MUSEU DEL DISSENY: PREMIS DELTA 2026

Premis Delta 2026. Organitza: ADI-FAD

Museu del Disseny Barcelona 

L'exposició Premis Delta 2026 reuneix 180 productes seleccionats i les peces guardonades d'aquesta edició dels premis. La mostra inclou objectes dissenyats durant els dos darrers anys i commemora també els 50 anys de les Medalles Delta, que reconeixen els projectes finals de Grau i Màster de joves estudiants, així com els projectes destacats a l'àmbit cultural amb els Premis Delta Cultura. Un conjunt espectacular que mostra la innovació i la vitalitat del disseny industrial contemporani.

Organitzada per categories, l'exposició va més enllà d'un recull de productes i ofereix una panoràmica de l'actualitat del disseny industrial. Tot ha estat dissenyat, des d'una capsa per contenir un moble fins a una esponja del lavabo. La selecció posa en relleu l'excel·lència de la professió mitjançant objectes que aporten valor als usuaris, respecten l'entorn i reflecteixen bones pràctiques professionals i industrials. Interessant per conèixer els objectes que aviat es trobaran al mercat i aproparan el disseny al dia a dia de la ciutadania. 

Exposició oberta fins al 6 de setembre de 2026

EXPOSICIÓ ´ÍNDEX BLAU', D'ANTONIO BARAHONA

Antonio Barahona (Sevilla, 1984) dibuixa l'arquitectura
domèstica dels celoberts; pinta l'exuberància de la vegetació

a recer, la llum matisada sobre cada fulla.

Interior de gloria.  © Antonio Barahona

Oli, 40 x 60 cm

Patio andaluz.  © Antonio Barahona.
Oli, 60 x 90 cm

«Perquè el futur és una cosa molt antiga» 

 

 

Sala Parés, Barcelona  

Exposició ÍNDEX BLAU 

oberta fins al 12 de setembre de 2026 

EXPOSICIÓ 'BARCELONA. CIUTAT I TEATRE', AL BORN

Exposició: Barcelona. Ciutat i teatre.

Born CCM (Plaça Comercial, 12)

L'exposició Barcelona: ciutat i teatre que hem pogut veure al Born Centre de Cultura i Memòria explora de quina forma els escenaris teatrals han transformat l'urbanisme de la ciutat. 

Una excel·lent combinació de material tècnic en un recorregut didàctic il·lustrat amb fotografies, maquetes i audiovisuals. Des dels teatres de sala i alcova als segles XVII i XVIII fins als teatres de petit format contemporanis. S'hi enfoca el paper social i artístic dels teatres dels ateneus, des del seu origen fins als casos del Teatre Lliure a la Cooperativa La Lleialtat a Gràcia, l’Antic Teatre al Círculo Obrero San José o la Sala Beckett a la Cooperativa Pau i Justícia al Poblenou. S'hi mostra l’ús escènic d’espais en principi no pensats per al teatre, com les esglésies, a mitjan segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, fins a l’actual espai de La Perla 29, a l’antic Hospital de la Santa Creu. A més dels grans teatres públics, resulta molt interessant la reconstrucció o actualització de serveis dels espais teatrals barcelonins en els darrers trenta anys. 

Exposició comissariada amb fons del Museu de les Arts de l'Espectacle. La mostra és part de la programació que acompanya la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, que enguany correspon a Barcelona.

Exposició oberta fins al 30 d'agost de 2026.

EXPOSICIÓ 'PICASSO XIPRE', AL MUSEU PICASSO

 

L’exposició de ceràmiques Picasso Xipre. Trobades amb la ceràmica del Mediterrani presenta una selecció d’obres procedents de museus i col·leccions d’arreu d’Europa, entre les quals destaca una representació significativa de les col·leccions pròpies del Museu Picasso de Barcelona i del Departament d’Antiguitats de Xipre.

 

© Pablo Picasso. 

Dansaires fent rotllana, 1956

Picasso no va visitar mai Xipre. L'artista va conèixer les antiguitats xipriotes a través de les col·leccions del Museu del Louvre i d'altres col·leccions museístiques europees. El fil conductor d'aquesta exposició de ceràmiques és la reflexió sobre la manera com Pablo Picasso va copsar els aspectes formals —hibridació d'estils, fusió de figures humanes i animals— i simbòlics de l’art antic xipriota. 

 

Exposició oberta fins al 27 de setembre de 2026 

CASA BATLLÓ OBRE LA TERCERA PLANTA

Història de la Casa batlló i la seva tercera planta:
https://privaterooms.casabatllo.es/ca/la-historia/

S'obre per primera vegada al públic la tercera planta de la Casa Batlló, després d'una restauració minuciosa que uneix història i mirada contemporània. Es mostra l'esplendor arquitectònic original de l'últim habitatge de la casa concebut per Antoni Gaudí. Una arquitectura domèstica innovadora, lluminosa i funcional. Un habitatge històric que és un testimoni únic de la vida burgesa barcelonina de principis del segle XX.

La tercera planta va ser durant més d'un segle un habitatge familiar habitat per quatre generacions dels Batlló. El 2010 i el 2019 van morir les últimes llogateres dels habitatges de la planta, Mercedes Arbiol Muntané i Maria Luisa Nieves Conde, totes dues cunyades i casades amb descendents directes dels Batlló. L'equip de la Casa Batlló ha reflectit en els espais els records sobre la vida quotidiana dels Batlló i de l'arquitecte reusenc.

Tercera planta, Casa Batlló. Foto: © ASA

Foto: © ASA

L'essència de la vida domèstica que va imaginar Gaudí es transforma en un entorn privat on història, disseny i servei a mida s'uneixen.  Ara, l'espai museístic amb grans plantes naturals a la llum dels finestrals i, estratègiament, sobre el mobiliari original remet a la quotidianitat d'avui mateix.

El conjunt d'estances de la tercera planta bé val una nova visita a la Casa Batlló de l'arquitecte Antoni Gaudí.

EXPOSICIÓ 'SANT PERE DE RODES I EL MESTRE DE CABESTANY', AL MNAC

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. 

Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’exposició és un homenatge a l’escultor més genial i internacional del romànic català, el Mestre de Cabestany  que va crear relleus entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) Catalunya i Navarra. 

 

L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar.  

Relleu conservat al Museu Frederic Marès de Barcelona.  

La mostra aprofundeix en l'obra més important de l'escultor: la portalada de marbre de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva. Entre 1160-1170, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, Mestre de Cabestany va esculpir la portalada occidental de l’església preexistent. Actualment, al monestir només s'hi poden veure petits fragments, la resta ha estat espoliada. Alguns relleus es conserven de forma fragmentària i dispersa, molts dels quals en mans de col·leccionistes. De la portalada desapareguda s’exposen, per primera vegada, un relleu figurat d’extraordinària qualitat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica en el primer terc del segle XIX. S'hi pot veure una reconstrucció hipotètica de la portada, així com a la confirmació que els marbres antics reutilitzats pel Mestre de Cabestany provenien de Carrara (Itàlia) i del Proconès (Turquia). 

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany reuneix més de cent obres d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius internacionals (Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí, Londres.) 

L'exposició forma part de la programació de «Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.» 

Oberta fins al 8 de juny de 2026.

 

EXPOSICIÓ 'CHEZ MATISSE. EL LLEGAT D'UNA NOVA PINTURA', AL CAIXAFORUM

«L'art modern és un impuls del cor.»
Henri Matisse (1869-1954) 

 

L'espai CaixaForum de Barcelona acull l'exposició de gran format Chez Matisse. El llegat d'una nova pintura que mostra la trajectòria i l'evolució de l'obra d'aquest artista clau de la modernitat. Des del primer autoretrat del 1900 fins a la llibertat artística dels últims quadres i gouaixos retallats. 

La Primera Guerra Mundial va transformar l'entorn de Matisse. A quaranta-cinc anys va intentar allistar-se, sense èxit. L'artista va repartir l'estada entre l'estudi parisenc del Quai Saint-Michel i el de la casa d'Issy-les-Moulineaux, on va recuperar l'espai íntim i, a través del motiu de la finestra i d'una perspectiva més reflexiva, va crear una ambigüitat espacial única en l'època. La seva concepció radicalment innovadora del color i la reformulació crítica del quadre com a pura superfície pictòrica van tenir ressò entre els fauves alemanys i els neoprimitivistes russos, com també en la pintura nord-americana de la dècada del 1940. 

A l'exposició, les pintures de Matisse dialoguen sobre els límits de la pintura amb obres d'altres autors dels segles XX i XXI.  

Peces procedents del Centre Pompidou de París. 

Exposició oberta fins al 16 d'agost de 2026.

 

EXPOSICIÓ 'OBREU eD. BACANAL DE MOTS I SONS', A LA FUNDACIÓ ÚNIQUES

Instal·lacions de © Mònica de Dalmau Mommertz

Exposició Obreu eD. Bacanal de mots i sons 

 

Fundació Úniques 

Carrer de les Magdalenes 2, Barcelona

Poemes objecte, instal·lacions sensorials, sonoritats dibuixades, música amb forats, jocs fonètics, colajos escripturals vius, lletres en moviment..., de Catalina Girona, Ester Xargay, Josefa Tolrà, Lola Miquel, Mari Chordà, Marta Darder, Mònica de Dalmau, Montserrat Aloy, Núria Martínez-Vernis.  

Exposició oberta fins al 16 de maig de 2026

Rebregats a l'hamaca bona hem llegit papers una estona. 

Hem passat una bona estona llegint papers rebregats a l’hamaca.

* *

«Immensitat múltiple de lectures infinites. 

Diferents nivells de lectura 

que canvien segons el temps i l'espai, 

segons els contextos, segons 

les persones que s'hi apropen» 

 

MARTA DARDER, curadora de l'exposició.

 

FOTOGRAFIES DE WALKER EVANS, AL KBR

Walker Evans: now and then 

Comissariat: David Campany.

KBR Fundació MAPFRE (Avinguda Litoral, 30 - Barcelona) 

El fotògraf nord-americà Walker Evans (1903-1975), pioner de l’estil documental, va captar la quotidianitat d’un país en transformació en imatges concises, contundents i sòbries. El centre KBr de la Fundació Mapfre presenta una exposició retrospectiva que enfoca els moments estel·lars de la seva trajectòria com a cronista visual dels Estats Units. Des dels primers autoretrats dels anys vint fins als seus darrers experiments amb Polaroid dels anys setanta. El nucli de la mostra són les fotografies dels anys trenta, les del drama social de la Gran Depressió. Posteriorment, entre 1938 i 1941, Evans va inmortalitzar centenars de ciutadans anònims que cada dia s'usaven el metro de la metròpoli, en juxtaposició a la modernitat i a l'optimisme dels gratacels. 

Oberta fins al 24 de maig de 2026

EXPOSICIÓ 'RECUPERADO DEL ENEMIGO', AL MNAC

 

Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC. 

Comissariat: Gemma Domènech i Eduard Caballé. 

L'any 2021 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l'exposicio Museu en perill! reivindicava la tasca de salvaguarda del llegat artístic català per part de la Generalitat republicana en el daltabaix de la Guerra Civil. El 21 de juliol de 1936, només tres dies després de l’inici de la revolta, el Govern de la Generalitat va decretar la confiscació dels edificis religiosos del país per protegir-los de l’incendi i del saqueig. En els dies següents, diversos decrets van posar sota la tutela del Departament de Cultura el patrimoni artístic, històric i documental de Catalunya, i es va organitzar una xarxa de comitès locals i dipòsits per garantir-ne la seguretat i concentrar les obres en llocs adequats.

Amb la derrota republicana, aquells dipòsits organitzats per la Generalitat van passar a mans dels vencedors. El Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional franquista en va assumir la gestió i va tornar a utilitzar el museu com a centre de recepció, custòdia i administració de les obres. Aquest doble paper —com a institució museística i alhora com a dipòsit d’art tant durant com després del conflicte— explica que avui el MNAC conservi obres directament vinculades a aquelles operacions de salvaguarda i apropiació. Un patrimoni que els propietaris legítims (desconeguts) no han reclamat.

Exposició oberta fins al 29 de juny de 2026

EXPOSICIÓ 'ANIMALS INVISIBLES', AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció. 

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Comissariada per Gabi Martínez, escriptor i naturalista 

i Jordi Serrallonga, explorador. 

Recorregut immersiu i multidisciplinari, per la foscor inquietant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’exposició Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció esdevé un espai on l’art i la ciència es fonen per explorar els límits del que considerem real i del que cataloguem com a imaginari. Bon material, acuradament seleccionat i ben distribuït pels diferents àmbits.

 

Hi ha representats i posats en context el ieti, el monstre del llac Ness, les sirenes i una munió de criatures de llegenda que només existeixen en l'imaginari col·lectiu. També s'hi troben animals que s'han extingit, com els dinosaures i els mamuts, memòria biològica de la Terra. I els que es troben en perill d'extinció o són vulnerables davant el canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes i l’activitat humana. 

Oberta fins al maig de 2026  

EXPOSICIÓ 'UBÚ PINTOR', AL MUSEU PICASSO

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts
Museu Picasso

Alfred Jarry (1873-1907) va inventar, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant,  Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.

L'exposició Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle XX. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. 

Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. 

La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, George Rouault i els Nabís.

El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.

A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.

O

Joan Miró. Màscares i titelles.

'Mori el Merma', Companyia de Teatre La Claca

Figurins de Fabià Puigcerver

'Operació Ubú', Els Joglars

Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat.

EXPOSICIÓ 'MERCÈ RODOREDA, UN BOSC', AL CCCB

Comissària: Neus Penalba

Centre de Cultura Contemporània 

L'exposició de gran format Mercè Rodoreda, un bosc converteix l’espai museístic en un bosc que representa i analitza l’univers rodoredià. A través de quatre-centes peces, s'hi mostren creativament «les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs de la vivència de la guerra; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel; i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en creadors actuals.» 

Els grans temes recurrents i les metàfores que apareixen en les obres de Rodoreda s'enfoquen en fragments escrits i s'il·l·lustren amb obres d'art (que majoritàriament l'autora no va conèixer ni va inspirar) procedents de museus i institucions catalanes i també del Musée d'Art Moderne de París, del Museo del Prado i del Reina Sofia. 

Rodoreda, un bosc  reivindica la influència de la novel·lística de l’autora en artistes plàstics que l'han llegida. Veiem instal·lacions de nova creació de Carlota Subirós, Èlia Llach, Oriol Vilapuig, Mar Arza i Cabosanroque. També s'hi mostra l'impacte literari de les obres de l'autora en escriptors d’arreu del món: Mariana Enriquez, Pol Guasch, Wadji Mouawad, Colm Tóibín.

La projecció internacional de Rodoreda s'explica amb 220 volums de traduccions a una trentena de llengües (in situ, es poden escoltar en catorze llengües.) 

Exposició oberta fins al 25 de maig de 2026

ESCULTURES 'SAFAREIG', DE NATÀLIA FERRÉ

Fotos: © Cesca Toledano 

 

Cliqueu la imatge per veure més obres de la instal·lació 

Safareig, de Natàlia Ferré 

 

En homenatge a les dones que hi van rentar  

 

Lo safreig de Masroig, els rentadors de Reus, els rentadors de Duesaigües i els de tots els pobles i ciutats són testimoni viu de la duresa del dia a dia de les nostres àvies i besàvies. Ens recorden d'on venim. 

Les generacions d'avui, les honorem cada cop que aquests espais patrimonials demanen manteniment i l'hi proporcionem, i en tenim cura continuada. 

 

I, més encara, si en fem una interpretació en obres d'art, com les escultures de Natàlia Ferré (Masroig, 1969), escultora i ceramista. La instal·lació Safareig comprèn, en gran part, escultures de ceràmica i també de ciment i de sabó, com les mans de bugaderes fetes amb motlles de mans de diferents dones. 

 

Caps de dona, 2,10 m. Instal·lació Safareig

Instal·lació a Lo Safreig de Masroig (Priorat)

La instal·lació de les escultures Safareig s'acompanya amb una representació de plantes de les quals tenim cura les dones, als balcons i als terrats familiars. Aquesta nit ha nevat i les nostres besàvies i les nostres àvies, aliades del sol, no anirien a rentar aquest matí als rentadors. Tindrien cura de treure la neu de damunt de les plantes i les posarien a cobert. Les mans balbes. 

 

 

Per saber-ne més:

 

 

EXPOSICIÓ 'VEUS DEL PACÍFIC. INNOVACIÓ I TRADICIÓ', AL CAIXAFORUM

Exposició 'Veus del Pacífic. Innovació i tradició'

Caixaforum, Barcelona

L’exposició de gran format Veus del Pacífic. Innovació i tradició amb peces procedents del Museu Britànic arriba a Caixaforum de Barcelona. Mostra una interessant combinació d'obres tradicionals i contemporànies del patrimoni cultural de les illes de l'oceà Pacífic, així com la interpretació que n'han fet artistes actuals. 

El Pacífic ocupa pràcticament un terç de la superfície de la Terra i hi ha grans distàncies entre Hawaii, al nord,  fins a Nova Guinea a l'est. Només Oceania comprèn gairebé 1.800 cultures i grups lingüístics diferents, la majoria dels quals comparteixen uns ancestres comuns. La mostra reflecteix la creativitat i la resiliència dels illencs en una varietat d’objectes quotidians de diverses èpoques: cerimonials, màscares i escultures amb materials naturals, estàtues rituals, ornaments, eines... que inviten a endinsar-nos en un món tan misteriós com extens. Els illencs van absorbir les innovacions i van emprar els materials que van introduir els colonitzadors del segle XIX.

Oberta fins al 8 de febrer de 2026

EXPOSICIÓ 'TINTA CONTRA HITLER', AL MNAC.

Col·lecció A. L. & P. A. Kiddey 

Entre el Purgatori i l’Infern, c. 1943-1945

Museu Nacional de Catalunya, Barcelona  

El Museu Nacional de Catalunya presenta l'exposició Tinta contra Hitler, en homenatge del caricaturista Mario Armengol. Va treballar pels serveis secrets britànics durant la segona Guerra Mundial. L'encàrrec del Ministeri d'Informació britànic era «Matxacar a Hitler gràficament». L’humor gràfic, en temps de guerra, havia d’anar acompanyat d’una sensibilitat especial que obligava l’artista a esmolar l'enginy i no fer bromes absurdes i, sobretot, estar pendent de l’actualitat bèl·lica. L’encàrrec era crucial per mantenir la moral dels Aliats durant la guerra i per empetitir, a ulls dels civils, l’amenaça de l’Eix. És així com fins al 1945, Mario Armengol va dibuixar uns dos mil dibuixos contra Hitler, publicats a diaris de tot el món, de Nova Zelanda a Xile passant per Haití. Alguns fan riure, d’altres fan estremir. 

Entre altres influències, sobresurt la tradició de l’humor gràfic català d’En Patufet, L’Esquella de la Torratxa, Papitu o El Be Negre, de la qual Armengol se sentia hereu. 

Oberta fins al 6 de febrer de 2026

EXPOSICIÓ 'ANTIFÉMINA', DE COLITA, AL MUSEU DEL DISSENY

Retrat de Maria Aurèlia Campany. Barcelona, 1978 

© Arxiu Colita Fotografia 

 

«Però un home vell encara és un home, 

tot i que sigui vell; una dona vella no és res. 

Ha de ser un cos apetible, un cos fecundable, 

ha deixat de ser el genèric que ha estat 

acceptat com l’essència de la feminitat. 

La fèmina s’ha convertit en antifèmina.»

MARIA AURÈLIA CAMPMANY 

 

Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió. 

 Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos' 

© Arxiu Colita Fotografia

Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot,  són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les ‘majorettes’.

El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i  progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper.  Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.

Exposició oberta fins al 25 de gener de 2026 

 

FOTOGRAFIES D'HELEN LEVITT, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Helen Levit. Fundació Mapfre, Espai KBR. Barcelona
Oberta fins a l'1 de febrer

Amb aquesta exposició antològica la Fundació Mapfre KBr ret homenatge a la fotògrafa Helen Levitt (Nova York, 1913-2009), una de les més importants i alhora més desconegudes artistes del panorama fotogràfic dels Estats Units del segle XX. El mestratge d'Henri Cartier-Bresson i Walker Evans inspira la seva obra d'un realisme descarnat que mostra la complexitat de l'existència. Les imatges revelen tanta informació com n'amaguen, inciten a la interpretació múltiple tot connectant amb les emocions de qui les observa. 

Levitt és reconeguda especialment per la fotografia en escenaris de la quotidianitat. Les seves fotografies de nens als carrers del Harlem hispà i altres barris pobres de Nova York ocupen un lloc central a la seva obra i són, probablement, el més conegut de la seva producció. La mostra inclou els treballs realitzats a Mèxic el 1941 i bona part de la seva obra en color, tècnica que va abordar a partir de la dècada del 1950. A més, es presenta el documental In the Street (1948), del qual va ser codirectora, i una projecció de les seves diapositives en color. Va evitar de manera deliberada construir una narrativa explícita a les seves imatges, no hi afegeix comentaris ni tan sols els títols les expliquen més enllà de la ciutat i l'any.

EXPOSICIÓ 'WORLD PRESS PHOTO 2025'

Mahmoud Ajjour, nou anys, de Samar Abu Elouf
World Press Photo 2025 

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 

El retrat Mahmoud Ajjour, nou anys, (infant mutilat mentre fugia d’un atac israelià a Gaza) de la fotògrafa palestina Samar Abu Elouf per The New York Times, ha guanyat el World Press Photo de l’Any.  Es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la vint-i-unena edició de la Mostra Internacional de Fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial. Inclou 42 autors guanyadors dels 6 territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Mostra treballs, majoritàriament inèdits aquí, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. 

Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo 2025, que representen esdeveniments i temàtiques del 2024, se centren en alguns dels problemes més urgents a què s’enfronta el món avui en política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisis climàtica. De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre molts altres temes. 

Els guardons d’enguany han reconegut el treball Les ombres ja tenen nom, del fotògraf barceloní Samuel Nacar, que ha rebut un premi en la categoria de reportatge gràfic de la regió Àsia Occidental, Central i del Sud. El projecte tracta sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el règim de l'expresident Bashar al-Assad.  

Exposició oberta fins al 14 de desembre de 2025 

EXPOSICIÓ 'L'ART I LA CULTURA DE PANÀFRICA', AL MACBA

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica
Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
Exposició oberta fins al 6 d'abril de 2026

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica és una mostra de prop de 500 peces d'un centenar d'artistes que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat. Tot i que el panafricanisme ha estat àmpliament reconegut com una força important en la història del món del segle xx, fins ara no s’havia programat una gran mostra que examinés aquest moviment en el camp de l’art i la cultura.

L'exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà (1919) i explica el panafricanisme com un conjunt d’idees galvanitzants, de projeccions d’una altra visió d’un món que ha existit però que no s’ha explicat a través de formes d’art o bé no s’ha considerat prou rellevant en termes polítics.  

L'exposició ha estat comissarada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky. S’exhibirà també a les tres altres institucions que han impulsat el projecte: Art Institute of Chicago en col·laboració amb dues institucions de referència més com són el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.