 |
| Sèrie Irresponsable. Guió: Frédéric i Camille Rosset Direcció: Frédéric Rosset. França, 2017 |
30 de juliol 2021
SÈRIE TV 'IRRESPONSABLE'
28 de juliol 2021
'PLENS DE VIDA' PEL·LÍCULA D'AGNÈS JAOUI
 |
Plens de vida. Direcció: Agnès Jaoui. França, 2018 Guió: Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri |
27 de juliol 2021
EXPOSICIÓ 'EL MILLOR DISSENY DE L'ANY'
Fins al 29 d'agost
25 de juliol 2021
TERESA LLORACH, DIBUIXANT RELATS
 |
| Teresa Llorach en una acció de la performance de presentació de Bombes de llavors. Foto: Francesc Corpas, 2019 |
El cas és que m'envia el retall del diari i em diu que «a partir que ens vam conèixer, vaig començar a explicar dibuixant!» Dins de l'entrevista diu una cosa per l'estil i m'emociona que sigui així perquè quan el 2017 m'hi vaig posar en contacte, ho vaig fer amb recança perquè seguia de prop tot el que feia, però no la coneixia i tenia por que refusés, amb una excusa qualsevol, il·lustrar Sabatilles vermelles, una petita prosa poètica meva. O pitjor, encara, que no respongués el correu. Doncs bé, no tan sols va respondre sinó que va pintar dues aquarel·les precioses inspirant-se en aquell text menut que amb les seves pinzellades creixia lluminós de sobte.
22 de juliol 2021
EN LÍNIA, DEU CREACIONS ARTISTICOLITERÀRIES COL·LECTIVES
 |
| © Nené. Tinta, tempera i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm |
Aquí en trobareu per triar i remenar. Gaudiu-ne al mòbil, a la tauleta, a l'ordinador... Microrelats, proses poètiques i poemes que dialoguem amb fotografies, pintures, collages. A més, recitació, música i dansa, els reculls que han estat presentats amb la participació de l'auditori. Enllaços de deu creacions artisticoliteràries
col·lectives:
* 2021. L'alè que fa olor de menta
Poema narratiu que va obtenir el Premi de Poesia del Vallès Oriental. Il·lustrat amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz i Josep Lomas; pintures i dibuixos de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. Podcast: Andreu Sotorra.
Recull de trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Pròleg d'Anna Llebaria Enrich. Amb textos de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.
Cinquanta textos propis entre microrelats, proses poètiques i poemes, il·lustrats amb obres d'art: pintures de Myriam Arnold, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, pintures i collages de Fina Veciana i Rosa Virgili; grafismes de Pere Prats Sobrepere; dibuix de Martina Rius Mauri; fotografies d'ASA, Fabián Acidres Pons, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Josep Lomas, i Isabel Marsal. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere.
* 2020. Si són roses, floriran
Setze textos basats en la pintura homònima de l'artista Marc Pérez Oliván. Creació impulsada conjuntament amb la filòloga Fina Masdéu, autora del pròleg. Coautoria: Carme Andrade, Josep M. Barraso, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas, Teresa Duch, Fe Ferré, Conxita Jiménez, Carme López Arias, Eduard López, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz. Posteriorment, adolescents confinats de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb el guiatge de la professora Rosa Massanés, han escrit relats i poemes inspirats en aquesta mateixa pintura.
Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Coberta dissenyada per Fina Veciana. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa; moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Model del cartell: Mariona Rabascall Francisco. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana. Reportatge fotogràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.
* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo.
Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade. Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran.
Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili.
Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic.
Recull d'apunts sobre plantes. Classificació: Manel Casanova de «Menuda Natura». Fotografies: Antonieta Codina, Manel Des Valls, Màrius Domingo de Pedro, Montse Francisco, Josep Lomas, Camil·la Pérez, Xesca Serra i Ferran Turmo.
* 2017. La musa de la frescor.
Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll.
Vegeu: Crònica del making of
* 2016. Remeno paraules.
Vint proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López.
Vegeu-ne informació i booktrailer.
Descarregueu aquí l'article 'Rememorar poemas, relatos e historias,
de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, 18-8-2021
20 de juliol 2021
ARTICLE A «LO NUNCI» SOBRE REUSENQUES DE LLETRES
 |
Cliqueu la imatge per llegir l'article 'Reusenques de Lletres' |
En redactar aquest article, el setè llibre de Reusenques de Lletres bReus i eròtiques (Arola Editors) no havia sortit d'impremta. Ha estat presentat en temps de pandèmia al Casal de les Dones en dues sessions seguides a causa de l'aforament restringit i en una festa de Sant Jordi a mig gas es van signar llibres i es van enregistrar vídeos recomanant-lo. El recull de relats eròtics ha estat una realitat tan ben acollida com ha permès fins ara aquesta circumstància insòlita. El col·lectiu prepara per al curs que ve activitats literàries diverses i nous projectes que desitgem que es puguin fer realitat.
Sobre bReus i eròtiques en aquest blog:
BREUS I ERÒTIQUES, SETÈ LLIBRE DE REUSENQUES DE LLETRES
BREUS I ERÒTIQUES, EL VERB REFINAT
19 de juliol 2021
LA GAVINA, A LA VILLARROEL
 |
Versió lliure de 'La Gavina' d’Anton Txékhov. Dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola. La Villarroel |
Llegiu-ne la crítica sencera a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX
18 de juliol 2021
PEL·LÍCULA 'EL PASTISSER DE BERLÍN'
 |
| The Cakemaker [El pastisser de Berlín]. Alemanya-Israel, 2017 Guió i direcció: Ofir Raul Graizer |
15 de juliol 2021
COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONCEPTUAL AL MACBA
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) exposa En temps real, la col·lecció d'art conceptual que va rebre en donació de Rafael Tous empresari tèxtil i col·leccionista apassionat. 
A partir d'ara la col·lecció Rafael Tous anirà trobant l'encaix amb els fons que configuren la Col·lecció MACBA de manera que es posin de relleu les afinitats amb el context internacional i s'impulsi una relectura d'aquests anys.
Exposició oberta fins al 9 de gener de 2022
13 de juliol 2021
'MINARI. HISTÒRIA DE LA MEVA FAMÍLIA', A FILMIN.CAT
 |
| Minari. Història de la meva família Guió i direcció: Lee Isaac Chung Estats Units, 2020 |
12 de juliol 2021
SÈRIE DE 3 ESTAMPES 'JAPÓ', DE NENÉ
Informació i comandes:
*
L'HORA ESTOVADA
ÉTRANGÈRE AU PARADIS
TOT UN DESERT
MOMENT MÀGIC
DRÍADA
ON ÉS LO LLOC ON MA PENSE REPOSE
L'ESCLETXA MARÍTIMA
ÉTRANGÈRE AU PARADIS
TOT UN DESERT
MOMENT MÀGIC
DRÍADA
ON ÉS LO LLOC ON MA PENSE REPOSE
L'ESCLETXA MARÍTIMA
11 de juliol 2021
EXPOSICIÓ 'BALENCIAGA. L'ELEGÀNCIA DEL BARRET'
El Museu del Disseny de Barcelona exhibeix vuitanta-set peces exquisides —gairebé escultures— a Balenciaga. L’elegància del barret, una exposició monogràfica singular i pionera de qui va ser considerat com el millor modista del segle XX. Lligadures creades als departaments de barreteria de la Casa d'alta costura a París i
Madrid, des de finals dels anys trenta fins al tancament de les cases
de Balenciaga el 1968
Barrets d'ala ampla o estreta, canotiers, pameles, bonets, casquets, turbants, tapamonyos, corones i gorres, que cobreixen els cabells de manera total o parcial. Realitzats amb un gran ventall de tipus de teixits i d'elements naturals molts dels quals actualment no passarien el sedàs ètic, com ara la pell de mico o les plomes d'aus exòtiques.
Exposició oberta fins al 3 d'octubre.
09 de juliol 2021
'EL DESIG ÉS TAN FUID COM LA MAR', AL MUSEU MARTÍTIM
 |
Comisari: Victor Ramírez Tur. Il·lustracions: Ariadna Veas |
Les actes judicials de l’Arxiu General d’Índies recullen, sobretot, experiències d’abús de poder i d’assetjament sexual, generalment contra les baules més dèbils de la tripulació: els patges que embarcaven a l’edat de 8 o 9 anys, molts per escapar de la misèria, i els grumets, que hi arribaven a l’edat de 15 o 16 anys.Però la documentació també descriu múltiples experiències plaents i consentides, sovint entre tripulants del mateix estatus, fet que no només afavoria el contacte i la camaraderia, sinó que permetia desvincular-se de les dominacions resultants de l’estratificació jeràrquica de càrrecs.
Un cas paradigmàtic és el matelotage, una jurisprudència del segle XVI i XVII que tenien els pirates de l’illa de la Tortuga destinada a garantir l’herència en cas de mort d’un dels signants i que sovint ha estat interpretada com una institució matrimonial, per la qual cosa eren acusats de sodomia i depravació.
La imatge del mariner hipermascle es va relaxar fins a la normalització, com per exemple en les campanyes publicitàries de perfums Jean Paul Gaultier.
Els imaginaris homosexuals s'han anat normalitzant, però no han millorat les condicions per als professionals LGTBIQ vinculats al món marítim.
Exposició oberta fins al 14 de novembre.
08 de juliol 2021
AERONÀUTICA [VOL] INTERIOR, AL MUSEU NACIONAL
 |
| Aeronàutica [vol] Interior. Sala Oval, MNAC |
«Un avió que no vola
no és un avió, és una obra d'art.»
Francesc Torres
Aeronàutica (vol) interior és una instal·lació monumental de l’artista Francesc Torres que porta a la Sala Oval dos avions a escala 1:1, rèpliques (obra de José Ramón Bellaubí Caballer) de dos models d’aeroplans soviètics que van participar en la Guerra Civil espanyola.
Un projecte de gran impacte visual que forma part de les exposicions que el museu dedica enguany a la memòria històrica: Guerra Civil, i l’art, el conflicte i la memòria. Un imponent bombarder Tupolev SB-2 “Katiuska”, en posició vertical, a punt d’estavellar-se, i el caça Polikarpov I-16 “Mosca”. La instal·lació planteja una analogia entre la decisió voluntària de sacrificar-se per un ideal i els sants martiritzats per la seva fe religiosa, a partir de la taula gòtica amplificada de la Crucifixió de sant Pere, de la col·lecció del museu. Els olivers abatuts recorden les 90 hectàrees d'oliverar que a mitjan 1937 va arrencar la mateixa gent del poble per fer el Camp d'Aviació de la Sénia.
 |
| Taula gòtica 'Crucifixió de sant Pere' de Pere Serra (segle XIV) Museu Nacional d'Art de Catalunya |
El Camp d’Aviació de la Sénia va ser construït pel Govern de la II República tot just començada la Guerra Civil per defensar-se del cop militar rebel. Va tenir un paper molt destacat per la seva situació estratègica i la seva capacitat operativa, primer per l’Aviació de la República i, el setembre de 1938, per la Legió Còndor alemanya, fet clau en el desenllaç de la batalla de l’Ebre.
Oberta fins al 26 de setembre
07 de juliol 2021
'L'ARREL', DE MARTA BALLVÉ
 | |
| L'arrel, de Marta Ballvé [Acrílic s/ tela 20 x 20 cm] Pintura inspirada en un tanka de L'alè que fa olor de menta |
Faig creu i ratlla
al bol de les ofrenes.
Ara hi estripo
el bitllet de tornada.
L'arrel adoba l'arbre.
L'artista visual santcugatenca Marta Ballvé difon virtualment les obres a Instagram, Twitter,
Pinterest, Facebook, al seu blog i a la seva web. L'any 2018 va dur a terme una aventura creativa singular que va titular 'Elogi del silenci', amb pintures, escultures i creacions artístiques en suports diversos que dialogaven amb textos al voltant del silenci. Hi vaig participar amb un poema i en va fer una pintura deliciosa. Vegeu: Elogi del silenci, projecte artístic de Marta Ballvé. Un cop avançat el projecte, va ser una experiència inoblidable trobar tots els treballs de la sèrie exposats al costat del text que els va impulsar i presentats en una lluïda inauguració amb performance. Vegeu: Crònica de l'exposició 'Elogi de Silenci', de Marta Ballvé.
Ara ha iniciat una nova sèrie valent-se del mateix procediment, aquest cop enfocant 'Arbres', com a correlat objectiu de fer visible la necessitat de preservar la natura. Em va invitar a participar-hi i em va faltar temps per trobar la tanka de L'alè que fa olor de menta, on Jamila, la forastera, decideix quedar-se aquí i fer-s'hi gran, per a la qual cosa compta amb la tradició (l'arrel). I ja tinc la resposta en forma de pintura: el bol de les ofrenes és una copa frondosa sobre un fons terrenc, la soca immersa en un mar on transparenten les arrels o en una celístia on circulen els núvols. Creu i ratlla. Inversió terra-aire. L'arbre, relligament còsmic. Moltes gràcies, Marta Ballvè.
De sobte et creix
un arbre a les entranyes
(Miquel Martí i Pol)
Per saber-ne nés:
05 de juliol 2021
'TEMPEST PROJECT', DE PETER BROOK
 |
| Tempest Project. Sobre La Tempesta, de William Shakespeare Festival Grec 2021. Teatre Lliure Montjuïc, sala F. Puigserver |
Peter Brook, director londinenc establert a París, ha marcat època per al teatre universal. Mestre de la síntesi, de presentar les obres més enrevessades en la seva essència més despullada, que en aquest Tempest Project serveix en safata la versió francesa de La tempesta, de Jean-Claude Carrière. I sobretot, de treballar intensament amb els intèrprets per aconseguir la dicció diàfana que ha de ressonar més enllà del que diuen les paraules. L'embolcall per aquesta obra: un bastó, unes canyes, un llibre, uns troncs, una estora. I, en aquest espai, Pròsper, el duc de Milà, perdona i es reconcilia amb el seu germà que el va expulsar junt amb la seva filla i que ara arriba nàufrag, desvalgut, a l'illa que el duc s'ha fet seva amb l'ajut de l'esperit Ariel, i ha convertit l'aborigen Calibà en esclau. Per tal que s'entengui tanta matèria concentrada, Peter Brook i Marie-Hélène Estienne, un tàndem únic.
*
*
Peter Brook ha estat rebut pels espectadors amb aplaudiments i dempeus abans de l'estrena de «Tempest Project». A continuació, imparteix una classe magistral no programada sobre el seu concepte del teatre. Reportatge del © TNMigdia de TV3.
04 de juliol 2021
'URBAN NATURE' AL CCCB
 |
| 'Urban nature'. Al fons a l'esquerra, les lliteres d'un alberg; a la dreta, un bar; a l'espai central, la ciutat vista a vol d'ocell. |
Urban Nature és una instal·lació interactiva, els participants de la qual vivim en temps real com a experiència cultural singular al Centre de Cultura Contemporània, formant part del Festival Grec 2021. Els assistents, en grup de set, fem un recorregut immersiu com a personatges d'una pel·lícula fragmentada en diversos espais: 'Una pel·lícula transitable', projecte de la Companyia Rimini Protokoll que posa de manifest les desigualtats de la ciutat de Barcelona, tot i que es poden extrapolar a qualsevol gran ciutat del nostre primer món. Reobre el debat sobre la gestió de recursos naturals, el dret a un habitatge digne, a l'expansió de nous models econòmics, de les desigualtats entre veïns i com les generacions més joves veuen el futur de les ciutats.
L'objectiu per al desenvolupament urbà en l'agenda del 2030 és «fer que
les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs,
resilients i sostenibles» Fem-ho possible, sense dilació. Durant el confinament només van quedar als carrers els sensesostre arrecerats en portals i fent vida al voltant de les fonts públiques. El daltabaix econòmic que ha generat l'aturada per la pandèmia ha portat nous indigents als carrers de la ciutat. D'altres persones n'han fugit i intenten viure amb menys recursos en pobles rurals. Es recuperen conreus abandonats i tornen a proliferar els horts. I comencem a adonar-nos que totes i
cadascuna de les nostres accions es connecten amb d'altres, generen
efectes i conseqüències diferents. Sempre, i més encara, ara que vivim en estat d'emergència. No cal assistir a Urban Nature per saber-ho, però un mirall ajuda a la reflexió.
Fins al 19 de setembre
*
03 de juliol 2021
EL LLAGUT DE SARDINAL ELIAS
 |
| Llagut Elias a les Drassanes Reials Dimensions: 62 x 599 x 272 cm |
El Museu Marítim de Barcelona no dona cap informació de l'ús d'aquesta embarcació. Trobem al Museu de l'Anxova i la Sal, de l'Escala: "Hi feinejaven dos o tres homes i amb les xarxes de sardinal capturaven les moles de peix que topaven amb les xarxes seguint la direcció del sol. Un cop enxarxat, peix i xarxa es posaven al damunt de la barca i, un cop al port, s’havia de desmallar, treure un a un el peix pescat i subhastar-lo i vendre’l tot seguit."
02 de juliol 2021
EXPOSICIÓ DEL TRICICLE, AL PALAU ROBERT
 |
| Tricicle Clic. Gest, humor, llenguatge. Palau Robert, Barcelona |
Exposició oberta fins al 3 d'octubre
01 de juliol 2021
'CARRER ROBADORS', AL TEATRE GREC
 |
| Carrer Robadors. Direcció: Julio Manrique Teatre Grec Montjuïc, Barcelona |
Lakhdar (versemblant Guillem Balart), un jove marroquí oprimit per la religió i l'entorn que li fiscalitza l'existència, es desespera i emigra. Narra la seva història en un monòleg de dues hores que avança de forma natural amb els fets reals de fons: sortida de Tànger, explosió a Marraqueix, revoltes de la Primavera Àrab del 2010, amb les converses que manté amb el seu amic d'infància Bassam (l'actor Moha Amazian), amb els islamistes, amb dues noies turistes, amb els explotadors de torn, amb els peons del vaixell aturat a Algessires per fallida de la naviliera... embolcallats en una ambientació sonora realista: crides a l'oració, helicòpters, sirenes, avisos del metro barceloní, sobre l'escenari gairebé despullat, amb una paret de fons on se situa el context urbà amb projeccions videogràfiques.
I un final gens esperançador: «Els homes són gossos amb la mirada buida, donen voltes en la penombra, corren darrere una pilota, es barallen per una femella, per un racó de la caseta, s'estan ajaguts durant hores, amb la llengua penjant fora de la boca, esperant que algú els liquidi, amb una última carícia...»
A principi de temporada l'obra es reposarà al Teatre Romea (de l'1 al 19 de setembre). 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX
Subscriure's a:
Missatges (Atom)