Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assaig. Mostrar tots els missatges

19 de juny 2026

PRESENTACIÓ DE 'VEUS I MIRADES. LA FESTA MAJOR DE REUS EN PRIMER PLA'

Veus i mirades. La Festa major de Reus en primer pla, desè llibre que surt de la factoria del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, auspiciat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Les fotografies són d'Arnau Fernández Alegre. L'edició ha estat coordinada per Carme Puyol Torres. Edita el llibre la Cambra de la Propietat Urbana de Reus,  en commemoració dels 70 anys dels gegants japonesos del seguici festiu de la ciutat.

Fotògraf, escriptores, editors i representants de l'ajuntament reusenc.
Presentació del llibre Veus i mirades
a la Cambra de la Propietat Urbana. Reus, 18-VI-2026


La meva aportació a la publicació: 
Vitxet, rebel·la't, si pots (El gegant Vitxet) i
A bona campana, bon batall (Els Campaners) 

***
 
 
HEMEROTECA

 

15 de març 2026

MARIA URBAN CASANOVAS, ¿COM ES CREA UN BEST-SELLER?

El treball de recerca Com es crea un best-seller: anàlisi dels llibres més venuts dels últims 50 anys, de Maria Urban Casanovas (Barcelona, 2008) ha obtingut el Premi Núvol de Cultura i ha estat seleccionat com a un dels 10 millors projectes d'investigació de la XXVII Exporecerca Jove de la categoria C (batxillerat).

L'autora ha creat un treball de recerca ben estructurat, amb molta documentació administrada amb excel·lència, entrevistes a escriptors —Care Santos, Pep Coll, Maria Carme Roca, Regina Rodríguez, Laura Casanovas, Albert Vilaró, Lena Paüls, Pol Castellanos—i com a conclusió,  ha creat  un prototip propi de best-seller. L'ha exposat amb precisió per escrit i en fa la síntesi apassionada en exposicions de viva veu.

Des de l’any 2000, joves d’arreu del món presenten els seus projectes d’investigació —científics, tecnològics, artístics, socials, humanístics— durant tres dies en estands personalitzats pels autors del treballs, difonen i donen a conèixer la seva recerca al públic visitant. Durant els dies de la mostra, els treballs són avaluats per un jurat qualificat independent.


La final de la XXVII Exporecerca Jove tindrà lloc el 23 de març de 2026 a la Casa de la Convalescència UAB - Recinte de Sant Pau. La Maria Urban Casanovas presentarà el seu treball a les 15:30  h. Hi serem. L'autora descobrirà a qui vulgui escoltar-la com es crea un best-seller i com s'ha de procedir per tal que tots els factors positius s'hi alineïn a favor. I ja ho tindríem! 



11 d’abril 2025

'TEMPS DE DOLÇOS. CASA PADRENY, DES DE 1815'

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Autores: Glòria Vicheto i Carme Puyol (història)
Teresa Llorach (il·lustracions) i Lena Paüls (poemes)
Pròleg: Xavier Grasset
Edita: Confiteria Padreny, Reus, abril 2025

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 es publica coincidint amb els 210 anys d'aquest establiment emblemàtic de Reus, el més antic de Catalunya. El llibre fa un recorregut per la història de Casa Padreny a través de set generacions de pastissers. S'hi mostren dinou «dolços inspiradors» il·lustrats amb dibuixos, informacions i un poema. Subscric les paraules de Glòria Vicheto, ànima de la Confiteria Padreny i coautora del llibre: «Aquest cop hem cuinat una cosa diferent. No porta farina ni sucre, però sí molta il·lusió, records i estimació pel que fem. Una història feta a foc lent, amb la nostra essència, el nostre passat i el futur que seguim somiant.»
 
Signatura de llibres, a la presentació al Centre de Lectura, 8-IV-2025

La historiadora Carme Puyol, l'aquarel·lista Teresa Llorach i jo mateixa (Lena Paüls) acabàvem de publicar, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, el llibre Lluís Domènech i Muntaner a Reus. Tres mirades, en el procés l'edició del qual vam establir un ritme de treball seguit i eficient consistent a donar-nos mútuament suport en totes les fases de creació. Quan el projecte de Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 encara era un prolegomen ja sabíem com el duríem a terme. 
 
Carme Puyol ha coordinat el projecte editorial, s'ha encarregat de la recerca i síntesi històrica de l'establiment amb el rigor que la caracteritza i n'ha redactat els textos referencials de dinou dolços, conjuntament amb Glòria Vicheto, sibarita del bon gust,  que hi ha aportat, a més, consells de consumició, maridatge de vins i recomanació de fons musical. L'artista aquarel·lista Teresa Llorach ha il·lustrat amb uns dibuixos esplèndids tant els dolços a punt de servir, com algunes fases de l'elaboració artesana. Per la meva banda, m'he responsabilitzat de posar la cirereta al pastís: una tanka  inspirada en cadascun dels dolços.

Vídeo: Lena Paüls comenta tankes a la presentació del llibre.
Cliqueu la imatge

***


Vídeos de la presentació del llibre 
Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Centre de Lectura. Reus, 8-IV-2025
Article de Cristina Serret. «Diari Més», 8-IV-2025

***

Les autores Glòria Vicheto, Lena Paüls, Carme Puyol i Teresa Llorach,  
i Antònia Farré (rapsode) A la confiteria Padreny de Reus. Foto: © ASA
  

Crònica de la inauguració de l'exposició 'Temps de dolços', de Teresa Llorach. Amb dibuixos del llibre. Antònia Farré hi interpreta unes tankes.

   

***
 
Acte de presentació del llibre.
Aspecte de la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura, 8-IV-2025
 
***
 
Les autores de Temps de dolços a la foto d'autors locals.
Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, Sant Jordi 2025.

 
***

Signatura de llibres a la Fira Epíleg, Reus, 7-VI-2025.
Montsant Fonts (llibretera), Antònia Farré (escriptora)
i les coautores de Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815:
Teresa Llorach (il·lustradora) i Carme Puyol (historiadora)

***
 
Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Confiteria Padreny, Reus. 2.ª edició juliol 2025


05 d’abril 2025

TEMPS DE DOLÇOS, L'EXPOSICIÓ

A l'Espai Art de Confiteria Padreny s'hi pot veure l'exposició de dibuixos que l'aquarel·lista Teresa Llorach ha realitzat per al llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815  

Vídeo de la inauguració (4 d'abril) de l'exposició: 
 

A la inauguració de l'exposició de Teresa Llorach, tots els assistents fem cara de festa, quan Glòria Vicheto, ànima de la confiteria, ens dona la benvinguda i passa la paraula a l'artista conceptual Agustina Sobrino, que explica el context del llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 per al qual Llorach ha realitzat els dibuixos exposats. A continuació, l'autora relata que la idea del llibre va sorgir l'any passat quan va dibuixar un pastís per cada mes per a un calendari que regala a la família.  Un cop elaborat el projecte del llibre i acceptat per la Confiteria Padreny —Glòria Vicheto confirma que s'hi va interessar de seguida—, Llorach explica com va enfocar la il·lustració dels dolços que s'hi representarien. «He il·lustrat la xocolata, la nata, el sucre cremat, les fruites confitades, fins a 19 deliciosos postres i sempre al costat de la Glòria [Vicheto], de la Carme [Puyol] i de la Lena [Paüls]» Que hagi citat les coautores del llibre mostra la generositat creativa de Teresa Llorach, de qui hem tingut el privilegi de gaudir en primícia els esplèndids dibuixos de cada dolç a punt de degustar i també els que ha fet seguint algunes fases de l'elaboració artesanal. 
Tot seguit, la filòloga i rapsoda Antònia Farré interpreta uns poemes (tankes) que he escrit inspirada en cada dolç del llibre i ha brindat amb un dels versos de la tanka inspirada en la coca amb cireres: «Brindem pel tast de festa» 
Teresa Llorach a la confiteria Padreny
Foto: © Josep Coca

Glòria Vicheto, Lena Paüls, Carme Puyol, Teresa Llorach i Antònia Farré
A la confiteria Padreny de Reus. Foto: © ASA
  

21 de març 2025

'HAIKUS DE SOLVEIG', EN EDICIÓ DIGITAL

Il·lustració: © Teresa Llorach

Per LLEGIR  Haikus de Solveig en línia

 i/o

DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf 

i/o

Veu: Andreu Sotorra 

**

Em plau presentar el poema narratiu Haikus de Solveig, il·lustrat per Teresa Llorach. Es pot llegir en suport digital i es pot escoltar enregistrat amb la veu d'Andreu Sotorra i fons musical de Solveig's Song, d'Edvard Grieg. El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.  

Solveig té estalvis:

li para pis i el venten

quatre minyones.

El poema es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus, el 12 de febrer de 2025, en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari.

Solveig s'aferra

a redimir-lo, encara.

¿Què li deu veure?

07 de gener 2025

CLIP DE TEATRE, 25 ANYS

La revista digital CLIP DE TEATRE commemora el 25è aniversari de la seva fundació i aparició en xarxa. Recull la crítica d'espectacles que són en cartellera i l'hemeroteca amb més de 4.000 crítiques de les estrenes de vint-i-cinc temporades. Signades per l'escriptor i periodista cultural Andreu Sotorra.

Més informació:

*

Revista digital CLIP DE TEATRE:


10 de febrer 2024

EXPOSICIÓ 'ELOGI DE L'ASIL', A LA VIRREINA

L'exposició escenifica les experiències dutes a terme per Fernand Deligny (Bergues, 1913-Monoblet, 1996), educador, escriptor i cineasta francès i una de les principals referències en l'educació especial.

La vida i l’obra de Deligny són indissociables de les seves «temptatives» per permetre que els infants i adolescents que li van ser confiats —delinqüents, psicòtics, i més endavant autistes— visquessin d’acord amb les seves «maneres de ser», més que no pas segons les regles socials de l’educació. Va transformar els guardians dels centres psiquiàtrics en educadors. El van despatxar de diversos centres. En va fundar de nous.

Quan tot va bé, ha arribat l'hora
de començar una altra cosa.
Fernand Deligny, Graine de crapule, 1945

Les línies errants d'en Cornemuse a Le Serret, 1973
El 1967 va conèixer el Janmari, un nen de dotze anys, autista i afectat de mutisme, però ric en llenguatge no verbal. Els traços d'aquest nen van inspirar a Deligny la famosa cartografia de les «línies errants» dibuixades per educadors no professionals (obrers, camperols, estudiants) que convivien les 24 hores del dia amb els infants, i les imatges —fotografia, cinema, pintura— produïdes al llarg d’aquesta cerca va impulsar una xarxa de suport als nens autistes, a les Cevenes, una regió de tradició protestant al sud de França. La xarxa va existir fins a la dècada de 1980. 

En ple debat als anys 80 sobre el tancament dels hospitals psiquiàtrics, Deligny escriu Éloge de l'asile on proposa entendre la paraula 'asil' en el sentit de 'refugi'. El seu refugi era l'escriptura, laboratori de la seva pràctica d'educador.

—Vostè és artista?
—És més aviat això...
—Artista en què?
—En asils.
—En què?
—En asils... Narro el meu rastre.
—Com?
—Escric llibres...
—Ah, d'acord!
Coartada?
Raó de ser, que gairebé és el mateix.
Cal absolutament tenir una coartada.
Fernand Deligny, carta a Jean-Michel CHaumont, febrer 1983

Exposició oberta fins al 14 d'abril de 2024.

20 de gener 2022

ARTICLE 'LA REPRESSIÓ FRANQUISTA CONTRA LES DONES: EL CAS D'ELISA CARDONA'

Article de Meritxell Ferré Baldrich
Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021

Cliqueu la imatge per llegir i/o descarregar l'article en PDF

[...] En els expedients sumaris o sumaríssims s’hi recullen totes les proves inculpatòries com els informes que es demanaven a la policia, a la Falange o a l’alcaldia del poble. També s’hi poden trobar els testimonis recollits, tant dels denunciants com dels que s’anaven a cercar per ampliar informació. En l’expedient d’Elisa Cardona hi trobem testimonis com el de Maria Mestres, que vivia a Tarragona però que era natural de Duesaigües, que no pot afirmar ni desmentir les acusacions que es fan contra la noia. Un altre testimoni és la d’un treballador de l’hotel, Josep Ferré Llop, que manifesta que tots els treballadors de l’establiment coneixien la identitat de les persones assassinades per les milícies antifeixistes, però que ell pensa que Elisa és d’idees «izquierdistas». MERITXELL FERRÉ BALDRICH

Vídeo: "Elisa Cardona i les Oblates", amb Pilar Camarasa i Montse Sans 
Sèrie 'Dones a la història de Tarragona. Tgn Cultura, 2020
 
 

Vídeo: "Elisa Cardona. L'única dona afusellada pel franquisme a la ciutat de Tarragona"
Entrevistes a Montserrat Duch, Pineda Vaquer, Pilar Camarasa, Montserrat Camarasa, 
Pilar Poy, Maria Cardona i Josepa Assama.
Sèrie: Inspiradores. La Xarxa. TAC12, març 2023


 
Per saber-ne més:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670
Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966

* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT, «Pont d'Enseula», 14-6-2021

EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre

12 d’octubre 2021

CLUB DE LECTURA 'PAÍS I MEMÒRIA'


En una paret enrunada vaig veure un cartell de l'any anterior que anunciava que "seis hermosos toros" serien torejats a l'arena el dia tal. Quina tristor els seus colors pansits! On eren els sis bells braus i els bells toreros? Semblava que ni tan sols a Barcelona no se celebraven curses de braus, llavors; per una raó o altra, els millors toreros eren tots feixistes.
[...]
En tots els països del món, una enorme tribu de politicastres i d'elegants professorets estan enfeinats "demostrant" que el socialisme no vol dir altra cosa que l'interès personal. Però, sortosament, també existeix una visió del socialime complement diferent d'aquesta.
[...]
Si es perdia la guerra, democràcia i revolució, socialisme i anarquisme esdevindrien paraules buides de sentit.
GEORGE ORWELL, Homenatge a Catalunya 
 
Aquests fragments pertanyen a la primera lectura proposada per al Club "País i Memòria" dins els Clubs de de Lectura de les Biblioteques Municipals de Reus, en col·laboració amb Òmnium Cultural Baix Camp. El sentit d'aquest club concret és proporcionar lectures que ajudin a reflexionar sobre la identitat catalana. Tindran lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós, el 3r  dissabte de cada mes, a les 12 del migdia. Amb Carme Andrade i Agnès Toda.
 
Inscripcions (gratuïtes) en aquest enllaç:
 


 

11 d’octubre 2021

'MEMÒRIA DE LES OBLIDADES', 3.ª EDICIÓ

Impremta Virgili, 2017, 20182, 20203

La duesaigüenca Elisa Cardona Ollé és una de les dones oblidades la memòria de la qual recupera el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell. L'Elisa va ser una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista, després d'un consell de guerra sumaríssim, és a dir, sense poder-se defensar.  Tenia 21 anys i va ser 'pasada por las armas' el 22 d'abril de 1939. Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de vint-i-dues persones.

Per saber-ne més:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966


* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT, «Pont d'Enseula», 14-6-2021
 
EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre
 

30 d’agost 2021

NO M'EMBOLIQUIS, DE PEP ARAGONÈS ROS

"Els líders hem de ser autèntics 
i també semblar-ho."
 
Pep Aragonès Ros, directiu d'una gran corporació empresarial, és l'autor de No m'emboliquis, un llibre on desgrana la seva expèriència professional de trenta anys al capdavant d'empreses tecnològiques. Hem tingut el privilegi d'escoltar-ne durant tres minuts una síntesi precisa i ordenada del contingut. Ha aconseguit en tres minuts l'efecte quimicosensorial que ens fa pensar: «Uau!, el volem llegir» Una comunicació eficient de la qual remarco la temporització,  perquè ni tan sols ha emprat els 'Deus minuts' de la seva teoria de captació d'interès.  
No m'emboliquis (Seurat Ediciones 2020, 2021) — en castellà No me lies—, porta un subtítol aclaridor dels conceptes: Bàsics essencials per a un lideratge més humà en un món digital. A la portada el dibuix d'una baldufa, metàfora de la joguina per al funcionament de la qual cal entrenar-se i, així i tot, poques persones se'n surten amb èxit.  El pròleg signat per Xavier Marcet, àgil i substanciós, invita a emprendre la lectura del moll de l'os amb ganes. El text és un assaig de primera mà per allò que s'hi diu i per l'estructura (introducció, arguments de reflexió/aplicació en tres capítols de tres parts, resum de les idees principals, conclusió, epíleg); en canvi, la narració en primera persona i el to planer i distès que traspua veritat el converteixen en literatura del jo.
L'autor duesaigüenc s'ha format en grans empreses des que el 1991 es va llicenciar en Matemàtiques a la UB  i PDD per l'IESE Business School. Nomenat 'Personalitat de l'any 2015' en els Premios Byte TI. Explica que, abans de res, el líder ha de saber qui és i des de quina representació es comunica i actua. Ha d'estar al servei dels altres —equip, clientela i accionistes— que l'han de sentir com una persona 'normal', coherent i amb distància mínima entre persona i el personatge que representa.

"Simplement som gent apassionada i amb energia necessària
per dirigir persones, per liderar projectes o per generar
harmonia en una orquestra de músics."


Qualsevol líder d'avui ha de tenir en compte, diu, les tecnologies però ha de posar les persones al centre dels projectes. Com més avancin els formats digitals, més atenció cal posar en les relacions humanes. Lluny del bonisme, valors com l'honestedat, la sinceritat, el respecte, la humilitat i la confiança són les claus perquè els projectes es resolguin en benefici de tots els implicats.
El llibre aporta idees per a gestionar grans empreses, però també són útils per a qualsevol grup humà que comparteixi objectius. Es tracta de confiar els projectes a equips de professionals ben formats, que trobin al·licients en els projectes, que hi inverteixin talent,  energia i positivitat. 
Ara bé, tot i que els coneixements tècnics són mesurables, la majoria d'habilitats no ho són, per això, descobrir bones persones professionals no és fàcil. Aragonès Ros ha elaborat la teoria dels 'Deu minuts' de la qual no diré en què consisteix, només que confia en la intuïció passada pel sedàs del pensament racional.

"Com a líders i directius, hem d'envoltar-nos sempre 
de professionals millors que nosaltres, de persones 
més preparades i amb majors coneixements i capacitats."

Ben inserides en el relat trobem parèmies, citacions, anècdotes i eximplis —petites històries alliçonadores o morals, pròpies o d'autoritat— que fan la lectura amena fins i tot als que som profans en assumptes de lideratge. En definitiva, No m'emboliquis és un llibre divulgatiu que exposa una filosofia de vida que es pot aplicar a qualsevol àmbit, també en el de la gestió empresarial d'alt nivell.

"És important adquirir coneixements i habilitats, 
però la nostra actitud, davant de tots els aspectes de la vida, 
és el que realment multiplicarà el nostre valor."

29 de maig 2021

JOSEP MURGADES, L'ÚLTIMA LLIÇÓ (PER ARA)

Josep Murgades, catedràtic de la Universitat de Barcelona
Foto: © Cèlia Atset

Josep Murgades (Reus, 1951), mestre, savi, bon comunicador, va pronunciar (28 de maig, 11 matí) la seva última lliçó al paranimf de la Facultat de Lletres, titulada "Esbós d’escrits que ja mai no escriuré."  M'hauria agradat ser en aquest ritual del "final laboral" de l'admirat catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat, que avui recupero en suport digital (vegeu-ne el vídeo). Llengua, literatura, identitat. Aprofitades tres hores!

 
ENTREVISTES
 
Josep Murgades: "Tenim una literatura amb molta més vitalitat que la llengua." Entrevista al Diari Ara, a càrrec de Jordi Nopca, 29-5-2021

Josep Murgades: «De manera paradoxal, la literatura catalana té molt més bona salut que la llengua.» Entrevista a Tarragona digital, a càrrec de Miquel Bonet, 28-5-2021
 

25 de juliol 2020

'DE LA POMA A LA PANTALLA. AMOR, SEXE I DESIG A L'ÈPOCA DIGITAL'

De la poma a la pantalla.
Amor, sexe i desig a l'època digital,
de Marta Roqueta-Fernàndez
Edició digital: Pagès Editors, 2019



Marta Roqueta-Fernández (Barcelona, 1988), periodista i investigadora especialitzada en feminismes, desgrana  d'una forma amena i ben documentada, com l'espai digital fomenta l'exhibició de la intimitat, en una representació falsa de la realitat, amb quins mecanismes construeix una idea de l'amor romàntic i com es perpetuen els estereotips estètics, entre d'altres.  Referències culturals, cinematogràfiques, de sèries TV i de cançons ben integrades en el relat i que inviten a la reflexió i a continuar la recerca.
El llibre s'ha publicat en suport digital i m'hauria agradat accedir als enllaços a mesura que avançava en la lectura [vegeu dues il·lustracions que el llibre referencia]. En aquest cas, l'ampliació d'informació dels enllaços no m'hauria distret i hauria tornat al llibre, un cop i un altre, perquè la visió contemporània de l'autora i la forma d'explicar-la creix en interès a cada pàgina.


«...per entendre el consentiment és el vídeo de YouTube Tea consent. L’animació compara el consentiment sexual amb diversos casos en què s'ofereix una tassa de te.»

 
«La il·lustradora Alaa Satir, musulmana, dona suport a la revolta popular sudanesa. Vol que al país la religió i el govern estiguin separats i es deixin de seguir les lleis islamistes que discriminen les dones i les persones musulmanes.»

Marta Roqueta-Fernàndez

13 d’agost 2019

'LA POR A LA LLIBERTAT', D'ERICH FROMM

Escape from Freedom.  Erich Fromm, 1941
«Sembla que actuï mogut pel seu interès personal, però de fet tota la seva personalitat amb totes les seves potencialitats concretes ha esdevingut un instrument per als objectius de la màquina que les seves pròpies mans han construït. Serva la il·lusió d'ésser el centre del món i de fet està imbuït d'un intens sentiment d'insignificança i d'impotència que els seus avantpassats sentien conscientment davant Déu».
La por a la llibertat
Traducció de Joan-Lluís Marfany
Edicions 62, El Cangur, 45, 1979

19 d’abril 2017

CONFERÈNCIA DE FINA MASDÉU SOBRE L'ESCRIPTOR PLÀCID VIDAL


La presentació d'una tesi doctoral pot ser un acte cultural i social emocionant. I, segurament, també ho serà la conferència que pronunciarà la doctora Fina Masdéu (dijous, 20 d'abril, a les 19:30, al Centre de Lectura de Reus) sobre la seva tesi doctoral Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda. Ho puc afirmar perquè vaig assistir a la sessió acadèmica a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona quan Masdéu va defensar aquesta tesi davant d'un jurat estricte i incisiu. Me n'ha quedat la forma assossegada i brillant de fons amb què l'autora va formular l'exposició oral de l'estudi i els comentaris de detall que van fer els cinc membres del jurat, segurament per demostrar que s'havien llegit les set-centes pàgines del treball. No puc dir si aquest tipus de sessió  és sempre si fa no fa, però en aquest cas, l'auditori que acompanyàvem la Fina vam esclatar en aplaudiments quan el jurat li comunicava que la tesi doctoral  es mereixia la nota d'excel·lent, cum laude, a l'hora de certificar-la.

Masdéu posa en relleu l'obra memorialística de l'escriptor Plàcid Vidal (Alcover, 1881- Barcelona, 1938), autor d'Els singulars anecdòtics (1920), un precedent en estil i contingut de proses de Josep Pla: Coses Vistes (1925),  i les sèries Retrats de passaportHomenots. La resta de publicacions de Vidal van tenir escàs ressò i aquest fet afegit a la nul·la acceptació entre els grupuscles d'escriptors de Barcelona que en aquell moment reeixien, va fer que de la seva obra autobiogràfica en sortís una queixa i un plany continuats, un sentiment d'autocommiseració que l'incapacitava per la ironia.  ¿Per què és excepcional, doncs,  el que explica Vidal? Perquè parlant des del marge, al·ludint a intel·lectuals contemporanis no prou reconeguts com ell mateix, aporta una visió diferent de la història de la literatura catalana i dels que l'han protagonitzada en primer pla.


Vegeu l'abstract de la tesi doctoral


22 de setembre 2016

'EL VEL DE MAIA' DE MARIÀ MANENT

https://issuu.com/lenapauls/docs/elveldemaia1

Publicació en suport digital de l'estudi «Universalitat i particularisme projectat en un dietari íntim: El vel de maia, de Marià Manent», premi d'assaig Francesc Vila i Casas, 1994.

«No hi ha res —ni el trasbals de la guerra— que distregui l'intel·lectual de la seva reflexió. Aquesta és la constatació omnipresent a El vel de maia. Dietari de la Guerra civil (1936-39) del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898 - 1988), escrit a cavall de "la més exquisida pau geòrgica i les crispacions i angúnies d'una revolució i d'una guerra", com diu l'autor en el pròleg. A partir d'aquesta evidència, aquest estudi pretén mostrar com l'autor projecta en el gènere de dietari la simbiosi entre allò immutable que té l'acte creatiu (la literatura) i allò que forma part de la fugacitat, representat per la guerra (la conjuntura política)».

A la tarda, conversa amb Palau-Fabre:
parlem dels horrors dels bombardeigs,
d'Eliot i de Spender. Quina pau d'or,
damunt l'herba dels Sis Avets! ¿Som,
realment, en un país de guerra?
Marià Manent. El vel de maia, 12.IX.1938