ns. I tot seguit recomanen als espectadors que ens relaxem, que no tinguem expectatives de gran cosa més perquè ells no pensen fer gaire res. Però resulta que en un llibre de paper del centre de baix rendiment hi respira Federico García Lorca de foc i fum creatiu "Ponedle colores al humo, / a la luz y los telones. / Que ardan mis cosas al viento" i els cinc intèrprets es disposen a suar la samarreta, desfilant amb banderoles a pas de marxa militar i entaforats després en torsos de culturista de silicona. Reciten,  canten i fan obrir un paracaigudes. José y sus hermanas diuen que "lo nuestro es de Fiesta Mayor" i emocionen de 'puro sentimiento' 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

13 de novembre 2022

JOANA LLAURADÓ, IN MEMORIAM

Botons de nacar de la Joana Llauradó
No han ventat les campanes a toc de morts per la Joana Llauradó. Ha estat enterrada sense acompanyament d'amics i coneguts en un nínxol del cementiri de Duesaigües, el seu poble d'adopció.  Nascuda fa 97 anys a Barcelona.  Quan ens vam conèixer a la dècada dels setanta, era una senyorassa de rialla fàcil, que donava el crit a tothom i estava sempre a punt de donar un cop de mà. Em queda en el record el seu verb a dolls, extremat i florit, fet de relats autobiogràfics, del temps de la guerra, de la feina a la cotilleria, del desig de ser mare i com la seva filla va arribar a les vides d'ella i el Joan, el seu home. Tota la generositat i la tendresa del món per a la seva filla i, més endavant, per al seu net.
No li ha estat fàcil la vida a aquesta dona coratjosa, a qui la sobrietat en el consum era estil de vida. S'arreglava la roba a casa, feia brou per tota la setmana per estalviar, ho reciclava tot, malgrat que a ningú se li hagués acudit encara que era imprescindible fer-ho. En canvi, era generosa amb el producte del seu treball manual. Els objectes fets per ella també me la recorden amb afecte: bossetes de ganxet folrades, una manteleta de llana "Guarda-te-la, tornarà a ser moda, nena!", em va dir, quan em va veure estranyada pel regal.
Gràcies, Joana pel teu tracte delicat, per fer-nos fàcil el camí quan tu hi eres i sabies descriure'n els revolts aspres. Toquen campanes de festa en molts cors pensant en tu.

Joan L., el relat a l'engròs


12 de novembre 2022

'TOCAR MARE', A LA SALA BECKETT

Tocar mare, de Marta Barceló. Direcció: Jordi Casanovas
Sala Baix. Sala Beckett. Barcelona
De la dramaturga Marta Barceló (Palma, 1973) acabem de veure al Teatre Nacional  Zona inundable (TNC) i ara l'autora ens torna a sorprendre amb Tocar mare, una història també molt original i ben seqüenciada plena d'abraçades que fan plorar d'alegria i de consol, amb canelons per emportar-se a casa, consells no sol·licitats i imprevistos, molts imprevistos que sorgeixen en la relació d'una mare i una filla. Les situacions quotidianes estan plenes de detalls que reconeixem com a viscuts i, amb l'expressivitat realista i ben matisada de les actrius Lluïsa Castell i Georgina Latre, fa que hàgim de tenir un mocador a punt. La cançó d'Anna Roig 'Una abraçada de mare', sonant al moment just, fa la resta.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'TRIPTYCH', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Triptych. Concepte i direcció: Gabriela Carrizo
i Franck Chartier. Companyia Peeping Tom. Sala Gran, TNC
Espectacle electritzant de dansa o dansa-teatre, tant és. L'argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, fundadors de la companyia belga Peeping Tom, presenten aquest espectacle que és un collage format per dues peces surrealistes «The missing door» i «The lost room» que es van veure a Barcelona dins el Grec del 2020 i una tercera, «The hidden floor», una cloenda tan inquietant com esplèndida. Un treball físic, gairebé de contorsionisme, imatges poètiques, tocs d'humor, portes que s'obren i es tanquen amagant espais que es transformen al ritme d'una història que transcorre dins d'un vaixell que fa aigües com la vida dels protagonistes. Res no és el que sembla. Com empesos per una molla, aplaudiments dempeus. Hipnotitzats de tanta bellesa. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

11 de novembre 2022

ÀNGEL GIMÉNEZ NAVAS, IN MEMORIAM

Foto: © Fabián Acidres

Ens ha deixat el duesaigüenc Àngel Giménez Navas, als 74 anys d'edat, després d'una malaltia que arrossegava controlada de molts anys enrere, que l'havia deixat sense parla. Precisament per la salut va haver de deixar el seu ofici de la construcció. A partir d'aleshores va desenvolupar la creativitat reproduint en miniatura el seu entorn, amb un realisme admirable.
A casa tenim diverses peces seves que guardem amb molta estima: bastons amb l'empunyadura de caps d'animals, un piano, diorames d'estances d'una masia catalana... No trobarem dues peces iguals en les múltiples sèries que ha fet aquest artesà de la fusta: avionetes i helicòpters, carros i carretes, rellotges de peu, maquetes de trens, entre moltes d'altres.
L'Àngel ha compartit la vida amb la Lluïsa amb qui ha tingut tres fills, l'Encarna, la Vero i l'Isaïes, els dos darrers els he vist néixer, com aquell qui diu.  Uns fills que han estat sempre al seu costat i també les seves netes grans, l'Ainhoa i l'Estel, que han heretat les habilitats manuals de l'avi, de qui n'estaven molt. La tercera neta, la petita Oihane, de pocs mesos, deixava de plorar així que el veia.  La Lluïsa i l'Àngel han cuidat com un jardí el petit espai públic del costat de casa seva i allí el recordaré entre torretes florides o bé prenent la fresca davant de la porta del seu garatge-taller, sempre a punt d'un somriure, sempre a punt de mostrar alguna nova peça de la seva col·lecció.
Gràcies, Àngel, per tot el que hem après de tu,  perquè no has defallit ni un moment davant de la lluita desigual que has portat durant tants anys. Et recordarem sempre per la teva força i la voluntat de viure el dia a dia amb serenitat.

Àngel Giménez, artesà popular de Duesaigües


09 de novembre 2022

MURALLES, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2018
Muralles. Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm
Has creuat un fossat i has arribat a la torrassa enfilant-te als rocs que les catapultes havien errat en altre temps. Un cop a recer dels merlets, plantes estendard. I, des d'allí, ignorant l'hora que devora,  llences als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. Te les mires com rodolen entre la confusió de paneroles i cucs de terra. Així s'inicia un conte en flor.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica Muralles
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 
 
Música: Cristina Duran
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019
 
Vídeo de la darrera acció de la performance
de presentació del llibre Bombes de llavors.
Vegeu-ne la crònica. Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

08 de novembre 2022

'INTEMPÈRIE', AL TEATRE NACIONAL

Intempèrie. Idea de Clara Matas i Jordi Pérez Solé. Dramatúrgia: Aleix Aguilà i Jordi Pérez Solé. Text: Aleix Aguilà. Direcció: Jordi Pérez Solé. Sala Tallers, TNC, Barcelona

Joves intèrprets per a una ficció basada en fets reals arran del projecte «Teen Ambassadors Across Europe (Joves Ambaixadors d'arreu Europa») que a través de la companyia i productora Téntol i gràcies al suport audiovisual de l'espectacle testimonia la presència de la troupe protagonista en terres d'Estrasburg i del Parlament Europeu on reivindiquen el paper del teatre com a últim reducte de la reflexió i el pensament, lluny de la pressió de les plataformes i les xarxes socials. Joves que s'expressen des de l'energia generacional i mostren la vulnerabilitat i la incertesa per la precarietat del futur. Bones interpretacions, text ben dit i coreografies ben resoltes. Remarco la banda original del compositor Tomàs Peire-Serrate que aporta color a la trama. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

07 de novembre 2022

LES ESFERES FÚCSIA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Rosa Virgili. Contradiccions. Tècnica mixta s/paper, 50 x 70
Sovint topes amb alguna cosa que et recorda les esferes fúcsia jugant a la cluca al brancal del pou de llàgrimes negres. Rabejada de tendresa, estàs ara mateix: «Conillets a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia no sortiu de l'establia. Conillets, ¿ja esteu ben amagadets?», diu la xiqueta que para, amb les mans a la cara, el cap reposant a la porta del garatge de casa teva. Els companys de joc corren a amagar-se entre els parterres i les torretes que tenen a tocar. És aquella hora en què els espais de frescor dins teu es deixen enumerar amb l’emoció d'un infant. Vibrants.
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
 
*
Escolteu la prosa poètica Les esferes fúcsia
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Performer: Martina Rius Mauri
Foto © Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019


06 de novembre 2022

'EN JOAN SENSE POR I LA CASA ENCANTADA', AL SAT

En Joan Sense Por i la casa encantada
Autor i director: Dani Cherta. Música: Keco Pujol.   
Cia. La Roda Produccions. Sant Andreu Teatre
 Espectacle recomanat a partir de 4 anys.

Intèrprets: Joan Olivé, Christian Lujan, Aina Ros, Ariadna Suñé, Jordi González, Guillem Martí, Clàudia Bargalló i Marta Espinosa. Vuit intèrprets que broden aquest espectacle musical familiar. ¿De qui o de què tindrà por el Joan Sense Por d'aquesta versió actualitzada del conte clàssic? Ho esbrinem en aquest muntatge que s'inspira en les peces musicals i les coreografies d'Eufòria i els clips de TikTok. Un altre referent són els escape room, en aquest cas en una estada familiar de cap de setmana a la casa encantada del suposadament sinistre comte Ugurt. ¿O era Iogurt? Els veïns de butaca petits s'ho han passat bé amb l'aventura d'aquesta família entestada a fer passar por al noi. Han seguit amb atenció la història sense riure gaire. Fins i tot els espectadors de dos anys asseguren que no han passat por. Però en algunes escenes els hem vist ben arrapats als seients elevadors respectius. Sense perdre de vista la mare o el pare, no fos cas que la cosa s'emboliqués. I no. Al punt just. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


04 de novembre 2022

'TEMPS DE PENYORA' IL·LUSTRACIONS I PÒDCASTS

Clicant cada mes trobareu el poema, 
la il·lustració i el pòdcast en els canals Spotify i Ivoox:

GENER  |  FEBRER  | MARÇ

ABRIL  |  MAIG |  JUNY

JULIOL  |  AGOST  |  SETEMBRE

OCTUBRE   |  NOVEMBRE  |  DESEMBRE

Em plau mostrar en conjunt el projecte creatiu Temps de penyora que fa referència als mesos, fruit de la col·laboració amb l'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach. Els poemes van obtenir el premi Englantina d'Or i Argent als Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona el 2003, i n'he difós, durant gairebé vint anys, fragments acompanyats de fotografies. El 2021 en vaig publicar una  edició digital revisada.  Ara, la sèrie es presenta completa, il·lustrada i enregistrada en àudio. Durant un any, la Teresa ha fet una interpretació personal d'un motiu de cada poema, amb aquarel·les de la seva delicada paleta i les hem mostrades cada mes a la xarxa, a mesura que les anava creant. El pòdcast enregistrat amb fons musical i la veu d'Andreu Sotorra han arrodonit la presentació que n'hem fet a la xarxa. Les imatges, la veu i la música afegeixen camps de sentit als poemes. 
 
A la primera part de Temps de penyora, la poeta ens presenta cadascun dels  mesos de l'any com un temps ric en uns fruits de la terra i un temps on les  tradicions i els costums s’arrelen en les vivències més profundes d'aquest gran pou d'emocions que és la infantesa. Dotze poemes trenats per un pas del temps dolç en sabors i en aromes i tenyit, —per què no— , de l'agredolç de l'enyor, encara que la roda del temps amb els seus cicles naturals s'encarrega de retornar-nos de nou els nous fruits i els vells rituals. 
CARME ANDRADE
Article El temps ens és donat o ens és prestat. «La casa del racó», 12-XI-2015
 
Vaig empassar-me la part pròpiament titulada Temps de Penyora, d'una glopada, potser massa ràpid, seduït per l'oculta veu, la jo, mora, que ens parla i descriu des de la seva objectivitat de forània, de fora estant, el decurs de l'any a les nostres terres (els rituals, els costums, les penes, les alegries, les traïcions, els oblits, els records, la ignorància, la desídia i el tràfec).
EDUARD LÓPEZ
Article Poesia? Sense permís! «Antiartistes», 21-3-2015


03 de novembre 2022

PEL·LÍCULA 'A PROP DEL TEU ENEMIC'

A prop del teu enemic [Love your enemies]
Direcció: Jan Josef Liefers. Alemanya, 2022
Pel·lícula atrevida que explica quin va ser destí després de la caiguda del Mur d'aquells que exercien el poder a l'Alemanya de l'Est. L'acció se situa el gener de 1990.  Alemanya és a punt de la reunificació. El règim moribund de la RDA es revolta contra el seu propi líder, l'excap d'estat Erich Honecker, el qual ha de fer front a càrrecs de traïció. Abandonat a la seva sort,  la seva estirada dona  (exministra d'Educació) i ell, ja malalt, van trobar refugi a casa de la família d'un pastor protestant de Lobetal (una ciutat formada per atendre les persones sense llar i discapacitats). Amb l'oposició de les forces vives del poble i fins i tot per la cúpula de la seva església, conviuen i tenen cura dels qui fins aleshores havien estat el seus enemics. I, per convicció religiosa, els perdonen. Apassionant la manera com s'explica l'actuació de cada membre de la família en enfrontar-se a la nova situació. Filmin. 9/10



02 de novembre 2022

AL MAR, TEMPESTA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Foto: © Cesca Toledano
Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro.  Quantes coses quedaran a mig fer.  Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. ¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?, et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.
 
Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*
Escolteu la prosa poètica Al mar, tempesta
Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Performer: Carme Andrade
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019


01 de novembre 2022

NOVEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Per sou, una rosta d'oli nou, i la resta en herència
de paelles de ferro amb forats on torreu castanyes;
de moniatos colgats entre la cendra,
de panses i secallons,
de finestrons que baten l'ametlla i el sucre.
¿Què em queda per empenyorar?
Els dits mascarats
i les clofolles a la paperina fumada.

© Lena Paüls

Del recull Temps de penyora