Canigó
Autor: Jacint Verdaguer. Revisió del text: Llorenç Soldevila.
Direcció: Antonio Calvo.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita
Abans de la representació de
Canigó, per l'altaveu de la Sala Petita del Teatre Nacional informen que el públic podrà conversar amb l'autor, un cop acabada la sessió. No ens sorprendria...
Fa 125 anys que Verdaguer va escriure el poema èpic
Canigó, un monument a la llengua i a la terra. Pocs actors i rapsodes, a més de Lluís Soler, el poden dir amb tota la versatilitat que demana i que arribi amb nitidesa al públic d'avui.
Lluís Soler diu un miler de versos dels 4.334 de què consta aquest poema romàntic, situat al segle XI. L'actor i el músic Eduard Iniesta se situen com dos espectador més a peu pla del fossar de la platea, envoltats de públic.
L’obra ressegueix els versos de Verdaguer que narren el naixement de la nació catalana a través de la història del jove Gentil, fill del comte Tallaferro, enamorat de la pastora Griselda. Poc després de ser armat cavaller pel seu oncle Guifré, és seduït per Flordeneu, la reina de les fades del Pirineu i abandona les seves obligacions militars.
Mossèn Cinto no s'ha presentat al col·loqui, però la màgia de les seves paraules dites per Soler han emocionat l'auditori. Com si l'autor hi fos tota l'estona.
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.