CASTELLERS DE VILAFRANCA, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

 

Una metàfora viva de com la cultura catalana 

entén la comunitat, la força compartida 

i la confiança mútua.

JOAN RAMELL 

   

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) va assistir a un assaig general (12 de juny) de la colla dels Castellers de Vilafranca. Al local social de la colla, tres-centes persones castelleres de totes les edats potser hi assajaven un pilar, potser un carro gros o potser el tres de deu amb folre i manilles, castell de gamma extra que la colla de la camisa verda acaba de fer a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. 

Ramell plasma l'experiència singular d'aquesta estada en un opuscle amb fotografies acompanyades d'impressions escrites en forma de proses poètiques.

 

 ... l'espectacle de l'equilibri treballat 

i l'esforç per vèncer la verticalitat. J. R.

 

Hi aplega imatges que recullen detalls significatius de l'esforç col·lectiu, del coixí de la pinya defensant l'estructura. I també, l'ambient, les interioritats (les sabates al vestidor, la faixa ben fixada, les xarxes d'assaig (l'estructura necessària per aprendre a volar, diu),  els sons, la concentració, els moviments i les flaires (Els peus descalços s'impulsen per ascendir mentre ballen en l'aire). La suggestió dels sentits. Finet, finet! 

L'autor difon les seves creacions en suports i formats diversos. Vegeu: https://www.joanramell.com/ Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 

 

**

 

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

PLATÓ DESERT GENERA COLLITA, IMPRESSIONS DE JOAN RAMELL

 

ILLES FÈROE, DE JOAN RAMELL 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

'MATÈRIA DE SOMNI', DE NENÉ

Matèria de somni. © Pérez Olivan
Acrílic s/ paper de 370 g. 42 x 29,7

Aquesta migdiada tòrrida d'agost no sap ningú com arriba el cafè a la tasseta. Ara per ara és matèria de somni, vapor d'anada i tornada. I entremig el buit. Les pedres del camí s'han arraconat cremant cap a una paret que té accés transitable entre la realitat i la capacitat creativa de la imaginació. Al punt que cau el sol, el baf torna al joc òptic de la cafetera que no ho és i s'hi manté convertit altre cop en líquid. La dimensió poètica es manifesta just en aquest instant. No calen ulleres d'eclipsi certificades.

 

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
Matèria de somni
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra  

FOTOGRAFIA 'A QUATRE MANS', DE FRANCESC CORPAS

A quatre mans. Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó

1r Premi del Concurs bianual de Fotografia “Buits plens: vincles, esperança 

i camins compartits", del Servei de Suport al Dol de Ponent, de Lleida

 

 

** 

 

«Vine, seu al meu costat», vas dir-me. I després 

em vas prendre les mans. Com poder oblidar el moment 

que el fang va esdevenir contacte, tebior i textura.

I les teves mans, amorosides, aixoplugant 

les meves en un acte d’amor i camins compartits. 

FARNERS CASAS i FRANCESC CORPAS

 

Envescats a quatre mans, som terrissaires que entrellacem carícies i donem una forma nova a la substància. Ens fonem en la simbiosi d’una realitat que ens bressola l’ànima i crea vincles perdurables a la vida. Deixem que les esquerdes a la nostra argila se segellin amb l’or(1) d’una memòria compartida, cuita lentament en el caliu de la complicitat.

(1) Art japonès de reparar la ceràmica amb làmines d'or.

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
A quatre mans
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: ANDREU SOTORRA

 

 **

Per saber-ne més, cliqueu el logo

 

HEMEROTECA

Francesc Corpas, fotògraf d'art, en aquest blog: 

Francesc Corpas Gaudó, tocat per l'art

Reportatge fotogràfic a #MESTIMO, un regal excepcional

Reportatge gràfic de la performance Bombes de llavors.

Joies amb fustes del món, de Francesc Corpas 

In situ, les roques

Collita artisticoliterària del confinament

Fotografia #dia17  Un anorac per a la Martina

50 mirades des de casa, nou llibre digital

** 

PINTURA 'LA TRONADA', DE PÉREZ OLIVÁN

La Tronada © Pérez Olivan

Acrílic, tinta, témpera s/ paper 300 g, 42,0 x 29,7

 

Sobre les lloses on hi havia hagut les parades d'un mercat de productes dels masos de l'entorn, fent volta a la plaça, s'han estès manualment trenta-tres morters explosius, units per una regatera de pólvora. I cinc trons intercalats entre mascles per augmentar la intensitat de la pólvora. Al final, el quadrat amb dibuixos de símbols de la ciutat detona fort, davant de la Casa de la Vila. Tant si fa un sol que esquerda les parets, com si és de nit o fa quatre gotes, amb aquesta pirotècnia terrestre s'anuncia a la ciutadania l'inici, els moments significatius i el final dels dies de festa. També senten l'anunci els que passen fam. El senten els que no saben en quin portal dormiran i els que no poden acabar els últims dies acompanyats. El Mercadal batega amb la vara a punt d'encendre l'artifici d'una nova Tronada.

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
La Tronada
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

 

'ILLES FÈROE', DE JOAN RAMELL

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Illes Fèroe, amb fotografies i proses poètiques inspirades en el viatge a l'arxipèlag. A la coberta, una instantània de l'illa de Vágar, la cascada de Múlafossur, amb què desemboca el riu Dalsà a l'Atlàntic. La citació que obre l'opuscle és un poema del feroès William Heinesen (Tórshavn, 1900-1991), nascut a la capital que porta el nom de Tor, el deu del tro de la mitologia vikinga. 

Tan sols un apunt del que havia estat visible i que ara es converteix en un llenguatge antic, abans de les paraules, convidant-me a la pregària de la seva contemplació. Tot esdevé sospir, suggeriment. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

Ramell mostra la mirada artística de tal manera que el paisatge, l'ambient és l'excusa per a projectar-hi aquesta mirada. Diu l'autor que ha trobat «la porta astral que connecta llocs distants separats per l'espai-temps, l'accés a una altra dimensió més enllà dels somnis impenetrables» S'emporta la descoberta d'allò que no és a les guies turístiques d'unes illes humanitzades i, alhora, salvatges sense ni un arbre a causa del vent huracanat i la salinitat del mar. Les fantàstiques fotografies i les proses poètiques que les acompanyen inviten a la recerca, a voler saber més d'aquest tresor.

Per les clivelles dels núvols, abans de la pluja, els raigs de sol mullen el mar encalmat. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

                                               

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

IN SITU, LES ROQUES

Mas Carreras. Begur (Baix Empordà) 

Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó

 

La voluntat decidida de càntic,
el fet solar, el venjatiu projecte
d'un poble antic com les pedres també.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Llibre de les pedres

 

 L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.

 

ROSA DE FOC

© Ignasi Bañó Millet
Aquarel·la, 13x33 cm

Retrates el foc viu a l'engraellat de la teiera. Pel sedàs de l'art, has fet passar el cavaller sobre el seu corser, llança en mà. Encara suren en l'ambient gotes de la sang del drac que atemoria els prioratins. Ja ens hi trobem, i imaginem totes les malures abatudes i aquest foc del cremaller purificant l'aire. I, ara, en la calma dels marges que afileren ceps amb les arrels enfonsades a la pissarra trencallosa de llicorella, aspirem a obrir un llibre que ens inviti a la lectura i, com a punt, hi guardarem la flaire d'una rosa que es despullarà sensual amb la complicitat del temps. I brindarem amb un vi de bona anyada.

 

**

 

ESCOLTEU la prosa poètica Rosa de foc a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

 

Música: Midley «Un pont de mar blava», «Valset», «El cafè antic» i «La lira».

Interpretació: La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

Composició: Lluís Llach. Àlbum: Tossudament Llach, 2006.

 

"Sempre queda una mica de perfum a les mans que ofereixen roses", llegim a l'embolcall amb què m'arriba el regal de la pintura d'Ignasi Bañó Millet, de part de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. A primer cop d'ull s'hi aprecia la corol·la bicolor, el calze i la tija d'una rosa, però el fet que calze, tija i unes suposades fulles siguin del color de l'acer m'hi ha fet repensar. I ja no l'he pogut interpretar d'altra manera: és una rosa de foc. Pètals flamejant dins d'un cremaller en forma de calze de rosa, i la punta d'una llança em remeten no a espurnes, sinó a taques de sang. Del drac. Hi ha hagut lluita entre el bé i el mal.  La signatura de l'autor a sopluig de l'escomesa. 

Les creacions artístiques s'acaben d'arrodonir amb la interpretació que en fa cada receptor a través de la seva sensibilitat.

EGOTOPIA

© Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.

ESCOLTEU la prosa poètica Egotopia a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Dunes de somnis

Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura

Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao

Àlbum: Serè, 2023

 

'LA DONA ÀNGEL JA NO VOL MOSSEGAR LA FRUITA PROHIBIDA'

Rosa Virgili Abelló davant de la seva instal·lació
La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, 2024

Prosa poètica: Lena Paüls

Escolteu-la a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats.
A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.

© Rosa Virgili, 2024
Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm

 

Obra seleccionada a la Biennal d'Art 

Contemporani Gastronòmic de Cambrils. 

 

Per saber-ne més:

https://tuit.cat/t4svh

'POST SCRIPTUM', FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

Coincidint amb els 80 anys de l'alliberament d'Auschwitz (27-1-1945), l'espai expositiu VisualKorner de Barcelona presenta Post Scriptum, fotografies del fotògraf d'art i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957), sobre diversos espais dels camps de concentració i extermini nazis. Sachsenhausen, Dachau, Auschwitz, Mauthausen, gueto jueu de Theresienstadt, Ravensbrück i Buchenwald. Una sèrie fotogràfica excepcional, una mostra de la qual l'autor va publicar (Tushita edicions, 2022) acompanyada de les seves impressions escrites i de l'epíleg del poeta i traductor Francesc Parcerisas.

Un cop més aquest treball demostra que després de l'horror d'Auschwitz es pot escriure poesia sobre tot allò que ens n'inspiri. I, doncs, també es pot projectar una mirada creativa als capítols foscos de la història i descriure'ls amb imatges i paraules. A la sèrie de fotografies Post Scriptum, Ramell ha captat espais buits atapeïts de xiscles, i del silenci de l'agonia que va fer topar cossos i laberints de murs tatuats pel desesper. Ha revisitat la nàusea de la malaltia dels confinats en cambres tenebroses i l'olor dels forns crematoris a ple rendiment; ha recorregut cambres desolades amb desguàs directe al clavegueram on s'hi respira l'amuntegament de persones que van perdre la condició de ser-ho. I allà on no arriba el llenguatge, hi arriba el plor. Ramell no plora. Commogut, anota l'experiència intel·lectualitzada a través del llenguatge visual i la prosa poètica. I ens fa topar amb la pregunta ¿Amb què estava distret l'àngel de la guarda que va arribar-hi tan tard?

.

Joan Ramell ha exposat sèries fotogràfiques a Barcelona, Bilbao, Ciutadella, Gandia, Sagunt, Olot, Vic, Torroella de Montgrí, Igualada. Té obra fotogràfica en dipòsit a l'Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella (Menorca); a la col·lecció Lina Font, de Begues; a l'Espai d'Art  Hac Mor, de Capellades i forma part d'Indicis, Itinerari Artístic de Vallgrassa Centre Experimental de les Arts, Garraf.

Publicacions:

Diafragma. Curbet Edicions, 2012  (foto-poemari en col·laboració amb la poeta Gemma Gorga)  

Mirades –la insistència del lloc i la persistència de l’àmbit–. Editorial A Mà, 2016 (fotografies panoràmiques) 

Oculus. 2019 (capsa de fotografies rodones, edició artesanal)

In itinere. Editorial Tushita, 2020 (fotografies de viatges)

Post scriptum. Editorial Tushita,  2022 (fotografies dels camps de concentració nazis)

Hebdomadari. Edicions de l’Albí,  2024 (amb textos de l’escriptora Farners Casas)

 

NADALA SENSE TÍTOL

 © Fina Veciana. S/T. 2024
Tècnica mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó)

Mentiríem si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum...

'ESTOL D'OCELLS', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

© Josep Piqué Iserte
Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.

I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel

*

Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.

ESCULTURA 'L'OMBRA', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

L'ombra, de Josep Piqué Iserte, Ca 1992
Barreta de ferro i acer, 42x42x6 cm.
Foto: Fundació Piqué Art

De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de sobre fins que de mirar-les hem passat a veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.

***

 Escolteu la prosa poètica a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte

 

 

 

En la darrera etapa escultòrica de Josep Piqué Iserte (Montbrió de Camp 1913-2012) la barreta d’acer li dona noves possibilitats i li permet depurar les formes i els volums a la mínima expressió sense perdre dinamisme aeri i imprimint el segell personal de modernitat. 

Per saber-ne més: Fundació Piqué Art

 

 

 

 

ESCULTURA 'CRIT', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

© Josep Piqué Iserte
Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Ets essència expandida més enllà de l'experiència sensible de la forma orgànica. Contens el vertigen i la força impulsora que brolla del buit íntim, i és així com desemmascares la mística amb què el dolor assalta amb tota mena de drons incendiaris. Sentim el teu gest acústic, mare, entre la vibració d'ones de la mar encrespada, arrelat a la caixa de ressonància de les emocions del creador. Un compromís a favor de la vida, fins a trencar alè.

**

Escolteu la prosa poètica Crit a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

 

Música: Song of tje Black Swan

Interpretació: Heitor Villa-Lobos i Pink Martini

Àlbum: Hang on Little Tomato, 2004

 

RETRAT DE LENA A LA VINYETA

 © Nené. Tintes i acrílics, 29 x 21

Xucles els núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,  poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena, garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

L'HORA ESTOVADA

© Marc Pérez Oliván

Sento l'hora estovada d'un rellotge malmirrós. Sacsejo el llenç i em cauen el sis i el quatre als peus. Prova del nou. Les cartes comencen a lligar.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno parauleS, de Lena Paüls

ÉTRANGÈRE AU PARADIS

© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm

Sofia ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un cap a l'altre de cos i suma intuïcions.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

OÙ SONT LES OISEAUX

© Marc Pérez Oliván
Acrílic s/ tela, 70 x 50

Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

MADUIXES A LA BALANÇA

 © Iolanda Salvadó
Ensucrades, de la sèrie «Vintage»

Van plantar plegats les maduixeres en crestalls de llicorella, càvec en mà. Van arrelar en el mestral, s'hi han passejat llimacs i llagostes, però han florit, han fruitat. Ell n'ha collit un plat i en fa ofrena a la seva dama. Com si fos la balança d'hores lluminoses deixa el plat en equilibri a l'ampit de la finestra plena de solcs de la qual ella ha aixecat la persiana. Fruits cíclics que sempre la sorprenen. En aquesta zona àuria, afirmen hores de lluna plena, amb la serenitat que regala el temps.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX 

 

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls

SILUETES SOBRE EL TRESPOL DE GERDS

© FINA VECIANA
Siluetes (2009) de la "sèrie enllaços", mixta s/ tela 114x146

 

Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís. Ara se la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà. La Bella Dorment no és Penèlope.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica

Veu: Andreu Sotorra

 IVOOX o bé  SPOTIFY

 

Del llibre de proses poètiques 

Remeno paraules, de Lena Paüls