VERSOS DE 'DESFICI DE MAR', INSPIREN NENÉ

Desfici de mar. © Nené
(acrílic sobre cartó, 40 x 30)

Vas fugir sola, sense eines ni amics.
Només els plors es van traslladar amb tu

© Lena Paüls, versos del poema El camí és la meta, Ide Desfici de mar * *
 

Desfici de mar. © Nené
(acrílic sobre cartó, 40 x 30)

Desfici de mar. © Nené
(acrílic sobre cartó, 40 x 30)

 

Omples la nau d'arrels noves,
d'aliats i amors que t'ensenyen a llegir els núvols.  © Lena Paüls, versos del poema El camí és la meta, Vde Desfici de mar 

 

Llibre d'un sol full. Uns versos del poemari Desfici de mar  han inspirat un llibre d'artista a Marc A. Pérez Oliván (Nené). Sèrie pintada sobre suport de cartró reciclat. «Pont d'Enseula», 13-XI-2023

 * *  

Escolteu  El camí es la meta.Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

* *

 

HEMEROTECA de Desfici de mar

  (articles, ressenyes, pòdcast,lectures...)

 

LLIBRES D'UN SOL FULL, DE NENÉ

Versos del poemari  Desfici de mar
Cant V 'El camí és la meta'

—¿Hi ha llibres d'un sol full? 

—Sí. 

—¿La coberta i 'el full' poden ser de cartró? 

—De cartró, de roba, de plàstic transparent, de fusta, de làmina de metall...

—¿I el cartró pot ser recuperat de les capses que els botiguers deixen al carrer? 

—Seria del tot sostenible, sí. 

 

L'artista Marc A. Pérez Oliván (Nené) té inèdits una seixantena de llibres d'art d'un sol full. Llibres objecte exclusius que es transformen en escultures desplegables que consten d'una pintura seva a la coberta i, a mode de portadella, els versos cal·ligrafiats que han inspirat el dibuix. L'evidència del suport —cartró reciclat— sobta per la transgressió sense complexos de l'autor que ha optat, per aquesta banda, per l'art pobre. 

Si bé és cert que el material interacciona amb el contingut i provoca un diàleg inesperat, el dibuix, la pintura i l'alfabet polisèmic són els mateixos que l'autor abocaria sobre un suport tradicional de paper o de tela de grans dimensions, com acostuma a fer. 

El llibre d'un sol full que m'envia fotografiat l'autor, amb permís per difondre'l en primícia, s'inspira en uns versos meus del recull Desfici de mar.  El perfil del cos superior d'una dona mig girada d'esquena acull el cel, el mar i un vaixell amb vela desplegada sobre un fons verd gespa. Dona natura, dona viatge. Dens de contingut simbòlic, preciós de forma. 

No sé si aquesta peça és una de les nou que l'autor ja ha exposat de la seixantena que té acabades. El gruix de la sèrie no s'ha fet pública, ja que l'autor havia preparat el projecte per presentar-lo a Montbriart d'enguany i la salut li ho va impedir. Esperem que ben aviat pugui mostrar aquests treballs excepcionals i assequibles.

© Nené. Llibres d'un sol full.
Veïnatge amb la il·lustració d'uns versos
de Miquel Martí i Pol

 

***

HEMEROTECA

Selecció d'apunts sobre l'obra de Marc A. Pérez Oliván:

DESHERETADA

L'ADAGIO D'ALBINONI
LA MUSA DE LA FRESCOR

LA FONT D'ARGENT TÉ FANG, PUNXES LA ROSA

L'HORA ESTOVADA
ÉTRANGÈRE AU PARADIS
TOT UN DESERT
MOMENT MÀGIC
DRÍADA
ON ÉS LO LLOC ON MA PENSE REPOSE
L'ESCLETXA MARÍTIMA

L'ÀNGEL DESENFEINAT

ON ÉS LO LLOC ON MA PENSA REPOSE

L'ALFABET SECRET
ALL YOU NEED IS LOVE 
OÙ SONT LES OISSEAUX

BALADA DE LA NOIA ENFILADA SOBRE ELLA MATEIXA

L'ALTRA ESCALA DEL SOMNI

LA PÀGINA EN BLANC

POESIA I PROSA POÈTICA, PER LLEGIR I ESCOLTAR

Any Domènech i Montaner (Bobina de fusta, paper kraft
reforçat amb fils i cal·ligrafia dels projectes
de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner a Reus)

Avui, celebrant que per santa Magdalena l'avellana és plena, em plau compartir una selecció de poemes i de proses poètiques publicats en format digital i enregistrats en pòdcast.  Feu-vos-els vostres. 

Cliqueu cada portada per accedir als enllaços

 

POESIA

Desfici de mar

Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.

 

Pròleg: Carme Andrade. Coberta: Fina Veciana. 

Rapsodes: Carme Andrade, Mònica de Dalmau, Antònia Farré, Rosa Masanés i Andreu Sotorra. 

Haikus de vi novell 

La llum es filtra
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.

 

Aquarel·la de la coberta: Teresa Llorach.  

Rapsode: Andreu Sotorra. 

 L'alè

que fa olor de menta

Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.

 

Amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau i Josep Lomas; pintures de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Pere Prats Sobrepere. Rapsode: Andreu Sotorra.

 

 

 

PROSES POÈTIQUES

Remeno paraules

Si la boira s'adorm lenta, lentíssima, a la carena,  remeno una almosta de paraules encara no. Si el rampellut mestral la desperta, passo inventari: fuada, coca amb recapte, pàmpol. Biaix, magrana, cotó. Giragonsa, baladre, esca. A borbolls, massa. La veu va matar Charlot.

 

Vint proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta: Joan Tharrats. Pròleg: Eduard López. Rapsode: Andreu Sotorra. 

Bombes de llavors

Nus
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?

 

Vint proses poètiques inspirades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau. Coberta: Fina Veciana. Rapsodes: Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.

ONES i ALGUES DE 'DESFICI DE MAR'

Minillibres objecte de Desfici de mar.
Ones i algues estampades amb segells artesans

 Llegiu Desfici de mar en línia

o bé

descarregueu el llibre en PDF

* 

Escolteu els poemes en pòdcasts a Spotifys

Pròleg de Carme Andrade

Disseny de la coberta: Fina Veciana

 

 *

HEMEROTECA
Articles, ressenyes, lectures... de Desfici de mar 
*

«EMBOLCALL I FONS DE CRISÀLIDE»

Embolcall i fons de crisàlide,
peu a terra, ala bategant,
amb l'impuls nou de trobar signes
que ens ajudin a fer mudança.  

© Lena Paüls. Poema i llibre objecte. Versos cal·ligrafiats en
paper vegetal enrotllat dins d'escorça d'eucaliptus

 

Escolteu a Spotify el pòdcast del poema Mudança

Veu: Carme Andrade

 

*

Mudança, del recull 'Desfici de mar'

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

LES DRASSANES DE 'DESFICI DE MAR'

Llegiu Desfici de mar en línia

o bé

descarregueu el llibre en PDF

 

Vas fugir sola, sense eines ni amics;

només els plors es van traslladar amb tu.

No et vas girar a apagar cap llum encès

ni vas deixar ningú a guardar la casa.

Desfici de mar  desenvolupa poèticament el viatge interior que consisteix a renunciar a viure en la rutina de la zona de confort, pel gust d’aprendre o a causa de circumstàncies límit, com la fam o la guerra. Hi reflexiono sobre la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens. L'he estat treballant durant més de vint anys i l'he donat per enllestit aquesta primavera. La publicació ha coincidit amb ple èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura dels poemes hagi pres un sentit que no preveia.

 

Remarco les sinergies de què ha estat objecte el poemari, sense les quals la publicació digital i la presentació, poema a poema, no haurien arribat tan lluny. En primer lloc, va llegir el poemari i en va dissenyar la imatge l'artista multidisciplinar Fina Veciana. Jo només tenia clar que hi volia un dels vaixells que des de feia mesos construïa amb el buc de tronquets i les veles amb teles i puntes patrimonials. També trobava imprescindible un fons de volutes negres sobre paper kraft recuperat d'un mural que va pintar la Fina en directe en un acte de lectures de Reusenques de Lletres, aviat farà deu anys. Amb tot plegat, en va dissenyar la coberta amb els colors i els materials que després he utilitzat en els quadrets dels poemes enregistrats (vegeu la imatge que encapçala l'apunt.) 

Mentre maquetava el llibre i anava creant expectació a la xarxa,  el va llegir la Carme Andrade, filòloga i activista cultural que té en procés de creació un poemari marítim. Em va sorprendre enviant-me dos escrits bellíssims on refeia la seva experiència com a lectora dels poemes. Els pensava publicar als seu blog 'La casa del racó' i n'hi vaig demanar un com a pròleg. 

«Desfici de mar, desfici d'amar de la bella Carmesina, 

és el desig que traspua del solatge de les paraules, 

un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen 

una vegada i una altra» 

 

Cliqueu la imatge 

per accedir al llibre

Un cop publicat el llibre en suport digital (març 2022), els mitjans de proximitat hi han prestat atenció i bona acollida. En primer lloc, en va fer difusió el col·lectiu literari Reusenques de Lletres  a les seves xarxes socials;  Sílvia Fornós del «Diari de Tarragona» el va incloure en un reportatge amb motiu del Dia Mundial de la Poesia; «Reusdigital» en va publicar una àmplia ressenya; Cristina Serret del «Més» va publicar una entrevista sobre el poemari.

La nau i el serè juguen a la cluca.

I, en paral·lel, el que hem fet fins aquí ha estat l'expansió de cada poema i del pròleg del llibre enregistrats en pòdcast (Vegeu-ne tots els enllaços). Va enregistrar el poema que obre el recull —El camí és la meta—  l'Andreu Sotorra i s'hi va afegir la professora i rapsoda barcelonina Rosa Masanés. La Rosa va enregistrar el poema en vídeo i va promoure l'enregistrament del poema en àudio llegit per un rapsode alumne seu de 2n d'ESO (guanyador del primer premi al Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22). A més, alumnes seus de 1r i 2n d'ESO en van fer versions personals. (Vegeu-ne les 40 versions en línia.) 

Després han enregistrat els altres poemes per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré, Carme Andrade i Andreu Sotorra. Cinc rapsodes excepcionals que han afegit a les paraules significats amb generosa sensibilitat cosa que ha fet de la presentació en xarxa una creació col·lectiva que deixa molt bon gust al costat de projectes innoblidables presentats en viu (El vestit negre | Estimo la dona que soc #mestimo |  Bombes de llavors). Crec que, ara per ara, Desfici de mar està ben arrodonit amb la difusió intensa que n'hem fet fins aquí. Tan ben arrodonit, la bodega tan fornida, que el poemari ja pot anar pel seu compte, a tota vela, per totes les mars.

Entre emparrats de moscatell

entre els fars i la mar oberta.

 

Vegeu HEMEROTECA

Articles, ressenyes, lectures... 

de Desfici de mar

'DESFICI DE MAR', EN EDICIÓ DIGITAL

Pròleg de Carme Andrade

Disseny de la coberta: Fina Veciana

Llegiu el llibre en línia

o bé

descarregueu el llibre en PDF

*

Escolteu els pòdcasts dels poemes

Desfici de mar  desenvolupa poèticament el tema del viatge —desitjat o bé forçat per les circumstàncies— i de la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens. El jo poètic és una dona que s'adreça a un tu que és una dona exiliada  que evoluciona responsabilitzant-se del seu projecte vital, refent-lo, actualitzant-lo dia a dia gaudint de les coses petites allà on hagi arribat. Durant anys, aquest poemari ha estat un ens viu al qual s'han anat superposant significats. Ara, la publicació del llibre ha coincidit de ple amb l'èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura d'aquests poemes hagi pres un sentit esborronador inesperat.

El pròleg signat per Carme Andrade i tots els poemes es poden escoltar en pòdcast (Vegeu els enllaços). Va començar a enregistrar els poemes l'Andreu Sotorra i s'hi van oferir les rapsodes, per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré i Carme Andrade. Cada veu, cada cadència, cada silenci és una nova interpretació que afegeix capes de sentit a les paraules escrites.

El poema 'El camí és la meta' que obre el recull ha estat enregistrat, també, per un rapsode (primer premi per Barcelona del Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22), alumne de 2n d'ESO de la Institució Montserrat de Barcelona. La professora Rosa Masanés de la IM n'ha enregistrat un vídeo i ha promogut entre els seus alumnes versions personals del poema. Vegeu-ne les 40 versions en línia.

**

 

HEMEROTECA

Articles, ressenyes, lectures, 

pintures, objectes... de Desfici de mar

 

* Desfici de mar, il·lustrat per Nené. Versos il·lustrats. «Punt i a cap», 12-3-2024

* Llibre d'un sol full. Uns versos del poemari Desfici de mar han inspirat un llibre d'artista a Marc A. Pérez Oliván (Nené). Sèrie pintada sobre suport de cartró reciclat.  «Pont d'Enseula»

* Ones i algues de Desfici de mar Quatre minillibres objecte. «Pont d'Enseula» i «Punt i a cap», 3-7-2023

* «Embolcall i fons de crisàlide.» Llibre objecte. «Pont d'Enseula» i «Punt i a cap», 10-1-2023

* Les drassanes de Desfici de mar. «Pont d'Enseula», 3-6-2022

* Desfici de mar. Conté tots els pòdcasts dels poemes.  «Punt i a cap», 15-5-2022

* Pròleg 'Desfici de mar, desfici d'amar...', de Carme Andrade. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 15-5-2022

* Poema Un pam de saó. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 13-5-2022

* Poema Divisa. Conté pòdcast. Veu Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Ensuela«, 10-5-2022

* Poema Alquímia. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 8-5-2022

* Poema El pedrís oscat. Coté pòdcast. Vu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 5.5.2022

* Poema Calafat. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 3-5-2022

* Poema Aliats a proa. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 27-4-2022

* Poema Nua i solar. Conté pòdcast. Veu: Antònia Farré. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* 40 versions del poema El camí és la meta. Conté pòdcast. Veu: alumne de 2n d'ESO, de la Institució Montserrat, de Barcelona. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* Poema Mudança. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 12-4-2022

* Poema Pangea. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 6-4-2022

* Poema Pregària. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 1-4-2022

* Poema Brindis. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula, 29-3-2022

* Poema Contrafoc al paradís. Conté pòdcast. Veu: Rosa Masanés. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 24-3-2022

* Reportatge El desig de pertinença i l'ànsia de fugir, de Cristina Serret. Contraportada «Diari Més», 22-3-2022

* Poema El camí és la meta, per al Dia Mundial de la Poesia Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-3-2022

* Dia Mundial de la Poesia. Lena Paüls presenta en xarxa el llibre 'Desfici de mar', en edició digital. Blog, Fb i Tw de «Reusenques de Lletres», 21-3-2021

* Article La fiesta de la palabra y las letras, de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 19-3-2021

* Article Lena Paüls presenta en format digital el poemai 'Desfici de mar' «Reus Digital», 17 de març 2022

* Article Desfici de Mar. I un apunt al voltant de les pèrdues, de Carme Andrade. Blog «La casa del racó», 17-3-2022

* Lectura d'un fagment de Desfici de mar, a càrrec de la filòloga Rosa Masanés. Barcelona, 16-3-2022

reusdigital.cat 18-3-2022

«Diari Més», 22-3-2022

 

 

 

 

Article al «Diari de Tarragona», 19-3-2022

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra. Canal Spotify

40 versions, 21-4-2022

Tots els pòdcasts

Desfici de mar. Minillibres objecte

 

Desfici de mar. © Nené. Acrílic sobre cartó, 40 x 30)
Vas fugir sola, sense eines ni amics.
Només els plors es van traslladar amb tu.

Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30)
Omples la nau d'arrels noves,
d'aliats i amors que t'ensenyen
a llegir els núvols.

Quaderns de bitàcola amb versos cal·ligrafiats

PRÒLEG 'DESFICI DE MAR, DESFICI D'AMAR...'

Escolteu els poemes del recull Desfici de mar
clicant la imatge

 

Llegiu a continuació el pròleg de Carme Andrade

i/o  escolteu el pòdcast en la veu de l'autora  

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

«Desfici de mar, desfici d’amar de la bella Carmesina, és el desig que traspua del solatge de les paraules, un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen una vegada i una altra, és l’existència que guaita a proa sense deixar la mirada enrere en una travessia que et porta a espais de bonança i també de marees on es gronxen els dubtes i les incerteses i és en aquest moviment continu que s’esdevé alguna aturada no volguda. Desitges continuar el somni de la travessia on es desperten noves aliances, nous senyals que afloren vora la nau. Seràs tu amb la teva saviesa qui guiarà els assedegats, aquesta pandèmia de manca d’aigua que assola la ciutat. Els duràs fins a la font, fins a la primera deu i un cop feta la feina t’estiraràs davant del mar i et voldràs fondre amb la sorra que t’acull però per poc temps, perquè allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons: desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix.
És la mandra del retorn a casa on no saps què et trobaràs però que ho faràs sadollada de mar i de Kavafis al cor. I voldràs reposar al vell pedrís després de tant temps de navegació en mars llunyanes. El retorn agredolç, el món que fou i el temps que ha de venir, la pols i les arnes que esperen, tot i que sempre et sorprendrà un pit-roig a prop de la finestra per espigolar un nou dia, sempre hi haurà un rajolí d’aigua on abeurar-nos. Invoques els elements purificadors, el foc... lliurar-se al foc és restablir l’ordre, és el foc restaurador, la possibilitat de renovació, el gram nou que hi neix sota, però també és l’alambí i el llimar i el filtrar per abastar el perfum primer. No et prives de fer un brindis amb la bena posada, et protegeixes del món que es corca, brindem doncs en la intimitat de la llar protectora... i pregaràs a un déu que té la fúria i el brogit a les seves mans, que té el poder de fer-nos tornar a hora i sencers a casa i que voldries que et tractés amb benvolença com ho va fer un dia llunyà amb Ulisses.
Acabes, no sense abocar en la “mudança” tot el sentit de la crisàlide bategant que reunirà forces per fer la transformació necessària, acabes, dèiem, amb un cant al mateix cant, a la paraula i seran les teves paraules les que floriran amarades de sol, nascudes de la terra assaonada de mans i del vincle amb l’origen. El teu cant de tan antic és brot novíssim, és cel obert, és el cant que ens salvarà la vida. Paraula, aigua i vida arrenglerades en una mateixa constel·lació poètica.»

Vegeu també l'article: 

Desfici de mar. I un apunt al voltant de les pèrdues, de Carme Andrade

Blog «La casa del racó»,  17-3-2022

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

POEMA 'UN PAM DE SAÓ'

 

Escolteu el poema sencer 

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

 

Veu: Andreu Sotorra

Entre estadants nouvinguts, forastera,
et costarà gestionar bé el rostre,
per això assages posats i carotes,
uns quants codis i tota la gramàtica.

En la intersecció de tarda i nit,
agombolant adob i nous esqueixos,
prepares el matalàs i el coixí,
sense treure els ulls de la claraboia.

Mires atenta les ombres xineses
—hi desxifres objectes, gent i estels—,
que et lliguen al desfici de mar alta,
record i oblit en confusa harmonia.

Una veu fa trontollar l'envelat
i plou confeti i pètals de rosa,
matèria noble que aprofites,
mentre invoques que s'omplin cisternes.

Cants entusiastes poblen la nit
i fan descarregar la nuvolada
que assaona per un temps la terra
i, encara, omple pantans per als veïns.

Quan totes les fonts canten solidàries,
un nou ou de fum clivella la bassa.
Abans d'esclafar-lo, crides, corpresa:
Fi del cicle! I tanques la carpeta.

© Lena Paüls 

 

Acabes, dèiem, amb un cant al mateix cant, a la paraula i seran les teves paraules les que floriran amarades de sol, nascudes de la terra assaonada de mans i del vincle amb l’origen. El teu cant de tan antic és brot novíssim, és cel obert, és el cant que ens salvarà la vida. Paraula, aigua i vida arrenglerades en una mateixa constel·lació poètica. CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

 

POEMA 'DIVISA'

 

Escolteu el poema

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

 

Veu: Andreu Sotorra

Temps d'aliatge,
dissolta on hi hagi vida:
Tou d'ondes, xolla.
Vens de les tres pedretes
amb set grans de magrana.

 

© Lena Paüls 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

POEMA 'ALQUÍMIA'

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

 

Veu: Andreu Sotorra

Most of the time we settle for half. 

ARTHUR MILLER, Panorama des del pont

Et sobta el desig de ser brasa encesa,

de fondre't en un respir i ser cendra.

Han passat rabents ràfegues de foc

per les vèrtebres nues: arpa eòlica.

Ja no sents crepitar els ossos pelats

ni la ferum del teu peu dret corcat.
Fumeja mandrosa i lleu la foguera,
i ara et toca destriar això d'allò,
llimar i moldre, colar i anivellar.
(El desfici del voltor t'assossega.)

Saps que el tarquim en essència
que surt de malla i sedàs
no pot passar la duana.
Altre cop alambí i filtre
purifiquen el solatge.

Tot el recapte esporgat
enyora vincles antics,
per mantenir-se en ufana.
No cal explicar per què:
lligues tall i cassigall.

Als ampits de les finestres
—mestral, calima o boirim—,
s'esqueixa la terra als testos.
Hi aparelles fem i reg,
un inici de prec i plor.

Les escletxes filtren llum,
pedra i riu es bressen junts,
i invoques als fils de sol
un cobricel tot brodat
des d'on fer i caminar el món. 

© Lena Paüls

Invoques els elements purificadors, el foc... lliurar-se al foc és restablir l’ordre, és el foc restaurador, la possibilitat de renovació, el gram nou que hi neix sota, però també és l’alambí i el llimar i el filtrar per abastar el perfum primer. CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

POEMA 'EL PEDRÍS OSCAT'

 

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

 

Veu: Andreu Sotorra

T'arriba el torn que amb mosteles als dits,
macada l'esquena pel pes de l'àncora,
tornes amb els rems a l'espatlla
per reposar al pedrís oscat de casa.
Ja tens la clau al pany posada,
però, t'atures.
"Hi han passat coses, sense mi", et dius.
¿Qui et reconeixerà del veïnat?
El replà es malfia dels forasters,
de si fan soroll, de si parlen poc.
Imagines què hi trobaràs quan obris:
hi haurà arnes a les aixetes
i verdet a la moqueta grisenca;
hi haurà del sofà molles oxidades,
hi haurà les cortines encartonades,
confoses amb l'empaperat, tot llis.
Empenys la porta, amb la clau al pany,
i arrossegues muntets de serradures.
Els corcs són substància dels vaixells;
i vulgues que, pacients, t'hi esperin.

 

Poema: © Lena Paüls

 

És la mandra del retorn a casa on no saps què et trobaràs però que ho faràs sadollada de mar i de Kavafis al cor. I voldràs reposar al vell pedrís després de tant temps de navegació en mars llunyanes. El retorn agredolç, el món que fou i el temps que ha de venir, la pols i les arnes que esperen.  

CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar.

 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

POEMA 'CALAFAT'

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

  

Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

Tant com haurà pogut haurà lluitat.
 K. P. KAVAFIS

Calafateges a sou pels jardins,
enxampes fullaraca que juga
fent remolí d’un racó a l’altre,
mentre a casa teva tot va en dansa.
T’espolses l’olor dolça de la coronil·la,
plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.

© Lena Paüls

 

...allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons: desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix. 

CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar

 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

POEMA 'ALIATS A PROA'

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

 

Veu: Andreu Sotorra

¿Vols que siguem aliats?, li demanes.
T'assegura que guardarà diaris,
trossos de cordill i cistells d'espart,
i que no es retirarà si pedrega.

Hi ha farcells arrambats a les parets
i a la vorera hi torna a haver maletes
amb tresors que caldrà anar abandonant
a la gelor fosca de l’altra mar.

L'aliat i tu heu fet cau i net
de lligams adquirits i compromisos.
Des de babord, abraçats just clareja,
veieu l'estesa immòbil de gavines.

De sobte, esbojarrament de plomes,
un núvol de borrissol flota en l’aire,
i mil xiscles per arribar primer
al text de proa ple de corals i algues.

Pareu orella, les canals degoten,
ragen cabells d'àngel de la coberta.
A taula un pollet es menja les molles:
Muts i embadalits us creix la saliva.

A la porta els antics silencis rimen
i s'agrumollen a les naus varades.
Prova dels nous al fons de la cabina,
en sortiu amb gotims de lluna plena.

Poema: © Lena Paüls
Música: Efectes de sons de mar i gavines

Desfici de mar, desfici d’amar de la bella Carmesina, és el desig que traspua del solatge de les paraules, un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen una vegada i una altra, és l’existència que guaita a proa sense deixar la mirada enrere en una travessia que et porta a espais de bonança i també de marees on es gronxen els dubtes i les incerteses i és en aquest moviment continu que s’esdevé alguna aturada no volguda.  

CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar

 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre