19 de novembre 2019

CALENDARI 2020 DE FINA VECIANA


Si el voleu adquirir, contacteu amb l'autora:

La Fina Veciana és una artista generadora d'idees per fer assequibles les seves creacions, per aconseguir que el seu art formi part de la vida de cada dia de moltes persones. No és l'estratègia de màrketing el que em sedueix és, sobretot, l'esclat d'imaginació i d'il·lusió encomanadissa amb què l'artista dissenya cada pla d'acció per difondre la seva obra.

Ara presenta el Calendari 2020, un projecte en el qual hem participat en l'elecció d'imatges molts intagràmers. Per a les 12 imatges, una per cada mes de l'any, va oferir cada dia a la nostra consideració tres obres seves procedents de les 365 pintures del 'Quadern de l'Emili', per tal que triéssim les que ens agradaven. El resultat és d'una qualitat memorable. Per les pintures i per la reproducció. No en va les ha imprès una de les millors impremtes del país: Arts Gràfiques Rabassa, de Reus. És d'aquells calendaris que un cop passat l'any ningú llença, és més, a mesura que girem fulls pensem a emmarcar-nos les obres. Suposo que l'autora ja hi compta!

També podeu adquirir el calendari 
a les següents botigues de Reus:

Fabiana del Árbol. C/ Sant Elies, 39
Bat a Bat botiga. C/ de les Galanes, 8
Tomàs Barberà. Plaça del Mercadal, 1
El Pinxo li va dir al Ganxo. Camí de Riudoms, 6
Atxavara. C/ Carnisseries Velles, 5
Llibreria Gaudí. C/ de la Galera, 12




18 de novembre 2019

LA REUSENCA LORENA SANTIAGO, AL SOHO CAIXABANC DE MÀLAGA

 

La ballarina i actriu Lorena Santiago Aran (Reus, 1992) actua a l'espectacle de gran format A chorus line, al «Teatre Soho CaixaBank» de Màlaga promogut per l'actor Antonio Banderas, sota la direcció artística de Lluís Pasqual. L'espectacle es podrà veure el febrer al Teatre Tívolí de Barcelona. 
La Lorena va començar a l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, va continuar la formació en diversos centres de Barcelona, dels quals destaca l'escola d'arts escèniques de Coco Comín. Als 19 anys va començar a actuar a Port Aventura i l'any 2017 va ser la imatge de l'edició del Gantxet Pintxo de primavera, en ocasió de l'Any Roseta Mauri.




17 de novembre 2019

MAGDALENA OLIVÉ ADELL, IN MEMORIAM

Magdalena Olivé Adell
Duesaigües, 1927-Argentona 2019
Ha mort a Argentona, la Magdalena Olivé Adell, filla de Duesaigües. No recordo l'any que vaig conèixer la Magdalena, però possiblement devia ser el 1976, el primer que passàvem l'estiu al refugi de la Vinyeta de Duesaigües. Les dues vivíem a Reus i a casa nostra ja havíem tingut tractes professionals amb el seu marit. Ens va presentar la Montserrat, la seva germana petita, a la botiga de cal Rofes, el dia que les dues celebràvem el sant (22 de juliol).  Des d'aleshores vam anar travant complicitats i afecte i no hi havia estiu que no entrés a saludar-la a casa seva i ens posàvem al dia de l'any que acabàvem de passar. 
Amb altres dones de la seva generació ens havíen trobat algunes tardes a conversar, a parlar de la vida, fins que el sol declinava. Aquí és on la vaig conèixer realment, perquè les converses van anar més enllà de preguntar-nos per la família. La Magdalena era una dona discreta, amiga del sentit comú, quan alguna cosa no li agradava o no quadrava amb el que ella tenia per correcte,  mirava l'interlocutor de través i, deia la seva sense cridar, sense imposar-se. La seva actitud serena i tendra feia que l'escoltessis, que volguessis prendre nota del que deia. Per sobre de tot, estimava els seus i omplien els pensaments patidors per tot allò que pogués assetjar-los en el viure diari.   Però, al mateix temps, fos el que fos que succeís en l'àmbit privat o en el col·lectiu, acceptava els fets amb la resignació que comporta haver pensat que podia passar el pitjor i, alhora, amb una extraordinaria força renovada per continuar endavant. 
Moltes gràcies, Magdalena, per tot el que he après de tu i per l'enteresa amb què has encarat els darrers anys. Saber anar-se'n potser també es pot aprendre.

16 de novembre 2019

SÈRIE 'EL MUNDO EN LLAMAS'

World on fFre. Dir: Adam Smith i Peter Browker

En l'escenari de caos i terror del començament de la II Guerra Mundial, la sèrie World on Fire /El mundo en Llamas (Movistar), ens endinsa en diverses històries personals i mostra com van sobreviure a les conseqüències del conflicte. A través de persones anònimes, recrea diversos episodis bèl·lics: l'assetjament de Varsòvia, la batalla de Dunkerque i la caiguda de París. Protagonisme coral per a personatges procedents de la gran Bretanya, Polònia, França, Alemanys i Estats Units. La sèrie inclou localitzacions molt diverses com ara Praga, Manchester, Londres, París o Bertín. Un guió precís i ben construït i una factura visual impecable per aquesta producció de la BBC que s'acaba d'estrenar. La primera temporada consta de set capítols. S'està enregistrant la segona temporada.

14 de novembre 2019

'BOMBES DE LLAVORS', ARMES PACÍFIQUES

https://bit.ly/36yJNt2

Article publicat a «Reus Digital», 4-XI-2019

La literatura i l'art en general sempre estan en relació amb la societat del seu temps. No són mai innocents, no són mai neutrals. Els creadors són éssers pensants, que plasmen una determinada imatge del món o n'imaginen de nous, que obren portes i escletxes mentals per comprendre la realitat. «Obro els ulls, veig la cara de l'instant», diu Gabriel Ferrater. El poeta veu la cara de l'instant, l'interpreta, li dona forma tècnica i el transmet a uns receptors que en descodificaran el sistema lingüístic, i en construiran el sentit.

En aquesta època inquietant de vulneració de drets, de repressió, de censura   —avui, Brossa seria censurat; a la Trinca li posarien una querella; Raimon no podria dir 'no' per les places— l'art i la literatura tenen més sentit que mai, potser com a sopluig de la inclemència ambiental, però també perquè, sigui quin sigui l'estil, conviden a fer una reflexió activa i desvetllen preguntes en el receptor. És possible que avui busquem en l'art un confort estètic, que canti el benestar, i hi trobem, també, el compromís ètic.

Aquest comentari d'entrada ve suggerit per l'edició digital de Bombes de llavors [https://bit.ly/33h0wiR], un treball que gira entorn de la idea d'esperança activa. Consta de 20 proses poètiques que m'han inspirat 20 obres d'art de vuit artistes reusencs o vinculats a la ciutat: Carme Andrade, Teresa LlorachJosep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Vint obres plenes de preguntes que no m'han deixat de petja fins que les he formulades amb paraules, durant els darrers tres anys. Un oxímoron per títol del recull: 'bomba' ens remet a destrucció i 'llavor', al tresor de la vida latent. La combinació és explosiva a favor de l'esperança activa, tant individual com col·lectiva:
El terreny està preparat i les llavors colgades
a punt per germinar a la primera gota.
¿Esperarem estoicament que plogui?

En sentit literal,  les bombes de llavors són una iniciativa popular de reforestació de terrenys erms que consisteix a llançar boles de fang sec amb una llavor a dins, en camps perduts. Prenem com a referent aquesta arma pacífica (un altre oxímoron, encunyat per Mònica de Dalmau, prologuista del llibre), l'emprem en sentit figurat: eclosió de paraules i imatges que, fusionades, sacsegen,  obren interrogants,  fan reflexionar. I que, en difondre-les, arrelen en més persones, que comporten noves interpretacions. Es compleix d'aquesta manera la màxima d'Umberto Eco que diu que tota obra d'art és una màquina concebuda per produir interpretacions, de tal manera que en cada nova lectura, versió o glossa, s'hi acumulen capes i més capes de significat.

Els creadors de Bombes de llavors som pioners a publicar en suport digital, i alhora a presentar els treballs connectats a altres disciplines artístiques. Difícilment oblidarà l'experiència qui hagi viscut la performance de presentació del llibre d'autoria col·lectiva El vestit negre (Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus, 2017) i del projecte de Fina Veciana Estimo la dona que soc #mestimo (Montbriat, Montbrió del Camp, 2018).

Bombes de llavors també tindrà una presentació no convencional, que consistirà a fer del llibre una translació visual i oral en un espai real, pròximament (28 de novembre, a les 19:30 h) al Centre d'Art Cal Massó. Imatges i paraules en diàleg, fructificaran en una acció artística imaginativa, poètica: la projecció de les obres, les paraules fetes música en la veu de les rapsodes, els subratllats sonors, la força dels silencis, el moviment dels cossos, els tatuatges efímers, la reproducció de sons naturals... un desplegament multidisciplinari per crear una atmosfera en connexió amb tothom qui vulgui viure en directe la transversalitat de l'art. Amb l'esperança com a espina dorsal que uneix les parts i les diferents sensibilitats. Hi sereu molt benvinguts.



12 de novembre 2019

MUSICAL 'UNA HABITACIÓ BUIDA', AL MALDÀ

Una habitació buida, de Marc Artigau i Clara Peya
El Maldà, Barcelona
Musical de gènere fantàstic, text i  lletres de Marc Artigau, música de Clara Peya. ¿Què és l'habitació buida? Un espai fora de temps i d'espai,  gestionat per Ciceró, un personatge robotitzat. (l'actor Eric Oloz, impressionant presència escènica) Qui hi entra, si vol, es retroba amb el passat (real o hipotètic) i s'hi generen les experiències que l'usuari necessita.  No necessàriament reals. Una narradora (l'actriu i cantant Clara Pueyo, dúctil)  presenta tres històries i acompanya els protagonistes en el seu trajecte i hi interactua. Un conjunt interpretatiu de qualitat, excel·lent integració dels dialegs, de les peces musicals i dels moviments coreogràfics. Agraïm la interpretació en directe al piano de Miquel González. Bravo, Miquel Tejada, per la direcció musical, i Joan Maria Segura, per la direcció escènica.  9/10





11 de novembre 2019

'EL MERCADER DE VENÈCIA', A LA VERSUS GLÒRIES

El Mercader de Venècia.Autor: W. Shakespeare.
Versió: Konrad Zschiendrich. Traducció: Miquel Desclot. 
Dir.: Konrad Zschiendrich i Mingo Ràfols. Sala Versus Glòries
L'obra El Mercader de Venècia. L'inici del capitalisme, a la Sala Versus Glòria, en un muntatge auster, de format petit on brilla la paraula. Brillaria també en un gran espai, amb embolcalls visuals que no li calen. Brillaria arreu. Un privilegi sentir-la en la traducció de Miquel Desclot i dita amb la força interpretativa de l'actriu Mercè Managuerra (interpretant el jueu Shylock), que va guanyar la temporada passada el premi Margarida Xirgu per aquest treball. Shylock, humiliat per constants invectives antisemites, es venja amb una clàusula al  préstec de tres mil ducats que li demana el mercader Antonio: si no pot tornar el deute al termini fixat, haurà de donar-li una lliura de la seva carn (sense cap altre ingredient!). La resta de repartiment resol amb nota alta cada paper: Pòrcia (l'actriu Sílvia Forns), Basanio (Damià Plensa) i el mercader Antonio (Àlvar Triay). Una joia publicada el 1600. ¿Qui ho diria? 10/10


10 de novembre 2019

'PAISAJES PARA NO COLOREAR', AL TEATRE LLIURE


«Paisajes para no colorear». Dramatúrgia: Carolina de la Maza i Marco Layera, basada en més de 100 testimonis d'adolescents xilenes. Direcció: Marco Layera. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, nou joves actrius xilenes expliquen la violència patriarcal que s'exerceix sobre les noies i sobre les dones amb el suport de les lleis de l'estat. Algunes adolescents presenten el seu propi testimoni, i d'altres es posen a la pell d'un centenar de noies que han patit violència patriarcal a casa, en institucions o bé no són respectades per la llei.  És un espectacle visualment colorista, però amb el sentit descarnat d'aquestes veus adolescents no es poden acolorir els embarassos no desitjats, les violacions, els maltractes, les agressions, l'assetjament de qui és diferent. A Xile també es vulneren els drets humans. El muntage dibuixa un paisatge en blanc i negre que respira veritat. 9/10






09 de novembre 2019

'EL PARE DE LA NÚVIA', AL TEATRE CONDAL

El pare de la núvia. Autors: Joel Joan i Hèctor Claramunt.
Direcció: Joel Joan. Teatre Condal, Barcelona
Un cop vista la comèdia El pare de la núviaprotagonitzada per Joan Pera, no la podré imaginar a les mans de cap altre actor. Gran, gran Joan Pera. S'hi sent bé en aquest registre d'embolica que fa fort i hi fa sentir bé el públic fidel, encara que la trama no brilli per singular. Tant és. És una obra ben seqüenciada, ben interpretada, ben resolta visualment. Joan Pera fa i desfà dins de l'escenari, i també quan s'adreça al públic com a narrador. Menció especial per a l'actor Pep Sais, secretari de l'empresa de galetes familiar, el personatge del qual no ens ha sorprès gaire el gir que fa en el desenllaç, i Marc Rius, brillant sobretot en el personatge del rocker penques, exnuvi de la filla casadora. La resta d'intèrprets, àgils i efectius en els seus papers. Un comèdia on guanya el benintencionat. Ai. 8/10





08 de novembre 2019

'JUGUEM A LA VERITAT', AL TGB

Juguem a la veritat. Autor: Eric Assous. Trad: Iraida Sardà
Direcció: Ricard Borràs. Teatre Gaudí Barcelona
El dramaturg Eric Assous (Tunis, Tunísia, 1953) ha construït una comèdia amb format de trencaclosques, sense portes que s'obren i es tanquen.  Els protagonistes són un matrimoni de llarg recorregut i un amic comú de la parella. Parlen amb sobreentesos que els espectadors hem d'anar aplegant i fer-los encaixar. El conflicte s'enceta quan la dona vol aclarir les infidelitats del marit. I el marit, les de l'esposa. Tenen la intenció de sincerar-se per fer cau i net. Els dos, asseguren, que no han tingut amants coneguts per l'altre. Ho remarquen massa i fem bé de no refiar-nos-en. Un moment o altre arribaran les bufetades. Bravo, per als veterans intèrprets Iraida Sardà, Lolo Herrero i Màrius Hernàndez. 8/10





05 de novembre 2019

'RITA', A LA SALA BECKETT

Rita. Autoria i direcció: Marta Buchaca.
Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona

La dramaturga Marta Buchaca va rebre el premi Frederic Roda per l'obra Rita, que hem vist, dirigit per l'autora, a la Sala Beckett. Un treball ben construït en forma de situacions, que l'actor David Bagés i l'actriu Anna Moliner fan creïble amb nota alta el fill i la filla d'una dona afectada d'Alzheimer, ingressada en una residència, en estat vegetatiu. El fill es planteja l'eutanàsia enmig de records que porten els objectes polsosos que habiten les golfes de la casa familiar. En parel·lel, una gossa (que es diu Rita, com la mare) que el fill té en molta estima, ha de ser sacrificada. Tot fa pensar que li dol més la mort de la Rita que no pas la que li produiria la mare. La filla és metgessa, no és partidaria de fer res per tal d'avançar una mort digna a la mare. Un bon duel en un i altre sentit. Recursos per a la reflexió. 8/10




04 de novembre 2019

'VIEJO AMIGO CICERÓN', AL TEATRE ROMEA

Viejo amigo Cicerón. Autor: Ernesto Caballero.
Direcció: Mario gas. Teatre Romea, Barcelona
«L'espasa o la toga» ¿Us sona? Forma part del discurs polític de l'orador de l'antiga Roma, Marc Tul·li Ciceró (interpretat per Josep Maria Pou), en el marc de la biblioteca d'una universitat, dialogant amb dos joves estudiosos del personatge (a càrrec de Bernat Quintana i Miranda Gas), investits d'esclau Tiró i de Túl·lia, filla del polític. Ciceró manté amb coherència les seves convicions, fins i tot en circumstàncies adverses. Assassinat per soldats del cèsar Mar Aureli, en van exposar el cap i les mans per humiliar els seus seguidors més enllà de la l'execució. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

03 de novembre 2019

'LA DONA DEL 600', AL TEATRE GOYA

La dona del 600. Autoria i direcció: Pere Riera.
Teatre Goya, Barcelona
El dramaturg i director Pere Riera presenta una comèdia de costums molt actual. El Tomàs, un home gran que viu sol, ha construït peça a peça un cotxe 600 al menjador de casa seva, imitant el que conduïa la seva esposa difunta. Quan ho descobreixen les filles, que fa mesos que no han visitat el pare perquè viuen estressades per motius diversos, es destapen en cadena uns quants secrets de família. L'obra està molt ben resolta, encara que el final no sorprèn. Uns intèrprets d'excepció la fan versemblant: Jordi Banacolocha (pare), Mercè Sampietro (mare, la dona del 600), Rosa Vila (filla gran, funcionària), Àngels Gonyalons (filla petita, metgessa en projectes solidaris arreu del món), Pep Planas (exmarit de la filla funcionària).  Una comèdia on es riu, però amb moderació perquè, a l'entorn d'aquest 600 que omple gran espai de l'escenari, hi ha una reflexió sobre la llibertat individual i sobre les dificultats que tenim els humans per assimilar la pèrdua d'una persona estimada.  9/10


02 de novembre 2019

EMEMEM, L'ART REPARADOR

Barcelona, mosaic d'Ememem. © Kevin A.
Ememem és un artista urbà que repara voreres malmeses amb les seves obres. Reomple els solcs, allisa els materials i hi incrusta peces ceràmiques que són, diu:  «portes al país de les meravelles».

Ara acaba de fer una intervenció artística en un tram de la vorera de la plaça d’Urquinaona, cantonada amb el carrer de Fontanella. Un mosaic amb rajoles de colors al lloc on la nit de les protestes del 18 d'octubre es van arrencar llambordes. Enmig del mosaic hi ha una peça on llegim «Aquí yace un bache 2017-2019» i en una cantonada, la signatura de l'artista. És un treball d'acabats artesans que actua de suport visual per a la memòria.  No s'ha de malmetre.

Per saber-ne més:


01 de novembre 2019

'LA MORT I LA PRIMAVERA' DE RODOREDA, AL TNC

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.
Adaptació i direcció:  Joan Ollé. Teatre Nacional de Catalunya
© May Circus
Vaig llegir per primer cop La mort i la primavera de Mercè Rodoreda en l'edició de 1986 i em va deixar un regust agre, per haver-me perdut entre paraules —"una novel·la són paraules"— i no haver-ne entès el sentit del conjunt (de fet, tants en parlen, com tants arguments troben. Vegeu-ho). Per a mi ha continuat hermètica, tot i tornar-hi repetidament i extreure'n fragments per dictar als meus alumnes. Ara Joan Ollé s'ha enfrontat al text críptic i s'ha arriscat a fer-ne una versió teatral. I he pensat que potser, ara, sí, que hi sabria veure la grandiositat de la poesia cruel de la novel·la que diuen que és «l'obra mestra, testament literari» de l'autora. Però, la il·lusió s'ha esvaït a la primera frase, que l'actor ha arrencat sense entonació, amb el final fonèticament desfibrat, inintel·ligible. La resta només l'ha millorada l'actriu Rosa Renom, en el paper de la narradora.  N'he sortit tal com hi he entrat. 6/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

22 d’octubre 2019

'EL TEMPS QUE NO TINDREM', AL MALDÀ

El temps que no tindrem. Llibret i direcció: Alícia Serrat.
Música: Dani Campos. El Maldà, Barcelona
Musical de petit format que es basa en l'amor entre mare i fill. El muntatge s'estructura com una novel·la en capítols. La narració arrenca des del bressol del fill passant pels diferents estadis vitals tant del fill com de la mare, que el protegeix des de la incertesa. Bravo, Mariona Castillo i Eloi Gómez, intèrprets amb sòlida qualitat vocal i talent que es mostren aquí en tota la seva plenitud. 8/10 


21 d’octubre 2019

LA CARBONERIA, DARRERS DIES

La Carboneria, 2019
Aviat s'enderrocarà per dins la casa Tarragó de Barcelona (C/ Urgell, 30), l'edifici més antic del districte de l'Eixample, al barri de sant Antoni,  del 1864, que va signar el mestre d'obres Antoni Valls i Galí. L'edifici és conegut com la Carboneria, pel magatzem i venda de carbó que hi va haver als baixos fins als anys cinquanta.
És una construcció atípica. No té la configuració d’un edifici entre mitgeres —com és habitual a l’Eixample— sinó que és un edifici obert als quatre vents. Presenta quatre façanes, la que dona al carrer Urgell està composta per finestres balcó mentre que les altres tres estan resoltes amb arcuacions. 

La Carboneria, 2013
El 2013 uns artistes grafiters penjats amb cordes i lligats amb arnesos van pintar un globus aerostàtic, amb la cistella feta de draps, al balcó del primer pis, al voltant del qual i com a ornamentació hi van incloure referents anarquistes i de l'univers fantàstic.

La Carboneria, 2009
L'edifici Tarragó forma part del patrimoni de Barcelona, segons la modificació (27/11/2015) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Gràcies al treball de l'arquitecte Enric Granell, professor d'Història de l'Arquitectura de Etsab - Universitat Politècnica de Catalunya, per mitjà d'aquest pla es protegeixen les façanes originals i la configuració exterior de l'edifici.
La casa Tarragó és més popular per les okupacions reiterades i pels espectaculars grafits de la façana que no pas pel valor patrimonial de la seva antiguitat.

20 d’octubre 2019

'UNA ALTRA NIT', AL MALDÀ

Una altra nit, Autors: Bàrbara Roig i Pau Ferran.
Direcció: Pau Ferran. El Maldà. Foto: © Alba Mariné
Produït per la Sala Trono de Tarragona, el muntatge Una altra nit mostra amb objectes la importància del paisatge (i la pèrdua de la terra) en la vida de les persones. Conforma 'lu nostru', com diuen els reusencs Bàrbara Roig i Pau Ferran, autors i  intèrprets de l'obra. 
Per la construcció del complex del parc d'atraccions Port Aventura, els avis van patir expropiacions forçoses dels seus camps de conreu o dels masos a tocar del mar. Uns camps a tocar de la petroquímica que uns anys abans ja van marcar-los per sempre. L'obra comença amb aquesta pèrdua i acaba amb el so de festa, amb l'esclat dels masclets de la Tronada a la plaça del Mercadal de Reus. Una obra calidoscòpica i didàctica, amb material sensible pel fet que és autobiogràfic o patrimonial: avellanes, vermut, sifó de la desapareguda firma Cogul, patates fregides Laurie, tortell de cal Padreny, estris domèstics... Cada objecte un símbol d'un món tendre al llindar de desaparèixer tal com els van conèixer, i que els autors preserven i acaronen per a la seva memòria i per a la dels espectadors. Aquest fons patrimonial es presenta amb la forma de la Nit (1969), del dramaturg Harold Pinter, on una parella gran fa balanç de records manipulant referents que només coneixen ells. 8/10





19 d’octubre 2019

'#LIFESPOILER', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

#Lifespoiler». Autoria i direcció: Marc Angelet i Alejo Levis.
Sala Versus Glòries, Barcelona
Els personatges del muntatge #Lifespoiler ja saben que els passarà en els propers anys. Les protagonistes viuran una història d'amor encara que res ho faci pensar en el moment present. ¿Quin interès té la vida si ja saps què et passarà demà, si saps qui coneixeràs i com acabarà la relació i la teva pròpia existència? Adaptar-se a conviure amb aquesta informació vital no seria fàcil.  I, esclar, ¿qui no voldria variar-ne el recorregut, encara que només sigui per sentir que té alguna cosa a dir sobre el seu futur? L'assumpte, ja es veu, portaria molta feina als psiquiatres. 7/10

18 d’octubre 2019

'FAULA DE L'ARANYA I LA LLUERNA' A LA REVISTA NW REUS

El vol d'un mosquit torba tant 
com la proximitat d'un tro.
JULES RENARD. Pèl roig

El relat breu Faula de l'aranya i la lluerna és una ficció protagonitzada per dos aràcnids i un insecte que pacten una col·laboració que els beneficia mútuament. No hi falta la conclusió moral, que podria ser l'inici d'una societat capitalista en la comunitat del ram.
L'ha il·lustrat Albert Asensio (Horta de Sant Joan, 1974), il·lustrador i dissenyador gràfic de llarga trajectòria en publicitat i en àlbums il·lustrats per a infants i llibres per a adults.
Publicat a la Revista «NW Reus» (octubre 2019, núm. 86: 43-45), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.

Quan va acabar la condemna prescrita pel tribunal, l'aranya es va incorporar a la vida normal. Era una aranya rehabilitada. Estava decidida a no robar mai més cap mosquit. Si no en caçava, els demanaria a les veïnes o als magistrats que la van jutjar. Segons van dir al judici, si necessitava menjar i en demanava educadament, els seus congèneres n'hi donarien de bon grat. 
LENA PAÜLS. Faula de l'aranya i la lluerna, fragment


16 d’octubre 2019

«CANAL REUS TV»: ENTREVISTA SOBRE 'BOMBES DE LLAVORS

Vídeo de l'entrevista:


Al programa 'Va com va' de Canal Reus TV, que dirigeix i presenta Marta Ferré, m'entrevisten a propòsit del projecte artisticoliterari Bombes de llavors, en la secció 'Entre pinzells' que condueix Fina Veciana, coautora del llibre digital i directora de la performance de presentació.
En una banda de la pantalla s'hi ha vist el booktrailer del llibre digital, amb les vint obres d'art i un fragment de cada prosa poètica.
S'ha emès el 16 d'octubre, en diferents horaris.

15 d’octubre 2019

'ABANS QUE ES FACI FOSC', A L'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

Abans que es faci fosc, de Hattie Naylor.  Trad: Neus Bonilla 
i Carme Camacho. Direcció: Pep Pla. Espai Lliure Montjuïc
Monòleg d'una astrònoma que perd la visió progressivament i no vol admetre que la seva vida està canviant i s'hi ha d'adaptar. I, sobretot, hauria d'acceptar ajuda. Jugant amb la seva filla o bé en conferència, la protagonista mostra imatges de l'espai sideral visible i fa adonar que les estrelles són a anys llum de distància i, tot i així, l'ull humà en copsa punts brillants. Mentrestant, el seu univers es va enfosquint i la fa cada cop més vulnerable. Al muntatge, brilla l'actriu Míriam Iscla, embolcadada de projeccions espectaculars, de veus en off (de la filla, del metge...), manipulant utillatge poètic, carregat de simbologia, sobre una plataforma giratòria. Un delicat viatge per les emocions. 8/10





14 d’octubre 2019

AJORNADA LA PRESENTACIÓ DE 'BOMBES DE LLAVORS'


Benvolguts, benvolgudes,
A causa de la situació excepcional que viu el país arran de la sentència feta pública, la presentació del llibre digital 'Bombes de llavors', que teníem prevista per al dijous 17 d'octubre al Centre d'Art Cal Massó, queda AJORNADA per dignitat i en solidaritat amb els presos polítics catalans.

Tan aviat com sapiguem la nova data de la presentació us la comunicarem.

Gràcies pel vostre interès.

13 d’octubre 2019

'LA RAMBLA DE LES FLORISTES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La Rambla de les Floristes, de Josep M. de Sagarra.
Direcció: Jordi Prat i Coll. Sala Gran, TNC.

El director Jordi Prat ha recuperat La Rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra, estrenada el 1935, l'acció de la qual l'autor va situar a l'últim terç del segle XIX, quan es fon l'Antic Règim amb la Revolució del 1868, que provoca la caiguda de la regent Isabel II, amb el general reusenc Joan Prim al capdavant de la sublevació. Hi ha clàssics que es poden actualitzar i n'hi ha que no. La Rambla de les floristes, per molt de bellugueix de figurants i subtils accions complementàries, és una obra d'una societat barcelonina que ja no existeix. Ni la Rambla ni les floristes com l'Antònia (magnífica interpretació de Rosa Boladeras) i les altres que descriu Josep M. de Sagarra. La Rambla d'avui és una altra cosa, del tot indefinida, adotzenada. Reconeixem en el muntatge les llànties i els ossets de peluix que li donen continuïtat en el record tràgic més recent. 8/10

...si la Rambla té vida és perquè la Rambla té mort. 
És als seus esperits a qui volem dedicar aquest espectacle. 
Jordi Prat i Coll, director




12 d’octubre 2019

'ÒPERA: PASSIÓ, PODER I POLÍTICA', AL CAIXAFORUM

L'exposició que ara es pot veure al CaixaForum, Òpera: Passió Poder i Política, és un projecte del Victoria & Albert Museum londinenc, on es va inaugurar el 2017. És una instal·lació de gran format que repassa quatre-cents anys a través de vuit òperes que situa en cada context històric i les connecta amb les vuit ciutats europees on es van estrenar:

Venècia: L'incoronazione di Poppea, de Monteverdi (1642)
Londres: Rinaldo, de Haendel (1711)
Viena: Le nozze di Figaro, de Mozart (1786)
Milà: Nabucco, de  Verdi (1842)
París: Tannhäuser, de Wagner (1861)
Dresde: Salomé, d'Strauss (1905)
Sant Petesburg: Lady Macbeth de Mtsensk, de Shostakovich (1934)
Barcelona: Pepita Jiménez, Albéniz (1896)


L'exposició es recorre amb auriculars i un sistema de so d'alta tecnologia que ofereix moments musicals alternats amb explicacions sobre els objectes exposats: selecció de partitures originales com ara la transcripció de Cavalli de Poppea, l'esborrany de Mozart per a l'ària de Cherubino de Les noces de Fígaro, la meticulosa partitura de Verdi per a Nabuccoi les anotacions d'Strauss per a Salomé, entre altres. Cada ciutat ocupa una sala on es fa un relat de l'òpera que el visitant està escoltant i el moment històric que vivia la metròpoli i com es reflecteix a l'escenari.

Oberta fins al 26 de gener de 2020


'FEMINISMES!', AL CCCB


Visitem l'exposició del Centre de Cultura Contemporània un dia d'entre setmana. Compartim visita amb tres grups guiats i molts altres visitants que feien el recorregut lliure per L'avantguarda Feminista dels anys 70  i Coreografies de gènere, dues exposicions de gran format. Es confirma, un cop més l'èxit que tenen les exposicions al CCCB. Rigor en el contingut, ben presentades en recorreguts didàcticament il·lustrats. Feminismes! és una mostra de 67 artistes de la Verbund Collection, de Viena i treballs d'artistes locals actives als anys setanta: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz. A més d'altres artistes i col·lectius que donen resposta als reptes d'avui des de l'art contemporani. Les exposicions i el progama d'activitats posen de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre feminisme radical dels anys setanta i el ventall de feminismes actuals. 

Oberta fins a l'1 de desembre

11 d’octubre 2019

'EN CAIGUDA LLIURE', AL CAIXAFORUM

Instal·lació ‘Laberint’, d’Àngels Ribé
Mostra d'art contemporani del fons de la col·lecció «La Caixa» que convida a reflexionar sobre la transformació accelerada dels darrers temps. Metàfora de la inestabilitat contemporània, amb una societat que s'acaba i un altra que no veu clar el seu futur. Obres creades des del 1969 fins a l’actualitat d’autors diversos com Àngels Ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum i Dan Graham.
No la recomano especialment, hi ha algunes de les peces que són preses de pèl, de les quals en direm art perquè un cop descontextualitzades, ho semblem. Però realment s'ha de tenir barra per posar-hi preu i també per adquirir-les. S'hi pot donar un cop d'ull, aprofitant l'exposició que coincideix al CaixaForum "Opera. Passió, poder i política", que és una antologia molt ben presentada, de la qual parlaré en un altre apunt.

Oberta fins al 9 de febrer de 2020

10 d’octubre 2019

AVINGUDA NEUS CATALÀ, A PARÍS



NEUS CATALÀ (Els Guiamets, 1915 - 2019) va ser una activista
antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola.
Va ser la penúltima supervivent catalana del camp de
concentració nazi de Ravensbrück.

Per saber-ne més:
Neus Català Palleja

DUESAIGÜES: 25 ANYS DELS AIGUATS DE 1994

Duesaigües (Baix Camp), amb els viaductes d'Enseula i dels Masos
El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.

DUESAIGÜES, 10-10-1994. COM RECORDO L'AIGUAT
Els primers dies d'octubre van ser xafogosos. El dilluns, dia 10, no vam agafar el tren del matí cap a BCN perquè plovia amb ganes. Tot el dia va persistir la cortina d'aigua. A les cinc del matí del dimarts dia 11 ens va despertar un brogit desconegut, com si fossin trons terrenals. Plovia moderadament, però el barranc de l'Argentera baixava rugint, estrepitós. El barranc d'Enseula també baixava bramant. Des de dalt del refugi de la Vinyeta vam veure un cotxe (havia estat anys mig desguassat davant dels rentadors públics) que donava tombarelles junt amb una pedra de la mateixa mida, enmig de la torrentada d'aigua de color marró.
Ens havíem quedat sense llum i sense telèfon. Els trens no circulaven.
Les cases de Duesaigües estan encimbellades.
El pendent i la diferència de nivell amb els tres
barrancs fan que no s'inundi el nucli urbà.
A mig matí feia quatre gotes i vam anar cap a dins del poble. Els veïns eren a les portalades de les cases respectives espantats per les conseqüències. Segons semblava, tothom estava bé i no s'havia produït cap dany material important dins del nucli urbà. Duesaigües està encerclat per tres barrancs (barranc de l'Argentera, barranc d'Enseula i barranc dels Masos), però les cases estan encimbellades i el pendent i la diferència de nivell per on passen les aigües dels barrancs fa que no hi pugui haver inundacions. Una altra cosa era saber com havia quedat l'entorn i com restablir al més aviat possible els serveis i les comunicacions.
 
PRIMERES AVALUACIONS
Cap a migdia, un grup de veïns vam acompanyat l'alcalde de Duesaigües (Sebastià Bondia)  a fer un recorregut pels voltants del poble. Els barrancs encara baixaven amb fúria amb l'aigua de color de terra i la carretera era un toll de fang i pedruscall. Els troncs dels arbres arrencats de soca-rel i les pedres havien taponat els ulls dels ponts i l'aigua hi passava per damunt.
Els horts del voltant dels barrancs havien desaparegut sota muntanyes de canyes i runa. Els camins veïnals estaven impracticables a causa de l'esfondrament de les parets seques i dels escòrrecs.
Pont de la carretera de Duesaigües cap a l'Argentera.
Va quedar taponat per canyes i material d'arrossegament.
Va resistir l'embat. Al fons, el viaducte del barranc d'Enseula.
No circulaven trens i hi havia troncs travessers a la carretera. Estàvem aïllats. Vam continuar la prospecció enllà dels troncs i, al primer tomb, hi havia un cotxe amb les portes de bat a bat, uns guants sobre el seient del conductor i les claus posades. Vam suposar que l'aiguat s'havia endut el conductor. Per sort, l'home en veure que se li abalançava l'aigua per damunt de la carretera es va enfilar cap als vessants de la muntanya.
Vam veure com la línia del pantà de Riudecanyes, fins aleshores invisible,  havia pujat fins dalt amb tot el que hi arribava d'aigua i de materials diversos.

Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes, materials en superfície.
Foto: © Magda Aragonès Ros
EL RESTABLIMENT DE LA NORMALITAT
La carretera es va restablir de seguida perquè els tractors van apartar-ne arbres i runa. L'Argentera, en canvi, va quedar aïllada perquè es van fer esvorancs insalvables a la carretera. El cas és que nosaltres teníem compromisos a Barcelona i vam marxar el dia 12, dimecres, a primera hora amb un amic que  ens va deixar a Cambrils, després vam anar a Reus amb taxi i vam afagar el tren.  Cambrils (vegeu vídeo de Canal Reus TV) havia rebut les aigües de la riera d'Alforja que s'havia desbordat abans d'arribar al mar i els carrers anaven a l'ample.
Riera d'Alforja, desbordada al pas per Cambrils. Foto: GENCAT

Pla de cal Forcada. Pollancres plantats el 1994
Els horts de Duesaigües es van refer, tant com va ser possible, quan va deixar de ploure. En un pla a tocar del barranc de l'Argentera, que havia quedat totalment buit d'arbres, el propietari hi va fer plantar fileres de pollancres.
Els camins i els marges de pedra erosionats es van anar refent a poc a poc.


SI SABÉSSIM LLEGIR LA NATURA...

Era l'octubre i encara hi havia orenetes. La tarda del dia 9, van fer uns vols sobre el poble d'un gran nerviosisme, batement d'ales i girs impossibles. Els gossos del poble van estar plorant insistents tot el dia. Els gats s'amagaven com si els empaités algú. Els animals veien venir el que s'apropava, ens avisaven, però no ho va saber interpretar ningú.

Satèl·lit meteosat 10-10-2014
Anàlisi meteorològica. Els núvols eren brillants a gran part de Catalunya, tot i així el pas del front càlid va maquillar les petites cèl·lules convectives que van provocar els alts registres de precipitació. Alhora la resolució del Meteosat no era tan bona i era òptima per escala sinòptica. Font: www.sat.dundee.ac.uk

Podeu descarregar aquí:
"Les inundacions de l'octubre de 1994 al Camp de Tarragona"
Un treball molt documentat a càrrec de Joan Gilabert i Eloi Guinjaon,
Universitat de Barcelona, maig 2010.



(Article reproduït de «Pont d'Enseula», 10-X-2014)

'TOCAR EL COLOR', A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Pierre-Auguste Renoir. L'enfant à la pomme, 1895-1986
Col·lecció Mrs. Leone Cettolin Dauberville. © Jean-Louis Losi
La Fundació MAPFRE posa en venda l'edifici modernista de la Casa Garriga Nogués de Barcelona i se n'acomiada amb una exposició excepcional: Tocar el color. La renovació del pastel. Una exposició cronològica sobre una part de la història de l'art que abasta des dels inicis poc valorats de la tècnica pictòrica del pastel fins als treballs dels gans mestres: Renoir, Millet, Degas, Miró, Picasso. Noranta-sis obres que procedeixen del Museu d'Orsay, el Petit Palais, el Louvre, l'Hermitage, La Tate Gallery de Londres, el Museu Picasso de París, el Centre Pompidou, el Museu Reina Sofía de Madrid, fins a un total d'una setantena de museus i de col·leccions particulars. Aspecte que fa singular aquesta mostra ja que generalment els museus i els col·leccionistes no presten les obres pintades amb pastel perquè són exigents de conservació. 

Oberta fins al 5 de gener de 2020

09 d’octubre 2019

'CÀSTING GIULIETTA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Càsting Giulietta. Idea i direcció: Juan Carlos Martel Bayod.
Dramatúrgia: Marc Artigau. Tesatre Lliure Gràcia, Barcelona
L'obra Càsting Giulietta s'inscriu de ple en el teatre social. L'escenari de Teatre Lliure de Gràcia, amb l'excusa d'un càsting per al personatge Julieta, es converteix en un exercici de recuperació de la memòria de les dones que avui tenen més de vuitanta anys, des de l'experiència de vuit actrius no professionals. Tant és que les postulants no tinguin quinze anys, són dones que reconeixen en elles mateixes la passió de la malaurada adolescent de Verona.
Juan Carlos Martel Bayod i Marc Artigau saben que tenen entre mans un material sensible, com sensibles són les dones que expliquen què és per a elles l'amor i que s'exposen a parlar-ne davant d'un públic divers. En destaca l'àvia Genoveva Garriga de 90 anys, per la llargària del monòleg i per l'expressivitat natural amb què el desgrana. Un conjunt delicat i intens. D'inoblidable saviesa. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»




EXPOSICIÓ D'ANEES MAANI, A CAL MASSÓ

Fusta, 2019 - 141 x 31 x 35 cm
Acrílic s/ llenç, 2014-100 x 70 cm

El Centre d'Art Cal Massó de Reus presenta 'INTRO', una exposició de pintures i escultures de diversos formats i materials de l'artista jordà Anees Maani, resident a Reus.
Naani ha exposat en galeries privades i en museus públics de Malàisia, als Països Baixos, Jordània, Suècia, Xina, Japó, Islàndia i Indonèsia.
L'artista no titula les seves obres per tal de no liminar les interpretacions que cadascú pugui fer de les peces abstractes.

«Exploro elements quotidians que apareixen de formes distintes en entorns diferents, i ho faig amb materials diversos, orgànics i no orgànics, artificials i naturals, antics i moderns.
Vinc de Jordània, on vaig explorar l'art abstracte geomètric de l'Antiga Petra i altres períodes històrics de l’Orient Mitjà. Vaig viure tres anys a Malàisia, on vaig explorar diverses formes naturals dels boscos plujosos tropicals i del món submarí.
Ara que m’he traslladat a Catalunya, on m'agradaria tenir una mirada més propera de l’escultura abstracta geomètrica i descobrir i explorar la seva evolució aquí; també voldria descobrir, entendre i provar algunes de les tècniques i els materials d’aquí».
Anees Maani

Vegeu-ne el catàleg digital

Exposició oberta fins al 30 d'octubre

 


08 d’octubre 2019

ANNA APARICIO, PREMI THE WHITE RAVENS 2019



L'àlbum Amaryllis, conte de Germán Machado, (Thule Edicions 2018), il·lustrat per Anna Aparicio Català (Barcelona, 1991) ha rebut la distinció The White Ravens, que concedeix la Internationale Jugendbibliothe, de Munic.