LA PLANTA DE JADE

Planta de jade o arbre de jade. Foto: © Paüls 

El nom de planta de jade o arbre de jade (Crassula ovata)  li ve del color de les fulles. Aquesta planta suculenta originària del sud d'Àfrica té la tija dura i es va fent llenyosa a mesura que creix. Floreix a començaments de tardor, però només si li restringim l'aigua. Cal regar-la, exclusivament, quan la terra és ben seca. L'excés d'humitat podriria les arrels i li faria caure les fulles. 

Els dos exemplars de certa grandària que tenim en torretes al jardí de llicorella viuen a l'exterior a ple sol, però millorarien si no hi estiguessin tan exposats. Ara, l'excés de llum —i el sol rabiós de l'estiu mediterrani— fa que les vores de les fulles es tornin rosades. Passa l'hivern de puntetes. És preferible posar-la a resguard els dies de molt de fred. Viu als interiors si té bona llum. Sembla que és una de les plantes que millor purifica l'aire de les habitacions. Per fer-ne nous exemplars, tallem una branca, la plantem i la reguem en abundància durant dos o tres dies. Diuen que atreu la sort. No ens en podem queixar.

 

Per saber-ne més:

 

Llengues de gat. Planta de jade

 «Menuda natura jardí», Manuel Casanova