26 d’abril 2017

FÒRUM AMB LECTORS DE 'LA GEGANTA ELA'


La geganta Ela (Edicions del Pirata) trepitja aules. Avui, 
a la Salle Bonanova, amb alumnes de quart de primària.

A la biblioteca les relacions no anaven gaire fines. La majoria de llibres eren per a les mans de lectors de mida mitjana. Si els agafaven els de mida nana se'n sortien, però, si els agafaven els gegantons esqueixaven els fulls, quan giraven pàgina. Va ser difícil trobar una solució que acontentés tothom.
LENA PAÜLS. La geganta Ela 


Per saber-ne més

 

GALILEU, AL TEATRE CLUB CAPITOL

Galileu. Autor: Bertolt Brecht. Traducció: Pilar Estelrich
Teatre Club Capitol, Barcelona. Foto: KdK
El Teatre Club Capitol presenta l'obra Galileu (Leben des Galilei), del dramaturg Bertolt Brecht, amb l'actriu Laura Aubert com a protagonista. En escena, l'episodi més important de la vida del matemàtic que a cavall dels segles XVI i XVII va haver de negar els seus descobriments davant del Papa,  va retractar-se de les seves investigacions científiques —que podia demostrar  amb l'observació telescòpica— per tal que no li costés la vida com va passar amb el seu predecessor, Nicolau Copèrnic. Es diu que en veu baixa va dir en acabar la sessió «Eppur, si muove» (I no obstant la terra es belluga). Brecht posa de relleu les motivacions de l'Església i de la Política del temps de Galileu per no acceptar que la terra gira al voltant del sol.  Un espectacle pedagògicament potent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

25 d’abril 2017

JARDÍ MERCÈ RODOREDA, A L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

Vista del jardí Mercè Rodoreda a l'IEC
Recomano la visita —ara a la primavera— del Jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjants de Barcelona. Creat el 1998, conté una mostra de les flors i plantes  (camèlies, glicines, llesamins, mimoses, nenúfars...) que l'autora cita en les seves obres. L'itinerari literari consta de 18 punts, en els quals hi ha unes plaques amb el nom de la planta i un fragment de l'obra de Rodoreda on s'hi esmenta.
El lloc de trobada és  la Casa de la Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda.

Visites: divendres al matí
Durada del recorregut: mitja hora
Entrada gratuïta, imprescindible concertació prèvia (tel. 93 270 16 21)

24 d’abril 2017

COL·LECCIÓ MACBA 31: TEMPS I CONFLICTE

Acció sobre paper de fumar [detall] Foto: © Jordi Benito
La 31a presentació de les col·leccions del fons del MACBA proposa una sèrie de recorreguts artístics estructurats en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte en el món actual. Mostra de diferents treballs que interactuen amb el present i hi dialoguen. La mostra —comissariada per Antònia Maria Perelló, cap de la col·lecció del museu— aplega 85 obres de 50 artistes d’arreu del món que comprenen des de 1959 fins a 2014.

Entrevendo, de Cildo Mereiles. Foto: © Coll
Una de les peces més destacades de Temps i conflicte és la instal·lació de gran format  'Entrevendo', de Cildo Mereiles,  una obra que proposa una experiència sensorial. Consisteix en un túnel de fusta al fons del qual hi ha un ventilador d’aire calent. El públic hi ha d’entrar amb dos glaçons dins la boca, l’un dolç i l’altre salat, i experimentar la calor arreu del cos i com es fonen els glaçons. Aquest era el gran reclam per aquesta mostra i no va ser possible experimentar-la en la nostra visita perquè no hi havia glaçons disponibles.

Exposició oberta fins al juliol de 2017


21 d’abril 2017

EL MEU JOSEP PALAU I FABRE

En commemoració del centenari del naixement de
 Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917-2008)


Cal estar atents, i vetllar en la tenebra, i fer obscurir el migdia. Només així, amb ulls de foc, amb urpes de voltor i, a la vegada, amb les mans curoses d'una ajudant de partera, ens serà donada, de tant en tant, aquesta cosa rara, sempre dura i fosca com un diamant, misteriosa, que és un poema.
JOSEP PALAU I FABRE. El mèdium



19 d’abril 2017

CONFERÈNCIA DE FINA MASDÉU SOBRE L'ESCRIPTOR PLÀCID VIDAL


La presentació d'una tesi doctoral pot ser un acte cultural i social emocionant. I, segurament, també ho serà la conferència que pronunciarà la doctora Fina Masdéu (dijous, 20 d'abril, a les 19:30, al Centre de Lectura de Reus) sobre la seva tesi doctoral Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda. Ho puc afirmar perquè vaig assistir a la sessió acadèmica a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona quan Masdéu va defensar aquesta tesi davant d'un jurat estricte i incisiu. Me n'ha quedat la forma assossegada i brillant de fons amb què l'autora va formular l'exposició oral de l'estudi i els comentaris de detall que van fer els cinc membres del jurat, segurament per demostrar que s'havien llegit les set-centes pàgines del treball. No puc dir si aquest tipus de sessió  és sempre si fa no fa, però en aquest cas, l'auditori que acompanyàvem la Fina vam esclatar en aplaudiments quan el jurat li comunicava que la tesi doctoral  es mereixia la nota d'excel·lent, cum laude, a l'hora de certificar-la.

Masdéu posa en relleu l'obra memorialística de l'escriptor Plàcid Vidal (Alcover, 1881- Barcelona, 1938), autor d'Els singulars anecdòtics (1920), un precedent en estil i contingut de proses de Josep Pla: Coses Vistes (1925),  i les sèries Retrats de passaportHomenots. La resta de publicacions de Vidal van tenir escàs ressò i aquest fet afegit a la nul·la acceptació entre els grupuscles d'escriptors de Barcelona que en aquell moment reeixien, va fer que de la seva obra autobiogràfica en sortís una queixa i un plany continuats, un sentiment d'autocommiseració que l'incapacitava per la ironia.  ¿Per què és excepcional, doncs,  el que explica Vidal? Perquè parlant des del marge, al·ludint a intel·lectuals contemporanis no prou reconeguts com ell mateix, aporta una visió diferent de la història de la literatura catalana i dels que l'han protagonitzada en primer pla.


Vegeu l'abstract de la tesi doctoral


EVA I ADELA ALS AFORES, A LA SALA BECKETT

Eva i Adela als afores. Autora: Mercè Sarrias
 Direcció: Toni Casares. Sala Beckett, Barcelona
Les protagonistes d'Eva i Adela als afores, de la dramaturga Mercè Sàrrias, són dues pseudoindigents que viuen en un decampat, lluny del caos d'una ciutat, entre dipòsits d'aigua on han plantat un hortet. Han dimitit d'actuar sobre la realitat del món que els ha tocat de viure, però ara es troben que dubten si han d'avisar una dona que, suposadament assassinaran a preu fet o bé se n'han de quedar al marge. L'Adela (interpretada per Rosa Renom) ho ha sentit d'amagat en una conversa d'un banc del carrer. Un home encomanava a un altre l'assassinat de la dona. El final ens deixa amb les ganes de saber-ne la resolució. Remarco l'espaterrant escenografia que dona idea de les grans possibilitats d'aquesta nova sala Beckett.

Interpreta el paper d'Eva l'actriu Montse German, en substitució de l'actriu Sílvia Bel, que va patir un accident al colze en els assajos (és present, com podeu veure, en les fotografies i els vídeos de l'espectacle.





18 d’abril 2017

RADIACIÓ DE FONS, DE JOSEP MASANÉS


Radiació de fons, de Josep Masanés (Pagès editors, 2017) va obtenir el premi Benet Ribas de Poesia als LII premis 'Recull' de Blanes. Abans d'obrir el llibre, ¿se'ns acut dubtar que tenim a les mans un llibre de poesia? Proses. Proses poètiques o, potser, poesia en prosa, ens diem. I, atacats de sobte per la urgència lectora, comencem la lectura picotejant aquí i allà. I no. Per tant, ens hi posem bé. Per veure què ha gosat presentar a concurs en Masanés i per veure què ha gosat premiar el jurat d'aquest premi (de poesia) de prestigi. Armats amb lupa i llapis, trobem un parell de proses poètiques, uns quants aforismes impersonals i relats amb vague plantejament, trama i desenllaç, amb un jo narratiu que s'esmuny.  Quan ens adonem que no hem gaudit de la lectura, tornem a començar. I aleshores copsem la bellesa rara de la poètica de la prosa maseniana.
Al·legoria de l'escepticisme, sense interlocutors no hi ha marge de millora en res, tot fa cap al mateix lloc en un pendent irreversible. Per expressar aquesta unitat de contingut gens inclinada a l'optimisme —Mirar cap al Sol i el Sol no ser-hi, p. 41— ens  transporta per assajos subjectius i sentenciosos. Alquímia d'imatges d'amplificació i de contrast, adínatons. El pont entre ambdós mons ha estat desballestat i ara fem de saltimbanquis, p. 75. Un poema èpic del nostre temps.

Formigues, termites, abelles. Centenars, milers d'homes empesos cap al comellar per una mà invisible que ha decidit apostar-ho tot a una basa.
JOSEP MASANÉS, Radiació de fons, p. 11

17 d’abril 2017

EL PERELLÓ FANTÀSTIC

El gegant del Burgà i altres mites i llegendes del Perelló, 2015
Pròleg: Neus Fandos Marsal
Els follets del romer i més mites i llegendes del Perelló, 2017
Pròleg: Biel Ferrer
Autor: Jordi Lleixà i Moliné
Il·lustracions: Hernán en H. Fotos: Josep Antoni Moliné Gonzalvo
¿Qui es va inventar les històries populars que recullen Pep Coll sobre el Pallars, i Joan de Déu Prats, sobre Barcelona? S'han transmès de generació en generació, però algú un dia se les va imaginar per primer cop. Jordi Lleixà i Moliné (Amposta, 1978)  ha fet especulacions enginyoses sobre la geografia de Perelló, n'ha escrit 16 històries amb protagonistes locals inventats i ha posat les bases perquè esdevinguin mites i llegendes (que generacions a venir, no sabran d'on han sortit).
Les històries imaginades se centren en espais, ecosistemes i fets reals i  s'inscriuen en un temps antic, però cap dels éssers fantàstics que van tenir protagonisme aleshores no sembla que es manifesti actiu en l'actualitat.
Malgrat que les dues publicacions que Lleixà n'ha fet fins ara s'adrecen als infants, tot el material informatiu que acompanya els relats de ficció (referents reals que desmunten la història imaginada, glossari de noms màgics i de personatges mitòlogics...) fa pensar que l'inclou amb voluntat pedagògica per a ús dels adults a l'hora de transmetre als petits aquesta bellíssima declaració d'amor que ha fet al Perelló.

Per saber-ne més:





15 d’abril 2017

SHAKESPEARE, TEATRE D'OBJECTES

Complete works: table top Shakespeare.  Direcció: Tim Etchells.  
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona. Foto: © Tim Etchells
Resums de trenta-sis obres de Shakespeare d'una hora aproximada de durada cadascun. Teatre d'objectes, funcions en anglès sense sobretítols. ¿Qui s'atreveix a gaudir d'aquesta experiència? Hi anem (8 d'abril, 5 de la tarda) a veure Coriolanus, en versió de Jerry Killick. Les peces que representen el general romà, Volúmnia, Virgília, senadors, patricis, soldats i la resta de personatges d'aquesta tragèdia són objectes quotidians: una copa de trofeu, una tassa, dues piles, capses de mistos, una tetera... les accions tenen lloc sobre una taula pelada, que podria ser la d'un magatzem o la d'una gran cuina d'un castell medieval. El narrador i manipulador dels objectes va introduint i fent sortir els personatges d'escena, cadascú té el seu estil de fer acte de presència, ja sigui imposant o  discreta. Roma no serà arrasada. Cada peça, una joguina simbòlica. Per mitjà de la narració oral s'evoquen escenes clau de la dramatúrgia universal. 8/10
 



14 d’abril 2017

REUS, LES TRES GRÀCIES I EL 'VEXILLA REGIS'

<iframe width="640" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/syhQNd-OhYo" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Setmana Santa,  imatges extretes de Canal Reus, 2012
Divendres Sant a Reus: Les Tres Gràcies.
S’inicia la professó popularment anomenada de «les Tres Gràcies», per tornar la imatge del Sant Crist a la seva església [de la Prioral de Sant Pere a l'església de la Puríssima Sang]. Com a l’anada, els armats obren la professó, formada per les dues fileres de vestes —tant la canalla com els adults—, amb la bandera al capdavant, la capella del Sant Crist precedint la imatge amb el cant del Vexilla regis, i el Bon i el Mal Lladre a ambdós costats. Centenars de reusencs l’esperen a la plaça de la Sang per demanar-li «les Tres Gràcies», peticions de caràcter personal, en el moment en què la imatge es girada cap a la gent abans d’entrar a l’església. (de festesreus.cat)


Enregistrament de Canal Reus TV (processó del 2012). Es va donar la circumstància que va començar a ploure i la gent va obrir el paraigua, tret dels cantaires del cor, que van entomar la pluja fina.  Tot i així, és un dels vídeos disponibles més ben enregistrat d'imatge i de so.

Per saber-ne més

13 d’abril 2017

BE GOD IS, A LA VILLARROEL

Be God Is. Creació i direcció d'Espai Dual
Programació Off. La Villarroel, Barcelona
Foto: © Claudia Serrahima
Be God Is és un  xou de difícil classificar. Un espectacle en horari off (comença passades les 12 de la nit) que combina el gest, el cabaret humorístic, la música, els números de circ...  en  gags breus protagonitzats per tres personatges que xiuxiuegen en anglès.   Blai Juanet, Marc Sastre i Oriol Pla, tres joves que han nascut al teatre. D'ascendència pallassa. Em confesso addicta a aquests  hereus magnètics! 9/10





11 d’abril 2017

AH! (JUDIT), A LA SALA ATRIUM

Ah! (Judit). Dramatúrgia i direcció: Laia Alsina i Ferrer. 
Sala Atrium, Barcelona
Crit de ràbia, crit de dolor: Ah! Qui crida en la foscor és una Judit d'avui, una dona valenta que denuncia injustícies contemporànies. La Companyia El Martell n'ha fet un espectacle coral que es compon d'una vintena de peces breus on reconeixem casos de violència, d'explotació, de violacions, de guerres, de costums ancestrals que vulneren drets humans. El text de caire polític i social és de creació col·lectiva de la companyia en el qual es fonen fragments d'obres d'altres autors i lletres de cançons, com La matança del porc, de Quico Pi de la Serra, que tanca l'espectacle i defineix tota la resta. Vet aquí una estrofa que no diu Ah! (Judit), i que ens ve a la punta de la llengua, quan sortim al carrer Consell de Cent: "Demà hi haurà bon tall, s'ha acabat la fam, / demà passat fuet i després pernil, / i quan s'acabi el porc hi passarà la porca / i després els garrins i tots els porcs del món". Metàfores per fer truites. 8/10





10 d’abril 2017

A TOTS ELS QUE HEU VINGUT, AL TNC

A tots els que heu vingut. Autor i director: Marc Rosich
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
A tots el que heu vingut de Marc Rosich mostra un món elaborat sobre mentides que s'ensorra. El pilar ideològic —l'expresident Jordi Pujol— dels darrers trenta anys confessa que és corrupte i la vídua Magda Casals, pujolista convençuda, se sent traïda i demana a l'indigent que ronda pel barri que l'ensenyi a insultar. Sola, sense les filles ni la germana i amb una néta immadura que es fa seu el secret de les magdalenes casolanes, trava amistat amb l'indigent perquè és l´única persona que no tan sols no li demana res, sinó que l'ajuda a despertar a la realitat. La Magda Casals mor l'11 de Setembre del 2014, quan tota la família amb la samarreta vermella o groga participa en la V baixa de la Via Catalana. Ha començat una nova etapa a Catalunya. «Que passi l'aire, que passi l'aire!», diu el fantasma de la vella. L'espectacle és una caricatura sense complexos —Bravo, Xavier Albertí, per programar-lo al Teatre Nacional de Catalunya—de les creences i els costums tòpics de la classe mitjana barcelonina, de la qual en sobresurt per mèrits propis la interpretació de Mercè Arànega, antològica de matisos. 8/10




08 d’abril 2017

L'ELECTE, A LA SALA MUNTANER

L'electe. Autor: Ramon Madaula. Direcció: Jordi Casanovas 
Sala Muntaner, Barcelona
 L'actor Roger Coma (Barcelona, 1976) es posa a la pell del futur 135è president de la Generalitat. A quatre hores del discurs d'investidura té un tic nerviós i els seus assessors li envien el millor psiquiatre de Barcelona (interpretació de Ramon Madaula, autor també del text). El mètode per aconseguir que el presidenciable digui el discurs sense el tic potser no és gaire ortodox i ens recorda Jordi VI amb la seva tartamudesa (vegeu El discurs del rei). Els espectadors, testimonis agraïts dels secrets del despatx presidencial, somriem i riem de gust en més d'un exercici, tot i saber que aconseguirà dir el discurs sense ganyotes, convincent. 9/10
 


07 d’abril 2017

EL SETGE DE SARAJEVO, 25 ANYS

http://issuu.com/lenapauls/docs/adagioalbinoni?e=24165857/35755621

A la memòria de Jordi Pujol Puente,
reporter gràfic mort per la metralla d'una granada,
a Sarajevo, el 17 de maig de 1992




L'Adagio d'Albinoni. Narració breu
Il·lustrada per Marc Pérez Oliván

06 d’abril 2017

DECODING: ZOOM IN DESIGN

ELISAVA (Escola Universitària de Disseny i Enginyeria) ha creat una unitat d'investigació multidisciplinària: ELISAVA Research. N'hem vist el primer projecte a Arts Santa Mònica, «Decoding», una forma d'observar i analitzar el món del disseny, la innovació i la creativitat. S'hi parla de l'estructuració del llenguatge emprat en el procés de disseny, de la utilització del disseny com a recurs comunicatiu per captar l'imperceptible. Interessant.
Exposició oberta fins al 14 d'abril

05 d’abril 2017

'VIDES PRIVADES', AL TEATRE BORRÀS

Vides privades. Autor: Noël Coward. Versió:  Juan Cavestany
Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Norbert Martínez 
i David Selvas. Teatre Borràs, Barcelona
La versió de la comèdia Vides privades que ha fet Juan Cavestany situa l'acció en dues habitacions contigües d'un hotel de Begur, en l'època actual. L'atzar fa que una parella (interpretació magnètica de  Marta Marco i David Selvas) separada hi faci estada, cadascun dels membres amb la parella actual (Mima Riera i Javi Beltrán, versemblants i efectius). Sembla que s'enutgen en trobar l'altre, però en realitat es deleixen per aprofundir la passió que han  deixat aparcada. I reprenen la relació, amb una escapada d'adolescents, tot i que de seguida tornen a treure la seva part més fosca, en episodis de violència que recorden Qui té por de Virgínia Wolf? Comèdia agredolça, previsible. 7/10


04 d’abril 2017

'BOSCOS', DE WAJDI MOUAWAD


Quan tens un forat tan gran al cor, no n'hi ha prou amb res; és com un cabàs sense fons: les coses entren i passen de llarg. Ni amb l'amor, no n'hi ha prou perquè també passa de llarg.
WAJDI MOUAWAD, Boscos

Es claven al cor com dards les seves frases, una darrera l'altra, sense temps de repensar-les, en un remolí de quatre hores intentant d'atrapar-ne el sentit. L'excés no és episòdic en Mouawad. 8/10



03 d’abril 2017

L'AIXECACASES, EN EDICIÓ DIGITAL

https://issuu.com/lenapauls/docs/aixecacases
X Premi de narrativa infantil
Ciutat D'Eivissa
La Dàlia Margarit i Florit és l'Aixecacases i els seus invents trasbalsen el poble de Platerròs. Fer ploure en un terreny pedregós i sec i moure els edificis de lloc són algunes de les utilitats dels invents de la protagonista d'aquest conte de gènere fantàstic. Llegiu-ne crítiques i comentaris aquí.

El conte L'Aixecacases va obtenir
el X premi de narrativa infantil Ciutat d'Eivissa.

31 de març 2017

GROWING HOME, DE FAISAL ATTRACHE


Producció: David Carr i Timothy J. Purcell. Jordània, 2014

Curtmetratge que ha obtingut el premi del jurat al Newport Beach Film Festival, el premi a la millor pel·lícula a We The Peoples Film Festival i ha estat seleccionat a la secció oficial a Sheffield Doc/Fest. Es projecta a Caixaforum de Barcelona, dins el cicle «Finestres al món».
Recull en imatges el dia a dia de Samer, un perruquer siri refugiat amb la seva dona i una filla de pocs mesos, al camp de Zaatari, a Jordània. Desitja tornar a casa i fer vida normal.

30 de març 2017

ZAQUIZAMÍ, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Zaquizamí. Direcció i coreografia de Roberto G. Alonso
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Espectacle recomanat per a més grans de 3 anys

Espectacle de dansa per a tots els públics. S'ha apagat el llum a les golfes (zaquimazí, en àrab) on juguen els infants de la casa. Quan el lloc es queda sense ningú, les nines prenen vida i interactuen amb els objectes de l'entorn. Treuen disfresses del badul i de l'armari, ballen, s'amaguen i juguen a ser uns altres, s'imaginen que són personatges de pel·lícules famoses. Remarco l'escenografia, la coreografia i el vestuari del conjunt molt ben resolt. 9/10

 

29 de març 2017

'ELS PILARS D'EUROPA', AL CAIXAFORUM


Els pilars d'Europa. L'edat mitjana al British Museum. Exposició de gran format —grandiloqüent en la presentació— que mostra a partir dels tresors i la cultura material els grans canvis que es van produir a partir de la decadència de l'Imperi romà, al segle V, fins a la Reforma protestant del segle XVI. 260 objectes procedents de la col·lecció del British Museum i també del Museu Arqueológico Nacional de Madrid, del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu Frederic Marès.
Faig notar que, en dies de molta afluència de públic, el recorregut no fa de bon seguir. En part perquè el mobiliari expositiu ofega les peces  i els visitants s'acumulen en segons quins espais, embotits entre fustam. 
Exposició oberta fins al 18 de juny.

28 de març 2017

'ABANS QUE ARRIBI L'ALEMANY', A LA SECA

Abans que arribi l'alemany. Autora: Marta Barceló 
Direcció: Joan Fullana. La Seca Espai Brossa, Barcelona
Júlia, una dona d'una seixantena d'anys, mare de tres fills ja grans, viu amb angoixa els primers símptomes de la malaltia de l'Alzheimer, que també va patir la seva mare. L'actriu Muntsa Alcañiz es posa a la pell d'aquesta dona que lluita amb totes els recursos personals per decidir com organitza la seva vida, abans que  l'alemany que és a punt d'arribar li ho impedeixi.  L'alemany en qüestió és la malaltia que porta el nom del psiquiatre i neuròleg bavarès Aloysius Alzheimer. L'actor Pedro Mas acompanya la protagonista en tot el recorregut fent diversos papers. 8/10





PREMIS DE LA CRÍTICA TEATRAL CATALANA

Guanyadors dels XIX Premis de la crítica teatral 2016
Foto: © Martí E. Berenguer



27 de març 2017

EXERCICIS PER SEMBRAR LLAMPECS


Al Caixaforum,  l'artista i pedagog Nicolás Paris (Bogotà, 1977) exposa petits objectes quotidians que conviden a ser manipulats a la recerca de poesia, amb el "desig de compartir l'acte creatiu", segons el programa de mà. Però, la nostra sorpresa són els cartells que prohibeixen tocar les peces. Per tant, si la vostra visita no coincideix amb una hora que hi hagi la persona d'acompanyament que us proposi els exercicis en sortireu sense sembrar llamps, però amb les imatges de la proposta molt de temps a la retina.
El relat i la intenció de Paris es complementen a l'exposició amb peces de la col·lecció de "La Caixa" d'artistes com Pablo Palazuelo, Richard Long, Victoria Civera, Günther Förg i Moisès Villèlia.
Exposició oberta fins a l'1 de maig.

24 de març 2017

SHARING A FUTURE. BOOKS IN CATALAN. BOLONYA 2017


Només 20 autors catalans de literatura infantil i juvenil tenen obra traduïda a l'italià en el moment que l'expedició catalana ja és a les portes de la Fira de Bolonya 2017

Segons promociona el programa «Sharing a future. Books in Catalan 2017», targeta de presentació de l'expedició liderada per l'Institut Ramon Llull, a la Fira de Bolonya 2017, la literatura infantil i juvenil catalana té una llarga tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa. En el mateix programa s'informa que actualment aquest sector editorial factura 41,4 milions d’euros anuals, segons dades del 2015, i que és el tercer sector en facturació en la indústria editorial. 
Tot i així, la literatura infantil i juvenil catalana només compta amb 20 d'autors que tinguin alguna obra traduïda a l'italià, la llengua amfitriona de la Fira de Bolonya (3 - 6 abril 2017). Entre aquests autors, Andreu Martín és el més traduït, amb 18 llibres. Darrere seu hi ha Maite Carranza, amb 4 llibres. La resta d'autors, alguns ja desapareguts, hi són representats amb 1 o 2 llibres cadascun, tant de ficció narrativa com de divulgació: Josep Maria Ainaud de Lasarte, Maria Àngels Anglada, Joan Armangué, Maria Barbal, Maria Aurèlia Capmany, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Fina Duran, Meritxell Margarit, Gemma Pasqual, Manuel de Pedrolo, Carles Sala i Vila, Maite Sarró, Joles Sennell (Pep Albanell), Andreu Sotorra, Tina Vallès i Josep Vallverdú. Tot i que la nòmina de traductors del català a l'italià és diversa, hi destaca l'escriptor alguerès Antoni Arca —curiosament no convidat en l'expedició de Bolonya— com a traductor majoritari d'obres d'autors com Joan Armangué, Andreu Sotorra o Josep Vallverdú.
 

22 de març 2017

'I, DANIEL BLAKE', DE KEN LOACH


I, Daniel Blake, pel·lícula dirigida per Ken Loach, Palma d'or, al Festival de Cinema de Cannes de 2016. L'estat del benestar del Regne Unit en un sistema deshumanitzat que acaba humiliant els ciutadans que hauria de protegir. La gràcia d'aquesta pel·lícula és haver traslladat el realisme social actualitzat —d'ara mateix—, en estat pur a la pantalla. Si no fos que té argument i l'estructura narrativa clàssica podríem pensar que es tracta d'un documental sobre la pobresa galopant a què es veuen abocades les classes mitjanes. Un fuster autònom té prohibit treballar per motius de salut. No obstant,  l'estat per mitjà de funcionaris agressius, no li dona la invalidesa i l'obliga a buscar feina. Es queda sense recursos econòmics mentre passa un viacrucis reclamant els seus drets. Loach sap descriure amb poques imatges l'angoixa dels que passen gana i, deixant a banda algun toc efectista massa evident, me'l crec.

21 de març 2017

'ELECTRIC BABYLAND', AL CCCB

Electric Babyland.  Autor i compositor: Christophe Sainsot Tintou.
Direcció: I. López. Centre de Cultura Contemporània de BCN
Per a espectadors entre 2 i 5 anys

Avui a la sala del Centre de Cultura Contemporània hi ha espectadors molt petits, fins i tot algun de bolquers. Infants i adults escoltem els sorolls del camp i de la ciutat. Mr. Sound, un despistat multilingüe, busca el so que li agrada més amb l'ajuda de l'auditori. Els espectadors menuts són invitats a reproduir-los per dos intèrprets amatents, Christophe Sainsot Tintou, músic i Sílvia Dotti, actriu i cantant.
En aquest tipus d'espectacle m'encanto amb les reaccions dels espectadors petits de la platea —aquí asseguts a terra— i també amb les reaccions dels progenitors. Prop meu, un pare ha hagut de treure de la boca del seu petit de vuit o deu mesos un paper mastegat (era un bocí d'entrada).  Passats deu minuts, perquè s'estigués quiet, li ha posat dibuixos animats al mòbil. Ho anoto perquè no havia vist mai que algú de la generació digital es manifestés en contra d'un espectacle en directe (i li donessin la raó, complaent-lo). Mentrestant, dos metres més enllà, la germaneta de tres anys xalava fent soroll amb palets. L'espectacle s'ho valia. 8/10





18 de març 2017

'LA NENA DELS PARDALS', AL SANT ANDREU TEATRE


La nena dels pardals
Text: Jordi Palet (a partir del conte de Sarah Pennypacker)
Música: La Tresca i la Verdesca.
Direcció: Joan M. Segura Bernadas
Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona

Espectacle recomanat a partir de 5 anys

El conte La nena dels pardals que representen sobre l'escenari Txell Botey i Xavi Idàñez acaba bé. Es basa en un fet real, succeït a la Xina, el 1958, en el que es coneix com 'La guerra dels pardals', imposada pel líder comunista Mao Zedong. Tota la població havia de fer soroll per eliminar els pardals que malmetien les collites. La mort de 200.000 pardals en un dia (13-12-1958) i de molts milions durant tota l'operació va provocar un gran desequilibri ecològic. La petita Ming-Li va desobeir l'ordre i va salvar d'amagat unes quantes parelles de pardals, cosa que, en ser descoberta, va tenir conseqüències fatals per a la petita. Els intèrpretes ja avisen a la introducció —per als adults— que no ho explicaran tot.  La petita Ming-Li va ser una víctima de la repressió d'aquella dictadura.
En la versió teatral de Jordi Palet, uns funcionaris classifiquen expedients de morts i desapareguts i en troben un sense documentació, només amb el nom i les dates de mort i de naixement. Decideixen inventar una biografia per aquella persona de pocs anys. Uns espectacle delicat, amb diferents nivells de lectura,  per a gaudi de tothom. 9/10

Vegeu-ne aquí el comentari de l'àlbum il·lustrat per Yoko Tanaka
(Editorial Joventut, 2010)



17 de març 2017

'FILLA DEL SEU PARE', A L'ESPAI LLIURE


A l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc neva. És la nit de Cap d'any i hi ha fredor entre Hedda Gabler i el seu home.  Coneixem l'Hedda i sabem que s'obsessionarà per no ser enlloc. Que l'episodi de vida que veurem a l'escenari comenci amb un tret, ja és premonitori. A partir d'aquí la versió (una perla) d'Aleix Aguilà anirà resseguint el clàssic d'Ibsen, amb l'acció que situa a la Barcelona d'avui, on la parella —Hedda i Jorgen (Júlia Barceló i Pau Vinyals, interpretacions de festa)— arriba després de mig any de viatge de noces i hi estrena apartament. Una visita inesperada fa la resta, és Ejlert (Pol López, un regal), l'amic comú, escriptor, amb una novel·la dictada a la seva amant, que l'ha manuscrita. Cadascú vol alguna cosa de l'altre. I ens creiem el que veiem i les intencions  que expressen. I ens emocionen amb el que deixen entreveure de les seves biografies. I Hedda Gabler s'autodestrueix. I neva, neva. 10/10

16 de març 2017

BARBES DE BALENA, AL MALDÀ

Barbes de balena. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart.
Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona
Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles) és un espectacle que fusiona música, teatre i dansa. Fa un homenatge entranyable a les nostres àvies, besàvies i rebesàvies. Parla d'on venim i on hem arribat les dones. L'autoria és compartida per les intèrprets que, a partir de la biografia de la doctora Dolors Aleu Riera (Barcelona, 1857 - 1913), primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l'Estat espanyol, rebesàvia de l'actriu Núria Cuyàs, van desgranant records de les seves predecessores femenines (presents en algunes veus en off).  La doctora Aleu avisava en la seva tesi que la cotilla de les dones dificutava la circulació sanguínia i era la causant de desmais. Les dones d'avui ja no portem cotilla que ens emmordassi el cos, però hem d'estar a l'aguait dels atenallaments mentals, que són pitjors. Acompanyament al piano d'Ariadna Cabiró, autora de la composició musical. Un cabaret intimista i delicat. 9/10

15 de març 2017

'L'ÀNEC SALVATGE', AL TEATRE LLIURE

L'ànec salvatge. Autor: Henrik Ibsen. Adaptació: de Marc Artigau, 
Cristina Genebat i Julio Manrique. Direcció: Julio Manrique. 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
És la primera vegada que es representa a Catalunya L'ànec salvatge d'Ibsen. No en sé els motius.  Tal com l'hem vista de nítida al Teatre Lliure no sembla que sigui una obra dificultosa de posar en escena. Cada personatge és un símbol, l'ànec, la metàfora d'una traïció. ¿La 'mentida vital' és imprescindible per aconseguir la felicitat i la tranquil·litat d'esperit? Text i adaptació, interpretacions, posada en escena, subratllats musicals i direcció d'antologia. Brillant.  10/10




14 de març 2017

EXPOSICIÓ 'PATUFET EN GUERRA'

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret,
patim, patam, patum,
no trepitgeu en Patufet.

L'espai del Memorial Democràtic (Peu de la Creu, 4 Barcelona) és un conjunt  de sales poc concorregudes que presenta exposicions ben documentades i amb un recorregut expositiu de bon seguir. Hi acabem de veure  Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat, una exposició que mostra els equilibris que va haver de fer la publicació infantil catalana «En Patufet» per sobreviure durant la guerra.

Al·lusió a les bombes
Després del 18 de juliol de 1936, tot i ser una publicació de caire catòlic, va continuar editant-se  setmanalment i va continuar venent-se perquè molts infants que l'havien llegit en temps de la República  l'esperaven.
Durant la guerra els temes dels acudits i de les historietes van anar canviant, parlant de la dificultat de trobar menjar, de les bombes i de les misèries de la reraguarda, però no s'hi veuen ferits ni morts ni destrucció perquè els dirigents s'autocensuraven per tal de no ser titllats de derrotistes.
  
Al·lusió a la gana
Amb la dictadura, «En Patufet» és prohibit i els exemplars endarrerits es llegien d'amagat  a les cases que els havien pogut conservar. 
L'exposició acaba fent referència al drama personal dels que van fer possible la publicació: l'escriptor Josep M. Folch i Torres, dels dibuixants i humoristes Gaietà Cornet i Joan Garcia Junceda i de com van sobreviure els col·laboradors més joves en temps del primer franquisme.

Exposició oberta fins al 31 d'agost.

13 de març 2017

'HOMES, LA COMÈDIA MUSICAL', AL TEATRE CONDAL

Homes. Autors: Sergi Belbel i Carol López. Música: Marc Parrot
Direcció: Carol López. Teatre Condal, Barcelona
Homes, la comèdia musical, espectacle amb cançons enganxadisses amb la música original de Marc Parrot, ben coreografiades i ben interpretades que són de llarg el millor d'aquest muntatge on cinc actrius fan el paper d'home, disfressades d'home, amb un vestuari que els va francament en contra. De fet,  no caldria ni tan sols que portessin pantalons per creure'ns els papers de l'Anna Barrachina, l'Agnès Busquets, l'Alba Florejachs, la Mireia Portas i la Glòria Sirvent. Cinc actrius esplèndides que salven un text d'esquetxos plens de tòpics i un ritme de muntatge que no els fa honor. Fins ben entrada l'hora no comencem a somriure i el públic femení —que era majoritari en la meva sessió— acabem amb cara perplexa. N'esperàvem més d'aquest cabaret contemporani que s'envola amb poca força. 6/10


12 de març 2017

'FAIRFLY', AL TEATRE TANTARANTANA

Fairfly. Autor: Joan Yago. Direcció: Israel Solà 
Companyia La Calòrica. Teatre Tantarantana
Tots els espectadors situats a quatre bandes a l'escenari del Tantarantana som testimonis de l'evolució i final d'un possible somni. Els somniadors són quatre treballadors joves (admirables interpretacions de  Queralt Casasayas, Xavi Francès, Aitor Galistero-Rocher i Vanessa Segura) que, en veure perillar el seu lloc de treball, es reuneixen per redactar un manifest defensant-lo. Se'ls desperten les ganes de canviar el món i ho pretenen fer amb un produce nou d'alimentació infantil (no en dic l'ingredient principal perquè la gosadia dels emprenedors és de les que fa història). La Companyia La Calòrica explota el text ple de contrastos de Joan Yago amb tanta versemblança que fins i tot en sortim pensant que potser sí que «Fairfly» podia haver estat una realitat. Comèdia agredolça amb sorpresa. 10/10 



11 de març 2017

EXPOSICIÓ 'DONES', DE NENÉ

Exposició 'Dones', de Nené (Marc A. Pérez Oliván)

Més val riure per res
que plorar per tot.
No coneixia aquesta dita que obre l'exposició de l'espai Antics Rentadors del Casal de les Dones de Reus,  amb pintures de Nené, pseudònim de l’artista Marc Pérez Oliván. Les dones que ha interpretat pictòricament Nené no sempre riuen, també n'hi ha de posat seriós, però sempre serè. Violeta Parra, Frida Kahlo, Edith Piaf, Rita Levi-Montalcini, Frederica Montseny, Anaïs Nin, Amy Winehouse, Patti Smith, Aminatou Haidar, Maria Mercè Marçal, Malala Yousafzai, Emma Watson, Ada Colau, Carme Ruscalleda...  Una seixantena de retrats de dones que han excel·lit en els seus àmbits d'actuació pel seu talent, per la seva dedicació, pel seu esforç, per haver trencat tòpics en diferents èpoques. Rostres en primer pla, acompanyats de missatges textuals que les representen  en català, castellà, italià, francès i anglès. 

Espai Antics Rentadors, del Casal de les Dones, de Reus
Exposició oberta fins al 30 de març
'Dones', en procés de creació. ©Nené

07 de març 2017

RELLEGIR 'CAMÍ DE SIRGA', DE JESÚS MONCADA

La novel·la Camí de sirga, de l'escriptor Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005) és un clàssic contemporani que ficciona l'època d'anegament del poble de Mequinensa a les aigües del pantà. Rellegeixo la novel·la en la primera edició (La Magrana,  1988) i hi retrobo aspectes que no recordava o que em van passar per alt. L'autor hi refà de manera vibrant els últims cent anys de la vila del Baix Cinca, centre d'una conca minera  i d'un tràfic fluvial intens, en especial des del 1957, any que va quedar sentenciada a ser enfonsada sota les aigües per l'anunciada construcció del pantà de Mequinensa. Hi rememora una manera d'entendre el món i com les persones, cadascuna amb la seva circumstància, van viure la lenta agonia de l'enderrocament de cases i d'espais del seu entorn vital.

*
Vegeu el comentari de l'estrena del muntatge teatral Mequinensa que es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya, el 2012

*

Edicions 62 acaba de publicar una nova edició de Camí de sirga. És una bona oportunitat per llegir-la, si no ho heu fet encara.
Comença així:
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei.
JESÚS MONCADA. Camí de sirga (+ primer capítol)

06 de març 2017

RUTA LITERÀRIA AMB '14 VERMUTS'

14 vermuts, a la plaça del Mercadal.
Foto: Josep M. Barraso

Obrim comportes! El col·lectiu literari Reusenques de Lletres impulsa la «Ruta Literària del Vermut»  en el marc de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.
La ruta transcorre pels escenaris dels relats del llibre 14 vermuts. Espais literaris amb aroma de donzell, (Arola Editors, 2016) signats per M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Àurea Bellera, Marina Barraso, Dolors Buyo, Pilar López, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Dolors Vallverdú, i l’autora del pròleg: Isabel Martínez.
L'itinerari combina aspectes històrics sobre el vermut a  Reus i la lectura de fragments dels relats, alguns dels quals a càrrec de les mateixes autores.
El recorregut —d'una hora i quart de durada— comença a la plaça del Prim, recorre el Mercadal i acaba amb la visita a un establiment de vermut.
El guió i l'acompanyament correrà a càrrec d'ANS Educació, amb el suport de Reusenques de Lletres.

Horaris de la ruta:
dijous, 23 de març, a les 6
dimarts, 25 d'abril, a 2/4 de 8
dijous, 18 de maig, a 2/4 de 8
 

L'activitat és gratuïta, però és imprescindible 
formalitzar-ne la incripció i la reserva prèviament:
lletresdereusenques@gmail.com
o bé trucant al telèfon: 608 397 611
Per saber-ne més:


Consulteu l'agenda de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017:
http://www.reus.cat/agenda/espais-literaris-amb-aroma-de-donzell

ANS Educació s'encarregarà de posar el paisatge històric
del vermut reusenc a l’abast de tothom.
Vegeu-ne l'esdeveniment: