 |
Creació i direcció: Kerren Lumer-Klabbers Guió: Kristian Kilde, Nora Landsrød, Kerren Lumer-Klabbers Noruega, 2023 |
31 de juliol 2023
SÈRIE 'THE ARCHITECT'
29 de juliol 2023
'FOR EVITA. UNA ASTRACANADA MUSICAL', AL TEATRE GREC
 |
Direcció i dramatúrgia: Jordi Prat i Coll Festival Grec'23. Teatre Grec, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
i/o
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
26 de juliol 2023
'LA CATALUNYA DE JULES AINAUD,' A LA FUNDACIÓ MAPFRE
 |
| © Jules Ainaud. Port de Tarragona 1871-72 |
A partir de mitjan segle XIX, la fotografia va començar a ser
considerada un negoci. A diferents països d’Europa van
sorgir empreses dedicades a la distribució
comercial de reproduccions d'obres d’art, monuments, paisatges, vistes de
ciutats i retrats de personalitats. La popularitat del mitjà fotogràfic aviat va fer que la Casa Laurent
hagués de contractar diferents professionals per poder abastar la
nombrosa producció de còpies que es requerien. Cap de les fotografies anaven signades pels autors, sinó per la firma que els contractava.
Oberta fins al 3 de setembre
25 de juliol 2023
'MERCÈ RODOREDA EN EL TRIANGLE DE PARÍS', AL TGB
Espectacle de petit format a partir dels contes Nit i Boira i Paràlisi de Mercè Rodoreda, amb una breu introducció de l'assaig novel·lístic Retrat de Mercè
Rodoreda, de Mercè Ibarz, biògrafa de l'escriptora de qui enguany es commemora el 40è aniversari de la mort. El triangle del títol es troba a l'exili de l'autora entre Bordeus, París i Ginebra. Dos contes de to contrastat: d'una banda, la foscor de la veu d'un presoner dels camps d'extermini nazis, i de l'altra, el protagonisme de les flors dels parterres ginebrins que li alleugen la grisor i la vida solitària d'exiliada a Ginebra. Un muntatge bàsicament textual interpretat amb precisió i una coreografia mínima, poètica i molt efectiva. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
24 de juliol 2023
'UN AMOR PARTICULAR', AL TEATRE CONDAL
 |
Un amor particular. Text i lletres: Jumon Erra i Daniela Feixas. Música: Miquel Tejada Direcció: Jumon Erra. Teatre Condal, Barcelona |
Comèdia romàntica amb format de teatre musical, amb músics en directe. És d'aquells espectacles musicals que flueix amb naturalitat tant els diàlegs com les cançons i la coreografia. No sobra ni hi falta res. En un pis del Raval barceloní una actriu en hores baixes i butxaca escurada rep l'encàrrec d'un empresari ensopit de classe alta perquè li ensenyi a ser divertit i encantador. L'actriu s'inventa uns exercicis personalitats i l'alumne se'n surt. L'empresari fins i tot es veu capaç de cantar davant d'un gran públic. En un cap de setmana de sexe, la relació d'aquests dos personatges de mons allunyats s'espatlla a partir d'un gest de l'empresari que l'actriu considera una humiliació. Se'ns ha quedat el somriure petrificat. Bravo, Mara Jiménez i Xavi Navarro. 9/10
*
22 de juliol 2023
POESIA I PROSA POÈTICA, PER LLEGIR I ESCOLTAR
 |
| Any Domènech i Montaner (Bobina de fusta, paper kraft reforçat amb fils i cal·ligrafia dels projectes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner a Reus) |
Avui, celebrant que per santa Magdalena l'avellana és plena, em plau compartir una selecció de poemes i de proses poètiques publicats en format digital i enregistrats en pòdcast. Feu-vos-els vostres.
Cliqueu cada portada per accedir als enllaços
POESIA
Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
Pròleg: Carme Andrade. Coberta: Fina Veciana.
Rapsodes: Carme Andrade, Mònica de Dalmau, Antònia Farré, Rosa Masanés i Andreu Sotorra.
La llum es filtra
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.
Aquarel·la de la coberta: Teresa Llorach.
Rapsode: Andreu Sotorra.
Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.
Amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau i Josep Lomas; pintures de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Pere Prats Sobrepere. Rapsode: Andreu Sotorra.
PROSES POÈTIQUES
Si la boira s'adorm lenta, lentíssima, a la carena, remeno una almosta de paraules encara no. Si el rampellut mestral la desperta, passo inventari: fuada, coca amb recapte, pàmpol. Biaix, magrana, cotó. Giragonsa, baladre, esca. A borbolls, massa. La veu va matar Charlot.
Vint
proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián
Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep
Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i
Fina Veciana. Coberta: Joan Tharrats. Pròleg: Eduard López. Rapsode: Andreu Sotorra.
Nus
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?
Vint proses poètiques inspirades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau. Coberta: Fina Veciana. Rapsodes: Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.
21 de juliol 2023
'LA NÚVIA I EL BONA NIT VENTAFOCS', AL TEATRE LLIURE
 |
La Núvia i el Bona Nit Ventafocs. Concepció, text, dramatúrgia i
direcció: Carolina Bianchi. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure
Montjuïc, Barcelona |
L'espectacle de la dramaturga i performer brasilera Carolina Bianchi arriba a Barcelona després de l'estrena al Festival d'Avinyó. La protagonista és la mateixa autora que surt a escena i es pren una barreja de tranquil·litzants semblant a la droga de la violació, anomenada Boa Noite Cinderella.
No puc assegurar que Carolina Biachi es drogui a escena, tal com afirma
la publicitat de l'espectacle. El teatre és convenció. Per tant, sense posar-se en perill, ja ens la creuríem. El cas és que la protagonista s'adorm, després que en un pròleg i en format conferència expliqui a l'auditori la simbologia de les quatre taules de Boticelli «Nastagio degli Onesti». Diu que una violació no se supera mai i que l'espectacle que ha muntat sobre el tema no serveix de catarsi.
Bianchi es va obsessionar amb la trista història de la performer Pippa Bacca, que va creure en la bondat humana i pretenia viatjar amb una amiga de Milà a Palestina fent autostop, vestida de núvia. Durant el viatge, a Turquia, decideixen que cadascuna anirà per la seva banda, quan Pippa Bacca s'entesta a pujar al cotxe d'un home que l'amiga no veia amb bons ulls. El cas és que l'home va violar Pippa, la va ofegar i va abandonar el cos en un racó de carretera. L'assassí va enregistrar tranquil·lament un casament familiar amb el mòbil que havia robat a la seva víctima. A partir que Bianchi s'adorm, actuen els performers que simulen una orgia sense gaire sentit del ritme escènic. La coreografia desemboca en una escena on s'introdueix una càmera dins la vagina de Bianchi (adormida) i les imatges de la invasió —consentida per a l'espectacle— de la intimitat es reprodueixen en directe a gran pantalla, mostrant la indefensió, l'infern de la submissió. 7/10
Llegiu-ne una crítica d'Andreu Sotorra a a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
20 de juliol 2023
'INSTRUCCIONS PER FER-SE FEIXISTA', A LA VILLARROEL
Instruccions per fer-se feixista. Autora: Michela Murgia. Traducció: Mercè Ubach. Adaptació i dramatúrgia: Sergi Pompermayer. Intèrpret: Mercè Aránega. Concepte i direcció: Miquel Gorriz. Festival Grec'23. La Villarroel, Barcelona
Monòleg breu de la dramaturga Michela Murgia (Cabras, Sardenya, 1972) que l'actriu Mercè Aránega (desplegant recursos de versemblança com ningú) es fa seu com a professora d'un minicurs. La monologuista ha llegit un llibre que li ha regalat una coneguda i l'hi ha canviat la vida. El minicurs, amb power point inclòs, consta d'una sèrie d'instruccions comentades afegint-hi experiències de qui l'imparteix. Entenem que ser feixista és molt fàcil —només amb la lectura d'un llibre ja se'n poden impartir classes—: no exigeix l'esforç d'escollir, no cal argumentar, n'hi ha prou a evitar algunes paraules i, sobretot, resulta molt més barat que exercir de demòcrata perquè només cal un que pensi i mani. Ara que els partits feixistes ocupen poltrones a diverses autonomies de l'estat espanyol, el relat de Murgia es fa més horrosament viu. L'adaptació a la realitat actual fa mantenir l'alerta, al mateix nivell que les enquestes que preveuen l'avançada del feixisme en tots els camps. Les respostes d'una enquesta als espectadors es poden veure al “feixistòmetre”. Segons la puntació, van de menys feixista a feixista del tot i a la matrícula d'honor o sigui, la de patriota. El resultat ens sorprendrà.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
19 de juliol 2023
TINA MODOTTI, A L'ESPAI KBR
 |
| © Tina Modotti. Homes llegint «El Machete», ca. 1929 Col·lecció i Arxiu de Fundación Televisa |
Avui hi hem vist una àmplia exposició de la fotògrafa i revolucionària italiana Tina Modotti (Udine, Itàlia, 1896 - Ciutat de Mèxic, 1942). Des d’un interès inicial per les formes abstractes, la seva mirada va evolucionar fins a centrar-se en l’ésser humà i en la denúncia de la desigualtat i la injustícia: les condicions precàries dels treballadors, la pobresa urbana o el paper de la dona a la comunitat es van convertir, entre altres qüestions similars, en els temes principals d’una fotografia concebuda com a propaganda política.
Nascuda al si d’una família obrera, amb 17 anys va emigrar als Estats Units on va treballar en una casa de modes, primer com a modista i després com a model. Als anys 20 es va convertir en actriu a Hollywood i va conèixer Edward Weston, que la va iniciar a la fotografia i amb qui es va traslladar a viure a Mèxic el 1923, on es va moure en cercles del Partit Comunista Mexicà. Gairebé tota la seva obra fotogràfica es va produir entre aquesta data i el 1930, any que va ser acusada de conspirar per assassinar el president de Mèxic i va ser expulsada del país. Després de la Guerra Civil espanyola, va tornar clandestinament a Mèxic per ajudar els exiliats.
Oberta fins al 3 de setembre
18 de juliol 2023
SALA PARÉS, COL·LECTIVA D'ESTIU
 |
| Sala Parés. L'hora daurada, de Magí Puig. Oli s/ tela 81x130 |
L'ampli espai modernista de la Sala Parés (carrer Petritxol, 5 - Barcelona) compleix enguany 145 anys d'activitat permanent com a galeria d'art. En la seva extensa trajectòria han exposat Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Josep de Togores, Isidre Nonell, Manolo Hugué, Josep Amat, Modest Urgell, Joaquim Vayreda, Roca Sastre... Actualment la dirigeix Joan Anton Maragall i Garriga. S'hi pot veure l'exposició col·lectiva d'estiu, amb obra d'una selecció d'artistes amb qui la galeria té una relació estable. Com cada any, la col·lectiva d'estiu és una mostra eclèctica, amb predomini de la pintura realista i també conceptual, surrealista, hiperrealista i alguna escultura. La bellesa a peu de carrer. Entrem-hi i gaudim-ne.
Oberta fins al 30 d'agost.
17 de juliol 2023
PÒDCASTS DE 'REMENO PARAULES'
ESCOLTEU el pòdcast de les proses poètiques
(en l'ordre de publicació al llibre):
Remeno paraules
Il·lustració de Marta Anguera Curto
Notes al peu
Il·lustració de Cori Torroja Marsal
L'alfabet secret
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
L'altra escala del somni
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
All you need is love
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
Balada de la noia enfilada sobre ella mateixa
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
On és lo lloc on ma pensa repose
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
L'àngel desenfeinat
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
Les hores arrelen al migdia
Il·lustració: Fotografia de Iolanda Salvadó
Maduixes a la balança
Il·lustració: fotografia de Iolanda Salvadó
El vals de la memòria
Il·lustració: fotografia de Iolanda Salvadó
Despara la lluna
Il·lustració: fotografia de Iolanda Salvadó
Tatuatge efímer
Il·lustració: fotografia de Màrius Domingo de Pedro
Où sont les oiseaux
Il·lustració de Marc Pérez Oliván
L'aire juga a la cluca
Il·lustració: fotografia de Rosa Puig
Siluetes sobre el trespol de gerds
Il·lustració: pintura de Fina Veciana
Jugant amb cabells de sirena
Il·lustració: fotografia de Josep Masanés
La caseta del Pont Blau
Il·lustració: pintura de Fina Veciana
Roselles al capvespre
Il·lustració: pintura de Xavier Aluja
Enllaçats a plena llum
Il·lustració: pintura de Núria Feijoó
El mirall de la platja
Il·lustració: fotografia d'Antonieta Codina
Étrangère au paradís
Il·lustració: pintura de Marc Pérez Oliván
Sons de Boira
Il·lustració: fotografia de Fabián Azul
L'hora estovada
Il·lustració: pintura de Marc Perez Oliván
Booktrailer:
16 de juliol 2023
VIATGES 2.0, VIATGES I LITERATURA
 |
| Cliqueu la imatge per accedir al blog |
"Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven
i vagis a ciutats a aprendre dels que saben."
KONSTANTINOS KAVAFIS. Versió de Carles Riba
Viatges 2.0 és el blog de viatges i literatura de Maria del Pilar Cabrerizo, filòloga, escriptora i viatgera apassionada. Els recorreguts que explica l'autora no passen per la visita típica i la gastronomia de postal. L'autora és una viatgera d'experiències amb l'actitud de descoberta tranquil·la, que comparteix els viatges a la xarxa, per mostrar el que ha après, amb voluntat informativa.
Per exemple, en el darrer apunt 'Andorra, dues experiències d'alçada' (15-5-2023), no va a comprar a Andorra, sinó que l'impuls primer és assistir a l'espectacle anual del Circ du Soleil i, també explica on para el bus que porta a l'inici del camí per circular pel nou pont tibetà de Canillo i avisa que cal tornar pel mateix pont, per si algú es retira quan sàpiga que fa 603 metres de longitud, un metre d'ample i és a 1875 metres d'alçada. Preveient, potser, que algun viatger tingui vertigen o bé hagi interioritzat allò de Lo somni, de Bernat Metge: "Trenca lo pont per on éts passat, / en manera que no et sia possible retornar."
Viatges 2.0 és un blog de viatges que té en compte la literatura, sense exhaustivitat, que ha generat l'espai. En el recorregut sempre s'hi troba un referent geoliterari, com en aquest apunt d'Andorra, on la cafeteria La caseta de xocolata de les Escaldes, ambientada per trobar-hi el Hansel i la Gretel, conte recollit pels germans Grimm. O la cloenda amb uns versos d'Esteve Albert (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995).
Les etiquetes remeten a enllaços de punts tan allunyats o tan propers com Zimbàbue, Xile, Verona, Sofia, Montblanc o el Poblenou. Explicats amb la mateixa proximitat i precisió, sense evitar l'emoció. Segueixo i aprenc a Viatges 2.0, pel que té de servei públic i el recomano pel plaer de llegir el relat de la viatgera, encara que no tingueu previst viatjar.
"Vivim en la memòria, tement i sabent
que tota experiència serà sols el ressò
d’un instant que quasi no vam poder tastar."
JOSEP VALLVERDÚ. Pa de forment
15 de juliol 2023
HEMEROTECA JOSEP PLA
 |
| JOSEP PLA (Palafrugell, 1897-1981) Cliqueu la imatge per accedir a la plataforma |
La Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona acaba d'inaugurar l'Hemeroteca Josep Pla. Una plataforma digital interactiva que reuneix tota la producció periodística de l’escriptor empordanès. Més de 6.200 articles en 66 capçaleres diferents. Des dels seus primers articles, publicats el 1917, fins a l’etapa final de la seva vida. La dedicació de Pla al periodisme transcendeix la professió, ja que entenia l’ofici com una escola d’estil, crucial per la seva aposta per la naturalitat expressiva i per fer de l’observació de la realitat la base de la seva matèria literària.
12 de juliol 2023
'LA VIDA ES SUEÑO', AL TEATRE GREC
 |
La vida es sueño. Autor: Pedro Calderón de la Barca Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod Direcció: Declan Donnellan. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
11 de juliol 2023
'GUARDIANES DEL CORAZÓN DE LA TIERRA', A LA VILLARROEL
En clau de documental, la companyia La Conquesta del Pol Sud crea muntatges teatrals referits a situacions d'emergència, ja sigui humana o climàtica, donant veu a protagonistes reals. Ho va fer amb «Nadia», sobre els talibans afganesos; «Claudia», sobre els nens robats de l'Argentina; o «Raphäelle», sobre el canvi de gènere.
En aquesta ocasió, els integrants de la companyia viatgen fins a l'Amazònia i els acompanya l'amfitrió Txana Bane Huni Kuin, un descendent, net i fill, dels que van lluitar pels drets dels indígenes, nascut ell mateix a les profunditats de la selva amazònica. Huni Kuin o gent de la terra, en la llengua de Txana Bane, un patronímic que té el significat de “guaridor” mitjançant la música i les cançons ancestrals.
Al costat dels dos creadors de l'espectacle, Carles Fernández i Eugenio Szwarcer, hi ha també aquesta vegada Gabriela Olivera, ballarina i artista amb formació de circ, nascuda al Perú, establerta ara a Barcelona on fa estudis de teatre, després de compaginar la seva residència actual amb estades en diferents països i que és qui reivindica els orígens que li van amagar amb una infància i una adolescència destinades a una educació elitista i convencional.
¿És possible, avui, viure reconciliats amb la natura? La reflexió que sorgeix d'aquesta pregunta s'imposa en el temps que dura l'aplaudiment a peu dret. I ni això, si hem entès —com ha fet Txana Bane, que viu a Alemanya— que només ens queda conèixer-la més i enyorar-la.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
10 de juliol 2023
RODOREDA, VERDAGUER, BROSSA, AL CCCB
 |
Pòdcast: [https://bit.ly/3O1CJwR] Crítica: [https://bit.ly/3O6HbKY] |
La companyia Cabosanroque ha presentat al CCCB, en el marc del Festival Grec, les instal·lacions expositives «Tres maneres d'entrar: Rodoreda, Verdaguer, Brossa» i les tres tenen el nexe comú de la robotització dels elements poètics, de la paraula, del so, de la il·luminació, dels efectes escènics.
No em va fer Joan Brossa
Dimonis
Flors i viatges
Dimonis
Flors i viatges
09 de juliol 2023
'ONE NIGHT AT THE GOLDEN BAR', A LA FUNDACIÓ BROSSA
 |
One night at the Golden Bar Concepte, dramatúrgia, textos i interpretació: Alberto Cortés Música i espai sonor: César Barco Manrique Grec'23. Fundació Joan Brossa, Centre de les Arts Lliures |
«One night at the Golden Bar» és un soliloqui poètic i musical a càrrec de Alberto Cortés (Màlaga, 1983) que interpreta una mena d'àngel caigut que es descara enyorant desesperadament l'home dels seus desitjos. «¿Soc un àngel o una baieta». Crit, bram i silenci. Magnètic. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
'NESSUN DORMA', A LA SALA BECKETT
 |
Nessun dorma Autor i director: Eu Manzanares Sala Baix. Sala Beckett, Barcelona |
La guspira de la necessitat d'escriure aquest text, diu l'autor, va sorgir quan va llegir el nom dels laboratoris com a patrocinadors del Gran Teatre del Liceu. La venjança de senyalar amb el dit arriba, doncs, amb la tercera generació. I connecta amb l'òpera Nessun Dorma, on l'heroi Calaf es venja de la princesa Turandot que l'ha rebutjat: All'alba vincerò! vincerò! vincerò!
El muntatge, molt treballat, convertit en una ficció metateatral, teatre dins el teatre. L'obra es va perfilant amb tocs humorístics a mesura que una dramaturga novella—la tercera generació, ben alimentada, amb bona formació gràcies al treball esclau de la generació precedent— la va creant. S'expliquen tant l'autora com les persones implicades: la mare, l'àvia, personal del laboratori, el patrocinador de l'espectacle, la programadora del teatre. Però no descriuen els fets ni fan cap crònica. Teatre. Ficció amb un marcat caràcter social de reivindicació, de remarcar les humiliacions i, alhora, la dignitat de qui les ha entomades per sobreviure. Bravo, per les interpretacions d'Anna Barrachina, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Tai Fati i Júlia Truyol. 9/10
*
08 de juliol 2023
EL NAIXEMENT DE 3CAT
 |
| Rosa Romà, presidenta de la CCMA i els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Sigfrid Gras i Jordi Borda |
Catalunya Ràdio i TV3 estan a punt de perdre les seves identitats històriques, després de 40 anys, que celebren enguany. ¿Algú ha sentit a dir que aviat Catalunya Ràdio es dirà 3Cat? ¿I que TV3 canvia de nom? Sí, també es dirà 3Cat. Remet a marrameus, la cosa. Aquest dimecres, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha anunciat la fusió en una sola marca. També portarà el nom 3Cat la nova plataforma de retransmissió de continguts en línia que s’estrenarà a la tardor i, així totes les finestres de distribució que s'obrin d'ara endavant. El logo fa plorar, amb una be que fa de tres, quatre diagonals expandides que deuen representar Catalunya, tipus fonògraf la Voz de su amo.
La presentació de la nova marca no augurava que el projecte sigui res de bo. Responien a la pregunta de manual: ¿Com es pot marversar una marca? El canvi es va comunicar sense energia, de funeral. La periodista Mònica Planas Callol explica la impressió decebedora de la presentació i també la inoportunitat temporal de la notícia, a l'article El naixement tristoi de 3Cat, a la secció Crítica TV, del Diari Ara (6-7-2023).
07 de juliol 2023
'LALI SYMON', AL TEATRE ROMEA
 |
Lali Symon. Autor i director: Sergi Belbel Intèrprets: Júlia Bonjoch, Mont Plans i Emma Vilarasau Teatre Romea, Barcelona |
¿Qui és qui a Lali Symon? Lali Symon, una monologuista incisiva amb programa propi en una televisió de gran audiència és la Joana (Emma Vilarasau, pletòrica en els matisos), filla de l'Aurora (Mont Plans, sibil·linament còmica), mare de la Violeta (Júlia Bonjoch, efectiva). Dones de tres generacions que encaren la vida de forma diferent i van justificant les seves eleccions segons la història vital de cadascuna que l'espectador va descobrint a pessics.
La Joana manté aferrissadament una imatge pública on no caben la filla ni la mare. El personatge passa del glamour i la façana escènica a la quotidianitat de la dependència física de la mare. Amb converses pendents amb la filla. Sense amics amb qui comentar com ha anat el monòleg. ¿Quina actriu catalana pot fer un personatge que pugui mostrar amb versemblança esfereïdora multitud de registres? ¿Quina actriu pot fer riure commovent l'auditori amb el patetisme del seu personatge? ¿Quina actriu jove té entitat excepcional per recollir i expandir el joc de mare i àvia a l'escena?
El tema universal de les relacions familiars fa que no recordem que la idea d'escriure aquesta obra li va arribar a Sergi Belbel a partir de l'experiència de l'Emma Vilarasau, que va tenir cura de la mare malalta durant deu anys. La ficció ens consola del dolor de les pèrdues i ens les fa tolerables. És la funció catàrtica del teatre. 9/10
El tema universal de les relacions familiars fa que no recordem que la idea d'escriure aquesta obra li va arribar a Sergi Belbel a partir de l'experiència de l'Emma Vilarasau, que va tenir cura de la mare malalta durant deu anys. La ficció ens consola del dolor de les pèrdues i ens les fa tolerables. És la funció catàrtica del teatre. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
06 de juliol 2023
DICCIONARI ESSENCIAL DE LA LLENGUA CATALANA
L'Institut d'Estudis Catalans acaba de presentar el Diccionari Essencial de la Llengua Catalana (DEIEC) que es troba en línia i ja no tindrà edició en paper. Conté menys termes que el dicccionari normatiu (DIEC) al qual remet, però amb entrades ampliades i amb més informació dialectal. Conté la conjugació verbal sencera, sinònims, partició gràfica, partició fonètica, cerca per finals de paraula (ei, poetes, publicistes i rimadors tots!) i molts altres recursos útils. Tant les paraules dels articles del DIEC com les del DEIEC són navegables.
Ara, tal com el DEIEC remet al diccionari normatiu, cal que també el normatiu (com ja connecta amb l'Alcover-Moll, el TERMCAT, etc) remeti a aquest nou diccionari.
PS
14-7-2023 DEIEC i DIEC connectats en els dues direccions.
05 de juliol 2023
EL FUNÀMBUL, FESTIVAL GREC'23
 |
| Foto: Dani Rios, diari ARA Barcelona, 2-7-2023 |
Les Traceurs. Concepció: Rachid Ouramdane. Música: Jean-Baptiste Julien. Funàmbul: Nathan Paulin. Producció: Chaillot - Théâtre national de la Danse de París. Festival Grec'23
Reinauguració popular del Festival Grec'23, a càrrec del funàmbul francès Nathan Paulin, en commemoració, també, dels 200 anys d'obertura del Passeig de Gràcia. Paulin va recórrer, a 70 metres d'alçària, durant gairebé 40 minuts, la distància de 350 metres que va des de la cúpula del Centre Movistar al Portal de l'Àngel-Plaça de Catalunya fins al terrat de l'Assicurazioni Generali, al Passeig de Gràcia-Gran Via de les Corts Catalanes. La tecnologia ha permès veure en directe imatges inèdites de la ciutat,
els girs i els jocs d'equilibri que feia l'artista sobre el cable i
també s'ha pogut comprovar com anava subjectat.
El soroll de la ciutat no va permetre que lluïssin l'acompanyament musical i el recital poètic. Van resultar inaudibles els versos de Josep Carner, de Joan Vinyoli, de Clementina Arderiu, de Joan Maragall, del Rector de Vallfogona i d'altres, en la veu de diversos poetes catalans. La mirada va concentrar tots els sentits.
*
04 de juliol 2023
ESTRÉS HÍDRIC DELS ARBRES
En els darrers estius els arbres fruiters, els dels boscos i els ornamentals de les ciutats pateixen estrés hídric. Dels fruiters ens n'informen els pagesos que malden per regar-los tant com poden, no per salvar la collita, sinó per salvar la planta. Als boscos avancen les clapes de color marró i el sotabosc fa pena. Als jardins públics, els arbres ornamentals s'han quedat sols, sense parterres florits ni gespa que els protegeixi. Als jardins privats, cada arbre aprofita com pot l'aigua que li serveixen amb comptagotes els propietaris.
Enguany, a finals de la primavera, els plataners de Barcelona es feien observar amb preocupació. No només perdien les fulles acabades de sortir, petites encara, sinó que també desprenien l'escorça i omplien escocells, carrers i voreres. Ara, a començaments de juliol, els arbres estan esclarissats de fulles i han perdut del tot l'escorça. Des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals informen que el fet que els arbres es desprenguin de l'escorça és senyal que aprofiten la pluja, per minsa que sigui, per augmentar el diàmetre del tronc. La natura meravellosament en ordre, doncs.
Escolta el vent que inspira.
Escolta el silenci que parla.
Escolta el teu cor que sap.
03 de juliol 2023
02 de juliol 2023
'DOUBLE INFINITE. THE BLUEBIRD CALL', AL TNC
 |
| Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis Sala Petita, TNC. Festival Grec'23 |
Llegeix la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
01 de juliol 2023
'THE PULSE', AL TEATRE GREC
 |
| The Pulse [El pols]. Direcció:
Darcy Grant. Direcció del Cor de Noies de l'Orfeó Català: Buia Reixach i Feixes. Teatre Grec |
La inauguració del Festival Grec ha comptat amb un espectacle trepidant de la companyia australiana Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Fusió perfecta en la performance dels acròbates i la música vocal en directe Afegim-hi el marc extasiant de l'amfiteatre del Teatre Grec. Inoblidable. 10/10
L'espectacle The puce va guanyar el premi a la millor producció, millor disseny i millor circografia als Premis Internacionals de Circ 2021.
La gira que la companyia íntegra —australians i catalanes— farà durant tot el juliol anirà primer al Canadà, al Circus Arts City de Montreal; després al Twon Hall Center de Galway, a Irlanda; i finalment a la Graz Opera House d'Àustria.
*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)