 |
| Portulacària. Foto: © Paüls 2019 |
He descobert el nom d'aquesta planta crassa per casualitat:
Portulacaria afra. No en conec el nom popular en català, potser perquè va fent sense fer soroll, sense demanar conversa. Fent-ne traducció dels que corren per la xarxa: arbre de l'abundància, arbre de la fortuna, planta de la moneda... És originària del sud d'Àfrica on es menja en amanides o com a component de sopes. De creixement lent, emprada com a bonsai. No cal regar-la gaire, però agraeix un rajolí setmanal a l'estiu. Si es descontrolen les branques les tallem i plantem les podes. Al jardí de llicorella a Duesaigües en tenim exemplars en torretes grans i en jardineres petites i, també, directament a terra, a ple sol i a l'ombra. Segons el lloc on estan ubicades semblen que siguin plantes diferents. Les fulles de coixinets petits i rodons, passen del verd clar i carnós de les que estan entre sol i ombra al verd fosc i poc plenes de suc de les que estan al sol. Ara no parem de cridar-les pel nom: portulacària, portulacària! Em sembla que somriuen.
...i fèiem ressenya del que era meu,
i tu em deies els noms.
Homer. L’Odissea, XXIII
