PEL·LÍCULA 'ENTRE LA RAÓ I LA BOGERIA'

Entre la raó i la bogeria [The Professor and the Madman]
Direcció: Farhad Safinia. Estats Units, 2019

A mitjan segle XIX, el filòleg escocès James Murray (protagonitzat per l'actor Mel Gibson) inicia la recopilació de paraules per a l'edició de l'Oxford English Dictionary.  Amb un equip reduït treballa a la Universitat d'Oxfort buscant l'etimologia i l'evolució del significat de cada paraula. La cúpula de catedràtics no confien que pugui sortir-se'n i li recomanen que, per accelerar l'edició, només faci sobreviure «les paraules sanes». Amb gran sorpresa, Murray rep la col·laboració que impulsa definitivament el projecte de les mans d'un intern del psiquiàtric de Broadmoor, William Chester Minor (interpretat per Sean Penn), un cirurgià militar.
Dues personalitats emparentades per la passió per la llengua (Murray confessa que domina el català, a més d'altres llengües romàniques) i meravellats per la llibertat amb què les paraules s'usen al marge de l'acadèmia. Una construcció narrativa molt atractiva per explicar la magnitud de l'empresa filològica —gairebé coincident de dates i similar a la titànica feina de mossèn Antoni Maria Alcover pel que fa al català— i per mostrar en paral·lel la vida de dos personatges de mons tan diferents.
Disponible a Filmin. La meva puntuació: 9/10

PEL·LÍCULA 'LES CONFESSIONS'

Les confessions.  Direcció: Roberto Andò. Itàlia, 2016

En un hotel de luxe de la costa alemanya se celebra una cimera del G-8. Hi assisteixen els economistes que maneguen la política econòmica internacional. S'hi han reunit per adoptar una mesura secreta que farà més poderosos els països rics i deixarà en fallida els països pobres.  El director del Fons Monetari Internacional (efectiva interpretació de Daniel Auteil), convocant de la reunió, ha invitat un monjo italià (esplèndidament auster Toni Servillo) que ha fet vot de silenci. A la nit d'arribada, confessa la monstruositat que estan a punt d'aprovar. Al matí, el troben mort. El monjo és el principal sospitós. Desenllaç inesperat que compensa el tempo narratiu relaxat.

Disponible a Filmin. 8/10

SÈRIE TV 'CARA A CARA'

Cara a cara.Direcció: Christoffer Boe Dinamarca, 2019

Singular thriller criminal situat a Copenhague, que té com a protagonsita Bjorn Rasmussen (interpretat per Ulrich Thomsen), un policia veterà a qui assignen investigar el presumpte suïcidi de la seva filla. Fascinant estructura narrativa, la sèrie es desenvolupa durant vint-i-quatre hores, en temps real, seguint les entrevistes que el policia manté —cara a cara— amb una gran diversitat de personatges, que el submergeixen en una espiral inesperada fins arribar a la veritat. Vuit capítols de 25 minuts. 8/10

SÈRIE TV 'THE BAY'

The Bay. Direcció: Robert Quinn, Lee Haven Jone
Regne Unit, 2019

Minisèrie d'investigació criminal sobre la desaparició d'uns bessons adolescents. Porta el cas la sergent detectiva Lisa Armstrong (interpretada per Morven Christie) que, precisament, la nit que es va perdre el rastre dels bessons va fer sexe al carrer amb Sean, el padrastre dels joves.  Ara l'home és un dels sospitosos i no té altra coartada que la sinceritat de la detectiu li pot proporcionar. La sèrie gira a l'entorn del vincle de la detectiva amb el cas que investiga. Tot rutlla a l'hora: interpretacions, música, localitzacions, fotografia i la complexitat de les relacions joves-adults amb uns girs que mantenen l'interès des del primer moment fins al darrer. 9/10

SÈRIE 'SANDITON', BASADA EN LA NOVEL·LA DE JANE AUSTEN

Direcció: Olly Blackburn, Lisa Clarke, Charles Sturridge
Adaptació: Andrew Davis. Regne Unit, 2019

Andrew Davis adapta per a la BBC 'Sanditon', una novel·la inacabada de Jane Austen. Tots els capítols que va escriure l'autora ja es troben en el primer episodi de plantejament i presentació de personatges. En un petit poble costaner s'està construint un balneari que revitalitzarà la zona.  El desenvolupament de la trama i els personatges van prenent contemporaneïtat en mans de l'adaptador, sobretot potenciant insinuacions i mostrant escenes de sexe, que el cinema d'època no acostuma a fer visibles. Charlotte Heywood, la protagonista, és una clàssica d'Austen, la jove innocent i pura que s'ha criat al camp i que va a pasar una temporada amb una família rica, cosa que li obre les portes de l'aristocràcia.  Va a la finca dels Parker, que es troba al poble  que aspira a convertir-se en un lloc de moda per als banys (no eren habituals a principis del XIX). Els germans Parker  impulsen el projecte i malden per trobar qui el financiï, altrament es perdrà la inversió inicial que ha fet la vella Lady Denham, una noble dèspota de qui tothom aspira aconseguir l'herència. Un guió ben estructurat que conté fragments tan ensucrats que semblen extrets d'un conte de fades.  8/10

2a temporada. La senyoreta Heywood torna a Sanditon amb la seva germana petita. Treballa com a institutriu de la filla i la neboda d'un home amb un passat complicat. Arriba a la vila un destacament militar, el coronel de la qual fa l'aleta a la protagonista. Uns i altres es coneixen a les festes i els balls que organitzen els Parker i la vella Denhan. Ningú és qui sembla. 7/10

3a temporada. La senyoreta Heywood torna a Sanditon amb el seu promès, un pagès ric amb qui és a punt de casar-se. Trobar-se amb l'hisendat de qui es va enamorar quan feia d'institutriu, li capgira les intencions. La parella ha vingut convidada a la festa de l'amiga de l'ànima, filla d'una dona esclava, que ha heretat la fortuna del seu pare. Els caçafortunes ronden la noia i per allunyar-los decideix casar-se amb un comte gai. Entre una cosa i una altra, la senyoreta Heywood retarda marxar de Sanditon i s'allunya cada vegada més del seu promès.

 

PEL·LÍCULA 'HABITACIÓ 212'

Habitació 212. França 2019
Direcció: Christophe Honoré 

Un interessant joc dramàtic a partir d'una parella en crisi a la ficció —interpretada per Chiara Mastroianni i Benjamin Biolay, parella a la vida real.  L'acció se situa en el present, quan el marit descobreix la presumpta infidelitat de l'esposa. La dona decideix començar una nova vida després de vint anys de matrimoni. En primer lloc s'allotja a l'hotel de davant de casa seva, a l'habitació 212, on la parella va iniciar la relació, i que que té vistes a la que ha estat la seva llar.  El director i guionista proposa un atrevit experiment d'alteració del temps del drama i dels espais de l'acció i juga constantment entre l'artifici del cinema i la trama de la història original, amb tocs d'humor. Una pel·lícula que ben bé podria ser una obra de teatre.  7/10

SÈRIE TV 'HALT AND CATCH FIRE'

Creació: Christopher Cantwell i Christopher C. Rogers

La sèrie atrapa per com els personatges es plantegen, el 1983,  possibilitats d'accedir a la informació, a la comunicació i a l'oci que avui són d'ús habitual per al comú de la població. L'acció es desplega en el transcurs de 30 anys, des la dècada del 1980 durant la revolució de l'ordinador personal i durant el creixement del World Wide Web a principis dels anys 90 del segle XX. Els proveïdors i portals d'accés a internet al voltant d'un ambiciós visionari emprenedor, un enginyer informàtic i  una jove programadora prodigi.  Els conflictes de parella, la conciliació familiar i les diferents visions en la gestió empresarial enfrontades als gegants corporatius de l'època són presents a la trama. Quatre temporades de deu capítols. 9/10

CREACIÓ COL·LECTIVA D'ADOLESCENTS CONFINATS

Durant les dues primeres setmanes de la reclusió forçada per la pandèmia de Còvid-19, setze autors vam emprar com a correlat objectiu la pintura  Si són roses, floriran de Marc Pérez Olivan.  Poemes, proses poètiques i microrelats que anàvem publicant a les xarxes socials i que hem aplegat en un llibre per llegir directament en línia o bé per descarregar en format PDF.
Doncs, bé, aquesta iniciativa ha tingut continuïtat en adolescents de Secundària, també confinats, amb el guiatge de la professora Rosa Masanés de la Institució Montserrat SCCL, de Barcelona.
En primer lloc, Masanés va proposar als seus alumnes un exercici de comprensió lectora dels treballs dels setze autors. Havien de reflexionar i argumentar si els textos feien explícit o implícit el context de confinament.
Després d'aquest primer contacte amb l'obra d'art de Pérez Oliván i els textos que s'hi inspiraven, la professora va convidar els alumnes a escriure un text propi sobre el moment que vivien, amb el suport d'aquesta pintura.  Ara se n'acaba de publicar un recull en una revista digital als espais d'internet de la institució.
Emocioneu-vos amb els textos resultants, relats de vivències i de sentiment, intensament apassionats.

Gaudiu-los, clicant la imatge:

PEL·LÍCULA 'ROUBAIX, UNE LUMIÈRE'

Roubaix, une lumière
 Direcció: Arnaud Desplechin. França, 2019

Gènere policíac clàssic. L'acció transcorre la nit de Nadal a la comissaria de Roubaix, una ciutat que va ser capital de la indústria tèxtil, ara empobrida, i amb les fàbriques abandonades i els magatzems destrossats repartits per tota la ciutat. El cap de policia va créixer a la ciutat decadent i en coneix els topants físics i humans. Aquest fet aporta a la història un interès especial. Aquesta nit s'enfrontarà amb robatoris de cotxes, batusses... i l'assassinat d'una vella. A partir d'aquí a pel·lícula pren volada. Només té dues sospitoses, unes joves okupes d'una fàbrica, veïnes de la dona. Les interroga per separat. Guió un pèl descompensat a favor de la segona part molt ben resolta. Factura brillant en conjunt. 9/10

Disponible a Filmin.

SÈRIE 'RIPHAGEN, EL CARNISSER HOLANDÈS'

Riphagen, el carnisser holandés
Direcció: Pieter Kuijpers. Països Baixos, 2017

Minisèrie de tres episodis sobre la vida d'Andries Riphagen (protagonitzada per l'actor Jeroen van Koningsbrugge), un delinqüent sense escrúpols que, amb l'ocupació nazi als Països Baixos, passa a treballar per a l'Oficina Central per a la Emigració Jueva, la missió de la qual era requisar les propietats dels jueus. Però Riphagen n'obté uns beneficis addicionals fent creure a multitud de famílies jueves que anava de bona fe, que els guardava les joies i les peces de valor fins que acabés la guerra, amb el xantatge continu que si no es deixaven protegir, no tindria més remei que denunciar-les i, aleshores, ho perdrien tot. La sèrie narra els fets sense sentimentalisme, efectivament distants. El personatge s'apropa a les famílies jueves,  les enllamina. Una família el recomana a una altra. Impressiona el tractament a base de mirades del moment que són conscients que han col·laborat voluntàriament a ser traïts. Monstruós. Riphagen va sobreviure, es va escapar a l'Argentina. Va morir de causes naturals en una clínica de Suïssa. 9/10

PEL·LÍCULA 'DWELLING IN THE FUCHUN MOUNTAINS'

Dwelling in the Fuchun Mountains
[Chun Jiang Shui Nuan] 
Direcció: Gu Xiaogang. Xina, 2019

Reunió familiar a l'inici i al final de la pel·lícula. D'una banda, la celebració del 70 aniversari de la matriarca de la família Gu i, de l'altra, el dia del seu funeral. Reunits els quatre fills i els nets, la dona té una embòlia que n'accelerarà la demència senil. A partir d'aquest fet i mentre es plategen qui tindrà cura de la mare malalta,  transcorre la vida: canvis familiars (festejos, inversions de la fortuna), en el context del ritme canviants de la natura que té un paper central en les trames dels fills i famílies respectives.
Una història propera, transparent, sense sofisticació visual ni narrativa, explicada amb l'espontaneïtat del directe, gairebé en format documental. Constitueix un retrat de la tribu, que el guionista i director ha sabut mostrar de forma immersiva i que hipnotitza com la pintura paisatgística del segle XIV del mestre Huang Gongwang en què s'inspira: Residència a les muntanyes Fuchun, títol d'un dels grans tresors de l'art xinès. 9/10

Residència a les muntanyes Fuchun, de Huang Guangwang,
tinta sobre paper, Museu Provincial de Zhejiang d'Hangzhou

'50 MIRADES DES DE CASA', NOU LLIBRE DIGITAL

Llegiu el llibre en línia

 

o descarregueu-lo en format PDF

Em plau presentar-vos 50 mirades des de casa, un recull publicat en suport digital que consta de 50 textos propis (contes, microrelats, proses poètiques i poemes) il·lustrats amb obres d’art (fotografies, pintures, collages) de creadors de proximitat: Fabián Acidres Pons, Myriam Arnold, ASA, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Teresa Llorach, Josep Lomas, Isabel Marsal, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Martina Rius Mauri, Fina Veciana i Rosa Virgili. El disseny de la coberta és de Pere Prats Sobrepere.

És un treball realitzat en els primers 50 dies de confinament i s'ha anat publicant cada dia, a mesura que s'anava creant, als blogs: «Pont d'Enseula» i «Punt i a cap» i a les xarxes socials, Fb, TW i IG.

«La creativitat no es pot confinar», diu la mestra reusenca Cori Bach, quan ens envia per correu electrònic el dibuix d'una flor, cada dia, des de fa cinquanta dies. Vegeu: 50 flors de la Cori. Cadascú a casa seva, cadascú amb la seva circumstància vital i la xarxa com a canal eficient per comunicar-nos i per poder-hi fer el que ens agrada de fer. En el cas de la Cori dibuixar, i en el meu escriure i connectar paraules amb imatges inspiradores. I aprendre sempre. I regalar el que fem, difondre-ho i trobar receptors que els vingui de gust aquesta interrelació, és clar.

Començar no va costar gens, persistir  ha estat complicat més d'un cop, però així i tot no hem aturat el diàleg fluid i continu.

Per una banda,  amb la filòloga Fina Masdéu, impulsàvem la interpretació de Si són roses, floriran, una pintura inquietant de Marc Pérez Oliván. La proposàvem com a correlat objectiu per reflexionar i expressar el moment que vivíem, emprant la tècnica i el punt de vista que cadascú escollís. A més de publicar els treballs cada dia a la xarxa, els hem aplegat en el llibre que ha generat molts comentaris i material didàctic per a la comprensió lectora. Vegeu-ne aquí el memoràndum Si són roses, floriran.

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia

I, en paral·lel, anava creant textos i demanant imatges per il·lustrar-los. Sovint, els mateixos autors me les han ofert i m'han empès a reflexionar-hi, a acompanyar-les de paraules i a fixar-ne un sentit. I, així cinquanta dies, interactuant amb altres creadors a les xarxes.
Un plaer dels cinquanta primers dies (del 15 de març al 3 de maig dd 2020) de confinament a causa de la pandèmia de Covid-19 .

HEMEROTECA:

«ReusDigital, 16-3-2020

Duesaigües, 3-4-2020

«ReusDigital», 11-5-2020

«Diari de Tarragona», 25-5-2020

Descarregueu l'entrevista en PDF

* Sílvia Fornós: Rememorar poemas, relatos e historias. «Diari de Tarragona», 18-8-2021

* Art i creacions literàries en xarxa. Blog «Pont d'Enseula», 1-1-2021

* La Reusenca de Lletres Lena Paüls ens regala "50 mirades des de casa", blog «Reusenques de Lletres», 27-5-2020

PEL·LÍCULA 'LLUNY DE PRAGA'

Lluny de Praga (Po strnisti bos aka)
República Txeca, 2019. Direcció: Jan Sverák

Durant la II Guerra Mundial un nen de vuit anys es veu obligat a deixar la ciutat de Praga, ocupada pels nazis,  i traslladar-se a viure al poblet de Slavonice, on coneix la resta de la seva família. La història s'explica des de la mirada i sensacions d'Eda, l'infant protagonista que ha d'acostumar-se a la nova vida i aconseguir que els nens de la seva edat l'acceptin com a amic. La perspectiva dels personatges adults matisen aspectes vitals de la trama: la contesa bèl·lica, la resistència txeca, les friccions familiars. Basada en fets reals a partir de l'experiència del pare de l'escriptor i guionista Zdenek Sverák. 7/10

PEL·LÍCULA 'ALL FOR MY MOTHER'

All for my mother (Wszystko dla mojej matki). Polònia, 2019
Direcció: Malgorzata Imielska

Una noia de disset anys, òrfena de pare i abandonada per la mare, viu en una institució benèfica i arrossega una mala experiència d'acollida familiar. S'entrena per participar als Jocs Olímpics i la seva obsessió és estirar tots els fils que pot fins a arribar a la seva mare. I qui busca, troba. Un retrat sobri de qui ha hagut de madurar sense acompanyaments fiables. 8/10

PEL·LÍCULA 'SATURDAY FICTION', DE LOU YE

Saturday Fiction. Direcció: Lou Ye
Xina, 2019

La primera setmana de desembre de 1941, una actriu famosa (distant i glamourosa interpretació de Gong Li) torna a Xangai per participar, suposadament, en una obra de teatre que dirigeix el seu examant. En realitat, treballa en secret per als aliats i descobreix el pla japonès per atacar per sorpresa Pearl Harbor, base naval nord-americana al Pacífic. A partir d'aquest fet, els Estats Units van entrar a la II Guerra Mundial.
La pel·lícula té una arrencada lenta i confusa, fins ben bé la meitat no accelera el ritme i aclareix intencions i, amb només tres o quatre seqüències, es converteix en una interessant pel·lícula d'espionatge. Enregistrada en blanc i negre, apel·la l'esperit del cine d'espies clàssic. Ha competit a la secció oficial dels festivals de Venècia i de Gijon. 7/10

Per saber-ne més:

Segona guerra mundial
Els camps de concentració japonesos dels Estats Units. SAPIENS, 7-XI-2021

EL CONTE 'LA DRAGA SENSE ESCATES' EXPLICAT A LA XARXA DE L'ESCOLA DE LLETRES DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS

Voleu sentir i veure el conte La draga sense escates?
Cliqueu la imatge:

«La draga va demanar ajuda a la gent 

d'aquell poble i van pactar no agredir-se mútuament. 

I se'n van sortir».

Quantes satisfaccions ens proporciona el conte La draga sense escates a les autores! Premi Mercè Llimona pel text meu i per les il·lustracions de l'Àgata Gil, per separat. Publicació en edició singular i, posteriorment, a la col·lecció Petits singulars de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Distinció The White Ravens de la Internationale Jugendbibliothek de Munic. S'ha inclòs al programa de voluntariat per la lectura de l'Ajuntament de Barcelona i a la Guia de contes per la Igualtat de la Biblioteca Central de Reus, Polítiques Socials i Transversals de l'Ajuntament de Reus i l'Institut Català de la Dona.
L'he explicat presencialment unes quantes vegades. Amb la il·lustradora i també sola, amb el suport dels seus fantàstics dibuixos en làmines del llibre tan ben seqüenciades que el conte es podria entendre sense paraules. A la Biblioteca de Vilanova i la Geltrú, a la Llibreria Saltamartí de Badalona, a l'Ateneu de Duesaigües, al Centre Cívic Migjorn de Reus... I, ara, he gaudit enregistrant el conte en suport vídeo i l'ha difós l'Escola de Lletres del Centre de Lectura.

MINISÈRIE DE TV 'LA LÍNIA INVISIBLE'

Minisèrie 'La línea invisible' 2020
 Direcció: Mariano Barroso

Sèrie basada en fets reals sobre els començaments d'ETA. El 7 de juny de 1968, el líder de ETA, Txabi Etxebarrieta, creuava "la línea invisible" amb l'assassinat del guàrdia civil gallec José Antonio Pardines, la primera de les 853 víctimes de l'organització terrorista. Al cap de poques hores, Etxebarrieta era abatut pel seu principal perseguidor, l'inspector Melitón Manzanas.
La sèrie mostra que els primers membres de l'organització no eren conscients que iniciaven un camí sense retorn que duraria cinquanta anys de dolor i de terror. El director s'arrisca a explicar la tragèdia des de l'interior basada en personatges reals, hi mostra la seva quotidianitat i no furga en l'efectisme de les tortures de la brigada politicocriminal. 8/10


Repartiment: Àlex Monner, Antonio de la Torre, Enric Auquer, Anna Castillo, Patrick Criado, Asier Etxeandia, Patricia López Arnaiz, Emilio Palacios, Amaia Sagasti, Pablo Derqui, Ramón Barea, Joan Amargós, Josean Bengoetxea, Xóan Fórneas, María Morales, Aia Kruse, Koldo Olabarri, Jon Viar, Javier Coll, Óscar Morchón, Alvar Gordejuela, Asier Olaizola, Ione Irazábal, Txema Blasco

PEL·LÍCULA 'NEVIA', DE NUNZIA DE STEFANO

Nevia. Direcció: Nunzia De Stefano
Itàlia, 2019

L'adolescent protagonista és una Ventafocs contemporània. Té 17 anys, és òrfena de mare i viu amb la seva àvia i una germana de pocs anys, en un poblet de cases prefabricades a Itàlia. Ha crescut en un món de prostitució i petita delinqüència. L'arribada d'un circ en un descampat prop del suburbi li ofereix una oportunitat inesperada de sortir del seu context de misèria. Excel·leix en l'ambientació que fa versemblant el que s'hi explica.
Premi Lizzani i premi millor actriu al Festival de Venècia, premi  Talents al D'A Film Festival, presentada a la secció oficial del Festival de Tokio i al Festival de Goteborg.


  Repartiment: Virginia Apicella, Pietra Montecorvino,  Rosy Franzese, Pietro Ragusa, Gianfranco Gallo    

'CULPA', DE QUINN SHEPHARD

Blame. Directora: Quinn Shephard
EEUU 2017

Quinn Shephard va dirigir als vint anys el drama Culpa [Blame] i també n'és la coautora del guió i la protagonista. Una pel·lícula on es troba tot el ventall de tòpics de l'adolescència en el context de la institució escolar, però tractats des del prisma de thriller psicològic. El muntatge de la representació teatral de Les Bruixes de Salem d'Arthur Miller que preparen els alumnes és una al·legoria de la persecució de qui és diferent. La pel·lícula reflexiona sobre la culpabilitat de la víctima. 7/10

#dia 50 ROBINSON DEL BALCÓ

© Pere Prats Sobrepere

Hi ha llenguatge, hi ha art, perquè hi ha l'altre. 

Georges Steiner

Agraïments:

A tothom qui ens ha llegit i ens ha fet saber que hi era,
en aquests cinquanta dies primers de confinament.

Gràcies, Fabián Acidres Pons, Myriam Arnold, ASA, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Teresa Llorach, Josep Lomas, Isabel Marsal, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Martina Rius Mauri, Fina Veciana, Rosa Virgili

#dia49 SARA, UN DIAMANT TALLAT

Sara. © Fina Veciana
Llibre d'artista

Podies haver escollit una fusta, una tela o un paper per suport, però et vas gosar enfrontar al paper escrit i enquadernat. En triaves paraules i a partir del que et suggerien, vas crear una història, transcendint els límits de l'espai, de la forma, del color. Estrips, talls, forats... marques del martiri. Consistència i música de pergamí. En el sentit, hi has aplicat la complexitat i la transparència calidoscòpica del diamant. Sara ets única i ets múltiple. 

© Lena Paüls

#dia48 EL RISC DE LA LLIBERTAT

© Fabián A. Pons

Si no tens llibertat interior, 

¿Quina altra llibertat esperes poder tenir? 

Arturo Graf 

Confinat de luxe, l'agaporni no recorda com volar. Ha après a cantar l'enyor per alguna cosa que no ha conegut.  No s'aferra als límits del barrots, hi viu la generositat de la nostra estima. Obsedit per l'aigua neta i el mill, no reconeixeria les fases de l'alliberament. Fràgil, assumiria el risc de la llibertat. I ja l'hauríem vist prou.

© Lena Paüls