30 de novembre 2019

PREMI PER A 'L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA'

Recollint el premi de poesia, al Pavelló Municipal d'Esports
Granollers, 29-XI-2019
Jo, forastera,
he guanyat mitja vida
desmanegada.
La roba feta tires,
polsosa la sabata.
Tanka 'Parla Jamila', de L'alè que fa olor de menta

El meu poema narratiu L'alè que fa olor de menta ha rebut el 30è Premi de poesia del Vallès Oriental, convocat per Òmnium Cultural. El guardó s'ha fet públic a Granollers al Pavelló Municipal d'Esports, El Parquet, a la 30a Festa de les Lletres Catalanes, un acte multitudinari presentat per l'actor Toni Albà i les actuacions de Gemma Humet i el Cor Jove dels Amics de la Unió.

El jurat ha estat integrat per Xavier Noya, Judith Cobeña i Pau Gener. El premi compta amb el patrocini de la Llibreria La Gralla, de Granollers, amb una dotació de 1.800 € i la reserva dels drets de publicació durant un any.

En les seves intervencions, Toni Albà ha fet una crítica irònica sobre la censura d'abans i la d'ara. S'ha connectat en directe a Brussel·les amb el conseller legítim de Cultura, Lluís Puig, que ha felicitat la junta de l'Òmnium per la perseverança en la convocatòria dels premis, i el president d'Òmnium del Vallès Oriental, Sergi Bolea, ha llegit una carta de Jordi Cuixart, president de l'entitat, escrita dos dies abans a la presó de Lledoners.


28 de novembre 2019

'BOMBES DE LLAVORS' AL PROGRAMA TELEVISIU «CONNECTI.CAT»

Minut: 22:05
Crònica de la periodista Ariadna Escoda de Canal Reus TV per al programa Connecti.cat que s'emet per a la Xarxa de Comunicació local. En directe des del Centre d'Art Cal Massó, una estona abans de començar la performance de presentació del llibre digital 'Bombes de llavors', 28-XI-2019

Cliqueu la foto per accedIr al vídeo. Minut 22:05

Cliqueu la foto per accedir al vídeo. Minut 22:05

Cliqueu la foto per accedir al vídeo. Minut 22:05



25 de novembre 2019

'JERUSALEM', AL TEATRE ROMEA

Jerusalem, de Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat.
Direcció escènica: Julio Manrique. Teatre Romea, Barcelona
El Gall, el darrer de la nissaga Byron, és un llibertari barroer que viu en una autocarabana en un terreny urbanitzable. L'ajuntament l'amenaça constantment de desnonar-lo. Viu al marge de la llei i es relaciona amb delinqüents i persones marginals de l'entorn. Cridòria,  hiperbole visual per a la fira de la Diada de Sant Jordi, patró d'Anglaterra, que se celebra en un espai proper. L'espectacle es va estrenar al teatre grec de Montjuïc i ara, es presenta encorsetat i amb falta d'aire a l'escenari del Teatre Romea.  Tot i així recomano aquesta peça gran, la durada de tres hores de la qual passa fantàsticament bé. Brillant, Pere Arquillué. No em puc imaginar cap altre Gall que no sigui interpretat per aquest actoràs tot terreny. 8/10




'UNA HISTÒRIA REAL', A LA VILLARROEL

Una història real. Autoria i direcció: Pau Miró
La Villarroel, Barcelona
El dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974) aprofundeix a Una història real en la relació entre un escriptor professional, de mentalitat progressista, i el seu fill, un universitari brillant i ultra conservador. En la darrera novel·la l'escriptor parla de la malaltia i de la mort de la seva dona i el fill l'acusa d'escriure aprofitant-se de la realitat i així justifica la incomunicació amb el pare. Sap que explotarà literàriament la seva experiència. Ha agredit un noi del campament i els monitors l'han denunciat per racista.  La dedicació del pare a defensar el noi posa en guàrdia l'editorial perquè el cas pot afectar la venda del darrer llibre. L'atractiu del muntatge rau en el quartet d'intèrprets que claven cada paraula. Bravo, Julio Manrique (escriptor), Laura Conejero (editora), Mireia Aixalà (psicòloga) i Nil Cardoner (fill) 8/10





21 de novembre 2019

INVITACIÓ A L'ESCLAT DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Assaig de la performance 'Bombes de llavors', novembre 2019


Us convidem a viure 
una experiència multidisciplinar 
de l'art que obre interrogants

28 de novembre, 19:30 h
Centre d'Art Cal Massó, de Reus



Performance de presentació del llibre digital Bombes de llavors a càrrec de les rapsodes Alba Closa i Antònia Farré i les performers Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. 


Música: Cristina Duran
Guió: Carme Andrade 
Direcció escènica: Fina Veciana

20 proses poètiques de Lena Paüls
inspirades en pintures i fotografies de
Carme Andrade (aiguada xinesa)
Teresa LLorach (aquarel·la)
Josep Lomas (fotografia)
Sara Mauri (fotografia)
Marc Pérez Oliván (pintures) 
Cesca Toledano (fotografia) 
Fina Veciana (pintures) 
i Rosa Virgili (pintures)

Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau Mommertz
Coberta i mosaic epíleg: Fina Veciana

Booktrailer de Bombes de llavors




18 de novembre 2019

LA REUSENCA LORENA SANTIAGO, AL SOHO CAIXABANC DE MÀLAGA

 

La ballarina i actriu Lorena Santiago Aran (Reus, 1992) actua a l'espectacle de gran format A chorus line, al «Teatre Soho CaixaBank» de Màlaga promogut per l'actor Antonio Banderas, sota la direcció artística de Lluís Pasqual. L'espectacle es podrà veure el febrer al Teatre Tívolí de Barcelona. 
La Lorena va començar a l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, va continuar la formació en diversos centres de Barcelona, dels quals destaca l'escola d'arts escèniques de Coco Comín. Als 19 anys va començar a actuar a Port Aventura i l'any 2017 va ser la imatge de l'edició del Gantxet Pintxo de primavera, en ocasió de l'Any Roseta Mauri.




17 de novembre 2019

MAGDALENA OLIVÉ ADELL, IN MEMORIAM

Magdalena Olivé Adell
Duesaigües, 1927-Argentona 2019
Ha mort a Argentona, la Magdalena Olivé Adell, filla de Duesaigües. No recordo l'any que vaig conèixer la Magdalena, però possiblement devia ser el 1976, el primer que passàvem l'estiu al refugi de la Vinyeta de Duesaigües. Les dues vivíem a Reus i a casa nostra ja havíem tingut tractes professionals amb el seu marit. Ens va presentar la Montserrat, la seva germana petita, a la botiga de cal Rofes, el dia que les dues celebràvem el sant (22 de juliol).  Des d'aleshores vam anar travant complicitats i afecte i no hi havia estiu que no entrés a saludar-la a casa seva i ens posàvem al dia de l'any que acabàvem de passar. 
Amb altres dones de la seva generació ens havíen trobat algunes tardes a conversar, a parlar de la vida, fins que el sol declinava. Aquí és on la vaig conèixer realment, perquè les converses van anar més enllà de preguntar-nos per la família. La Magdalena era una dona discreta, amiga del sentit comú, quan alguna cosa no li agradava o no quadrava amb el que ella tenia per correcte,  mirava l'interlocutor de través i, deia la seva sense cridar, sense imposar-se. La seva actitud serena i tendra feia que l'escoltessis, que volguessis prendre nota del que deia. Per sobre de tot, estimava els seus i omplien els pensaments patidors per tot allò que pogués assetjar-los en el viure diari.   Però, al mateix temps, fos el que fos que succeís en l'àmbit privat o en el col·lectiu, acceptava els fets amb la resignació que comporta haver pensat que podia passar el pitjor i, alhora, amb una extraordinaria força renovada per continuar endavant. 
Moltes gràcies, Magdalena, per tot el que he après de tu i per l'enteresa amb què has encarat els darrers anys. Saber anar-se'n potser també es pot aprendre.

16 de novembre 2019

SÈRIE 'EL MUNDO EN LLAMAS'

World on fFre. Dir: Adam Smith i Peter Browker

En l'escenari de caos i terror del començament de la II Guerra Mundial, la sèrie World on Fire /El mundo en Llamas (Movistar), ens endinsa en diverses històries personals i mostra com van sobreviure a les conseqüències del conflicte. A través de persones anònimes, recrea diversos episodis bèl·lics: l'assetjament de Varsòvia, la batalla de Dunkerque i la caiguda de París. Protagonisme coral per a personatges procedents de la gran Bretanya, Polònia, França, Alemanys i Estats Units. La sèrie inclou localitzacions molt diverses com ara Praga, Manchester, Londres, París o Bertín. Un guió precís i ben construït i una factura visual impecable per aquesta producció de la BBC que s'acaba d'estrenar. La primera temporada consta de set capítols. S'està enregistrant la segona temporada.

14 de novembre 2019

'BOMBES DE LLAVORS', ARMES PACÍFIQUES

https://bit.ly/36yJNt2

Article publicat a «Reus Digital», 4-XI-2019

La literatura i l'art en general sempre estan en relació amb la societat del seu temps. No són mai innocents, no són mai neutrals. Els creadors són éssers pensants, que plasmen una determinada imatge del món o n'imaginen de nous, que obren portes i escletxes mentals per comprendre la realitat. «Obro els ulls, veig la cara de l'instant», diu Gabriel Ferrater. El poeta veu la cara de l'instant, l'interpreta, li dona forma tècnica i el transmet a uns receptors que en descodificaran el sistema lingüístic, i en construiran el sentit.

En aquesta època inquietant de vulneració de drets, de repressió, de censura   —avui, Brossa seria censurat; a la Trinca li posarien una querella; Raimon no podria dir 'no' per les places— l'art i la literatura tenen més sentit que mai, potser com a sopluig de la inclemència ambiental, però també perquè, sigui quin sigui l'estil, conviden a fer una reflexió activa i desvetllen preguntes en el receptor. És possible que avui busquem en l'art un confort estètic, que canti el benestar, i hi trobem, també, el compromís ètic.

Aquest comentari d'entrada ve suggerit per l'edició digital de Bombes de llavors [https://bit.ly/33h0wiR], un treball que gira entorn de la idea d'esperança activa. Consta de 20 proses poètiques que m'han inspirat 20 obres d'art de vuit artistes reusencs o vinculats a la ciutat: Carme Andrade, Teresa LlorachJosep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Vint obres plenes de preguntes que no m'han deixat de petja fins que les he formulades amb paraules, durant els darrers tres anys. Un oxímoron per títol del recull: 'bomba' ens remet a destrucció i 'llavor', al tresor de la vida latent. La combinació és explosiva a favor de l'esperança activa, tant individual com col·lectiva:
El terreny està preparat i les llavors colgades
a punt per germinar a la primera gota.
¿Esperarem estoicament que plogui?

En sentit literal,  les bombes de llavors són una iniciativa popular de reforestació de terrenys erms que consisteix a llançar boles de fang sec amb una llavor a dins, en camps perduts. Prenem com a referent aquesta arma pacífica (un altre oxímoron, encunyat per Mònica de Dalmau, prologuista del llibre), l'emprem en sentit figurat: eclosió de paraules i imatges que, fusionades, sacsegen,  obren interrogants,  fan reflexionar. I que, en difondre-les, arrelen en més persones, que comporten noves interpretacions. Es compleix d'aquesta manera la màxima d'Umberto Eco que diu que tota obra d'art és una màquina concebuda per produir interpretacions, de tal manera que en cada nova lectura, versió o glossa, s'hi acumulen capes i més capes de significat.

Els creadors de Bombes de llavors som pioners a publicar en suport digital, i alhora a presentar els treballs connectats a altres disciplines artístiques. Difícilment oblidarà l'experiència qui hagi viscut la performance de presentació del llibre d'autoria col·lectiva El vestit negre (Centre de la Imatge Mas Iglesias, Reus, 2017) i del projecte de Fina Veciana Estimo la dona que soc #mestimo (Montbriat, Montbrió del Camp, 2018).

Bombes de llavors també tindrà una presentació no convencional, que consistirà a fer del llibre una translació visual i oral en un espai real, pròximament (28 de novembre, a les 19:30 h) al Centre d'Art Cal Massó. Imatges i paraules en diàleg, fructificaran en una acció artística imaginativa, poètica: la projecció de les obres, les paraules fetes música en la veu de les rapsodes, els subratllats sonors, la força dels silencis, el moviment dels cossos, els tatuatges efímers, la reproducció de sons naturals... un desplegament multidisciplinari per crear una atmosfera en connexió amb tothom qui vulgui viure en directe la transversalitat de l'art. Amb l'esperança com a espina dorsal que uneix les parts i les diferents sensibilitats. Hi sereu molt benvinguts.



12 de novembre 2019

MUSICAL 'UNA HABITACIÓ BUIDA', AL MALDÀ

Una habitació buida, de Marc Artigau i Clara Peya
El Maldà, Barcelona
Musical de gènere fantàstic, text i  lletres de Marc Artigau, música de Clara Peya. ¿Què és l'habitació buida? Un espai fora de temps i d'espai,  gestionat per Ciceró, un personatge robotitzat. (l'actor Eric Oloz, impressionant presència escènica) Qui hi entra, si vol, es retroba amb el passat (real o hipotètic) i s'hi generen les experiències que l'usuari necessita.  No necessàriament reals. Una narradora (l'actriu i cantant Clara Pueyo, dúctil)  presenta tres històries i acompanya els protagonistes en el seu trajecte i hi interactua. Un conjunt interpretatiu de qualitat, excel·lent integració dels dialegs, de les peces musicals i dels moviments coreogràfics. Agraïm la interpretació en directe al piano de Miquel González. Bravo, Miquel Tejada, per la direcció musical, i Joan Maria Segura, per la direcció escènica.  9/10





11 de novembre 2019

'EL MERCADER DE VENÈCIA', A LA VERSUS GLÒRIES

El Mercader de Venècia.Autor: W. Shakespeare.
Versió: Konrad Zschiendrich. Traducció: Miquel Desclot. 
Dir.: Konrad Zschiendrich i Mingo Ràfols. Sala Versus Glòries
L'obra El Mercader de Venècia. L'inici del capitalisme, a la Sala Versus Glòria, en un muntatge auster, de format petit on brilla la paraula. Brillaria també en un gran espai, amb embolcalls visuals que no li calen. Brillaria arreu. Un privilegi sentir-la en la traducció de Miquel Desclot i dita amb la força interpretativa de l'actriu Mercè Managuerra (interpretant el jueu Shylock), que va guanyar la temporada passada el premi Margarida Xirgu per aquest treball. Shylock, humiliat per constants invectives antisemites, es venja amb una clàusula al  préstec de tres mil ducats que li demana el mercader Antonio: si no pot tornar el deute al termini fixat, haurà de donar-li una lliura de la seva carn (sense cap altre ingredient!). La resta de repartiment resol amb nota alta cada paper: Pòrcia (l'actriu Sílvia Forns), Basanio (Damià Plensa) i el mercader Antonio (Àlvar Triay). Una joia publicada el 1600. ¿Qui ho diria? 10/10


10 de novembre 2019

'PAISAJES PARA NO COLOREAR', AL TEATRE LLIURE


«Paisajes para no colorear». Dramatúrgia: Carolina de la Maza i Marco Layera, basada en més de 100 testimonis d'adolescents xilenes. Direcció: Marco Layera. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, nou joves actrius xilenes expliquen la violència patriarcal que s'exerceix sobre les noies i sobre les dones amb el suport de les lleis de l'estat. Algunes adolescents presenten el seu propi testimoni, i d'altres es posen a la pell d'un centenar de noies que han patit violència patriarcal a casa, en institucions o bé no són respectades per la llei.  És un espectacle visualment colorista, però amb el sentit descarnat d'aquestes veus adolescents no es poden acolorir els embarassos no desitjats, les violacions, els maltractes, les agressions, l'assetjament de qui és diferent. A Xile també es vulneren els drets humans. El muntage dibuixa un paisatge en blanc i negre que respira veritat. 9/10






09 de novembre 2019

'EL PARE DE LA NÚVIA', AL TEATRE CONDAL

El pare de la núvia. Autors: Joel Joan i Hèctor Claramunt.
Direcció: Joel Joan. Teatre Condal, Barcelona
Un cop vista la comèdia El pare de la núviaprotagonitzada per Joan Pera, no la podré imaginar a les mans de cap altre actor. Gran, gran Joan Pera. S'hi sent bé en aquest registre d'embolica que fa fort i hi fa sentir bé el públic fidel, encara que la trama no brilli per singular. Tant és. És una obra ben seqüenciada, ben interpretada, ben resolta visualment. Joan Pera fa i desfà dins de l'escenari, i també quan s'adreça al públic com a narrador. Menció especial per a l'actor Pep Sais, secretari de l'empresa de galetes familiar, el personatge del qual no ens ha sorprès gaire el gir que fa en el desenllaç, i Marc Rius, brillant sobretot en el personatge del rocker penques, exnuvi de la filla casadora. La resta d'intèrprets, àgils i efectius en els seus papers. Un comèdia on guanya el benintencionat. Ai. 8/10





08 de novembre 2019

'JUGUEM A LA VERITAT', AL TGB

Juguem a la veritat. Autor: Eric Assous. Trad: Iraida Sardà
Direcció: Ricard Borràs. Teatre Gaudí Barcelona
El dramaturg Eric Assous (Tunis, Tunísia, 1953) ha construït una comèdia amb format de trencaclosques, sense portes que s'obren i es tanquen.  Els protagonistes són un matrimoni de llarg recorregut i un amic comú de la parella. Parlen amb sobreentesos que els espectadors hem d'anar aplegant i fer-los encaixar. El conflicte s'enceta quan la dona vol aclarir les infidelitats del marit. I el marit, les de l'esposa. Tenen la intenció de sincerar-se per fer cau i net. Els dos, asseguren, que no han tingut amants coneguts per l'altre. Ho remarquen massa i fem bé de no refiar-nos-en. Un moment o altre arribaran les bufetades. Bravo, per als veterans intèrprets Iraida Sardà, Lolo Herrero i Màrius Hernàndez. 8/10





05 de novembre 2019

'RITA', A LA SALA BECKETT

Rita. Autoria i direcció: Marta Buchaca.
Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona

La dramaturga Marta Buchaca va rebre el premi Frederic Roda per l'obra Rita, que hem vist, dirigit per l'autora, a la Sala Beckett. Un treball ben construït en forma de situacions, que l'actor David Bagés i l'actriu Anna Moliner fan creïble amb nota alta el fill i la filla d'una dona afectada d'Alzheimer, ingressada en una residència, en estat vegetatiu. El fill es planteja l'eutanàsia enmig de records que porten els objectes polsosos que habiten les golfes de la casa familiar. En parel·lel, una gossa (que es diu Rita, com la mare) que el fill té en molta estima, ha de ser sacrificada. Tot fa pensar que li dol més la mort de la Rita que no pas la que li produiria la mare. La filla és metgessa, no és partidaria de fer res per tal d'avançar una mort digna a la mare. Un bon duel en un i altre sentit. Recursos per a la reflexió. 8/10




04 de novembre 2019

'VIEJO AMIGO CICERÓN', AL TEATRE ROMEA

Viejo amigo Cicerón. Autor: Ernesto Caballero.
Direcció: Mario gas. Teatre Romea, Barcelona
«L'espasa o la toga» ¿Us sona? Forma part del discurs polític de l'orador de l'antiga Roma, Marc Tul·li Ciceró (interpretat per Josep Maria Pou), en el marc de la biblioteca d'una universitat, dialogant amb dos joves estudiosos del personatge (a càrrec de Bernat Quintana i Miranda Gas), investits d'esclau Tiró i de Túl·lia, filla del polític. Ciceró manté amb coherència les seves convicions, fins i tot en circumstàncies adverses. Assassinat per soldats del cèsar Mar Aureli, en van exposar el cap i les mans per humiliar els seus seguidors més enllà de la l'execució. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

03 de novembre 2019

'LA DONA DEL 600', AL TEATRE GOYA

La dona del 600. Autoria i direcció: Pere Riera.
Teatre Goya, Barcelona
El dramaturg i director Pere Riera presenta una comèdia de costums molt actual. El Tomàs, un home gran que viu sol, ha construït peça a peça un cotxe 600 al menjador de casa seva, imitant el que conduïa la seva esposa difunta. Quan ho descobreixen les filles, que fa mesos que no han visitat el pare perquè viuen estressades per motius diversos, es destapen en cadena uns quants secrets de família. L'obra està molt ben resolta, encara que el final no sorprèn. Uns intèrprets d'excepció la fan versemblant: Jordi Banacolocha (pare), Mercè Sampietro (mare, la dona del 600), Rosa Vila (filla gran, funcionària), Àngels Gonyalons (filla petita, metgessa en projectes solidaris arreu del món), Pep Planas (exmarit de la filla funcionària).  Una comèdia on es riu, però amb moderació perquè, a l'entorn d'aquest 600 que omple gran espai de l'escenari, hi ha una reflexió sobre la llibertat individual i sobre les dificultats que tenim els humans per assimilar la pèrdua d'una persona estimada.  9/10


02 de novembre 2019

EMEMEM, L'ART REPARADOR

Barcelona, mosaic d'Ememem. © Kevin A.
Ememem és un artista urbà que repara voreres malmeses amb les seves obres. Reomple els solcs, allisa els materials i hi incrusta peces ceràmiques que són, diu:  «portes al país de les meravelles».

Ara acaba de fer una intervenció artística en un tram de la vorera de la plaça d’Urquinaona, cantonada amb el carrer de Fontanella. Un mosaic amb rajoles de colors al lloc on la nit de les protestes del 18 d'octubre es van arrencar llambordes. Enmig del mosaic hi ha una peça on llegim «Aquí yace un bache 2017-2019» i en una cantonada, la signatura de l'artista. És un treball d'acabats artesans que actua de suport visual per a la memòria.  No s'ha de malmetre.

Per saber-ne més:


01 de novembre 2019

'LA MORT I LA PRIMAVERA' DE RODOREDA, AL TNC

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.
Adaptació i direcció:  Joan Ollé. Teatre Nacional de Catalunya
© May Circus
Vaig llegir per primer cop La mort i la primavera de Mercè Rodoreda en l'edició de 1986 i em va deixar un regust agre, per haver-me perdut entre paraules —"una novel·la són paraules"— i no haver-ne entès el sentit del conjunt (de fet, tants en parlen, com tants arguments troben. Vegeu-ho). Per a mi ha continuat hermètica, tot i tornar-hi repetidament i extreure'n fragments per dictar als meus alumnes. Ara Joan Ollé s'ha enfrontat al text críptic i s'ha arriscat a fer-ne una versió teatral. I he pensat que potser, ara, sí, que hi sabria veure la grandiositat de la poesia cruel de la novel·la que diuen que és «l'obra mestra, testament literari» de l'autora. Però, la il·lusió s'ha esvaït a la primera frase, que l'actor ha arrencat sense entonació, amb el final fonèticament desfibrat, inintel·ligible. La resta només l'ha millorada l'actriu Rosa Renom, en el paper de la narradora.  N'he sortit tal com hi he entrat. 6/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»