25 de setembre 2017

MENJAR BLANC

Menjar blanc, recepta de Carmina M. M. Foto: © Paüls
El menjar blanc és una crema d'ametlles que es troba en receptaris de cuina medieval de mitja Europa, possiblement procedent de la cuina magrebina. Al Baix Camp el mantenim com a dolç tradicional. La padrina Munda el feia amb la recepta original de llet d'ametlles. Més endavant, va venir comprar el menjar blanc en pols, un preparat ràpid per fer el dolç a casa. Fa anys vaig tenir oportunitat de visitar la petita indústria que tenia el senyor Fargas al carrer Aleus de Reus. Guardava com un tresor la fórmula magistral, que és la que es comercialitza en sobrets, amb la marca Menjablanc de Reus, de la qual és propietari el pastisser reusenc Josep Franquet.
Ara, la recepta que m'arriba és de Carmina M. M., de Duesaigües:
1 pot d'Almendrina (400 g)
1 litre d'aigua
Pell d'una llimona
1 canó de canyella
5 cullerades soperes de sucre
1 pessic de sal
80 g de midó
1 cullerada sopera de maizena
Reservem un got d'aigua. En la resta d'aigua hi desfem l'Almendrina i fem bullir la barreja conjuntament amb el sucre, el pessic de sal i els aromatitzants (la pell de llimona, el canó de canyella.) Ho portem a ebullició. Hi tirem el got d'aigua que hem reservat on haurem desfet el midó i la maizena. Deixem bullir dos minuts.
El menjar blanc és agraït de compartir a qualsevol hora, sobretot si l'acompanyem amb unes llengües de gat i una copeta de vi ranci.


22 de setembre 2017

'DESCONCERTO', AL TEATRE CONDAL

 «Desconcerto».  Orquestra de Cambra de l'Empordà
 Idea i direcció artística: Jordi Purtí. Teatre Condal
Havíem vist Concerto a tempo d'umore i ja sabem, quan entrem a la platea del Condal, que Desconcerto  serà un concert en format de performance còmica a càrrec de tota l'orquestra. Músics virtuosos i, alhora, actors expressius ens faran gaudir de la música en una posada en escena desconcertant. El fil argumental passa per no acceptar el director i amb aquest objectiu els intèrprets fan mans i mànigues per reduir la llargària de les peces, per fer música clàssica i contemporània amb els instruments de corda amb múltiples posicions però també amb objectes i el cos. Una orquestra amb necessitats i sentiments de cadascun dels seus membres. Viva, excepcional. 10/10


20 de setembre 2017

WARHOL, AL CAIXAFORUM


CaixaForum Barcelona presenta Art mecànic, d'Andy Warhol (Pittsburgh, Pennsilvània 1928 - Nova York, 1987 de 1987), exposició de gran format realitzada en col·laboració amb el Museo Picasso Málaga. Una extensa monografia que reflecteix l'univers multidisciplinar de l'artista des dels inicis com a dissenyador gràfic fins a la mort, convertit en mite del pop art
Wharhol desafia l'artista com a treballador manual i aposta pel treball artístic mecanitzat, fent una reproducció d'imatges en sèrie. Formen part de la història oficial de l'art obres on es reprodueixen fotografies ampliades i pintura a mà lliure sobre una tela.
Aquest abril, Sotherby’s  Hong Kong va vendre per onze milions de dòlars un dels vint-i-vuit retrats de la sèrie Mao (1972). Convertides en mercaderia cultural, les obres de Warhol han arrelat en l'imaginari popular contemporani i s'han convertit en iconografies del segle XX.

Exposició oberta fins al 31 de diciembre 

Atenció: per evitar l'aglomeració 
de públic, escolliu amb cura el dia 
i l'hora de visita.

19 de setembre 2017

REPOSICIONS TEATRALS D'INICI DE TEMPORADA

La temporada teatral s'inicia amb unes quantes reposicions, amb algun canvi de repartiment i també de teatre. Aquí en relaciono algunes, amb el comentari de l'estrena.

Teatre Goya.  Reposa Don Joan, de Moliere, una producció que s'havia estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Adaptació: Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas. Direcció: David Selvas.

Biblioteca de Catalunya. Bodas de sangre, de Federico García Lorca.

Teatre Capitol. El test, Jordi Vallejo. Direcció: Cristina Clemente. Aquesta producció es va estrenar a la Sala Muntaner.

Sala Beckett. Un tret al cap, de Pau Miró.

Teatre Regina. El llibre de la selva. Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió: Macià G. Olivella.

Teatre Gaudí Barcelona. Singing Talent Show. Direcció: Benjamí Conesa. Pera espectadors més grans de 7 anys.

El Maldà. Les dones sàvies. A partir de Molière. Dramatúrgia: Lluís Hansen. Direcció i interpretació: Enric Cambray i Ricard Farré.

Biblioteca de Catalunya. Un obús al cor, de Wajdi Mouawad. Traducció: Ramon Vila. Direcció: Oriol Broggi i Ferran Utzet.

El Maldà. Barbes de balena. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Direcció: Mònica Bofill. 

18 de setembre 2017

NIT DE REIS, AL TEATRE LLIURE


Nit de reis (o el que vulguis). Autor: William Shakespeare
Versió i direcció: de Pau Carrió. Teatre Lliure Gràcia

Al Teatre Lliure de Gràcia, una versió jove de Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare. Comèdia coral d'embolics que enfoca els jocs romàntics d'encontres i desitjos, les trapelleries dels criats, on ningú no és dolent del tot. Aquí, un xou a base de blues i llums psicodèlics. A càrrec de La Kompanyia Lliure. Convincent.   8/10

El dol, la separació familiar, els canvis de personalitat, 
el transvestisme, l'ambigüitat sexual, el desamor, 
la festa, el descontrol, l'alcohol, la burla, la venjança... 
inunden aquesta comèdia desenfrenada.
PAU CARRIÓ. Director de Nit de reis (o el que vulguis)
  

 


17 de setembre 2017

ISMAEL SMITH, LA BELLESA I ELS MONSTRES

El Quixot. Escultura d'Ismael Smith
L'exposició panoràmica 'La bellesa i els monstres', d'Ismael Smith Marí (Barcelona 1886 - Nova York 1972) ha estat al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins avui i es va inaugurar el 23 de juny, just quan s'acabava el curs. La vam anar a visitar ahir, a punt de clausura. Tot i així, escric aquest apunt perquè aquest artista polifacètic i provocador ha resultat ser una meravellosa descoberta. És una llàstima que l'hagi vist tan poca gent pel fet de coincidir amb les vacances d'estiu. Sembla que  arrossega la maledicció fins i tot quan li dediquen una exposició de gran format que recupera i difon la seva trajectòria.

Bust d'Enric Prat de la Riba.
Escultura d'Ismael Smith
Smitht va ser molt conegut a principis de segle, però la seva obra no encaixava en el Noucentisme naixent, per massa transgressora: ambigüitat sexual dels retrats, la deformació grotesca dels treballs escultòrics, les escenes esperpèntiques en els gravats... (elements i estil que donen, precisament,  singularitat i valor a la seva obra.)

Revista Mirall. Il·lustració Ismael Smith
 El 1919 va anar a viure amb la seva família als Estats Units i va ser oblidat  pels cercles dominants a Catalunya, tret del seu vessant com a il·lustrador satíric.

El 1960 va ser ingressat —contra la seva voluntat— en un centre psiquiàtric, als afores de Nova York.

Al·legoria de la Primera Guerra Mundial (fragment)
Pintura d'Ismael Smith

Hem pogut gaudir de 300 peces —entre pintures, gravats, escultures i il·lustracions—,  inèdites la majoria, procedents del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de la Hispanic Society of America de Nova York, del propi Museu Nacional d'Art de Catalunya i de múltiples col·leccions particulars.


16 de setembre 2017

LLETRES A LES AULES: CURS 2017-2018

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/pauels-i-obre-lena
Lena Paüls, autora inclosa al programa de foment
de la lectura a escoles i instituts de secundària.
«Lletres a les aules» és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes de foment de la lectura en el món educatiu que posa en contacte els lectors amb els autors. Els meus llibres hi estan inclosos (Vegeu-ne la fitxa), i l'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si són en suport tradicional de paper com si són en suport digital de franc). Aplicatiu per fer la sol·licitud, fins al 31 d'octubre: Lletres a les aules
  
LECTURES DISPONIBLES 
(clicant els enllaços trobareu informació 
de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors de 6 a 8 anys
La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


Lectors de 8 a 10 anys 
La geganta Ela, conte. Edicions del Pirata.
L'aixecacases, conte. Edició digital lliure. 
— I tu, què mires?, contes i poemes. Edició digital lliure.


Lectors de 10 a 12 anys
Un riu que creix de nit, novel·la.  Edició digital lliure.


Lectors de 12 a 14 anys
Dret d'admissió, novel·la. Edició digital lliure.


Lectors a partir de 14 anys
Temps de penyora, poemari. Edició digital lliure.
El mirall que vola, recull de narracions. Edició digital lliure.
L'Adagio d'Albinoni, relat breu. Edició digital lliure.
Remeno paraules, proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.


15 de setembre 2017

EL TÚNEL DE L'ARGENTERA, EL MÉS LLARG DE CATALUNYA


Aquest estiu, durant un mes i mig, s'ha interromput la circulació de trens pel túnel de l'Argentera, a causa d'unes obres de millora de la seguretat del trànsit ferroviari.  S'ha dut a terme la substitució i la rehabilitació del carril i les travesses; el sanejament de la capa de balast, l'eliminació de les restes de determinats materials com el carbó i la millora del sistema de drenatge. El trajecte Reus – Marçà – Falset de la línia R15 de Rodalies s'ha fet per carretera, amb un servei prou eficient.
En l'actualitat, el trànsit de passatgers per aquesta via queda reduït a un servei de llarga distància (Estrella Costa Brava que arriba a Madrid), i el servei de Mitjana Distància entre Barcelona, Casp i Saragossa.  S'utilitza majoritàriament pel transport de mercaderies.
El túnel de l'Argentera (4.044 metres), ara millorat, és el túnel no urbà més llarg de Catalunya. Té la boca est a tocar del baixador de Duesaigües. A la sortida del túnel hi ha l’estació de Pradell de la Teixeta-La Torre de Fontaubella. D'una boca a una altra canvia el paisatge, boscos i oliveres a la banda del Baix Camp i vinyes a la banda del Priorat. També la meteorologia canvia en molts casos entre l'entrada i la sortida del túnel.

Vagó hospital, dins del túnel
de l'Argentera durant la guerra
Aquest túnel va ser utilitzat com a Hospital de Sang durant la guerra. Era un lloc protegit dels bombardejos i per això s'hi va instal·lar un tren hospital atès per un equip mèdic militar i infermeres voluntàries. A l’entrada del túnel per la banda del Priorat hi ha dues vies paral·leles al llarg del túnel, cosa que permetia que els ferits poguessin ser traslladats al vagó quiròfan o a un altre vagó per tal de ser evacuats de nit a l'hospital de Reus.


14 de setembre 2017

ELS MURALS DE PENELLES

Pintura mural a Penelles 2017
Des de fa dos anys a Penelles, un poble de la comarca de la Noguera, de 504 habitants (el 2014),  s'hi celebra el Gar Gar Festival. Festival de Murals i d’Art Rural, que el converteix en un museu d'art a l'aire lliure. El projecte de dinamització a través de l'art mural implica tot el veïnat amb un objectiu econòmic i de rehabilitació d'edificis i espais tan privats com públics. Els visitants hi van a admirar les pintures de tema rural, realitzades sobre les parets mitgeres,  les parets de corals abandonats que cobren nova vida, les façanes de cases familiars, la façana de l'ajuntament. Una iniciativa que singularitza el poble. Lloable.


Pintura mural a Penelles, 2017



13 de setembre 2017

ROSA PUIG, FOTOGRAFIES SOBRE SEDA


La fotògrafa professional i dissenyadora gràfica Rosa Puig presenta una col·lecció de fotografies convertides en foulards i mocadors de seda. Imatges amb la poètica personal de l'artista que s'han imprès a Itàlia.  En aquesta primera col·lecció, n'ha fet una sèrie de deu unitats per model, signades amb el seu nom.  Els formats: mocadors del coll 55x 55 cm, foulards 55 x 180 cm. 
Després de veure la seva obra en multitud de galeries d'art, ara podem gaudir-la en passarel·les unipersonals. Cada peça aportarà un toc de distinció a qui la dugui.


12 de setembre 2017

OTONAMAKI

Foto via XLsemanal
L'otonamaki és una tècnica de relaxació japonesa. La va promoure la comadrona Nobuko Watanabe, després que amb aquest mètode alleugés els dolors musculars de les  parteres. Significa 'embolcallar adults' i consisteix a deixar-se embolicar en postura fetal amb una tela fina, sobre un matalàs prim i de cara amunt. Cal restar-hi en silenci i sense moure's durant vint minuts. Qui l'ha provat assegura que  en surt amb l'energia renovada de les crisàlides. 

Cal inventar religions que pacifiquen l'ànima, 
refugis contra la inclemència natural, maneres
 d'assegurar-se l'aliment, remeis contra els dolors del cos. 
La por és útil per crear cultura.
JOAN F. MIRA, de Minimàlia





11 de setembre 2017

SETEMBRE, TEMPS DE PENYORA

 
Plegats hem trobat dreceres que ningú havia buscat abans.
El seny de no vagar sola calma el dolor,
la rauxa dels dits feiners el distreu.
LENA PAÜLS. Setembre


Descarregueu el poemari Temps de penyora

10 de setembre 2017

DE QUÈ ENS PROTEGEIX UNA FORTIFICACIÓ?

Instal·lació "Qüestionant fortaleses. Brodant diàlegs", 
de l'artista Clara Gassiot. Castell de Montjuïc.


Amb aquesta intervenció al Castell de Montjuïc, l'artista Clara Gassiot transforma un espai segrestat en el passat per la injustícia, la repressió i les execucions en un espai de reflexió sobre la no-violència. La instal·lació posa de manifest que hi ha moltes preguntes pendents de respondre i l'artista n'és la intèrpret, un punt de partida per construir un futur d'educació per la pau i pel respecte en la resolució de conflictes.



Els missatges en diferents llengües s'han brodat sobre banderoles de tela blanca, penjades afilerades com si fossin roba estesa a tot l'espai del pati d'armes.
Fins a l'1 d'octubre

Aprofiteu per veure l'exposició "Montjuïc 100 anys de cartellisme", una mostra de cartells dels fets emblemàtics que han tingut lloc a Montjuïc, des del segle XX fins a l'actualitat. Prorrogada fins al 19 de novembre.


09 de setembre 2017

'SOTA LA CATIFA', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Sota la catifa. Autors: Jordi Calafí i Alexis García.
Direcció escènica: Òscar Molina. TGB
Un trhiller còmic, en format d'escenes cinematogràfiques a l'escenari i retrospectives de la vida dels protagonistes enregistrades en vídeos. D'entrada tenim un mort en una habitació d'hotel. És en Medina, un detectiu mediàtic (presenta un programa televisiu) homenatjat en un congrés,  a qui tres col·legues detectius han anat a trobar a l'habitació, ara deserta. ¿On és el Medina? Sang sota l'estora. Posen en marxa els seus coneixement i fan deduccions. El que descobriran afecta els tres. Quin pinta, aquest Medina. 7/10
  

08 de setembre 2017

LÈXIC FAMILIAR, DE PAULA REGO

Exposició Lèxic Familiar. Pintures de Paula Rego.
La Virreina. Centre de la Imatge
Les dones són les protagonistes absolutes de l'obra de Paula Rego. A l'exposició que hem pogut veure al Palau de la Virreina, Rego esmena el paternalisme amb què l'art ha tractat la representació de l'univers femení.
Sèrie 'Avortament', Paula Rego.
Per mitjà de diferents sèries —que recorren sis dècades de la seva obra— Rego mostra les diferents jerarquies de poder, la tensió entre l'herència cultural patriarcal i les vides no modèliques de dones de caràcter indòcil. Pintures narratives de lectura complexa, de les quals destaco la sèrie de l'avortament, la dedicada a Jane Eyre i la de la relectura tràgica de contes infantils. Al·legories esperpèntiques i tenebroses que remeten a les pintures negres de Goya. 
Recomano visitar l'exposició amb el temps suficient per aturar-se davant de cada pintura. En cadascuna s'hi troba un llibre obert i despiatat de ficcions esfereïdorament reals.

Exposició oberta fins al 8 d'octubre.

07 de setembre 2017

ROSA VIRGILI, ART SENSE LÍMITS

Rosa Virgili. Foto: © D. Maya
L’art sempre flueix i quan s’enllaça
amb altres disciplines encara
flueix més. És una altra manera
de crear. Neix una nova proposa.
ROSA VIRGILI


Les pintures abstractes de Rosa Virgili Abelló (Reus, 1967) m'inspiren. Quan hi vaig contactar per convidar-la a formar part del projecte El vestit negre, no ens coneixíem personalment, tot i que havíem coincidit en la publicació 14 vermuts del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, de la qual la Rosa havia dissenyat la coberta.
Rosa Virgili té talent i la voluntat de ser i avançar tan lluny com es proposi. Pintures d'art figuratiu i abstracte, còmics i il·lustracions, portades de llibres, interrelació de la seva obra amb creacions d'altres disciplines, tallers de tot tipus de tècniques i per a tot tipus de públic... però, ¿qui és la Rosa Virgili que xucla la mirada de l'espectador sensible embriagant-lo de colors i formes?  

Li he demanat dades objectives, alhora que m'endinsava en quatre pintures seves i en feia una interpretació subjectiva —¿com podria ser altrament?— intentant entendre el  llenguatge i, doncs, desxifrar el missatge de cada composició. «La composició estructura l’obra —diu—, obliga l’espectador a fer un recorregut  visual pels elements que l’artista ha triat de manera que els dona una intenció.» Ara bé, a la disposició dels elements en l'espai i als contrastos de formes, de mides i de colors no hi arriba per atzar. En fa una recerca sobre el significat fins aconseguir un llenguatge propi.

La màquina de les reflexions.
Buscant el camí blau
81/100, 2014
Rosa Virgili s'inicia a la pintura de molt joveneta al taller del pintor impressionista Josep Montsalvatge, de Reus. «Que el límit sigui el cel», diu aquesta graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics per l’Escola Llotja i tècnica Superior en Administració de Sistemes Informàtics. La seva obra ha evolucionat de la figuració més clàssica cap a l'abstracció. Tot i així, mai ha abandonat la figuració i  continua treballant amb olis, però sobretot aquarel·les i tinta que és el que més s'ajusta a les seves exigències tècniques.

Tres núvols color rosa.
Contradicción
. 50/70. 2014
Creix contínuament com a creadora buscant noves oportunitats per créixer en expressivitat. Gratar, enganxar, collage, pintura...  fa recerca en tècniques fins i tot quan fa realisme. Explica que treballa els esbossos en petit sobre paper, amb retoladors i colors, i quan troba la manera de transmetre el missatge pretès fa una obra acabada en petit. Finalment, si li agrada la fa en gran. Tot i aquest sistema de treball metòdic, admet la contradicció en estat pur: «Res de racional, explosió total de colors. La irracionalitat però sense anarquia. L’ordre dintre del desordre.»

Il·lustració de Còmic Manga, 2009
Virgili confessa que li agrada més dibuixar que pintar i sempre ha continuat fent figuratiu. Té una llarga trajectòria en petits projectes de còmic i il·lustració —com el taller d’il·lustració al Centre Cívic Llevant de Reus— i impartint-ne classes, activitats que té previst de continuar en el temps lliure de la seva dedicació professional d'administrativa.
Creu en la trasversalitat de l'art. Avui, diu «l'art pot transmetre idees i denunciar injustícies». En aquest sentit,  va treballar la discriminació en un taller d’Art urbà al Casal Sant Josep de Reus, amb adolescents d'entre 11 i 15 anys, la majoria d'ètnia gitana i magrebins. «L’art apropa, ho vaig viure. És un llenguatge que no coneix fronteres ni nacions», diu.

Valora la transmissió del gust per l'art als infants. «Treballar amb infants —diu— és màgic. Són naturals i sense complexos. Una font inesgotable de fantasia que amb una mica de tècnica fan meravelles.»

No és la primera vegada que els seus quadres inspiren textos o s'hi connecten per mitjà de textos. En aquest aspecte cita la col·laboració amb l'escriptora Eva Jane i també la participació amb el Centre de Lectura de Reus en les il·lustracions del llibre Les ciutats del món.

Ha col·laborat en diversos projectes literaris,  com per exemple, dissenyant la coberta del llibre 14 vermuts (Arola editors, 2016), del col·lectiu Reusenques de Lletres i la  del llibre digital El vestit negre, de creació col·lectiva, 2017.

‘Nadie acallará nuestra voz’ 33/33 Fotografia digital, 2014.
Exposició a la Universitat Carlos III de Madrid
contra la Llei antiavortament, amb el col·lectiu
Generando arte, ara Empoderarte.
Els seus quadres han obtingut diversos premis i n'ha estat finalista de molts altres. Difon l'obra en marcs físics, exposicions i tallers, tot i que també valora internet com un aparador, una referència per a la difusió de l'art.  Ha exposat a Catalunya i a quasi tota Espanya.  A la resta d'Europa, l’experiència més satisfactòria a nivell professional ha estat la concurrència a l’Art Fair de Milà de la mà d’un galerista. Acaba de presentar obra a La Plata (Argentina) i a punt d'inaugurar (14 de setembre) una exposició col·lectiva  a la Casa degli Italiani, ambdues sota l'organització de l'Associació Internacional Artistes Sense Fonteres. 
Els treballs de Rosa Virgili ens continuaran emocionant per la singularitat del seu lirisme que ens invita al plaer estètic. Els anirem seguint de prop.

Llocs a la xarxa: 


QÜESTIONARI PROUST

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser?
—L’empatia.

B: Quina qualitat prefereix en una persona?
—La sinceritat.

C: Què valora més dels amics?
—Que em facin riure quan ho necessito i que m’escoltin quan cagui.

D: Quin és el seu defecte principal?
—L’exigència amb mi mateixa i amb els altres.

E: En què prefereix passar el temps?
—El temps lliure? Fent activitats: muntanya, ballar...

F: Quina seria la seva pitjor desgràcia
—Perdre la visió.

G: Què voldria ser?
—El que sóc. M’agrada com sóc.

H: Quins dons naturals li agradaria tenir?
—Una veu que em permetés cantar.

I: On voldria viure?
—Sóc eclèctica. Mentre no sigui una ciutat de més de 100.000 – 200.000 habitants... M’agrada molt Palma (Mallorca)

J: Quin color prefereix?
—El taronja.

K: Quina flor prefereix?
—Les gerberes.

L: Quin ocell prefereix?
—Les orenetes.

M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix?
—Ona.

N: Quin és el seu autor preferit?
—Ara mateix, Matilde Asensi.

O: Quin és el seu músic preferit?
—No sóc gens mitòmana. Però diré un músic: Louis Armstrong.

P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit?
—No segueixo ningú, la veritat, però diré una artista catalana, la Laura Iniesta.

Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit?
—La mare d’en Shin Chan.

R: Quin personatge històric valora més?
—Napoleó Bonaparte, un conqueridor nat.

S: Què detestes per sobre de tot?
—L’avorriment.

T: Com li agradaria morir?
—No hi penso. Com diu el senyor Punset: "No està demostrat que hagi de morir".

U: Quin és el seu lema?
—Ser feliç. Penso que és el meu estat natural.



06 de setembre 2017

TOT EL QUE SAPS DELS PREMIS LITERARIS I NO GOSES DIR


Còpies en paper no recuperables. ¿Qui es responsabilitza de les còpies? Fotocòpia del DNI/NIE i/o currículum. Llistes de treballs presentats

Sobre els drets d'autor. El premi és una publicació. Premis repartits en accèssits. Premis que comporten compromisos. Cessió de drets

Per correu postal, encara. Jurats no qualificats. Publicacions que no es difonen. Premis ex aequo. Finalistes sense premi. Premis que comporten compromisos. Concursos per fer clients 


http://www.nuvol.com/opinio/premis-literaris-un-altre-relat/

  



  
Premis o càstigs literaris? «Núvol. Diari digital de cultura en català», 7-XI-2016 
L'era digital i les bases. Del dret a la confidencialitat. Del jurat. Dels drets d'autor. Finalistes. Drets i obligacions del guardonat



 
Bases de concursos que demanen els originals per mitjans digitals

Desprotecció dels originals 



05 de setembre 2017

PREMIS LITERARIS I PLAGIS


«El plagi és una manca d'ètica i de respecte inexcusable.
Tanmateix, ja m'adono que aquí —i allà— s'aplaudeix més
la picaresca que no pas el rigor i la seriositat.»
FINA MASDÉU, filòloga

Aquest sisè article sobre l'actualització dels premis literaris catalans se centra en el plagi. Hi consigno i hi denuncio el redactat de les bases, la majoria de les quals no protegeixen adequadament els originals i hi apunto algunes eines per detectar el plagi en els textos presentats a concurs (vet aquí una altra raó que justifica que els treballs es puguin presentar per mitjans digitals).

En primer lloc, tot i admetre que és un tema complex anoto el que s'entén per plagi, si més no des que Anatole France, a finals del segle XIX, va argumentar el tema als articles 'Apologie pour le plagiat' (recollits a La vie littéraire, 4a sèrie, 1892): Les idees són un patrimoni comú que es recrea contínuament.  L'originalitat consisteix a dotar el text de trets que el diferenciïn completament del model inicial, transcendint-lo. Segons l'autor, plagia no només qui s'apodera de la literalitat, sinó de l'estructura o singularitat de l'obra aliena, estil inclòs i de les etapes del tema. «Mais quant à l’écrivain qui ne prend chez les autres que ce qui lui est convenable et profitable, et qui sait choisir, c’est un honnête homme».

¿Què en diuen les bases dels premis literaris?
Les bases de la majoria de premis literaris exigeixen a l’autor que garanteixi (sovint amb certificació escrita) que el text que presenta a concurs és original. És a dir, que no l’ha copiat de cap altre autor, al mateix temps que eximeixen l’organització de qualsevol responsabilitat de plagi. Es curen en salut. En canvi, les mateixes bases no ofereixen garanties en el sentit que tots els exemplars de l'original es preservaran convenientment, o bé que es destruiran (en la seva totalitat) després del veredicte. De fet, més val que es comprometin a destruir-los —¿cremats?, ¿estripats?, ¿fets serpentines a la màquina destructora de paper?— que no pas a reciclar-los, com diuen algunes bases, perquè al contenidor de paper o bé com a paper per fer notes queden desprotegits a l'abast de qualsevol.

Vegem-ne exemples:

Jocs Florals de Barcelona. (Vegeu si hi ha proporcionalitat entre el que exigeixen i el que ofereixen les bases segona i cinquena):
* Base segona: La presentació d’un treball implica la presumpció de la seva autoria. És responsabilitat de qui hagi presentat el poemari tota reclamació que pugui sorgir amb relació a la seva autoria.
A aquest efecte, l’Institut de Cutura es podrà dirigir contra aquesta persona en cas que, com a conseqüència del que preveuen aquestes bases, resulti reclamada l’autoria de l’obra.
L’Institut de Cultura de Barcelona podrà repercutir contra qui hagi presentat aquesta obra totes les quantitats que s’hagi vist obligat a satisfer amb motiu de reclamacions d’autoria. A més també es reserva el dret de reclamar els danys i perjudicis que s’hagin ocasionat a l'insitut per aquest fet.
* Base cinquena: No es retornaran els treballs presentats (6 exemplars). L'Institut de Cultura de Barcelona es compromet a la seva custòdia i posterior destrucció.»

Premis Ciutat d'Alzira, 2017:  «L’organització declina tota responsabilitat en cas que, accidentalment, se n’extravie alguna còpia. Transcorregut el termini establert per a recollir els originals no guardonats, es destruiran les obres no reclamades.»

Premis de Mallorca 2017: «El Consell ha de posar esment en la custòdia dels originals, encara que no se’n fa responsable de la pèrdua o el deteriorament.»

Enric Valor de narrativa juvenil, 2017: «Podran recollir-se, a partir de quinze dies de l’adjudicació, durant el termini de tres mesos. Després, seran reciclades.»

Certamen Francesc Candel 2017: «Les persones participants assumeixen l’autoria i originalitat de les seves obres i es comprometen a no presentar materials que no tinguin drets d’ús degudament acreditats. L’organització no es fa responsable de l’ús inadequat dels drets de la propietat intel·lectual dels autors i autores de les obres.
Les persones participants garanteixen, amb total indemnitat per a l’entitat convocant d’aquest premi, el caràcter ineèdit en tot el món de l’obra presentada i la titularitat en exclusiva sense cap càrrega ni limitació de tots els drets d’explotació sobre l’obra.»

Premi Marta de Mont Marçal, 2018: «Transcorreguts noranta dies, es destruiran. L’organització quedarà exempta de qualsevol responsabilitat sobre aquests originals.»

Hi ha bases de premis que preveuen quedar-se —desconec amb quin dret secret i amb quina destinació— una còpia dels treballs presentats, i per tant inèdits, com ara: poesia de Vallgorguina, premi Arnau de Palomar, de Riudoms, Baix Camp i Premi Soler Estruch, de Castelló, Ribera Alta... O bé que, si no es retiren els originals en el termini establert, en faran ús (quin?) com per exemple l'Ajuntament de Puçol: «farà l'ús que crega convenient de les obres no retirades en un termini de dos mesos».

La responsabilitat del concursant
Els escriptors adopten models preestablers, no creen del no res. Començant per la manipulació de la matèria primera: la llengua; continuant pels temes, que són universals i la influència de tot el pòsit de lectures. En l'actualitat, tot i ser un tema recurrent, l'originalitat ha perdut valor emparant-se en el fet que tot ha estat dit, afegit a la facilitat que la xarxa ofereix per copiar textos d'altri i adoptar-los —fraudulentament— com a propis, amb immunitat.
Per tant, el concursant de premis literaris, per molt que hagi enregistrat la seva obra al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya i per molt que signi una certificació d'originalitat, pot incórrer en tota la gamma de plagis que apuntava Anatole France, disfressats d'homenatge i d'intertextualitat (no declarada). Aquest risc de frau hi és, altrament els convocants de premis no serien tan estrictes i reiteratius en aquest punt a l'hora de redactar les bases.

La desprotecció dels originals inèdits
Ja sabem que no tots els originals en suport paper que han estat confiats als membres del jurat per llegir-los i valorar-los en relació amb la resta de treballs es retornen als convocants per tal que siguin destruïts. Doncs, bé, si no és clar com es destrueixen els originals de paper, és del tot obscur saber què en fan els membres del jurat amb els originals que no retornen.
El cas és que poden no retornar els treballs inèdits per motius diversos: perquè els convocants un cop publicitat el veredicte i acomplerta la festa es desentenen del concurs fins a l'any següent; perquè el membre del jurat és d'una ciutat diferent de l'entitat o editorial convocant i això comporta —si no els retorna personalment— despeses de missatgeria; o perquè, inadequadament, hi ha fet anotacions de lectura o s'ha invalidat la coberta amb etiquetes, números d'ordre i altres inscripcions inherents al premi.
Confiem en l'honestedat generalitzada i suposem que a un membre del jurat, que també és escriptor, el va impressionar algun aspecte de la lectura d'un original —inèdit, ja sigui en suport paper o digital— i, honnête homme, en posar-se a escriure, el desenvolupa de cap i de nou. Tornaríem al començament: només el concursant, si arriba a llegir-ne la publicació resultant, hi trobarà coincidències (que, si estan ben transformades, no podrà demostrar).

La xarxa ofereix múltiples recursos
per descobrir plagis, però, tot i així,
només es detectaran els que siguin literals.



04 de setembre 2017

«CORNABOU» SUPLEMENT D'ESTIU 2017


Andreu Sotorra radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil al  Suplement de «Cornabou. Revista de literatura infantil i juvenil». Vegeu-hi les darreres novetats literàries i articles d'actualitat: 

* Exposició Lèxic familiar, de Paula Rego
* Tots els infants neixen artistes. Audioguia del Museu Picasso de Barcelona, adreçada a infants.
* El Parlament de Catalunya aprova una moció sobre el llibre i els creadors i el foment de la biblioteca personal
* 2017 Tres noves associacions catalanes relacionades amb la literatura



Trobareu en aquest enllaç tots els suplements trimestrals de «Cornabou»


01 de setembre 2017

¿QUI ÉS LA MUSA DE LA FRESCOR?

http://bit.ly/2eK5UDR
Cliqueu la imatge per llegir
La musa de la frescor
La pregunta del títol d'aquest apunt no és retòrica. Catorze escriptors han interpretat el quadre 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1952) des de catorze sensibilitats diferents. Llegint els textos que n'han sorgit es veu que per a cadascun  dels autors la musa és un personatge singular, fantàstic o real.
Presentem ara en suport digital el recull de textos
 i n'expliquem el recorregut creatiu.



A finals de juny, la pintura 'La musa de la frescor', de Marc Pérez Oliván, em va inspirar una prosa poètica que vaig publicar al blog de creació «Punt i a cap». Era la pintura seva número dotze que m'inspirava paraules. Hi deia que la musa escampava granets menudíssims de calamarsa —en realitat, matèria esmicolada de tants somnis que es refan a cada albada— a una platja deserta (o, directament, al desert del país on va néixer l'autor de la pintura).
S'hi va afegir la filòloga Carme Andrade, amb una prosa bellíssima on replicava que el que escampava la musa eren «somnis humits de la bella de la piga a la galta, fonts segrestades a les pluges dels segles.» I, tot seguit, s'hi afegia la filòloga Fina Masdéu en simbiosi amb els elements per mitjà d'una prosa epidèrmica, sensual. I ja hi vam ser.

La imaginació va córrer a posar paraules a la imatge. I s'hi van apuntar, per aquest ordre: la Farners Casas Fontcuberta, aviant llavors de gramínies des de Verdú; l'Anabel Sáiz, fent volar amb l'alè un niu de fulles de menta des de Vila-seca; la Ció Munté, que veia a l'horitzó un infinit d'esperança des de Reus; la Teresa Duch, que es volia treure de damunt la inspiració des de Tarragona; el Josep Masanés, que presentava les seves muses de carn i ossos des de Sant Lluís, a Menorca; ambdues des de Barcelona, la Mònica de Dalmau Mommertz recomanava la disfressa com a refugi, mentre la M. Pilar Cabrerizo feia surar pólvores d'amor sobre uns amants i, des de Tarragona, la Conxita Jiménez feia serpentejar una espiral de llunes en l'aire.

Anàvem penjant els textos a les xarxes socials així que els anàvem escrivint i ens vantàvem de la contribució que suposàvem que havíem fet a la calor poc rigorosa d'aquest estiu.

De sobte, a les cinc de la tarda del dia disset d'agost, el terror ens va paralitzar les paraules i la Farners Casas Fontcuberta ens va recordar l'endemà mateix que «no podem permetre que la nostra memòria creï espais en blanc ni esborri lletres. No ens podem concedir llicència per oblidar. I com sempre, asserenar-nos, respirar a fons i tornar a començar».

Qui primer va reaccionar va ser el Pep Macaya des d'Ulldemolins. La seva musa ens deixava la fragància d'una carícia. No li havia traspassat el neguit a l'escriptura.  I tampoc, a les proses ben arrodonides que  inspirava tot seguit a la Victòria Rodrigo i a l'Eduard López, des de Reus. Com si s'ho haguessin parlat, la Victòria confessava haver vist la musa que sortia d'escena vestida de rajos de frescor i l'Eduard ens demuntava la parada als altres tretze inspirats: la suposada musa no era un ésser fantàstic, era la model del pintor!
Catorze textos en total d'un alt nivell de resolució tant de fons com de forma. Catorze lectures particulars  de la mateixa obra d'art. Però, esclar, la recerca continua oberta: ¿Qui és realment la musa de la frescor?



Tothom qui visiti la Mostra d'Arts Visuals MONTBRIART, a Montbrió del Camp —2 i 3 de setembre— podrà llegir els textos en suport paper a l'exposició que presenta el Marc A. Pérez Oliván.
(Entrada de la casa modernista del carrer de la Riera, 18)


VUITÈ ANIVERSARI


Avui fa vuit anys que vaig començar aquest blog dietari. ¿Què m'empeny a continuar-lo? La resposta és —en part— a la llista d'entrades que encapçala aquest apunt. No obstant, hi ha —sobretot— la voluntat de comunicació des de la meva quotidianitat, de desplegar arguments per al debat, de difondre projectes individuals i col·lectius d'aquells que crec que es mereixen sinergies.  Per tant, renovo les intencions i les estratègies per aprendre i créixer en el que sóc i no malbaratar res.  Peti qui peti. Continuem...

SETÈ ANIVERSARI
SISÈ ANIVERSARI
CINQUÈ ANIVERSARI
QUART ANIVERSARI
TERCER ANIVERSARI