31 de juliol 2015

RETRAT DE LA LENA AL JARDÍ DE LLICORELLA

 Lena Paüls en una fotografia tunejada per Núria Feijoó
En aquesta fotografia sóc al jardí de llicorella del refugi de la Vinyeta a Duesaigües. La il·lustradora Núria Feijoó m'ha imaginat envoltada d'unes plantes amb flors de tortell de pasta de full farcides de cabell d'àngel. M'acompanyen dos personatges: un gnom i una eruga. Han arribat a casa nostra per passar les vacances en un dels meus minijardins.

PS: El follet que passa cada any les vacances a les arrels aèries del nostre ficus ginseng fa morros. Es veu que no li han caigut bé els nous veïns.  M'espera un estiu mogudet. Us ho explicaré l'1 de setembre.



30 de juliol 2015

MÀSTER DE VACANCES

Gronxador del gnom en una branca del ficus ginseng.
Foto: © Paüls 2015

Atenció a un detall de la fotografia. En una branca del ficus ginseng ha aparegut un gronxador. És el senyal.  Esperarem el follet que torni a la casa d'estiueig —les arrels aèries del nostre ficus ginseng— després de rostar pètals de flor de buguenvíl·lea de cal veí. Tenim un mes per aprendre del que sap, mentre el gronxem.
 

29 de juliol 2015

RAMON MUNTANER, QUÈ US DIRÉ?


Al Museu d'Història de Catalunya veiem l'exposició El temps dels almogàvers. La crònica de Ramon Muntaner, que il·lustra uns moments importants de la història de la Corona d’Aragó durant els segles XIII i XIV a través del relat idealitzat de la monarquia que fa  Ramon Muntaner a la seva crònica. La mostra posa en evidència la interpretació personal que Muntaner fa dels esdeveniments, sovint allunyada de la realitat i més d’acord amb la seva pròpia percepció dels fets. Una crònica mig de ficció, mig d'autobiografia novel·lada. L'exposició dedica un apartat especial a explicar la història de la Companyia Catalana d'Orient, integrada per tropes d'almogàvers o soldats mercenaris d'origen català i aragonès, que, a principis del segle XVI, van sembrar el terror en terres de l'Imperi Bizantí.
Exposició oberta fins al 23 de novembre

Què us diré? la batalla fou molt forts, e les nostres fembres, ab cantals e pedres (que jo havia moltes fetes metre al mur e a la barbacana), defensaven tan règeu que meravella era. Que en veritat, que fembra s'hi trobà que havia cinc cairellades en la cara, que encara es defensava així con si no hagués mal. E així durà aquesta batalla entrò a hora de despertada.
RAMON MUNTANER, Crònica. Heroisme en la defensa de Gal·lípoli, cap. 227


Recomano l'assaig Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner, (Editorial Base, col·lecció Històrica, del professor medievalista Stefano Cingolani.

Tant l'exposició com aquesta publicació s'emmarquen dins del programa d'activitats organitzades per commemorar els 750 anys del naixement del cronista Ramon Muntaner (Peralada, 1265 - Eivissa, 1336)

28 de juliol 2015

DISSEQUEM MOSQUES, DIGUÉ EL FILÒSOF

Lectura al jardí de llicorella. Foto: © Paüls 2015
—Puix que pertanyeu al reduït nombre dels assenyats —digué a aquells senyors—,  i, pel que sembla no mateu ningú per diners, us prego que em digueu en què esmerceu el temps.
—Dissequem mosques —digué el filòsof—, mesurem línies, ajustem nombres, ens posem d'acord sobre dos o tres punts que entenem, i discutim sobre dos o tres mil que no entenem pas.
VOLTAIRE, Micromegas

27 de juliol 2015

RECICLATGE AL JARDÍ

Extret de jbrockjaime
Veient les 200 idees per reutilitzar objectes al jardí que proposa el vídeo que insereixo en aquest apunt, m'ha sabut greu haver llençat aquella bossa de semipell que va rondar temps i temps pels armaris, les botes d'aigua que feia tants anys que no em posava, aquella tauleta de nit de dos calaixos, l'arxivador metàl·lic coix, aquella gàbia d'ocells on vaig deixar morir de set dos colibrins i totes les ampolles de moscatell que he abocat al contenidor de vidre.
Hi trobem idees que ens fan somriure, idees enginyoses que podem fer en un moment i d'altres que, per dur-les a terme,  caldria que fóssim una mica més manetes. Totes, però, tenen un aire de proximitat, que ens fa pensar que només cal posar-s'hi.
Atenció: les fotografies passen molt accelerades, per tant,  si us interessa el tema, tingueu a punt paper i llapis. Tot i així, haureu de mirar les imatges diverses vegades. I, encara una altra cosa, la banda sonora és prescindible. 



25 de juliol 2015

LA BONA VIDA, SEGONS PETER MAYLE

Lectura al jardí de llicorella. Foto: © Paüls

Per donar bons resultats, la cuina de platja ha de ser informal, fresca i sense complicacions. Una cuina plena de sorra no és lloc per a un xef aficionat a afogar el peix amb salses, o a adornar els plats amb filigranes de sorbets i requisits enfarfegats. Això pot funcionar en restaurants més fins, però no pas aquí. Assegut còmodament amb les sabates al costat sota la taula, has de poder fer un tast del mar a més de contemplar-lo. Una tornada a la natura, encara que l'aparcament estigui ple de Maseratis.

PETER MAYLE, Lliçons de la bona vida
Traducció: Núria Panadès. Edicions 62, 2002:139



24 de juliol 2015

VÍCTOR MORA: PARÍS FLASH-BACK

Lectura al jardí de llicorella de Duesaigües. Foto: © Paüls 2015
Lorenzo ha corregut tant per les galeries del metro, amb la seva carpeta de dibuixos sota l'aixella, que ha arribat a la cita deu minuts abans.
Encara ha hagut d'esperar deu minuts més, inquiet per la presència dels CRS. Temia que el fessin circular o li demanessin la documentació —no té «carte de sejour», està com a turista i t'exposes sempre a haver de donar massa explicacions!—, però els CRS devien tenir altra feina, perquè no n'han fet cap cas.
A més, perquè en fessin cas va massa ben vestit, malgrat tot. Els ulls ja comencen a coure-li de valent, a causa dels residus de gasos lacrimògens que tots aquests dies empudeguen el Quartier, quan veu venir el Porsche vermell des de Châtelet. El Porsche vermell s'atura al costat de la Fontaine Saint-Michel, just on Lorenzo espera.
—Què? Puges? —pregunta la dona que el condueix, obrint la portella.
VÍCTOR MORA, París Flash-Back (Maig del 68 sota els plàtans de Saint-Michel)
Editorial Laia, 1978:323

23 de juliol 2015

HENNING MANKELL, REFRESCANT

Nevada a la Vinyeta. Foto: © Paüls, 2010

Va estar a punt d'adormir-se novament. Però quan ja se li tancaven els ulls, es va sobresaltar com si s'hagués de cremar. Es va acostar a la finestra, la va entreobrir lleugerament i va rascar una mica la neu que hi havia a l'ampit de la finestra. Després va respirar profundament i se la va fregar per la cara.
Ara sí que estava despert. Va contemplar la nit a l'exterior. El cel s'havia destapat completament mentre ell dormia. Els estels resplendien.
HENNING MANKELL, El noi que dormia  a la neu
Traducció: Francesc Miralles. Columna Jove, 2006:27



L'escriptor suec Henning Mankell és autor de l'exquisida sèrie de novel·les policíaques que tenen com a protagonista l'inspector Kurt Wallander, en què es basa la sèrie Wallander, de la BBC, protagonitzada per Kenneth Branagh, actor shakespearià de luxe. Disponible a Filmin.es


22 de juliol 2015

DEUTES ETERNS DE L’AVELLANA PLENA

Tortell de pasta de full farcida de cabell d'àngel.
Factoria familiar. Foto: ©Paüls
Si sabessin els nostres alumnes tot el que n'hem après, tot el que hem descobert amb cadascun, segurament no ens tindrien en gaire bon concepte. Per sort, no ho saben, la qual cosa ens permet emocionar-nos públicament quan rebem un comentari com el que fa l’activista cultural Eduard López, a l'apunt Terra cremada del seu blog «Col·lectiu antiartistes»:

Em miro amb cert retard un apunt (Adéu, tortells de la Montserratina) de la sempre inquieta i penetrant Lena Paüls, reusenca de lletres resident fa anys a Barcelona (abans, però, de migrar a la capital com han fet tants reusencs il·lustres, em va fer subscriure un deute etern amb ella a través del curs a Òmnium Cultural on vaig realitzar el meu únic estudi sistemàtic de la meva llengua materna, aquesta en què ara escric).

Aquest panegíric de l’Eduard m’ha fet pensar en els deutes eterns que fan de bon arrossegar. Deute etern als pastissers de la Montserratina que em van descobrir el gust dels tortells de pasta de full farcits de cabell d’àngel. Per tocar el cel més dies que no pas els de la mitja dotzena de festes familiars,  m’he atrevit a fer-ne un. Vegeu, encapçalant aquest apunt, el tortell que he fet per santa Magdalena, amb cabell d’àngel, regal de la Núria Feijoó, amiga melmelaire. Fent honor al refrany, damunt hi he trinxat avellanes de les terres de la Maria Vallvè, amiga pagesa.
Un cop tastat i polit, vist i no vist, ens hem dit: "Fa puntetes als de la Montserratina...", amb el convenciment que haurem de passar per sempre més amb aquests tortells casolans. Els de la Montserratina han abaixat portes i no sé a qui demanar la quitança. Dubte resolt: per contigüitat, a l'Eduard. Metonímia.

Cosa que us furti el Temps, serà tornada. 
W. SHAKESPEARE, Sonets, XV


21 de juliol 2015

MICHEL HOUELLEBECQ: LES PARTÍCULES ELEMENTALS

El secuestro de Michel Houellebecq, fals documental
on l'escriptor interpreta el seu propi personatge.
Director: Guillaume Nicloux, 2014
Vivim a hores d'ara un regne nou.
L'entrellaçament de les circumstàncies embolica els nostres cossos,
Banya els nostres cossos
En un halo de joia.
El que els homes d'antany havien pressentit alguna vegada
a través de la seva música,
Nosaltres ho realitzem cada dia en la realitat pràctica.
El que per a ells pertanyia a l'innaccesible i a l'absolut,
Nosaltres ho considerem cosa simple i corrent.
Tot i així, no menyspreem aquests homes;
Sabem el que devem als seus somnis.

MICHEL HOUELLEBECQ. Les partícules elementals.
Traducció: Maria Bohigas Sales.
Empúries Anagrama, 1999:11

20 de juliol 2015

SINCRONITZANT AMB FINA VECIANA

Fina Veciana amb el llibre d'art Sara
Joc de gnomos. Tècnica mixta sobre tela, 30 x 30 cm.
  © Fina Veciana, 2015
Parlo amb l'artista plàstica reusenca Fina Veciana i em diu que està pintant un quadre recordant el gnom que buscava de petita a terra. Coincideix en el temps que faig un jardí en miniatura amb la caseta d'un gnom. Una altra connexió que ens fa gràcia i que afegeixo a les múltiples que hem anat establint des que el 2013 ens vam conèixer a partir de  Reusenques de Lletres. Va definir la imatge gràfica del col·lectiu, va dissenyar-ne el logo i és l'autora de les portades dels dos primers llibres. 
Em va impactar la delicadesa i contemporaneïtat que desprenien els seus quadres i van sortir-ne haikus, proses poètiques i col·laboracions diverses en les dues direccions. En el meu cas, difonent la seva obra i les activitats d'art on participa o impulsa i la Fina cedint-me virtualment els quadres que li demanava. 
La Fina no para de pintar, és tenaç i sap on vol arribar, però el camí de l'art és força emboscat. Exhibeix un catàleg extraordinari en qualitat i en quantitat. A més de l'activitat pedagògica privada i de dirigir els tallers infantils de Cal Massó de Reus,  presenta la seva obra en diversos espais, fa pintades en directe, col·labora amb instal·lacions en campanyes cíviques i en esdeveniments populars. Molt sovint he imaginat proses poètiques, relats i contes veient els seus quadres. Aquí trobareu tres textos que han viatjat aparellats amb les seves pintures en diversos blogs i/o s'han exposat plegats:

Siluetes sobre el trespol de gerds
La caseta del pont blau
La finestra blava


18 de juliol 2015

LÍNIA DE TREN R15 ABANDONAMENT PROGRESSIU

Edifici de l'estació de Móra la Nova (Ribera d'Ebre)
La Plataforma Trens Dignes fa un nou crit d'alerta per l'abandonament d'infraestructures i serveis de la línia de trens de rodalies Barcelona-Móra la Nova: R15. Fa anys que, a partir de Reus, es van tancar les taquilles (Borges del Camp, Riudecanyes-Botarell, Duesaigües-L'Argentera, Pradell, Marçà-Falset, Capçanes, Els Guiamets) i a continuació les estacions, que ara són uns edificis fantasmagòrics, malmesos, alguns esbatanats de portes i finestres i d'altres amb les obertures tapiades. S'han convertit en uns baixadors desolats, en un entorn brut, sense cap servei públic (lavabos, bancs, resguard cobert) per als usuaris,  ni tan sols il·luminació nocturna que indiqui que allí el tren farà parada, no tenen alguns (i els que en tenen no funciona el temporitzador).
Fins fa quatre anys encara hi havia taquilla oberta a l'estació de Móra la Nova, una estació d'enllaç amb molt de moviment, on finalitzen trajecte tant trens que arriben de Barcelona com de Saragossa. Doncs, bé, Adif va passar la gestió dels bitllets al bar de l'estació. I ara no renova el contracte, que acaba aquest diumenge, dia 19. Per tant,  ja no es podran comprar bitllets senzills, ni abonaments mensuals, ni T-10, ni targetes daurades a cap estació a partir de Reus. A més, adverteix la Plataforma Trens Dignes que "tenint en compte que el contracte de taquilles i d’explotació del bar estant vinculats, ens podríem trobar que a partir del mes de setembre, els caps de setmana l’estació estaria  tancada". ¿Com es justifica aquest panorama?


Per saber-ne més:

http://www.trenscat.com/renfe/r15_ct.html

17 de juliol 2015

UNA FESONOMIA DE REUS

L'ABZ de  Reus. Arola Editors, Tarragona, 2015
Llegeixo L'ABZ de Reus, de Maria Àngels Ollé Romeu i Pere Prats Sobrepere, un llibre de difícil classificació. Goso dir que és un  àlbum de memòria popular enciclopèdica centrada en un tema: la ciutat de Reus.  Dic 'memòria popular' i hi afegiria 'd'altre temps', per exemple a la B no hi trobem les Barraques, però sí la Benedicció de blaiets, que dubto que ningú més jove de quaranta anys sàpiga de què va. No és que s'hagi aturat el temps per als autors o que no sàpiguen res de les Barraques, simplement, no són referents que ells sentin com a propis.
La tria de continguts s'ha fet des de l'arbitrarietat i la síntesi de referents personals dels autors, per tant, sense voluntat exhaustiva. Arbres singulars, aliments, productes locals, història i costums, espais, entitats, personatges, renoms, vocabulari, expressions i frases fetes... epígrafs introduïts per mitjà del format diccionari —sense el rigor assagístic que li és propi—, pel gust del joc d'aconseguir seqüències lògiques en la selecció de troballes.
M'imagino la Maria Àngels i el Pere convocant els records mutus, reunir-los per ordre alfabètic en una cocció lenta, i després aplegar-los en un disseny gràfic fet de retalls tumultuosos d'imatges representatives d'aquesta memòria. El resultat és aquest àlbum de jardí o de vora el foc (massa gran per ser de tauleta de nit), que invita a ser degustat amb paladeig de rumiant, o com diuen els autors del llibre "per anar mirant-lo a estones, a poc a poc, com aquell que juga a les endevinalles". Una descodificació pausada que estic fent amb un llapis a la mà, al jardí de llicorella, no tant per subratllar el que he descobert, sinó per anotar el que m’ha fet recordar o suggerit cada imatge i cada paraula. 

Un punt de partida perquè el lector completi,
o faci el seu vocabulari, aquell que al seu parer
és imprescindible per viure i descriure la nostra ciutat.
M. ÀNGELS OLLÉ i PERE PRATS SOBREPERE.
Fragment de la Introducció a L'ABZ de Reus.

16 de juliol 2015

LA IL·LUSTRADORA NÚRIA FEIJOÓ A «CORNABOU»

Núria Feijoó, il·lustradora
Estaria bé invertir l’etiqueta 
i referir-nos a ‘literatura adulta’ com aquella 
on no arriben els infants. 
Per mi la literatura infantil i juvenil 
té caràcter d’universal.

Núria Feijoó (Barcelona, 1973) és arquitecta de professió, tot i que s'ha anat especialitzat —i dedicant cada cop més— en la il·lustració editorial. Llegiu a «CORNABOU. Revista de Literatura Infantil i juvenil» què n'opina de la situació actual de la literatura infantil i juvenil. Encapçala l'entrevista la fitxa de més de vint-i-cinc publicacions seves: llibres de text, àlbums, contes per a infants... I també les distincions que han obtingut les seves obres.


14 de juliol 2015

'SAMBA', A LA PALMA, PER A JOAN RAMON MESTRE

Joan Ramon Mestre (Reus 1954-2015)
Joan Ramon Mestre, a part de ser un històric locutor de Ràdio Reus, era un gran aficionat al món del cinema. Durant anys, va programar i es va encarregar personalment de les projeccions al cinema de Duesaigües, municipi d'on procedeix la seva família i on tenia vincles profunds. Va ser el projector de les sessions de cinema del Centre de Lectura de Reus, i també del cicle «Cinema a la Fresca» que cada any organitza la regidoria de Cultura de l’Ajuntament.  Enguany, una de les pel·lícules del cicle —Samba, dirigida per Olivier Nakache i Éric Toledano— es projectarà a la antiga, és a dir, en format 35mm, com ho feia el Joan Ramon.

La cita:
Samba, d'Olivier Nakache i Éric Toledano
 La Palma (Carrer Ample, 75 - Reus)
Dijous, 16 de juliol, 22:30 h


11 de juliol 2015

A L'ENTORN DE L'EXPOSICIÓ 'CATALUNYA MOTO'

Jardins del Palau Robert
Al gran aparador de l'entrada del Palau Robert hi ha motos de trial de Bultaco, d'Ossa o de Montesa. Són motos de darrera generació, però el logo de la marca Montesa m'ha recordat la moto del meu pare, l'única que hi havia al carrer de Balmes de Reus, a principis dels seixanta, i a casa en reconeixíem el petarrelleig així que girava la cantonada de l'avinguda Jaume I, aleshores amb poc trànsit.
La mare va aprendre de portar la Montesa, però mai no va fer servir altra cosa que la seva Mobilette. Els diumenges anàvem els tres d'excursió a la muntanya amb la moto del pare i m'asseia entremig dels dos. Ni se'n parlava del casc. Ni de seguretat viària. Si la mare anava sola amb el pare s'asseia de costat al seient, i  quan hi anava jo sola també ho intentava, però no hi havia manera de convèncer el pare que jo ja era una xiqueta gran: havia d'anar escarranxada i agafada a la  seva cintura o,  si no, ja podia baixar de la moto.

Catalunya MOTO. Palau Robert. Entrada lliure
Oberta fins al 25 d'octubre
Aquest record m'ha acompanyat tot fent el recorregut de Catalunya MOTO, una exposició singular (la singularitat és trobar-la al primer pis del Palau Robert), molt ben treballada, informativa i amena que s'estructura en quatre àmbits temàtics: indústria, societat, competició i tecnologia.
Aparcament al passatge Sant Bernat. Foto: © Paüls
S'hi presenta l'evolució història, amb motos de totes les èpoques, procedents de les  fàbriques avui desaparegudes com Derbi, Sanglas, Ducati Mototrans, i de les actuals Gas Gas, Ossa, Rieju, Montesa-Honda, Bultaco, que són referència mundial del sector. S'hi fa un homenatge als pioners i  al present d'èxits continuats dels joves pilots catalans i a la tasca de la Federació Catalana de Motociclisme.
El repte tecnològic de futur per a les empreses catalanes se centra en el desenvolupament de la moto elèctrica. Barcelona és la capital europea de la moto i l'exposició destaca les iniciatives per situar-la al capdavant de les ciutats sostenibles del món.


La literatura personal destrueix la distinció romàntica 
entre l'home de lletres i un home qualsevol, cultivat, 
que escriu. Amb una ploma a la mà, tothom és igual.
JOSEP PLA. Quadern de coses vistes

Maniquí de seguretat viària, plaça Universitat.
Foto: © Paüls

 

10 de juliol 2015

ADÉU, TORTELLS DE LA MONTSERRATINA

© Montserrat Forés. La Vanguardia
Foto: Vegeu «Pastisseria Triomf»
Durant vint-i-cinc anys, pels aniversaris, hem comprat a La Montserratina del carrer Santa Anna de Barcelona tortells de pasta de full farcida amb cabell d'àngel. Darrerament n'he après a fer (gràcies, Núria Feijoó), però l'experiència sensual que em queda a la  memòria dels tortells de pasta de full, dels croissants i de la coca de sucre de La Montserrativa ja no la podré renovar. La pastisseria ha tancat (30 de juny) després de vuitanta-nou anys elaborant i venent les coques amb la recepta que el fundador havia après al monestir. 
L’establiment era de renda antiga i, un cop finalitzada la moratòria de la Ley de Arrendamientos Urbanos, els llogaters no han pogut negociar un nou contracte. Els propietaris refonen el local de la pastisseria amb el del veí (ara, Swarovski) i el lloguen a una marca internacional a preu del lloguer de les botigues del Portal de l’Àngel, el carrer més car de Catalunya. A poc a poc Barcelona va renunciant al paisatge urbà que li donava personalitat.

Fins i tot en la caiguda d'un pardal
hi ha una especial providència
W. SHAKESPEARE. Hamlet, Acte 5, Escena II

09 de juliol 2015

BOMBOLLA VA!, ARA, AL TEATRE TÍVOLI

Pep Bou és al Teatre Tívoli on torna a fer de funambulista a Bombollavà, espectacle de la seva creació que havíem vist al Teatre Lliure de Montjuïc (2013). Projeccions audiovisuals i música en directe per acompanyar la poesia visual d'aquest artista que aconsegueix domesticar  l'aigua i el sabó. Pep Bou inimitable.



08 de juliol 2015

UN LLIBRE PER PLANTAR

Peixera amb llibre germinant. Pequeño Editor, 2015
L'editorial argentina Pequeño Editor ha posat al mercat un llibre per a infants que, després de llegit, es pot plantar (Vegeu la fotografia superior, on les llavors d'un arbre incrustades a la portada del llibre germinen dins d'una peixera). La iniciativa es diu Tree Book Tree. El primer títol que publiquen en aquest format és Mi papá estuvo en la selva,  escrit per l'il·lustrador Gusti (artista  argentí, establert a Catalunya, reconegut internacionalment com a il·lustrador de llibres per a infants) a partir de les seves experiències a la selva,  i il·lustrat per l'artista francesa Anne Deci. 
Entenc que l'excusa dels impulsors del projecte deu ser retornar a la natura l'arbre que ha calgut tallar per fer el llibre. Un argument que no serveix ni per iniciar els infants al problema de la deforestació. A banda que hauríem d'avisar-los que els llibres de paper es fan amb la pasta de paper dels llibres que no es venen. I que, per desgràcia, són la majoria.
A casa nostra, el 2013, l'editorial Terrícola va publicar tres plaquetes plantables, de la col·lecció «Infinitesimal»: El cel barrat, de Carles Hac Mor, Sense permís, de Meritxell Nus, L’esfinx, de Jordi Valls. Fer germinar un petit llibre de poesia és un gest de transcendència.
No he vist Mi papá estuvo en la selva ni les plaquetes de Terrícola, però la idea de plantar un llibre m'entusiasma. Ja em veig buscant una novel·la sense tenir el compte el títol ni l'autor, sinó per les llavors que porta: de taronger,  de perera nana, de pi pinyer... I, si tant s'imposa, les combinacions ens faran dubtar: ¿Jaume Cabré amb llavors d'avet o d'alzina surera? Temps al temps.

Per saber-ne més:

07 de juliol 2015

ÀNIMA ANIMAL, AL CARRER NOU DE LA RAMBLA

Ànima animal, de Nu Díaz.
El carrer Nou de la Rambla de Barcelona s'ha convertit en una galeria d'art. L'artista plàstica Nu Díaz hi exposa una sèrie  d'animals dibuixats amb carbó sobre suports de gran format.  Les peces estan a la venda, els mateixos dependents dels 50 establiments que exposen alguna obra faran de galeristes.
La mostra es completarà amb diferents activitats on s'han implicat veïns com Pep Gatell, membre de La Fura dels Baus; Omar Sosa, fundador de la revista «Apartamento» i Josep Bohigas, arquitecte, entre d'altres. L'exposició es portarà a d'altres ciutats; al carrer Nou de la Rambla, la iniciativa tindrà continuïtat amb altres artistes. És un projecte d'Street Gallery, que posa l'art a l'abast de la gent del carrer que potser no entraria mai en una galeria. I, els que hi entrem assíduament, més que contents si l'art ens acompanya tothora.

Fins al 12 de juliol.

Nu Díaz dibuixant i pintant peces de l'exposició Ànima animal:

BIRABIRO, NOU SEGELL EDITORIAL



Es presenta en societat BiraBiro Editorial, un nou segell de literatura per a infants i joves. Impulsen el projecte: Mireia Guerola Carbó i Oriol González Tura. Tenen molt clar allà on volen arribar. Han emprès el camí acompanyats de Raig Verd Editorial . Els auguro molts èxits editorials.


La cita:
Llibreria Documenta (Pau Claris, 144 Barcelona)
7 de juliol, 12 h


06 de juliol 2015

EL CARRER FRANKLIN, DE LLUÏSA CUNILLÉ

El carrer Franklin. Autora: Lluïsa Cunillé
Director: Josep M. Miró. Sala Petita Teatre Nacional de Catalunya
Acabava de saber què cobren els expresidents de la Generalitat i del Parlament. Un insult als ciutadans que malden per sobreviure. No em podia treure aquest fet del cap mentre veia els desnonats del muntatge d'El carrer Franklin, que signa Lluïsa Cunillé i que transpiren Xavier Albertí, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert i Xavier Pujolràs. És una farsa en la forma, però el fons és paral·lel a la impotència del dia a dia al carrer. Aplaudiment entusiasta per a l'autora, el director, la companyia i tot l'equip tècnic.  10/10



L'absurd i l'absurditat de les situacions i els diàlegs
de la Lluïsa ens provoquen el riure, però de seguida
ens queda una sensació de malestar perquè ens adonem
que ha sabut crear unes lògiques teatrals que ens
recorden que el que s'ha tornat absurd és el món.
JOSEP MARIA MIRÓ, director d'El Carrer Franklin.

05 de juliol 2015

ROSER AUQUÉ, A LA SALA SANTA LLÚCIA

http://canalreustv.xiptv.cat/canal-reus-noticies/capitol/reviu-la-festa-major-en-pintura
Roser Auqué entrevistada a Canal Reus TV.
Cliqueu la imatge per veure el vídeo.
Roser Auqué (Reus, 1961) prorroga l'exposició de pintures a la Sala Santa Llúcia de Reus (raval de Robuster, 34). A més de la sèrie Moments de Festa a Reus, de pintures al pastís,  incorpora a la mostra un recull de dibuixos i pintures realitzats en els darrers anys. Hi podrem tornar a veure el mural i els punts de llibre que va dibuixar per a la presentació de la meva novel·la Un riu que creix de nit, que va editar l'Ajuntament de Duesaigües (Podeu descarregar-ne l'edició digital aquí).

Roser Auqué i Lena Paüls. Mural per a la presentació
d'Un riu que creix de nit. Duesaigües, 11-5-2014


Horari de visita de l'exposició:
De dilluns a divendres
17:30 h a 19:30 h

Fins al 10 de juliol

04 de juliol 2015

JARDINS EN MINIATURA

Jardí del gnom. © Paüls
Minijardí: la glorieta. © Paüls
Feia temps que em mirava models de minijardins i n'he col·leccionat una bona colla de fotografies. Finalment, m'hi he posat. He construït dos jardins en miniatura. A diferència del nostre estimat jardí de llicorella del refugi de la Vinyeta a Duesaigües, aquests petits jardins es poden posar a l'ombra o al sol, a recer del mestral a la tardor i a cobert a l'hivern. Són traslladables, però no tant com suposava perquè fa el seu pes la base (cassola de fang), l'arena del fons, la terra, les llicorelles que fan d'escales, els palets de riu o pedruscall per delimitar espais... Precisament el que he construït dins d'una caixeta de fusta flaqueja just acabat de fer a causa del pes.  No he fet cap meravella, però m'agrada compartir-los perquè m'ho he passat molt bé fent-los i  potser poden donar idees d'oci i reciclatge a algun lector d'aquest blog. Pel gust de construir maquetes amb la natura com a pretext, aquests pessebres laics són una joia rara, per conrear tot l'any. 

Vegeu-ne models dels que en saben:

03 de juliol 2015

BEFORE I GO TO SLEEP (NO CONFÍES EN NADIE)

Before I Go to Sleep, Regne Unit (2014)
Thriller psicològic, dirigit per Rowan Joffe, basat en el best seller mundial de S. J. Watson, del 2011. Nicole Kidman, Mark Strong, Colin Firth en els papers principals. La protagonista (Nicole Kidman) fa vint anys que cada dia es desperta sense memòria, al costat d’un estrany (Colin Firth) que li repeteix dues coses: que és el seu marit i que va tenir un accident. Un neuròleg (Mark Strong)  vol ajudar-la sense que ho sàpiga el marit i va recuperant el passat a mesura que les peces del trencaclosques es van ajuntant davant de l'espectador. Un mecanisme narratiu ben travat que manté la intriga fins a la darrera escena. Disponible a Filmin.es 7/10



02 de juliol 2015

EXPOSICIÓ 'OCCUPIED PLEASURES'

Occupied Pleasures, fotografies de ©Tanya Habjouqa
A la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, hem vist l'exposició de fotografies que Tanya  Habjouqa ha fet (2009-2015) de la vida quotidiana de persones que viuen a Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est. Mostren petits moments d'esbarjo, en un context bèl·lic i de restricció de moviments d'una ocupació que fa quaranta-vuit anys que perdura. La fotògrafa no focalitza el conflicte, la violència, la realitat que viuen els palestins retratats, però es fan dolorosament presents en el subtext de cada instantània. En els paratges deserts, en les mirades opaques, en els plaers senzills arrencats d'amagat a l'absurditat de cada dia. 

La inspiració per a aquest projecte em va venir el 2009,
mentre era a la franja de Gaza: vaig entrevistar un home
que, negant-se a ser desposseït del seu dret a estimar,
va fer entrar d'amagat la seva núvia jordana des d'Egipte,
pels túnels. Em va dir: Va ser com una pel·lícula de 
Bollywood: la tenia dreta davant meu, tremolant i bruta 
de cap a peus... La vaig omplir de petons.
TANYA HABJOUQA

Exposició oberta fins al 30 d'agost.