PEL·LÍCULA 'MIRALLS NÚM. 3'

Miralls núm. 3
Direcció: Christian Petzold. Alemanya, 2025

El títol Miralls núm. 3 s'inspira en una obra de Maurice Ravel, concretament la peça Una barca a l’oceà, metàfora de l’estat emocional erràtic de la protagonista. La Laura (a càrrec de l'actriu Paula Beer), una noia estudiant de música, pateix un accident de cotxe en el qual mor el seu xicot. La socorre la Betty (Barbara Auer), una dona que viu a peu de carretera i n'ha estat testimoni. Durant nou dies la Laura és acollida a casa de la Betty i estableix vincles inesperats tant amb ella com amb el seu home i el fill comú que viuen fora i només utilitzen el garatge com a taller. Els tres la tractem com si fos de la família i troba consol i suport per tornar a encarrilar la seva vida. I, a poc a poc, s'adona que amaguen un secret dolorós. Els espectadors sabem, des de l'inici per alguns detalls, de què es tracta i esperem amb ànsia el moment que la noia ho sabrà. Narrativament, hi falten dades importants que fan la història inversemblant, com ara on és la família i els amics de la jove protagonista, que no es fan present ni tant sols se'ls esmenta.  

Pel·lícula estrenada a la Quinzena de Cineastes del Festival de Cinema de Cannes, 2025. Filmin. 8/10 

 

PEL·LÍCULA 'L'AGENT SECRET'

L'agent secret
Direcció:  Kleber Mendonça Filho

Brasil, Alemanya, França, Països Baixos, 2025

Cinema de denúncia. Thriller polític situat al 1977 en plena dictadura militar brasilera. Marcelo (interpretat per l'actor Wagner Moura), un docent vidu que fuig d'un passat tèrbol, torna a la ciutat de Recife, amb l'esperança de refer la seva vida. Se succeeixen fragments de realitat que refan episodis de la vida d'aquest investigador científic, agent secret, la pèrdua de la seva dona i l'intent de retrobar-se amb el seu fill que viu amb els avis. Ben aviat, però, s'adona que la ciutat no és el refugi que buscava: les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort planen sobre ell.

Durada: 160 minuts. Pel·lícula nominada a quatre premis Oscar i guanyadora del premi FIPRESCI de la crítica internacional, del premi a la Millor direcció i al Millor actor, al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2025. I una rècula de premis internacionals més. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'L'ARQUITECTE'

L'arquitecte  [L'inconnu de la Grande Arche]
Direcció: Stéphane Demoustier
França, 2025

L'expressió "L'home desconegut de la Grande Arche" fa referència a l'arquitecte danès Johan Otto von Spreckelsen (1929-1987), que va guanyar el concurs internacional convocat per François Mitterrand el 1983 per dissenyar l'icònic monument de La Défense a París. El monument allarga l'Eix històric de París que va del Museu del Louvre passant per l'obelisc de la plaça de la Concorde i l'Arc de Triomf. 

El concurs va ser cobejat pels grans estudis —s'hi van presentar 484 projectes anònims arribats d'arreu del món—, el guanyador va ser, sorprenentment, Johan Otto von Spreckelsen, un professor d'arquitectura danès que fins aleshores només havia construït casa seva i tres petites capelles. De sobte aquest arquitecte es va trobar al capdavant d'un projecte colossal i ben aviat es va adonar que preservar la seva visió no seria fàcil. Va començar aleshores el veritable pols entre l'art i el poder. 

L'arquitecte Spreckelsen va morir el 1987, va succeir-lo l'arquitecte Paul Andreu que va garantir l'acabament de l'Arc tal com s'havia projectat. L'Arc de la Défense va ser inaugurat el juliol de 1989, any del bicentenari de la Revolució Francesa i en ocasió de la cimera del G-7. 

La pel·lícula de la construcció de l'Arc de la Défense o Grande Arche és una interesant lliçó d'història, sense ser pròpiament un documental. 

L'Arc de la Défense és un cub buidat al centre de 112 m de longitud, 106,9 m d'ample, per a una alçada de 112 m. Sobre les seves cares exteriors, l'Arc està recobert de plaques de vidre de 5 cm de gruix, tractades especialment per impedir qualsevol deformació òptica i resistir vents de gran potència. Els altres paraments són recoberts de plaques de marbre blanc de Carrara i de granit gris. Muntat sobre 12 pilars posats sobre gats hidràulics per permetre de suportar el subsòl fràgil la seva massa de 300.000 tones.

PEL·LÍCULA 'ÀGUILES DEL CAIRE'

Àguiles del Caire [Eagles of the Republic]
Direcció: Tarik Saleh. França i Suècia, 2025

Retrat crític del règim egipci actual. La pel·lícula segueix George Fahmy (a càrrec de l'actor Fares Fares), un popular actor egipci que és obligat per les autoritats a protagonitzar una pel·lícula propagandística sobre el president Abdelfatah al-Sisi. La seva negativa inicial desencadena amenaces contra ell i la seva família, fet que l'empeny a acceptar el paper i el situa al centre d'una trama de vigilància, conspiracions polítiques i lluites pel poder dins de l'Estat. Inicia un romanç amb la misteriosa esposa del general que supervisa el projecte. 

Pel·lícula seleccionada a la secció oficial del Festival de Cannes 2025. 

Filmin 8/10

PEL·LÍCULA 'COP DE SORT', DE WOODY ALLEN

Cop de sort [Coup de chance]. Guió i direcció: Woody Allen 

França, 2023

Pel·lícula número cinquanta del director novaiorquès Woody Allen. Rodada en francès, amb equip francès. Cop de sort és una comèdia negra sobre l'atzar, situada a l'alta societat parisenca. Una història romàntica, que barreja d'infideliat, festes opulents, galeries d'art, cacera de cèrvols. La parella formada per Fanny (Lou de Laâge) i Jean (Melvil Poupaud) sembla ben avinguda. Tenen èxit en la seva vida professional, viuen en un pis d'alt estànding en un exclusiu barri de París i semblen tan enamorats com el primer dia. Però tot canvia quan la Fanny retroba per casualitat Alain (Niels Schneider), un antic company d'institut que li confessa —poc creïble perquè no s'han vist mai més— que n'està enamorat des de sempre. Els dos són forasters a París, els dos s'han divorciat d'altres relacions i ara la Fany, feliçment casada, sucumbeix a la crida de l'amor amb què Jean l'envolta insistent. Fins aquí el plantejament. La trama a càrrec del marit gelós que encercla la Fany que juga fort mentida a mentida. El desenllaç imprevisible i meteòric ens deixa amb la boca oberta. 9/10

PEL·LÍCULA 'BALANDRAU, VENT SALVATGE'

Balandrau, vent salvatge

Guió de  Danielle Schleif a partir del llibre 3 nits de torb i 1 Cap d'Any: crònica d'una tragèdia al Pirineu, de Jordi Cruz. 

Música original: Arnau Bataller
Direcció: Fernando Trullols, 2026     

 

Repartiment: Álvaro Cervantes, Bruna Cusí, Marc Martínez, Eduardo Lloveras, Àgata Roca, Anna Moliner, Pep Ambròs, Francesc Garrido, Jan Buxaderas, Corentin Lobet, Rai Borrell.

 

El 30 de desembre de 2000 deu persones van perdre la vida al Pirineu intentant escapar d'un torb d'intensitat excepcional [150 Km.] La pel·lícula Balandrau, vent salvatge adapta la desoladora història del grup de cinc d'excursionistes sorpresos per la força desfermada de la natura quan feien l'ascens de Balandrau [2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès.]  Quan van enfilar l'ascensió feia un matí assolellat  i de temperatura hivernal nornal per a la qual portaven protecció adient. En qüestió de minuts es fa desfernar un vent torb extrem i va baixar la temperatura a -40º.  Van intentar recular enmig de la tempesta, sense visibilitat. Després de tres dies i tres nits, només es va rescatar viu un dels excursionistes [Josep Maria Vilà, bioquímic, aleshores de 27 anys.] Balandrau, vent salvatge transmet el patiment de cada excursionista, l'angoixa dels familiars que esperaven notícies i del risc que van emprendre els bombers pel rescat. Emotiva. Sòbria. Brillant repartiment coral.

  

PEL·LÍCULA 'LA NOIA ESQUERRANA'

La noia esquerrana. Direcció:  Shih-Ching Tsou
Taiwan, 2025

Retrat familiar d'una dona jove i les seves dues filles quan tornen a la ciutat de Taipei, després de viure uns anys en una zona rural. Intenten començar una nova vida, instal·lades en un apartament minúscul i vivint del que venguin a la parada d'un mercat nocturn molt concorregut. Les tres han d’adaptar-se a una realitat marcada per les dificultats econòmiques i les tensions familiars. La ciutat apareix plena de llums, soroll i moviment i es converteix en un personatge més de la història. L'energia vital de la ciutat contrasta amb la situació emocional dels personatges. Els secrets familiars surten a la llum després que l'avi, infuït per la superstició, pressioni I-Jing, la neta petita, que és esquerrana, perquè no utilitzi mai la seva "mà del diable". Sobresurten les interpretacions realistes, especialment la de la protagonista—la nena Nina Ye—, la mà esquerra de la qual es converteix en lladre. La seva mirada innocent és clau perquè la pel·lícula mantingui un equilibri entre els moments més dolços i els més complicats.

La pel·lícula es va estrenar a la Setmana de la Crítica del Festival Internacional de Cinema de Cannes. 

Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'EL PASTÍS DEL PRESIDENT'

El pastís del president [Mamlaket Al-Qasabaka]
Direcció: Hasan Hadi. Iraq, 2025

Iraq, anys 90. Realitat asfixiant imposada a la població per la dictadura de Saddam Hussein. Lamia, una nena de nou anys, ha de fer un pastís obligatori (altrament, presó o mort) per celebrar l'aniversari del president. Reunir els ingredients per fer un coc: farina, ous, sucre i llet es converteix en una història de supervivència. El que s'hi explica emociona per la profunditat i la simplicitat expositiva. El paisatge urbà bigarrat de Bagdad i l'entorn rural estan magníficament fotografiats en aquesta emotiva faula de la petita heroïna en un entorn de por i repressió.

La pel·lícula va ser candidata a Millor Pel·lícula Internacional per Iraq. Guanyadora de la Càmera d'Or a la millor òpera prima i el Premi del Públic a la Quinzena dels Cineastes al Festival de Cannes 2025, entre d'altres distincions.
Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'NOUVELLE VAGUE' , DE RICHARD LINKLATER

Nouvelle Vague
Direcció: Richard Linklater

França, 2025

El mite originari de la Nouvelle Vague a través dels ulls de Richard Linklater. Un diari de rodatge de l'òpera prima de Jean-Luc Godard per celebrar l'alegria contagiosa de fer cinema. Sense anàlisi ni reivindicació. Linklater descriu la preparació i el rodatge, el 1959, del primer llargmetratge de Jean-Luc Godard, Al final de l'escapada, protagonitzat per Jean Seberg i Jean-Paul Belmondo, ideat per François Truffaut. Una reunió històrica de talents irrepetibles.Un homenatge als creadors de moments fonamentals de la història del cinema. En present, una reconstrucció gens nostàlgica, una celebració, un homenatge delicat. 

Filmin. 10/10

 

PEL·LÍCULA 'L'ESTRANGER'

L'estranger. Direcció: François Ozon.

França, 2025

Nova adaptació de la novel·la homònima d'Albert Camus. Argel, 1938.  Meursault (Benjamin Voixin innoblidable), un modest empleat d'uns trenta anys, assisteix al funeral de la seva mare sense vessar una llàgrima. L'endemà inicia una relació amb Marie, una companya de treball, i torna a la seva rutina amb aparent normalitat. Però la seva vida es veu alterada pel seu veí, Raymond Sintès (Pierre Lottin, guanyador de l'Oscar per aquesta interpretació), que l'involucra en assumptes personals obscurs. Sota un sol sufocant, en una platja deserta, una trobada fortuïta desencadena un tràgic succés. Ritme narratiu, estètica, interpretacions: 10/10

PEL·LÍCULA 'FRANZ KAFKA'

Franz Kafka [Franz]
Direcció: Agnieszka Holland
República Txeca, 2025 

    
Biopic de Franz Kafka (1883-1924), l'emblemàtic escriptor txec d'origen jueu en llengua alemanya. Un mosaic calidoscòpic sobre l'empremta que va deixar al món, des del seu naixement a la Praga del segle XIX fins a la seva mort a la Viena després de la Primera Guerra Mundial. Desenvolupament narratiu caòtic, brilla quan recrea visualment les paraules de Kafka. L'actor Idan Weiss té una gran semblança física amb la imatge que ens ha arribat de l'escriptor. Filmincat. 7/10

PEL·LÍCULA 'MAI MÉS'

Mai més [Never Alone] [Ei koskaan yksin]

Protagonista: Villa Virtanen 

Direcció: Klaus Härö. Finlàndia, 2024

Basada en el llibre Setä Stiller: Valpon ja Gestapon välissä, de Rony Smolar. Drama nòrdic que tracta  el coratge individual contra la barbarie i la resistència davant de l'Holocaust. A Helsinki, 1942,  mentre el país coopera amb l'Alemanya nazi, l'empresari jueu Abraham Stiller (1885-1972) descobreix que les autoritats planegen deportar un grup de refugiats jueus cap a una mort segura. Tot i les pressions polítiques, del risc personal i de la indiferència generalitzada,  emprèn una lluita arriscada per protegir-los i impedir que els serveis de seguretat finlandesos lliurin en secret els refugiats jueus a la Gestapo. 

Filmin.  9/10

PEL·LÍCULA 'UN HIVERN A SOKCHO'

Un hivern a Sokcho. Direcció: Koya Kamura 
França-Corea del Sur, 2024

Drama hivernal i melanconiós basat en la novel·la homònima d'Elisa Shua Dusapin. Retrata la intimidad en el procés d'adaptació i acceptació del context individual. Entre els paisatges nevats de Sokcho, un petit poble costaner de Corea del Sud, una jove de vint-i-cinc anys que treballa en una pensió i un novel·lista  gràfic francès que s'hi allotja en busca de inspiració inicien un estrany i delicat vincle. Comencen a explorar plegats les seves identitats i ferides, s'observen mútuament i van construint un enllaç fràgil mentre l'hivern cau sobre el poble. A la primavera cadascú es trobarà amb la seva realitat, i l'afrontarà transformat amb el que han après de l'altre. Filmin. 9/10

CINEMA 'UNA BATALLA TRAS OTRA'

Una batalla tras otra [One Battle After Another]
Direcció: Paul Thomas Anderson 
Estats Units, 2025

A l'Amèrica del Nord actual, un exrevolucionari, després d'anys apartat de la lluita, es veu obligat a tornar a l'acció en un ambient de corrupció, racisme, tensió política i violència militar. Una història coral explicada des del punts de vista de diferents personatges que hi aporten acció, drama, humor, alternant el ritme i el to narratiu.  Interpretacions antològiques de Leonardo DiCaprio, Benicio Del Toro, Sean Penn, Teyana Taylor, Regina Hall, Wood Harri. Oscar a la millor pel·lícula, 2025.

Filmin. 8/10

 

MUSICAL 'ÀNIMA', AL TEATRE TÍVOLI DE BARCELONA

 

Ànima 

Autoria: Blanca Bardagil, Oriol Burés, 

Víctor G. Casademunt i Marc Gómez. 

Idea original: Oriol Burés.Text: Blanca Bardagil. Lletres de les cançons: Blanca Bardagil i Marc Gómez. Música: Adrià Barbosa. Direcció: Oriol Burés,Víctor G. Casademunt i Gara Roda. Direcció musical: Gerard Alonso. 

Teatre Tívoli, Barcelona. Musical de gran format. Fet i produït a Catalunya. Excepcional en tots els sentits. Millor encara que quan es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya fa dos anys. La protagonista és la Greta, una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula  La Blancaneu i els set nans, la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona.  La història i la qualitat del conjunt té incentius per emocionar a tots els públics. 10/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

PEL·LÍCULA 'SIRAT'

Sirât. Direcció: Oliver Laxe, 2025

Una noia ha desaparegut fa mesos i el seu pare (interpretat per l'actor Sergi López) i el seu germà (el nen Bruno Núñez Arjona) s'embarquen a recercar-la. La informació que van obtenint els porta a una festa rave perduda en un desert del sud del Marroc. Reparteixen la foto de la noia envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. El relat enfoca el col·lectiu de nòmades amb respecte per la voluntat de trencar amb les normes imposades per la societat. El pare protagonista fa un viatge sensorial, en l'intent d'entendre el món de la seva filla. El cansament que mostra l'actor Sergi López en el transcurs de tota la història no només és versemblant, sinó ben real. L'equip de filmació va patir una tempesta de sorra.

La pel·lícula es va estrenar en competició al Festival de Cinema de Canes, 2025, on va guanyar el Premi del Jurat. 

Movistar + 8/10 

PEL·LÍCULA 'MI AMIGA EVA'

Mi amiga Eva 
Direcció: Cesc Gay, 2025

Intèrprets: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Bravo! Una història esplèndida de sentiments íntims, que no permet que traguem els ulls de la pantalla en cap moment de la protagonista (magnètica, Nora Navas), emfocada discretament per la banda de l'humor. En un viatge de negocis a Roma, l'Eva s'adona de com és d'insípid el seu matrimoni després de més de vint anys de convivència. De tornada a Barcelona, trenca amb la vida que portava i s'enfronta a la recerca d'un enamorament que la faci vibrar. Ús de la llengua catalana gairebé inexistent.
Movistar + 9/10

PEL·LÍCULA 'MÜNTER I L'AMOR DE KANDINSKI'

Münter i l'amor de Kandinsky
Direcció: Markus Rosenmüller. Alemanya, 2024

Wassili Kandinski (1866-1944) i Gabriele Münter (1977-1962) són els protagonistes d'aquest biopic que explica la història d'amor i desamor que va canviar per sempre la història de l'art. Münter era alumna de Kandinski. Entre pinzells, viatges per pintar a l'aire lliure va néixer una passió que els va unir com a amants i com a còmplices creatius a la recerca d'una estètica pictòrica. 

Mentre a Kandinsky li va arribar la fama i el reconeixement artístic i econòmic, Münter va resistir traïcions del geni turmentat i es va negar a desaparèixer de la història de la pintura.

Filmin 8/10

 

PEL·LÍCULA 'THE QUIET GIRL'

The Quiet Girl [An Cailín Ciúin] 
Guió i direcció: Colm Bairéad. Irlanda, 2022

Adaptació cinematogràfica del relat curt Tres llums, de Claire Keegan. Tracta els complexos vincles familiars i la capacitat de superar el dol. L'acció s'ambienta al camp irlandès, el 1981. Cait (Carrie Crowley) és una nena de nou anys desatesa pels seus progenitors. Forma part d'una família nombrosa i disfuncional. S'acosta un nou part de la mare i envien la petita a la granja d'uns parents llunyans, desconeguts.  En aquesta llar hi regna l'afecte i no sembla haver-hi secrets. Al mateix ritme pausat amb què es va fent lloc al cor de la parella que l'acull, la Cait descobreix el drama silenciós que viuen. 

Amb aquesta pel·lícula, Irlanda va ser nominada per primera vegada a l'Oscar (Millor llargmetratge internacional.)  Filmin. 9/10 

 

PEL·LÍCULA 'EL QUADRE ROBAT'

El quadre robat  [Le tableau volé]
Direcció: Pascal Bonitzer. França, 2024

Egon Schiele. Autumn Sun (1914)

Coicidint amb el robatori de joies al Museu Louvre de París, s'estrena El quadre robat, inspirada en fets reals. L'acció se situa en l'actualitat, quan un subhastador localitza Autumn Sun (1914),  del pintor d'Egon Schiele, a casa d'un treballador de la neteja de Mulhouse, que el té per una andròmina per llençar.  La pintura és una obra mestra desapareguda el 1939, saquejada pels nazis.  El quadre robat explora la memòria històrica sobre l'espoli d'obres d'art (hi ha molts casos pendents de resoldre, encara ara,  als tribunals de França, Àustria i Estats Units), el mercat de l'art i les diferències de classe. Explicada amb tocs d'humor des d'una mirada poc convencional sobre la rivalitat professional. Un repartiment exquisit: el subhastador André Masson (a càrrec de l'actor Alex Lutz);  Bertina, la seva exesposa i sòcia ocasional (Léa Drucker); i Aurore (Louise Chevillotte), la becària que coneix el submon de les subhastes molt més del que aparenta saber-ne. Filmin. 9/10