31 d’octubre 2018

'L'OMISSIÓ DE LA FAMÍLIA COLEMAN', AL TEATRE ROMEA

L'omissió de la família Coleman.  Autor i director: Claudio Tolcachir.
Traducció: Jordi Galceran. Teatre Romea, Barcelona

El 2011 vam veure al Teatre Borràs La omisión de la familia Coleman, original, amb intèrprets argentins. Aleshores vam quedar corpresos per la versemblança amb què entomàvem uns fets absurds. L'obra no ha parat de fer gira i ara ha tornat a Barcelona —de fet, ja es va poder veure a Temporada Alta de Girona— dirigida per Claudio Tolcachir, el mateix autor, amb actors d'aquí.  El to és el mateix i la llengua popular i dúctil de la traducció de Jordi Galceran potencia el que s'hi explica. Hi he entès altres aspectes que aleshores em van passar desapercebuts. En aquesta versió la misèria és més tangible i per això fa més mal, encara que les sortides fora de to ens facin riure.
No diré quina és l'omissió dels Coleman. Només avanço que cada personatge es preocupa en exclusiva d'ell mateix, tret de l'àvia, potser. No amaguen res, individualitzats o formant part del conjunt es mostren amb nitidesa. Bravo, Sergi Torrecilla, potser el seu personatge no és tan dependent com sembla; magnífica Roser Batalla, fent de mare a qui li falta un bull; antològica interpretació de Francesca Piñón, en el paper d'àvia pal de paller; deliciosa Bruna Cusí, en el paper de la filla petita, escarràs de la família; afermada Vanessa Segura, fent de la filla que ha viscut sempre amb el pare, lluny del caos dels Coleman; i per tancar el cercle familiar, Ireneu Tranis, en el paper del fill amb dits massa llargs. I dos externs a la família, però essencials i precisos: Josep Julien, fent de metge de l'hospital privat on ingressen l'àvia i el xofer de la filla benestant interpretat en la nostra sessió per Biel Duran. Tots al servei d'una ironia agredolça. Real. 10/10

30 d’octubre 2018

EXPOSICIÓ '55 URNES PER LA LLIBERTAT', A ARTS SANTA MÒNICA

© Esteve Sabench (Perpinyà, 1956):
"Tardor 2017, mentrestant el vot brota"
55 urnes per la llibertat.
Amb Rosa Massanés
Arts Santa Mònica, Barcelona. Cinquanta-cinc artistes catalans amb les seves creacions fan visible a l'exposició 55 urnes per la llibertat el dèficit democràtic amb un crit i un compromís. Cadascun ha disposat d'una de les urnes del referèndum de l'1-O i ha creat la seva obra per fer aquesta denúncia.

Exposició comissariada per Esteve Sabench i Fina Duran.


© Franc Aleu (Barcelona, 1966)
"En mesón Felipe, quien no paga... cobra!
L'exposició es complementa amb la instal·lació sonora 'Temporal', de Vicens Vacca (Granollers, 1954). Simula una tempesta meteorològica que es va apropant mitjançat un equip de reproducció i difusió distrubuït pel pati central del Claustre d'Arts Santa Mònica.

Exposició oberta fins al 25 de novembre.


29 d’octubre 2018

'PICASSO-PICABIA', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Pablo Picasso, Retrat de Dora Maar, 1937
Francis Picabia, Habia II, 1938 i 1945
Exposició Picasso-Picabia. Fundació MAPFRE
Picasso-Picabia. La pintura en qüestió, exposició a la Fundació MAPFRE (Casa Garriga Nogués, C. Diputació, 250, Barcelona). Dos grans creadors de la primera meitat del segle XX, François Marie Martinez-Picabia Davanne (1879-1953) i Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) que recorren, en la seva diversitat, bona part del segle en un constant desafiament a la pintura. La mostra ofereix amb més de cent cinquanta peces un acostament a les històries encreuades d'aquests dos artistes contemporanis, dues figures antagòniques pel que fa a la manera d'entendre l'art, però amb molts punts en comú en la seva obra. La trajectòria de cadascun d'ells és també un recorregut per la història de l'art, des de l'inici de les avantguardes fins al començament de l'abstracció. El cubisme amb Picasso com a protagonista. El dadaisme amb Picabia com a figura fonamental.


Dilluns tarda, entrada lliure.
Exposició oberta fins al 13 de gener de 2019

28 d’octubre 2018

'ÀNGELS A AMÈRICA' (1) i (2), AL TEATRE LLIURE

Àngels a Amèrica, Tony Kushner. Adapt. i trad: Albert Arribas
Direcció: David Selvas. Teatre Lliure Montjuïc

Josep Maria Flotats va preinaugurar el 1996 el Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Tallers, amb la primera part d'Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Ara, un altre teatre públic, el Lliure, programa la primera i la segona part. D'aleshores només en recordo la il·luminació blavosa, un àngel estàtic a contrallum i debats confusos davant d'una làpida.
A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, hem vist, doncs, íntegra Àngels a Amèrica en dos dies consecutius tot i que també es poden veure en dissabte en una sola sessió. Dues hores i quart cada part, que han passat d'una volada. Homosexualitat viscuda d'amagat, els estralls de l'epidèmia de la SIDA, el poder dels diners i la política, la religió castradora, la intolerància. Ideologia Reagan. Accions situades el 1985. Una obra de gran format, gegantina. Amb tants temes universals enllaçats i  desenvolupats sense complexos —ara sí—, que l'obra es mostra com un immens clàssic contemporani. Contingut estremidorament actual, interpretacions esplèndides, muntatge brillant. Expectatives superades. Quatre hores i mitja inoblidables. 10/10



26 d’octubre 2018

'KASSANDRA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Kassandra. Autor: Sergio Blanco. Direcció: Sergi Belbel.
Sala Talelrs, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Elisabet Casanovas (Barcelona, 1994) és Kassandra a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, a l'escenari del Club Odissey, un bordell de carretera. La filla contemporània d'Hècuba i Príam  és transexual, víctima de la guerra, esclava sexual, fetillera, tendra i, alhora, curtida per la tragèdia. Enamorada del seu germà Hèctor. Creu en Bugs Bunny, el conill de la sort, voldria ser la Julia Roberts de Pretty Woman o l'Scarlett O'Hara de Gone with de Wind. Carpe diem i esperança en l'amor i en un futur millor. Una trucada al mòbil i surt d'escena per la porta del darrere on l'espera un taxi.  Espectacle en anglès amb dos traductors del públic, un de castellà i l'altre de català que afegeixen llenya al joc escènic. Bravo, Sergi Belbel per treballar aquest esplèndid text de Sergio Blanco. Bravo, innoblidable Elisabet Casanovas-Kassandra.10/10





25 d’octubre 2018

TOULOUSE-LAUTREC I L’ESPERIT DE MONTMARTRE, AL CAIXAFORUM


París. Passegem pel bulliciós i irreverent barri de Montmartre a finals del segle XIX, epicentre de l'art modern. Ens deturem als cafès concert, al Cabaret Le chat Noir, on va prendre impuls la vida artística i literària des d'una mirada avantguardista compartida per creadors de diferents escoles, amb l'humor com a lligam comú per contrarestar la pompositat i la hipocresia de gran part de la societat.
L'estètica dels artistes d'avantguarda com Toulouse-Lautrec posava l'emfasi en la senzillesa dels dissenys lineals i plans i deixava de banda el realisme en múltipes publicacions efímeres, en el cartells publicitaris, en les portades de programes.
Procedents de col·leccions d'arreu del món, 350 obres mostren els valors col·lectius de la cultura, la celebració de l'art en els espais públics i la interrelació amb diferents disciplines. L'esperit de Montmartre hi és en les obres i en la presentació exquisida de la mostra, en canvi, les obres del cartelista i pintor francès Toulouse-Lautre cal buscar-les amb lupa. Hi són comptades.

Exposició oberta fins al 20 de gener.

24 d’octubre 2018

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE L'ÀLBUM IL·LUSTRAT 'QUI HI HA SOTA EL BARRET?', DE LENA PAÜLS I ROSA VIRGILI

La Lena i la Rosa  expliquen el conte Qui hi ha sota el barret?
Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, 20-10-2018
Foto: © David Maya
 Rosa Virgili i Lena Paüls, les autores
i Marta Vidal, la bibliotecària.
© M. Dolors Sardà
Una hora i mitja abans de començar la presentació de l'àlbum digital Qui hi ha sota el barret?, les autores arribem a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura. La Montse de Anciola, la Marta Vidal, la Sílvia Carbonell i l'Arnau Olivé se'ns han avançat. Ens posem a la feina: rodolen taules, avancen cadires, s'estén la pantalla, projector aquí, ordinador allà, taula amb els gadgets del taller de barrets i reserva de taula per al pica-pica i refresc. Ja és tot a punt per celebrar que la biblioteca està a ple rendiment des de fa deu anys i hi estrenarem un conte que no es podrà tocar ni olorar ni llepar.


© Núria Olesti
La bibliotecària Marta Vidal (a l'esquerra de la foto) fa d'amfitriona i rep els adults amb un punt de llibre amb l'adreça on es pot llegir i/o descarregar el llibre. A mesura que van entrant petits i grans reben un barret de paper per decorar a gust de cadascú. 


© Vicky Riera
Són barrets màgics tot i que els receptors encara no ho saben. De moment, trien materials de la parada, enganxen, tallen, fan passar llanes i cuetes pels forats disposats a l'efecte. Així que tinguin el barret personalitzat somriuran. Màgia. A més, tothom rep el barret que l'identifica. Ens ho confirma una ciutadana que vol anar a veure l'obra de teatre Una Ilíada que ara és en cartellera a la Biblioteca de Catalunya, i la base del barret és feta del programa de mà d'aquesta obra. Màgia.

 
© Núria Olesti
La petita Berta ha estat la primera criatura que arriba, acompanyada de la seva àvia, que avui no va de representant institucional. Tot i així, les responsables de la biblioteca demanen unes paraules de salutació a la regidora d'Ensenyament i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus, i accedeix a dir-les amb el barret decoradísssim entre les mans perquè quedi clar que va d'àvia-àvia i s'ho pensa passar tan bé com la nena, com tothom qui ha vingut a la festa, de fet.
Inici a càrrec de Marta Vidal © David Maya
Obre l'acte la bibliotecària Marta Vidal, que ens deixa bocabadant amb una introducció precisa i ben documentada —de memòria— de la commemoració del X aniversari de la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura, del llibre que presentem (sinopsi, conceptes literaris i valors inclosos!) i de la síntesi biogràfica de les autores, cosa que ens mou a aplaudir-la efusivament per agrair-l'hi la proesa.
A punt de començar. © Núria Olesti

© Isabel Martínez
© Isabel Martínez
Preparem les intervencions que esperem del públic i les autores comencem a explicar el conte en diàleg constant amb les imatges de la pantalla. Protagonisme tripartit. Algun element sorgit del conte sorprèn l'auditori: la coixinera brodada d'on procedeix el barret de l'Arlet, l'escampall de plomes d'on surt el Ton...

Vídeo1. L'Arlet i el Ton. © David Maya

© Núria Olesti
 
Vídeo2. El Ton entre un escampall de plomes © David Maya

© David Maya



Vídeo3. Barrets i confeti per un final feliç © David Maya

L'Arlet salva el Ton de ser per sempre ocell, amb la col·laboració del veïnat. El barret màgic que va fer l'àvia de l'Arlet d'una coixinera vella i un centre de taula també hi ha contribuït, tot s'ha de dir. Petits i grans fan petar els dits quan hem convingut, aplaudeixen a càmera lenta fent de veïns del terrat on transcorre l'acció i tiren coets. 

La il·lustradora sedueix un bomber (no fos cas)
© David Maya
Concretem: dos coets, dues palmeres o sortidors de llum i un tro. En anunciar-ho, més d'un adult ha tingut un inici de cobriment de cor. Un cop aclarit de quin tipus de coets es tractava s'han relaxat i els han convertit en la cirereta de pastís. Tot plegat abans del confeti gegant i del pica-pica i refresc amb què el Centre de Lectura ha obsequiat els presents per arrodonit la celebració del X aniversari.


Vídeo4. Tirem coets per celebrar el X aniversari de la BIJ del CdL
© David Maya

https://sites.google.com/site/lenapauls/sotaelbarret
Una selecció d'imatges de la presentació i l'enllaç de l'àlbum il·lustrat per poder llegir en línia o bé descarregar  Qui hi ha sota el barret?  formen part a partir d'ara de la Biblioteca digital del Centre de Lectura. Col·lecció: Fons fotogràfic. Una alegria més.



Per saber-ne més:
 
* Crònica de la màgia d'uns barrets a Duesaigües. Blog «Pont d'Enseula», 26-4-2019
* Qui hi ha sota el barret? Taller i conte a Duesaigües. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2019
* Crònica de secrets (confessables) de Qui hi ha sota el barret?. Blog «Pont d'Enseula», 17-12-2018
 * La tecnologia, una via per generar bellesa (i nous hàbits de lectura), article de Lena Paüls a «ReusDigital», 12-12-2108
* Cornabou. Revista Digital de Literatura Infantil i Juvenil, Suplement de novetats, 23, p. 8
* Qui hi ha sota el barret? Recursos per a contacontes, Blog «Pont d'Enseula», 11-12-2018
* Presentació del conte "Qui hi ha sota el barret?", de Lena Paüls i Rosa Virgili i taller de barrets. Biblioteca Digital del Centre de Lectura. Fons fotogràfic.
* La biblioteca infantil del Centre de Lectura commemora una dècada de vida, article d'Isabel Martínez. «ReusDigital», 24-10-2018
* La Reusenca de Lletres Lena Paüls presenta un conte infantil, Blog «Reusenques de Lletres», 22-10-2018
* Presentació, 20-10-2018. Vídeo1 (l'Arlet i el Ton) © David Maya
* Presentació, 20-10-2018.
Vídeo2  (escampall de plomes) © David Maya
* Presentació, 20-10-2018. Vídeo3 (confeti) © David Maya
* Presentació, 20-10-2018. Vídeo4 (coets)
 © David Maya
* Presentació del conte Qui hi ha sota el barret?, «Surt de casa», 20-10-2018
* Sala Vidal Llecha: Biblioteca Infantil del CdL, «Pont d'Enseula» 17-10-2018
* Una tardor molt activa! Blog «Reusenques de Lletres», 15-10-2018
* Qui hi ha sota el barret?, àlbum il·lustrat per Rosa Virgili. Blog «Pont d'Enseula», 13-10-2018
* La biblioteca Infantil del Centre de Lectura celebra la seva primera dècada. «ReusDigital», 11-10-2018
* Conte Qui hi ha sota el barret?, en primícia al Centre de Lectura. Blog «Pont d'Enseula», 9-10-2018
* La Biblioteca Infantil del Centre de Lectura, deu anys movent el món. Blog «Pont d'Enseula», 8-10-2018 

* Agenda octubre. Centre de Lectura, Reus.
 * Article de Montse de Anciola, cap de la Biblioteca del Centre de Lectura. Activitats octubre (pdf)


23 d’octubre 2018

'JOHNNY & VIENNA', AL MALDÀ

Johnny & Vienna. Dramatúrgia i direcció: Llàtzer Garcia. 
Traduccions: L. Garcia, M. Rosich i T. Terrades. El Maldà, Barcelona
Intèrprets i arranjaments: Maria Casellas i Guillem Rodríguez.  Cabaret western. Ara ja sabem què vol dir. Cançons de les pel·lícules de l'oest i textos introductoris que les evoquen. Un musical de petit format, ben interpretat, amb els espectadors agrupats per ciutadans protagonistes: el sisè de cavalleria, els indis, els pistolers, les noies del saloon...   I galop de cavalls, trets, morts, ballaruga i la "zarzaparilla" (àlias coca-cola) amb què ens obsequien.  I adonar-nos que les pel·lícules ens han arribat doblades en espanyol i amb elles un vocabulari i una fraseologia primaris. I aconseguir treure'ns la bena dels ulls i veure la masacre d'indígenes que habitaven les terres auríferes. «Venga, despierta, forastero!» 8/10





22 d’octubre 2018

'NOMÉS UNA VEGADA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA


Només una vegada. Autora i directora: Marta Buchaca.  
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya. Foto: © Xavi Buxeda
L'obra Només una vegada de la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979) posa sobre la taula la violència de gènere en la parella. Tant l'home com la dona protagonistes asseguren que el braç trencat de la dona va ser un accident produït en la fragor d'una discussió. I sembla que ja tornen a estar bé com sempre havien estat, però la psicòloga dels serveis socials d'atenció a la dona maltractada furga descaradament, i a voltes subtilment, junts i per separats en l'ànim dels membres de la parella i, per fi,  surt la veritat. Un cop plantejat l'assumpte i desenvolupat de tal manera que ja preveiem el desenllaç, crec que amb un quart de menys, l'obra milloraria. L'epíleg de l'aprofitament que fa la psicòloga en benefici propi no és prou contundent per aportar-hi gran cosa. 7/10



21 d’octubre 2018

'BIANCO', AL SANT ANDREU TEATRE

Bianco. Idea: Anna Ros.  Direcció: Andreu Sans i Anna Ros. 
Sant Andreu Teatre, Barcelona
Recomanat a espectadors de més de 6 anys.

Creació i interpretació: Andreu Sans i Anna Ros. Espectacle visual i poètic, sense paraules, per a tots els públics. Reconegut a Romania com el millor espectacle en el Festival FITC de Bucarest. Una hostalera rep la visita d'un entranyable hoste que la invita a obrir les portes del seu cor i emprendre un viatge pels camins de la imaginació. 8/10



20 d’octubre 2018

'OFICI DE TENEBRES', A LA SALA BECKETT

Ofici de tenebres Autor: Joan Rusiñol. 
Direcció: Joan Anguera. Sala Beckett, Barcelona
Intèrprets: Paula Blanco, Pep Ferrer, Albert Prat i Fina Rius. Quatre intèrprets per Ofici de tenebres  del periodista i dramaturg Joan Rusiñol (Tona, Osona, 1979), dirigida per Joan Anguera. Una peça d'orfebreria, de construcció mil·limètrica, ben travada, amb una sorpresa que no explicaré. Un home que va pertànyer a la lluita armada surt de la presó després de trenta-i-pocs anys, tants com els que té el fill de la parella que l'home no coneix. En acabar els anys de presidi, l'home es presenta a casa de la seva parella,  exmembre del mateix comando terrorista. Retrets. La dona el fa fora de casa. La parella  del fill, que és periodista, concerta un dinar familiar. El públic, la jove i naturalment la dona coneixem els fets que van portar l'home a la presó, però el fill els desconeix i no el pot perdonar ni entén que no es penedeixi dels assassinats comesos. 9/10



19 d’octubre 2018

'UNA ILÍADA', A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Una Ilíada. Autors: Lisa Peterson i Denis O'Hare, 
a partir de «La Ilíada», d'Homer. Traducció: Neus Bonilla. 
Direcció: Juan Carlos Martel Bayod.
Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Monòleg a càrrec de l'actor Eduard Farelo, el treball matisat i antològic del qual mereix els aplaudiments que li hem dedicat ben bé deu minuts. El text és intens, marmori, encara que els 15.000 versos de la Ilíada es concentrin en una hora i mitja. El personatge no és Odisseu, podria ser un joglar d'ara mateix que ens recorda l'inici de la guerra de Troia i de totes les guerres de la humanitat fins avui, la de Síria. Una llista llarguíssima que ens manté sense alè durant un quart. I Farelo no defalleix. Hèctor, Agammèmnon, Andròmaca, Príam, el colèric Aquil·les, homes i déus van començar aquella guerra, les altres també se sap com van començar, però no sabem si s'acabaran mai.  8/10



18 d’octubre 2018

CELEBRACIÓ: 3.000 APUNTS!

© Lena Paüls
Aquest apunt és el número tres mil que publico en aquest blog dietari iniciat el setembre del 2009. En total passen de 411.000 visites que arriben majoritàriament dels enllaços de Facebook i de Twitter.
El novè aniversari es complia l'1 de setembre, però enguany aprofito aquesta celebració del número rodó per convidar-vos a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.



17 d’octubre 2018

SALA VIDAL LLECHA: BIBLIOTECA INFANTIL DEL CdL

Biblioteca Infantil i Juvenil, Centre de Lectura, 2a planta
Celebració del desè aniversari, dissabe 20 d'octubre, 11:30 h
La Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura ocupa una bona part de la sala dedicada al jurista, magistrat republicà i escriptor Josep Vidal i Llecha (Reus, 1907 - Nova York, 1983).
Cap a finals dels vuitanta, l'espai estava compartimentat en diferents dependències (dones de la llar, un petit museu molt antiquat...) i l'arquitecte Anton Pàmies el va transformar en una sala diàfana, donant-li caràcter en disposar un fals sostre en forma de volta rebaixada de guix, suspesa i sense arribar a tocar-ne  el perímetre. En principi, la nova sala es va destinar a ampliar  la biblioteca de la planta inferior; més aviat com a sala de lectura lluminosa i se li va posar el nom de “Sala Vidal Llecha”, en homenatge i també en agraïment per l'obsequi que va fer al Centre de Lectura de dos habitatges bessons que posseïa als blocs vermells del barri Gaudí, que cap el 1980 també havia agençat l'arquitecte Pàmies com a biblioteca del barri.
L'any 2008, l’enginyer Albert Via Roig (Reus 1963 - 2010), en qualitat de vocal d’obres de la junta del Centre de Lectura presidida per Jordi Agràs, va encarregar-se de refer la Sala Vidal Llecha destinant-ne un extrem a sala de lectura infantil i reformant la resta d’espais fins el carrer de l’Abadia.
L'Associació Vidal i Llecha concedeix cada any i des del 1985 el Memorial per la Pau, a les persones o grups que presentin iniciatives a favor de la pau i el desarmament. L'any 2016 el Memorial per la Pau passà a anomenar-se Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. Enguany el guardó ha estat atorgat a Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d’Esquadra.
Situada a la sala que homenatja aquest generós patrici, la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura n'associa els valors que en aquest desè aniversari són més vigents que mai.

Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura
Cliqueu la imatge per fer-ne la visita virtual

16 d’octubre 2018

EXPOSICIÓ 'UNA INFÀNCIA SOTA LES BOMBES', AL BORN

Dibuix que es pot veure a 'Una infància sota les bombes'
Enguany fa vuitanta anys —16 i 18 de març de 1938— dels bombardejos intensius que l'aviació feixista va efectuar sobre la població civil indefensa de Barcelona. Durant gairebé 41 hores consecutives, van caure sobre la ciutat 45.000 quilos de bombes que van causar 551 víctimes mortals i 1.151 ferits, a més de destruir totalment 76 edificis i causar danys greus en un centenar més.
Uns mesos abans s’havia produït la massacre infantil de l’escola de la plaça de Sant Felip Neri, en què van perdre la vida 153 persones, 50 de les quals eren infants. La guerra va esqueixar el món de multitud de criatures. Unes es van quedar sota les bombes, d'altres van sobreviure, però les ferides visibles o psicològiques no s'han tancat mai més. 
Al Born Centre de Cultura i Memòria, l'exposició «Una infància sota les bombes» posa cara i expressió, a través de dibuixos, d'una gran quantitat de criatures que s'hi van veure involucrades.  Es completa amb una instal·lació de Josep Guinovart, testimoni directe d’aquell moment històric. I tanca el recorregut una cartografia interactiva que mostra els conflictes mundials, signada per Xavier Bové, el 2016. El conjunt ens recorda que no ens hem d'acomodar mai a les situacions d'injustícia generades pel poder.

Exposició oberta fins al 31 de març.



15 d’octubre 2018

PROGRAMA DE FOMENT DE LECTURA A ESCOLES I INSTITUTS

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/pauels-i-obre-lena
Lena Paüls, autora inclosa al programa de foment
de la lectura a escoles i instituts de secundària.
«Lletres a les aules» és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes de foment de la lectura en el món educatiu que posa en contacte els lectors amb els autors. Els meus llibres hi estan inclosos (Vegeu-ne la fitxa), i l'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si són en suport tradicional de paper com si són en suport digital de franc).

Sol·licituds, fins al 31 d'octubre: Lletres a les aules
  
LECTURES DISPONIBLES 
(clicant els enllaços trobareu informació 
de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors de 6 a 8 anys
La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Els músics de Bremen, conte clàssic adaptat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Qui hi ha sota el barret?, àlbum il·lustrat. Edició digital lliure.

Lectors de 8 a 10 anys 
La geganta Ela, conte. Edicions del Pirata.
L'aixecacases, conte. Edició digital lliure. 
— I tu, què mires?, contes i poemes. Edició digital lliure.

Lectors de 10 a 12 anys
Un riu que creix de nit, novel·la.  Edició digital lliure.

Lectors de 12 a 14 anys
Dret d'admissió, novel·la. Edició digital lliure.

Lectors a partir de 14 anys
Temps de penyora, poemari. Edició digital lliure.
El mirall que vola, recull de narracions. Edició digital lliure.
L'Adagio d'Albinoni, relat breu. Edició digital lliure.
Remeno paraules, proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.


14 d’octubre 2018

INSTITUT TARRAGONA, ESTRIPANT L'ETIQUETA...

El desig: "Que tinguem un bon curs escolar a través 
d'un bon treball comunitari, de persones que es respecten 
i que es miren als ulls amb estima!"
Aquest començament de curs, he tingut el privilegi que un poema meu fos l'encarregat de donar la benvinguda a la comunitat educativa de l'Institut Tarragona, de Tarragona (plaça Imperial Tàrraco, seu antiga de la Facultat de Filologia de a Universitat Rovira i Virgili).


La professora Maria del Carme Masip Porqueres, que és qui me'l va demanar, va penjar el poema al vestíbul del centre i un apunt al blog de l'institut i invitava el professorat a proposar-lo com a treball de tutoria i l'alumant a interactuar-hi i, com a retorn, escriure'n impressions o interpretacions gràfiques. Vegeu un apunt d'agraïment al blog de la biblioteca de l'institut: Gràcies, Lena Paüls.



LISÍSTRATA: En efecte, ara es passegen per l'àgora
        armats com coribants, entre olles i verdures.
ARISTÒFANES. Lisístrata

Els ulls se m'escapen darrere
de les rodes d'uns patinets
que llisquen pel Moll de la Fusta.
Comanda el pedestal insigne,
una xiqueta, el vent de cara,
feta un núvol de vels de seda.
Llegeixo l'estel que fa volar
fil d'empalomar, agulla imperdible:
"Estripeu l'etiqueta rosa
de la Bella Dorment.
Estripeu l'etiqueta blau cel
d'aquell Príncep Valent.
Espolseu-vos mútuament la caspa,
cosiu-vos el botó que us penja.
Enllà del porxo i la lleganya,
haureu de descobrir plegats
per què xisclen els falciots."
Al seu pas grillen les palmeres
i jo somnio collarets de dàtils.

El text proposat a la reflexió és el fragment en cursiva del poema 'Protagonistes' del poemari Teló de fons dedicat al teatre de la vida. El poemari va obtenir el Premi de poesia Margarita Wirsing i Bordas, a Sant Feliu de Gruíxols, el 2007. Es va publicar al «Setmanari Àncora», núm. 3047, 24-4-2008. I, en edició digital, dins el recull Temps de penyora, 2015

El poema i els primers retorns dels alumnes de l'Institut Tarragona van actuar de marc per a la celebració del Dia Internacional de la Pau (21-9). Els alumnes van interpretar la cançó Imagine, de John Lennon.  Vegeu-ne el vídeo

13 d’octubre 2018

QUI HI HA SOTA EL BARRET?, ÀLBUM IL·LUSTRAT PER ROSA VIRGILI

Lena Paüls i Rosa Virgili coautores
de Qui hi ha sota el barret? (Edició digital, 2018)

Lena Paüls i Rosa Virgili. Foto: ©ASA
Aquestes dues autores que el fotògraf ha enxampat fent barrets de paper, aviat presentarem en primícia un àlbum il·lustrat publicat en suport digital Qui hi ha sota el barret? a la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, de Reus, en la celebració del X aniversari. La biblioteca es convertirà, així, en pionera en la presentació presencial d'un llibre digital per a infants.

No és el primer llibre que publico en suport digital, però sí que és el primer àlbum il·lustrat adreçat a lectors de més de 5 anys, una primera franja de lectors que encara no llegeixen sols, per tant serà un adult que llegirà en veu alta el text del conte i l'infant seguirà el relat per mitjà de les imatges que ha realitzat la Rosa Virgili. 


La Rosa Virgili és una artista plàstica tot terreny i segurament per aquest motiu l'experiència de treballar-hi braç a braç en aquest projecte ha estat del tot inspiradora.  Les seves espectaculars pintures abstractes de gran format no tenen res a veure amb els dibuixos realistes amb tocs de fantasia i humor que ha realitzat per aquest conte. O potser sí, de fet, perquè hem inserit una sèrie de frases sobre fons de fragments de pintures d'aquest altre registre seu. 

L'elaboració artesanal d'un llibre d'aquests característiques és complicada. En primer lloc el text ha d'agradar a qui escriu i a qui l'il·lustra. A més, qui escriu ha de tenir una disposició especial a canviar i fer girs sobre la marxa i, sobretot, caldrà que suprimeixi el que ja expliquen les imatges. I això dificulta avançar el projecte —o l'encalla definitivament— si no hi ha una entesa entre les dues parts. No sempre una part veu clar el que pretén fer l'altra. ¿Fins a quin punt ha de cedir? Doncs, bé, no he tingut mai ganes de tirar la tovallola treballant amb la Rosa Virgili. Quan no veu clara una cosa, calla. I espera. Ha descobert que si em punxen desplego solucions per parar un tren. I aleshores tria. I confio en el seu criteri.

La representació gràfica —il·lustracions, tipografia, maquetació— enriqueix el contingut. En aquest aspecte, Qui hi ha sota el barret? és una creació visual potent, gens melindrosa, amb molts nivells de comunicació, que valoraran els adults que acompanyin els menuts a la lectura. Cosa que també compta.  

Per saber-ne més:

12 d’octubre 2018

'BLUES', A LA SALA BECKETT

Blues. Autor: Sergi Pompermayer.
Direcció: Norbert Martínez. Sala Beckett, Barcelona
Autor contemporani i assumpte d'ara mateix es debaten a 'Blues'. Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967) furga en la intimitat d'una família barcelonina. Avi —Xicu Massó—escriptor, mare —Gemma Brió— estressada per la feina de cap de policia i la filla —Esmeralda Colette— adolescent que té el pare a Nova York. I intentant entendre uns i altres, l'actual parella de la mare —Eduard Buch—, un dentista. Hi ha un cinquè personatge absent, un noi àrab sense papers que ajuda l'avi.  Un vídeo informa del neguit del carrer i de la crisi política a causa d'un atemptat terrorista al metro i alhora és el contrast del ritme pausat dins de l'habitatge on es descobreix un secret familiar. La història és creïble, el llenguatge quotidià i els intèrpretes hi fan brillar la versemblança. I el blues? 8/10

11 d’octubre 2018

TRAVY (FAMÍLIA PLA-SOLINA), A L'ESPAI LLIURE

Travy. Dramatúrgia: de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina.
Direcció: Oriol Pla Solina. Espai Lliure, Barcelona
Intèrprets:  Quimet Pla, Núria Solina, Diana Pla, Oriol Pla. Pare, mare, filla i fill. No és que s'emportin el teatre a casa, el quatre són teatre.  Intèrprets tot terreny, interpreten a Travy els seus propis personatges amb la tendresa que embolcalla la nissaga a la taula. Una síndria emfarfega els moviments paterns, no l'abandona, tot i el pes.  Metàfora del present. Quimet i Núria, els progenitors, guarden carpetes de gags acabats a mitges, el fill Oriol ha triomfat fora de casa i Diana, la filla, tira cap a llenguatges de circ contemporani. La síndria amb què entra a escena fent equilibris, el futur. Potser serà el darrer espectacle que aquest equip de pallassos faran plegats. Brodats artesanalment els monòlegs adreçats a l'altre que hi és i escolta el que vol. Hi ha teatre perquè hi ha l'altre. Al carrer, a casa. Sempre. Plorem de riure, plorem. Gràcies, Oriol, per aquest regal. 10/10

L'espectacle ha exhaurits totes les localitats. Prorrogat fins al 4 de novembre.





09 d’octubre 2018

CONTE 'QUI HI HA SOTA EL BARRET?', EN PRIMÍCIA AL CENTRE DE LECTURA


La Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura, de Reus,
serà pionera en la presentació presencial d'un llibre virtual.
Es tracta del conte per a infants Qui hi ha sota el barret?
del qual soc coautora amb la il·lustradora Rosa Virgili.

Dins la festa del X aniversari de la biblioteca
dissabte, 20 d'octubre a les 11:30 h

Marta Vidal. Creus que els blogs, les webs i les xarxes socials són elements que contribueixen a l’abandó de la lectura? O, per contra, instruments que, ben utilitzats, poden brindar-nos noves oportunitats?
Lena Paüls. Soc de la generació del paper que ha fet el pas a la lectura en pantalla i també a la publicació digital de textos literaris en tots aquests mitjans que dius, i més encara. Hem d'aprofitar totes les eines i tots els recursos tecnològics que tinguem a l'abast per transmetre la bellesa. A l'e-book o a la pantalla de l'ordinador els lectors no tindran la dedicatòria escrita de l'autor, però segurament s'hauran pogut fotografiar al seu costat i tindran, potser, una dedicatòria oral enregistrada en vídeo, i després de la lectura tindran ganes de fer un videolit o un booktrailer i es convertiran en booktubers i la recomanaran a la seva xarxa social... inaturables!
Entrevista, maig 2017
Marta Vidal, bibliotecària de la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura
Lena Paüls, escriptora. Directora de «Cornabou» Revista de Literatura Infantil i Juvenil.

'ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA', DE RUSIÑOL, AL TNC

Els Jocs Florals de Canprosa. Autor: Santiago Rusiñol. 
Adaptació i direcció: Jordi Prat i Coll. Direcció musical: Dani Espasa.
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Jordi Prat i Coll signa l'adaptació i la direcció del musical de gran format basat en Els Jocs Florals de Canprosa, de Rusiñol, al Teatre Nacional de Catalunya. El tòpic de l'idealisme exaltat dels concursos literaris manegats és redundant en el text de Rusiñol del 1902,  i Prat acota el nucli còmic i el farceix de desmitificació de referents populars, cançons i simbologia catalanes. «Per estimar Catalunya cal riure-la», i cal fer paròdia de la parodia, sembla. L'adaptació s'escuda en la hipèrbole de diversió perquè quedi clar que no ens hem de creure el que veiem. He trobat a faltar que amb tant d'excés s'hagi oblidat de remarcar els referents repressius que avui són paral·lels del 1902: anul·lació de garanties constitucionals, empresonament de polítics —Prat de la Riba—i  de dirigents sindicals, supressió dels Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola. El resultat, una festa poti-poti de més de tres hores, que salven amb nota els intèrprets. 7/10




08 d’octubre 2018

BIBLIOTECA INFANTIL DEL CENTRE DE LECTURA, DEU ANYS MOVENT EL MÓN

https://www.centrelectura.cat/cdlweb/?page_id=2230#8
Cliqueu la imatge per fer una visita virtual a la sala Vidal Llecha
Biblioteca Infantil del Centre de Lectura
Estem d'enhorabona, a la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura s'hi mou el món!  La biblioteca reusenca serà pionera en la presentació presencial d'un llibre publicat només en suport digital. Durant la celebració del X aniversari que tindrà lloc el dissabte, 20 d'octubre, a les 11:30, s'hi estrenarà en primícia el conte Qui hi ha sota el barret?, un àlbum il·lustrat del qual sóc coautora amb la il·lustradora reusenca Rosa Virgili. Serà una festa intergeneracional, oberta als lectors menuts, als seus familiars, als socis de l'entitat i a tothom qui vulgui desitjar molts anys a la funció inspiradora d'aquest espai cultural.

A les biblioteques, s’hi mou el món!, és el lema de Què fem a les biblios? que la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura promou i consolida des de fa deu anys amb tot tipus d'activitats de foment de la lectura. Compta amb 10.000 llibres, 1.150 títols de fons audiovisual i ha realitzat més de 17.000 préstecs. Recomano que descarregueu les Activitats de tardor i llegiu l'article de Montserrat de Anciola, cap  de la Biblioteca del Centre de Lectura.

L'aniversari coincideix amb dues noves propostes de dinamització lectora: d'una banda, l'activitat Explica'm un conte!, adreçada a infants d'entre 6 i 9 anys, donarà a conèixer contes de tota mena amb el suport de tallers manuals i jocs. Per l'altra, el nou Club de Lectura, per a joves d'entre 11 i 14 anys, servirà com a espai per compartir llibres i aprofundir en les lectures que s'aniran proposant mensualment.

La Biblioteca Infantil i Juvenil del CdL és una biblioteca privada amb voluntat de servei públic, per això, a més de l'accés usual pel fet de ser soci de l'entitat, gràcies a un  conveni amb les Biblioteques Públiques de Reus, poden fer ús de les instal·lacions i participar de franc en la majoria d'activitats els infants i joves que en tinguin carnet i el presentin.

Per saber-ne més:
mvidal@centrelectura.org

o visitant la biblioteca/videoteca:
De dilluns a divendres:
matins: 10.00 - 13.00
tardes: 17.00 - 20.30

Dissabtes:
matins: 10.00 - 13.00
tardes: 17.00 - 20.00




07 d’octubre 2018

EXPOSICIÓ 'GALA SALVADOR DALÍ', AL MNAC

© Salvador Dalí
Somni causat pel vol d'una abella al voltant
d'una magrana un segons abans de despertar.
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Una habitació pròpia a Púbol,  subtítol d'aquesta exposició de gran format dedicada a  Gala (Ielena Ivanovna Diàkonova, Kazan, Rússia, 1894 - Portlligat, Catalunya, 1982). L'escriptora, musa i model vista a través dels quadres de Salvador Dalí, però també biografiada per mitjà de fotografies d'infància i joventut i, sobretot, de la vida en comú de la parella, des del 1929 que Gala viatja a Cadaqués fins a la seva mort, cinquanta-tres anys després. Tots els materials situen Gala com a coautora del projecte creatiu dalinià. El pintor mateix li reconeix aquest paper en la signatura doble de molts llibres: "Gala Salvador Dalí"

Exposició oberta fins al 14 d'octubre

06 d’octubre 2018

INSTAL·LACIÓ 'EN VA', DE MAR ARZA


Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) presenta una instal·lació sorprenent al Centre de la Imatge de La Virreina. L'entrada de l'espai està mig barrada per una mena de cortina de fulls de paper imprès on falten les ratlles escrites, el conjunt forma una cortina reixada i opaca. En aquest llindar, no en tenim prou d'abandonar-nos a la mirada estètica i, abans d'entrar, ens sentim obligats a posicionar-nos, a repensar què és el hem vist. Entrem a la cambra fosca i la llum ens condueix cap un únic calaix expositor. I allí hi ha els retalls irrecuperables per a la lectura. Aïllar, connectar. Poesia.


He pensat en aquesta obra de Mar Arza quan avui ha sortit la notícia de l'autodestrucció d'una famosa obra de l'artista britànic Banksy, després de ser subastada a Sotherby's per més d'un milió d'euros. Una trituradora situada al marc ha contribuït a la performance i ha deixat la matèria de l'obra feta tires de paper. L'obra d'art, però, ha quedat amuntegada allà. I he entès el sentit d'aquesta instal·lació.

Prorrogada fins al 14 d'octubre

05 d’octubre 2018

EXPOSICIÓ 'DAME PANK Y DIME TONTO', DE KIKOL GRAU

Invasión total, de Kikol Grau, 200?
El Centre de la Imatge de La Virreina prorroga la mostra antològica dels treballs creatius del realitzador audiovisual Kikol Grau (Barcelona 1971).  Des de mitjan dels noranta, Grau ha  desenvolupat a TV Clot,  BTV i després en tot tipus de formats i suports, un imaginari pertorbador i irreverent en els seus dibuixos —«els micos bojos que destrueixen la terra»—, tot un univers iconogràfic que compon una radiografia de la història televisiva, política i musical des dels anys vuitanta fins avui, amb un èmfasi particular en el panorama audiovisual alternatiu i independent de Barcelona.

...més de vint anys signant peces de qualsevol format, des de vídeos musicals fins a llargs documentals, requereixen que vencem la unidimensionalitat del seu paper com a esvalotador audiovisual.
ANDRÉS HISPANO

04 d’octubre 2018

LA FOTOGRAFIA «CREATIVA» A CATALUNYA (1973-1982)

© Pere Formiguera. De la sèrie La meva amiga com un vaixell blanc
El Centre de la Imatge (La Virreina) presenta en aquesta mostra les inquietutds d'una generació de fotògrafs que van reivindicar el reconeixement de la fotografia «creativa» o d’autor com un art autònom dins del sistema institucional —galeries, museus, crítica especialitzada i circuit de publicacions en suport llibre—i artístic dels anys setanta i principis dels vuitanta. Abraça des de l’obertura d'Spectrum, la primera galeria especialitzada en fotografia de l’Estat espanyol, que es va inaugurar a Barcelona el 1973, fins a la celebració de la Primavera Fotogràfica el 1982.

Exposició prorrogada fins al 14 d'octubre.


03 d’octubre 2018

CESCA TOLEDANO GUANYA EL PREMI #EstiuÉsCultura

© Cesca Toledano. Presentació de #mestimo a Montbriart 2018
Aquesta fotografia de Cesca Toledano de la performance de presentació del llibre digital 'Estimo la dona que sóc: m'estimo', ha guanyat el Concurs #EstiuÉsCultura convocat per la Fundació Carulla. Correspon a l'última acció, iniciada i conclosa per la rapsoda Antònia Farré  i coreografiada per Mònica de Dalmau, Laia Domingo, Cristina Duran i Txell Blay, mentre amb barretes de maquillatge  dibuixaven cors als braços dels assistents que ho desitjaven.
Sense estoig, lliures,
a punt d'acolorir la llibertat.
Mantra.