'PLATÓ DESERT' GENERA COLLITA

Mosaic de 31 poemes visuals inspirats en Plató desert

Els poemes del poemari Plató desert, amb els quals vaig obtenir el Premi «L'Atiador», de l'Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (2025) han generat materials poètics de diferents codis comunicatius, difosos en diversos espais que els han engrandit i hi han afegit significats. Vegeu-ho:

* Plató desert compta amb la publicació del llibre en edició no venal per l'Ateneu Torrellenc, de Torrelles de Llobregat, l'entitat convocant del premi. També s'ha publicat en suport digital.  Llegiu el llibre en línia i/o descarregueu-lo aquí:

https://tuit.cat/eV9cR)

 * Els poemes de Plató desert s'han enregistrats en àudio, amb la veu d'Andreu Sotorra, escriptor i periodista. Escolteu-los al canal Spotify:     

 Plató desert, volum 1

 Plató desert, volum 2

* El poemari Plató desert ha estat objecte de recital a càrrec de l'autora i la música de la pianista Mireia Morelló. Al cicle «Dissabtes de música i poesia». Centre Cívic Gregal de Reus. Vegeu-ne la crònica.

 

* Lectura de poemes de Plató desert a càrrec de l'autora.  Club de Lectura radiofònic Km0.  Biblioteques Municipals de Reus i LANOVa Ràdio de Reus. Escolteu-ne el programa:  https://tuit.cat/2cynr

* Els trenta-un poemes de  Plató desert han ampliat el sentit amb trenta-un poemes visuals. Objectes poètics que apleguen materials sensibles de l'univers subjectiu en un joc compositiu a partir de la seva associació simbòlica.   

* L'escriptor i fotògraf d'art Joan Ramell Perpinyà ha escrit una impressió en forma de prosa poètica de cadascun dels trenta-un poemes visuals inspirats en Plató desert. Vegeu-ho:

*  Càsting

*  El plató de Gelsomina

* Documental. (Exterior: Un xamfrà)

* Tràiler

* Making of 

* Storyboard: Contrafoc al paradís

* Veu en off 

* Enquadrament

* Claqueta 

* Filtre primer

* Imatge congelada

* Insert zoom

* L'heroïna i els àngels desenfeinats

* Banda sonora

* Localitzacions 

* Flashback

* Tràveling

* Efectes especials

 * L'antagonista

* Llum creuada

* L'attrezzo

* Udols del galant

* Càmera fixa

* Càmera subjectiva

*  La trama i el desenllaç

* Versió subtitulada

*  Diorama

* Taula de muntatge

*  Final obert

* Títols de crèdit

 

 * Metratge excedent  

  

* En preparació: Exposició d'una selecció de poemes visuals de Plató desert. Taller de poesia objectual: «El llenguatge com a mitjà d'experimentació»

'L'ALBADA', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

L’Albada. Autor: Jaume Viñas. 

Coproducció de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona 2026. 

Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona

Des de l'inici de la Guerra civil als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Quatre hores d'espectacle i n'hi ha per ben poca cosa.  El que s'hi explica ens remet —lleugerament, sense aprofundir— amb el que ens han explicat a casa i al record de la història social viscuda. Relliga els episodis dispersos,  l'Alba, de 20 anys criada en un orfenat i que el 1992 fa un treball de recerca a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. Amb onze intèrprets que es posen a la pell d'una quarantena de personatges, es van succeint amb pinces fragments de la supervivència de dues generacions: guerra, Dictadura, condemnes a mort, botxí, Transició, fosses comunes per explorar, el silenci dels perdedors, Arxiu de Salamanca, represa cultural... I els espectadors clavats als seients amb la sensació que qui molt abraça, poc estreny. Una recopilació final (Bravo!, Clara Mir) per enllaçar i donar sentit a totes les parts disseminades. En volem més. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

LA DIPLADÈNIA

Dipladènia (Mandevilla sanderi)
Foto: jardineria en línia

A la dipladènia se la coneix també popularment com a gessamí de Xile, tot i ser originària del Brasil. L'exemplar que tenim en semiombra al jardí de llicorella a Duesaigües (Baix Camp) procedeix de dos petits esqueixos que vaig agafar d'un jardí públic. Viuen els dos, però encara no ha despuntat cap de les vistoses i aromàtiques flors en forma de trompeta. L'arbust de fulla perenne de la dipladènia pot sobrepassar els nou metres. Però com que és una planta enfiladissa, és preferible no deixar-la caure i enfilar-la amb canyes o en un enreixat a la paret tan aviat com comenci a créixer.  Miro sense parar l'ufanor dels esqueixos de dipladènia que estan suportant com una festa la calor i la sequera d'aquest estiu rigorós. Les fulles, així que neixen, són lleugerament enganxoses (i verinoses, si s'ingereixen). Si m'hi fixo bé, potser en veuré desplegar la primera flor.  Ja triga. (19-VIII-2024)

La dipladènia plantada fa dos anys i mig ha florit per primera vegada. Una dotzena de flors. Ha florit sense esperar-nos que hi fóssim, d'amagat, aprofitant que ningú la regava en aquest juny escandalosament calorós. Per fi ho hem entès: «Regueu-me amb mesura. Més val poc que massa. Sisplau» (27-VII-2026)

EXPOSICIÓ 'PICASSO XIPRE', AL MUSEU PICASSO

 

L’exposició de ceràmiques Picasso Xipre. Trobades amb la ceràmica del Mediterrani presenta una selecció d’obres procedents de museus i col·leccions d’arreu d’Europa, entre les quals destaca una representació significativa de les col·leccions pròpies del Museu Picasso de Barcelona i del Departament d’Antiguitats de Xipre.

 

© Pablo Picasso. 

Dansaires fent rotllana, 1956

Picasso no va visitar mai Xipre. L'artista va conèixer les antiguitats xipriotes a través de les col·leccions del Museu del Louvre i d'altres col·leccions museístiques europees. El fil conductor d'aquesta exposició de ceràmiques és la reflexió sobre la manera com Pablo Picasso va copsar els aspectes formals —hibridació d'estils, fusió de figures humanes i animals— i simbòlics de l’art antic xipriota. 

 

Exposició oberta fins al 27 de setembre de 2026 

CASA BATLLÓ OBRE LA TERCERA PLANTA

Història de la Casa batlló i la seva tercera planta:
https://privaterooms.casabatllo.es/ca/la-historia/

S'obre per primera vegada al públic la tercera planta de la Casa Batlló, després d'una restauració minuciosa que uneix història i mirada contemporània. Es mostra l'esplendor arquitectònic original de l'últim habitatge de la casa concebut per Antoni Gaudí. Una arquitectura domèstica innovadora, lluminosa i funcional. Un habitatge històric que és un testimoni únic de la vida burgesa barcelonina de principis del segle XX.

La tercera planta va ser durant més d'un segle un habitatge familiar habitat per quatre generacions dels Batlló. El 2010 i el 2019 van morir les últimes llogateres dels habitatges de la planta, Mercedes Arbiol Muntané i Maria Luisa Nieves Conde, totes dues cunyades i casades amb descendents directes dels Batlló. L'equip de la Casa Batlló ha reflectit en els espais els records sobre la vida quotidiana dels Batlló i de l'arquitecte reusenc.

Tercera planta, Casa Batlló. Foto: © ASA

Foto: © ASA

L'essència de la vida domèstica que va imaginar Gaudí es transforma en un entorn privat on història, disseny i servei a mida s'uneixen.  Ara, l'espai museístic amb grans plantes naturals a la llum dels finestrals i, estratègiament, sobre el mobiliari original remet a la quotidianitat d'avui mateix.

El conjunt d'estances de la tercera planta bé val una nova visita a la Casa Batlló de l'arquitecte Antoni Gaudí.

'ILLES FÈROE', DE JOAN RAMELL

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Illes Fèroe, amb fotografies i proses poètiques inspirades en el viatge a l'arxipèlag. A la coberta, una instantània de l'illa de Vágar, la cascada de Múlafossur, amb què desemboca el riu Dalsà a l'Atlàntic. La citació que obre l'opuscle és un poema del feroès William Heinesen (Tórshavn, 1900-1991), nascut a la capital que porta el nom de Tor, el deu del tro de la mitologia vikinga. 

Tan sols un apunt del que havia estat visible i que ara es converteix en un llenguatge antic, abans de les paraules, convidant-me a la pregària de la seva contemplació. Tot esdevé sospir, suggeriment. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

Ramell mostra la mirada artística de tal manera que el paisatge, l'ambient és l'excusa per a projectar-hi aquesta mirada. Diu l'autor que ha trobat «la porta astral que connecta llocs distants separats per l'espai-temps, l'accés a una altra dimensió més enllà dels somnis impenetrables» S'emporta la descoberta d'allò que no és a les guies turístiques d'unes illes humanitzades i, alhora, salvatges sense ni un arbre a causa del vent huracanat i la salinitat del mar. Les fantàstiques fotografies i les proses poètiques que les acompanyen inviten a la recerca, a voler saber més d'aquest tresor.

Per les clivelles dels núvols, abans de la pluja, els raigs de sol mullen el mar encalmat. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

                                               

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

'LA RUTA', AL TEATRE AKADÈMIA

La ruta. Autora:  Lluïsa Cunillé.  Direcció: Carlota Subirós 

Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla.  Tres homes ratllant la quarantena, en un casalot aïllat prop d'una pedrera abandonada de fa poc. Dos són amics i el tercer és un home que treballava a la pedrera i ara fa feinetes als masos. Què hi han vingut a fer?  Misteri que esperem que ajudi a desenvolupar la trama.  El fill del propietari del casalot és un enginyer de grues amb un projecte inèdit. Diu que ha rebut a la bústia una nota que l'amenaça de mort. Se l'ha creguda i ha vingut a amagar-se a la casa de la pedrera amb un amic a qui ha amagat el motiu de l'estada. Ja tenim el mostrari d'enigmes. I allà es queden, quan es fa el fosc a l'escenari. Sensació d'obra tancada a mitges. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'BALANDRAU, VENT SALVATGE'

Balandrau, vent salvatge

Guió de  Danielle Schleif a partir del llibre 3 nits de torb i 1 Cap d'Any: crònica d'una tragèdia al Pirineu, de Jordi Cruz. 

Música original: Arnau Bataller
Direcció: Fernando Trullols, 2026     

 

Repartiment: Álvaro Cervantes, Bruna Cusí, Marc Martínez, Eduardo Lloveras, Àgata Roca, Anna Moliner, Pep Ambròs, Francesc Garrido, Jan Buxaderas, Corentin Lobet, Rai Borrell.

 

El 30 de desembre de 2000 deu persones van perdre la vida al Pirineu intentant escapar d'un torb d'intensitat excepcional [150 Km.] La pel·lícula Balandrau, vent salvatge adapta la desoladora història del grup de cinc d'excursionistes sorpresos per la força desfermada de la natura quan feien l'ascens de Balandrau [2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès.]  Quan van enfilar l'ascensió feia un matí assolellat  i de temperatura hivernal nornal per a la qual portaven protecció adient. En qüestió de minuts es fa desfernar un vent torb extrem i va baixar la temperatura a -40º.  Van intentar recular enmig de la tempesta, sense visibilitat. Després de tres dies i tres nits, només es va rescatar viu un dels excursionistes [Josep Maria Vilà, bioquímic, aleshores de 27 anys.] Balandrau, vent salvatge transmet el patiment de cada excursionista, l'angoixa dels familiars que esperaven notícies i del risc que van emprendre els bombers pel rescat. Emotiva. Sòbria. Brillant repartiment coral.

  

PRESENTACIÓ DE 'VEUS I MIRADES. LA FESTA MAJOR DE REUS EN PRIMER PLA'

Veus i mirades. La Festa major de Reus en primer pla, desè llibre que surt de la factoria del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, auspiciat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Les fotografies són d'Arnau Fernández Alegre. L'edició ha estat coordinada per Carme Puyol Torres. Edita el llibre la Cambra de la Propietat Urbana de Reus,  en commemoració dels 70 anys dels gegants japonesos del seguici festiu de la ciutat.

Fotògraf, escriptores, editors i representants de l'ajuntament reusenc.

Presentació del llibre Veus i mirades

a la Cambra de la Propietat Urbana. Reus, 18-VI-2026

La meva aportació a la publicació: 

Vitxet, rebel·la't, si pots (El gegant Vitxet) i

A bona campana, bon batall (Els Campaners) 

*

ESCOLTEU el relat Vitxet, rebel·la't, si pots.

ESCOLTEU el relat A bona campana, bon batall.  

Veu: Andreu Sotorra

 

***

 

 

HEMEROTECA

 

 

FESTA 'LA GALERA 60 ANYS DE GRUMETS'

Autors de La Galera - Abacus Futur, a la festa dels 60 anys

de la col·lecció Grumets. Preparats per a la foto de grup. 

Casa Abacus. Barcelona, 16-VI-2026

 

El violinista de secà  i  La primera foto

d'Andreu Sotorra al catàleg de La Galera-Abacus Futur,

col·lecció Grumets.

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

Foto: ASA, 1968

 

 

«CORNABOU»

 Suplement novetats literàries Núm. 31 - Juny 2026 

 Descarregueu el suplement clicant la imatge:

 

SUMARI

De mare gitana i d'obrera estirp

El poble gitano de Catalunya: història i cultura

Dormir al carrer

M'hi vaig acostumar i vaig deixar de plorar

Ràdio Sarajevo

Fills d'Hiroshima

El fetiller Ged i l'arxipèlag de Terramar

Porta'm a la terra en un dibuix

Novetats literàries

Llibre i àlbum il·lustrat

Autors catalans

Traduccions

L'aparador

 

**

 

 ELS SUPLEMENTS DE CORNABOU

Podeu llegir en línia i/o descarregar els anteriors suplements

de «Cornabou» a la plataforma dinàmica digital

SÈRIE 'L'ORQUESTRA'

L'Orquestra. The Orchestra [Orkestret]

Música: Nicklas Schmidt

 Director: Mikkel Munch-Fals. Dinamarca, 2025

Tragicomèdia danesa que desenvolupa amb ironia i humor una història de rivalitats, aspiracions, traïcions, manipulació, amistat i ànsies venjatives en el si de l'Orquestra Simfònica de Copenhaguen. Protagonitzada per Rasmus Bruun, en el paper de Jeppe, director adjunt de l'orquestra i Frederik Cilius Jørgense, en el paper de Bo, un músic excel·lent, però que té molt mal caràcter. L'actor és clarinetista de formació, tot i que els fragments dels concert són interpretats per Johnny Tessier, primer clarinet, i per l'Orquestra Simfònica Nacional Danesa. 10/10

Filmincat. 2 Temporades x 10 episodis de 28min.  

PEL·LÍCULA 'LA NOIA ESQUERRANA'

La noia esquerrana. Direcció:  Shih-Ching Tsou
Taiwan, 2025

Retrat familiar d'una dona jove i les seves dues filles quan tornen a la ciutat de Taipei, després de viure uns anys en una zona rural. Intenten començar una nova vida, instal·lades en un apartament minúscul i vivint del que venguin a la parada d'un mercat nocturn molt concorregut. Les tres han d’adaptar-se a una realitat marcada per les dificultats econòmiques i les tensions familiars. La ciutat apareix plena de llums, soroll i moviment i es converteix en un personatge més de la història. L'energia vital de la ciutat contrasta amb la situació emocional dels personatges. Els secrets familiars surten a la llum després que l'avi, infuït per la superstició, pressioni I-Jing, la neta petita, que és esquerrana, perquè no utilitzi mai la seva "mà del diable". Sobresurten les interpretacions realistes, especialment la de la protagonista—la nena Nina Ye—, la mà esquerra de la qual es converteix en lladre. La seva mirada innocent és clau perquè la pel·lícula mantingui un equilibri entre els moments més dolços i els més complicats.

La pel·lícula es va estrenar a la Setmana de la Crítica del Festival Internacional de Cinema de Cannes. 

Filmin. 9/10

'VEUS I MIRADES. LA FESTA MAJOR DE REUS EN PRIMER PLA'

Cambra de la Propietat Urbana de Reus
Plaça Catalunya, 5

 Dijous, 18 de juny, a les 19:30 h.

Invitació a la presentació del llibre VEUS i MIRADES. La Festa Major de Reus en primer pla.  

Fotografies: Arnau Fernández Alegre 

Textos: Autores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. 

Edita: Cambra de la Propietat Urbana de Reus.

El llibre recull una imatge de cadascun dels elements del seguici festiu de les dues Festes Majors de Reus, sota la particular mirada del fotògraf Arnau Fernández Alegre (Reus, 1999) qui, a través del detall, ens obre la imaginació. Cada imatge s’acompanya de la paraula, gràcies a la inspiració i la creativitat de les escriptores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. La fotografia ha capturat l’instant. La paraula hi afegeix suggestió.

* * 

HEMEROTECA

Presentació de Veus i mirades. La Festa Major de Reus en primer pla 

PEL·LÍCULA 'EL PASTÍS DEL PRESIDENT'

El pastís del president [Mamlaket Al-Qasabaka]
Direcció: Hasan Hadi. Iraq, 2025

Iraq, anys 90. Realitat asfixiant imposada a la població per la dictadura de Saddam Hussein. Lamia, una nena de nou anys, ha de fer un pastís obligatori (altrament, presó o mort) per celebrar l'aniversari del president. Reunir els ingredients per fer un coc: farina, ous, sucre i llet es converteix en una història de supervivència. El que s'hi explica emociona per la profunditat i la simplicitat expositiva. El paisatge urbà bigarrat de Bagdad i l'entorn rural estan magníficament fotografiats en aquesta emotiva faula de la petita heroïna en un entorn de por i repressió.

La pel·lícula va ser candidata a Millor Pel·lícula Internacional per Iraq. Guanyadora de la Càmera d'Or a la millor òpera prima i el Premi del Públic a la Quinzena dels Cineastes al Festival de Cannes 2025, entre d'altres distincions.
Filmin. 9/10

'L´ÚLTIM ÀTOM', AL TEATRE GOYA

L'últim àtom. Autor i director: Jordi Oriol. 

Teatre Goya, Barcelona

Intèrprets: Joan Carreras, Mia Esteve, Carme Milán, Carles Pedragosa i Lara Segur (actriu pressumptament absent que interpreta Rubèn Ametllé, en funcions de regidor de l'espectacle). Els dos protagonistes havien estat parella, ell especialista en física quàntica, ella professsora de Lingüística a la universitat. Tenen una filla en comú, desapareguda des de fa deu anys.  Hi ha un parell de pissarres antigues, hi ha un escenari de caixa negra que permet unes enginyoses projeccions de grafit de guix blanc que processen cadascuna de les accions, que van des del principi de la incertesa al principi de l'observació.

Comèdia metateatral amb tots els ets i uts: Riem de les confusions, del fregolisme vist i no vist, de les indecisions d'un personatge que esdevé protagonista inesperat, dels jocs lingüístics, de  la caiguda esmicolada de la quarta paret. I per contrast, la teoria de la física quàntica i el mite del gat d’Schrödinger. Escenes d'alt voltatge teatral, brillants. En volem més: ultimàtum! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA PROMESA', AL TEATRE BORRÀS

La promesa. Autoria: Yago Alonso i Sílvia Navarro. 

Intèrprets: Eduard Buch, Eduardo Lloveras, 

Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Carol Rovira. 

Direcció: Pau Roca. Teatre Borràs, Barcelona.

Els cinc protagonistes d'aquesta comèdia ratllen els quaranta. Mantenen l'amistat des que d'adolescents anaven al cau d'escoltes. Es troben en una festa temàtica de la generació dels anys 90 que els canviarà la vida. Hits de l'època, alcohol, disfresses hilarants que recorden aquella dècada. Enmig d'aquest parament, la Paula, l’amfitriona de la casa, ha decidit enverinar-los a tots. Per quin motiu? A partir que els ho fa saber, la comèdia fa un gir de guió. L'egoisme sura desbocat per damunt dels principis de solidaritat, de la pedagogia de l'acció, de la unió fa la força, dels ideals de l'escoltisme. Ningú no recorda cap promesa. Campi qui pugui per salvar la vida. 7/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
    

'INVENTARI DE FUGUES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Inventari de fugues. Idea i creació: Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco. Dramatúrgia: Judith Pujol i María Velasco. Intèrprets: Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Dasha Lavrennikov Laia Marull, Lara Salvador Peydro, La Coral Sant Jordi. Direcció: Judith Pujol. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Disciplines diferents, acumulació de sentits per reflectir exilis obligats, reculades col·lectives, renúncies personals, contradiccions. Teatre d'objectes que perduren, que acompanyen les fugides (les claus per tornar a casa, unes bosses sempre fetes per si cal fugir, un peluix d'infància...), fins a una vintena de petites peces amb les expectatives frustrades. L'espectacle parteix d'un treball de creació col·lectiva que va començar fa dos anys,  en part en una residència al Convent de les Arts, a Alcover (Alt Camp). 

Inventari de fugues parla, entre d'altres, de l'esclau de Virgínia del segle XIX, Henry Box Brown, que va lluitar per la seva llibertat i es va autoenviar per correu en una caixa; o de la poeta nord-americana Elisa Cowen del segle XX, de qui, després de la seva mort, uns amics de la família van cremar la majoria dels seus quaderns per les idees que hi escrivia; o de l'activista hongaresa jueva de pseudònim Lisa Fittko, que va ajudar refugiats a fugir del setge dels nazis, entre els quals el filòsof Walter Benjamin, i que va acabar ella també fugint exiliada, primer a Cuba i després als Estats Units. 

Com un cor grec, setze cantaires de la Coral Sant Jordi, fan una aportació musical efímera a l'espectacle. Poc aprofitada. 7/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'THE LADY'

The Lady. Director: Lee Haven Jones 
Regne Unit, 2026

La modista reial Jane Andrews va pujar fins als cercles de palau abans que una condemna per assassinat de la seva parella acabés amb el seu conte de fades. El judici d'alt perfil va atreure l'interès morbós dels mitjans de tot el món. 

La sèrie comença amb un crim violent que sacseja l'opinió pública britànica. A partir d'aquell moment, la història retrocedeix en el temps per reconstruir el camí de  Jane Andrews (a càrrec de l'actriu Mia McKenna-Bruce) una jove brillant d'origen humil que somia escapar de la seva vida a la petita ciutat costanera de Grimsby. Aconsegueix una feina com a ajudant de vestuari de Sarah Ferguson, duquessa de York, i creu haver trobat la porta d'entrada al món amb què sempre havia fantasiejat. Però dins dels murs del palau descobreix una realitat molt diferent: el pes de les diferències de classe i el ridícul social. Arriba fins a ser assessora i assistent personal de la duquessa. S'obsessiona per mantenir-se en aquell món i la necessitat de ser-hi acceptada la desequilibren emocionalment. 

 Movistar +  4 episodis de 45 min. 8/10

'LA MADONNA DI MAGGIO', DE JOAN RAMELL

 

Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes simultàniament.

 

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita a construir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)

 

 

 

 

Per saber-ne més, en aquest blog: 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

EXPOSICIÓ 'KURIOS' DE CIRQUE DU SOLEIL

KURIOS, a Casa Cupra Raval, Barcelona

 Oberta fins al 30 de maig

L'exposició “KURIOS - Gabinet de Curiositats: Més enllà de l'escenari” mostra una selecció de figures i personatge icònics de l'espectacle KURIOS de Cirque du Soleil. Cada peça permet apreciar de prop el treball artesanal, el disseny del vestuari i el procés creatiu. 

Entre els elements més destacats hi ha una instal·lació inspirada en els primers globus aerostàtics del segle XIX. Aquesta peça evoca una època on volar simbolitzava progrés, curiositat i fantasia. 

 

 

L'espectacle KURIOS es podrà veure a l'emblemàtica 
Gran Carpa, al Districte Cultural de l'Hospitalet.  
    A partir del 3 de setembre.