31 de gener 2019

'MONSTER', AL TANTARANTANA

Monster. De prop ningú és normal, de David Greig
Traducció: Helena Tornero. Música: The Mamzelles. 
Són tres fans de The Mamzelles i en una mena de preludi de l'espectacle ens expliquen que el nom del conjunt —The Prinzelles— els fa honor i els agraeix que els hagin creat per a elles les composicions musicals. Blanca Garcia-Lladó, Clara Manyós i Berta Pipò són actrius que desprenen veracitat i qualitat com a intèrprets musicals. Condueixen l'espectador per situacions agres i les reverteixen en tendresa, sense interseccions. En un encaix perfecte, emmarquen el concert en un relat  del dramaturg escocès David Greig que explica la història de la Cati (referent de la moto Ducati, de la qual és addicta), una adolescent de família marcada per la mort de la mare en accident i el pare afectat per esclerosi múltiple. Instruments, veus, paraules. Un espectacle senzillament complex sobre la felicitat. 9/10


28 de gener 2019

'PETITS PRÍNCEPS', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Petits prínceps, de Clara Poch i Marçal Calvet.
Cicle El TNC Petit. Sala Tallers, TNC
Recomanat per a espectadors més grans de 2 anys

Els espectadors menuts tenen clar que les sabates i els mitjons es posen als peus, però les sabates vermelles de la Clara Poch són especials i els mitjons blancs poden fer de guants, d'orelles d'un gos o d'un elefant a les mans del músic i equilibrista Marçal Calvet. Interactuant amb el públic a base de cançonetes i petites accions de circ va transcorrent un espectacle dolç i càlid com una abraçada. 8/10
   




27 de gener 2019

'RÈQUIEM PER LA NORMA', A LA VIRREINA

Exposició 'Rèquiem per la norma', La Virreina, Barcelona
Mariscal es va inspirar en Lorenza Böttner (Punta Arenas, Xile, 1959 – Munich, Alemanya, 1994) per la mascota 'Petra' dels Jocs Paralímpics del 92. Ara, La Virreina Centre de la Imatge reivindica aquesta artista interdisciplinària amb l'exposició Rèquiem per la norma, primera exposició monogràfica internacional dedicada a l’obra de Böttner, coproduïda amb el Württembergischer Kunstverein Stuttgart.


Lorenza Böttner, nascuda amb el nom d’Ernst Lorenz Böttner, va perdre els braços d'infant però no la van aturar la diversitat funcional ni el seu desencaix amb el binarisme de gènere. Va rebutjar les pròtesis, va aprendre a pintar amb la boca i els peus. Va estudiar a l'Escola Superior d'Art de Kassel i va viatjar per Europa i Amèrica dibuixant i fent performances públiques. Les seves obres impacten pel discurs irreverent, sense filtres, sobre la seva circumstància vital. Reivindica en cada peça el dret d'existir i denuncia la societat que invisibilitza els cossos amb diversitat funcional i els cossos transgènere. La mostra posa de relleu la incapacitat d'entendre dels que ens creiem 'normals'. Rèquiem per la norma.

Exposició oberta fins al 3 de febrer


26 de gener 2019

'SAIGON', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Saigon. Text i direcció: Caroline Guiela Nguyen i equip artístic.
Sala Fabià Puigcerver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Espectacle en francès i vietnamita sobretitulat en català.

Saigon és el nom d'un restaurant de cuina casolana on la propietat i els parroquians habituals viuen dos mons: el vietnamita de 1956 i el parisenc de 1996. Els protagonistes són  tant francesos colonitzadors que van ser expulsats d'Indoxina el 1956, com vietnamites que van buscar refugi a França. L'obra mostra els mateixos personatges de joves, quan es pensaven que tot era possible,  i de vells, inadaptats al nou país, malgrat haver-hi viscut quaranta anys. Marcats per una guerra, han patit la repressió i s'han exiliat, han enyorat casa seva i alguns, després de l'aixecament de l'embargament nord-americà, preparen el retorn. Un retorn trist perquè el país i l'entorn pròxim que van deixar enrere ja no existeix. Els joves no saben el francès dels colonitzadors i no enten el vietnamita dels avis que es van haver d'exiliar de joves. Perduts els orígens, perduda la identitat, els que retornen no són francesos, però ni ells ni ningú els reconeix tampoc com a vietnamites. L'autora ha recollit experiències dels propis intèrprets, alguns no professionals, cosa que fa que l'espectacle respiri veritat. No expliquen la història amb llàgrimes, però gairebé. 8/10



Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra «Clip de Teatre»

25 de gener 2019

'LAPÒNIA', AL CLUB CAPITOL


Lapònia.
Autoria i direcció: Cristina Clemente i Marc Angelet.  Teatre Club Capitol, Barcelona.

Intèrprets: Roger Coma, Meritxell Huertas, Meritxell Calvo i Manel Sans. 


Comèdia de situació familiar que es basa en la paraula. En un apartament del país del Pare Noel, deus parelles joves debaten si cal mentir als infants per crear-los il·lusions falses. La realitat de fons és la relació complicada entre dues germanes catalanes una casada amb un català i l'altra amb un finlandès. S'enganxen per com han d'educar les criatures, però hi ha en joc l'adaptació als canvis per circumstàncies vitals. Arquitectura perfecta per aquesta peça de tresillo. Bravo.10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

21 de gener 2019

'ACTES DE SOLIDARITAT AMB EL PATRIARCAT, A LA SALA ATRIUM

ASAP. Actes de solidaritat amb el patriarcat, de Marc Rosich.  
Companyia La Trama Produccions. Sala Atrium, Barcelona
Escenes tallants entre parelles, amb diàlegs que comencen ingènuament i que es van convertit en violents, sempre per la banda masculina. Mascles que troben natural el seu masclisme i dones que no s'hi rebel·len. Uns i altres no són una caricatura, són protagonistes d'un retaule d'usos i costums identificables. Ironia que inquieta. 8/10

20 de gener 2019

'AFANYS D'AMOR PERDUTS', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Trad: Salvador Oliva. Adaptació:  Roger Cònsul i Pere Planella.
Direcció: Pere Planella. Sala Petita, TNC
Era un estímul veure aquesta obra primerenca de Shakespeare en la traducció de Salvador Oliva, en mans d'un director consolidat i d'uns intèrprets de primera. Vaig sortir del teatre pensant que Afanys d'amor perduts de Shakespeare és una comèdia romàntica poc afortunada. El plantejament de la situació no s'aguanta per enlloc.  La visita de la princesa de França al rei de Navarra és d'una superficialitat que espanta. Les dames de companyia, per fer bonic. Poc suc del patge don Adriano ni gaire del belluguí pallasso Préssec, la camperola Jaquineta desaprofitada i el cavaller confident de la princesa, transitant incert. L'estàtua de Cupido baixant dels llimbs, va reblar el clau. Ai. 7/10




CUES HIVERNALS A LES XOCOLATERIES

Granja Viader (Carrer Xuclà, 4, Barcelona)
Ocasionalment he entrat a les granges barcelonines —Viader, La Pallaresa i La Dulcinea— que referencio aquí, però la millor xocolata a la tassa és de la marca Valor (de cap altra), que fem a casa cada diumenge per esmorzar. Pel meu gust, la coca o els melindros resulten massa dolços, en canvi, és insuperable sucant-hi tires de llesques de pa torrat que conservin un costat cruixent.

La Granja Viader (Xuclà, 4) és una granja històrica on s'ha de fer cua per entrar a berenar, sobretot a l'hivern. L'especialitat: xocolata a la tassa i suïssos (xocolata espessa i nata muntada). També s'hi pot adquirir Cacaolat, iogurts de producció pròpia, crema, xurros, pastissos.

Al carrer Petritxol, els xocolataires fan cua a La Pallaresa i a La Dulcinea, dues granges que conserven la imatge, el local, els cambrers i l'estil de servei d'altre temps.  Els protagonistes de la Pallaresa són els suïssos, els xurros, el mató de Pedralbes, el menjar blanc... A la Dulcinea, la xocolata amb ensaïmades i croissants. La porta s'obre un instant i en traspassar la cua sento olor de pastís de poma.

Somio que m'atipo de bombons, que jec entre 
bombons, uns bombons que no són cruixents sinó
flonjos com la carn, com mil boques que em devoren
a petites mossegades mentre aletegen al meu voltant. 
JOANNE HARRIS, Chocolat.

19 de gener 2019

FREDERIC AMAT, A LA GALERIA ARTUR RAMON ART

Galeria Artur Ramon Art (C/ Bailèn, 19 Barcelona) Foto: AMC
A la Galeria Artur Ramon Art, l'artista Frederic Amat ha instal·lat una amalgama de ceràmiques, escultures i pintures que dialoguen amb peces d'antiquari del fons de la galeria, en una gran prestatgeria procedent de la botiga de teles Ribes & Casals. Una mixtura aparentment dissonant on  el polifacètic autor reuneix tresors de tot tipus recuperats de calaixos,  armaris i escenaris. Wunderkammer, càmera de les meravelles. Miscel·lània d'una col·lecció viscuda.

Exposició oberta fins al 25 de gener





18 de gener 2019

ALMOINES DIGITALS

Foto: © Gerard Martí, per a «Més»
Passar el plateret a les misses i el caixonet d'almoines de les esglésies tenen els dies comptats. El nou sistema, ideat pel Banc de Sabadell,  consisteix en un dispositiu per a targetes de crèdit o  telèfon mòbil, amb tecnologia contactless. Es pot traslladar d’un lloc a altre del temple i, fins i tot, dur-lo d'una parròquia a una altra en funció de les activitats que es duguin a terme. La institució religiosa preveu que amb la introducció de la tecnologia, els donatius podrien incrementar-se susbtancialment.
L'aparell incorpora, també, un calaix per deixa-hi monedes, no fos cas que algú tingui excusa per passar-hi de llarg.

Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell.
Mateu 23, 23

17 de gener 2019

QUIM HEREU, UN GENI CONTEMPORANI

Espai Quim Hereu. La Fortalesa de Sant Julià de Ramis
Des que el poeta Josep Besalú em va descobrir Quim Hereu (Girona, 1963), un geni contemporani de la pintura,  tinc a mà uns enllaços que són font de gaudi i de coneixement. Hereu és l’actual màxim representant del corrent artístic anomenat Estrambotisme, un corrent que beu de les fonts del Surrealisme. En difereix perquè la base creativa és la imaginació passada pel filtre estricte del raonament, de tal manera que qualsevol element compositiu i tota tergiversació de la realitat té un sentit ja sigui simbòlic o deductiu.
Hereu  és l'autor de les tres pintures a l'oli de més grans dimensions de Catalunya. Obres monumentals que com el David de Miquel Àngel m'emocionen per la proporcionalitat, l'equilibri entre elements, l'harmoniosa complexitat del conjunt. Formen part de Espai Quim Hereu al DOr Museum de La Fortalesa de Sant Julià de Ramis, a la sala de la Trilogia, situada a l'interior de la muntanya dels Sants Metges.
© Quim Hereu. El Temps. 
Cliqueu la imatge per copsar-ne més detalls

EL TEMPS

EL PODER 

LA LLIBERTAT 

https://www.quimhereu.com/
Per saber-ne més, cliqueu la imatge

Vegeu Reportatge 'Quim Hereu i l'Estrambotisme', TV1






16 de gener 2019

'PICASSO DESCOBREIX PARÍS', AL MUSEU PICASSO DE BARCELONA


Els desemparats. Pablo Picasso, 1903
(l'obra es mostra decantada per preservar-la
del deteriorament)
L'exposició Picasso descobreix París es pot veure en unes sales de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona, coincidint amb Sabartés per Picasso per Sabartés, una exposició important per entendre la trajectòria creativa de l'artista. Sabartés, amic i biògraf de Picasso va ser fundador amb Picasso d'aquest museu.
Les obres d'autors avantguardistes que admirava Picasso que es poden veure en aquesta exposició són fruit d'una col·laboració entre el Museu Picasso de Barcelona, el Museu d’Orsay de París i el Museu Nacional Picasso-París. Permeten copsar l'impacte que Picasso, un jove de 19 anys, va experimentar en els seus dos primers viatges a París. Impressionistes i simbolistes van influir en la seva formació, i el van acompanyar a trobar el seu propi llenguatge.  Hi va fixar residència a partir de 1904.

Picasso davant la torre Eiffel

Exposició oberta fins al 20 de gener

15 de gener 2019

EXPOSICIÓ 'PARÍS A PARÉS'

Pintura d'Isidre Nonell al catàleg
La Sala Parés Barcelona presenta París a Parés. À la recherche de la Ville Lumière, una mostra col·lectiva d’artistes catalans de finals del s. XIX i la primera meitat del s. XX, vinculats a la capital francesa i a la galeria catalana, introductora de la modernitat pictòrica a Catalunya. Els artistes buscaven fer-se un lloc al mercat d'art parisenc a través de salons i galeries, dues plataformes de difusió i reconeixement d'artistes i tendències. Molts hi anaven a la recerca d'inspiració i retornaven amb idees noves o amb obres ja executades. La Sala Parés es va convertir en un espai provilegiat on es podia apreciar l'evolució d'artistes durant diverses dècades.
La mostra està dividida en 4 apartats:
* El realisme anecdotista: pintura realista de caràcter burgès, amb obres de Ramon Martí Alsina, Simó Gómez, Francesc Miralles, Josep Cusachs i Gaspar Miró Lleó, entre d’altres.
© Santiago Rusiñol
Retrat d'Erik Satie, 1891

* La bohèmia de Montmartre: escenes de misèria i descoberta de l’ambient nocturn parisenc, amb obres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Ramon Pichot, Ricard Opisso i Hermen Anglada-Camarasa, entre d’altres.

*L'avantguarda d'entreguerres i el retorn a la figuració tradicional: una evolució de la pintura figurativa a Catalunya, amb obres de Josep de Togores, Pere Pruna, Julio González, Manolo Hugué, Miquel Villà, Rafael Durancamps, Josep Amat  i Josep Roca-Sastre, entre d’altres.

*Paris a Parés: homenatge a la històrica exposició Onze peintres d’aujourd’hui organitzada per la Sala Parés a París el 1956 on van exposar pintures realistes produïdes a Catalunya. Amb obres de Josep Mompou, Ramon de Capmany, Josep Maria Mallol Suazo i Alfred Sisquella, entre d’altres.

Exposició oberta fins al 5 de febrer.

'AL SOSTRE', A L'ESCENARI JOAN BROSSA

Al sostre. Autor: Nigel Planer. Trad: Francis Humble 
Direcció: Israel Solà. Escenari Joan Brossa, Barcelona
L'obra Al sostre és del dramaturg londinenc Nigel Planer, conegut aquí per la seva interpretació de Neil, el personatge hippy a la sèrie de la BBC  Els joves, dels anys 80 a TV3. La traducció, tant de la sèrie com d'aquesta obra, és de Francis Humble.
Els artesans Lapo i Loti, interpretats per Pau Ferran i Oriol Grau, enfilats en una bastida a tocar del sostre de la Capella Sixtina del Vaticà, treballen en els frescos que pinta Miquel Àngel. Elaboren colors amb una base de rovell d'ou, perforen els dibuixos dels cartrons i hi apliquen el carbonet que marcarà el dibuix a la paret. Critiquen el mestre per no conèixer la tècnica i se senten autors de molts fragments que han hagut de pintar ells en absència del mestre, abans que no s'assequés el morter de calç. Estan ufanosos de la seva feina tot i que els hauria agradat treballar amb Leonardo o Rafael perquè el seu amo —a qui anomenen 'Mariangels'— no és prou home, al seu parer.  Però un dia Miquel Àngel els acomiada i humiliats en el seu ego, tornen a la Capella quan Miquel Àngel no hi és i el que hi veuen els deixa sense paraules. Les converses que mantenen els dos protagonistes es podrien prestar a una interpretació còmica, emmirallada en la tradició dels arlequins de la Commedia dell'arte, però tendeixen a l'austeritat anglesa i el resultat bascula entre donar relleu a les tècniques ancestrals i l'enveja pel resultat brillant que el mestre ha obtingut amb tècniques desconegudes sense que els dos menestrals hi hagin intervingut. 9/10




14 de gener 2019

'MALEÏDA TARDOR', A L'ESCENARI BROSSA

Maleïda tardor. Creació de Lucía Abellán,
María Andrés / Ester Martínez i Lucía Sáez.
Direcció: Paco Zarzoso. Escenari Brossa, BCN
Tres dones parlen del sentit de la vida enmig de fulles seques i rabasses amb sarments sense podar. Són joves, encara, però has vist apuntar la seva tardor. És fosc i l'espelma que ara és encesa s'apagarà aviat i s'haurà acabat tot. Ho veuen venir i maleeixen el que vindrà.   S'esforcen a explicar el cicle vital —per assumir-lo— com si es tractés d'un conte, subratllat amb música de pasdoble. El pes de la tradició pot ser un llast a la motxilla. Vibrants de sinceritat. 8/10

13 de gener 2019

MIRALDA, TRES PROJECTES, A LA GALERIA SENDA

Miralda. Tres projectes. Galeria Senda (C/ Trafalgar, 32)
L'artista multidisciplinar Antoni Miralda (Terrassa, 1942) presenta Miralda. Tres projectes: (NYC-MIA-BCN) a la Galeria Senda de Barcelona. Una mostra d'objectes originals, fotografies, vídeos i collages que permeten fer-se una idea de la metodologia de treball de l'artista i de la complexitat dels projectes amb la intervenció pública de caràcter participatiu i processional que el caracteritza. 

L’exposició consta de tres treballs rituals i festius: Apocalypsis Lamb, realitzada a Nova York l’any 1989 i a Barcelona el 1995; The Last Ingredients (Miami, 2016) i Santa Eulàlia. 175 (Barcelona, 2018).
Vànova 'Apocalysis Lamb', exposada al MNAC, 1995
Apocalipsi Lamb és un llenç monumental que representa l'Agnus Dei de l'església romànica de Sant Climent de Taüll. Va formar part del projecte 'Honeymoon', on Miralda va aprofundir el tema de la interculturalitat amb la fusió metafòrica de dos símbols oposats: el de la conquesta i el de la llibertat. Va consistir en la celebració de la boda del monument a Colom de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, situats a un costat i l’altre de l’oceà Atlàntic. 
El 1989 la vànova nupcial va participar en el recorregut del Columbus Day a la 5a Avinguda de NY. El 1995 va desfilar fins al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'hi va exposar amb motiu de l'exposició L'art romànic i els artistes del segle XX i actuament forma part de la col·lecció permanent del museu.
Miralda. The Last Ingredients, Miami Beach, 2016
The Last Ingredients va ser una performance de processó de vehicles i un banquet públic a Miami el 2016, amb motiu de la inauguració del centre d'art Faena Forum de Rem Koolhaas.
Miralda. Santa Eulàlia 175. Barcelona 2018
Santa Eulàlia. 175 va consistir en una processó formada per 80 músics, 150 alumnes d'escoles de teatre, disseny i moda que portaven els patrons de dissenys icònics de l'establiment de moda Santa Eulàlia, amb motiu de la celebració del 175 aniversari.  L’acció es va iniciar al Pla de la Boqueria, primera seu de la botiga el 1843, fins al Passeig de Gràcia, seu actual. Va culminar amb l’encesa d’un gran vestit, compost per 50 patrons, l’estructura dels quals al·ludia a la creu en aspa de la crucifixió de Santa Eulàlia, il·luminat per 20.000 leds i que es va penjar de la façana de l’edifici.

Records de performances que acosten l'art a la vida, amb una sofisticada combinació de cultura popular, cerimònia, escultura,  arquitectura, religió, música, ciència, logística...

Exposició oberta fins al 19 de gener.


08 de gener 2019

'CORNABOU', SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

http://www.andreusotorra.com/cornabou/dossiers/lijcritica/critica2018/001013.pdf
Cliqueu la imatge
per descarregar el pdf

«Cornabou» Revista de Literatura Infantil i Juvenil
Suplement, núm. 23

SUMARI
Una infància sota les bombes
Dibuixar la vida, dibuixar la guerra
Per tenir casa cal guanyar la guerra
Des de la presó...
Una baula de 25 anys
Qui hi ha sota el barret?
Novetats literàries
L'aparador (Llibre i àlbum il·lustrat)
Llibre i àlbum il·lustrat
L'aparador (autors catalans)
Autors catalans
L'aparador (traduccions)
Traduccions

05 de gener 2019

L'ANY DEL BALTASAR D'ORIGEN

La Cavalcada de Reis de Reus tindrà enguany 
la col·laboració especial dels refugiats rescatats 
per Open Arms. El rei mag Baltasar i 
el seu seguici seran d'origen africà.
Figureta del rei Baltasar. Foto: © Paüls
Algú que em mirava somreia en veure'm vestit de rei negre. Però era normal que la nit de Reis en circulessin pertot arreu. La fira era plena a vessar de grans i de petits que em va semblar que eren com una mena de maniquins de barraca de tir absents del món perquè no s'havien apilat, com tothom, a veure passar la cavalcada. ¿O potser és que creien que la cavalcada no era sinó la bufetada d'un goig sense alegria i preferien el tomb de cavallets amunt i avall, amunt i avall, que almenys era segur i els feia reis de debò aferrats a la barra dels cavalls de fusta?

ANDREU SOTORRA. 
L'assassí viu a Bellvitge (Editorial Empúries-Grup 62, 1986)
Capítol 11, «Set»