 |
| Amor pel que desprenen els espais quotidians i l'interacció amb els objectes del dia a dia. |
L'artista plàstica Fina Veciana acaba d'emprendre una nova aventura creativa. Les xapes convertides en imants, en agulles i en mirallets per portar a
la bossa. Són obres d'art de petit format que es porten a sobre i
per tant es mouran d'un lloc a un altre, art en moviment o #artenmoviment, com l'anomena ella a les xarxes. És una manera exquisida d'apropar l'art de forma assequible a molta
gent.
El gust per les coses minuscules li ve de lluny, a la Fina. De
petita, diu que ja col·leccionava objectes menuts que guardava en capses «com a petits tresors i un dia en sec, les obria i, com una caixa de pandora, redescobria tot allò que havia anat aguardant amb tanta cura.»
 |
| Petites peces d'art per clavar a la roba, a la bossa, a la motxilla, a la gorra... |
Però,
¿com es connecta aquesta aventura amb la resta de l'obra de l'autora?
Diu Veciana que les xapes continuen essent obra seva en miniformat, però obra original, en definitiva, perquè cada peça és pintada a mà. «Tal i com em passa amb els
quadres, tinc diferents camins/opcions: imatges amb les icones que solen
aparèixer sempre: cors, flors, torretes, banderoles, estenedors,
llunes, planetes, estrelles, fanalets.... o
imatges a modus de logotip amb missatge concret més conceptual o bé de
reclam estètic (paraules concretes com STOP, LIVE, SOMRIU...)» Peces úniques, doncs, amb el seu toc personal, idèntic al dels seus quadres, només que en ser la xapa un espai molt petit ha de fer un esforç de síntesi.
 |
| Rodones de paper pintat i les agulles per muntar i màquina amb les xapes fetes. |
Fina Veciana ha fet realitat el somni de poder tenir la màquina i els accessoris
que li permeten endinsar-se en el món de l'art
de butxaca. Utilitza
les mateixes tècniques que en les obres sobre paper, ara bé, les
textures del cartró —el seu material predilecte— no hi poden aparèixer.
«El collage de la xapa no pot tenir relleu, el paper pintat funciona millor com més fi és. La màquina no permet composicions gruixudes. Així
doncs, tot i que el collage continua fent acte de presència, la única
diferència és que no el pots acariciar com en els quadres de paret.»
Els contextos on aquestes petites peces poden interactuar poden ser molts i variats. Hi ha la possibilitat dels detalls de casaments, batejos, comunions,
regals a amics invisibles, festes privades o populars, actes de
presentacions de llibres...
Poden ser reclams a mode de records per a les botigues dels pobles, amb imatges personalitzades de l'indret.
Veciana s'adapta a diferents demandes personalitzades. Munta les xapes sobre una cartolina i les presenta dins un sobret de cel·lofana. Les xapes amb mirall van resguardades dins d'unes bossetes d'estampat entranyable. Auguro que seran un preuat detall com a obsequi, a banda dels col·leccionistes que aviat se les rifaran per obtenir-ne tants models com puguin.
Veciana s'adapta a diferents demandes personalitzades. Munta les xapes sobre una cartolina i les presenta dins un sobret de cel·lofana. Les xapes amb mirall van resguardades dins d'unes bossetes d'estampat entranyable. Auguro que seran un preuat detall com a obsequi, a banda dels col·leccionistes que aviat se les rifaran per obtenir-ne tants models com puguin.
Més selectiva que ambiciosa, pel que fa a la difusió, Veciana confia en el boca orella, tot i que dona a conèixer el catàleg al seu blog o a Instagram. Només hi mostra, esclar, les peces ja realitzades que poden donar idees a qui n'encarregui de noves. Les comercialitza personalment i se'n podran trobar sempre que l'autora exposi en algun mercat o mostra d'arts visuals.
Contacte: finaveciana@hotmail.com
Telèfon (+34) 667493813
Fina Veciana respon el qüestionari Proust
A: Quina característica destacaria de la seva manera de ser?
—Observadora.
B: Quina qualitat prefereix en una persona?
—La sinceritat.
C: Què valora més dels amics?
—L'empatia.
D: Quin és el seu defecte principal?
—L’exigència en mi mateixa i en els altres.
E: En què prefereix passar el temps?
—Llegint (és una acció que n'abasta moltes d'altres, gairebé totes: viatjar, pensar, relaxar-se, motivar-se, imaginar...)
F: Quina seria la seva pitjor desgràcia?
—Deixar de sentir com sento.
G: Què voldria ser?
—El camí que em conduirà a ser el que seré ja és en curs...
H: Quins dons naturals li agradaria tenir?
—Una bona veu per poder cantar!
I: On voldria viure?
—Tanco els ulls i visualitzo el lloc... quan sàpiga on és, t'ho diré.
J: Quin color prefereix?
—El verd.
K: Quina flor prefereix?
—La margarida.
L: Quin ocell prefereix?
—Cap (la pel·li de Hitchcock em devia afectar massa... ha, ha.)
M: Quin nom (de noi i de noia) prefereix?
—Dan i Morgana.
N: Quin és el seu autor preferit?
—Jane Austen, per esplèndida; i Julia Castillo, el seu Febrero no l'acabaré mai, me'l faré durar sempre.
O: Quin és el seu músic preferit?
—Impossible triar-ne un de sol, però sí que et puc dir una cançó que quan l'escolto sempre m'esborrono: "New york, New york" de Sinatra.
P: Quin és el seu artista (pintor...) preferit?
—Dificilíssim! Faré un esforç de sintetitzar al màxim: Amadeo Modigliani, per personal i intransferible i Albert Gonzalo, per únic i màgic.
Q: Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit?
—Mazinger Z.
R: Quin personatge històric valora més?
—Joana d'Arc.
S: Què detesta per sobre de tot?
—La mentida.
T: Com li agradaria morir?
—Sense adonar-me'n.
U: Quin és el seu lema?
—Observar, sentir, crear i compartir.