20 d’octubre 2017

'ISLÀNDIA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Islàndia. Autora: Lluïsa Cunillé. Direcció: Xavier Albertí
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Al·legoria de la bona fe de pas per l'infern.  Mitja dotzena de trobades d'un noiet de 15 anys que surt de la Islàndia nadiua fins als barris baixos de Nova York a la recerca de la seva mare. L'enganyen, el roben, el traeixen. Tots són supervivents de la crisi financera. Tret de la primera escena, prescindible (no he sabut veure-hi quina funció fa en el conjunt de l'obra), el recorregut iniciàtic del protagonista està ben travat i fa de bon seguir, encara que ens agradaria saber que ha tornat a casa més savi després de la seva peripècia. Acompanyen el jove actor Abel Rodríguez —que interpreta amb dignitat la fragilitat i determinació del protagonista— Jordi Oriol, Paula Blanco, Oriol Genís, Joan Anguera, Lurdes Barba, Albert Prat, Joan Carreras, Albert Pérez i Àurea Márquez. Els remarco perquè tots aprofiten els minuts de glòria que els cedeix el text de Lluïsa Cunillé.
Faig notar que al fulletó de mà s'hi reprodueix el pròleg interessantísim d'Enric Juliana a l'edició del text Islàndia (Arola Editors, 2017), sobre els fonaments de la crisi financera internacional, que va col·lapsar el sistema bancari a Islàndia el 2008, el primer lloc al món a partir del qual es produiria l'efecte dòmino. 7/10
 





19 d’octubre 2017

EL RELAT VISUAL DE L'1-O

https://recursos.ara.cat/dossier-relat-visual?utm_medium=ppc&utm_source=facebookads&utm_campaign=facebookads
 
El diari «ARA» ha elaborat un dossier on recull els fets i les fotografies més representatius d’uns dies que passaran a la memòria col·lectiva dels catalans. 6 de setembre - 17 d’octubre. Es pot descarregar de franc aquí.

Contingut:

* Les setmanes prèvies al referèndum: aprovació de la llei del referèndum, la Diada, escorcolls a impremtes i redaccions, detencions, mobilitzacions massives, tancament de pàgines web, arribada de la Guàrdia Civil, etc.

*L’1 d’octubre: cens universal, l’organització del referèndum, més de 2 milions de vots, repressió policial, etc.

*Els efectes de l’1 d’octubre: mobilitzacions sense precedents, el discurs del rei, trasllat de la seu social de més de 500 empreses, el missatge de Carles Puigdemont i la resposta de Mariano Rajoy, presos polítics, etc.

El dossier s'anirà actualitzant i s'enviarà per correu electrònic automàticametn a les persones que l'hagin descarregat.




16 d’octubre 2017

«UN LLUMÍ NO ÉS RES SI NO PROVOCA UN INCENDI»

<iframe width="461" height="259" src="https://www.youtube.com/embed/XyJe7_FA0PA" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Cliqueu la imatge per accedir al vídeo L'incendi

¿De què serveix que aplaudiu
si havent-hi cues als hospitals,
s'inverteixen els diners públics
en un espectacle estèril?
SALVADOR SUNYER

Salvador Sunyer, director de Temporada Alta Festival Internacional de Teatre, ha escrit i ha dirigit l'audiovisual L'incendi, un al·legat a favor de la qualitat i del compromís del món del teatre envers els espectadors d'avui. Ens invita a rebel·lar-nos davant  d'espectacles que no facin aportacions per entendre el present i encarar el futur. Vegeu-ne el text sencer i no us perdeu el vídeo de Nanouk Films, amb la veu de Lluís Soler:
Ningú recorda un llumí
si no provoca un incendi.
Es consumeix lentament i s'ofega en l'oblit.
Això és el que sou vosaltres:
una revolució controlada. El no res.
Busqueu una forma d'entreteniment elevat
per donar sentit a les vostre vides,
una escalfor que mai no crema
perquè la vostra valentia caduca
sempre a la porta de sortida.
No us importen els refugiats,
sinó una reflexió artística sobre els seus cadàvers.
Les mirades de complicitat intel·lectual
i els somriures confosos només són vestits
 que no tapen les vostres vergonyes.
¿De què seveix tot això?
¿De què serveix que aplaudiu,
si havent-hi cues als hospitals s'inverteixen
 els diners públics en un espectacle estèril?
Estimat públic, trenqueu les vostres cadenes
encara que us semblin d'or pur
perquè ningú és més esclau
que el qui se sent lliure sense ser-ho.
Un llumí no és res si no provoca un incendi
i atiar la seva flama us pertoca només a vosaltres.
Perquè vosaltres sou el teatre. 
SALVADOR SUNYER. 
Director de Temporada Alta Festival Internacional de teatre.  
Girona, 2017


15 d’octubre 2017

TRAGUEM LES CASTANYES DEL FOC!

Nina Castanyera. © Nines de Drap, d'Isabel Marsal
 
Treure les castanyes del foc (resoldre una situació compromesa 
afrontant-ne el risc).

La nina de la imatge és una Castanyera de la factoria artesanal «Nines de Drap» de la reusenca Isabel Marsal. Una representació de l’àvia que ens porta l’escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i freds de la tardor.  Enguany no ha fet vent ni fred, encara, però agraïm més que mai aquesta tendra companyia. Sisplau, posem castanyeres a les cases, als aparadors dels comerços, a les escoles… en homenatge a les nostres àvies, a les besàvies dels infants d’avui. D’elles hem après a tenir cura dels nostres i a no deixar-nos trepitjar. La dignitat també s’aprèn.

Per saber-ne més:
NINA CASTANYERA, L'ARTESANIA NO S'IMPROVISA
 
 
Vegeu-ne models i contacte per encàrrecs:
Nines de Drap

14 d’octubre 2017

MEMÒRIA AUDIOVISUAL DE L'1-O

http://bit.ly/2yhmvti
Cliqueu la imatge per accedir al mapa interactiu

Vídeo a vídeo, poble a poble, escola a escola. 
El mapa interactiu de la memòria de la repressió per l’1-O

http://bit.ly/2yhmvti


08 d’octubre 2017

MUSICAL 'CABARET' AL TEATRE VICTÒRIA

«Cabaret». Llibret: Joe Masteroff. Música de John Kander
Direcció: Jaime Azpilicueta. Teatre Victòria, Barcelona
L'espectacle comença frívol al Kit Kat Club de Berlín el 1931. El nazisme acaba de començar i ningú no es pot imaginar el que està a punt de passar. El que s'hi explica sabem que va poder ser veritat, d'aquí ve l'esgarrifança després de cinquanta anys de l'estrena de Cabaret a Broadway. Des d'aleshores aquest musical passa dels  trenta milions d'espectadors. Liza Minnelli es va posar a la pell de la vedette Sally Bowles en l'adaptació cinematogràfica del 1972. En el musical en llengua espanyola que es pot veure al Teatre Victòria,  n'assumeix el paper Elena Gadel, fantàstica com a cantant i com a actriu. Interpreta el paper de mestre de cerimònies el camaleònic Ivan Labanda, conegut i reconegut en múltiples papers a  «Polònia» de TV3.  Actors, ballarins, músics i tècnica respiren energia a l'uníson al servei d'una història que corglaça.  Brillant. 10/10



07 d’octubre 2017

LA VISITA INESPERADA, AL TEATRE DEL RAVAL

La visita inesperada d' Agatha Christie. Trad. i adapt: T. Aguilar.
Direcció: Pau Guix. Teatre del Raval, Barcelona
D'entrada, tenim un mort, tal com mana el cànon literari del gènere negre. Massa d'hora, l'esposa del mort es confessa culpable. Ja sabem que no n'és,  perquè hem vingut al Teatre del Raval, precisament, a treure l'entrellat de l'assumpte de la mà d'Agatha Christie i sabem que, fins al darrer minut, no l'aclarirem. Nou personatges tenen relació amb el casalot aïllat envoltat de boira on s'ha perpetrat el crim. Tots tenen algun cop amagat, tots odiaven el senyor de la casa, un home cruel amb la família, els amics i els treballadors. Ja avançada l'acció, els espectadors som convidats a marcar en un full qui pot ser l'assassí. El director Pau Guix ha situat La visita inesperada en la mateixa època de l'autora dins d'una atmosfera de pel·lícula en blanc i negre. Per a descabdellar l'enigma sobre l'escenari compta amb una companyia eficient de la qual destaquen Jordi Coromina (el visitant) i Empar López (l'esposa). Aquesta vegada, tampoc no hem encertat el culpable. 8/10



02 d’octubre 2017

LA CALAVERA DE CONNEMARA, A LA VILLARROEL

La calavera de Connemara. Autor: Martin McDonagh.
Trad: Pau Gener. Direcció: Iván Morales. La Villarroel, BCN
Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) és l'autor de La calavera de Connemara, un thriller d'humor negre que, amb la direcció d'Iván Morales, posen en safata Pol López, Marta Millà, Oriol Pla i Xavi Sáez. L'argument pot semblar surrealista, però en tot cas està muntat sobre un assumpte tan macabre com pràctic. Al cementiri del llogarret de Connemara s'exhumen els morts per fer lloc a nous estadants. Se n'encarrega l'enterramorts així que comença la tardor. L'home té un passat que el lliga a la mort per accident de la seva dona i, ara que fa set anys, li tocarà desenterrar-la. L'ha d'ajudar un xicot del poble un pèl eixelabrat. Pol López amb la rusticitat primitiva i entotsolament del personatge de l'enterramorts i Oriol Pla magnífic pallasso de les mil veus, enèrgica bèstia d'escenari, cos i veu del murri ajudant es posen el públic a la butxaca i fan que l'obra sigui inoblidable. L'ambient rural irlandès ens ha recordat una altra obra inoblidable de l'autor,  La reina de bellesa de Leenane, que vam veure fa gairebé una vintena d'anys en aquesta mateixa sala.  10/10

25 de setembre 2017

MENJAR BLANC

Menjar blanc, recepta de Carmina M. M. Foto: © Paüls
El menjar blanc és una crema d'ametlles que es troba en receptaris de cuina medieval de mitja Europa, possiblement procedent de la cuina magrebina. Al Baix Camp el mantenim com a dolç tradicional. La padrina Munda el feia amb la recepta original de llet d'ametlles. Més endavant, va venir comprar el menjar blanc en pols, un preparat ràpid per fer el dolç a casa. Fa anys vaig tenir oportunitat de visitar la petita indústria que tenia el senyor Fargas al carrer Aleus de Reus. Guardava com un tresor la fórmula magistral, que és la que es comercialitza en sobrets, amb la marca Menjablanc de Reus, de la qual és propietari el pastisser reusenc Josep Franquet.
Ara, la recepta que m'arriba és de Carmina M. M., de Duesaigües:
1 pot d'Almendrina (400 g)
1 litre d'aigua
Pell d'una llimona
1 canó de canyella
5 cullerades soperes de sucre
1 pessic de sal
80 g de midó
1 cullerada sopera de maizena
Reservem un got d'aigua. En la resta d'aigua hi desfem l'Almendrina i fem bullir la barreja conjuntament amb el sucre, el pessic de sal i els aromatitzants (la pell de llimona, el canó de canyella.) Ho portem a ebullició. Hi tirem el got d'aigua que hem reservat on haurem desfet el midó i la maizena. Deixem bullir dos minuts.
El menjar blanc és agraït de compartir a qualsevol hora, sobretot si l'acompanyem amb unes llengües de gat i una copeta de vi ranci.


22 de setembre 2017

'DESCONCERTO', AL TEATRE CONDAL

 «Desconcerto».  Orquestra de Cambra de l'Empordà
 Idea i direcció artística: Jordi Purtí. Teatre Condal
Havíem vist Concerto a tempo d'umore i ja sabem, quan entrem a la platea del Condal, que Desconcerto  serà un concert en format de performance còmica a càrrec de tota l'orquestra. Músics virtuosos i, alhora, actors expressius ens faran gaudir de la música en una posada en escena desconcertant. El fil argumental passa per no acceptar el director i amb aquest objectiu els intèrprets fan mans i mànigues per reduir la llargària de les peces, per fer música clàssica i contemporània amb els instruments de corda amb múltiples posicions però també amb objectes i el cos. Una orquestra amb necessitats i sentiments de cadascun dels seus membres. Viva, excepcional. 10/10


20 de setembre 2017

WARHOL, AL CAIXAFORUM


CaixaForum Barcelona presenta Art mecànic, d'Andy Warhol (Pittsburgh, Pennsilvània 1928 - Nova York, 1987 de 1987), exposició de gran format realitzada en col·laboració amb el Museo Picasso Málaga. Una extensa monografia que reflecteix l'univers multidisciplinar de l'artista des dels inicis com a dissenyador gràfic fins a la mort, convertit en mite del pop art
Wharhol desafia l'artista com a treballador manual i aposta pel treball artístic mecanitzat, fent una reproducció d'imatges en sèrie. Formen part de la història oficial de l'art obres on es reprodueixen fotografies ampliades i pintura a mà lliure sobre una tela.
Aquest abril, Sotherby’s  Hong Kong va vendre per onze milions de dòlars un dels vint-i-vuit retrats de la sèrie Mao (1972). Convertides en mercaderia cultural, les obres de Warhol han arrelat en l'imaginari popular contemporani i s'han convertit en iconografies del segle XX.

Exposició oberta fins al 31 de diciembre 

Atenció: per evitar l'aglomeració 
de públic, escolliu amb cura el dia 
i l'hora de visita.

19 de setembre 2017

REPOSICIONS TEATRALS D'INICI DE TEMPORADA

La temporada teatral s'inicia amb unes quantes reposicions, amb algun canvi de repartiment i també de teatre. Aquí en relaciono algunes, amb el comentari de l'estrena.

Teatre Goya.  Reposa Don Joan, de Moliere, una producció que s'havia estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Adaptació: Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas. Direcció: David Selvas.

Biblioteca de Catalunya. Bodas de sangre, de Federico García Lorca.

Teatre Capitol. El test, Jordi Vallejo. Direcció: Cristina Clemente. Aquesta producció es va estrenar a la Sala Muntaner.

Sala Beckett. Un tret al cap, de Pau Miró.

Teatre Regina. El llibre de la selva. Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió: Macià G. Olivella.

Teatre Gaudí Barcelona. Singing Talent Show. Direcció: Benjamí Conesa. Pera espectadors més grans de 7 anys.

El Maldà. Les dones sàvies. A partir de Molière. Dramatúrgia: Lluís Hansen. Direcció i interpretació: Enric Cambray i Ricard Farré.

Biblioteca de Catalunya. Un obús al cor, de Wajdi Mouawad. Traducció: Ramon Vila. Direcció: Oriol Broggi i Ferran Utzet.

El Maldà. Barbes de balena. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Direcció: Mònica Bofill. 

18 de setembre 2017

NIT DE REIS, AL TEATRE LLIURE


Nit de reis (o el que vulguis). Autor: William Shakespeare
Versió i direcció: de Pau Carrió. Teatre Lliure Gràcia

Al Teatre Lliure de Gràcia, una versió jove de Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare. Comèdia coral d'embolics que enfoca els jocs romàntics d'encontres i desitjos, les trapelleries dels criats, on ningú no és dolent del tot. Aquí, un xou a base de blues i llums psicodèlics. A càrrec de La Kompanyia Lliure. Convincent.   8/10

El dol, la separació familiar, els canvis de personalitat, 
el transvestisme, l'ambigüitat sexual, el desamor, 
la festa, el descontrol, l'alcohol, la burla, la venjança... 
inunden aquesta comèdia desenfrenada.
PAU CARRIÓ. Director de Nit de reis (o el que vulguis)
  

 


17 de setembre 2017

ISMAEL SMITH, LA BELLESA I ELS MONSTRES

El Quixot. Escultura d'Ismael Smith
L'exposició panoràmica 'La bellesa i els monstres', d'Ismael Smith Marí (Barcelona 1886 - Nova York 1972) ha estat al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins avui i es va inaugurar el 23 de juny, just quan s'acabava el curs. La vam anar a visitar ahir, a punt de clausura. Tot i així, escric aquest apunt perquè aquest artista polifacètic i provocador ha resultat ser una meravellosa descoberta. És una llàstima que l'hagi vist tan poca gent pel fet de coincidir amb les vacances d'estiu. Sembla que  arrossega la maledicció fins i tot quan li dediquen una exposició de gran format que recupera i difon la seva trajectòria.

Bust d'Enric Prat de la Riba.
Escultura d'Ismael Smith
Smitht va ser molt conegut a principis de segle, però la seva obra no encaixava en el Noucentisme naixent, per massa transgressora: ambigüitat sexual dels retrats, la deformació grotesca dels treballs escultòrics, les escenes esperpèntiques en els gravats... (elements i estil que donen, precisament,  singularitat i valor a la seva obra.)

Revista Mirall. Il·lustració Ismael Smith
 El 1919 va anar a viure amb la seva família als Estats Units i va ser oblidat  pels cercles dominants a Catalunya, tret del seu vessant com a il·lustrador satíric.

El 1960 va ser ingressat —contra la seva voluntat— en un centre psiquiàtric, als afores de Nova York.

Al·legoria de la Primera Guerra Mundial (fragment)
Pintura d'Ismael Smith

Hem pogut gaudir de 300 peces —entre pintures, gravats, escultures i il·lustracions—,  inèdites la majoria, procedents del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de la Hispanic Society of America de Nova York, del propi Museu Nacional d'Art de Catalunya i de múltiples col·leccions particulars.


16 de setembre 2017

LLETRES A LES AULES: CURS 2017-2018

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/pauels-i-obre-lena
Lena Paüls, autora inclosa al programa de foment
de la lectura a escoles i instituts de secundària.
«Lletres a les aules» és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes de foment de la lectura en el món educatiu que posa en contacte els lectors amb els autors. Els meus llibres hi estan inclosos (Vegeu-ne la fitxa), i l'única condició per tal que com a autora vingui al vostre centre —gratuïtament— és que els alumnes hagin llegit algun dels llibres (tant si són en suport tradicional de paper com si són en suport digital de franc). Aplicatiu per fer la sol·licitud, fins al 31 d'octubre: Lletres a les aules
  
LECTURES DISPONIBLES 
(clicant els enllaços trobareu informació 
de cada publicació i els textos en suport digital)

Lectors de 6 a 8 anys
La draga sense escates, conte. Àlbum il·lustrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


Lectors de 8 a 10 anys 
La geganta Ela, conte. Edicions del Pirata.
L'aixecacases, conte. Edició digital lliure. 
— I tu, què mires?, contes i poemes. Edició digital lliure.


Lectors de 10 a 12 anys
Un riu que creix de nit, novel·la.  Edició digital lliure.


Lectors de 12 a 14 anys
Dret d'admissió, novel·la. Edició digital lliure.


Lectors a partir de 14 anys
Temps de penyora, poemari. Edició digital lliure.
El mirall que vola, recull de narracions. Edició digital lliure.
L'Adagio d'Albinoni, relat breu. Edició digital lliure.
Remeno paraules, proses poètiques il·lustrades. Edició digital lliure.


15 de setembre 2017

EL TÚNEL DE L'ARGENTERA, EL MÉS LLARG DE CATALUNYA


Aquest estiu, durant un mes i mig, s'ha interromput la circulació de trens pel túnel de l'Argentera, a causa d'unes obres de millora de la seguretat del trànsit ferroviari.  S'ha dut a terme la substitució i la rehabilitació del carril i les travesses; el sanejament de la capa de balast, l'eliminació de les restes de determinats materials com el carbó i la millora del sistema de drenatge. El trajecte Reus – Marçà – Falset de la línia R15 de Rodalies s'ha fet per carretera, amb un servei prou eficient.
En l'actualitat, el trànsit de passatgers per aquesta via queda reduït a un servei de llarga distància (Estrella Costa Brava que arriba a Madrid), i el servei de Mitjana Distància entre Barcelona, Casp i Saragossa.  S'utilitza majoritàriament pel transport de mercaderies.
El túnel de l'Argentera (4.044 metres), ara millorat, és el túnel no urbà més llarg de Catalunya. Té la boca est a tocar del baixador de Duesaigües. A la sortida del túnel hi ha l’estació de Pradell de la Teixeta-La Torre de Fontaubella. D'una boca a una altra canvia el paisatge, boscos i oliveres a la banda del Baix Camp i vinyes a la banda del Priorat. També la meteorologia canvia en molts casos entre l'entrada i la sortida del túnel.

Vagó hospital, dins del túnel
de l'Argentera durant la guerra
Aquest túnel va ser utilitzat com a Hospital de Sang durant la guerra. Era un lloc protegit dels bombardejos i per això s'hi va instal·lar un tren hospital atès per un equip mèdic militar i infermeres voluntàries. A l’entrada del túnel per la banda del Priorat hi ha dues vies paral·leles al llarg del túnel, cosa que permetia que els ferits poguessin ser traslladats al vagó quiròfan o a un altre vagó per tal de ser evacuats de nit a l'hospital de Reus.


14 de setembre 2017

ELS MURALS DE PENELLES

Pintura mural a Penelles 2017
Des de fa dos anys a Penelles, un poble de la comarca de la Noguera, de 504 habitants (el 2014),  s'hi celebra el Gar Gar Festival. Festival de Murals i d’Art Rural, que el converteix en un museu d'art a l'aire lliure. El projecte de dinamització a través de l'art mural implica tot el veïnat amb un objectiu econòmic i de rehabilitació d'edificis i espais tan privats com públics. Els visitants hi van a admirar les pintures de tema rural, realitzades sobre les parets mitgeres,  les parets de corals abandonats que cobren nova vida, les façanes de cases familiars, la façana de l'ajuntament. Una iniciativa que singularitza el poble. Lloable.


Pintura mural a Penelles, 2017



13 de setembre 2017

ROSA PUIG, FOTOGRAFIES SOBRE SEDA

http://rosapuig.com/obraTax.php?nm=9
Cliqueu la imatge per veure'n els models

La fotògrafa professional i dissenyadora gràfica Rosa Puig presenta una col·lecció de fotografies convertides en foulards i mocadors de seda. Imatges amb la poètica personal de l'artista que s'han imprès a Itàlia.  En aquesta primera col·lecció, n'ha fet una sèrie de deu unitats per model, signades amb el seu nom.  Els formats: mocadors del coll 55x 55 cm, foulards 55 x 180 cm. 
Després de veure la seva obra en multitud de galeries d'art, ara podem gaudir-la en passarel·les unipersonals. Cada peça aportarà un toc de distinció a qui la dugui.


12 de setembre 2017

OTONAMAKI

Foto via XLsemanal
L'otonamaki és una tècnica de relaxació japonesa. La va promoure la comadrona Nobuko Watanabe, després que amb aquest mètode alleugés els dolors musculars de les  parteres. Significa 'embolcallar adults' i consisteix a deixar-se embolicar en postura fetal amb una tela fina, sobre un matalàs prim i de cara amunt. Cal restar-hi en silenci i sense moure's durant vint minuts. Qui l'ha provat assegura que  en surt amb l'energia renovada de les crisàlides. 

Cal inventar religions que pacifiquen l'ànima, 
refugis contra la inclemència natural, maneres
 d'assegurar-se l'aliment, remeis contra els dolors del cos. 
La por és útil per crear cultura.
JOAN F. MIRA, de Minimàlia





11 de setembre 2017

SETEMBRE, TEMPS DE PENYORA

 
Plegats hem trobat dreceres que ningú havia buscat abans.
El seny de no vagar sola calma el dolor,
la rauxa dels dits feiners el distreu.
LENA PAÜLS. Setembre


Descarregueu el poemari Temps de penyora

10 de setembre 2017

DE QUÈ ENS PROTEGEIX UNA FORTIFICACIÓ?

Instal·lació "Qüestionant fortaleses. Brodant diàlegs", 
de l'artista Clara Gassiot. Castell de Montjuïc.


Amb aquesta intervenció al Castell de Montjuïc, l'artista Clara Gassiot transforma un espai segrestat en el passat per la injustícia, la repressió i les execucions en un espai de reflexió sobre la no-violència. La instal·lació posa de manifest que hi ha moltes preguntes pendents de respondre i l'artista n'és la intèrpret, un punt de partida per construir un futur d'educació per la pau i pel respecte en la resolució de conflictes.



Els missatges en diferents llengües s'han brodat sobre banderoles de tela blanca, penjades afilerades com si fossin roba estesa a tot l'espai del pati d'armes.
Fins a l'1 d'octubre

Aprofiteu per veure l'exposició "Montjuïc 100 anys de cartellisme", una mostra de cartells dels fets emblemàtics que han tingut lloc a Montjuïc, des del segle XX fins a l'actualitat. Prorrogada fins al 19 de novembre.


09 de setembre 2017

'SOTA LA CATIFA', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Sota la catifa. Autors: Jordi Calafí i Alexis García.
Direcció escènica: Òscar Molina. TGB
Un trhiller còmic, en format d'escenes cinematogràfiques a l'escenari i retrospectives de la vida dels protagonistes enregistrades en vídeos. D'entrada tenim un mort en una habitació d'hotel. És en Medina, un detectiu mediàtic (presenta un programa televisiu) homenatjat en un congrés,  a qui tres col·legues detectius han anat a trobar a l'habitació, ara deserta. ¿On és el Medina? Sang sota l'estora. Posen en marxa els seus coneixement i fan deduccions. El que descobriran afecta els tres. Quin pinta, aquest Medina. 7/10
  

08 de setembre 2017

LÈXIC FAMILIAR, DE PAULA REGO

Exposició Lèxic Familiar. Pintures de Paula Rego.
La Virreina. Centre de la Imatge
Les dones són les protagonistes absolutes de l'obra de Paula Rego. A l'exposició que hem pogut veure al Palau de la Virreina, Rego esmena el paternalisme amb què l'art ha tractat la representació de l'univers femení.
Sèrie 'Avortament', Paula Rego.
Per mitjà de diferents sèries —que recorren sis dècades de la seva obra— Rego mostra les diferents jerarquies de poder, la tensió entre l'herència cultural patriarcal i les vides no modèliques de dones de caràcter indòcil. Pintures narratives de lectura complexa, de les quals destaco la sèrie de l'avortament, la dedicada a Jane Eyre i la de la relectura tràgica de contes infantils. Al·legories esperpèntiques i tenebroses que remeten a les pintures negres de Goya. 
Recomano visitar l'exposició amb el temps suficient per aturar-se davant de cada pintura. En cadascuna s'hi troba un llibre obert i despiatat de ficcions esfereïdorament reals.

Exposició oberta fins al 8 d'octubre.

07 de setembre 2017

ROSA VIRGILI, ART SENSE LÍMITS

Rosa Virgili. Foto: © D. Maya
L’art sempre flueix i quan s’enllaça
amb altres disciplines encara
flueix més. És una altra manera
de crear. Neix una nova proposa.
ROSA VIRGILI


Les pintures abstractes de Rosa Virgili Abelló (Reus, 1967) m'inspiren. Quan hi vaig contactar per convidar-la a formar part del projecte El vestit negre, no ens coneixíem personalment, tot i que havíem coincidit en la publicació 14 vermuts del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, de la qual la Rosa havia dissenyat la coberta.
Rosa Virgili té talent i la voluntat de ser i avançar tan lluny com es proposi. Pintures d'art figuratiu i abstracte, còmics i il·lustracions, portades de llibres, interrelació de la seva obra amb creacions d'altres disciplines, tallers de tot tipus de tècniques i per a tot tipus de públic... però, ¿qui és la Rosa Virgili que xucla la mirada de l'espectador sensible embriagant-lo de colors i formes?  

Li he demanat dades objectives, alhora que m'endinsava en quatre pintures seves i en feia una interpretació subjectiva —¿com podria ser altrament?— intentant entendre el  llenguatge i, doncs, desxifrar el missatge de cada composició. «La composició estructura l’obra —diu—, obliga l’espectador a fer un recorregut  visual pels elements que l’artista ha triat de manera que els dona una intenció.» Ara bé, a la disposició dels elements en l'espai i als contrastos de formes, de mides i de colors no hi arriba per atzar. En fa una recerca sobre el significat fins aconseguir un llenguatge propi.

La màquina de les reflexions.
Buscant el camí blau
81/100, 2014
Rosa Virgili s'inicia a la pintura de molt joveneta al taller del pintor impressionista Josep Montsalvatge, de Reus. «Que el límit sigui el cel», diu aquesta graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics per l’Escola Llotja i tècnica Superior en Administració de Sistemes Informàtics. La seva obra ha evolucionat de la figuració més clàssica cap a l'abstracció. Tot i així, mai ha abandonat la figuració i  continua treballant amb olis, però sobretot aquarel·les i tinta que és el que més s'ajusta a les seves exigències tècniques.

Tres núvols color rosa.
Contradicción
. 50/70. 2014
Creix contínuament com a creadora buscant noves oportunitats per créixer en expressivitat. Gratar, enganxar, collage, pintura...  fa recerca en tècniques fins i tot quan fa realisme. Explica que treballa els esbossos en petit sobre paper, amb retoladors i colors, i quan troba la manera de transmetre el missatge pretès fa una obra acabada en petit. Finalment, si li agrada la fa en gran. Tot i aquest sistema de treball metòdic, admet la contradicció en estat pur: «Res de racional, explosió total de colors. La irracionalitat però sense anarquia. L’ordre dintre del desordre.»

Il·lustració de Còmic Manga, 2009
Virgili confessa que li agrada més dibuixar que pintar i sempre ha continuat fent figuratiu. Té una llarga trajectòria en petits projectes de còmic i il·lustració —com el taller d’il·lustració al Centre Cívic Llevant de Reus— i impartint-ne classes, activitats que té previst de continuar en el temps lliure de la seva dedicació professional d'administrativa.
Creu en la trasversalitat de l'art. Avui, diu «l'art pot transmetre idees i denunciar injustícies». En aquest sentit,  va treballar la discriminació en un taller d’Art urbà al Casal Sant Josep de Reus, amb adolescent d'entre 11 i 15 anys, la majoria d'ètnia gitana i magrebins. «L’art apropa, ho vaig viure. És un llenguatge que no coneix de fronteres ni nacions», diu.

Valora la transmissió del gust per l'art als infants. «Treballar amb infants —diu— és màgic. Són naturals i sense complexos. Una font inesgotable de fantasia que amb una mica de tècnica fan meravelles.»

No és la primera vegada que els seus quadres inspiren textos o s'hi connecten per mitjà de textos. En aquest aspecte cita la col·laboració amb l'escriptora Eva Jane i també la participació amb el Centre de Lectura de Reus en les il·lustracions del llibre Les ciutats del món.

Ha col·laborat en diversos projectes literaris,  com per exemple, dissenyant la coberta del llibre 14 vermuts (Arola editors, 2016), del col·lectiu Reusenques de Lletres i la  del llibre digital El vestit negre, de creació col·lectiva, 2017.

‘Nadie acallará nuestra voz’ 33/33 Fotografia digital, 2014.
Exposició a la Universitat Carlos III de Madrid
contra la Llei antiavortament, amb el col·lectiu
Generando arte, ara Empoderarte.
Els seus quadres han obtingut diversos premis i n'ha estat finalista de molts altres. Difon l'obra en marcs físics, exposicions i tallers, tot i que també valora internet com un aparador, una referència per a la difusió de l'art.  Ha exposat a Catalunya i a quasi tota Espanya.  A la resta d'Europa, l’experiència més satisfactòria a nivell professional ha estat la concurrència a l’Art Fair de Milà de la mà d’un galerista. Acaba de presentar obra a La Plata (Argentina) i a punt d'inaugurar (14 de setembre) una exposició col·lectiva  a la Casa degli Italiani, ambdues sota l'organització de l'Associació Internacional Artistes Sense Fonteres. 
Els treballs de Rosa Virgili ens continuaran emocionant per la singularitat del seu lirisme que ens invita al plaer estètic. Els anirem seguint de prop.

Llocs a la xarxa: 


QÜESTIONARI PROUST

A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser?
—L’empatia.

B: Quina qualitat prefereix en una persona?
—La sinceritat.

C: Què valora més dels amics?
—Que em facin riure quan ho necessito i que m’escoltin quan cagui.

D: Quin és el seu defecte principal?
—L’exigència amb mi mateixa i amb els altres.

E: En què prefereix passar el temps?
—El temps lliure? Fent activitats: muntanya, ballar...

F: Quina seria la seva pitjor desgràcia
—Perdre la visió.

G: Què voldria ser?
—El que sóc. M’agrada com sóc.

H: Quins dons naturals li agradaria tenir?
—Una veu que em permetés cantar.

I: On voldria viure?
—Sóc eclèctica. Mentre no sigui una ciutat de més de 100.000 – 200.000 habitants... M’agrada molt Palma (Mallorca)

J: Quin color prefereix?
—El taronja.

K: Quina flor prefereix?
—Les gerberes.

L: Quin ocell prefereix?
—Les orenetes.

M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix?
—Ona.

N: Quin és el seu autor preferit?
—Ara mateix, Matilde Asensi.

O: Quin és el seu músic preferit?
—No sóc gens mitòmana. Però diré un músic: Louis Armstrong.

P: Quin és el seu artista ( pintor...) preferit?
—No segueixo ningú, la veritat, però diré una artista catalana, la Laura Iniesta.

Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit?
—La mare d’en Shin Chan.

R: Quin personatge històric valora més?
—Napoleó Bonaparte, un conqueridor nat.

S: Què detestes per sobre de tot?
—L’avorriment.

T: Com li agradaria morir?
—No hi penso. Com diu el senyor Punset: "No està demostrat que hagi de morir".

U: Quin és el seu lema?
—Ser feliç. Penso que és el meu estat natural.



06 de setembre 2017

TOT EL QUE SAPS DELS PREMIS LITERARIS I NO GOSES DIR


Còpies en paper no recuperables. ¿Qui es responsabilitza de les còpies? Fotocòpia del DNI/NIE i/o currículum. Llistes de treballs presentats

Sobre els drets d'autor. El premi és una publicació. Premis repartits en accèssits. Premis que comporten compromisos. Cessió de drets

Per correu postal, encara. Jurats no qualificats. Publicacions que no es difonen. Premis ex aequo. Finalistes sense premi. Premis que comporten compromisos. Concursos per fer clients 


http://www.nuvol.com/opinio/premis-literaris-un-altre-relat/

  



  
Premis o càstigs literaris? «Núvol. Diari digital de cultura en català», 7-XI-2016 
L'era digital i les bases. Del dret a la confidencialitat. Del jurat. Dels drets d'autor. Finalistes. Drets i obligacions del guardonat



 
Bases de concursos que demanen els originals per mitjans digitals

Desprotecció dels originals