 |
| Raïm pelat en conserva. Foto: © ASA |
.jpeg) |
| Pont d'Enseula 2009-2025 |
 |
| Pilea peperomioides al jardí de llicorella. © Paüls |
 |
| Cactus orquídia (Epiphyllum) Il·lustració: © Cori Bach |
 |
| Sulfat de ferro. © Paüls |
Fa vint-i-dos anys que al rebost del Refugi de la Vinyeta hi ha mitja coixinera de sulfat de ferro (grumolls sòlids cristal·lí verdós) i un ratllador per convertir-lo en sal. Cada primavera el meu pare n'espargia al nostre jardí de llicorella, a un pam de la planta —cep, taronger, ametller, perera, avellaner— i al vespre s'havia de regar amb abundància perquè fes l'efecte.
No hi ha cap indicació d'ús i em dolc de no haver après quina funció hi feia al nostre terreny pedregós i pobre de nutrients. Me n'informo i veig que, a més d'augmentar la capacitat de retenció d'aigua, és jungicida, fertilitzant (reforça, endureix i saneja tota mena de plantes) i desinfectant. També es pot aplicar diluït amb l'aigua de reg en una proporció de tres grams per litre.
I, a més, és el causant d'un altre efecte que agraeixo: fa fugir gats i gossos. El sulfat de ferro és una joia.
 |
| © Ignasi Bañó Millet Aquarel·la, 13x33 cm |
 |
Venies d'un cel serè, envoltat de muntanyes, i tot el foc del camp t'encenia les galtes. Elisa, poema de M. DOLORS VALLVERDÚ |
 |
| Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939) |
Tribunal Militar Territorial 3:
Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670
Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966
El silenci és una forma d'oblit. No oblidem Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües, afusellada pel franquisme el 22 d'abril de 1939, a les 5:30 h, a la muntanya de l'Oliva a Tarragona. Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim d'urgència, és a dir, sense poder demostrar que era innocent.
Elisa / la brisa / escampa / el teu nom, diu la poeta Maria Dolors Vallverdú en un poema que homenatja la duesaigüenca. Efectivament, el nom de l'Elisa s'escampa en diversos espais de memòria que en recuperen i dignifiquen aquesta ciutadana. Vegem, per exemple, el grup escultòric Dignitat al cementiri de Tarragona; una obra de teatre que descriu el seu cas; un vídeodansa multipremiat internacionament; l'exposició itinerant 'Memòria Democràtica'; l'Elisa dona nom a un espai sindical; el seu nom és a la llista de les 17 dones afusellades pel règim franquista al Museu d'Història de Catalunya; la recorden tres poemes de Maria Dolors Vallverdú (Elisa, El teu mirar s'estanca i Venies d'un cel serè); Andreu Sotorra la recorda a la novel·la Els silencis de la boca de la Mina, capítol XV; recull la seva història el llibre Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de Josep Subirats Piñana; i el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell...
 |
| L'Elisa i la seva germana Marina |
L'article Elisa Cardona Ollé de la Viquipèdia remet a diversos treballs de recerca sobre els afusellaments del franquisme i s'hi tracta el seu cas:
«Resident
al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel
Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol
Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir
relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un
escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va
emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia
acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts
poques hores després a la carretera de Barcelona.
Detinguda i
empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un
Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de
l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí,
juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de
l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de
Tarragona.»
Després de molts anys d'obscuritat, es feia públic l'expedient del consell de guerra sumaríssim d'urgència. Al judici sense cap mena de garantia, els suposats testimonis que assenyalaven l'Elisa eren les mateixes persones que es protegien perquè també elles podien ser 'culpables'. Assenyalaven l'Elisa perquè era la persona més vulnerable de tots els trebaballors de l'establiment. No la va defensar ningú. No ens podem imaginar el seu abandó i el desesper on va sumir-se. Ni el dia del judici, ni la data de l'afusellament ni on l'enterraven (a la fossa comuna del cementiri de Tarragona) van considerar els assassins que mereixien ser notificats a la família. Una humiliació més.
**
L'any 2017 el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació. Vegeu: Llei 11/2017 del Parlament de Cataluya (DOGC núm. 7406).
HEMEROTECA
 |
| Presó de Pilats, Tarragona |
 |
| Instrucció del judici sumaríssim d'urgència Auditoría del Ejército de Ocupación, 20 gener 1939. |
 |
| 'ENTERADO' de la sèntència per Franco |
 |
| Acta de defunció d'Elisa Cardona. |
 | |
| Article de Meritxell Ferré Baldrich Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021 Cliqueu la imatge per llegir i/o descarregar l'article en PDF |
**
 |
Fossa comuna del cementiri de Tarragona, 2010 |
 | ||
| Elisa Cardona Ollé. Article de la Viquipèdia |
 |
| Disset dones afusellades a Catalunya Font: Museu d'Història de Catalunya |
 |
| Vídeodansa (2021) premiat internacionament https://vimeo.com/497587291 (contrasenya: tarragona) |
A Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco
I
La brisa
és vida
i crida
el teu nom.
Tot d'una
la lluna
ha perdut
el son.
I plora
l'aurora
desfeta
en sanglots.
Elisa
la brisa
reclama
el teu nom.
Si et sento,
pressento
una aura
de llum.
Absent
o a la vora
ets com una espina
clavada
en el cor
Ets l'aigua
sonora
que parla
de nit
Elisa
la brisa
escampa
el teu nom.
II
EL TEU MIRAR S'ESTANCA...
El teu mirar s'estanca
abans de l'alba.
L'estrella pelegrina
t'il·lumina la cara.
Una font que no plora
té presonera l'alba.
III
VENIES D'UN CEL SERÈ...
Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.
Roselles abatudes
per la fúria d'Espanya.
**
Els
militars li van fer un judici dels que ara es fan cada dia. A la presó
de dones, on som nosaltres, diuen que ella no es va poder ni defensar.
La van condemnar només entrar a la sala. Junt amb els altres. Fa quinze
dies... que...
—¿Què...? ¿Que què...? Parla... —es va impacientar, Pere Gabriel.
—Afusellada...
ANDREU SOTORRA. Els silencis de la Boca de la Mina, cap. XV. (Barcelona: Editorial Cruïlla, 2007, 20236a)
**
**
'Qui era Elisa Cardona?', representació a càrrec de la companyia Les Invisibles. Al Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona, 10-IV-2025. També al Centre cívic de Sant Pere i Sant Pau, 7-V-2025 i al Centre Cívic Torreforta, 9-V-2025.  |
| Agrella. Al jardí de llicorella. Fotos: © Paüls |
NOMS: Agrella, Pa de cucut, Al·leluia, Lújula. Castellà: Acederilla, Acetosa, Aleluya, Pan de cuco, Farfala, Vinagrera. Gallego: Azedinha. Èuscara: Mingotsa. Portuguès: Erva-azeda-de-folha-pequena, Tres-coracoes. Francès : Oxalis cornicule, Oxalide corniculée. Anglès: Yellow sorrel, Creeping oxalis, Creeping wood-sorrel. Alemany: Gehörnter Sauerklee, Horn-Sauerklee. Italià: Acetosella dei campi. Carpingna, Ossalide gialla. Neerlandès: Gehoornde Klaverzuring. Grec: Μοσχόφυλλο. Ξυνοτρίφυλλο το κερατοφόρο. Font: Menuda natura, de Manuel Casanova.
 |
| Cries d'oreneta cuablanca a Duesaigües Fotos: © Montse Francisco |
Per saber-ne més: Vegeu el Projecte orenetes, una inicitavia de l'Institut Català d'Ornitologia. A l'enllaç s'hi troba la distribució mundial de l'espècie i el cens, poble per poble de Catalunya. També s'hi troben una sèrie de curiositats, com per exemple, que el poble on hi ha més nius és Olot, amb 1157; que els nius instal·lats als pisos més alts, són a Sant Adrià del Besòs i a Palafrugell, a la planta 9; que el niu que es troba a més altitud és a Alp, a 1264 m.
L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.
(Haiku de 'Plens de ditades' )
 |
| Curraià blanc © ASA |
El curraià blanc (Cephalanthera longifolia) és una de les primeres orquídies que floreix a la primavera. La seva pesencia és un indicador d'un ecosistema saludable i ben conservat. Tija erecta d'uns trenta centímetres, fulles afilades, inflorescència d'una vintena de flors acampanades d'un centímetre de mida, sovint no del tot obertes. El curraià no necessita ser pol·linitzat. La reproducció està garantida pels rizomes, que són magatzems de proteïnes i midons. A mesura que els rizomes s'extenen pel sòl, sorgeixen noves arrels. El curraià de la foto l'hem trobat als boscos d'Escornalbou, en un sotabosc a peu de camí.
Per saber-ne més: Curraià blanc
 |
| Elogi Nolla Abelló (1932-2025) |
 |
| Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium) |
En diversos talussos escalonats del jardí de llicorella s'hi arrapen lentíssims al pedruscall crasses del tipus flor de migdia o tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium). La planta és originària d'Austràlia i de Sud-Àfrica. Viu bé a ple sol, fins i tot sense reg. A començaments de primavera té aquest aspecte enlluernador, ple d'estrelles menudes que es tanquen amb la caiguda del sol. És una alternativa a la gespa perquè tot l'any el tapís és verd, no necessita manteniment ni adobs i no l'ataquen plagues ni fongs, però no es pot trepitjar. En plantem esqueixos directament a terra durant la primavera i a finals d'estiu.
 |
| Violeta boscana (Viola alba Bess) |
Al nostre jardí de llicorella hi ha diverses mates de violetes del bosc, segurament procedents d'un alzinar. Quan la meva padrina Munda les va plantar, el jardí era un erm assolellat, sense protecció de cap altre tipus de planta. Ara, les mates que es troben a ple sol no fan rebrots. Les altres, en parterres ombrejats, fan les fulles grosses i les arrels produeixen rebrots que donen lloc a noves plantes. Floreix de febrer a maig. A l'estiu, les del sol vegeten i les de l'ombra tenen les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent els rizomes subterranis llenyosos més humils tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.
Cantaria, si pogués,
la cançó del temps i el lloc
que ara em toquen.
Cel, mar i muntanya:
inevitable mapa.
Però la història
coixeja de les quatre grapes.
MÀRIUS TORRES. Cobles del temps, fragment
 |
| Coronil·la (Coronilla valentina) |
Amb l'esplendor de ramells de flors grogues de perfum delicat, els arbustos de coronil·les o carolina (Coronilla valentina o Coronilla glauca) ja anuncien la fi de l'hivern i el començament de la primavera. Els vam tallar després de la floració d'estiu i ara són unes mates arrodonides i sanes de fulla verd blavós. En tenim de diversa mida envaint parterres, ja que els fruits prims en forma de llegum deixen anar llavors que es converteixen en noves plantes, que cal controlar encara que alegrin tant la vista. És una planta molt rústica, resistent a la sequera i a les temperatures baixes. Creix (massa) bé al nostre jardí de llicorella, sec i pobre de nutrients.
A «Menuda natura», trobem aquests sinònims: Coronil·la glauca. Carolina.
Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui,
Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià:
Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques.
Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.
 |
| Crassula Spathulata al jardí de llicorella |
M'informa Manuel Casanova de «Menuda Natura» que aquesta planta és una Crassula Spathulata, originària d'Àfrica del Sud, on creix en sortints de roca al llarg de marges del bosc. No en sabem el nom comú en català, però la meva mare en deia 'cabellera de la reina' (crec que és el nom que posava a totes les plantes que creixien en cascada) i ha estat a partir de l'ànglès
'Creeping Crassula' que n'he tret informació que afegeixo a les meves
observacions de conreu d'aquesta suculenta resistent a totes les temperatures.
L'epítet
específic Spathulata fa referència a la forma de cullera de les
fulles. Unes fulles verdes de vores amb dents arrodonides que es tornen de color vermellós si els toca el sol de ple. Creix en cascada desordenada tant a l'exterior com en interiors ben il·luminats. Plantades a terra poden tapissar espais. La floració màxima es produeix a finals de primavera fins a mig estiu, tot i que a qualsevol època surten les petites flors blanques en forma d'estrella. Tots els nostres exemplars creixen en torretes i en cistelles penjants a l'exterior en la semiombra. No són gaire exigents en el reg, però a l'estiu és millor no deixar assecar gaire la terra.
 |
| Crassula Spathulata florida. Febrer, 2025 |
L'altre espígol (Lavandula angustifolia) és el primer que va
arribar fa cinquanta anys al nostre jardí de la mà d'Anton Alberich, en un jardí erm, sense cap ombra. Amb el temps s'ha anat perdent i ara l'estem recuperant amb mitja dotzena
d'esqueixos joves que esperem que floreixin per primer cop aquest estiu.
Intentem que el nostre jardí de llicorella, àrid i pobre com ell sol, sempre tingui vida i colors que ens alegrin els sentits. Ara són a punt de floració els romanís i les coronil·les.
Continuarà...
Plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.
'Calafat' (fragment), del llibre Desfici de mar
 |
| Perera al jardí de llicorella, Duesaigües © Paüls |
Les darreres pluges —fins ahir benaurades!— d'aquesta tardor han fet que les plantes es despistin després de no haver rebut una gota aprofitable en anys. Ara al costat dels olivers a punt de collita i els bolets d'oliu, les plantes de primavera presenten una florida espectacular a deshora. Les parres i la perera tenen encara totes les fulles verdes. Segurament aquestes peres erculines són rebrots que s'assecaran i cauran com les fulles un moment o altre. Són un testimoni viu de l'efecte del canvi climàtic. La foto del ramell de peres és d'avui mateix, a dos dies de Tots Sants, mentre una gota freda mata persones i malmet propietats al Païs Valencià.
PS. Les peres no s'han fet gaire més grans. Han caigut a principis de desembre.
Fins on ens arriba la vista, suren
ombres enigmàtiques i expectants,
l’altra cara de les tórtores dels ponts
quan van i venen entre avellaners.
* * *
 |
| Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes ple de materials a la superfície. Foto: © Magda Aragonès Ros, 1994 |
10 d'octubre de 2024. Han passat 30 anys dels aiguats del Priorat i el Baix Camp. N'hi han hagut molts d'altres a tot Catalunya en aquests anys que s'han endut persones, han enfonsat edificis i han malmès conreus, però aquest el vaig viure de prop i cal recordar-lo per prevenir el que pot passar aquesta tardor. Ara és buit el pantà de Riudecanyes que es nodreix del de Siurana, també buit, mentre els altres del país es van omplint a poc a poc amb les pluges a les capçaleres. Tot i que en l'actualitat les lleres dels barrancs es mantenen passablement netes, les ventades d'anys precedents, la sequera salvatge de tants mesos i els focs en zones boscoses han fet que hi hagi molts arbres morts, molts dels quals tocant a les carreteres. I si hi afegim que la terra seca no permet que l'aigua filtri, els ruixats fan escórrecs i s'esllavissen les pedres dels marges i dels talussos.
Recordo l'aiguat de 1994 així:
El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.
**
Aiguat del 10 d'octubre de 1994, Vikipèdia
 |
| Quinze. Branques de romaní clavades en cotó brodat sobre planxa de ferro. © Lena Paüls |
Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.471 apunts. Fins avui ha tingut 951.062 visites que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox. I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.
