24 de gener 2018

'LA VISITA DE LA VELLA DAMA', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

La visita de la vella dama. Autor: Friedrich Dürrenmatt
Dramatúrgia: Jordi Palet. Trad.: F. Ulsamer i A. Díaz-Plaja
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
La vella Clara torna carregada de diners al poble on va néixer. De diners i de venjança. La reben les forces vives, convertides en titelles (signades per Farrés Brothers i Cia, magnífiques caretes i cossos de material reciclat).  Li demanen que salvi el poble de la misèria. S'hi avé, però, la seva generositat té una contrapartida que fa posar els pèls de punta. Humor negre que broden uns intrigants personatges interpretats per Vicky Peña i Xavier Capdet. 8/10





23 de gener 2018

'DARAL SHAGA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Daral Shaga. Música: Kris Defoort. Llibret: Laurent Gaudé
Direcció escènica: Fabrice Murgia. Teatre Lliure Montjuïc
Daral Shaga, espectacle franco-belga de la Compagnie Feria Musica, en francès i sobretítols en català. Fusió d'òpera, arts del circ i projeccions,  llenguatges amb què s'explica un drama del nostre temps, la lluita per la supervivència en l'intent d'escapar de les guerres i la misèria.  La mirada de qui no té res projectada sobre el nostre benestar insultant. Els protagonistes són un home d'edat i la seva filla. Daral Shaga «el vell que no mor mai» no pot escalar el mur.  La separació és desesperant. 8/10





21 de gener 2018

'ROUGE FANTASTIC LOVE', A L'APOLO

Rouge Fantastic Love. Llibret: Ricard Reguant i Octavi Egea. Adaptació lletres cançons: Xènia Reguant. 
Direcció musical: Pep Sala. Direcció escènica: Ricard Reguant. Teatre Apolo, Barcelona

París, 1900. A Rouge Fantastic Love és el marc sociològic de la bohèmia i dels grans cabarets regentats per homes adinerats. Música i ball, vistositat, noies boniques i homes de totes les edats que les festegen. L'amor emergint pur entre un anarquista i una vedette  presonera d'un mecenes a canvi de joies i promeses.  Aquest podria ser el fil prim que uneix les parts de Rouge Fantastic Love, però el treball de selecció de materials i l'art que desprèn el conjunt emociona.
L'espectacle és un cant a l'amor, elaborat amb peces musicals de diverses èpoques, també d'actuals. Conduït per un mestre de cerimònies que s'adreça al públic a l'estil del Molino. El guió musical és un meravellós i anacrònic pupurri de gèneres i estils en relació a l'ambientació de la Belle Époque. Cançons tan ben integrades que en sortim amb la convicció que Help i All You Need Is Love de The Beatles ja existien en embrió a començaments del segle XX. Orquestra en directe de cinc músics, excel·lents interpretacions tant dels cantants com del cos de ball. Una fantasia escènica que respira humor i sensualitat. 10/10



15 de gener 2018

ELS JOCS FLORALS DE BARCELONA I LA REVOLUCIÓ DIGITAL


«Barcelona vol tenir un paper central en la revolució digital i consolidar-se com a hub tecnològic del sud d’Europa», acaba de dir el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, a la presentació de la iniciativa 5GBarcelona.

Doncs, bé, l'era digital no ha arribat ni tan sols al Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona que convoca l'Ajuntament. Tot i que es pretén donar a aquest certamen medieval «continuïtat i implicació en la cultura del nostre temps», les bases de 2018 (i les del 2024, encara!) mantenen la mateixa forma de recepció que en temps de la Renaixença. Demanen —encara— els originals en paper! Sis (6) exemplars, no recuperables. I, esclar, enquadernats i enviats per correu postal (o bé a mà o missatger).

Acte seguit, els originals han d'arribar als domicilis dels membres del jurat i, un cop emès el veredicte, han de tornar als convocants que, segons diuen, es comprometen a destruir-los. Missatgers amunt i avall. Un malversament d’energia i de diners que avui amb les tecnologies que tothom té a l’abast no s'han de permetre. D'altra banda, si l'excusa és que hi ha algun  membre del jurat que no sap llegir en pantalla, podria ser l’hora del relleu o, si és tan imprescindible que no es troba recanvi seu a la terra, que els convocants li proporcionin una còpia en paper, per salvar la discriminació per motius tecnològics. 

I, ja posada a fer un comentari crític d'aquestes bases, faig notar que el premi està dotat amb 9.000 € i, posteriorment,  Edicions Proa publicarà el treball guardonat. En cap lloc s'especifica que el premi sigui un acompte dels drets d'autor, per tant, atenció, potencials autors interessats a presentar-se al premi: ¿A quin "abast" es refereix les bases? ("L'editorial signarà un contracte amb l'autor, en què es recollirà l'abast dels drets de propietat intel·lectual que se'n derivin".) La publicació ha de generar drets des del primer exemplar que es vengui, altrament, el premi no seria per a l'autor, sinó per a l'editorial que no desemborsaria drets per la primera edició —o pels exemplars que s'especifiquessin—. I ni tan sols caldria que es preocupés de fer promoció del llibre. Nota PS: Les bases del 2024, no han canviat el redactat d'aquest punt. No especifiquen l'editorial.

En aquest mateix blog


14 de gener 2018

'BLASTED (REBENTATS)', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Blasted (Rebentats). Autora: Sarah Kane. Trad: Albert Arribas
Direcció: Alícia Gorina. Sala Petita, TNC, Barcelona
Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Els espectadors ens situem en grades a dues bandes d'un quadrilàter encortinat de tul que representa una luxosa cambra d'hotel. És a través d'aquest vel que serem testimonis de la representació escènica de la violència. Arriben Ian i Kate, una parella d'examants.  La noia (Marta Ossó) vol fer companyia a l'home, malalt terminal  (Pere Arquillué), però ell entén que s'hi ha volgut trobar per fer l'amor, com abans. Intuïm què passarà i ens comencem a moure inquiets a les butaques. La nostra incomoditat, però, només acaba de començar. Després d'un fosc, sabem per la noia que ha suportat abusos sexuals durant la nit. Ell en minimitza els efectes, poc abans que el monstre terrible de la guerra esbotzi l'espai protegit de la cambra. S'hi fa present la venjança sàdica en forma de soldat armat (Blai Joanet) que viola el violador, que se li menja els ulls, que el deshumanitza més encara... Tarantino en directe, malgrat que Alícia Gorina, la directora, ha fugit del realisme i s'ha decantat cap als elements  simbòlics. Però, tot i així, ens impacta. Arquillué lluny de la imatge que coneix el gran públic per les sèries de televisió. Arquillué d'antologia.  En sortim amb un nus a la gola. Trigarem a poder parlar  de tot el que hi hem vist i sentit.  9/10



«Quina podria ser la connexió entre una simple violació
en una habitació d'hotel de Leeds  i el que està passant a
Bòsnia?». I aleshores de sobte ho vaig entendre i vaig
pensar: «És clar, és obvi. Una és la llavor, l'altre és l'arbre».
I crec que les llavors d'una guerra a gran escala es poden 
trobar en una civilització en temps de pau.
SARAH KANE (Essex, 1971 - Londres, 1999)

13 de gener 2018

'COBI, CURRO, NARANJITO', A LA SALA MUNTANER

Cobi, Curro, Naranjito. Dramatúrgia: Martí Torras Mayneris. 
Textos: Martí Torras Mayneris, Mireia Giró i The Feliuettes.  
Direcció: Martí Torras. Sala Muntaner, Barcelona
Una concentració de mascotes oblidades organitzada per les hereves d'un bar de carretera és l'excusa d'aquesta comèdia musical, amb gags presentats a l'estil cabaret. S'hi sentiran a gust els espectadors que eren infants o ratllaven l'adolescència entre el 1982 i el 1992. Els espectadors que aleshores ja érem adults valorem el muntatge nostàlgic molt ben documentat dels anys vuitanta i, sobretot, el vessant còmic que despleguen tant el pianista com les tres actrius. Tots s'anomenen pel seu nom i acaben sent, als nostre ulls,  els protagonistes reals, tant, com el 'Francisco' de la metàfora.  7/10


12 de gener 2018

MANEL CASANOVA, LA PASSIÓ PEL CONEIXEMENT BOTÀNIC

© Manel Casanova, Menuda Natura
Manel Casanova (Vallada, la Costera), 1953) és l'autor de la fotografia de la mata de caps blancs o escopinades del dimoni (Lobularia maritima) que encapçala aquest apunt. És autor d'aquesta fotografia i d'una sèrie de col·leccions d'altres magnífiques fotografies de flora i fauna. Es defineix com a "periodista que recopila i difon informació constrastada amb publicacions serioses,  que fa també de periodista gràfic".

Doncs, bé, dec les informacions del recull d'apunts sobre plantes L'escopinada del dimoni i altres carícies que acabo de publicar a la generositat pedagògica d'aquest valladí llicenciat en Història, botànic autodidacta i fotògraf apassionat que viu a cavall del seu poble nadiu i de València. Als blogs «Menuda Natura» i a «El jardí de Menuda Natura» hi fa una tasca de divulgació extraordinària.  Hi presenta el material de les seves investigacions botàniques en quantitat ingent i alhora amb un alt nivell d'exigència tant en els textos com en les fotografies.  Els dos blogs tenen el mèrit que són de consulta de confiança tant per als neòfits com per als iniciats i els estudiosos.

https://issuu.com/m.casanova/docs/herbario_ornamentales_101_plantas_dAra, Casanova ens ofereix una publicació en suport digital  de les fitxes Herbario. Flora ornamental. 101 plantas de jardín, un treball que va elaborar per al curs d'Oficial Jardiner de l'Escola Municipal de Jardineria i Paisatge de València, per al qual ha seguit el guió de les entrades del seu esplèndid blog «El jardí de Menuda Natura». En aquest treball, en castellà, hi recull els noms populars i el científic, una descripció morfològica, les condicions de conreu, curiositats botàniques, propietats medicinals i alguns apunts literaris o del refranyer popular.

Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests éssers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets. 
MANEL CASANOVA. Introducció al blog «Menuda Natura»

07 de gener 2018

AUDIOLLIBRES (QUE LLEGEIXI RITA)

Els audiollibres són un recurs més per apropar-nos a la literatura. És un suport ideal per a viatges, per persones que treballen a casa, per les que tenen problemes de visió. No hi ha mercat, encara, però, temps al temps. Vegeu-ne els avenços en aquest terreny: «Cornabou. Revista digital de Literatura Infantil i Juvenil»
Els audiollibres en català que fins ara es trobaven en plataformes digitals, acaben de fer el salt a les llibreries. La productora Audiomol té un catàleg que supera els 130 títols. A partir d'ara, però, l'editorial Seebook, mitjançant un acord amb la mateixa editorial Audiomol i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en fa una distribució a les llibreries.
La novetat és que el lector-oient no ha d'adquirir el llibre en qüestió sinó que el pot escoltar a través del mòbil, en streaming, només adquirint la targeta corresponent en una de les llibreries i activant un codi únic, en QR o alfanumèric.
Al marge d'aquesta comoditat, també es poden continuar descarregant com fins ara els audiollibres en MP3 o M4B, ja sigui des d'una tauleta o un ordinador, sempre sense cap necessitat d'instal·lar cap mena d'app suplementària, i també, esclar, se'n pot adquirir el CD. El lector-oient decideix.
Les productores Audiomol i Seebook han incorporat en aquest nou mètode audiollibres de clàssics com El petit príncep, Els contes d'Andersen, Les aventures de Tom Sawyer, Tres homes dins d'una barca o Les aventures de Pinotxo.

I també obres d'autors contemporanis, entre d'altres:
Babushka, David Nel·lo
Canelons freds, Anna Manso
El club de la cistella, Àngel Burgas
Els silencis de la Boca de la Mina, Andreu Sotorra
En Caratallada i els altres, Jaume Copons
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, Jordi Sierra i Fabra
La guerra de l'avi, Jaume Burguell
La mà negra, Jaume Copons
L’anticlub, Àngel Burgas
La visita de la Dama, Jaume Cela
L’esquelet de la balena, David Cirici
Memorial de Tabarka, Ponç Pons
No hi ha petons per als fantasmes, Maria Carme Roca
Què farem, què direm?, Pep Coll
Quin sidral de campament, Pasqual Alapont
Un estiu amb l’Anna, Núria Pradas
Un haiku per a l’Alícia, Francesc Miralles
Ullals, Sebastià Roig i Salvador Macip

05 de gener 2018

'L'ESCOPINADA DEL DIMONI', EN LÍNIA

https://issuu.com/lenapauls/docs/escopinada_dimoni
Cliqueu la imatge per accedir al llibre digital
Em complac a presentar  L'escopinada del dimoni i altres carícies, un llibre en suport digital que conté un centenar d'apunts que expliquen la relació que mantinc amb les plantes de l'entorn. L'herba que dona nom al recull té molts altres noms populars molt creatius: llagrimetes, sempreenflor, xuclamel, caps blancs, salivetes del Bon Jesús... Una planta resistent a les escomeses dels gafarrons, de les arades, de la sequera, de les temperatures massa altes i massa baixes. Impossible d'eliminar.  Ens hi assemblem.


Res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
RAIMON. Al meu país la pluja
 
Precisament he escrit aquests apunts des del 2009 ençà en aquest blog amb la intenció d'anar aprenent els noms dels arbres, arbustos, plantes herbàcies, bolets i fongs que habiten al nostre jardí de llicorella a Duesaigües (Baix Camp), un jardí àrid, obert a tots els vents i al sol batent, tot i que hem aconseguit després de quaranta-i-tants anys alguns espais ombrívols i arrecerats.

Hi trobareu fotografies de Manel Casanova, Antonieta Codina, Manel Des Valls, Màrius Domingo de Pedro, Montse Francisco, Josep Lomas, Camil·la Pérez Salvà, Xesca Serra Payeras i Ferran Turmo. La documentació científica i l'assesssorament sempre amatent són deutors de Manel Casanova a partir del seu del web «Menuda Natura».


'CYRANO', AL TEATRE BORRÀS

Cyrano. Autor: Edmond Rostand. Traducció: Albert Arribas
Dramatúrgia i direcció: Pau Miró.  Teatre Borràs, Barcelona
Foto: David Ruano
Només els grans actors poden interpretar amb èxit Cyrano de Bergerac, el soldat poeta més important de la dramatúrgia universal. Un text fantàstic que vaig descobrir en un espectacular muntatge comandat per Josep M. Flotats (Poliorama, 1985) i vaig revalidar l'admiració per aquest Rostand, en la pel·lícula protagonitzada per Gérard Depardieu, el 1990 (en un cinema dels Champs Elyssés a París). I, finalment, vaig aprofundir-hi en un inoblidable muntatge artesanal,  nítid, sense gairebé escenografia, protagonitzat per Pere Arquillué (Biblioteca de Catalunya, 2012).  Ara Lluís Homar es posa el nas del personatge, amb una lectura nova del mateix material, amb un tractament diferent. Hi enfoca la dimensió de soldat en l'escenografia, el vestuari i l'atrezzo —un conjunt estilitzat amb la metàfora de l'esgrima— per parlar dels estralls de l'amor, de la creativitat a través del llenguatge. Sota la màscara de rudesa i autoironia s'hi amagava un home vulnerable que no va permetre que els altres veiessin relliscar cap meravellosa llàgrima pel seu rostre. «Per dignitat». Homar s'emporta —en exclusiva— la palma d'aquest muntatge. 8/10