 |
| Foto: Àurea Bellera |
bReus i eròtiques és el setè llibre del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. L'emprenc amb bona disposició lectora, segurament per les alegries que m'han proporcionat els llibres precedents i perquè sé com de minuciosament ha estat treballat el conjunt de peces que conté. Som-hi.
El títol i la imatge al·legòrica de la coberta —original de l'artista plàstica i autora Àurea Bellera— remeten a la literatura de gènere eròtic. Al prefaci les coordinadores, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, n'expliquen el making off i, al pròleg, Empar Pont dona indicis d'allò que trobarem quan girem full.
Entrada en matèria, m'esplaio amb el ventall de trames narratives senzilles i contundents tant en els textos pròpiament narratius com en els poemes que espongen la lectura. Els recursos del gènere graviten en universos versemblants fins i tot en el relat distòpic d'un dels relats. Sensualitat intel·lectualitzada a través de l'ús d'un llenguatge de to formal, al·lusiu, vehiculat indirectament cap als objectius de l'art de l'erotisme. És en l'enfocament de les històries on més ressalta l'escriptura femenina. Les autores projecten una mirada poètica sobre els cossos i el context, parlen de les intimitats d'una sexualitat festiva, amb gust pels detalls. Hi prevalen els antecedents del plaer, els preludis conscients del desig i la passió, més que no pas la sublimació sexual desenfrenada o relats pertorbadors a l'estil de La filosofia en el tocador de Sade ni inventaris de pràctiques com les de Cinquanta ombres d'en Grey ni lliçons irreverents del Manual d'urbanitat per jovenetes, de Pierre Louys
El resultat és un aplec de textos d'una unitat temàtica de to amesurat, diversa en l'extensió, en la singularitat de les situacions, en els espais i èpoques i en els referents de lectures que s'hi apliquen. Relats subtils més decantats al clàssic atreviment de Plaerdemavida i la resposta permissiva de Carmesina i a la sensualitat de L'amant de Duras, amb autores més atrevides que els autors de Deu pometes té el pomer, on no se sabia quin dels contes havia escrit cadascú. El desacomplexament m'ha semblat més viu per la banda de situar les accions a la ciutat que Reus que no pas en l'erotització —sòbria i a voltes còmica— que emana fluidament de les històries.
La lectura de bReus i eròtiques m'ha atrapat des de la coberta fins a la darrera ratlla de les microbiografies de les autores. Un llibre amè, escrit per plomes entremaliades i formalment ben arrodonit al qual auguro un llarg recorregut.