L'exposició escenifica les experiències dutes a terme per Fernand
Deligny (Bergues, 1913-Monoblet, 1996), educador, escriptor i cineasta
francès i una de les principals referències en l'educació especial.
La
vida i l’obra de Deligny són indissociables de les seves
«temptatives» per permetre que els infants i adolescents que li van ser
confiats —delinqüents, psicòtics, i més endavant autistes— visquessin
d’acord amb les seves «maneres de ser», més que no pas segons les regles
socials de l’educació. Va transformar els guardians dels centres
psiquiàtrics en educadors. El van despatxar de diversos centres. En va
fundar de nous.
Quan tot va bé, ha arribat l'hora
de començar una altra cosa.
Fernand Deligny, Graine de crapule, 1945
 |
Les línies errants d'en Cornemuse a Le Serret, 1973
|
El 1967 va conèixer el Janmari, un nen de dotze anys, autista i afectat de
mutisme, però ric en llenguatge no verbal. Els traços d'aquest nen van inspirar a Deligny la
famosa cartografia de les «línies errants» dibuixades per
educadors no professionals (obrers, camperols, estudiants) que convivien
les 24 hores del dia amb els infants, i les imatges —fotografia, cinema,
pintura— produïdes al llarg d’aquesta cerca va impulsar una xarxa de suport als nens autistes, a
les Cevenes, una regió de tradició protestant al sud de França. La xarxa
va existir fins a la dècada de 1980.
En ple debat als anys 80 sobre el tancament dels hospitals psiquiàtrics, Deligny escriu Éloge de l'asile on proposa entendre la paraula 'asil' en el sentit de 'refugi'. El seu refugi era l'escriptura, laboratori de la seva pràctica d'educador.
—Vostè és artista?
—És més aviat això...
—Artista en què?
—En asils.
—En què?
—En asils... Narro el meu rastre.
—Com?
—Escric llibres...
—Ah, d'acord!
Coartada?
Raó de ser, que gairebé és el mateix.
Cal absolutament tenir una coartada.
Fernand Deligny, carta a Jean-Michel CHaumont, febrer 1983
Exposició oberta fins al 14 d'abril de 2024.
