 |
| 4D òptic. Autor i director: Javier Daulte. Trad:Toni Casares. Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona |
Havíem vist aquesta obra de ciència-ficció el 2003 al Teatre Lliure de Gràcia amb els mateixos intèrprets que ara, tret del malaguanyat Quim Dalmau, que va morir el 2014 i a qui la companyia dedica un record. En aquella primera versió no vaig acabar-hi d'entrar per confusa. En canvi, en aquesta versió actualitzada, molt ben apamada tant per l'autor i director com pels intèrprets, sorgeix la comicitat —que potser fa quinze anys no vam saber veure—, i el protagonisme se l'endu la realitat virtual de ficció que físics i matemàtics ens presenten com a coherent.
Per exigència del guió els actors dupliquen personatge i canvien el registre segons el que anomenen «realitat alternativa», és a dir, segons que es trobin als laboratoris Roosenvart o al casalot Urkel; segons que siguin científics o mafiosos a punt de perpetrar un assassinat. Menció d'honor per a l'actor Jordi Rico en els papers de l'Andy, deficient psíquic / i Ojeda, mafiós. Aquesta superposició de mons comporta uns canvis constants que converteixen l'obra en un treball actoral complex, que aquí és resol amb precisió. El resultat fa que l'obra no només s'entengui sinó que ens obliga a somriure durant les dues hores que dura la funció. Esplèndida, ara, sí. 9/10