30 de desembre 2018

FELICITEM-NOS...

Slowly. mixta s/ paper, 29,7 x 21 © Fina Veciana
Felicitem-nos per no claudicar
felicitem-nos pel nostre amor a la terra i a la humanitat
felicitem-nos per veure-hi llum quan tot sembla fosc
felicitem-nos per trobar consol en la mirada de l’altra
felicitem-nos per fer juntes un camí de llibertat
felicitem-nos per ser clam i ser rialla
felicitem-nos per desoir els cants de la confusió
felicitem-nos per pujar els cims amb pas ferm
felicitem-nos per refer els marges malmesos
felicitem-nos per caminar amb els peus a terra
i la mirada al cel
felicitem-nos dones  per ser arbre,  per ser aigua, 
per ser ocell...

CARME ANDRADE

29 de desembre 2018

'LA NIÑA GORDA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA


La niña gorda, Santiago Rusiñol. Adapt. i interpret: Jordi Oriol
Direcció: Xavier Albertí. Sala Tallers, TNC. Foto: © May Zircus
Si la novel·la La niña gorda  (1917) de Santiago Rusiñol es llegeix com l'al·legoria de la Catalunya dels excessos, parodia i s'oposa per contrast a la mesura de La Ben Plantada (1911) que Eugeni d'Ors va publicar per entregues a «La Veu de Catalunya». ¿Novel·la humorística? A mi no em fa somriure ni tan sols com a hipèrbole grotesca. La noia ha llegit novel·les de fulletó, potser fins i tot alguna de les glosses de Xènius i espera algú que l'estimi amb amor pur, romànticament carrincló. Hi té dret. Però cau en mans de poca-vergonyes i aprofitats, començant pels mateixos pares. La noia serà exposada i ridiculitzada en una barraca de fira amb altres fenònems humans. Monòleg ben travat, sense altre condiment que la paraula, que l'adaptador i intèrpret broda. Al final, una pianola posa el subratllat musical de l'època. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


28 de desembre 2018

#MESTIMO, EL CALENDARI!


Calendari amb dotze pintures i les proses poètiques inspirades 
en el projecte 
de Fina Veciana. 


El trobareu a les botigues de Reus: 
Llibreria Gaudí (La Galera, 12)
Batabat (Galanes, 8)
 Atzavara (Carnisseries Velles, 5)
El Pinxo li va dir al Ganxo (Camí de Riudoms, 6)
El árbol (Sant Elies, 39)


Si sou de fora de Reus, contacteu amb l'autora:


Per saber-ne més:
Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional
Calendari 2019 #mestimo, al blog «Fina Veciana»
 
 

27 de desembre 2018

'ARTABAN, LA LLEGENDA DEL QUART REI MAG', AL TEATRE CONDAL

 Idea, música i direcció musical: Marc Sambola.
Dramatúrgia: Marc Rosich. Lletres: Yasmina Rincón. 
Direcció: Marc Angelet. Onyric Teatre Condal, Barcelona

Per a espectadors més grans de 5 anys.

El musical Artaban, la llegenda del quart rei mag s'inspira en la novel·la curta The Other Wise Mande (1896) d' Henry van Dyke, escriptor i pastor presbiterià nord-americà. El protagonista és un quart astròleg que suposadament segueix l'Estel de Betlem, però no aconsegueix els altres tres perquè pel camí s'entreté a fer el bé entre la gent, s'enamora i, amb enginy, posa pau entre els pobles desavinguts del recorregut. Els menuts segueixen la història amb fruïció, tot i algunes digressions que l'allargassen. L'espectacle excel·leix en les interpetacions de tota la companyia i un vestuari impecable i fantasiós propi de les cavalcades de Reis.  Bravo. 8/10





26 de desembre 2018

REUSENQUES DE LLETRES, IMPRESCINDIBLES 2018

Enhorabona, Reusenques de Lletres!

Ningú no és imprescindible, no sé si cal recordar-ho, però tant és el nom que adopti un reconeixement que valora la feina ben feta. Així és com Canal Reus TV amb el suport de Vermut Miró ha convocat per cinquè any la ciutadania a presentar candidatures de persones i entitats que durant l'any hagin tingut un paper rellevant en diversos sectors de la societat local i comarcal.

El col·lectiu literari Reusenques de Lletres ha estat seleccionat com a un dels deu Imprescindibles de l'Any. Allò que fa set  anys era un projecte ha esdevingut realitat: "Crear una plataforma estable d’activitats que permeti fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat." No m'estendré a fer un detall de les activitats, us remeto al blog, i a les xarxes socials Facebook i a Twitter, amb la recomanació que ho feu amb temps, perquè la feinada és ingent. És ingent en quantitat i també en qualitat, sense abaixar el llistó, hagi estat quin hagi estat l'auditori al qual s'hagi adreçat cada esdeveniment.


Quan vaig saber la nominació d'Imprescindibles 2018 per a Reusenques de Lletres, no vaig pensar en tot el que podem argumentar documentalment: cinc llibres editats, un altre a punt de sortir, un concurs d'àmbit nacional, presentacions, col·loquis, lectures, contacontes, una ruta inspirada en el llibre 14 vermuts altres activitats literàries a Reus i a diversos municipis de la comarca. Vaig pensar, sobretot, en les persones que ho han fet possible. En primer lloc, l'escriptora i filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo, que van idear i van impulsar el projecte fa set anys i el coordinen des d'aleshores a tots els vents.  En són les ànimes i van davant estirant-nos, o darrere empenyent-nos, cercant espais on difondre les realitzacions i estant atentes en tot.

La bibliotecària Victòria Rodrigo i la filòloga Fina Masdéu,
ambdues escriptores i coordinadores de Reusenques de Lletres
La Victòria i la Fina creuen en el seu projecte i per compartir-lo han desenvolupat una gran capacitat d'activar sinergies.  M'hi fan sentir còmoda, però a banda de fornir la part que em correspon de matèria primera —un text—, gairebé no participo en activitats presencials. A vegades hi he estat només per a la foto de grup (com a la presentació del volum 14 vermuts, on vaig participar amb un haiku!) M'agrada molt la idea —que va verbalitzar la Victòria— que els projectes del col·lectiu funcionen com un tren que fa parades i hi puja (o s'hi apunta) qui vol viatjar, qui té ganes i possibilitats d'embarcar-s'hi i ajudar el col·lectiu a anar a algun lloc.

Victòria Rodrigo, Fina Masdéu i Núria Naval
a la proclamació dels Imprescindibles
Per això, avui que estem satisfetes pel reconeixement, agraïdes a qui ha presentat la nostra candidatura i a la comissió que ens ha votat, felicito totes les reusenques que escriuen amb qui hem iniciat i/o continuat el recorregut fins ara. Felicito, perquè també és per a elles el reconeixement,  les persones que han col·laborat, o han participat més o menys activament  en els projectes. Des de l'artista Fina Veciana que en va fer el logo i la imatge de marca, la portada dels dos primers llibres fins a la fotògrafa Cori Pedrola, autora de la composició de la portada del llibre de relats Veus que encara no és al carrer. Felicito les prologuistes i les presentadores dels llibres, el Servei de Biblioteques que va acollir com a seu el projecte Bibliorelats, a tots els il·lustradors dels contes per a infants aplegats a Contes de Vilaencanteri i els amics d'ANS Educació per promoure la ruta del vermut a partir de les nostres narracions. Felicito també Silva Editorial i, molt especialment Arola Editors, per la continuïtat, i els llibreters i els responsables dels espais on hem fet les presentacions, per la confiança.


Felicitem-nos.
Per la feina feta i per la que volem continuar fent.




http://lletresdereusenques.blogspot.com/2018/12/som-un-dels-10-imprescindibles-voteu.html


Per saber-ne més:

Crònica visual d'una gran nitblog «Reusenques de Lletres»

23 de desembre 2018

'LA NETA DEL SENYOR LINH', AL TEATRE LLIURE

La neta del senyor Linh. Dramatúrgia: E. Jans i J. Kircher. 
Traducció: Sergi Belbel. Direcció: Guy Cassiers. Teatre Lliure
La neta del senyor Linh és una versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel, La Petite Fille de Monsieur Linh (2005), publicada en onze idiomes (aquí traduïda per Lourdes Bigorra, Editorial La Magrana). Lluís Homar interpreta el monòleg del senyor Linh, un home gran, senzill i dolç que ha hagut d'exiliar-se del seu país en guerra. Va trobar als arrossars el fill i la jove morts i, al seu costat, la neta de tres setmanes i la nina de la petita. Agafa un vaixell que el desembarca a un port gris i desconegut. El senyor Linh només una maleta i un farcell valuós que estreny contra el seu cos. ¿Qui és aquest senyor Bark (interpretat en un enregistrament pel mateix Homar) que, sense fer preguntes, acull el senyor Linh en un banc del parc? L'espectador, en canvi, no podrà deixar de fer-se preguntes i fins al final no entendrà —no us heu de perdre ni una paraula!—per què l'ésser al qual el senyor Linh dedica tota la seva atenció no necessita atencions materials i amb l'escalfor d'un cos en tenen prou tots dos.  Poesia per a un relat sobre el drama dels refugiats i la solidaritat entre humans encara que parlem llengües diferents.10/10


 

22 de desembre 2018

'REGALART', A LA CT ART GALLERY DE REUS


CT Art Gallery. Saló de Nadal 2018

L'art ens fa somiar d'una altra manera 
i hem de conviure amb el conflicte entre 
el que anomenem "real" i allò que planegem 
com a imaginari.
MONTSERRAT ROIGDigues que m'estimes encara que sigui mentida

Recomano un passeig visual i sensorial per la CT Art Gallery (C/ Santa Anna, 6, Reus). Em constava —i ho he pogut comprovar— que l'artista i galerista Cori Torroja prepara amb molta antelació i cura l'exposició anual Regalart. Saló de Nadal.  Enguany hi presenta una selecció de treballs excepcionals de materials, formes i mides ben diversos. Faig de memòria la relació d'artistes i de les obres que m'han impressionat de la mostra.

Joies de plata delicadíssimes de la Judith Ledesma, 
autora que properament farà un taller a la galeria.
 *
Pintures d'Eva Gil, que enceta amb
aquests treballs el tema de la figura humana.
*
Obres de Myriam Arnold que combinen
la pintura amb collages de teles i papers.
*
Ceràmiques sensuals de Ramon Gausset, 
admirador i seguidor de la ceramista Neus Segrià.
*
Pintures de tema floral de la Roser Arcarons, 
executades amb la tècnica dels murals medievals.
*
Pintures de grans espais oberts amb presència 
de celatges espectaculars de Cristina Sainz.
*
Pintures poètiques de García Marsal, 
amb remolins lila que envaeixen tot l'espai
*
Ceràmiques estilitzades de figures femenines 
de Lola Losantos.
*
Ceràmiques de Roser Oter: una col·lecció de lectors 
en miniatura que es poden asseure a tot arreu.
*
Escultures de bronze amb pàtines
d'òxids naturals d'Adriana Exeni.
*
Pintures d'Àngel Algueró, fetes sobre suports 
que li proporcionen les textures.
*
Escultures de Rosa Segura, com els impresionants
acròbates de circ a les perxes xineses.
 

L'exposició és oberta fins al 14 de gener. 



21 de desembre 2018

MUSEU FREDERIC MARÈS, EL PEDRAFORCA AL PESSEBRE

Pesssebre al pati de Museu Frederic Marés.
Instal·lat fins al 2 de febrer
El pati gòtic del Museu Frederic Marès és un racó tranquil que invita a passar-hi una estona qualsevol època de l'any. Des del darrer Nadal el pessebre realitzat per l'Associació de Pessebristes de Barcelona és un nou al·licient per aturar-s'hi. Enguany és d'estil tradicional i les escenes —naixement de Jesús, anunciació als pastors, cavalcada de Reis Mags— tenen lloc en els boscos del massís del Pedraforca, presidides per les dues carenes muntanyenques. L'entorn paisatgístic s'ha elaborat amb suro molta i altres materials naturals.

Figures de fusta realitzades a mà en un taller italià
Per arribar al pessebre, cal fer un recorregut pel pati del museu, ambientat com un bosc de la zona i creat per l’equip de paisatgistes format per Ignasi Bisbe, Mireia Cardús i Mònica Luco.
A l'entorn del pessebre l'Ajuntament de Barcelona ha programat una sèrie de recitals, concerts nadalencs i col·loquis sobre la pervivència de la tradició pessebrista a Catalunya. 


18 de desembre 2018

'TROIA, UNA VERITABLE ODISSEA!', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Troia, una veritable odissea!. Guió: David Costa. Coreografia i direcció escènica: Joan M. Segura i Bernadas. Direcció musical: David Costa. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Són la Companyia Cor de Teatre, un remolí de coreografies espectaculars i cants a cappella amb música de Mozart, Bach, Haendel, Wagner, Verdi, Purcell, Bizet o Grieg. Fan "una interpretació polifònico-teatral", en paraules de la companyia. Trenta intèrprets a escena, en una escenografia artesanalment mòbil. Ens van emocionar amb Operetta i Allegro i ara han fet un pas més, una obra amb un fil conductor únic, continuant amb interpretacions corals exquisides i amb un toc d'humor.  L'Odissea amb humans i déus, el clàssic dels clàssics. Ulisses, Penèlope, Helena, Menelau, Paris, Polifem, Atena, Zeus i tota la patuleia. Em setanta minuts, recorren les gestes més destacades d'abans de la «Ilíada» les que conformen el moll de l'os de la «Ilíada» (estratègies de la guerra de Troia) i les aventures i el desenllaç de l'«Odissea» (retorn d'Ulisses). Espectacle d'aquells que fan espectadors amants vitalicis de teatre. 10/10





17 de desembre 2018

CRÒNICA DE SECRETS (CONFESSABLES) DE 'QUI HI HA SOTA EL BARRET?'

Les autores de Qui hi ha sota el barret? flanquejant
la galerista Cori Torroja. CT Art Gallery, 15-2-2018
Aquests dies alguns adults rebran com a regal una peça artística adquirida a l'edició d'enguany de «Regalart. Saló de Nadal», de la CT Art Gallery de Reus. Per Nadal i Reis molts infants rebran àlbums bellíssimament il·lustrats. Per a alguns serà el seu primer contacte amb l'art. Aquest fet explica que la galerista Cori Torroja, dedicada a l'educació visual i plàstica com a professora de dibuix des de fa molts anys a infants i adolescents, ens hagi convidat a la Rosa Virgili i a mi a explicar aspectes tècnics del conte Qui hi ha sota el barret?, un àlbum publicat en suport digital que vol contribuir a formar el gust estètic d'aquests primeríssims lectors.


L'auditori ha arribat a les set del vespre, puntualment i gairebé de cop. Overbooking. L'amfitriona, Cori Torroja, saluda els assistents i ens presenta, després d'organitzar-los en dues columnes perquè tothom vegi el que portem preparat. Disposem d'un quart i tenim ben assajat el que volem dir als assistents, tots adults, tret de tres infants, un dels quals —encara en braços dels progenitors— que és de  la generació digital. Pertany al grup de ciutadans que han mamat mirant el mòbil de la mare i que pitgen les imatges dels llibres encoixinats perquè creuen que son interactius. Quan aquest infant serà un lector,  llegirà bones històries, independentment del suport i del mitjà on siguin publicades. 

D'entrada expliquem com va néixer el projecte del conte Qui hi ha sota el barret?, publicat en suport digital, tot i que no està tancat a ser publicat en altres suports.  Les dues autores hi aportem la nostra creativitat a la recerca de la bellesa. El conte s'adreça a infants a partir de 5 anys, per tant, per aquests primeríssims lectors cal que un adult els l'expliqui o el llegeixi en veu alta. La publicació conté al final una guia de lectura i es pot consultar en xarxa el recull de recursos per a contacontes.

 
En paral·lel al guió del conte, en aquesta sessió revelem algun entrellat creatiu, com ara les transformacions produïdes en el text inicial —bàsicament consistents a suprimir allò que les imatges ja recollien— i en les il·lustracions originals fins a arribar al llibre digital.

Comencem per mostrar l'aquarel·la de la portada i en comparem la qualitat dels colors. En un altre original, la il·lustradora ens fa adonar que la mallerenga mirava cap a l'esquerra i tenia dibuixat al fons roba estesa, en canvi, al conte mira cap a la dreta i el fons és blanc. També mostrem una aquarel·la original que es va utilitzar com a fons d'un text. La Rosa anima els artistes assistents a no tenir por de fer servir la tecnologia que tinguin a l'abast per aconseguir els efectes desitjats. 

Mostrem el barret que va inspirar el del conte. És una pallola de l'Aquelarre de Cervera, que té una fuada. Un cop fotografiat i passat a Photoshop, es va utilitzar la blonda d'uns sostenidors per fer-ne la textura.


El petit de la generació digital que ens ha acompanyat en aquesta presentació ha estat atent els cinc primers minuts i després ha dimitit. En un altre context hauria fet zàping. Ha tornat a estar atent quan hem repartit uns díptics a tota la concurrència. Per pintar i penjar. I també un punt de llibre. Un i altre contenen l'adreça del llibre digital. 

Qui hi ha sota el barret? es va presentar a la festa de commemoració del X aniversari de la Biblioteca Infantil del Centre de Lectura. (Vegeu-ne la crònica del 20-X-2018)

El conte es va publicar el mes de juliol i ha rebut fins avui més de 15.000 visites. Segurament no totes l'han llegit de cap a cap, però és un indicatiu de la difusió que permet la xarxa. Regalem-hi, doncs, creacions que millorin el món, encara que només siguin un granet d'arena. 




Fotografies: ASA i David Maya



Per saber-ne més:

Qui hi ha sota el barret?
Conte per llegir en línia i / o descarregar-lo en pdf

Tota la informació de l'àlbum




13 de desembre 2018

'LA TECNOLOGIA, UNA VIA PER GENERAR BELLESA (I NOUS HÀBITS DE LECTURA)

Amb l'impacte de les tecnologies "les novíssimes generacions lectores ja no venen amb un pa sota el braç sinó amb un mòbil entre els dits." Abraonats al pit matern, els nadons miren dibuixos animats. Més endavant, quan algú els posi al davant un llibre de fulls durs, pitjaran les imatges perquè creuran que són interactives.
Llegiu l'article sencer:
http://reusdigital.cat/noticies/opinio/la-tecnologia-una-generar-bellesa-i-nous-habits-de-lectura
Article d'opinió publicat a «reusdigital.cat» 11-12-2018
Llegiu-lo sencer clicant la imatge


11 de desembre 2018

'QUI HI HA SOTA EL BARRET?', RECURSOS PER A CONTACONTES

Díptic per pintar. Dibuixos de Rosa Virgili
 

QUI
H I HA
SOTA
EL
BARRET?



Per a lectors més grans
de 5 anys


Conte publicat en suport digital:
https://bit.ly/2An2qo3



SINOPSI
El Ton és víctima d'un encanteri i demana ajuda a l'Arlet, una companya d'universitat. El xicot s'havia convertit en ocell seguint les ordres de la pàgina web d'un bruixot, sense prendre precaucions.
L'Arlet té l'element màgic —el barret que li havia fet l'àvia— que podia salvar el Ton, però cap dels dos, ni el veïnat, sabia com fer-ho. I el xicot es convertia en un ocell més gran cada cop que li posaven el barret al damunt. L'assumpte es resol amb la cooperació de tothom.



ELEMENTS DESTACABLES
Tema. Una història de seny i rauxa per treure d'un mal pas un amic.
La reflexió. L'Arlet, amb perseverança, salva el Ton de ser per sempre un ocell. El noi havia utilitzar internet sense precaucions. Important col·laboració del veïnat. L'Arlet crea bon ambient al seu entorn regalant barrets de la seva creació. El Ton dedica molt de temps a ajudar els ocells.
Conceptes literaris. Conte fantàstic. Té estructura de conte tradicional, repetició d'elements.
Valors. Amistat, perseverança, trobar un lloc al món, cooperació, seny i rauxa, ecologia, reciclatge, aprofitament de recursos.
Llenguatge. Llengua versemblant i dúctil.

GUIA DE LECTURA
Per facilitar-ne la comprensió o l'aprofundiment, el llibre conté una guia de lectura per ús dels adults que acompanyin el lector.



ALGUNS RECURSOS PER A CONTACONTES
emprats en la presentació de l'àlbum digital a la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura de Reus, amb un auditori format per infants d'entre tres i vuit anys, acompanyats dels seus progenitors.

— Taller de barrets amb materials reciclats (L'Arlet en regala a canvi d'una abraçada o d'un somriure)

— Materials per mostrar: una coixinera brodada (El barret de l'Arlet  és fet aprofitant una part d'una coixinera vella brodada). 

— Materials per escampar: plomes de colors (El Ton recupera la seva forma humana entre un escampall de plomes d'estruç)

— Altres moments participatius (assajar-los al començament)
* Peten de dits cada cop que preguntem: Qui hi ha sota el barret? 
* Aplaudeixen a càmera lenta com si fossin els veïns (quan apareix el Ton, el conte encara no s'ha acabat, falta l'epíleg)
* Tiren coets amb onomatopeies: «Ssssst!, Pam!, Oooooh!». 
* Finalment, contacontes i oients ens posem el barret i fem adonar que tothom somriu. És el que pretenia l'Arlet. Diem que se'l poden endur a casa i els recomanem que se'l posin quan estiguin tristos.

* Altres elements:
— Punt de llibre.  Amb un dibuix del llibre per pintar. Conté l'adreça del conte digital.

—Díptic amb llaçada.  Amb tres dibuixos del llibre per pintar i penjar a la paret. Conté l'adreça del conte digital.


SECRETS CREATIUS DEL CONTE
L'educació visual i plàstica dels infants comença amb els contes publicats en àlbums il·lustrats. Així ho entén l'artista i galerista Cori Torroja que ens ha convidat, a la il·lustradora Rosa Virgili i a mi, com a autora del text, a la C T Art Gallery per tal que expliquem el procés creatiu, és a dir, les transformacions que s'han produït al text inicial i a les il·lustracions originals fins arribar al llibre digital.  En el marc de la inauguració de l'exposició «Regalart. Saló de Nadal», 15-XII-2018. Properament en deixarem constància en una crònica.



 Per saber-ne més:



CRÒNICA DEL LLIURAMENT DEL PREMI «LLETRES AL COMERÇ» PER 'TIRANT DE PAPER'

Mostrant als assistents de la gala el llibre Tirant de paper
La meva narració Tirant de paper ha obtingut el premi «Lletres al Comerç» convocat per la Fundació Barcelona Comerç amb l'objectiu d'establir un diàleg entre literatura i el comerç patrimonial de la ciutat.

L'acció del relat Tirant de paper transcorre al Mercat Dominical de Sant Antoni. El protagonista és un escriptor que pretén intercanviar un exemplar per un altre de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc. Concretament de l'edició de mil tres-centes pàgines de l'editorial Ariel, amb anotacions del medievalista Martí de Riquer. El seu exemplar està completament nou, el del Mercat està masegat. ¿Què té aquest exemplar vell que el fa tan cobejat?
D'esquerra a dreta: Fuensanta García, en representació de 
l'Associació Professional del Mercat Dominical de Sant Antoni,
 Agustí Colom, regidor de Comerç de l'Ajuntament 
de Barcelona i la guardonada
La convocatòria convidava els participants a integrar al relat —o ser-ne el fil conductor— un establiment comercial de la ciutat. L'atzar va fer que els organitzadors m'atorguessin el Mercat Dominical de Sant Antoni i una paraula clau —boig— procedent de l'Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, novel·la que compleix 111 anys de la publicació i 101 de la versió teatral.

El jurat: Inés Garriga, consultora en innovació, exdirectora de Creativitat i Innovació;  Elena O’Callaghan, escriptora i coach; Rodolfo del Hoyo, escriptor, poeta i gestor cultural; Roberto Rabanal, publicista, realitzador i docent universitari; Marc Barceló, cineasta i poeta;  Jordi Folck, escriptor i editor de Veus Públiques, president del jurat i Albert Torras, escriptor i periodista, secretari del jurat.

El lliurament del premi ha tingut lloc en el marc de la «Nit de les Arts. Lletres, Música i Comerç» (Auditori AXA, Barcelona, 2 de desembre).



La gala ha estat presentada pels periodistes Albert Torras
i Jordi Folck, comissari de l’Any del Comerç i la Cultura.

Han llegit fragments d'obres relacionades amb Barcelona i el comerç: Elena O'Callaghan (escriptora), Rodolfo del Hoyo (escriptor), Helena Escuté (directora teatral) i Inés Garriga (exdirectora general de l'ICUB). 
Hi han intervingut el Ballet Bcn City, la cantant Núria Feliu, integrants d’Òpera Jove de Catalunya i la cantant Mireia Chaos, entre d’altres artistes.


Recol·locant al seu lloc lletres desordenades,
els assistents a l'acte han aconseguit diversos anagrames
divertits abans de confegir col·lectivament
el títol de la narració guanyadora: Tirant de paper.




Per a la guanyadora, a més de la dotació econòmica del premi i la publicació, també regals dels patrocinadors: Aigües de Barcelona (litografia de Francesc Sillué, signada per l'artista) i Bodegas Pinord (cava brut nature). I detalls per a tothom. Remarco que és la primera vegada que m'he sentit protagonista d'un acte de lliurament d'un premi literari.  La gala també ha donat protagonisme a cada autor finalista i als comerços referenciats en els seus relats breus.


Amb la publicació de Tirant de paper i altres contes de Barcelona que n'ha fet Veus Públiques Edicions en coedició amb la Fundació Barcelona Comerç, el paisatge humà del Mercat Dominical de Sant Antoni i el de 14 altres establiments de Barcelona on s'han situat els relats seleccionats entraran a formar part del món literari. Una molt bona iniciativa, arrodonida amb cura des del principi a la fi.

Tirant de paper, quinze narracions que connecten
quinze comerços de Barcelona al món literari.
Coautors del recull Tirant de paper i altres contes de Barcelona:
 Pau Arbó, Adrià Ardila, Mercè Bes, Jacint Bofias,
Aleix Cort, Raül Jaime, Roser Jurado, Emi Lozano,
Eleazar Masdeu, Josefina Maymó, Dolors Montero,
David Paloma,  Lena Paüls, Moisés Peñalver, Miquel Reverté.
 
 Narracions situades en comerços del Raval, de la Creu Coberta, de Sants,
la Sagrada Familia, el Cor d'Horta, Maragall, Les Corts,
Poble-sec-Paral·lel, el Clot i San Martí.
Brindis. Lliurament del premi «Lletres al comerç»


Vídeo del resum de la Gala I Nit de les Arts, 2018. 
Fundació Barcelona Comerç, 2 de desembre 2018. 
(Vegeu minut 23:27)



Vídeo del fi de festa amb l'ària 'Brindis' de La Traviata, de Verdi,
a càrrec de Carlos Julio i Charo Tris, els participants fent cors.


Per saber-ne més:

* Vídeo 'Gala Nit de les Arts 2018'. Fundació Barcelona Comerç, 2-12-2018.
* Nit de gala! Nit de les Arts, Lletres, Música i Comerç, web de la Fundació Barcelona Comerç
* Premi per a la Reusenca de Lletres Lena Paüls!, blog «Reusenques de Lletres»
Lliurament dels premis «Lletres al Comerç», web Mercat Dominical de Sant Antoni
Recull fotogràfic. Flickr Mercat Dominical de Sant Antoni

09 de desembre 2018

'SENIOR LOVE TRIANGLE', AL PALAU ROBERT

De la sèrie Senior Love Triangle, ©Isadora Kosofsky

Per sisè any, la Fundació Photographic Social Vision, en el marc del Festival Fotografia Documental, ha presentat sèries fotogràfiques que constitueixen una narració visual.  Enguany el tema: «Amor. Efecte de l'afecte». L'amor com a excusa per explorar les relacions i l'origen dels vincles entre les persones, entre els individus i les comunitats. Al jardí del Palau Robert de Barcelona hi ha instal·lada la sèrie Senior Love Triangle de la fotògrafa Isadora Kosofsky. El projecte segueix de prop la Jeanie, en Will i l'Adina, tres persones grans immerses en un conflicte romàntic. La mirada de la fotògrafa com a acte d'amor per aquestes tres persones que fan de la seva relació el refugi contra la solitud que suposa envellir.




08 de desembre 2018

INVITACIÓ ESPECIAL AL «SALÓ DE NADAL», DE LA CT ART GALLERY DE REUS

CT ART GALLERY
C. Santa Anna, 6 Reus

L'artista i galerista Cori Torroja de CT Art Gallery de Reus ens ha convidat, a la il·lustradora Rosa Virgili i a mi, a revelar secrets creatius del conte Qui hi ha sota el barret? De com hem passat del text inicial i els dibuixos originals a l'àlbum publicat en suport digital.

Com que un convidat en porta un altre, si ens hi acompanyeu, descobrireu la relació que hi ha entre Photoshop i uns sostenidors, i explicarem allò que ningú ha dit que li agradaria saber.


La cita:
Dissabte 15 de desembre, a les 19:00 h
Inauguració de Regalart. Saló de Nadal.

T'hi esperem.

Obres de Sandra Ovejas, Garcia Marsal,
Cristian Sainz, Ramon Gausset, Roser Arcarons,
Rosa Segura, Judith Ledesma, Lola Santos,
Roser Oter, Eva Gil, Adriana Exeni,
Angel Algueró, Myriam Arnold.





07 de desembre 2018

'ALBA (O 'EL JARDÍ DE LES DELÍCIES)', AL TNC

Alba (o “El jardí de les delícies”). Autor: Marc Artigau. 
Direcció: Raimon Molins. Teatre Nacional de Catalunya
El dramaturg Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha imaginat a Alba (o 'El jardí de les delícies') un robot de carn i ossos, amb intel·ligència artificial (interpretada per la jove actriu Claudia Riera). Un clon d'una dona quaranta anys més jove, com a acompanyant seu, que desconcerta l'home (interpretat pel veterà Lluís Marco), per la semblança amb la dona original (Montse Guallar, precisa i matisada  interpretació) amb qui ha mantingut una relació sentimental. No establiran cap triangle amorós. La conferència sobre el tríptic 'El jardí de les delícies' del Bosco dona indicacions per entendre el pas del temps que afecta les relacions. Inevitablement, el que comença al paradís acaba a l'infern. Metàfora de l'evolució de qualsevol cosa viva. 9/10
 


06 de desembre 2018

'POE, EL CABARET MACABRE', A ALMERIA TEATRE

Poe, el cabaret macabre. Musical de Dagoll Dagom basat 
en els contes d'Edgar Allan Poe. Música: Òscar Roig. 
Llibret: Joan Lluís Bozzo. Dramatúrgia i direcció: Víctor Álvaro. 
Almeria Teatre, Barcelona

La companyia Gataro commemora el seu 20è aniversari amb Poe, el cabaret macabre, un musical de petit format que es basa en el musical Poe de Dagoll Dagom, estrenat el 2002. Ara, només un pianista i les veus i les evolucions escèniques dels intèrprets per explicar una història que combina diferents contes d'Edgard Alan Poe. De terror, ni gota, i la direcció del muntatge ho fa notar, amb petits tocs d'humor aquí i allà. Avui les admirables històries de por de Poe no ens posen els pèls de punta potser perquè la realitat que ens serveixen diàriament els telenotícies és molt més terrorífica que els espants literaris que ens pugui fer un relat, per excepcional que sigui. 8/10


01 de desembre 2018

'MY LOW COST REVOLUTION', A LA SALA ATRIUM

My Low Cost Revolution (Jutificaciones del porqué
soy una radical de mierda). Autor i director: Francesc Cuéllar.
Tres joves han intentat participar en moviments radicals, se sentien capaces de canviar el món a bufetades,  si calia. Però no ho han aconseguit i ara fan un homenatge a descansar de ser radical. Un muntatge de protesta que es presenta com una investigació sobre el decalatge que hi ha entre la teoria i l'acció. Posen en qüestió les convencions socials, el sistema capitalista, el patriarcat, la monarquia.
Una descarada generació que encarnen les actrius Glòria Ribera, Agnès Jabbour i Nikole Portell. Els espectadors de la Sala Àtrium no sabem si aplaudir-les o ajudar-les a recollir tot el que han escampat per terra. 8/10





'4D ÒPTIC', AL TEATRE BIBLIOTECA DE CATALUNYA

4D òptic. Autor i director: Javier Daulte.
Trad:Toni Casares. Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Havíem vist aquesta obra de ciència-ficció el 2003 al Teatre Lliure de Gràcia amb els mateixos intèrprets que ara, tret del malaguanyat Quim Dalmau, que va morir el 2014 i a qui la companyia dedica un record. En aquella primera versió no vaig acabar-hi d'entrar per confusa. En canvi, en aquesta versió actualitzada, molt ben apamada tant per l'autor i director com pels intèrprets, sorgeix la comicitat —que potser fa quinze anys no vam saber veure—, i el protagonisme se l'endu la realitat virtual de ficció que físics i matemàtics ens presenten com a coherent.
Per exigència del guió els actors dupliquen personatge i canvien el registre segons el que anomenen «realitat alternativa», és a dir, segons que es trobin als laboratoris Roosenvart o al casalot Urkel; segons que siguin científics o mafiosos a punt de perpetrar un assassinat.  Menció d'honor per a l'actor Jordi Rico en els papers de l'Andy, deficient psíquic / i Ojeda, mafiós. Aquesta superposició de mons comporta uns canvis constants que converteixen l'obra en un treball actoral complex, que aquí és resol amb precisió. El resultat fa que l'obra no només s'entengui sinó que ens obliga a somriure durant les dues hores que dura la funció. Esplèndida, ara, sí. 9/10