'BOUVETØYA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Bouvetøya (La necessitat d'una illa), d'Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. Tècnic de so:  Damien Bazim. Direcció: Julio Manrique. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Espectacle en format de conferència dramatitzada. En el context distòpic del 2030, un grup d'amics i coneguts projecten fugir en expedició a Bouvetøya, l'illot volcànic enmig de l'oceà Atlàntic. Han passat la segona pandèmia, que ha tingut la població reclosa vuit mesos. S'hi sumen greuges: la crisi financera, la crisi de l'habitatge, la crisi del mercat de treball i la crisi cultural. Pretenen que l'expedició sigui un punt i a cap que els ajudi a encarar-se al futur. Hi deixen com a testimoni una càpsula del temps  amb el lema: “La matèria dels somnis / 2030-2080”, inspirat en la frase «Som de la mateixa matèria de la qual es fan els somnis.» de La tempestat, de William Shakespeare.  

Un treball íntim, amb els noms propis dels intèrprets i connexió amb la mare de l'actor Andrew Tarbet i la mare de l'actor Marc Rodríguez —presents les dues, com a espectadores, a l'estrena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

CAIXMIR I LADAKH, DE JOAN RAMELL

Cada viatge reescriu el mapa del jo
Ranjit Oskote (Bombai, 1969)

El fotògraf d'art Joan Ramell ha viatjat per tercera vegada a l'Índia. En contrast amb l'estiu extremadament calorós mediterrani, el destí l'ha portat al fred del  Ladakh i a creuar els territoris abruptes de l'Himàlaia. N'ha seleccionat unes imatges excepcionals que recull en dos opuscles: Ladakh. Paisatges de l'Himàlaia, fotografies de la natura magnificent, sense altre text que  la referència de localització; i Caixmir i Ladakh, fotografies i anotacions del viatger que suggereixen el context de l'instant fotografiat.  Una joia.   

Stupes de Zangla, vall de Zankar (Ladahh) 

Foto: © Joan Ramell 2026

 Stupes. Funció espiritual: Són llocs de veneració on es guarden objectes associats amb Buda o mestres espirituals. Els budistes les voregen en el sentit de les agulles del rellotge mentre mediten. Representen la ment il·luminada de Buda i els elements de la naturalesa (terra, aigua, foc, aire i espai). Materials: pedra, maó o fang compactat i palla. A causa del clima de desert fred, el fang no es desfà i les estructures poden aguantar dempeus durant centenars d'anys. 

Gaudeixo d'aquestes fotografies d'art i de les proses poètiques que s'hi inspiren i em convoquen a saber-ne més sobre les imatges que el viatger ha escollit per compartir i dels relats i impressions que les contextualitzen. En aquest viatge, Joan Ramell ha fotografiat la façana de la realitat de persones i pobles de Ladakh, a l'extrem nord-oest de l'Índia. A més de mil quilòmetres, a la mateixa serralada, a la zona que limita amb el Tibet, la glacera de Lang Tang s'ha desprès i ha arrossegat gel, aigua, roques i sediments cap al fons de la vall. Ha arrasat pobles sencers. L'impacte humà ha estat de dos-cents morts i centenars de desapareguts. Les fotografies del viatger i l'actualitat ens fan entendre la dificultosa convivència dels humans amb la imponent serralada de l'Himàlaia.

 

L'home vessa aigua sobre l'aigua en un gest 

que no és inútil: retorna al riu sagrat l'aigua

que li ha sobrat després de rentar-se l'ànima. 

Joan Ramell 

 

contacte

MOR RATKO MLADIC, EL CARNISSER DELS BALCANS

Mor en una presó de La Haia Ratko Mladic (Božanovići, 12-III-1942 - La Haia, 27-VIII-2026), conegut com el «Carnisser dels Balcans». Va ser executor d'atrocitats contra la població civil com la masacre de Srebrenica i del setge de la ciutat de Sarajevo durant la Guerra de Bòsnia (entre abril de 1992 i desembre de 1995).

Un mes després de la declaració d'independència de Bòsnia i Hercegovina, Ratko Mladić, cap de l'Estat major de l'exèrcit de la República Srpska va ordenar el bloqueig de la ciutat de Sarajevo, tancant el trànsit tant dins com des de fora de la ciutat, i el tall del subministrament d'aigua i electricitat. La població va ser bombardejada amb obusos i trets indiscriminats de franctiradors durant quatre anys. 

Ciutadans de tot el món vam tenir informació en directe del que s'esdevenia a la Guerra de Bòsnia, la primera guerra televisada de la història. Davant de periodistes, a cara descoberta, Ratko Mladic manava separar en dos grups els ciutadans desnerits que enviaria a afusellar dels que salvava per enviar-los a fer treballs forçats. No era una ficció el que mostraven les càmeres, era una realitat esfereïdora. 

Vegeu el relat L'adagio d'Albinoni on evoco l'horror del setge de Sarajevo. Dedicat a la memòria de Jordi Pujol i Puente, reporter gràfic barceloní mort per la metralla d'una granada a Sarajevo. 

LA FIGUERA DE MORO, ÚLTIMS DIES

Figuera de moro parasitada de caparreta vermella.

© Paüls, 2026 

Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan afectades per la plaga de la caparreta vermella de l'opuntia (Dactylopius opuntiae), un insecte hemípter que parasita aquest cactus en exclusiva i en produeix la dessecació irreversible.

Vegeu: Figuera de moro 

a «Menuda natura» 

Les figueres de moro formen part del paisatge mediterrani, especialment als marges de carreteres, vies de tren i penya-segats marítims. Originàries de Mèxic,  importades pels colonitzadors del Nou Continent a partir del segle XV. De propagació fàcil i creixement ràpid. És resistent a la sequera, i això ha facilitat que creixessin al medi natural, on ha esdevingut invasora. 

Ara i aquí les figueres de moro estan malmeses als talussos i a les rieres, però el debat públic és inexistent. Les administracions no actuen atenent criteris científics i legals: Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores [Reial decret 630/2013]. Per llei, doncs, l'administració té prohibit protegir aquesta planta o destinar fons públics a salvar-la. 

Les figueres de moro potser no s'extingiran del tot, però el paisatge canviarà per sempre. Previsiblement, les zones seques seran recolonitzades per matollars autòctons mediterranis (com el llentiscle, l'arboç o el margalló).  

* * 

Sobre la caparreta vermella de l'opuntia. 

¿Què en sabem de la caparreta vermella de l'opuntia que mata les figueres de moro? L'insecte viu protegit per una secreció de cera blanca d'aspecte cotonós i s'alimenta xuclant la saba de les fulles de la figuera de moro. Es propaga pel vent mitjançant uns fils sedosos que emeten les larves. 

Aquest insecte produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida.  

Ens hauríem de preguntar per quin motiu, precisament ara, les figueres de moro naturalitzades aquí després de més de cinc-cents anys, la caparreta vermella s'hi ha multiplicat sense fre i les mata. ¿On són els moixons que tenien l'insecte d'aliment? Fem-nos preguntes. Indaguem, que van mal dades.

* * 

Vegeu:  Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010)

Històries de com la recerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta vermella i la figuera de moro arreu del món. 

CASTELLERS DE VILAFRANCA, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

 

Una metàfora viva de com la cultura catalana 

entén la comunitat, la força compartida 

i la confiança mútua.

JOAN RAMELL 

   

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) va assistir a un assaig general (12 de juny) de la colla dels Castellers de Vilafranca. Al local social de la colla, tres-centes persones castelleres de totes les edats potser hi assajaven un pilar, potser un carro gros o potser el tres de deu amb folre i manilles, castell de gamma extra que la colla de la camisa verda acaba de fer a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. 

Ramell plasma l'experiència singular d'aquesta estada en un opuscle amb fotografies acompanyades d'impressions escrites en forma de proses poètiques.

 

 ... l'espectacle de l'equilibri treballat 

i l'esforç per vèncer la verticalitat. J. R.

 

Hi aplega imatges que recullen detalls significatius de l'esforç col·lectiu, del coixí de la pinya defensant l'estructura. I també, l'ambient, les interioritats (les sabates al vestidor, la faixa ben fixada, les xarxes d'assaig (l'estructura necessària per aprendre a volar, diu),  els sons, la concentració, els moviments i les flaires (Els peus descalços s'impulsen per ascendir mentre ballen en l'aire). La suggestió dels sentits. Finet, finet! 

L'autor difon les seves creacions en suports i formats diversos. Vegeu: https://www.joanramell.com/ Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 

 

**

 

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

PLATÓ DESERT GENERA COLLITA, IMPRESSIONS DE JOAN RAMELL

 

ILLES FÈROE, DE JOAN RAMELL 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

PEL·LÍCULA 'MIRALLS NÚM. 3'

Miralls núm. 3
Direcció: Christian Petzold. Alemanya, 2025

El títol Miralls núm. 3 s'inspira en una obra de Maurice Ravel, concretament la peça Una barca a l’oceà, metàfora de l’estat emocional erràtic de la protagonista. La Laura (a càrrec de l'actriu Paula Beer), una noia estudiant de música, pateix un accident de cotxe en el qual mor el seu xicot. La socorre la Betty (Barbara Auer), una dona que viu a peu de carretera i n'ha estat testimoni. Durant nou dies la Laura és acollida a casa de la Betty i estableix vincles inesperats tant amb ella com amb el seu home i el fill comú que viuen fora i només utilitzen el garatge com a taller. Els tres la tractem com si fos de la família i troba consol i suport per tornar a encarrilar la seva vida. I, a poc a poc, s'adona que amaguen un secret dolorós. Els espectadors sabem, des de l'inici per alguns detalls, de què es tracta i esperem amb ànsia el moment que la noia ho sabrà. Narrativament, hi falten dades importants que fan la història inversemblant, com ara on és la família i els amics de la jove protagonista, que no es fan present ni tant sols se'ls esmenta.  

Pel·lícula estrenada a la Quinzena de Cineastes del Festival de Cinema de Cannes, 2025. Filmin. 8/10 

 

SÈRIE 'L'UNIFORME'

Sèrie L'uniforme
Direcció: Oscar Dyekjær Giese 

i Anders Frithiof August. Dinamarca, 2026

La sèrie L'uniforme és un thriller de producció danesa que enfoca les conseqüències del monopoli de la violència per part de la policia.  Un cadet en pràctiques dispara l'arma reglamentària i mata un home. El cas indigna la ciutadania que no té en gaire bon concepte el cos de les forces de l'ordre. S'obre una investigació per descobrir no tant què va passar, sinó per què va passar. Cadascú ha d'assumir les conseqüencies de les seves decisions. Però la direcció de l'acadèmia rep pressió política i provoca una lluita pel control del futur de la policia.

Filmin. 6 episodis de 50 min.  9/10

'FOREVER', AL TEATRE CONDAL

Forever. Autoria i dramatúrgia: Iñaki Rikarte, José Dault, 
Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo.  Direcció: Iñaki Rikarte. 
Cia. Kulunka. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. 

De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine i aquesta temporada Solitudes. Ara, la trilogia es tanca amb la tragèdia Forever.  Tres espectacles de teatre gestual singulars, no només perquè els intèrprets fan múltiples personatges sempre cofats amb màscares expressives, sinó pel contingut sensible que s'hi desenvolupa sense paraules. 

Forever parla de la família i de com els conflictes que van sobrevenint allunya la parella cada vegada més de la vida meravellosa que imaginaven junts. S'inicia amb dos joves que desitgen un fill i, per fi, arriba. En un salt en el temps trobem la família al complet: el fill adolescent amb discapacitat i el pare i la mare concentrats a estimar-lo i a educar-lo. 

Sense paraules, la il·luminació i la música creen atmosferes que embolcallen els cossos dels personatges. A la plataforma giratòria de la vida familiar només s'hi mouen tres intèrprets, però es posen a la pell d'un gran nombre de personatges a més dels protagonistes: el repartidor de pizzes, la segona parella del pare, la mitja dotzena de galifardeus d'escola o d'institut que fan la vida impossible al protagonista de la història... A voltes ens fan somriure, a voltes ens fan caure les llàgrimes.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'L'AGENT SECRET'

L'agent secret
Direcció:  Kleber Mendonça Filho

Brasil, Alemanya, França, Països Baixos, 2025

Cinema de denúncia. Thriller polític situat al 1977 en plena dictadura militar brasilera. Marcelo (interpretat per l'actor Wagner Moura), un docent vidu que fuig d'un passat tèrbol, torna a la ciutat de Recife, amb l'esperança de refer la seva vida. Se succeeixen fragments de realitat que refan episodis de la vida d'aquest investigador científic, agent secret, la pèrdua de la seva dona i l'intent de retrobar-se amb el seu fill que viu amb els avis. Ben aviat, però, s'adona que la ciutat no és el refugi que buscava: les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort planen sobre ell.

Durada: 160 minuts. Pel·lícula nominada a quatre premis Oscar i guanyadora del premi FIPRESCI de la crítica internacional, del premi a la Millor direcció i al Millor actor, al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2025. I una rècula de premis internacionals més. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'L'ARQUITECTE'

L'arquitecte  [L'inconnu de la Grande Arche]
Direcció: Stéphane Demoustier
França, 2025

L'expressió "L'home desconegut de la Grande Arche" fa referència a l'arquitecte danès Johan Otto von Spreckelsen (1929-1987), que va guanyar el concurs internacional convocat per François Mitterrand el 1983 per dissenyar l'icònic monument de La Défense a París. El monument allarga l'Eix històric de París que va del Museu del Louvre passant per l'obelisc de la plaça de la Concorde i l'Arc de Triomf. 

El concurs va ser cobejat pels grans estudis —s'hi van presentar 484 projectes anònims arribats d'arreu del món—, el guanyador va ser, sorprenentment, Johan Otto von Spreckelsen, un professor d'arquitectura danès que fins aleshores només havia construït casa seva i tres petites capelles. De sobte aquest arquitecte es va trobar al capdavant d'un projecte colossal i ben aviat es va adonar que preservar la seva visió no seria fàcil. Va començar aleshores el veritable pols entre l'art i el poder. 

L'arquitecte Spreckelsen va morir el 1987, va succeir-lo l'arquitecte Paul Andreu que va garantir l'acabament de l'Arc tal com s'havia projectat. L'Arc de la Défense va ser inaugurat el juliol de 1989, any del bicentenari de la Revolució Francesa i en ocasió de la cimera del G-7. 

La pel·lícula de la construcció de l'Arc de la Défense o Grande Arche és una interesant lliçó d'història, sense ser pròpiament un documental. 

L'Arc de la Défense és un cub buidat al centre de 112 m de longitud, 106,9 m d'ample, per a una alçada de 112 m. Sobre les seves cares exteriors, l'Arc està recobert de plaques de vidre de 5 cm de gruix, tractades especialment per impedir qualsevol deformació òptica i resistir vents de gran potència. Els altres paraments són recoberts de plaques de marbre blanc de Carrara i de granit gris. Muntat sobre 12 pilars posats sobre gats hidràulics per permetre de suportar el subsòl fràgil la seva massa de 300.000 tones.

PEL·LÍCULA 'ÀGUILES DEL CAIRE'

Àguiles del Caire [Eagles of the Republic]
Direcció: Tarik Saleh. França i Suècia, 2025

Retrat crític del règim egipci actual. La pel·lícula segueix George Fahmy (a càrrec de l'actor Fares Fares), un popular actor egipci que és obligat per les autoritats a protagonitzar una pel·lícula propagandística sobre el president Abdelfatah al-Sisi. La seva negativa inicial desencadena amenaces contra ell i la seva família, fet que l'empeny a acceptar el paper i el situa al centre d'una trama de vigilància, conspiracions polítiques i lluites pel poder dins de l'Estat. Inicia un romanç amb la misteriosa esposa del general que supervisa el projecte. 

Pel·lícula seleccionada a la secció oficial del Festival de Cannes 2025. 

Filmin 8/10

'SOLITUDES', DE KULUNKA TEATRO, AL CONDAL

Solitudes. Autoria i dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cármaco. Direcció: Iñaki Rikarte. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Recomanat a partir de 14 anys. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. 

De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine, on enfocava la malaltia de l'Alzheimer.  Retrobem ara a Solitudes la poesia d'aquests creadors i portadors de capgrossos que es mouen precisos i ens emocionen sense paraules. En aquest espectacle el tema és la solitud de la vellesa, explicat a partir d'un home que es queda sense companya de joc (de vida), quan mor la seva parella. Intenta que el fill i la neta juguin a cartes amb ell, però tant ells com la resta de persones de l'entorn viuen la seva solitud particular. Ens hi veiem representats i les llàgrimes ens acompanyen quan tota la platea aplaudim dempeus. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*     

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'WASTED LAND', AL TEATRE LLIURE

Wasted Land. Concepte i direcció: Ntando Cele 

Festival Grec 2026 

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

L'espectacle de l'artista multidisciplinar Ntando Cele (Durban, Sud-àfrica, 1980) adopta una part del títol del poema —de 434 versos— que va fer cèlebre T. S. Eliot, publicat el 1923, Wasted Land (Terra gastada, en la traducció de Joan Ferraté). A l'escenari, piles de roba usada i un vídeomapatge de paisatges de terres cremades, ermes. Ntando Cele i tres actrius-cantants il·lustren els moments més suggerents de l'espectacle amb cançons de protesta, adaptades pel músic i compositor egipci Wael Sami Elkholy.  Després d'una hora justeta, el format performatiu per desenvolupar l'apocalipsi a causa de l'emergència climàtica, amb un presumpte humor subtil, no connecta amb el públic. El missatge de la sostenibilitat urgent arriba feble,  per la forma teatral gens elaborada amb què es presenta. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'BARCELONA. CIUTAT I TEATRE', AL BORN

Exposició: Barcelona. Ciutat i teatre.

Born CCM (Plaça Comercial, 12)

L'exposició Barcelona: ciutat i teatre que hem pogut veure al Born Centre de Cultura i Memòria explora de quina forma els escenaris teatrals han transformat l'urbanisme de la ciutat. 

Una excel·lent combinació de material tècnic en un recorregut didàctic il·lustrat amb fotografies, maquetes i audiovisuals. Des dels teatres de sala i alcova als segles XVII i XVIII fins als teatres de petit format contemporanis. S'hi enfoca el paper social i artístic dels teatres dels ateneus, des del seu origen fins als casos del Teatre Lliure a la Cooperativa La Lleialtat a Gràcia, l’Antic Teatre al Círculo Obrero San José o la Sala Beckett a la Cooperativa Pau i Justícia al Poblenou. S'hi mostra l’ús escènic d’espais en principi no pensats per al teatre, com les esglésies, a mitjan segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, fins a l’actual espai de La Perla 29, a l’antic Hospital de la Santa Creu. A més dels grans teatres públics, resulta molt interessant la reconstrucció o actualització de serveis dels espais teatrals barcelonins en els darrers trenta anys. 

Exposició comissariada amb fons del Museu de les Arts de l'Espectacle. La mostra és part de la programació que acompanya la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, que enguany correspon a Barcelona.

Exposició oberta fins al 30 d'agost de 2026.

'L'ALBADA', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

L’Albada. Autor: Jaume Viñas. 

Coproducció de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona 2026. 

Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona

Des de l'inici de la Guerra civil als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Quatre hores d'espectacle i n'hi ha per ben poca cosa.  El que s'hi explica ens remet —lleugerament, sense aprofundir— amb el que ens han explicat a casa i al record de la història social viscuda. Relliga els episodis dispersos,  l'Alba, de 20 anys criada en un orfenat i que el 1992 fa un treball de recerca a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. Amb onze intèrprets que es posen a la pell d'una quarantena de personatges, es van succeint amb pinces fragments de la supervivència de dues generacions: guerra, Dictadura, condemnes a mort, botxí, Transició, fosses comunes per explorar, el silenci dels perdedors, Arxiu de Salamanca, represa cultural... I els espectadors clavats als seients amb la sensació que qui molt abraça, poc estreny. Una recopilació final (Bravo!, Clara Mir) per enllaçar i donar sentit a totes les parts disseminades. En volem més. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

PEL·LÍCULA 'BALANDRAU, VENT SALVATGE'

Balandrau, vent salvatge

Guió de  Danielle Schleif a partir del llibre 3 nits de torb i 1 Cap d'Any: crònica d'una tragèdia al Pirineu, de Jordi Cruz. 

Música original: Arnau Bataller
Direcció: Fernando Trullols, 2026     

 

Repartiment: Álvaro Cervantes, Bruna Cusí, Marc Martínez, Eduardo Lloveras, Àgata Roca, Anna Moliner, Pep Ambròs, Francesc Garrido, Jan Buxaderas, Corentin Lobet, Rai Borrell.

 

El 30 de desembre de 2000 deu persones van perdre la vida al Pirineu intentant escapar d'un torb d'intensitat excepcional [150 Km.] La pel·lícula Balandrau, vent salvatge adapta la desoladora història del grup de cinc d'excursionistes sorpresos per la força desfermada de la natura quan feien l'ascens de Balandrau [2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès.]  Quan van enfilar l'ascensió feia un matí assolellat  i de temperatura hivernal nornal per a la qual portaven protecció adient. En qüestió de minuts es fa desfernar un vent torb extrem i va baixar la temperatura a -40º.  Van intentar recular enmig de la tempesta, sense visibilitat. Després de tres dies i tres nits, només es va rescatar viu un dels excursionistes [Josep Maria Vilà, bioquímic, aleshores de 27 anys.] Balandrau, vent salvatge transmet el patiment de cada excursionista, l'angoixa dels familiars que esperaven notícies i del risc que van emprendre els bombers pel rescat. Emotiva. Sòbria. Brillant repartiment coral.

  

PRESENTACIÓ DE 'VEUS I MIRADES. LA FESTA MAJOR DE REUS EN PRIMER PLA'

Veus i mirades. La Festa major de Reus en primer pla, desè llibre que surt de la factoria del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, auspiciat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Les fotografies són d'Arnau Fernández Alegre. L'edició ha estat coordinada per Carme Puyol Torres. Edita el llibre la Cambra de la Propietat Urbana de Reus,  en commemoració dels 70 anys dels gegants japonesos del seguici festiu de la ciutat.

Fotògraf, escriptores, editors i representants de l'ajuntament reusenc.

Presentació del llibre Veus i mirades

a la Cambra de la Propietat Urbana. Reus, 18-VI-2026

La meva aportació a la publicació: 

Vitxet, rebel·la't, si pots (El gegant Vitxet) i

A bona campana, bon batall (Els Campaners) 

*

ESCOLTEU el relat Vitxet, rebel·la't, si pots.

ESCOLTEU el relat A bona campana, bon batall.  

Veu: Andreu Sotorra

 

***

 

 

HEMEROTECA

 

 

PEL·LÍCULA 'EL PASTÍS DEL PRESIDENT'

El pastís del president [Mamlaket Al-Qasabaka]
Direcció: Hasan Hadi. Iraq, 2025

Iraq, anys 90. Realitat asfixiant imposada a la població per la dictadura de Saddam Hussein. Lamia, una nena de nou anys, ha de fer un pastís obligatori (altrament, presó o mort) per celebrar l'aniversari del president. Reunir els ingredients per fer un coc: farina, ous, sucre i llet es converteix en una història de supervivència. El que s'hi explica emociona per la profunditat i la simplicitat expositiva. El paisatge urbà bigarrat de Bagdad i l'entorn rural estan magníficament fotografiats en aquesta emotiva faula de la petita heroïna en un entorn de por i repressió.

La pel·lícula va ser candidata a Millor Pel·lícula Internacional per Iraq. Guanyadora de la Càmera d'Or a la millor òpera prima i el Premi del Públic a la Quinzena dels Cineastes al Festival de Cannes 2025, entre d'altres distincions.
Filmin. 9/10

SÈRIE 'EL CAS DE LAURA STERN'

El cas de Laura Stern [L'affaire Laura Stern] 

Creació: Frédéric Krivine i Marie Kremer

Direcció: Akim Isker. França, 2026

Sèrie francesa que explica com la protagonista (a càrrec de Valérie Bonneton), una farmacèutica corrent, feliçment casada, mare de dues criatures petites, es converteix en assassina d'homes violents. Funda una associació —Femmes Debout— de suport a dones que pateixen maltractament. Traumatitzada pel feminicidi d'una de les dones que protegia i indignada per la innacció de la policia i la justícia, decideix arribar fins a les darreres conseqüències. El sistema no funciona, però la sèrie planteja un conflicte moral que ens fa preguntar com reaccionem davant d'una injustícia. Una pregunta delicada que incomoda. 

Filmin. 4 episodis de 50 min. 9/10

PEL·LÍCULA 'MAI MÉS'

Mai més [Never Alone] [Ei koskaan yksin]

Protagonista: Villa Virtanen 

Direcció: Klaus Härö. Finlàndia, 2024

Basada en el llibre Setä Stiller: Valpon ja Gestapon välissä, de Rony Smolar. Drama nòrdic que tracta  el coratge individual contra la barbarie i la resistència davant de l'Holocaust. A Helsinki, 1942,  mentre el país coopera amb l'Alemanya nazi, l'empresari jueu Abraham Stiller (1885-1972) descobreix que les autoritats planegen deportar un grup de refugiats jueus cap a una mort segura. Tot i les pressions polítiques, del risc personal i de la indiferència generalitzada,  emprèn una lluita arriscada per protegir-los i impedir que els serveis de seguretat finlandesos lliurin en secret els refugiats jueus a la Gestapo. 

Filmin.  9/10