29 de febrer 2016

OLGA XIRINACS: "PRENEU LES ROSES'

A la ciutat de Barcelona l'acte central de celebració del Dia Mundial de la Poesia serà el dia 21 de març a l’Arts Santa Mònica. 
La Institució de les Lletres Catalanes ha encarregat el poema commemoratiu a l'escriptora Olga Xirinacs (Tarragona 1936), el qual s'ha traduït a vint llengües (alemany, amazic, anglès, àrab, armeni, asturià, castellà, danès, euskera, francès, gallec, hindi, Italia, mandarí, mandinga, occità, quítxua, romanès, ucraïnès i wolof).

Podeu llegir el poema  
Preneu les roses, d'Olga Xirinacs 
i les traduccions aquí.




28 de febrer 2016

HENRY JAMES, 100 ANYS

Henry James (1912)

Commemoració del centenari de la mort d'Henry James (Nova York, 15 d'abril de 1843 - Londres, 28 de febrer de 1916)


El traductor Miquel Casacuberta 
posa a disposició de tothom 
la traducció inèdita de Les bostonianes
d'Henry James, per a lector digital.  
Podeu descarregar-la aquí.


Des del moment que hi entraren, Charlotte no parava de mirar al seu entorn, com si volgués dirigir una emocionada salutació a l'indret, una salutació, al mateix temps, de general reconeixement. Fins i tot al cor de Londres, aquell dia era de característiques molt angleses, amb un cel baix; un dia intens, rentat per la pluja. Semblava que aquell dia havia estat esperant l'arribada de la noia, com si aquesta fos amiga del dia, el sabés situar, el sabés estimar, com si el dia formés part d'allò que havia estat causa de la seva vinguda. 
HENRY JAMES. La copa daurada, Edicions 62, 1995:89 
Traducció: Jordi Arbonès 


27 de febrer 2016

BÍTELS PER A NADONS, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Bítels per a nadons (concert tribut a The Beatles)
Direcció artística: Albert Vilà i Eva Vilamitjana. 
 Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
 Recomanat per a infants d'entre 0 i 6 anys.

Espectacle musical per a primeríssims espectadors, a càrrec de la companyia La Petita Malumaluga. Un recital de fragments de cançons de The Beatles. Mitja horeta justa. A l'envelat blanc,  quatre músics —violí, violoncel, clarinet, saxo i percussió— i una ballarina que interactua amb els menuts espontanis que surten a la pista a ballar, a passejar-se, a deixar-se veure, a fer voleiar els mocadors, a ajudar a repartir tubs de plàstic per tothom, a gatejar, a aplaudir... descalços, a peu de mitjó, com tota la resta d'espectadors. Una agradable experiència sensorial. 10/10
 

26 de febrer 2016

NEUS SEGRIÀ EXPOSA 'GERROS', A BARCELONA

La ceramista Neus Segrià exposa Gerros a la seu de l'Associació de Ceramistes de Catalunya (C/ Doctor Dou, 7 baixos - Barcelona).  Peces sòbries, elegants, de refinadíssims acabats. Úniques. I, a més, els gerros que l'artista fa emergir del torn són un plaer estètic que es pot acaronar, no només amb la mirada.

Llegiu en aquest mateix blog:

 ©Neus Segrià
Exposició oberta fins al 20 de març
(de 10 a 13:30 i de 17 a 20:30) 

LA SAL, AL TEATRE EÒLIA

Intèrprets: Isabelle Bres, Ferran Lahoz, Joan Sureda
Teatre Eòlia, Barcelona
Han passat trenta anys de la guerra dels Balcans i A la sal, a l'escenari del Teatre Eòlia,  tenim tres víctimes que s'expliquen per la ferida oberta, rabiant per la sal. L'home va ser un guerriller txèknic que va violar Salma, una dona musumana. El fill va ser donat en adopció a una família danesa. Els espectadors anem reconstruint el trencaclosques d'escenes no seqüenciades que ens refresquen la memòria de la primera guerra de la qual vam ser testimonis a través d'imatges en directe. Calfreds. 8/10
   


25 de febrer 2016

MAÜRA, FILLA DE LA TERRA, AL CCCB

Maüra, filla de la Terra. Creació: Marta Gorchs. 
Centre Cultura Contemporània de Barcelona
Espectacle recomanat per a infants de 0 i 5 anys.

Maüra, filla de la Terra és un espectacle basat en l'univers visual de Joan Miró. Ha passat pel Festival Temporada Alta, s'ha representat a  l'auditori de la Fundació Miró de Montjuïc i ara l'hem pogut veure en el cicle «Babies» al CCCB. L'oficiant és Marta Gorchs, especialitzada en teatre gestual,  narradora, cantant, ballarina i trapezista, que dóna vida a Maüra,  un titella que recorda un dels personatges de les escultures mironianes. Temps era temps, el cel estava enganxat pràcticament a la Terra i els terrícoles s'hi movien amb dificultat, fins que un dia la petita Maüra molent blat o mill en un morter, veu que el pal de picar s'allarga fins a donar un cop al cel i fer-lo retrocedir. Posada a fer, després l'omplirà amb el sol i la lluna i uns quants estels. Una àguila, una papallona i una oreneta acompanyen la menuda en el recorregut fantasiós. Després de trenta-cinc minuts, els espectadors menuts han començat a mostrar les ganes de saludar la Maüra. 8/10


24 de febrer 2016

FUSELLS, DE BERTOLT BRECHT, A L'ALMERIA TEATRE

Fusells. Basat en l'obra de Bertolt Brecht. 
Direcció: Daniel J. Meyer. Almeria Teatre, Barcelona
La Companyia Descartable Teatre posa en escena a l'Almeria Teatre una obra basada en Els fusells de la senyora Carrar, de Bertolt Brecht. En aquesta versió,  la vídua Carrar en comptes de ser la mare de família, passa el pes a la generació següent, i és la germana gran qui n'assumeix el rol davant dels tres xicots de la casa, un a la guerra, l'altre al mar que els proporciona la subsistència i el petit delerós d'anar al front republicà. Arriba un parent —aquí un cosí, al text  original un cunyat— amb la intenció d'emportar-se les armes que tenen els orfes amagades. La germana s'hi oposa perquè no vol la guerra, però, ¿pot mantenir la neutralitat? L'obra mostra que hi ha moments de la història en què s'ha de prendre partit. La història entra a la casa dels Carrar, tràgicament. I, aleshores és la mateixa germana qui agafa, també, un fusell. Obra de petit format, text essencial, vibrant. 9/10





23 de febrer 2016

METRO LÍNIA 9, A L'AEROPORT

La nova L9  del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a diferents barris que no disposaven de metro. Arriba a punts estratègics com el Parc logístic, Mercabarna, la Fira i Aeroport de Barcelona, terminals 1 i 2. Hi hem viatjat gairebé sols, fins a la T1, uns dies abans que s'inaugurés el Mobile World Congress.


Des de Zona Universitària fins a l'aeroport, unitats sense conductor.



Portes corredores a les andanes, senyalització acurada. 



  

22 de febrer 2016

'BIBLIORELATS' AL CLOT, CÒMPLICE NECESSARI

Foto: © Fina Masdéu
La cita:
Foment Martinenc / Provença 591-595 Barcelona
23 de febrer, a les 7 del vespre

 I els llibres que no agafa mai ningú? Hi heu pensat mai? Sobretot amb els que es troben al capdamunt dels prestatges més alts de les biblioteques! O els que estan al costat d’algun que el demana tothom? Doncs també han tingut, tenen o tindran el seu moment... I és que n’hi ha que es dediquen a foradar llibres, vaja que els paguen per foradar llibres! «A mi em paguen perquè faci forats als llibres... Per foradar trio llibres que no demana ningú. Si se’ls veu d’una hora lluny que estan aparcats de per vida, a mercè dels canvis de temperatura i dels insectes de la pols.»(1) Doncs avui he trobat el foradador de llibres i m’ha donat aquests fragments retallats que heu trobat damunt la vostra cadira. Jo que sóc aprofitadora de mena he pensat que potser us podria ser útil com a font d’inspiració per fer nous relats!
ANTÒNIA FARRÉ
Filòloga i professora de secundària
Fragment de la presentació de Bibliorelats, a Reus, 23-9-2015

(1) Lena Paüls. Còmplice necessari, dins 'Bibliorelats (Arola Editors, 2015)

Per saber-ne més
El foradador de llibres, còmplice necessari de Bibliorelats
  

21 de febrer 2016

MUSICAL 'HISTÒRIA D'UN CAVALL', AL JOVE TEATRE REGINA

Pigat (Història d'un cavall). Autor: Lleó Tolstoi. 
Versió i direcció: Ricard Reguant. Música: Toni Olivé.  
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors més grans de 6 anys

El musical Pigat (Història d'un  cavall) reconstrueix la biografia del Pigat, un cavall nascut amb pigues, un poltre diferent de tota la resta de la quadra. Així que neix el separen de la mare i enceta un camí de dificultats i  d'escarni per part dels humans, al mateix temps que és el preferit de  les eugues joves. Coneix la humiliació, el treball fins a l'esgotament i el dolor dels cops fins que mor. És fàcil l'empatia per aquest personatge tendre que posa de manifest com són de primitius els humans. Als sis anys aquest fet ja l'entenen els humans. Remarcables coreografies, molt treballades i efectistes. 8/10

20 de febrer 2016

JOAN PERA ÉS 'L'AVAR', DE MOLIÈRE

L'avar. Autor: Molière. Traducció: Sergi Belbel. 
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Goya, Barcelona
Fa vint anys vam veure L'avar, de Molière, en traducció de Sergi Belbel, interpretat per Lluís Soler. Tinc present un Harpagon que despertava tendresa pel que s'havia perdut a la vida i per com es quedava de sol, amb els seus diners inútils. Ara, Belbel ha revisat la traducció i n'ha actualitzat el llenguatge i Joan Pera també és un excel·lent Harpagon. L'avar és un text ben construït, fascinant després de 350 anys d'haver-se estrenat. Totes les accions es troben en les paraules. Gira al voltant d'un protagonista, la garraperia hiperbòlica del qual arrenca rialles encara avui als espectadors de totes les edats. Un clàssic de la comèdia d'embolics, que aquesta posada en escena no transgredeix, però tampoc no hi fa cap aportació significativa. Segurament podríem demanar que Josep M. Mestres, el director, s'hagués atrevit a anar una mica més enllà.   8/10


19 de febrer 2016

'INVERNADERO', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

Invernadero. Autor: Harold Pinter. Versió: Eduardo Mendoza.
Direcció: Mario Gas. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Aquest Invernadero  del títol que ens serveix el Teatro de la Abadía no sabem ben bé si és un sanatori o una presó. Només sabem per les accions que se'ns presenten que és un espai de represssió on es confinen ciutadans que perden la seva identitat a canvi d'un número. Hi ha una mort estranya i una interna té una criatura de no sé sap qui. Teatre de l'absurd per entendre-hi cadascú el que vulgui. Res de bo. Màrio Gas ha fet el que ha pogut amb la versió d'Eduardo Mendoza, però el text de Harold Pinter no dóna gaires clarícies. És circular com la mateixa plataforma on han situat l'estructura escenogràfica. I així en sortim: intentant trobar-hi sentits. 7/10

18 de febrer 2016

TU NO SURTS A LA FOTO, D'ENRIC NOLLA, AL TEATRE NACIONAL

Tu no surts a la foto. Autor: Enric Nolla.
Direcció: Antonio Simón. TNC Sala Tallers
El dramaturg Enric Nolla ha elaborat aquest text basant-se en fets reals, a partir de la col·laboració amb terapeutes i d'haver compartit durant dos anys l'evolució d'un grup de teràpia relacional a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. En una projecció que fa de pròleg a l'obra,  amb la terapeuta Virgina Rangel, amb pacients reals i actors, un dels pacients ens avisa que tots patim alguna patologia mental, però no sempre es diagnostica.  
La història se centra en un adolescent (interpretat per Bernat Quintana, versemblant) que té una conducta psicòtica i el procés que segueixen ell i els seus pares (brillants Xavier Ruano i Chantal Aimée) per trobar on va iniciar la degradació, ajudats per la terapeuta (adequació valenta de Teresa Urroz). Pare, mare i fill (desdoblat en un altre personatge —l'actor Babou Cham, presència intrigant, enèrgica— que li fa de mirall interior) van reproduint escenes, no cronològicament, dels episodis que cadascú suposa que van malmetre la relació. Sense ser-ne conscients, aporten indicis d'altres interioritats que defineixen tant o més la situació, com quan la mare confesssa que el noi va ser un fill no desitjat. Ara bé, el gran present, en absència, és un altre fill de la parella, sempre lluny, suposadament coronat d'èxit en esports d'elit, un fill que ocupa ell sol l'amor matern. Podria ser ben bé el personatge que no surt a la foto, perquè n'és qui ha pitjat el disparador.
Enric Nolla ha emprat un material molt sensible i ha sabut posar al servei de la història la tècnica dramatúrgica amb una combinació de professionalitat i delicadesa extraordinària. Esperem que el bon nas del director de Teatre Nacional no dubti a programar més dies Tu no surts a la foto i que pugi gaudir d'aquest regal el  públic que ara no hi ha pogut accedir.  L'obra ha estat vista i no vista (només 17 i 18 de febrer), un fet incompensible, si realment creiem en el cicle de Teatre Social de qualitat, que agombolat per aquesta plataforma pública, es defensa sol. I perquè els espectadors ens ho mereixem.  10/10




17 de febrer 2016

'A PORTA TANCADA', A LA SALA ATRIUM

A porta tancada. Autor: Jean-Paul Sartre. Traducció: Manuel de Pedrolo. 
Direcció: Jordi Prat i Coll. Sala Atrium, Barcelona
La Sala Atrium va obrir fa cinc anys amb aquesta obra la reposició de la qual commemora l'aniversari. En aquest infern de ficció, mig cambra, mig hall d'hotel de cites on predomina la llum vermella,  els tres protagonistes que hi acaben d'arribar (Garcin, Inès i Stelle) no es coneixen entre ells, només tenen en comú que se saben condemnats. Els tres morts hi entren esverats, acompanyats d'una criada negra,  discuteixen per disposar d'un espai privat, demanen comoditats impossibles, però es relaxen, quan s'adonen que hauran de conviure tota l'eternitat. I retornen al sexe primitiu. La criada hi posa el subratllat musical amb cançons ancestrals. Atrapats. 8/10
  


16 de febrer 2016

MUSICAL 'FANG I SETGE', AL TEATRE VICTÒRIA

Fang i setge. Dramatúrgia: Marc Rosich. Lletres: Josep Pedrals.
Música:  Salvador Brotons. Direcció: Marc Angelet.
Teatre Victòria, Barcelona
Musical èpic de gran format, al Teatre Victòria: Fang i setge. Es va estrenar el 2014, al Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat en un espectacle de gran, grandíssim format, monumental. Commemora els 300 anys de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, des d'històries particulars. Els exèrcits anglesos i els aliats abandonen Barcelona a mercè dels exèrcits borbònics. Barcelona, assetjada, intenta resistir l'embat. Ja en sabem el final. En l'argument de Fang i setge hi ha l'amor i l'amor sempre dóna fruits. La dignitat i l'esperança feta musical de qualitat extraordinària. En sortir, els espectadors l'hem comparat amb Mar i cel, espectacle emblemàtic que ha precedit en aquest mateix espai amb una dolça reposició. Aquest Fang i setge també és una meravella. 10/10


15 de febrer 2016

'EL FLORIDO PENSIL', AL TEATRE POLIORAMA

El florido pensil (nenes). A partir del llibre d'Andrés Sopeña. 
Adaptació: K. Díaz de Rada. Versió cat: Guillem-Jordi Graells.  
Direcció: F. Bernués i M. Gabilondo.Teatre Poliorama, Barcelona
Per recordar qui ho va patir, per pensar «quina sort, haver-me'n deslliurat» (agraïment infinit, mestre Pasqual Guarque i Saura, per la nul·la convicció amb què ens ensenyàveu a cantar el Cara el Sol), per repetir en veu alta «faré tot el que estigui al meu abast perquè no torni a passar res que s'hi assembli». Intèrprets: Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti fan reviure una data, a la pissarra: 12 de febrer de 1959, faltaven tres dies per fer set anys. Al juny vaig fer la primera i l'última comunió. Per al conjunt d'El florido pensil (nenes), un bravo! 10/10


13 de febrer 2016

EL PROFESSOR BERNHARDI, AL TEATRE NACIONAL

El professor Bernhardi. Autor:Arthur Schnitzler. 
Traducció: Feliu Formosa. Adaptació:  Lluïsa Cunillé.  
Direcció: Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya
A l'escenari de la Sala gran del Teatre Nacional de Catalunya hem vist El professor Bernhardi, interpretat per un floret de primers actors i de secundaris ben triats: Lluís Homar, Joel Joan, Pep Cruz, Joan Negrié, Albert Pérez, Roger Casamajor, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Sílvia Ricart, Manel Barceló, Jordi Andújar, Albert Prat, Oriol Genís, Jacob Torres.  Vegeu que només hi ha una actriu entre els tretze actors. Un personatge clau tant per a l'inici com per al tancament del conflicte.
L'assumpte de consciència que es debat ens remet a Viena, a les portes de la primera Guerra Mundial, on el reconegut professor Bernhardi, metge jueu, director de l'Hospital Universitari, prohibeix passar un mossèn que pretén extremunciar una pacient que no sap que és a les portes de la mort i viu amb alegria els darrers moments. Aquesta anècdota ultrapassa les parets de l'hospital i es converteix en un fet polític on els oportunistes intervenen en benefici propi. L'actitud ètica del professor topa amb la ideologia del seu temps i el sacrifici és previsible. Remarco les estratègies retòriques dels qui el defensen i de qui l'acusen. Pràctica pedagògica. 10/10
 

ET PLANTO, AL TANTARANTANA

Et planto. Autora i directora: Clàudia Cedó
Teatre Tantarantana, Barcelona
L'espectacle de petit format Et planto radiografia un trencament de parella. Res de nou si no fos que el títol ja porta una dualitat de sentit: deixar algú en sentit figurat i fer arrelar una planta, que és també aquí metàfora de la recuperació de l'amor. Explotació dels dos sentits. En l'aspecte formal, allò que el fa original és que tres actors interpretin alhora el mateix personatge. Clàudia Cedó no n'ha fet un calidoscopi de la mateixa persona, sinó tres còpies. I aquí em sembla que potser hauria pogut mostrar que cada ésser tenia una identitat complementària dels altres dos. Tendresa amb embolcall oníric. Fa de bon veure. 8/10


12 de febrer 2016

RECITAL 'SONDHEIM', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Música i lletres: Stephen Sondheim 
Veu i piano: Joan Vázquez. Teatre Gaudí Barcelona
El cantant, músic i actor, Joan Vázquez (Barcelona, 1981) presenta Someting's Coming al Teatre Gaudí de Barcelona. Ha fet una tria intimista de les cançons dels musicals Company, A Little Night Music, Follies, Into the Woods, cantades en l'original anglès i introduïdes amb reflexions i subratllats autobiogràfics. La nit d'estrena, Patricia Paisal (Barcelona, 1982) l'ha acompanayat en els duets. Sensibilitat en l'actualització dels temes que sonen en aquestes noves veus com si fossin acabats de compondre. 8/10
    

11 de febrer 2016

HOTEL PARADISO, AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Hotel Paradiso. Autoria: Familie Flöz.
Direcció: Michael Vogel. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
L'espectacle de gest i màscares Hotel Paradiso només ha estat cinc dies en cartellera. Una delícia vista i no vista, al Teatre Lliure de Gràcia. L'hotel en qüestió és un establiment modest d'alta muntanya regentat per una família: mare i germà i germana. El quatre intèrprets de la companyia Familie Flöz fan doblet i triplet d'una munió de personatges. Tots porten unes carotes que són un poema d'expressivitat, però, ens n'oblidem tan bon punt ens endinsen en una entremaliada trama d'humor negre. La vella fa anar rectes el fill i la filla que es disputen la direcció de l'hotel, i els treballadors,  una minyona de dits llargs i un cuiner-carnisser d'espècies mil. Turistes passavolants, clientela que s'eternitza, un lladre i inspectors de policia rondaran pel vestíbul a tocar de la font termal, sota la mirada atenta del retrat del fundador. Reuneixen entre tots plegats tanta dolenteria i tanta tendresa que ens han deixat estovats. L'espectacle té la durada justa, però se'ns ha fet curtíssim.  10/10


10 de febrer 2016

'MANS', AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA

Mans. Creació: Nona Umbert i Xavier Basté. 
Cicle Babies.  CCCB
Espectacle per a públic de 0 a 3 anys

«¿Heu portat les mans?», pregunten la Nona i el Xavier al públic que avui ha fet el ple a la sala del CCCB on té lloc el cicle Babies. Sí, petits i grans portem les mans a punt per tocar, per construir, per lligar, per jugar, per fer carícies... Les mans com a protagonistes d'aquest  espectacle tranquil, dolcíssim i ben acabat per a nadons. Mans feineres projectades en ombres xineses i titelles articulats, mans d'artistes jugant amb aigua i colorants i fent reflectir estels per tot l'espai.  Mans per aplaudir. 8/10

'PANORAMA DES DEL PONT', AL TEATRE ROMEA

Panorama des del pont. Autor: Arthur Miller
Traducció: J. Sellent. Direcció: G. Lavaudant
Teatre Romea, Barcelona
El dramaturg Arthur Miller es va endinsar amb el text Panorama des del pont en la realitat més punyent de la immigració als Estats Units dels anys cinquanta del segle passat. Eddie Carbone (interpretació brillant d'Eduard Fernández) és un immigrant italià, viu amb la seva dona (l'equilibri i la força interpretativa de Mercè Pons) i una neboda (dúctil Marina Salas). Dins de l'austeritat, viu fent d'estibador al port de Nova York. Acull a casa dos germans (versemblants Marcel Borràs i Pep Ambròs), immigrants il·legals parents de la seva dona i, aviat, el jove i la neboda comencen una relació sentimental. Eddie s'engeloseix i no reconeix la passió que posa a retenir la noia per a ell, actitud que va congriant la tragèdia. La història és narrada en passat per l'advocat (Jordi Martínez, intervencions mesurades que donen el to al drama) a qui va a demanar ajuda legal Eddie. El director, Georges Lavaudant, ha posat èmfasi en els sentiments i ha deixat en un pla discret tot allò que podria distreure del recorregut emocional del protagonista. I, segurament per això, arriba a la conclusió que arriba. Per als espectadors han estat dues hores vibrants, per emmarcar amb els bons records. 10/10

09 de febrer 2016

'NADIA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA


Nadia. Dramatúrgia: Nadia Ghulam, Carles Fernández Giua 
i Eugenio Szwarcer.  Direcció: Carles Fernández Giua.
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Nadia Ghulam (Kabul, 1985), badalonina d'adopció. Supervivent d'una guerra, de 14 intervencions quirúrgiques i de 10 anys fent-se passar per noi. No vol que sigui dit que és una víctima del temps que li ha tocat viure a Afganistan. Nadia és una mena de documental testimonial presentada en format d'entrevista guionada il·lustrada amb vídeos dels espais on va viure la protagonista.
La Nadia no és actriu, tot i així se'n surt amb monòlegs fets en un català prou entenedor. La seva història ens corprèn. Les llàgrimes de ceràmica de Frederic Amat han estat testimoni mut de la nostra commoció mentre abandonàvem el Teatre Lliure de Gràcia. Reposició, 2024, a La Villarroel. 9/10

 
*
 


Llibres recomanats de Nadia Ghulam: 
El secret del meu turbant, en col·laboració amb Agnès Rotger (Edicions 62)
Contes que em van curar, en col·laboració amb Joan Soler i Amigó (Editorial Columna) 

07 de febrer 2016

LES CHÂTEAUX DE SABLE, CINEMA FRANCÈS INÈDIT

Les châteaux de sable. Director: Olivier Jahan
França, 2015
Les châteaux de sable és un pel·lícula francesa inèdita a la cartellera dels cinemes d'aquí. L'hem poguda gaudir a Filmin.es, que n'ha programat un cicle. Éléonore acaba de perdre el pare i ha de vendre la casa de la Bretanya que ha heretat i que conté el rastre de tants moments innoblidables. Ha quedat amb l'agent immobiliària que li ha organitzat diverses visites de possibles compradors.  Demana al seu ex que l'acompanyi en aquesta delicada gestió. L'espai els despertarà els records, algunes ferides i també el desig. Viuran un cap de setmana transformador, amb un dilluns en perspectiva obert a moltes possibilitats. Sensibilitat i sobrietat per reflexionar sobre la necessitat constant de represa. 8/10



06 de febrer 2016

OH MY GOD BARCELONA!, A L'AUDITORI

Oh My God Barcelona! Basada en 'La vie parisienne' de J. Offenbach
Direcció: Mònica Bofill. L'Auditori, Barcelona
El gener de 2014, la jove companyia Bratislava acabava de sortir de l'Institut del Teatre i s'estrenava amb l'opereta còmica La Gran duquessa de Gerolstein, d'Offenbach, al Teatre Gaudí de Barcelona. Tornen ara amb un altre Offenbach, que titulen Oh My God Barcelona,  a l'Auditori,  basat en La vie parisienne, estrenat fa 150 anys. La versió catalana situa l'acció en l'actualitat i en resulta una sàtira de la Barcelona turística de parc d'atraccions. Un pseudoguia aprofitat fa creure uns turistes anglesos que casa seva és una dependència de l'hotel més exclusiu de la ciutat i... embolic va, embolic torna. Sis veus extraordinàries per a una òpera bufa, sis veus que supleixen amb escreix tots els recursos visuals que ofereix una posada en escena de petit format. Amb les interpretacions i la força de la música, encaterinen el públic. Atenció melòmans, es podrà tornar a veure al Maldà a partir del 24 d'aquest mes. 9/10


05 de febrer 2016

EXPOSICIÓ 'ACTRIUS CATALANES DEL SEGLE XX'


El teatre català compta amb actrius de gran talent. L’exposició Actrius catalanes del segle XX que es presenta al Palau Robert posa en relleu el protagonisme d’aquest col·lectiu a l’escena durant el segle XX. Un fenomen contemporani que es vincula amb la modernitat.

Paral·lelament a l'exposició,  l'Institut del Teatre ofereix un seguit d'activitats a càrrec de diferents docents, graduats i alumnes de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. Consulteu aquí l'agenda de les sessions:
— Dilluns de teatre (de franc, sense reserva)
— Dijous de tertúlia (de franc, sense reserva)
— Dissabtes de taller (de franc, reserva a palaurobert@gencat.cat)
I com a clausura:
— La Marató d'actrius. Jornada de lectura de textos, fragments, poemes..., a càrrec de destacades actrius de l'escena catalana (Cotxeres del Palau Robert, dia 6 de març, de 10:00 a 16:00 h (de franc, aforament limitat)

Exposició oberta fins al 28 de març.


04 de febrer 2016

ESCULTURES D'EFRAÏM RODRÍGUEZ, A 3 PUNTS GALERIA

First Winder, 2015
Fusta de xiprer, suro i cadira
108 x 57 x 60 cm
3 Punts galeria presenta l'exposició Domestic Wild,  de l'artista establert a Granollers, Efraïm Rodríguez (València, 1971),  llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, on és professor.
L'exposició consta d'una vintena d'escultures de mitjà i gran format.
Pitet 4 - Clean Up, 2015
Cedre pintat i alumini
40 x 23 x 23 cm
El tema és la infància, una mirada retrospectiva, potser, sobre la biografia real i onírica del mateix autor, representadada en escultures de fusta (xiprer, cedre, faig, noguera, alzina surera...), que mostren delicadament les vires o embolcallen els cossos menuts amb un alè surrealista. L’artista combina en les seves peces el material en estat pur i les talles acuradíssimes dels retrats hiperrealistes, hipnòtics, i que causen certa inquietud.

Per saber-ne més:
3 Punts galeria

Exposició oberta fins al 12 de març

03 de febrer 2016

CARNAVAL EN REMULL


Una vegada hi havia una carbassa 
que es va banyar en una olla d'aigua
i es va convertir en cabell d'àngel. 
Des d'aquell dia, les seves veïnes
 es disfressen i per res del món
posen els peus en remull.
Fins que per Carnaval...
 
Gràcies, Núria Feijoó


02 de febrer 2016

EL MUSICAL 'RENT', A L'ALIANÇA DEL POBLENOU

Rent. Llibret, música i lletres: Jonathan Larson  
Adaptació i versió catalana: Daniel Anglés i Marc Gómez
Direcció: Daniel Anglés. Aliança del Poblenou. Barcelona
 

El Casino del Poblenou és la seu del musical Rent. Ha estat un encert situar les bastides de l'escenografia en aquest teatre off-Barcelona. La companyia aprofita bé els recursos de l'espai: fa intervencions dels dels proscènics i des de l'amfiteatre. Rent es va estrenar fa vint anys a Nova York, inspirat en l'opèra La Bohème, de Puccini. Els personatges que viuen a la bohèmia dels 90 del segle passat són uns joves amb inquietuds artístiques a punt de ser desnonats del local que ocupen. Interessen tant les relacions entre els membres del grup com les històries personals, marcades per la SIDA, la drogaaddicció i l'exclusió social a causa de l'orientació sexual. Energia i bones interpretacions en conjunt. L'auditori aplaudint a peu dret i bis dels intèrprets del tema Estacions d'amor: "525.600 minuts..." En sortim taral·larejant-lo i encara ens dura. 8/10
  
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a a«Clip de Teatre»


El grup Glee interpreta el tema Seasons of Love
“Five hundred twenty five thousand six hundred minutes…” 

WABI-SABI, AL SANT ANDREU TEATRE

Wabi-sabi. Idea i direcció: Claudia Moreso
Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona
Per a espectadors més grans de 2 anys

Surten de sota d'un paper rebregat i ballen. Són dues ballarines (Sarah Anglada i Sara Pons) que descobreixen tot jugant el món de paper que les envolta. La banda sonora —creació de Martí Mira— emplena deliciosament l'espai on les intèrprets interactuen. Wabi-sabi, trapella i tendre. 9/10
  



01 de febrer 2016

EXPOSICIÓ 'BALTASAR PORCEL, MALLORCA, BARCELONA, EL MÓN'


Baltasar Porcel (1937-2009) és una de les personalitats més potents de la literatura europea en el pas del segle XX al XXI. No sé si commemora alguna data l'exposició Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món que es pot veure al Palau Robert. De fet, no cal cap motiu per difondre l'obra d'un autor de la singularitat de Porcel. Segurament vol ser un reclam per a lectors potencials d'aquest escriptor les observacions del qual van ser sovint controvertides. Narrativa, llibres de viatges, articles d'opinió, entrevistes i retrats literaris... Porcel, local i cosmopolita alhora, encarna el desig d'entendre els grans moviments sociopolítics i intervenir-hi.
L'exposició mostra visualment la literatura de Porcel —en un disseny exquisit— i es presenta amb una imatge contemporània, com una invitació als nous lectors. No hi vaig veure cap grup de joves. No hi havia ningú en tot el recorregut de l'exposició, ara que hi penso.

Se'l podria titllar d'àcrata, pujolista i monàrquic, però també tot el contrari. Per això, l'han anomenat diable balear, domèstic i de rondalla, cínic i sentimental." Porcel era tot això i molt més, sobretot un dels escriptors més interessants de la seva generació i un personatge literati. Gairebé de ficció. Sovint incòmode, sempre brillant.
MÀRIUS CAROL, director de «La Vanguardia».

Exposició oberta fins al 28 de febrer.

*

Coincidint amb l'exposició 'Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món', l'Institut Europeu de la Mediterrània organitza aquest cicle de conferències. Entrada gratuïta.