30 de juliol 2021

SÈRIE TV 'IRRESPONSABLE'

Sèrie Irresponsable. Guió: Frédéric i Camille Rosset
Direcció: Frédéric Rosset. França, 2017
Sèrie francesa sobre Julien (interpretat per Sébastien Chassagne), un perdedor de trenta-un anys que té tarannà d'adolescent etern. Es queda sense feina, torna a casa de la mare i retroba Marie, el seu primer amor. Descobrirà que és pare d'un noi de 15 anys, que resulta ser més sensat que el protagonista. Julien intenta pensar de forma madura i creu que ha de formar part vulgui o no de la vida del fill. El personatge és una mena de Mr. Bean a la inversa. Si el personatge britànic pensa constantment quina malesa pot fer, aquí Julien és el receptor passiu de totes les desgràcies, inevitablement. Julien no evoluciona, per tant pot fer-se carregós, si no fos que els capítols són de 20 minuts i sempre ens deixen amb un somriure comprensiu. 8/10

28 de juliol 2021

'PLENS DE VIDA' PEL·LÍCULA D'AGNÈS JAOUI

Plens de vida. Direcció: Agnès Jaoui. França, 2018
Guió: Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri
La comèdia Plens de vida  [Place Publique] escrita i interpretada per Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri (mort el gener de 2021) parla de retrobaments. Un presentador famós de televisió, ara en decadència, coincideix amb la seva ex i la filla comuna a la inauguració multitudinària de la mansió a la campagne parisenca de la seva mà dreta i ex-cunyada. La parella passa comptes i no s'està de clavar-se retrets, entre canapès i alcohol, en el jardí de somni de la casa. La història explora capricis del que queda de la societat benestant d'ahir, i de la nova societat d'influencers i d'altres fantasmes que han nascut a redós de les tecnologies, immersos tots en la disbauxa constant. Irònica i descarada. Filmin. 8/10

27 de juliol 2021

EXPOSICIÓ 'EL MILLOR DISSENY DE L'ANY'

El Museu del Disseny de Barcelona presenta les obres finalistes i les guanyadores dels premis de l'any 2020 de les diferents disciplines del Disseny, l'Arquitectura i les Arts que organitzen les associacions del Foment de les Arts Decoratives (FAD).  Recomano una visita distesa perquè val la pena aturar-se a cada peça que ens hauria de fer més fàcil, més còmoda i més alegre la vida. Enguany, amb motiu del 10è aniversari de l’exposició, la mostra va acompanyada d’un extens programa d’activitats.
Fins al 29 d'agost

25 de juliol 2021

TERESA LLORACH, DIBUIXANT RELATS

Teresa Llorach en una acció de la performance
de presentació de Bombes de llavors.
Foto: Francesc Corpas, 2019

L'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach parla de la seva trajectòria artística a l'entrevista Teresa Llorach: «En la acuarela el agua también sigue su camino», que li fa Sílvia Fornós al «Diari de Tarragona», 24-7-2021. Agraïm la informació que ens aporta perquè l'artista, discreta de mena, no deixa anar gran cosa de la seva biografia. 
El cas és que m'envia el retall del diari i em diu que «a partir que ens vam conèixer, vaig començar a explicar dibuixant!» Dins de l'entrevista diu una cosa per l'estil i m'emociona que sigui així perquè quan el 2017 m'hi vaig posar en contacte, ho vaig fer amb recança perquè seguia de prop tot el que feia, però no la coneixia i tenia por que refusés, amb una excusa qualsevol, il·lustrar Sabatilles vermelles, una petita prosa poètica meva. O pitjor, encara, que no respongués el correu. Doncs bé, no tan sols va respondre sinó que va pintar dues aquarel·les precioses inspirant-se en aquell text menut que amb les seves pinzellades creixia lluminós de sobte.

De l'admiració i de l'agraïment va sorgir l'apunt Teresa Llorach, aquarel·les en adagio i, des d'aleshores, han estat moltes les connexions que hem establert entre les seves pintures i els meus textos. Ja sigui dibuixant a partir d'un conte meu, com La sirena de la font, dins 'Contes de Vilaencanteri' de Reusenques de Lletres (Arola Editors) o bé, a l'inrevés, escrivint inspirant-me en una pintura seva, com La força dels somnis, Confinament, Des de casa, A la platja, A punt d'un nou viatge, entre d'altres. I també presentant llibres que ha il·lustrat, com El jardí de les escales, escrit per Victòria Rodrigo. O convertida en intèrpret de diverses accions de la performance de presentació de 'Bombes de llavors' (Vegeu-ne la foto de l'inici).  La seva amistat generosa i el seu talent artístic creen xarxa i sinergies en totes direccions. Estimulants!

22 de juliol 2021

EN LÍNIA, DEU CREACIONS ARTISTICOLITERÀRIES COL·LECTIVES

© Nené. Tinta, tempera i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm
A la platja, al jardí, al terrat, en un bosc amb un salt d'aigua, al cor d'un avellaner, avui que les avellanes ja són plenes. I a les mans una lectura (refrescant), potser?
Aquí en trobareu per triar i remenar. Gaudiu-ne al mòbil, a la tauleta, a l'ordinador... Microrelats, proses poètiques i poemes que dialoguem amb fotografies, pintures, collages. A més,  recitació, música i dansa, els reculls que han estat presentats amb la participació de l'auditori. Enllaços de deu creacions artisticoliteràries col·lectives:

Poema narratiu que va obtenir el Premi de Poesia del Vallès Oriental. Il·lustrat amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz i Josep Lomas; pintures i dibuixos de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. Podcast: Andreu Sotorra. 
 


 
Recull de trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Pròleg d'Anna Llebaria Enrich. Amb textos de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés. 



Cinquanta textos propis entre microrelats, proses poètiques i poemes, il·lustrats amb obres d'art: pintures de Myriam Arnold, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, pintures i collages de Fina Veciana i Rosa Virgili; grafismes de Pere Prats Sobrepere; dibuix de Martina Rius Mauri; fotografies d'ASA, Fabián Acidres Pons, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Josep Lomas, i Isabel Marsal. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. 



Setze textos basats en la pintura homònima de l'artista Marc Pérez Oliván.  Creació impulsada conjuntament amb la filòloga Fina Masdéu, autora del pròleg. Coautoria: Carme Andrade, Josep M. Barraso, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas, Teresa Duch, Fe Ferré, Conxita Jiménez, Carme López Arias, Eduard López,  Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.  Posteriorment, adolescents confinats de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb el guiatge de la professora Rosa Massanés, han escrit relats i poemes inspirats en aquesta mateixa pintura.  


* 2019. Bombes de llavors
Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Coberta dissenyada per Fina Veciana. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa; moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Model del cartell: Mariona Rabascall Francisco. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana. Reportatge fotogràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

 
Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran. 


  * 2017. El vestit negre
Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili. 


Recull d'apunts sobre plantes. Classificació: Manel Casanova de «Menuda Natura». Fotografies: Antonieta Codina, Manel Des Valls, Màrius Domingo de Pedro, Montse Francisco, Josep Lomas, Camil·la Pérez, Xesca Serra i Ferran Turmo. 


Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll. 


 
Vint proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. 


 

Descarregueu aquí l'article 'Rememorar poemas, relatos e historias
de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, 18-8-2021


20 de juliol 2021

ARTICLE A «LO NUNCI» SOBRE REUSENQUES DE LLETRES


En redactar aquest article, el setè llibre de Reusenques de Lletres bReus i eròtiques (Arola Editors) no havia sortit d'impremta. Ha estat presentat en temps de pandèmia al Casal de les Dones en dues sessions seguides a causa de l'aforament restringit i en una festa de Sant Jordi a mig gas es van signar llibres i es van enregistrar vídeos recomanant-lo.  El recull de relats eròtics ha estat una realitat tan ben acollida com ha permès fins ara aquesta circumstància insòlita. El col·lectiu prepara per al curs que ve activitats literàries diverses i nous projectes que desitgem que es puguin fer realitat.

19 de juliol 2021

LA GAVINA, A LA VILLARROEL

Versió lliure de 'La Gavina' d’Anton Txékhov.
 Dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola.  La Villarroel
«...partint de la ficció txékhoviana a la realitat quotidiana i, entrant com entra de ple en molts dels secrets i intríngulis del món del teatre, aconsegueix que aquells que es puguin sentir decebuts per haver perdut l'oportunitat de veure «La gavina» de debò se sentin compensats per redescobrir com el vol de la “gavina” pot destapar realitats inconfessables o desitjos incomplerts del gremi de les bambolines.» Andreu Sotorra

Llegiu-ne la crítica sencera a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

18 de juliol 2021

PEL·LÍCULA 'EL PASTISSER DE BERLÍN'

The Cakemaker [El pastisser de Berlín]. Alemanya-Israel, 2017
Guió i direcció: Ofir Raul Graizer
El pastís de la imatge és un Selva Negra, made in Berlin, ciutat on s'enamoren Oren, un enginyer constructor israelià, i Thomas, el virtuós pastisser que fa pastissos d'aquesta mena. Oren mor en accident de cotxe a Jerusalem i Thomas s'hi trasllada i s'apropa a la vídua del seu amant, propietària d'una petita cafeteria kosher al centre de la ciutat. Hi comença a treballar i fa galetes i pastissos que deleixen la parròquia i porten comandes. D'una manera natural Thomas s'infiltra a l'univers familiar, i en el xoc cultural es produeix una reflexió tranquil·la sobre les relacions dels alemanys amb els jueus i una crítica fulminant de les pràctiques religioses que limiten la vida. Tractament subtilment inusual per aproximar-se a la intimitat del dol davant de la pèrdua d'una persona estimada, a través de dos personatges exquisits. Filmin 10/10

15 de juliol 2021

COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONCEPTUAL AL MACBA

  El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) exposa En temps real, la col·lecció d'art conceptual que va rebre en donació de Rafael Tous empresari tèxtil i col·leccionista apassionat.  

La col·lecció consta d'obres de 28 artistes que són testimoni d'una generació —Francesc Abad, Eugènia Balcells, Jordi Cerdà, Antoni Llena, Miralda, Fina Miralles, Carlos Pazos, Benet Rossell...— que es va aplegar a l'entorn de galeries i d'espais culturals alternatius, com per exemple l'espai Metrònom gestionat el 1980 pel mateix Tous. Una de les característiques de la col·lecció és que s'ha anat ampliant a mesura que l'art que incorporava es produïa, per tant és un retrat del seu temps, l'ara, i també l'aquí marcats per la reivindicació del tret diferencial català. Però allò que dona unitat al conjunt de pràctiques experimentals múltiples de les peces de la col·lecció és la mirada reflexiva del col·leccionista que és, alhora, una pràctica artística radical.
A partir d'ara la col·lecció Rafael Tous anirà trobant l'encaix amb els fons que configuren la Col·lecció MACBA de manera que es posin de relleu les afinitats amb el context internacional i s'impulsi una relectura d'aquests anys.
Exposició oberta fins al 9 de gener de 2022

13 de juliol 2021

'MINARI. HISTÒRIA DE LA MEVA FAMÍLIA', A FILMIN.CAT

Minari. Història de la meva família
Guió i direcció: Lee Isaac Chung 
 Estats Units, 2020
Minari és el nom d'una planta molt popular a la cuina asiàtica. Fa mesa a la segona temporada de plantada. És una metàfora d'esperança per superar els entrebancs que viuen una família d'immigrants coreans el primer any que persegueixen el somni americà en una granja d'Arkansas. És una història delicada que enfoca més els vincles que en la nova vida convulsa estableixen els membres de la família per sobreviure, que no pas el xoc cultural i els aspectes més dramàtics de la immigració. Una història senzilla que creix a cada escena. Dos Oscar merescuts: millor actriu de repartiment per Yuh-jung Youn i millor pel·lícula de parla no anglesa.  9/10

12 de juliol 2021

SÈRIE DE 3 ESTAMPES 'JAPÓ', DE NENÉ

L'artista plàstic Nené (Marc A. Pérez Oliván, Mauritània, 1951) presenta la sèrie de 3 estampes: Hiroshima, Nagasaki i Fukushima, impreses sobre paper mat de 300 g (edició digital limitada) numerades i signades. Un treball esplèndid d'aquest artista lletraferit que s'ha inspirat en una lectura que el va emocionar i que ara posa a l'abast de tothom.

Informació i comandes: 

 *

Aquestes tres làmines formen part dels innombrables treballs que l'autor ha dedicat a les lectures o, si més no, han estat l'espurna que les ha generades. Tantes vegades com miro una pintura de Nené hi trobo elements nous que hi donen sentit. M'inspiren paraules des que les vaig 'descobrir' el 2011. Llegiu-ne la primera impressió a L'alfabet de Pérez Oliván. Deu anys després, convertit en artista meu de capçalera, una munió de textos propis i d'altres autors (La musa de la frescor i Si són roses floriran) s'han basat en obres seves. D'altra banda, tinc el privilegi que m'ha il·lustrat diverses proses i poemes amb la generositat que només es troba en els grans i, a més, diverses proses poètiques s'han instal·lat en les seves pintures i els han donat títol.  De tot plegat, vegeu-ne una selecció:

 
 
 
 
 
 
 
 
 

11 de juliol 2021

EXPOSICIÓ 'BALENCIAGA. L'ELEGÀNCIA DEL BARRET'

El Museu del Disseny de Barcelona exhibeix vuitanta-set peces exquisides —gairebé escultures— a Balenciaga. L’elegància del barret, una exposició monogràfica singular i pionera de qui va ser considerat com el millor modista del segle XX. Lligadures creades als departaments de barreteria de la Casa d'alta costura a París i Madrid, des de finals dels anys trenta fins al tancament de les cases de Balenciaga el 1968
Barrets d'ala ampla o estreta, canotiers, pameles, bonets,  casquets, turbants, tapamonyos, corones i gorres, que cobreixen els cabells de manera total o parcial. Realitzats amb un gran ventall de tipus de teixits i d'elements naturals molts dels quals actualment no passarien el sedàs ètic, com ara la pell de mico o les plomes d'aus exòtiques.

La Biblioteca El Clot - Josep Benet, la Biblioteca Francesca Bonnemaison, la Biblioteca Xavier Benguerel i el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil han participat en la selecció i cessió de més de 300 llibres sobre el dissenyador, la història dels barrets i de l'alta costura, així com audiovisuals relacionats amb l'exposició que els visitants disposem per a la consulta a la mateixa sala. 

Exposició oberta fins al 3 d'octubre.
 

09 de juliol 2021

'EL DESIG ÉS TAN FUID COM LA MAR', AL MUSEU MARTÍTIM

Comisari: Victor Ramírez Tur. 
Il·lustracions: Ariadna Veas
El Museu Marítim de Barcelona (Drassanes Reials) presenta l'exposició El desig és tan fluid com la mar, que proposa una mirada a les relacions eròtiques, sexuals i sentimentals que s'han donat a bord durant segles i que han estat un dels temes més silenciats de la història de la navegació.

Les actes judicials de l’Arxiu General d’Índies recullen, sobretot, experiències d’abús de poder i d’assetjament sexual, generalment contra les baules més dèbils de la tripulació: els patges que embarcaven a l’edat de 8 o 9 anys, molts per escapar de la misèria, i els grumets, que hi arribaven a l’edat de 15 o 16 anys.
Però la documentació també descriu múltiples experiències plaents i consentides, sovint entre tripulants del mateix estatus, fet que no només afavoria el contacte i la camaraderia, sinó que permetia desvincular-se de les dominacions resultants de l’estratificació jeràrquica de càrrecs.
Un cas paradigmàtic és el matelotage, una jurisprudència del segle XVI i XVII que tenien els pirates de l’illa de la Tortuga destinada a garantir l’herència en cas de mort d’un dels signants i  que sovint ha estat interpretada com una institució matrimonial, per la qual cosa eren acusats de sodomia i depravació.
 
L'exposició també aborda la construcció de la imatge del mariner homosexual durant el segle XX per part de diversos autors com Jean Genet que va escriure Querelle de Brest, l’any 1947 i  va ser portada al cinema per Rainer Werner Fassbinder l’any 1982. 
 

La imatge del mariner hipermascle es va relaxar fins a la normalització, com per exemple en les campanyes publicitàries de perfums Jean Paul Gaultier.
Els imaginaris homosexuals s'han anat normalitzant, però no han millorat les condicions per als professionals LGTBIQ vinculats al món marítim.
Exposició oberta fins al 14 de novembre.

08 de juliol 2021

AERONÀUTICA [VOL] INTERIOR, AL MUSEU NACIONAL

Aeronàutica [vol] Interior. Sala Oval, MNAC

«Un avió que no vola 
no és un avió, és una obra d'art.»
Francesc Torres

Aeronàutica (vol) interior és una instal·lació monumental de l’artista Francesc Torres que porta a la Sala Oval dos avions a escala 1:1, rèpliques (obra de José Ramón Bellaubí Caballer) de dos models d’aeroplans soviètics que van participar en la Guerra Civil espanyola. 

Un projecte de gran impacte visual que forma part de les exposicions que el museu dedica enguany a la memòria històrica:  Guerra Civil, i l’art, el conflicte i la memòria. Un imponent bombarder Tupolev SB-2 “Katiuska”, en posició vertical, a punt d’estavellar-se, i el caça Polikarpov I-16 “Mosca”.  La instal·lació planteja una  analogia entre la decisió voluntària de sacrificar-se per un ideal i els sants martiritzats per la seva fe religiosa, a partir de la taula gòtica amplificada de la Crucifixió de sant Pere, de la col·lecció del museu. Els olivers abatuts recorden les 90 hectàrees d'oliverar que a mitjan 1937 va arrencar la mateixa gent del poble per fer el Camp d'Aviació de la Sénia.

Taula gòtica 'Crucifixió de sant Pere'
 de Pere Serra (segle XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Camp  d’Aviació  de  la  Sénia va ser construït pel Govern de la II República tot just començada la Guerra Civil per defensar-se del cop militar rebel. Va tenir un paper molt destacat per la seva situació estratègica i la seva capacitat operativa, primer per l’Aviació de la República i, el setembre de 1938, per la Legió Còndor alemanya,  fet clau en el desenllaç de la batalla de l’Ebre. 

Oberta fins al 26 de setembre




07 de juliol 2021

'L'ARREL', DE MARTA BALLVÉ

L'arrel, de Marta Ballvé [Acrílic s/ tela 20 x 20 cm]
Pintura inspirada en un tanka de L'alè que fa olor de menta



Faig creu i ratlla
al bol de les ofrenes.
Ara hi estripo
el bitllet de tornada.
L'arrel adoba l'arbre.
 
L'artista visual santcugatenca Marta Ballvé difon virtualment les obres a Instagram, Twitter, Pinterest, Facebook, al seu blog i a la seva web. L'any 2018 va dur a terme una aventura creativa singular que va titular 'Elogi del silenci', amb pintures, escultures i creacions artístiques en suports diversos que dialogaven amb textos al voltant del silenci. Hi vaig participar amb un poema i en va fer una pintura deliciosa. Vegeu: Elogi del silenci, projecte artístic de Marta Ballvé. Un cop avançat el projecte, va ser una experiència inoblidable trobar tots els treballs de la sèrie exposats al costat del text que els va impulsar i presentats en una lluïda inauguració amb performance. Vegeu: Crònica de l'exposició 'Elogi de Silenci', de Marta Ballvé.
 
Ara ha iniciat una nova sèrie valent-se del mateix procediment, aquest cop enfocant 'Arbres', com a correlat objectiu de fer visible la necessitat de preservar la natura. Em va invitar a participar-hi i em va faltar temps per trobar la tanka de L'alè que fa olor de menta, on Jamila, la forastera, decideix quedar-se aquí i fer-s'hi gran, per a la qual cosa compta amb la tradició (l'arrel). I ja tinc la resposta en forma de pintura: el bol de les ofrenes és una copa frondosa sobre un fons terrenc, la soca immersa en un mar on transparenten les arrels o en una celístia on circulen els núvols. Creu i ratlla. Inversió terra-aire. L'arbre, relligament còsmic. Moltes gràcies, Marta Ballvè.
 
De sobte et creix
 un arbre a les entranyes 
(Miquel Martí i Pol)
 
Per saber-ne nés:

05 de juliol 2021

'TEMPEST PROJECT', DE PETER BROOK

Tempest Project. Sobre La Tempesta, de William Shakespeare  
Festival Grec 2021. Teatre Lliure Montjuïc, sala F. Puigserver

Peter Brook, director londinenc establert a París, ha marcat època per al teatre universal. Mestre de la síntesi, de presentar les obres més enrevessades en la seva essència més despullada, que en aquest Tempest Project serveix en safata la versió francesa de La tempesta, de Jean-Claude Carrière. I sobretot, de treballar intensament amb els intèrprets per aconseguir la dicció diàfana que ha de ressonar més enllà del que diuen les paraules. L'embolcall per aquesta obra: un bastó, unes canyes, un llibre, uns troncs, una estora. I, en aquest espai, Pròsper, el duc de Milà, perdona i es reconcilia amb el seu germà que el va expulsar junt amb la seva filla i que ara arriba nàufrag, desvalgut, a l'illa que el duc s'ha fet seva amb l'ajut de l'esperit Ariel, i ha convertit l'aborigen Calibà en esclau. Per tal que s'entengui tanta matèria concentrada, Peter Brook i Marie-Hélène Estienne, un tàndem únic.

*
*

Peter Brook ha estat rebut pels espectadors amb aplaudiments i dempeus abans de l'estrena de «Tempest Project». A continuació, imparteix una classe magistral no programada sobre el seu concepte del teatre. Reportatge del © TNMigdia de TV3.

04 de juliol 2021

'URBAN NATURE' AL CCCB

'Urban nature'. Al fons a l'esquerra, les lliteres d'un alberg; 
a la dreta, un bar; a l'espai central, la ciutat vista a vol d'ocell.

Urban Nature és una instal·lació interactiva, els participants de la qual vivim en temps real com a experiència cultural singular al Centre de Cultura Contemporània, formant part del Festival Grec 2021. Els assistents, en grup de set, fem un recorregut immersiu com a personatges d'una pel·lícula fragmentada en diversos espais: 'Una pel·lícula transitable', projecte de la Companyia Rimini Protokoll que posa de manifest les desigualtats de la ciutat de Barcelona, tot i que es poden extrapolar a qualsevol gran ciutat del nostre primer món. Reobre el debat sobre la gestió de recursos naturals, el dret a un habitatge digne, a l'expansió de nous models econòmics, de les desigualtats entre veïns i com les generacions més joves veuen el futur de les ciutats.
L'objectiu per al desenvolupament urbà en l'agenda del 2030 és «fer que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles»  Fem-ho possible, sense dilació. Durant el confinament només van quedar als carrers els sensesostre arrecerats en portals i fent vida al voltant de les fonts públiques. El daltabaix econòmic que ha generat l'aturada per la pandèmia ha portat nous indigents als carrers de la ciutat. D'altres persones n'han fugit i intenten viure amb menys recursos en pobles rurals. Es recuperen conreus abandonats i tornen a proliferar els horts. I comencem a adonar-nos que totes i cadascuna de les nostres accions es connecten amb d'altres, generen efectes i conseqüències diferents. Sempre, i més encara, ara que vivim en estat d'emergència. No cal assistir a Urban Nature per saber-ho, però un mirall ajuda a la reflexió.
Fins al 19 de setembre

*

 


03 de juliol 2021

EL LLAGUT DE SARDINAL ELIAS

Llagut Elias a les Drassanes Reials
Dimensions: 62 x 599 x 272 cm

Va ser construït amb fusta al barri del Serrallo de Tarragona, el 1942 i durant anys va fer la pesca del sardinal. El Museu Marítim de Barcelona  (inventari núm. 16930) el va adquirir i n'ha fet la restauració. Ara el llagut s'exposa amb la vela llatina desplegada a la nau central de les Drassanes Reials tocant a les vidrieres a la banda de mar, de tal manera que es pot veure des de fora estant. 

El Museu Marítim de Barcelona no dona cap informació de l'ús d'aquesta embarcació. Trobem al Museu de l'Anxova i la Sal, de l'Escala: "Hi feinejaven dos o tres homes i amb les xarxes de sardinal capturaven les moles de peix que topaven amb les xarxes seguint la direcció del sol. Un cop enxarxat, peix i xarxa es posaven al damunt de la barca i, un cop al port, s’havia de desmallar, treure un a un el peix pescat i subhastar-lo i vendre’l tot seguit." 

02 de juliol 2021

EXPOSICIÓ DEL TRICICLE, AL PALAU ROBERT

Tricicle Clic. Gest, humor, llenguatge. Palau Robert, Barcelona
La contribució del Tricicle a les arts escèniques ha estat la creació d’un nou llenguatge gestual humorístic de caràcter universal. Han comptat les rialles que han provocat en els 40 anys d'activitat: 17 bilions. Ara, al Palau Robert, l'exposició Tricicle Clic. Gest, humor, llenguatge, comissariada per l'arquitecte Juli Capella, repassa els 10 espectacles de la companyia, per ordre cronològic:  Manicomic (1982), Exit (1984) Slastic (1986),   Terrrific (1991),  Entretres (1996),  Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007), Bits (2012) i el de comiat, Hits (2016), a través de cartells, atrezzo, vestuari, etc. I també fa esment de les sèries de televisió i de la seva contribució a la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992.
Exposició oberta fins al 3 d'octubre

01 de juliol 2021

'CARRER ROBADORS', AL TEATRE GREC

Carrer Robadors. Direcció: Julio Manrique
Teatre Grec Montjuïc, Barcelona
La fresqueta de les grades a l'aire lliure del Teatre Grec convida a gaudir de l'obra inaugural del Festival Grec 2021: Carrer Robadors, una versió de la novel·la Rue des voleurs de Mathias Enard, dirigida per Julio Manrique i protagonitzada pel Guillem Balart, amb actors catalans i africans que alternen diversos papers (Moha Amazian, Elisabet Casanovas, Anna Castells, Ayoub El Hilali, Mohamed El Bouhali, Abdelatif Hwidar i Carles Martínez)
Lakhdar (versemblant Guillem Balart), un jove marroquí oprimit per la religió i l'entorn que li fiscalitza l'existència, es desespera i emigra.  Narra la seva història en un monòleg de dues hores que avança de forma natural amb els fets reals de fons: sortida de Tànger, explosió a Marraqueix, revoltes de la Primavera Àrab del 2010, amb les converses que manté amb el seu amic d'infància Bassam (l'actor Moha Amazian), amb els islamistes, amb dues noies turistes, amb els explotadors de torn, amb  els peons del vaixell aturat a Algessires per fallida de la naviliera... embolcallats en una ambientació sonora realista: crides a l'oració,  helicòpters, sirenes, avisos del metro barceloní, sobre l'escenari gairebé despullat, amb una paret de fons on se situa el context urbà amb projeccions videogràfiques.  
I un final gens esperançador: «Els homes són gossos amb la mirada buida, donen voltes en la penombra, corren darrere una pilota, es barallen per una femella, per un racó de la caseta, s'estan ajaguts durant hores, amb la llengua penjant fora de la boca, esperant que algú els liquidi, amb una última carícia...»
A principi de temporada l'obra es reposarà al Teatre Romea (de l'1 al 19 de setembre). 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX