30 d’agost 2019

LA PORTULACÀRIA, PLANTA DE L'ABUNDÀNCIA

Portulacària. Foto: © Paüls 2019
He descobert el nom d'aquesta planta crassa per casualitat: Portulacaria afra. No en conec el nom popular en català, potser perquè va fent sense fer soroll, sense demanar conversa. Fent-ne traducció dels que corren per la xarxa: arbre de l'abundància, arbre de la fortuna, planta de la moneda... És originària del sud d'Àfrica on es menja en amanides o com a component de sopes. De creixement lent, emprada com a bonsai. No cal regar-la gaire, però agraeix un rajolí setmanal a l'estiu. Si es descontrolen les branques les tallem i plantem les podes. Al jardí de llicorella a Duesaigües en tenim exemplars en torretes grans i en jardineres petites i, també, directament a terra, a ple sol i a l'ombra. Segons el lloc on estan ubicades semblen que siguin plantes diferents. Les fulles de coixinets petits i rodons, passen del verd clar i carnós de les que estan entre sol i ombra al verd fosc i poc plenes de suc de les que estan al sol.  Ara no parem de cridar-les pel nom: portulacària, portulacària! Em sembla que somriuen.

...i fèiem ressenya del que era meu, 
i tu em deies els noms.
Homer. L’Odissea, XXIII


29 d’agost 2019

'BETÚLIA', DE MARIA AURÈLIA CAPMANY


Si algú arriba tardà, a mitja rialla, s'hi afegeix sense que li expliquin el motiu de tant riure. Ja l'hi diran després si poden per fi articular algun mot. Se sent el xiulet desolat del tren. És el tren que arriba sempre tard. Deu traginar gent impacient, anguniada, que sap que arribarà tard, però que no es pot acostumar a arribar tard. La rialla es confon amb el trepidar del tren, amb el respir angoixat del vapor que s'escampa amb espurnes de foc. I queda després sobre la dolça remor del mar, vibrant, desentonada, la rialla.

M. AURÈLIA CAPMANY. Betúlia
Obra Completa I, Columna Edicions, 1993
Nautilius, 2014

28 d’agost 2019

'ICÀRIA, ICÀRIA', DE XAVIER BENGUEREL

Editorial Planeta, 1974 
Em poso a somiar llegint aquest llibre, com si seguís
remant dins aquella barca, com si els camins d'Icària
existissin i fos cosa de buscar-los tot i sabent que
no hem de trobar-los mai.

XAVIER BENGUEREL. Icària, Icària

27 d’agost 2019

'LA LLISTA DE SCHINDLER', DE THOMAS KENEALLY


«La història d'Oskar Schindler ha començat d'una manera força agosarada, amb nazis gòtics, amb l'hedomisme de les SS, amb la noia primeta apallisada brutalment, i amb una figura de la imaginació quasi tan popular com la bagassa del cor d'or: l'alemany bo.
Per un cantó, Oskar s'ha esforçat per conèixer l'autèntica cara del sistema, una cara rabiüda darrera un vel de formalitat burocràtica. Ell sap, doncs, abans que molts d'altres gosin saber-ho, què vol dir Sonderbehandlung; sap que tot i que significa Tractament especial, vol dir munts de cadàvers gasats amb cianur a Belzec, Sobibor, Treblinka, i en aquell complex a l'oest de Cracòvia conegut pels polonesos com Óswiecim-Brzezinka, però que es coneixerà a Occident pel seu nom alemany d'Auschwitz-Birkenau.
Per altra banda, és un home de negocis un home de temperament comercial i no escopirà descaradament a la cara del sistema. Ja ha fet que aquells munts fossin més baixos, i tot i que encara no sap que aquest any i el següent n'augmentarà el nombre i el volum i que seran més alts que el Matterhorn, sí que és conscient que la muntanya comença a ser una realitat. I tot i que encara no està al corrent de tots els canvis burocràtics que tindran lloc al llarg de la formació de la muntanya, sí que creu que sempre hi haurà lloc i necessitat de la mà d'obra jueva».

THOMAS KENEALLY. La llista de Schindler
Traducció de Jordi Fibla, Pere Franch i Xavier Pàmies
Columna Edicions, 1994

26 d’agost 2019

'RECOMANE TENEBRES', DE VICENT A. ESTELLÉS


«La nit és el meu regne, el meu mar, el moment
postrer del meu naufragi, escric mentre una sal
i unes ones m'emplenen els pulmons, tot el cos,
mentre em rosega el cos l'amargor del naufragi».

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.  
Les nits que van fent la nit, fragment

25 d’agost 2019

LA PLANTA DE JADE

Planta de jade o arbre de jade. Foto: © Paüls 2019
El nom de planta de jade o arbre de jade (Crassula ovata)  li ve del color de les fulles. Aquesta planta suculenta originària del sud d'Àfrica té la tija dura i es va fent llenyosa a mesura que creix. Floreix a començaments de tardor, però només si li restringim l'aigua. Cal regar-la, exclusivament, quan la terra és ben seca. L'excés d'humitat podriria les arrels i li faria caure les fulles. 
Els dos exemplars de certa grandària que tenim en torretes al jardí de llicorella viuen a l'exterior a ple sol, però millorarien si no hi estiguessin tan exposats. Ara, l'excés de llum —i el sol rabiós de l'estiu mediterrani— fa que les vores de les fulles es tornin rosades. Passa l'hivern de punteres. Preferiblement  si es posa a resguard els dies de molt de fred. Viu als interiors si té bona llum. Sembla que és una de les plantes que millor purifica l'aire de les habitacions. Per fer-ne nous exemplars, tallem una branca, la plantem i la reguem en abundància durant dos o tres dies. Diuen que atreu la sort. No ens en podem queixar.

23 d’agost 2019

UN TAST DE 'BOMBES DE LLAVORS'

«Llances als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui?».

Booktrailer:


Recull de 20 proses poètiques
il·lustrades amb pintures, fotografies i collages.

Carme Andrade (aiguada xinesa)
Teresa LLorach (aquarel·la)
Josep Lomas (fotografia)
Sara Mauri (fotografia)
Marc Pérez Oliván/Nené (pintures)
Cesca Toledano (fotografia)
Fina Veciana (pintures)
Rosa Virgili (pintures)

Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau

Coberta i mosaic epíleg: Fina Veciana



Llegiu i/o descarregueu-vos
el llibre digital en aquest enllaç:
https://bit.ly/2XDsSUG


Performance de presentació:
Centre d'Art Cal Massó
17 d'octubre, 8 del vespre

22 d’agost 2019

SENYORA MARQUESA...

Marquesa (Alocasia macrorrhiza) al jardí de llicorella, Duesaigües
Foto: © Paüls, 2019
Al jardí de llicorella d'aquests republicans, la marquesa hi viu un cicle anual que enguany ha estat espectacular. A l'ombra, però amb molta llum, ha fet tres fulles de 65 x 45 cm i d'altres que continuen engrandint-se amb fúria. Plantada en una torreta massa petita per a la planta que és ara, només li concedim un rajolí diari a l'estiu, que és quan hi som regularment. A l'hivern  la deixem a resguard, però a la intempèrie, i enyora la nostra escalfor (és un dir, perquè de lluny sentim les queixes i els insults!). Invariablement, als primers freds es marceix i les fulles verdes acaben reduïdes a un rebrec gelatinós de color marró clar. A finals d'hivern retirem les pelleringues i a la primavera, torna a regalar-nos fulles vistoses i brillants. Una altra planta generosa que no ens mereixem.

Es marciran les flors, però, a despit
de l'hivern, romandrà el seu esperit.
W. SHAKESPEARE. Sonets, V


21 d’agost 2019

'EL LECTOR', DE BERNHARD SCHLINK


«L'endemà, quan vaig anar a besar-la, em va apartar.
—Primer vull que em llegeixis.
Ho deia seriosament. Li vaig haver de llegir Emilia Galotti mitja hora abans que no m'agafés cap a la dutxa i al llit. De la dutxa, llavors, vaig estar-ne content. El desig amb què havia arribat, amb la lectura se m'havia esvanit. Llegir una peça de manera que els diversos personatges es puguin reconèixer i esdevinguin relativament vius demana una certa concentració. Sota la dutxa, el desig va tornar a créixer. Llegir, dutxar-se, fer l'amor i restar ajaguts encara una miqueta: això es va convertir en el ritual de les nostres trobades».
BERNHARD SCHLINK. El lector
Traducció de Carme Gala

Tràiler 'The reader', pel·lícula dirigida per Stephen Daldry.



20 d’agost 2019

'NABÍ', DE JOSEP CARNER


«Donen casa a tothom qui va i ve;
paren jaç les verdes despulles
mentre les fulles vives el somni fan lleuger.
I Déu hi parla amb veu gentil i reverenda;
els ulls hi troben joia i el pensament la pau.
Cap angoixa mon cor no destria
sobre aquest murmuri disert.
¿Quin delirós ha pensat mai que trobaria
la primavera en el desert?»
Nabí.VIII, fragment.

18 d’agost 2019

'ELS NARRADORS DE LA NIT', DE RAFIK SCHAMI

«Heus ací una història molt estranya: el cotxer Salim es va tornar mut. Si això no hagués succeït davant els meus ulls, ho hauria tingut per una història exagerada. Tot va començar l'agost de 1959 al barri antic de Damasc. Si ara volgués inventar-me una història tan increïble com aquesta, Damasc seria el lloc més adient. Perquè no hauria pogut passar enlloc més que a Damasc».

«Gràcies als molts cops d'estat dels anys cinquanta, els habitants del barri antic confonien sovint els noms de ministres i polítics amb els d'actors cinematogràfics i d'altres celebritats. Però en tot el barri, i per a tothom, només hi havia el cotxer Salim que sabés unes històries tan singulars que feien riure i plorar necessàriament el seu auditori».

RAFIK SCHAMI. Els narradors de la nit
Traducció de Jordi Moners i Sinyol
Edicions de la Magrana, 1991


13 d’agost 2019

'LA POR A LA LLIBERTAT', D'ERICH FROMM

Escape from Freedom.  Erich Fromm, 1941
«Sembla que actuï mogut pel seu interès personal, però de fet tota la seva personalitat amb totes les seves potencialitats concretes ha esdevingut un instrument per als objectius de la màquina que les seves pròpies mans han construït. Serva la il·lusió d'ésser el centre del món i de fet està imbuït d'un intens sentiment d'insignificança i d'impotència que els seus avantpassats sentien conscientment davant Déu».
La por a la llibertat
Traducció de Joan-Lluís Marfany
Edicions 62, El Cangur, 45, 1979

12 d’agost 2019

'VIDA I OPINIONS DE TRISTAM SHANDY', DE LAURENCE STERNE


«Ni tan sols amb el meu gos i amb el meu gat; encara que me'ls estimo tots dos (sobretot al gos, només li falta parlar), no sé per què, però cap dels dos no té el do de la conversa. No hi ha manera d'establir-hi altra comunicacó que la proposició, rèplica i contrarèplica a què es limitaven les converses del pare i la mare en els seus llits de justícia, i acabat de dir, s'ha acabat el diàleg.
Però amb un ase, t'hi pots comunicar sempre».

LAURENCE ESTERNE. Vida i opinions de Tristam Shandy
Editorial Proa, 1993. Volum VII, capítol XXXII, p. 445
Tradució de Joaquim Mallafrè

11 d’agost 2019

'LES FLORS DEL MAL', DE CHARLES BAUDELAIRE



Et ton corps se penche et s'allonge
Comme un fin vaisseau
Qui roule bord sur bord et plonge
Ses vegues dans l'eau.
Le serpent qui danse, fragment


... i el teu cos s'allarga i decanta
com una àgil nau
que avança a babord i que planta
els pals al mar blau.
(Trad. de Xavier Benguerel )



10 d’agost 2019

¿QUÈ SÓN LES BOMBES DE LLAVORS?


Mosaic gentilesa de Mariona R. F. Fotos: © Paüls
La poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz, autora del pròleg i de l'epíleg de Bombes de llavors, explica així el sentit literal i el sentit metafòric del llibre que aplega 20 proses poètiques il·lustrades:

«Una bomba de llavor és una boleta de fang plena de petites llavors que, eixuta, es llença en qualsevol tros de terra on creixeran, en unes setmanes, plantes i flors. Una arma pacífica, útil per poder recuperar la vegetació minvant i tota la vida al seu voltant.

La Lena ens llança, ara, la seva bomba ben personal. Amb paraules per fang, la llengua per aigua, i la seva mà trencada per remenar la terra, ha conformat la bomba embolcallant cada llavor amb frases, metàfores i imaginació perquè en naixessin unes proses com unes roses».

Llegiu en línia o descarregueu-vos el pdf:


Feu-ne un tast aquí:


Performance de presentació: 
Dijous 17 d'octubre a les 8 del vespre 
Centre d'Art Cal Massó (Pròsper de Bofarull, 7 - Reus)
Entrada lliure






09 d’agost 2019

MONTSERRAT OLIVÉ ADELL, IN MEMORIAM

Montserrat Olivé Adell
Duesaigües 1931-2019

Vaig conèixer la Montserrat Olivé Adell, de Duesaigües, l'any 1975. L'Andreu i jo buscàvem un espai per fer-nos un refugi de muntanya i vam anar a Duesaigües buscant un terreny que fos a tocar del poble. Vam arribar-hi un dissabte al matí en tren i vam caminar pels carrers deserts del poble. Vam fer cap a la botiga, l'única portalada oberta i amb llum. Dins no hi havia ningú, però dalt d'una escalinata de l'esquerra se sentia parlar dues dones. Bon dia!, Va baixar-ne la Montserrat seguida d'un nen que no arribava al taulell. No sabíem aquell dia que encetaríem una amistat fins ara que la Montserrat ens ha deixat.
Va néixer a Duesaigües el 1931, l'any de la proclamació de la República, l'any que va arribar l'electricitat al municipi i tothom posava una bombeta de 10 wats a la cuina i al menjador, les estances més utilitzades. Va anar a escola del poble i, com tota la canalla de l'època, ajudava els pares a la terra, sobretot a la temporada de plegar avellanes. De més gran, com les altres dones de la seva generació, a l'hivern es cremava les mans trencant la capa de gel de la bassa on rentava la roba.
Amb la Montserrat parlàvem cada setmana quan anàvem a comprar a la botiga de Cal Rofes (Jordi Rofes, el seu marit), un comerç no tecnificat, una balança i para de comptar, paperines de diferents mides i un quadern on anotar les vendes a la menuda que fiaven. Després ens hem vist moltes vegades a casa de l'una o de l'altra, sovint amb altres dones del poble. 
La Montserrat Olivé era una dona d'una gran saviesa, d'aquella saviesa que només tenen les persones que escolten abans de parlar. Dona de sentit comú, parlava (si li ho demanaves) assenyadament de la vida.  En aquest mateix blog podeu llegir: 'Panellets de Cal Rofes' i 'Cuina de la terra'. En tinc molts records i tots bons, d'aquells que t'omplen de benestar.
Em dolc que, un dia per una cosa, un dia per una altra, no l'hagi pogut abraçar des que anava amb cadira de rodes. La recordaré sempre feinejant escales amunt i escales avall de casa seva, o mudada, participant en tot el que es feia al poble, ja sigui a l'escola, a la plaça o a l'Ateneu.
Moltes gràcies, Montserrat, pel teu patrimoni de coneixements i per la manera austera d'encarar la vida que ens has llegat. 

Els seus fills, Arturo, Núria i Jordi li han dedicat 
aquestes paraules meditades i sentides: 

Els qui t'estimem sempre recordarem
la teva habilitat per fer el bé a tothom i
ajudar els altres, els teus silencis,
la teva complicitat, la teva discreció, el teu
desig de benestar per a tots i la teva
gran capacitat d'estimar.



08 d’agost 2019

'BOMBES DE LLAVORS', LA CINQUENA CREACIÓ COL·LECTIVA



Performance de presentació: 
Centre d'Art Cal Massó (Pròsper de Bofarull,7 - Reus)
17 d'octubre, 8 del vespre

Bombes de llavors és el cinquè treball artisticoliterari realitzat col·lectivament per creadors de proximitat i publicat en suport digital que impulso i en el qual participo. En aquest cas, em plau compartir autoria amb Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Mònica de Dalmau Mommertz l'ha abraçat amb un pròleg d'invitació i un epíleg de síntesi, i la Fina  Veciana n'ha dissenyat la coberta i n'ha fet un mosaic epíleg. El llibre ja és troba a la plataforma ISSUU i es pot llegir-lo en línia o descarregar-ne el pdf:
Ara en comencem la difusió i preparem la performance per mostrar-ne el contingut i fer-ne partícip a tothom qui vulgui formar part d'aquesta aventura creativa.

Bombes de llavors se suma als quatre anteriors projectes publicats en suport digital que han rebut fins ara, en conjunt, més de cent quinze mil visites. Per ordre de publicació:

* 2016. Remeno paraules. Vegeu-ne informació i enllaç al llibre digital. Amb Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López.

* 2017. El vestit negre. Vegeu-ne una crònica de la performance de presentació.
Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili

* 2017. La musa de la frescorVegeu-ne crònica del making of.
Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll.

* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo. Vegeu-ne la crònica de la performance de presentació, setembre 2018. Pintures de Fina Veciana, textos de Lena Paüls. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professsionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau i la música Cristina Duran.


02 d’agost 2019

'SEDA', D'ALESSANDRO BARICCO


Al matí del segon dia, Hervé Joncour va veure arribar al poble un blanc: acompanyat de dos carros plens de grans caixes de fusta. Era un anglès. No era allà per comprar; era allà per vendre.
—Armes, monsieur. I vós?
—Jo compro. Cucs de seda.

ALESSANDRO BARICCO. Seda
Traducció de Mercè Canela Garayoa


01 d’agost 2019

'VEUS', RELATS AMB BANDA SONORA

Veus (Arola Editors, 2018) Foto: Josep M. Barraso
Veus, sisè llibre de relats de Reusenques de Lletres, compta amb el pròleg d'Adelaida Amigó Ferraté, i la coberta de la fotògrafa Cori Pedrola. Tots sis llibres es defineixen per alguna singularitat. En aquest cas, històries que exploren l'oralitat, documents privats reals o de ficció, amb una banda sonora que les uneix, set cançons interpretades per dones que recorren els catorze relats interrelacionats de dos en dos.

Black Velvet, okupa i lladre, monòlegs suposadament enregistrats en una bústia de veu, escrits per la Romana Ribé i jo, hi sona de fons la cançó 'Black Velvet' de la canadenca Alannah Myles.

This woman work, de Kate Busch, al relat 'Tot el que hauríem pogut dir i mai no vam dir...', carta de la Ció Munté, analitzada des de la perspectiva feminista per Carme Andrade.

Simply Falling, de Iyeoka, al relat 'Simplement enamorada' de Núria Naval i Gisela Alcón

Because the night, de Patti Smith, a 'Necessito entendre-ho', de M. Pilar López i M. Dolors Vallverdú.

A 'Paradis obscur', dues cartes de Marina Barraso i Meritxell Blay, hi ressona Dark Paradise, de Lana del Rey.

El relat 'Sense un perquè', recorre al títol de Nada, Senza un perché, del dietari escrit per Victòria Rodrigo i de la resposta per via del correu electrònic de Carme Puyol.

Dolores O'Riordan canta Ordinari Day en les narracions epistolars de 'No et defraudaré' que han escrit Fina Masdéu i Fina Grau.

En aquests relats la música sobrevola els escenaris, embolcallant-los. Una peculiaritat que, sens dubte, estimularà l'interès de qualsevol persona que estima la música i la literatura, ja que les cançons revesteixen les trames, hi aporten matisos i complementen l'atmosfera de veus que s'entremesclen.
Fina Masdéu i Victòria Rodrigo,
coordinadores de Reusenques de Lletres