'JUGO COM UNA NENA', AL PALAU ROBERT

L'exposició interactiva «Jugo com una nena» reivindica el paper de l'esport femení. Les esportistes famoses tenen espais en els mitjans de comunicació i van creant referents. De forma lúdica, en el recorregut expositiu nens i nenes van interioritzant que també les noies poden dedicar-se professionament a l'esport. 'Jugar com una nena' ha deixat de ser un comentari despectiu, però encara no hi ha dones en càrrecs de responsabilitat en el món de l'esport. Vegeu quins esperpents manen. I així va la cosa.

Oberta fins al 25 de setembre.

VEREMA. RAÏM PER A L'HIVERN

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 

e posa'ls en la boca e menja's la molla 

de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc

Raïm en conserva: 

Amb els excedents de la verema del jardí de llicorella fem la recepta que ens va explicar la Carmina M. M. El més entretingut és pelar els grans, però val la pena perquè queden sencers i forts. I, el més important: gairebé no cal afegir-hi sucre. Vegeu:

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

1 kg de raïm

100 grams de sucre 

suc de llimona. 

Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar:

És una recepta molt elaborada amb la qual cal anar amb compte perquè els grans es poden obrir en manipular-los. Recomanable quan falti un punt de maduració al raïm. Vegeu:

1 kg de raïm

1 kg de sucre 

mig litre d'aigua.

Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall.

RETRAT DE LENA A LA VINYETA

 © Nené. Tintes i acrílics, 29 x 21

Xucles els núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,  poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena, garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

L'HORA ESTOVADA

© Marc Pérez Oliván

Sento l'hora estovada d'un rellotge malmirrós. Sacsejo el llenç i em cauen el sis i el quatre als peus. Prova del nou. Les cartes comencen a lligar.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno parauleS, de Lena Paüls

ÉTRANGÈRE AU PARADIS

© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm

Sofia ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un cap a l'altre de cos i suma intuïcions.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

OÙ SONT LES OISEAUX

© Marc Pérez Oliván
Acrílic s/ tela, 70 x 50

Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

MADUIXES A LA BALANÇA

 © Iolanda Salvadó
Ensucrades, de la sèrie «Vintage»

Van plantar plegats les maduixeres en crestalls de llicorella, càvec en mà. Van arrelar en el mestral, s'hi han passejat llimacs i llagostes, però han florit, han fruitat. Ell n'ha collit un plat i en fa ofrena a la seva dama. Com si fos la balança d'hores lluminoses deixa el plat en equilibri a l'ampit de la finestra plena de solcs de la qual ella ha aixecat la persiana. Fruits cíclics que sempre la sorprenen. En aquesta zona àuria, afirmen hores de lluna plena, amb la serenitat que regala el temps.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX 

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

SILUETES SOBRE EL TRESPOL DE GERDS

© FINA VECIANA
Siluetes (2009) de la "sèrie enllaços", mixta s/ tela 114x146

 

Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís. Ara se la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà. La Bella Dorment no és Penèlope.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

 IVOOX o bé  SPOTIFY

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

EL VALS DE LA MEMÒRIA

© Iolanda Salvadó.
Viatge de noces, de la sèrie «Vintage»

La pols fa niu en una sivella. Strauss, de fons. Les maletes han esperat pacients moltes vegades que la parella acabés el vals. Volta que volta. Unes i altres guarden les marques de ditades joves, de galtes fines i de petjades de noia. Han sentit molts calfreds que arribaven per tots els camins de la pell erisada. Redescobreixes qui ets en la profunditat de la siena torrada que s'ha salvat per a tu. Lligues curts els sentiments que vibren en la memòria, mentre gires i gires el cercle cromàtic. I te l'emportes posat. Balles, voles... 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

SALVADOR SEGUÍ, EL NOI DEL SUCRE, AL PALAU ROBERT

Salvador Seguí (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923)
Exposició oberta fins al 3 de setembre

 

 

En commemoració del centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Palau Robert acull l'exposició que recorda la trajectòria d'un del principals líders de l'anarcosindicalisme a Catalunya. Seguí va ser una figura clau en la història del sindicalisme i de la lluita obrera a l'inici del segle XX. Durant el seu mandat a la Confederació Nacional del Treball (CNT) va aconseguir l'aprovació de la jornada laboral de vuit hores. Tot i que les dictadures han intentat esborrar-lo de la memòria històrica, el llegat ideològic de Seguí ha perviscut fins a l'actualitat.  El seu lideratge combatiu, però també conciliador, el va convertir en un blanc de la patronal. El 10 de març de 1923, en un moment en què empresaris i obrers es mataven pels carrers, va ser assassinat d’un tret.

L’exposició pren la figura de Seguí com a fil conductor per explicar la Catalunya del primer terç del segle XX. Repassa uns anys fonamentals per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial. La història del Noi del Sucre és paral·lela a la història del moviment obrer a Catalunya. Com tanta altra gent del país, els Seguí es van veure obligats a abandonar l’Urgell per apuntar-se a la creixent industrialització barcelonina. 

Una exposició didàctica amb recursos que permeten aprofundir en la vida del Noi del Sucre. Tot de materials audiovisuals i sonors que ens transporten a conèixer les precàries condicions de treball a les fàbriques. La mostra presenta reproduccions fidels, com els vagons que duien a la pagesia del camp a la ciutat, les taules de cafè on Seguí conversava amb gent del seu entorn més proper. En diversos telèfons es reprodueix la veu de la seva dona explicant les últimes 24 hores de Seguí. L’exposició es tanca amb la reproducció del carrer Cadena de Barcelona on Seguí va ser assassinat, un espai escenogràfic on es repassa la transcendència que va tenir la seva figura en les dècades posteriors.

El Noi del Sucre. Sàpiens, març 2023

L'ÀNGEL DESENFEINAT

© Marc Pérez Oliván
Tècnica mixta sobre paper aquarel·la de 300 g, 50 x 35 cm

Perquè tinc encara les seves mans sobre els pits, puc dir que ja ho he sentit tot. "¿I aquest soroll eixordador?", preguntareu, fent veure que no heu entès res. Perquè passa sé l'hora que visc. "Ei, escolta, que això em sona. No l'hauràs pas repetit, aquest relat?" Us confoneu. Aquest és l'altre tren, el de sis vagons que, per fer-se perdonar, ens deixa a cada baixador un àngel desenfeinat a qui posar en plantilla. 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls
*

L'ÀNGEL DESENFEINAT, MAKING OFF

ROSELLES AL CAPVESPRE

© Xavier Aluja
Oli sobre tela, 120 x 170 cm

Fa un aire suau aquest capvespre. T'adorms davant d'un mar de roselles que desprenen la calor que han retingut durant el dia. Et fan companyia aquests gallarets, pètals d'ala de papallona, hipnòtics, que també han covat cicatrius i dolor.  Hi han feinejat les abelles, hi han passat vols de mosquits i d'orenetes. Del sol roent, els darrers rajos, mentre vibren les onades vermelles. La banda sonora és fonda, imperceptible. La festa torna demà.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

DESPARA LA LLUNA

Fotografia: © Iolanda Salvadó, 2013

Diria nua el teu poema a contrallum, si sabés que l'escoltaries en aquest mateix pont on em troba la perera nana cada vespre. Però hi escric, només, un comentari a cada marge. En cadascun hi he esmerçat ben bé mitja vida. Per torna, em queda el temps embotit dins una..." Ai, no continuïs!, i, sisplau, despara la lluna, que comença la competició de tir al plat i ens la baldaran!

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Vegeu making off:

IOLANDA SALVADÓ DESPARA LA LLUNA 

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

LA CASETA DEL PONT BLAU

© Fina Veciana
Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50

Vespre, hora foscant. Heu deixat el fanal de l'entrada encès. Tornareu. Sempre torneu. Sota el ràfec hi ha l'escut amb la divisa bategant, la raó de viure. Al brancal, ferrades i ceràmiques per recollir aigua. Us hi espera la cambra del pol·len amb cent mil partícules levitant, suspeses en el temps. Al terra de llicorella, han florit els bulbs i les llavors que han escampat les merles. Hi circuleu enfilats en una escala de gat i us adormiu com faquirs entre les volutes de l'espiral del bloc. Teniu per coixí sensacions amuntegades d'altres llocs, el cruixit del foc de la planta baixa i el xiulet de coets que mouen bastiments, bigues, envans, graons. Arribeu pel pont de nou ulls que guaita cap a  la sintaxi de colors i hi deixeu el bol d'ofrena per al nou viatge.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

SONS DE BOIRA

Foto: © Fabián Azul, 2015

Les notes de la rosada han quedat atrapades dins de l'edifici i, a fora, la boira allarga la màgia de la música en tres ombres embolcallades en la mullena del xamfrà. No hi ha risc que el dimoni les enxampi a la vora del foc. Rosten els darrers sons del dia, confessen neguits de la lluna mig baldada i engendren projectes en aquesta hora d'intimitat i textura de vels en suspensió, on la ciutat en estat de vigília se submergeix en el primer somni. I allà hi ha una mirada atenta per deixar-ne testimoni. 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

ON ÉS LO LLOC ON MA PENSA REPOSE

© Pérez Oliván 

  «Jo sóc aquella que em dic...» La geganta es presenta mudada al ball dels núvols. Just quan ha començat la metamorfosi del cos en aire, l'envolta un estol molsut d'amfitrions. Encara no hi sentim música ni cap soroll, tret de l'oreig que passa entre les agulles dels pins.  Mentrestant, l'esfera transparent del cap ha fet un trau al paisatge i els llavis s'han transmudat en diana d'enigmes diversos.  D'aquí a res, tòrrida simbiosi.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls
 

TATUATGE EFÍMER

Cementiri de la Febró, 2013. Foto: © Màrius Domingo de Pedro

Tot és quietud. Només sents el crec-crec suau de la neu que es desfà i amara la terra oberta. Sobre el repòs fèrtil del llenç blanc has esgrafiat un nom —sempre el mateix— a tocar de les petjades d'una guineu. Saps que Eros i Tànatos aparellen en harmonia l'impuls creatiu i la desintegració lenta. Apliques sintagmes nominals als sentiments per salvar-los d'inundacions i de naufragis: les arrels d'un xiprer al clos, els flocs en latència de l'avellaner, un rectangle de cel, un pensament de núvol, el cicle de l'aigua. El cosmos va fent el seu curs.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

 

ENLLAÇATS A PLENA LLUM

© Núria Feijoó, 2014

No tot consisteix a arribar primer a la meta. ¿Quan deurà ser que enllaçats a plena llum, arrencarem a plorar perquè ens sorprendrà en el cos de l'altre la pròpia vellesa? Podria ser un dia qualsevol, sense relleu. Podria ser després que una nit hàgim somiat síl·labes apedaçades: paraules noves. Per consol, el present del mar llampant d'estels, on haurem arribat junts.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

L'ALTRA ESCALA DEL SOMNI

© Pérez Oliván
Acrílic i tinta sobre paper, 40 x 30 cm

L'escala imaginada és terrenal i no arriba al cel somiat de Jacob. Arrenca de la terra eixuta i  sorrenca del desert i va cap a la terra conreada d'olivers de secà d'aquesta Mediterrània que just apunta entre les feixes i el cel llampant. De res a no gaire. Hi ha núvols de final d'estiu que acaronen cada oliver, però no desprendran ni una gota. Són núvols pedra, i l'oliva haurà de sortir-se'n per mitjans propis i s'anirà omplint a poc a poc de l'or líquid d'aquesta terra somiada. Terra de saó, on arrelen  escales de pujada i baixada amb núvols a punt de rebentar a tots els horitzons.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls 

LES HORES ARRELEN AL MIGDIA

© Iolanda Salvadó
Desperta, primavera, de la sèrie «Vintage»

Les mans et regalimen melassa de la planta que has deixat plorant àmbar. En portes als cabells,  a la roba perfumada  d'arròs, a l'alè que t'envolta. Les fades han fet escampar la boira i ara hi ha una calma dolça i una llum que s'escola afilada entre els dits. Se sent música de violins, un gong o un crit ofegat, només, un eco que surt de l'herbassar veí. Les hores arrelen al migdia i sents una renaixença, un batec en cada cosa.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

BALADA DE LA NOIA ENFILADA SOBRE ELLA MATEIXA

© Marc A. Pérez Oliván
Acrílic sobre tela, 92 x 73 cm

Ha tornat a canviar de casa. Potser no serà la definitiva, encara. Per això, la majoria de llibres són en capses. Companys de viatge, amics de capçalera i amants que l'esperen pacients. Llast perfumat de dits i hores, desig de relectura. Només en penjarà un de cada autor a la prestatgeria nova. Només un, diu. És un propòsit dolorós, perquè n'hi ha molts que li han deixat la petjada que ara ella retorna a la pila de volums que li fa d'escaleta. Mentre va penjant amb un gest íntim i sobirà els seus tresors intransferibles, evoca una balada polifònica i sent que és a casa.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

JUGANT AMB CABELLS DE SIRENA

Plomalls i  algues de Punta Prima, Menorca.
© Josep Masanés

Matí rúfol, sense ombres. Passeges descalç per l'arenal i t'enxarxes entre algues i plomalls que la marea ha abandonat a la platja. Acluques els ulls i veus esponges, pegellides i cargolins amb què toparàs d'aquí a no res. Uns i altres són tresors d'infants escultors de castells de ferrada, rasclet i pala. T'atures a escoltar el verdet, el salobre de les pedres esgarrapades i les posidònies que reposen despentinades del viatge. T'emportes bitllets d'anada i tornada del núvol lleuger, de la sorra trascolada i de l'onada que es gronxa. Saps, però, que vagis on vagis, les  sirenes del far t'han robat el cor. Els pertanys. I et sents a port.

 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

EL MIRALL DE LA PLATJA

Setinat d'or.  © Antonieta Codina

Al mirall de la platja s'hi projecta l'ocre rabiós del sol que es pon. Un gegant ha desplegat el llençol de blonda, reposa un instant i recula per tornar convertit en un altre gegant. Un cop i un altre. Et llences als seus braços per rebre la carícia escumosa i sents el gust de les escates de les sirenes dels contes, del ganivet de conquilles escantellades clavat al cos, de la suor d'homes, dones i infants amuntegats en pateres. Quantes maneres silencioses de tocar fons! Entre dues llums, surts d'aquest llit de setí salat i enfonses els peus al rellotge de sorra mullada que s'escola entre els dits en un instant inestable de joia. Ha canviat el mirall i el que s'hi projecta. La claror que queda et xiuxiueja: tot és retorn.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

ALL YOU NEED IS LOVE

© Pérez Oliván
Acrílic sobre tela, 150x120

Se sent All You Need is Love, la cançó que has penjat en un rètol en un calaix de la taula parada. És el calaix on guardes la cartografia d'itineraris secrets, cartes de navegar, quaderns de bitàcora.  A l'altre calaix hi ha pomes reineta. No és d'ara que hi són. Ja han impregnat la fusta del seu delicat perfum. Tota la sala n'és ple. Surt per l'artèria de la garlanda de fulles d'arítjol que traspassa la fusta dansant, i encercla la flama, ardent biografia, que t'ha fet arribar fins aquí. La resta és aquest instant: radiografia del cor.

 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

 

NOTES AL PEU

© Cori Torroja

També avui he escrit el teu nom en diagonal a la sorra, perquè sé que el llegiràs a l'horabaixa descalç sobre aquesta mateixa roca on em troba el sol cada matí. A més, t'hi he deixat uns mocasins farcits de notes que he tallat a tires. En cadascuna hi he estampat els llavis pintats escarlata. Per torna, m'emporto el temps engabiat dins dos embuts de vidre. Tant si vols com si no.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

L'ALFABET SECRET

© Pérez Oliván
Acrílic sobre paper, 70 x 30

Han nascut flors estranyes de l'alfabet secret. Diríem que són gira-sols, perquè  es baden als quatre sols cardinals. Però, no ens en refiem. ¿Tenen sèpals amb punxes, tiges amb espines o corol·les carnívores? Només sabem que han nascut  per generació espontània, arrelades al substrat de paper, entre síl·labes i frases. I no els cal reg ni adob. Quan repleguem les llavors, són tot perfum de dàtils i d'avellana plena. Les deixem assecar al calaix obert on brunzeixen inquietes les abelles. No escarmentem mai!

 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls  

REMENO PARAULES

Si la boira s'adorm lenta, lentíssima, a la carena, remeno una almosta de paraules encara no. Si el rampellut mestral la desperta, passo inventari: fuada, coca amb recapte, pàmpol. Biaix, magrana, cotó. Giragonsa, baladre, esca. A borbolls, massa. La veu va matar Charlot.

Text: © Lena Paüls
Il·lustració: © Marta Anguera

 

*

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 *

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules