31 de maig 2017

'SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU', A LA SECA

Somni d'una nit d'estiu. Autor: William Shakespeare. Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Adrià Aubert i Ariadna Pastor. Música: Llorenç González i Guillem Roma. Direcció: Adrià Aubert. La Seca Espai Brossa, Barcelona

Somni d'una nit d'estiu, l'obra on Shakespeare va jugar a la cluca al bosc, amb un follet de mestre de cerimònies. La va escriure en ocasió d'una boda i encara no ens sabem avenir que tingués la barra d'explicar als nuvis i als convidats que l'amor és fruit de l'atzar (o d'un elixir) precisament en aquella festa. Personatges que es confessen enamorats perdudament i amb una gota en tenen prou per canviar d'opinió. N'hem vist múltiples de Somni..., en escenaris i companyies vàries, però cap de descarada, i alhora, cenyida-se tan fidelment a l'esperit original, com la que presenta la companyia Els Pirates Teatre, a la Seca Espai Brossa.  Un empostissat amb dues trapes, vestuari fregolià, música al seu punt just i uns comediants amb els quals no és possible deixar de somriure la malícia escènica. I aplaudir-los pel rigor amb què amb emprès l'obra i per l'exquisidesa del resultat. Benaurats set quarts d'espectacle. Feu-me confiança, tenim en cartellera un bosc per a tots els públics. Adolescents, no badeu! 10/10





30 de maig 2017

TORNÉ ESQUIUS, AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA

Pere Torné Esquius, La cambra trista, c.1913.
Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú
Observeu bé aquesta pintura. Forma part de l'exposició Torné Esquius. Poètica quotidiana, del MNAC. A primer cop d'ull és un interior sense persones, una composició equilibrada, tranquil·la, poètica. Ens sobta un rellotge penjat a la paret, ¿anacronia o símbol de Cronos? Sobre el llit i a terra hi ha flors. I dos canelobres apagats. A la finestra una torreta amb una planta seca, més enllà es veu la capçada d'una església que acaba amb una creu. Dues cadires de vetlla. Si continuem investigant acabarem sabent qui ha estat en aquesta cambra. Fins i tot podem aventurar-nos a verbalitzar qui hi ha mort (vegeu la Dolorosa al capçal). Una pintura informativa d'un espai quotidià on han succeït coses. Torné Esquius ha pintat el present on es reflecteix —vivíssimament— el passat. Inquietant.
La pintura es titula La cambra trista i és de Pere Torné Esquius (Sant Martí de Provençals, 1879- Flavacourt, Illa de França, 1936), un pintor l'obra del qual no s'ha divulgat més enllà dels col·leccionistes d'art i que ara recupera el Museu Nacional d'Art de Catalunya en una antologia magnífica. Eduard Vallès i Elena Llorens, que han comissariat l'exposició, han localitzat 300 pintures i n‘han seleccionat 35 olis i 48 dibuixos que  il·lustren l'univers particular de l'artista. El més destacable són 15 tintes originals —que es consideraven perdudes— de les 39 làmines —24 reproduïdes en gran format a l'exposició— que van il·lustrar Els dolços indrets de Catalunya, del 1910 (llibre de poesies de Francesc Sitjà, amb pròleg de Joan Maragall i set olis per decorar una cambra infantil.

Exposició oberta fins al 9 de juliol

29 de maig 2017

'GENERACIÓ DE MERDA', AL TEATRE GAUDI BARCELONA


Generació de merda. Un musical amb molts “likes”
Autors: Xavier Morató (text) i Gerard Sesé (música).
Reposició i revisió: Teatre Gaudí Barcelona (TGB)
Generació de merda. Un musical amb molts 'likes'  parla dels joves (és  un dir, perquè ratllen la trentena) suposadament 'massa' ben preparats, que estan a l'atur i que tornen a viure a casa dels pares. Tòpics i no tant, radiografiant l'economia d'aquest fragment de la societat d'avui.  Música en directe i energia abassegadora a la pista del teatre Gaudí Barcelona. Un bravo per a tots i cadascun dels intèrprets! 8/10



27 de maig 2017

'DANSA DE MORT', A LA SALA MUNTANER

Dansa de mort, d'Strindberg. Versió i direcció: Jordi Casanovas. 
Sala Muntaner, Barcelona
La versió que Jordi Casanovas ha fet de l'obra Dansa de mort, d'August Strindberg (escrita el 1900), se situa dos dies abans del cop d'estat del 1981, té com a protagonista un militar esquizofrènic  colpista (interpretat per l'actor Lluís Soler) i la seva esposa (Mercè Arànega), un matrimoni malavingut que viu sense relacionar-se amb ningú en una mansió d'una illa, que esdevé símbol de la seva relació tortuosa i de l'entorn hermètic que s'han creat. Un cosí que ha estat exiliat (Carles Martínez) visita la parella, després de molts anys. Es posen al dia de les circumstàncies que els han marcat la vida, engolits per les tenebres esclatants de la bogeria. 8/10.

El duel que protagonitzen els tres va ‘in crescendo’. I un dels atractius de l'arquitectura de l'obra és que cadascun dels personatges enfila progressivament el seu enfonsament, el seu ascens i la seva caiguda definitiva. Tres interpretacions mestres que entusiasmen l'auditori. ANDREU SOTORRA, 'Dansa de mort', fragment de la crítica.






26 de maig 2017

A DUESAIGÜES, «FEM BARANA», RECITAL DE POEMES DE NATURA



¿Què és «fer barana»? És una activitat recurrent a Duesaigües (Baix Camp). Té lloc a la plaça 15 d’Agost, una antiga era de batre, d’aquí ve la seva rodonesa que la converteix en un mirador privilegiat. En aquesta plaça, s’hi conversa distesament, s’hi comenten els assumptes del poble, és un dels espais on es relacionen de forma natural les diferents generacions. Dissabte, 27 de juny, a les 12:30 h, dins la Fira Muntànyum, hi tindrà lloc el recital FEM BARANA, de poemes sobre natura, amb la barana, els trossos i els boscos d’Escornalbou  com a marc escenogràfic únic. 
Agraeixo els responsables de «Duesaigües. La Revista» aquesta iniciativa poètica que desitjo que tingui continuïtat davant d'aquesta impressionant barana o en d'altres de més recolliment que hi ha per tot el poble. De bons textos, bons rapsodes i bon públic per gaudir-nos, no en falten.




25 de maig 2017

LA SALOQUIA, HEMEROTECA DE CRÍTIQUES DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

http://lasaloquia.blogspot.com.es/
Cliqueu la imatge per accedir al blog «La Saloquia»

El blog «La Saloquia»  recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades en diversos mitjans per Andreu Sotorra, distingit amb el premi «Trajectòria» pel conjunt de l'obra com a crític literari.

A «La Saloquia» es pot fer una cerca per autor, editorial, títol, temàtica i edat recomanada. S'hi troben les crítiques publicades al Suplement de Cultura del diari AVUI i a la revista digital «Cornabou», des del 1989 fins a l'actualitat. Una activitat crítica acompanyada tots aquests anys, també de ressenyes divulgatives, al mateix diari AVUI a la columna Bibliojove d'avui; a la secció Clip de Llibres de Ràdio Estel; dins el programa Babel, de Catalunya Ràdio i  a la secció En família de la revista Time Out Barcelona.

Durant el procés de digitalització d'aquesta hemeroteca, han aparegut entre els retalls i la documentació en paper nombroses cartes i targetes, manuscrites la majoria, d'autors de literatura infantil i juvenil com Maria Aurèlia Capmany, Emili Teixidor, Maria Àngels Anglada, Gabriel Janer Manila, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Pep Albanell, Josep Valverdú, Víctor Mora, Ponç Pons, Olga Xirinacs, Maria Dolors Alibés, Jordi Folck, Maria Lluïsa Solà, Isabel-Clara Simó, Sebastià Estradé, Aurora Díaz-Plaja, Mercè Company, Josep Lorman, Estrella Ramon, Carles Riera... d'il·lustradors  com Mercè Llimona, Mabel Piérola, Carme Solé Vendrell, Agustí Asensio, Carme Peris, Irene Bordoy, Marta Balaguer, Gemma Sales... i editors com Romà Dòria (La Galera), Gemma Lienas (Cruïlla), Elena O'Callaghan (L'Arca de Júnior - Grijalbo Mondadori), Ramon Besora (Aura), Orfeó Català (Departament Publicacions), Josep Maria Maideu (Edebé), Marta Fusté (Timun Mas)..., entre molts altres.

Crítiques del 1989 al 2005, a «La Saloquia»
Crítiques des del 2006 fins a l'actualitat al  web de l'autor



24 de maig 2017

'TEMPLERS', AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA


Templers.  Guerra i religió a l'Europa de les croades, una exposició divulgativa d'una de les ordes religiosomilitars més famoses de l'edat mitjana. Un recorregut molt ben seqüenciat, sobri de presentació, però  atractiu de fons.  Presenta d'una manera rigorosa els darrers estudis sobre la història dels cavallers templers, monjos i guerrers a la vegada,  i la seva presència en les Croades, objectivament, fent evident que han arribat popularitzats amb una aurèola de llegenda. Des de la fundació de l'orde del Temple el 1120 per protegir els pelegrins de Jerusalem, fins a la supressió de l'orde al concili de Viena del 1312. L'exposició remarca la importància del llegat templer —incidint en especial a l'establiment del Temple a la Corona d'Aragó— i convida el visitant a la reflexió sobre la violència per motius religiosos. 
Exposició oberta fins al 23 de juliol.

Per saber-ne més:







23 de maig 2017

'AL I OLI', AL TEATRE DEL RAVAL

Al i Oli (The Sunshine Boys), de Neil Simon
Versió i direcció: Josep Minguell.Teatre del Raval, Barcelona
El Teatre del Raval presenta Al i Oli (The Shunshine Boys), comèdia de Neil Simon (Bronx, Nova York, EUA, 1927) escrita el 1972.  Tres anys després, amb guió del mateix autor, l'obra es va portar al cinema dirigida per Herbert Ross, protagonitzada per Walter Matthau i George Burns. El 1995 Woody Allen i Peter Falk en van fer una versió per a televisió. Aquí, la dirigeix Josep Minguell que la coprotagonitza amb Mingo Ràfols. A cap dels dos actors se'ls coneix com a humoristes, però tenen el talent per fer el que vulguin. L'Al i l'Oli van ser una parella d'humoristes d'èxit. També van ser amics inseparables, però la relació es va malmetre i l'enemistat fa una dotzena d'anys que dura. Ara que són dos vells —amb fallades de memòria i el cos que ja no els respon— els contracten a través d'un agent artístic nebot de l'Oli a un programa de nostàlgia televisiva perquè representin un dels seus esquetxos més celebrats. I les desavinences emergeixen amb ferocitat. ¿Acceptaran o no acceptaran l'encàrrec? ¿Se'n sortiran airosos? El desenllaç —tal com ha de ser— una sorpresa. 8/10

21 de maig 2017

'VEN A FRAGUEL ROCK', AL TANTARANTANA

Ven a Fraguel Rock. Dramatúrgia: Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos
Direcció: Salvador S. Sánchez. Teatre Tantarantana, Barcelona
A l'escena, l'espai privat dels treballadors d'un parc d'atraccions. S'hi troben tres dones disfressades, a punt de fer un àpat i recuperar forces. Però, de sobte, salta l'espurna: algú ha assassinat un fraguel (?). Google fa el miracle i m'informa que «Fraggle Rock» va ser una sèrie infantil protagonitzada per titelles de drap anomenats« fraggles», que aquí es va poder veure a partir de 1985. La majoria del públic de la meva sessió sap què és un fraguel i canten fluixet a cor:  «Vamos a jugar / tus problemas déjalos. / Para disfrutar, / ven a Fraggle Rock...» Suposadament les tres treballadores són sospitoses d'haver perpetrat el titellicidi: Glenda,  l'Animal i l'Alegre Mariachi. La culpable serà diferent a cada sessió, segons els vots dels espectadors que hem deixat a cada urna  a l'entrada del teatre. O sigui que hem fet un veredicte abans de saber res de l'assumpte i poder prendre part per una o per una altra. Una pràctica que cal revisar, encara que sigui un joc.  7/10
  

20 de maig 2017

'CIUTAT DE VIDRE', A LA SALA BECKETT

Ciutat de vidre. Basada en la novel·la gràfica de Paul Auster (text),
David Mazzucchelli i Paul Karasik (adaptació i dibuixants)
Traducció: Joan Sellent.  Direcció: Ricard Soler i Mallol
Sala Beckett, Barcelona
L'any 1985, l'escriptor Paul Auster va escriure Ciutat de vidre (Edicions 62, traducció d'Albert Nolla), primera novel·la de la «Trilogia de Nova York», versionada en format gràfic pels dibuixants David Mazzucchelli i Paul Karasik, el 1994 (en català, a Angle Editorial, 2012). Aquesta novel·la gràfica és el referent del muntatge que Obskené presenta ara a la nova Sala Beckett. La companyia va obtenir el premi Adrià Gual 2015 amb aquest projecte. El guió —traduït per Joan Sellent— ple d'el·lipsis i fragmentat, propi dels àlbums de còmics,  resulta una mica confús. Les projeccions paral·leles a l'acció de l'escenari de dibuixos de les vinyetes en blanc i negre són un marc estètic innovador, però caldria que, a més, aportessin elements de comprensió al joc de dobles personalitats. A punt de perdre'm pels laberints de la Gran Poma. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


19 de maig 2017

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS, AL TNC

Esquerdes Parracs Enderrocs, de Carles Santos
i Jordi Oriol, a partir de Joan Brossa.
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Joan Brossa i Carles Santos, explosius al Teatre Nacional de Catalunya, interpretats per nou actors acabats de  graduar de l'Institut del Teatre, en versió i direcció de Jordi Oriol. Coreografies, jocs lingüístics, sons, empastifament que cau del sostre. Poesia visual en un espectacle hilarant. 7/10

«Esquerdes» perquè és allò que apareix en un mur de dalt a baix; «Parracs» perquè és un pedaç mal cosit o un tros de roba estripada; i «Enderrocs» perquè és la pila de materials acumulats després d'una demolició. Tot dat i beneït i tot ben remenat, aconsegueix algunes escenes que es toquen amb el teatre més poètic i burleta de Joan Brossa, i d'altres que es donen la mà amb la composició escènica de Carles Santos. ANDREU SOTORRA

 



18 de maig 2017

BOOKTRAILER 'EL VESTIT NEGRE'

http://bit.ly/2qvUni0
El vestit negre. Booktrailer: http://bit.ly/2qvUni0
Primer va ser una imatge —gràcies, Joan Tharrats— que va suggerir mots, després amb l'Eduard López vam somiar un projecte que trenta-vuit creadors van omplir de sentit. Cinquanta-un treballs (fotografies, pintures, collage, proses i poemes) al voltant d'El vestit negre que, convertit en llibre digital, pot llegir tothom qui ho vulgui a internet o descarregar-lo en pdf. És difícil passar-hi els ulls i no quedar-s'hi feliçment atrapat. Ara en un booktrailer en fem un tast que serveixi d'esquer  per apropar-se més encara a "imatges i mots, pensaments i emocions. Alhora i entortolligats", com diu Biel Ferrer, al pròleg.


I, en perspectiva, la primera presentació presencial.
La cita:
 Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 
Plaça Ramon Amigó, 1, de Reus
Dimecres, 14 de juny a les 19:30 h.

17 de maig 2017

ELS TRES ANIVERSARIS, A LA VILLARROEL

Els tres aniversaris. Autora: Rebekka Kricheldorf. Trad: Joan Negrié
Direcció: Jordi Prat i Coll. La Villarroel, Barcelona
L'obra Els tres aniversaris es basa en Les tres germanes, d'Anton Txékhov, i es converteix en aquesta versió en una tragicomedia contemporània que signa la dramaturga Rebekka Kricheldorf (Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1974), amb el títol de Villa Dolorosa. Formen la família inicial, tres germanes (Olga, Maixa, Irina, com les protagonistes del clàssic txékhovià), un germà i la dona del germà. Tres aniversaris, tres actes i  la impossibilitat de canviar res. Tres aniversaris, tots de la Irina, 38, 39 i 40 anys i encara pensant si estudia o deixa d'estudiar, tot el dia gandulejant per casa. L'únic que evoluciona és el germà que en aquest període vol escriure una novel·la, s'enamora, té dos fills que colonitzen la casa pairal, es desenamora, té feina de funcionari i s'oblida d'escriure res... M'imagino les germanes d'aquesta família aprofitant per sempre més els aniversaris per avorrir-se i esgarrapar-se mútuament. 9/10 



16 de maig 2017

LA AUTORA DE «LAS MENINAS», AL TEATRE GOYA

La autora de “Las Meninas”. Autor i director:
Ernesto Caballero. Teatre Goya, Barcelona
Sor Ángela, la monja copista que interpreta l'actriu Carmen Machi, viurà un trasbals artisticomístic quan el 2037 l'Estat espanyol es vegi obligat a vendre el quadre de Las Meninas i la contractin del Museu del Prado per fer-ne una còpia, que és la que es quedaria a la col·lecció del museu. Li surt la vena artística i, enamorada de l'obra de Kandinski, fa una deconstrucció del famós quadre, amb l'esverament de qui ha de pagar la còpia. L'entorn polític d'aquí vint anys, segons Ernesto Caballero, haurà canviat. Catalunya haurà passat un període d'independencia i maldarà, demanarà i pregarà de tornar ser admesa a l'Estat espanyol, governat per un partit anomenat Pueblo En Pie, gens interessat per la conservació del patrimoni. De la Unió Europea no en quedarà ni rastre i es tornarà a la pesseta. A banda dels presagis i ficcions humorístiques d'aquest text magníficament construït,  qui s'emporta totes les mirades, els sentiments i els aplaudiments és Carmen Machi que desplega un personatge ple de matisos, que el porta gairebé de puntetes des de la ingenuïtat fins al desfici creatiu, de l'autocensura a l'afirmació com  a persona. Bravo! 9/10
  

15 de maig 2017

JORNADES DE LITERATURA TRANSVERSAL'17, AL VENDRELL

Al maig, la literatura es bronzeja a la Costa Daurada,
lema de les  I Jornades de literatura TRANSVERSAL’17

El pintor Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1951) tornarà a exposar quadres de la col·lecció 'Lectures, un naufagi infinit', pintures de gran format inspirades en les seves lectures preferides.  Tinc el privilegi que una de les meves narracions (L'adagio d'Albinoni) ha estat interpretada pel pintor. 
Les I jornades TRANSVERSAL'17 són un projecte de l'hotel Le Méridien Ra. (Av. Sanatori, 1, 43880 del Vendrell), organitzades per la gestora cultural Bracket Cultura. Pintura, música, lectura de textos literaris i debats d'actualitat literària.  Dies 19 i 20 de maig.

Llegiu en línia L'Adagio dAlbinoni

14 de maig 2017

DIBUIXANT REUS, DE TERESA LLORACH I EDUARD LÓPEZ

Dibuixant Reus
Aquarel·les: Teresa Llorach
Textos: Eduard López
  

   
El llibre Dibuixant Reus és una declaració d'amor a la ciutat de Reus i a la seva gent. Aquarel·les delicades i esplèndides de detalls de Teresa Llorach. Treballs poètics interpretant paratges de la ciutat de Reus, festes, espectacles i tradicions des de l'emoció de l'art. Les acompanyen uns textos d'Eduard López Mercadé on descobreix secrets de la ciutat.

 Feu-ne aquí un tast.



13 de maig 2017

IVÀNOV, D'ÀLEX RIGOLA

Ivànov. Autor: Anton Txékhov. Versió i direcció:
Àlex Rigola
 Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Primer Txéhkov d'Àlex Rigola, exdirector del Teatre Lliure. Ivànov és un personatge engolit per una depressió, xuclador d'energia dels que l'envolten. Sent que no encaixa en l'entorn d'on prové. I no se'n surt. No el redimeix l'amor ni l'amistat. No coneixia l'obra, però no m'ha fet el pes. Rigola n'extreu una síntesi prima, prima i l'adorna per fer-la amable i propera: futbol, io-io, música en directe, pluja de confeti daurat, projeccions audiovisuals, els personatges prenen el nom dels intèrprets, espontaneïtat en els diàlegs... Amb tot plegat aconsegueix actualitzar una història escrita fa cent vint-i-tants anys. Un mèrit. 8/10





12 de maig 2017

MRS. BROWNIE, AL MALDÀ

Mrs. Brownie. Idea: Laura Guiteras. Dramatúrgia i direcció:  Víctor Borràs
Música original: Laura Guiteras i Abel Boquera. El Maldà, Barcelona
El gran públic vam conèixer l'actriu i cantant Laura Guiteras a la telenovel·la El cor de la ciutat. Allà a més d'una actriu excel·lent, va poder mostrar-hi també la seva faceta com a cantant de veu cristal·lina i profunda, negra. Després la vam retrobar a la comèdia Pels pèls (2007) i a l'espectacle  musical A la ville de Barcelona (2012). Ara presenta Mrs Brownie al Maldà, manipulant titelles gegants i de molt petits, cantant, ballant en un espectacle de butxaca deliciós. La història d'una vella diva en els seus darrers moments en un escenari, amb retrospectiva del que va ser, està força bé, però esperava fins al final veure Guiteras sense parapetar-se darrere del personatge. 8/10
 

'NINA', A LA SALA ATRIUM

   Nina (Trilogia de la imperfecció). Dramatúrgia i direcció: Raimon Molins
A partir de La gavina d'Anton Txékhov. Sala Atrium
Nina, la protagonista de «La gavina», de Txékhov, completa el cicle «Trilogia de la imperfecció», amb tres dones de la dramatúrgia universal que va començar amb Nora (Casa de nines, de Henrik Ibsen) i va continuar amb Júlia (La senyoreta Júlia, d'August Strindberg). Les tres obres es defineixen estèticament per la mirada cap allò que no es veu, que s'ha produït abans de l'escena que estem veient o simultàniament, en la ment de la protagonista —com en aquest cas—, representades per les projeccions videogràfiques a l'espai escènic.
La Nina torna a la casa modesta, després de no haver reeixit com a actriu. Sentim fragments de l'obra original i en repeteix la protagonista (l'actriu Gal·la Sabaté, mesurada) i  Kostia, l'aspirant a viure de la literatura  (l'actor Jordi Llordella, eficaç), dos perdedors. La posada en escena focalitza les emocions. Intrigant, si no es té el referent de l'obra de referència. 7/10



11 de maig 2017

SANT PONÇ, DE REBAIXES

Paradista d'herbes remeieres © Paüls, 2017
M'agrada la Fira de Sant Ponç perquè porta olors del camp als carrers de Barcelona. Farigola, menta, romaní, sajolida, alfàbrega, fonoll, llorer, orenga, sàlvia, marialluïsa... Ha plogut amb ganes, avui, a Barcelona. Els carrers fan olor de net, no tufegen com cada matí després del reg amb aigua freàtica.
Els firaires que s'han instal·lat al carrer de l'Hospital i la plaça de Sant Agustí han estat a punt de tancar les parades. Cap a les dotze han pogut treure els plàstics que resguardaven els productes de la pluja i el carrer i la plaça s'han inundat de gent que xipollejava als bassals. 

Fruita confitada. Fira de Snt Ponç. © Paüls 2017
Actualment ja no hi ha trementinaires baladrers que cridin pels carrers un dia l'any. Ara, els pots de mel de totes les mides i procedències, la fruita confitada, el codonyat, el pol·len, les garapinyades, la regalèsia, la canyella  i les herbes remeieres es poden adquirir tot l'any en múltiples establiments, no necessàriament especialitzats. 

La varietat de mel que es concentra en aquesta fira, potser sí que la fa singular, encara avui. Apicultors catalans i, sobretot extremenys, porten mel de romaní, d'espígol, de muntanya (amb alt contingut de zinc), de castanyer, de bruc, de farigola, de taronger, milflors, d'alzina o roure, pi i avet, de til·ler...

Carxofes i herbes pansides en homenatge a sant Ponç. ©Paüls
Avui, la imatge del patró dels herbolaris, sobre un humil baiard feia pena envoltada de les herbes tendres que l'aigua ha malmès. No hi havia la corrua d'escolars que cada any es passegen per la fira i compren regalèsia i bossetes de garampinyades. Tampoc he vist el núvol de fotògrafs que acostuma a rondar per les parades llustroses i flairants. A primera hora de la tarda ha tornat a descarregar amb virulència. La bonança ha durat poc. 


10 de maig 2017

RICARD III, DE LLUÍS HOMAR

 Ricard III. Autor: William Shakespeare. Traducció: Joan Sellent
Adaptació:  Lluïsa Cunillé. Direcció: Xavier Albertí

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
El rei sanguinari de Shakespeare, Ricard III, traduït per Joan Sellent, dirigit per Xavier Albertí, interpretat per Lluís Homar.  Exposiu, antològic. La resta de l'elenc giravolta al so de les estratègies de la maldat del protagonista, el darrer rei de la Casa de York. 9/10

Serà bastant difícil d'oblidar aquest últim paper de l'actor, recobert amb la cotilla i el coll ortopèdics, caminant amb la pròtesi de la cama i amb el braç immòbil acabat en mà morta, i també excel·lint en la dicció i posant-se l'auditori a la butxaca quan travessa la imaginària quarta paret i els diu el que pensa i els anticipa les barbàries que farà. El malvat sempre té més opcions de seduir la massa que qui es comporta refinadament i honest. ANDREU SOTORRA, crítica de Ricard III





09 de maig 2017

EL VESTIT NEGRE

http://bit.ly/2qNTEt0

¿Què és El vestit negre? És una creació col·lectiva d'imatges i mots, prenent com a excusa una primera imatge, la d'un vestit negre, on evocar-hi sentiments i emocions. Trenta-vuit artistes plàstics, fotògrafs i escriptors hem posat a l'abast de tothom cinquanta-una peces en total que, llegides en cadena, teixeixen un diàleg ininteromput sobre temes contemporanis. En primícia, aquí en teniu el resultat. Gaudiu-ne. I continuem-ne parlant.

'IGNOTS', DE RAMON MADAULA, AL MALDÀ

 Ignots. Autor i director: Ramon Madaula El Maldà, Barcelona
Intèrprets: Josep Julien i Marc Rodríguez, la versemblança feta teatre. El text de Ramon Madaula, actor que agraïm també com a dramaturg perquè sap articular diàlegs creïbles, excel·leix en les pauses, en el sobreentès, en les el·lipsis que es fan presents a l'escena, vivíssimes. Els dos protagonistes d'Ignosts, són amics, es troben sovint per dinar en un restaurant. El públic podríem ser uns veïns de taula que tenim la vista clavada a la taula del costat i l'orella instal·lada allà també, tot i que ens costi plegar el que diuen, esclar. Ens agradaria avisar-los que el 'projecte' de canvi de parella que acaben d'iniciar posarà a prova la seva amistat. Però no ho fem, ja s'ho trobaran. I aplaudim, aplaudim la sorpresa que ens donaran les esposes absents d'aquests comensals. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»





08 de maig 2017

SIS GEGANTS OBLIDATS A COPENHAGUEN

Gegant de Thomas Dambo. Copenhaguen
L'artista Thomas Dambo (Odense, Dinamarca) ha instal·lat sis gegants de fusta reciclada en descampats de diferents barris de Copenhaguen.  Sis escultures situades en espais amagats a l'aire lliure, espais estratègics de gran bellesa, però gens freqüentats pels ciutadans.  Són peces vives que interactuen amb l'entorn i poden ser escalades, però atesa la naturalesa efímera de les peces, l'autor n'ha fet un mapa i anima a buscar-les abans que no desapareguin, com si es tractés de buscar un tresor. Una proposta artística que posa en contacte els infants urbans amb la natura. Podrien ser parents de La geganta Ela, oi Núria Feijoó?
Informa: BBC Mundo
Gràcies, Miquel Carreté

Per saber-ne més:




06 de maig 2017

«CORNABOU», SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES PRIMAVERA 2017

https://sites.google.com/site/cornabourevistadigital/primaveraillustrada
Cliqueu la imatge
per descarregar el pdf

«Cornabou Revista Digital de Literatura Infantil i Juvenil» Articles d'actualitat i tria de novetats de la primavera 2017:
La «poètica quotidiana» de Torné Esquius
Manifest de l'àlbum il·lustrat
La síndrome Bolonya
Àlbum i llibre il·lustrat
Autors catalans
Traduccions

05 de maig 2017

'BROKEN HEART STORY', A LA VILLARROEL

Broken Heart Story. Autora i directora: Saara Turunen.
Traducció: Luisa Gutiérrez. La Villarroel, Barcelona
La dramaturga i directora Saara Turunen (Finlàndia, 1981) posa en escena un text surrealista amb una protagonista d'escriptora que es desdobla en els personatges dels seus relats. ¿Qui és qui? Un espai on recollir els fragments i construir biografia. "L'autoretrat d'un artista —diu Turunen— es relacionava amb el desig d'examinar la frontera entre l'art i la realitat, però també la identitat difusa." Original. 7/10 

04 de maig 2017

DONES, MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA



Dones: ficcions i realitats, exposició de petit format al Museu d'Història de Catalunya que il·lustra la contribució de les dones en l'àmbit del treball i en especial el domèstic, que no apareix als relats culturals fins als anys noranta.  Les dones també s'han fet invisibles en la participació en les lluites veïnals i en la participació política de les que van viure l'exili, la presó i van ser condemnades a mort o afusellades (vegeu a la imatge la llista de les dones afusellades pel règim franquista). La cultura audiovisual ha difós un model de feminitat reduccionista. La mostra presenta exemples de pel·lícules de gran difusió que han tingut un paper fonament en l'educació sentimental i el rol passiu de les dones en les relacions de parella.  En l'actualitat, tot i que perviuen algunes  pràctiques narratives obsoletes, les aportacions i la diversitat de models femenins interactuen i van consolidant nous imaginaris.

Exposició oberta fins al 28 de maig

02 de maig 2017

ANY BERTRANA

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/patrimoni-literari/homenatges-i-commemoracions/any-bertrana


Vegeu-ne el programa d'actes, clicant el logo

«L’Any Bertrana» commemora el 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è aniversari del de la seva filla Aurora Bertrana. Deixem-nos seduir de nou per aquestes dues veus singulars.
De l'Aurora em quedo amb el seu esperit aventurer i les declaracions d'amor a un paisatge i la seva gent, de Paradisos oceànics (Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1993)

Les nits polinèsies... encant indescriptible, embriaguesa de colors i harmonies. La temperatura és tot l'any primaveral. Les plantes aromàtiques exhalen, amb la humitat de la nit, llur màxim perfum. Seguir un camí vorejat de tarongers salvatges, de tiarès i de llimoners en flor. Damunt vostre el cel austral tintilleja de milers d'estels brillants.
AURORA BERTRANA (Girona, 1892 - Berga, 1974)

De Prudenci Bertrana, trio Josafat (1906) en primer lloc, però també Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925) i un recull de proses deliciós del qual m'agradaria ser autora: L'ós benemèrit i altres bèsties (Barcelona: Editorial Selecta, 1980)

Els cignes del nostre Parc són cignes absolutament prosaics que desconeixen llur història i el tracte que han tingut amb els déus.  La convivència amb les oques els ha emborderits. Han perdut la dignitat d'ocells de l'Olimp i dels preferits dels poetes i pintors romàntics i es graten, s'estiren, s'espucen davant de tothom amb una inconsciència lamentable. Abans tenien un llac com correspon a un cigne,  i no ordinariejaven pas en tanta manera.
PRUDENCI BERTRANA (Tordera, 1867 - Barcelona,  1941)

01 de maig 2017

GERMINAL, FLOREAL, LLIBERTAT... MESSI!

Messi es diu Hassan per imposició.  Foto: canalKurdistan24
La nena va néixer el 1932, un any després de la proclamació de la 2a República,  i la van inscriure al registre civil amb el nom de Llibertat. A Duesaigües, el seu poble,  hi havia criatures que es deien Floreal, Germinal, Gessamí... En acabar la guerra, la Dictadura de Franco va obligar els pares a batejar els seus fills i canviar-los el nom en el termini d'una setmana, altrament serien empresonats. A la Llibertat li van posar Montserrat i és amiga meva. La crido pel nom imposat, però quan la miro als ulls hi veig l'altre, que guarda amb la tristor del perdedor que ha hagut de renunciar a tantes coses, fins i tot a les que no és conscient.

També van haver de claudicar els pares de Messi, un nen de tres anys a qui Estat Islàmic va obligar a canviar el nom perquè —deien—  era blasfem.  Ara Messi és diu Hassan per imposició. La família va ser rescatada per tropes kurdes l'octubre del 2016 i ara viu en un camp de refugiats a Aqrah. El petit no es gira quan el criden pel nom de Messi per por al càstig. Vegeu-ne aquí més informació. 

NO desertis: rebel·la't —si pots, és clar.
Joan Fuster. Judicis Finals