VOL RAS, AMB COMÈDIA PARLADA

Murphy. Tragèdia a Handsome House
Autor: Joan Faneca. Direcció: Miquel Gòrriz
Sant Andreu Teatre (saT), Barcelona

La llei de Murphy s'acompleix: la llesca cau de la banda on hi ha la mantega untada. I, una altra: "qualsevol solució comporta nous problemes." La companyia Vol-Ras, coneguda pels seus espectacles de gest i humor,  ara presenta una comèdia parlada: Murphy. Tragèdia a Handsome House. El públic assistim a la reunió anual de víctimes de la llei de Murphy. L'agrupació dramàtica d'aquesta ONG  cada any representa una obra de teatre per als seus associats, però aquest vespre els actors es troben encallats a la carretera. El president, el vicepresident i un tècnic de la sala s'emboliquen a fer l'obra sols, posant-se a la pell d'una vintena de personatges. Teatre dins del teatre. Fregolisme d'anar per casa. I rialles a dojo, és clar.

Llegiu una crítica més completa a «Clip de Teatre»

SERGI BUKA, L'IMPOSSIBILISTA

L'impossibilista

Autor i director: Sergi Buka. Música de Ramon Calduch.

Teatre Poliorama, Barcelona

Sergi Buka és un poeta escènic. Qui hagi vist algun espectacle d'aquest mag sap que comença assegut en una butaca llegint un llibre. És el seu número clàssic: del llibre sortiran grans flamarades. Buka treballa amb objectes petits, com els peixets que fa aparèixer en una peixera o els anells que ajunta. Baixa a la platea a la recerca de col·laboradors adults i l'espectacle es reprèn amb la tecnologia al servei dels números de proximitat. Per exemple, els jocs de mans es realitzen a l'escenari, però la càmera els projecta en una pantalla. No hi falten les ombres xineses, que són l'especialitat de l'artista. Aquest cop l'acompanya la música de Ramon Calduch de fons. Un espectacle subtil i complex, adreçat a la intel·ligència de tots els públics.

Llegiu-ne una crítica més completa a Clip de Teatre»

AGOST, REPOSICIÓ AL TNC

Agost, de Tracy Letts
Traducció: Joan Sellent. Direcció: Sergi Belbel
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
© David Ruano

El Teatre Nacional de Catalunya reposa Agost (Premi Pulitzer 2008), l'espectacle que va tenir un èxit esclatant la temporada passada. Quatre hores esmerçades amb el text d'un dramaturg contemporani, que arriba aquí amb una traducció magnífica i unes interpretacions d'antologia. L'obra estarà en cartellera fins al 10 de juny, però atenció: comencen amb el 70% de les entrades venudes.

Llegiu-ne l'apunt AGOST AL TEATRE NACIONAL en aquest mateix blog

i una crítica ampliada a «Clip de Teatre»

MADUEÑO: RETRATS PERIODÍSTICS, 1977-2012

Miquel Martí i Pol 

© Pedro Madueño

Pedro Madueño, fotògraf de «La Vanguardia», exposa a CaixaForum una cinquantena de retrats de personatges coneguts de la política, l'espectacle, l'art i la fotografia, entre els quals trobem: Quim Monzó, Terenci Moix, Baltasar Porcel, Miquel Martí i Pol, Joan de Sagarra, Salman Rushdie, Juan Carlos de Borbón, Felipe González, Baltasar Garzón, Artur Mas, Antoni Tàpies, Pina Bausch i Ferran Adrià.
Són treballs d'impacte en els quals el fotògraf ha actuat des de punts de vista agosarats, jugant amb la llum per aconseguir composicions artístiques d'on emergeixi la psicologia de cada personatge.
Exposició oberta fins al 24 de juny.

Salveu-me la mirada.

MIQUEL MARTÍ I POL

MÚSICA ENTRE DUES GUERRES

14:45 Música entre dues guerres
Dramatúrgia de Pablo Ley.
Imatges: Projecte Galilei. Direcció: Josep Galindo
La Seca Espai Brossa. Barcelona

L'actriu i cantant Rosa Galindo i el pianista napolità Franco Piccinno ofereixen a La Seca Espai Brossa 14:45 Música entre dues guerres, un recital esplèndid. S'han unit al Projecte Galilei de recerca de la memòria històrica a través de la sensibilitat artística. En aquest cas, de la banda sonora que va des del començament de la Primera Guerra Mundial fins a l'acabament de la Segona. Dos protagonistes d'altura, Piccinno per la virtuositat al piano, en solos impressionants, i Galindo per l'aportació poètica visual i per la veu que invita a l'emoció d'un còctel que signen Gershwin, Ravel, Weill, Trenet, Chaplin, Quiroga, Porter, Prokóvief, Mompou...
En una pantalla es projecten retrats en blanc i negre de persones anònimes i textos que situen la circumstància històrica. El darrer text ens informa que les fotografies es van trobar escampades als barracons de comandament del camp d'extermini d'Auschwitz. I ens deixa sense alè. Cançons en català, castellà, anglès, alemany, francès i italià. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

ROCK THE BALLET, AL TEATRE VICTÒRIA

Rock the Ballet
Creació  i direcció:  Rasta Thomas. Companyia Bad Boy of Dance.
Teatre Victòria, Barcelona

De gira internacional, els nois de la Companyia Bad Boy of Dance han fet estada a Barcelona. Són joves i musculosos, tenen formació de dansa clàssica i ballen dansa contemporània. He pogut comprovar que els sis ballarins i la ballarina de la companyia creada pel ballarí i coreògraf nord-americà, Rasta Thomas, educat a l'Aràbia Saudita, enardeixen el públic.
La primera part de l'espectacle Rock the Ballet, tot i que és molt eclèctica: U2, Maria Callas (Carmen), Jacques Brel (Ne que quitte pas) a toc de hip hop, claqué, arts marcials, girs i salts gimnàstics com a aparador de la seva creativitat i de la preparació depurada, se m'ha fet una mica llarga. En canvi, la segona part de més durada,  m'ha semblat més lleugera. Se centra en l'alternança de fragments de cançons de Queen, Prince i Michael Jackson. Cada peça té com a teló de fons una projecció que arrodoneix o contrastra amb la música, la il·luminació i les coreografies espectaculars. Irresistibles. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

NO SÉ SÍ...

No sé si...
Creació i direcció: Marta Carrasco
Versus Teatre
   

A l'escenari de Versus Teatre, la coreògrafa Marta Carrasco es troba a tocar del públic. Juga a l'escenari, aquest cop, amb la complicitat d'Alberto Velasco, interpretant la bessona, la parella d'un món oníric intransferible, presentat en un conglomerat surreal, de trapelleria maliciosa.
No sabem si és dansa, teatre, ball de màscares o joc simbòlic a la cambra d'uns infants. No sabem què és No sé sí... No ho sabem, però ens agrada.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA GEGANTA ELA PESCA QUE PESCA

Poema: © Lena Paüls  
Il·lustració: © Mariona Rabascall Francisco

La geganta Ela

dels llamps fa truites.

¿Com és que no l'estimen?

Un malefici

la fa créixer sens fi

i es tanca en banda.

Té feina fixa:

pesca que pesca,

i acumula riqueses.

Una trompada

li fa veure les estrelles

i s'ho repensa:

Sopes de farigola

i dents plantades.

Trenes i amor d'estrena.

Comparteix la fortuna:

negoci, amics fantàstics,

jardins i casa.

LA DRAGA ES BANYA AL PANTÀ I SURT L'ARC DE SANT MARTÍ

Tal com estava previst, com a preludi de la diada de sant Jordi d'enguany, la draga sense escates del conte s'ha banyat al pantà de Riudecanyes.  Després del bany li han sortit escates a la closca i el cel s'ha mudat amb la diadema de l'arc de sant Martí. Bon auguri.

Amb l'Anna Llebaria (autora de la pintura de la draga)
i infants de Duesaigües que han participat en
l'audició de conte La draga sense escates

Arc de sant Martí que s'ha vist després del bany de la draga.

INVITACIÓ: LA DRAGA SENSE ESCATES(ES BANYA AL PANTÀ)

Sessió de contacontes

Organitzen: «Duesaigües. La Revista» i l'AMPA de l'Escola Puigmarí 

Lloc: Ateneu de Duesaigües

Hora: A les 18

Benvolguts lectors assidus del blog: (llegiu aquest text "bastant" secret)

Aquest vespre,  la draga sense escates es banyarà al pantà de Riudecanyes. 

Primer, és clar, es presentarà a Duesaigües i li farem menjar els nostres espàrrecs màgics.

Sou convidats a veure com li surten les escates a la closca, però, sisplau, NO HO FEU CÓRRER. 

Només faltaria que li clavessin una multa!

PER SANT JORDI... L'ELA DEDICADA

La geganta Ela

Per a lectors a partir de 8 anys
 

Signatura de llibres:
Abacus, Illa Diagonal, de Barcelona
Dia de Sant Jordi, 2012, d'11-12 h

Agraïments:

• A la Maria Grau, editora d'Edicions del Pirata i a la Núria Feijoó per les il·lustracions.

• Als lectors que han donat opinions:  Fany Alberich (rapsoda), Rosa M. Ciurana (crítica literària), Màrius Domingo (escriptor i pedagog), Xavier Fontich (professor de llengua), Montse Francisco (monitora d'esplai i fotògrafa), Rodolfo del Hoyo (escriptor), Maria Marcó (àvia i lectora en actiu), Carmina Mauri (contacontes), Marc Pérez Oliván (artista plàstic). 

• A les responsables del vídeo contacontes: Montse Francisco (càmera), Anna Llebaria (direcció d'actors), Iolanda Salvadó (edició i muntatge).

• Als infants que van acompanyar-nos en l'enregistrament del vídeo i van dibuixar la geganta Ela: Adrià, Ainhoa, Mariona, Estel, Genís i Alba.

• Als amics de Duesaigües per l'organització de l'activitat de contacontes a l'Ateneu: Esteve Camarasa, Montse Francisco, Anna Llebaria, Noèlia Tarragó.

• A l'Alfredo Artiga i la Marina Elies, per la seva amable atenció en la presentació del llibre a l'Ajuntament de Reus.

Intèrprets de la família del conte de La geganta Ela:
Mare (Ainhona de H.), bessones (Estel de H. i Mariona R.);
pare (Genís C.) i gegant (Adrià C.)

Edicions del Pirata, 2011

 

 CRÍTIQUES I RESSENYES

(Tots els comentaris sobre el conte)

UNA VEGADA HI HAVIA... LA GEGANTA ELA 

(Vídeos del conte explicat per l'autora)

 

Edició digital, 2024

BABAR, EL REI ELEFANT

Babar. © Laurent de Brunhoff

 Darrerament somio un elefant dibuixat. Porta una corona al cap: trofeu de caça. Els elefants tenen memòria i són venjatius (a més de contagiosos.)

A remolc del nostre respecte per les

fòrmules sagrades i de l'acceptació d'allò 

que és transferible i pot ser modificable.
MANUEL DE PEDROLO. Els elefants són contagiosos

20 NOVEMBRE, A LA SALA ATRIUM

20 de novembre
Autor: Lars Norén. Traducció: Anna Soler Horta
Direcció: Moisès Maicas
Sala Atrium, Barcelona

El mateix dia que veiem l'obra 20 de novembre, de Lars Norén, a la Sala Atrium, el jove norueg Anders Behring Breivik, autor confés de la massacre de 77 persones a Oslo, entrava desafiant al judici i deia que havia actuat en defensa pròpia.
El discurs del protagonista de 20 de novembre, Sebastian Bosse (extraordinària interpretació de l'actriu Mar Ulldemolins), és el mirall del fet real que es jutja avui i el d'altres individus que s'erigeixen com a croats contra la interculturalitat europea. Sebastian Bosse, un noi alemany de 18 anys anuncia que s'immolarà i interpel·la provocatiu l'auditori al qual fa també culpable de la situació que creu injusta. Maneja un arsenal d'armes per dur a terme la seva acció a l'escola on es va sentir humiliat. El desenllaç de l'obra només és un esclat sonor en la foscor i cada espectador es pot imaginar el pitjor. 9/10

Per saber-ne el desenllaç del fet real
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

BURUNDANGA

Burundanga
Autor: Jordi Galceran
Direcció: Jordi Casanovas
La Villarroel, Barcelona

La proposta pinta bé: Burundanga, a La Villarroel.  Jordi Galceran per la banda del text, la jove companyia Flyhard i Jordi Casanovas com a director de confiança per la posada en escena. Per qui no ho recordi, el dramaturg Jordi Galceran és l'autor de la celebrada obra El mètode Grönholm. La companyia Flyhard porta l'aval de diverses obres de petit format, la darrera de les quals, Nit de ràdio 2.0, ha estat un dels darrers èxits d'aquesta mateixa sala.
Burundanga és una comèdia romàntica, amb tocs de thriller domèstic. El nom fa referència a una droga colombiana, anomenada també la droga de la veritat perquè en el lapsus que duren els efectes, la víctima no pot amagar els seus pensaments més profunds.
A l'obra de Galceran, una noia vol saber si el seu amor l'estima, abans de dir-li que n'espera una criatura. La seva companya de pis, que és farmacèutica, li prepara la droga. I, efectivament, el noi diu la veritat: s'estima la noia i aspira a formar-hi una família. Però... confessa una altra veritat inesperada: és membre d'ETA.
Burundanga és una peça de rellotgeria, profunda i inspirada en equilibri ben resolt. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

NINES DE CONTE, A TOT DRAP

M. Isabel Marsal, artesana especialitzada en nines de drap, no para. Estrena web renovat, inaugura  taller i exposició permanent. I té previstes uns quantes exposicions per donar a conèixer el resultat de la seva passió. La Caputxeta vestida per entrar al bosc, la Ventafocs de gala,  Hansel i Gretel a punt de trobar la caseta de xocolata, el mag Merlí, bruixes, follets i ratolins... un món màgic amb què l'autora invita a somiar.
Ara mateix se'n pot veure una mostra a l'exposició de la Sala Àmbits, de la mà de l'Ajuntament de Cambrils. Oberta fins al dia 28.
A primers de juny, inaugura exposició al Corte Inglés de Tarragona, i per la Festa Major de Reus, tornarà a ser a l'espai la Vicaria del Centre Amics de Reus. Veles esteses, a tot drap.

Nina kokeshi, de M. Isabel Marsal

NINES DE DRAP

Nova adreça del taller i l'exposició permanent:

Plaça de les Oques, 8 entresòl D
 Reus

MÓN LLIBRE, VUIT EDICIONS

Aquest cap de setmana té lloc la vuitena edició del festival de literatura infantil «Món Llibre». Una mena de Sant Jordi infantil, a l'avançada, però sense la venda de llibres. L'objectiu, segons els organitzadors (Institut de Cultura de Barcelona) és "apropar els llibres als nens i joves i despertar-los el gust per la lectura." Malament rai, si només un dia a l'any tenin aquestes pretensions. És com dir que les famílies, els professionals de l'ensenyament, els bibliotecaris, els llibreters... no fan la seva feina. Però, tot i així, «Món Llibre» és una iniciativa lloable que compta amb moltes sinèrgies: més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil, les biblioteques barcelonines, deu revistes,  Casa Amèrica Catalunya, els espais del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que obren  portes per l'ocasió, així com les llibreries Laie i La Central d'aquests dos centres culturals. I una programació per a tots els gustos lectors.

Vegeu la programació de «Món Llibre», 2012

LA LLUNA DEL TEATRE DE L'ABADIA

En la Luna
Autor i director: d'Alfredo Sanzol
Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona

D'aquest autor madrileny hem vist l'espectacle Delicades al Poliorama, amb traducció de Sergi Belbel,  protagonitzat per la companyia T de Teatre. Ara pel Lliure de Gràcia ha passat, fugaçment, de gira l'obra En la Luna, amb la llengua original, a càrrec de la companyia del Teatro de la Abadía. Uns esquetxos maliciosos, encadenats, en unes situacions surreals, forçant una caricatura àcida i tendra a la vegada. Les accions s'emmarquen a finals de la dictadura franquista (al primer dels esquetxos hi ha l'enterrament del dictador.) Intensitat i lleugeresa. Espectacle en espanyol, 9/10

Els personatges d'En la Luna no saben gaire on són, 

saben que són en alguna banda, però més o menys 

els és igual. És la mateixa sensació que tens quan ets petit. 

Ser a la Terra et sembla molt bé, però podries 

ser a Mart i també t'aniria bé.

ALFREDO SANDOL. 

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA LLANÇA DE SANT JORDI

¿Què és «La Llança de Sant Jordi»? Un aparador digital de novetats editorials en llengua catalana, promogut per Òmnium Cultural. En aquesta edició, a l'apartat de literatura infantil i juvenil,  hi figura el conte La geganta Ela, que he publicat a Edicions del Pirata.
Fins al 13 d'abril, podeu passejar pel web, donar un cop d'ull a les novetats de Sant Jordi i participar en el sorteig d'un lot de llibres, responent quin llibre teniu intenció de regalar enguany i quina coberta us agrada més de les que s'hi presenten. El 18 d'abril, a la sala Luz de Gas de Barcelona, tindrà lloc la festa on es donarà a conèixer el resultat del sondeig. Esperem que La geganta Ela quedi en bon lloc.

Enllaç per participar al sondeig «La llança de Sant Jordi»

SOM UNA NOCIÓ

Som una nOció
Autor: Òscar Orbezo.
Direcció: Jordi Purtí.
Club Capitol. Barcelona

L'espectacle Som una nOció fa un repàs de diversos episodis de la història de Catalunya en clau de sàtira. Les retallades per la crisi han tret l'esquetx de Jaume I, però el Conqueridor hi és present perquè es reivindica constantment amb pancartes. Un parell de monjos de Montserrat  (divertides intervencions de Xevi Capdevila) actuen de músics i col·laboren com a actors secundaris.

Amb una presentació tirant a matussera, l'obra fa adonar als espectadors el miseriós voler i doler que sembla que com a poble tinguem incrustrat a l'ADN. Ha estat patètic, veure sobre l'escenari la realitat: en mil anys d'història no hem après gran cosa a l'hora d'aclarir qui som i què estem disposats a arriscar per no prendre mal, tenint en compte que l'imperi té totes les eines. 7/10

Llegiu-ne una crítica més complet a «Clip de Teatre»

PÀMPOLS D'ABRIL

Fulles tendres als ceps del refugi de la Vinyeta
Foto: Paüls

...i tota fulla s'omplirà d'abril.

JOAN MARAGALL

LA MONA DEL GENÍS, 2012

© Genís Ciurana Mauri

Fa dos anys, vaig publicar, amb permís dels pares, la mona que el Genís va fer espontàniament a casa. La d'aquest apunt ha estat fruit d'un encàrrec. Per tant, enguany, el Genís, que ara té sis anys, es va posar a dibuixar amb coneixement de causa. Ha fet el dibuix d'una mona d'estil figuratiu: s'hi veu la base negra i la plataforma blanca, amb dos pollets, un ou,  tres plomalls i un altre element de color verd sense identificar. De tota manera, per si no entenia el que havia dibuixat, el Genís, m'ha inclòs una nota informativa al marge del dibuix: "Mona. Xocolata blanca i negre (sic). Genís 6 anys, 2012." Pel que fa a la part tècnica, suposo que ha comptat amb el suport de l'Adrià, el seu germà de deu anys, que sap com s'han d'acabar els dibuixos per tal que quedin bé a l'hora d'escanejar. Moltes gràcies.

Ous i pollets,

la mona és una granja

de xocolata.

M'ho expliques al marge:

blanca i negra, tendre.

LENA PAÜLS, Tanka del Genís a sis anys


Vegeu en aquest mateix blog l'apunt LA MONA

EL SETGE DE SARAJEVO, 20 ANYS

L'Adagio d'Albinoni, relat breu.
edició digital, 2012

Forastera a Sarajevo, no vull desertar, ara que torno de gravar el teu nom en un arbre d'aquesta rambla i encara tinc al cap l'Adagio d'Albinoni, que interpretava —sempre que els atacs de les milícies sèrbies ho permetien—, Vedran Samjlovic, primer violoncel·lista del Teatre de l'Òpera de Sarajevo, assegut al cor de les runes de la biblioteca de la ciutat. Mentre Samjlovic feia aquella crida esfereïdora per la pau, més enllà, als turons perifèrics, les bateries d'artilleria s'equipaven un altre cop per atacar la ciutadania desarmada.

¿Què hi faig, aquí, em retreus? Supervivent en aquesta ciutat,  explicaré el que hi vaig veure al teu costat.  A qui ho vulgui sentir.

LENA PAÜLS

Fragment del relat breu L'Adagio d'Albinoni

Edició digital, 2012

Descarregueu el pdf del relat breu L'Adagio d'Albinoni

 

 

SARAJEVO: UNA CADIRA BUIDA PER A JORDI PUJOL I PUENTE

A  la memòria de  Jordi Pujol i Puente, 
reporter gràfic mort per la metralla d'una granada,
a Sarajevo, el 17 de maig del 1992.

A la capital bosniana s'han instal·lat 11.541 cadires buides, totes vermelles, en record dels ciutadans assassinats durant els 1.450 dies de setge. Una d'aquestes cadires és per a Jordi Pujol i Puente, jove fotoperiodista català que va perdre la vida a Sarajevo.
6 d'abril del 1992. Esclatava la guerra de Bòsnia. Barcelona preparava els Jocs Olímpics. L'agermanament de Barcelona amb la ciutat assetjada de Sarajevo va ser una de les iniciatives solidàries pioneres mentre la comunitat internacional mirava cap a una altra banda.

Els vint anys de l'esclat de la guerra es commemoren aquests dies sobretot a Sarajevo, on els paramilitars serbis van dur a terme un llarg i ferotge setge des de la veïna ciutat de Pale que va causar més de deu mil civils morts. A la capital bosniana s'hi ha fet una instal·lació emotiva:  11.541 cadires buides. S'hi presenta el Museu del Setge, on també participa la ciutat de Barcelona. Paral·lelament, més de cent periodistes i fotoperiodistes que van cobrir el setge s'han aplegat tota la setmana a Sarajevo, per recordar els fets tràgics que van canviar la cara de Centreuropa.

Llegiu el relat breu

 L'ADAGIO D'ALBINONI

SUPERVIVENT FLORIDA

Cactus de tres cantells (Aloe variegata)
Foto: Paüls, 2012

El cactus de tres cantells (Aloe variegata) és una de les poques plantes del jardí de llicorella a la Vinyeta que ha sobreviscut a les gelades d'aquest hivern, tot i estar a l'aire lliure. Ara ha florit i fa aquest goig. Gràcies, Adrià.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt 

CACTUS DE TRES CANTELLS

LES MONES DELS HUGUET DE REUS

La pastisseria Huguet de Reus (carrer alcalde Joan Beltran) promociona des de fa uns anys la cultura popular reusenca a través de la mona de Pasqua. El mestre artesà xocolater, Ramon de la Fuente, i la seva esposa Pili Huguet han presentat al costat de l'alcalde les mones d'enguany: el gegant Indi, el Drac (element del seguici festiu que celebra el 20è aniversari), i el campanar de la Prioral de Sant Pere. Les tres figures se sumen a les que van estrenar en anys anteriors, com la Mulassa, l’Àguila o els nanos dels Xiquets de Reus.
Mai no ens havíem pensat que vindria un dia que ens sabria greu de menjar-nos la figura de xocolata que ens ha regalat la nostra padrina.

Al fons del meu pensament, 

hi apareix una imatge sobtada, 

com si hagués descobert una carta. 

JOANNE HARRIS, Chocolat

INVASIÓ SUBTIL I ALTRES CONTES

Invasió subtil i altres contes

Autor: Pere Calders. Dramatúrgia i direcció: Víctor Álvaro.

Almeria Teatre, Barcelona

La companyia Gataro posa sobre l'escenari de l'Almeria Teatre deu contes de Calders.  Els qui l'any 1978 vam veure l'inoblidable espectacle Antaviana, a càrrec de Dagoll Dagom, no podem deixar de dir que aquest nou muntatge Invasió subtil i altres contes és una peça de petit format i, a més, austera, on es narren els contes tal com l'autor els va escriure, mínimament dramatitzats. Hi retrobem Pere Calders en estat pur, hi retrobem els personatges situats en contextos quotidians que viuen amb normalitat situacions singulars, inversemblants. La ironia sorgeix en enfrontar les paraules amb la realitat coneguda.
Invasió subtil i altres contes és un espectacle que s'avança a la commemoració del centenari del naixement de Pere Calders (29 de setembre del 1912). 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre» 

De les quatre rodes del cotxe, n'hi havia una que girava

al revés. Però era la bona, perquè provava d'allunyar-se 

d'una corba que ens va desmanegar a tots.

   PERE CALDERS. No se sap mai

LA CAMISA DE L'HOME FELIÇ

La camisa de l'home feliç
Dramatúrgia i direcció: Ramon Molins.
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors a partir 4 anys

Al Jove Teatre Regina hem gaudit d'un espectacle excepcional, tant pel que fa al contingut com per la forma i els acabats de qualitat a l'hora de presentar-lo: La camisa de l'home feliç. La companyia lleidatana Zum Zum Teatre posa a l'escenari dos viatgers que esperen un tren que no arriba. Per entretenir-se, després d'una tria a consciència, decideixen escenificar el conte de Lleó Tolstoi. El tsar està trist i sembla que el remei pot ser posar-se la camisa d'un home feliç. El final moralitzant ja el sabem, ni el ric ni el poderós ni el famós són feliços. L'únic home feliç és, precisament, el que no aspira a tenir cap camisa. L'espectacle és un tot compacte amb interpretacions eficaces, excel·lent dicció, moviments coreogràfics ajustats,  cançons resoltes amb gràcia, projeccions animades sorprenents... "Teatre per a adults... a partir de 4 anys", diu el programa de mà.  10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

DIA INTERNACIONAL DE LLIBRE INFANTIL 2012

Llegiu a «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» el missatge de l'escriptor Francisco Hinojosa (Mèxic) adreçat a tots els infants del món.

Autor del cartell: Juan Gedovius (Mèxic)

TAPS SOLIDARIS

Hem participat en una ensarronada. Va començar el dia que algú de confiança ens va dir que recollia taps de plàstic per una nena que tenia una malaltia desconeguda.
—¿I per què taps i no diners?
—Per una tona en  donen 200 euros.
—¿Què en farà la nena o la seva família dels taps?
—Han contactat amb una empresa alemanya que els recicla.
Sonava estrany, però ens hi afegim sense entendre la dimensió absurda de la gestió de tot plegat.
No hi ha res impossible si molta gent s'hi compromet (atenció: si s'aconsegueixen vendre els taps, se'n traurà només 1 euro per cada mil taps, que una família trigaria 5 anys a recollir, si fa no fa!)
Uns dies després algú donava més pistes:
—Diuen que els taps estan fets d'un tipus de plàstic de més qualitat que, separat de la resta, és molt apreciat.  Diuen que  col·laboren en la campanya transportites, bars i restaurants, entitats de tot tipus, ajuntaments deixant locals per emmagatzemar-los...
I la bola es va fent grossa. La destinació solidària s'ho val, i ens costa tan poc recollir taps de plàstic!
El vint-i-u de març em queia la bena, després de llegir al diari «ARA» l'article titulat Una cadira de rodes, de Ferran Sáez Mateu (Llegiu-lo aquí). I començo a investigar. De moment, en els enllaços que proporciona l'article i després pel meu compte.

Unes quantes reflexions de l'experiència: 1. Creiem en el valor d'allò que llencem. 2. La xarxa pot estimular tant el coneixement com la ignorància. 3. Un excel·lent en màrqueting solidari: sembla que els promotors reben més diners en efectiu directament de la solidaritat popular que no pas dels taps.

Per saber-ne més, cliqueu aquí "timo de los tapones"