¿On va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi l'endemà d'haver mort el drac ferotge?
Descobrireu
en primícia el secret més ben guardat
de la llegenda del cavaller Sant
Jordi.
L'endemà de matar el drac ferotge va arribar
a la ciutat
anomenada Sant Pere del Cloquer.
SINOPSI
Sant
Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al
castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora
del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant
Pere del Cloquer (criptònim de Reus)— els ciutadans del qual volen
aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra
afecte.
CONCEPTES
Desmitificació
del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats.
L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.
HEMEROTECA
* El cavaller arrebossat. Text: Lena Paüls. Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere «Lo Nunci», Centre d'Amics de Reus. Núm. 160, p. 16 a 21
Des de fa uns anys, la Biblioteca del Centre de Lectura ofereix «Contes per somiar» als infants ingressats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Petites sessions de contacontes amb històries de tota mena, a través del
canal de YouTube de l’entitat, amb l'objectiu que proporcionin una estona d’evasió
i companyia durant la seva estada a l'hospital. Els contes també es faran presents als Centres d'Atenció Primària de Salut Sant Joan (Reus – Marià Fortuny, Riudoms, la Selva, Hospital Lleuger de Cambrils i l'Hospitalet).
El conte Quin groc t'ha picat?, del qual soc autora conjuntament amb Pere Prats Sobrepere, inicia la sèrie enregistrada de «Contes per somiar Km0». Ara, a més de llegir-lo en l'àlbum il·lustrat publicat per Arola Editors (2021), els infants el poden escoltar tot mirant les imatges que l'il·lustren i, si volen, també poden seguir-lo llegint el text sobreimprès a la pantalla. La bibliotecària Marta Vidal a més de fer-ne el muntatge, hi ha enregistrat amb la seva veu la lectura dramatitzada del conte. Mentre l'escolten, els infants xalaran amb els múltiples detalls visuals que l'il·lustrador i dissenyador gràfic ha integrat a l'espectacular collage de dibuixos, retalls de paper, escultures, fotografies... Detalls que defineixen els personatges i expliquen l'espai i l'ambient on es mouen. Fa riure la reina repressora que va promulgar lleis perquè no hi hagués res de color groc en aquell país. Ni el sol, no hi volia. Fan riure els soldats que vesteixen descuradament, branden espases pròpies d'una baralla de cartes i van muntats en cavallets del seguici de Reus. Els oients i lectors d'imatges s'emocionaran quan la reina s'enamori d'un papagai de plomes grogues i la seva visió del mon s'endolceixi. Quanta informació aporta el castell recuperat com a biblioteca pública, amb el rellotge funcionant...
«Contes per somiar Km0» compta amb
la col·laboració de Salut / Hospital Universitari Sant Joan i
l'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) de
l'Ajuntament de Barcelona. I el suport de Biblioteques Municipals de
Reus, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació La Caixa i
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Em plau compartir el llibre Vies creuades, recull de vint-i vuit narracions breus amb els viatgers de trens com a protagonistes. En el microcosmos d'un vagó de tren, els passatgers són ciutadans vulnerables que comparteixen biografia mentre dura el viatge. Pot ser que, enmig de l'aventura vital, no sàpiguen en quina estació estan aturats, després que hagi caigut la catenària i la megafonia hagi fet figa. Però, malgrat que n'hagin de ser evacuats caminant entre vies, continuen viatjant en tren amb un somriure. Sisplau per força.
Vaig respirar fondo, vaig girar un altre full i hi vaig escriure: escenari: tren.
BENJAMIN STEVENSON Tothom en aquest tren és sospitós
L'Ajuntament de Reus ha concedit enguany a Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943), la
Menció Honorífica Municipal «en reconeixement de la seva trajectòria com a artista en el camp del disseny gràfic i la seva aportació destacada a la literatura infantil i juvenil, àmbit en què s'ha consolidat com a dibuixant de referència.» (Lliurament: Palau Municipal, 19 de setembre de 2025)
Pere Prats Sobrepre dibuixant, dissenyador gràfic, il·lustrador, periodista... Una trajectòria impressionant marcada pel talent creatiu, el rigor, l'actitud de servei. I sobretot generosa i il·lusionant. L'autor s'ha fotografiat amb una mostra dels vuitanta llibres que ha il·lustrat i dissenyat. Majoritàriament adreçats a infants i que poden llegir els adults. D'entre els quals, un dels darrersQuin groc t'ha picat? (a la foto: en primer terme, inferior dret), un conte esplèndidament il·lustrat del qual tinc el privilegi de ser coautora «d'algunes» frases del text.
Ha treballar en diaris —El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui— com a
dibuixant, maquetista de suplements, cartògraf, compaginador i cap de la
secció de disseny. Així mateix, ha il·lustrat regularment articles
d'opinió. Ho ha alternat amb col·laboracions en entitats com l'Arxiu
Municipal i Comarcal de Reus, el Centre de Lectura de Reus, Centres
Cívics i amb revistes com Novagestió, Perspectiva Escolar, revista del
RACC, Oriflama i Mestral... També ha fet tires còmiques i treballs de
disseny gràfic (logotips, portades, cartells).
I malgrat aquest historial no li cauen els anells. Naturalment, selecciona al seu gust els espais on vol intervenir i amb
quin text i amb quina activitat o acte vol anar de bracet. Pel que sé ho
ha fet sempre, però soc testimoni que dissenya amb la mateixa passió un cartell d'un
acte d'àmbit nacional com fa un grafisme anunciant una fase lunar a
les xarxes. Sembla que el seu estat natural sigui interpretar en
imatges un conte acabat d'imaginar, muntar una historieta en
maqueta única (Vegeu el booktràiler del conte La caseta de fruita) o dissenyar una portada d'una publicació digital. Que sigui per molts anys.
Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil, commemora 25 anys en xarxa. Conté l'hemeroteca de novetats editorials des del 1990 fins a l'actualitat, a més de diversos
reculls d'articles o entrevistes de col·laboracions externes. Més de 1.000 crítiques literàries signades per l'escriptor i periodista Andreu Sotorra.
Presentació del llibre Centre de Lectura, Sala Hortensi Güell, Reus, 23-XI-2024
El conte per a infants Meteorit, quin embolic! (Llibres Parcir, 2024), d'Antònia Farré (text) i Teresa Llorach (il·lustracions), s'ha presentat agombolat per un gran nombre d'amics, de diverses companyes de Reusenques de Lletres i de fans de les autores. La Fina Masdéu, l'Abril Garcia i jo les hem acompanyades en aquesta primera difusió a Reus, la ciutat de la Lila, la nena del conte que viu prop del campanar i mira cada nit l'espectacle del cel.
Meteorit, quin embolic! és un conte per ser llegit i explicat en veu alta. Recomanat per a infants a partir de cinc anys d'edat, és a dir, per a lectors que llegeixen imatges i es comencen a familiaritzar amb les lletres. Hi fa molt el disseny i la maquetació artesanal que n'ha fet Joan Ferrando Llorach. L'expressivitat de la veu de l'adult inspirador que encomani l'emoció a l'infant mentre mira els dibuixos hi farà la resta.
La història comença amb la Lila que, just abans d'anar a dormir, s'adona que no hi ha la Lluna al cel. Aquest ambient realista emmarca la narració de fantasia que transcorre al cel. Les estrelles busquen la Lluna i la troben. El Meteorit se l'ha empassada perquè vol fer llum de totes passades. Les estrelles la salven a base de fer riure el Meteorit, és a dir, de forma no violenta. La Lluna ofereix un pacte al Meteorit perquè no calgui que reincideixi. La Lluna tindrà companyia i el Meteorit prodrà gaudir de la llum.
Les il·lustracions il·luminen el text i a la inversa. La Teresa Llorach ha fet un càsting de personatges caracteritzats per la poesia, tranquils, fins i tot el Meteorit és de bona jeia. Remarco la coreografia espectacular de les estrelles quan busquen la Lluna i sobresurt del conjunt la casa, un dibuix suggerent —una mena d'iglú celestial, escalinata, fumera, porta i clau de masia antiga— que indueix a imaginar quina podria ser la vida de la Lluna en la intimitat.
L'Antònia Farré empra en el conte un lèxic precís, sense concessions a l'edat dels possibles lectors-oients, que hauran d'entendre'l pel context, que és com s'aprèn una llengua: llumenetes, gaudir, ulls esbatanats, el lloc habitual, s'endarrereix, bonyegut, com la gola d'un llop, cruspir-se, malcarat, malgirbat, pocapena, fer-ne un gra massa de tot plegat... Al final, Farré ha explicat el conte amb l'expressivitat que la caracteritza, amb el suport d'Abril Garcia, en el paper de Meteorit. Sentint-les m'ha semblat que Meteorit, quin embolic! és una història fàcil de versionar per ser interpretada per infants
d'edats primerenques. Un guió i una posada en escena senzilla perquè s'expliquin el Meteorit, la Lluna i tantes estrelles com
infants hi intervinguin. Ho vull veure.
En cloure l'acte, mentre les autores signaven llibres amb dedicatòria inclosa, la llarguíssima cua s'ha interessat per l'exposició de dibuixos originals del conte i han amenitzat l'espera amb unes avellanes de cal Ritu de Vilaplana i vermut Miró i Izaguirre, que ja n'era l'hora.
Tothom ha marxat amb un somriure i el llibre sota el braç, per al tió.
El Neret i la Montsant recullen branques per fer una cabana i
troben una caseta recoberta de dalt a baix de fruita amb un lleuger bany
de xocolata. Se'n malfien perquè coneixen el conte de Hansel i Gretel.
Al porxo hi ha una dona ajaguda en una hamaca que llegeix impasssible.
És una mena de fada protectora, però també inquietant perquè només diu
una frase: «Qui mengi d'aquesta fruita...» Sembla que els inviti a
atrevir-se a tastar la fruita que hi ha a l'abast. Els petits fan una
juguesca, guanyarà el grup que robi més fruita. Però els trapelles no
saben que cauran en una trampa de la qual no podran escapar mai més.
La reflexió: La fruita de la caseta és un esquer per tal que els qui la tastin en descobreixin el gust i en gaudeixin. Aconseguida la fruita amb una actuació agosarada, els sembla exquisida. Per sempre més en menjaran per trobar aquell gust primer.
Els valors: Interès per la descoberta, cooperació, seny i rauxa, menjar sa.
Contaconte a l'Escola Puigmarí Duesaigües, 4-III-2024
Sessió contacontes i taller de comprensió oral amb els alumnes
de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. La mestres Elena i Marisol els posen en antecedents del que farem i han
creat expectatives lectores. Avui el regal és el conte La sirena de la font, il·lustrat per Teresa Llorach, publicat dins el recull Contes de Vilaencanteri, del col·lectiu literari Reusenques de Lletres.
El conte va de pescadors, de pesca d'arrossegament, de solidaritat, de
la cooperació per superar dificultats. Ens traslladarem amb les
paraules al port de Cambrils. Potser pescarem i tot.
Sempre a tocar de la pica,
no camino mai per terra; porto un collaret negre i ploro a llàgrima viva
Portem materials preparats amb l'objectiu que l'auditori interactuï en la història del conte La sirena de la font. El parament i els objectes atreuen els infants, en primer lloc per la novetat, després perquè els expliquem que els aplicarem en algun moment del conte.
A les xarxes: peixos, crustacis i cefalòpodes!
El centre d'interès és els tipus d'animals que entren a les xarxes d'arrossegament de les barques: peixos, crustacis i cefalòpodes. La mestra Elena ha explicat amb tanta gràcia què són els cefalòpodes que els petits van repetint el nom i se'l fan seu. Fem prospecció de quines cançons infantils saben. N'assagem set, però proposo que en triïn només dues, que ja saben que aniran una gairebé al començament del conte i l'altra al desenllaç.
Llàgrimes de la sirena reconvertides en un joc de boles de l'alfabet
La història transcorre al port de Cambrils quan els pescadors troben a les xarxes una criatura de sirena ferida. Mentre es recupera, es vol quedar a la font. Els infants del poble li ensenyen a parlar amb cançons. Neix l'amistat i quan comencen a entendre's, la sirena els explica el secret del collaret de perles negres que porta al coll.
La sirena es banya als dipòsits d'aigua municipals i aconsegueix que l'aigua del poble torni a ser potable. Per celebrar-ho, ha arribat un vaixell carregat i els patrons han escrit el seu nom a les veles. I s'han repartit els peixos dolços de les xarxes!
Sessió prenadalenca de contacontes i taller de comprensió oral amb els alumnes de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Ja ens coneixem: va de conte! La Marisol, la directora, els ha posat en antecedents del que farem i ha creat expectatives lectores. Avui el regal per als sentits consta de tres àlbums il·lustrats. Un bosc espès.
«cinc turons fan una serra
quatre pins, un bosc espès»
Parlem de contes de fantasia (animals que parlen: El llobató que volia trobar el camí tot sol) i contes realistes (històries que passen o poden passar de veritat: Tancho). El tercer conte participa de les dues tipologies (Aquest monstre em sona) i transcorre exclusivament dins d'una casa familiar. Els altres dos relats transcorren en boscos frondosos nevats amb la fauna salvatge com a protagonista. Vista i oïda.
Després d'escoltar la síntesi de cada conte, mirant alguna imatge del llibre i participant amb expressions induïdes, «Aquest monstre em sona!», els alumnes han triat —tacte— de la parada diversos objectes, paraules i expressions que s'hi referissin. Les mestres Elena i Marisol s'han constituït en jurat i han avaluat l'argumentació que els alumnes han fet de cada peça, a satisfacció i aplaudiments de tothom.
I, com a cloenda, ha arribat de sorpresa un bosc d'avets de galetes. Gust i olfacte. Alguns alumnes han guardat el seu avet per ensenyar a casa, d'altres no l'han deixat arribar ni al pati.
La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus ha enregistrat un altre conte per a contribuir a millorar la integració dels infants d'Ucraïna acollits a Catalunya. Després del primer conte, Història de Tabalet, ara s'acaba d'enregistrar El lleó i la guineu. Ambdós es basen en faules d'Isop i van ser adaptades per a primeríssims lectors per Maria Teresa Codina, Marta Mata i Maria Eulàlia Valeri, amb il·lustracions de Pere Joan. La versió i la lectura en ucraïnès és de Тетяна Гінайло (Tetiana Ginailo).
I, encara una altra iniciativa literària adreçada als mateixos destinataris. Fa cosa d'un mes que el Departament de Cultura va anunciar que distribuiria a les biblioteques públiques
catalanes 14 contes de l'editorial ucraïnesa The Old
Lion Publishing House, escrits en ucraïnès i impresos a Catalunya. En total 1.400 exemplars. Si aneu a una biblioteca pública i no els trobeu, reclameu-los. Tinc entès que n'han quedat molts lots per distribuir.
De moment, saludem la iniciativa solidària dels contes en ucraïnès que enregistra la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i fem-ne tanta difusió com estigui al nostre abast, que arribi a les
famílies acollidores i a les escoles on hi hagi infants ucraïnesos
escolaritzats.
El relat El ressopó reprodueix el monòleg d'una dona sensesostre
que s'adreça a una altra sensesostre com ella, el matí del dia de Nadal.
«En fi, de tot, de tot, de tot, no sé com dir-t'ho. Calla, que m'oblidava de les safates amb neules i tallets de torró posats sobre blondes de paper. M'haurien fet mal. Totes per a mi soleta! No t'ho creuràs, però ningú s'hi acostava, ves quines coses més estranyes, ¿oi? Sembla que ja en mengen de fa dies a totes hores i n'estan fins al capdamunt. Ai, noooooo, més lluny del pensament de fer-te dentetes, xata. I ara, no. Té, au, per a tu. Són làmines de xocolata blanca. Menja, menja, sense compliments. Té, tota aquesta butxacada és per a tu. Però no t'adormis, fes-me el refotut favor. Té, té i té, fixa't, tot això és del ressopó d'ahir.»
El conte Quin groc t'ha picat? parla de l'abús de poder. És una eina per fer una mirada crítica a l'entorn, tot rient. Al dibuix, la tropa en plena actuació contra el sol. Són els soldats a qui la reina despòtica d'aquell país confiava la
repressió de la ciutadania: bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà,
botons de pallasso, barretina de pare Noel, armats amb una espasa de
naips i cavalcant cavallets de cartó a l'estil dels del seguici festiu
de la ciutat de Reus!
* Vídeo del conte Quin groc t'ha picat? Lectura i muntatge: Marta Vidal. Centre de Lectura de Reus, canal Youtube, sèrie 'Contes per somiar Km0'. Col·laboradors: Hospital Sant Joan de Reus i l'Associació Catalana de Famílies de Persones amb Sordesa. Octubre 2025
* GUIA DE LECTURA del conte Quin groc t'ha picat?. Per decarregar el pdf
Vídeo del conte Quin groc t'ha picat?Lectura i muntatge: Marta Vidal. Centre de Lectura de Reus, canal Youtube, sèrie 'Contes per somiar Km0'. Col·laboradors: Hospital Sant Joan de Reus i l'Associació Catalana de Famílies de Persones amb Sordesa. Octubre 2025.