28 d’octubre 2023

'THE ROCKY HORROR SHOW', AL TEATRE COLISEUM

The Rocky Horror Show. Autor: Richard O'Brien
Direcció musical i arranjaments: Charlie Ingles
Direcció: Christopher Luscombe. Teatre Coliseum, Barcelona
La companyia del musical The Rocky Horror Show celebra cinquanta anys amb una gira europea que ha començat a Barcelona. Directament del West End de Londres al Coliseum, en versió original anglesa i sobretitulat en espanyol. L'espectacle porta més de 30 milions d'espectadors, que aviat són dits, acumulats de trenta països de tot el món i vint traduccions.
A la platea hi ha claca per intervenir amb rèpliques previstes al llibret, quan parla el narrador. Hi ha espectadors que van disfressats. Com sempre al Coliseum, els espectadors van armats amb crispetes i begudes que han comprat a l'entrada. A punt per a la festa.
El macromuntatge de la galàxia Transsexual de Transilvània es va estrenar el 1973 i no s'ha readaptat tot i els canvis socials. Una parella jove, Brad i Janet, tenen avaria al cotxe una nit de tempesta i refugien en un casalot. Allà els acull una troupe de personatges excèntrics que els desperten la sensualitat. Música en directe per un divertimento amb trama de terror, de ciència-ficció i de comèdia, magníficament executat, tant les cançons com les coreografies. Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

27 d’octubre 2023

PEL·LÍCULA 'ADEU, SENYOR HAFFMANN'

Adéu, senyor Haffmann
Guió: Fred Cavayé, Sarah Kaminsky
Direcció: Fred Cavayé. França, 2022
Un drama inquietant i claustrofòbic al París de 1942, basat en l'obra teatral de Jean-Philippe Daguerre. El senyor Haffman (Daniel Auteil) és un orfebre jueu que amb l'ocupació nazi intenta sense èxit escapar i reunir-se amb la seva família que ja és a la zona lliure. En trobar les sortides de la ciutat bloquejades,  acorda amb el seu fidel treballador (Gilles Lellouche) que simularà que li ven la joieria i, per la seva banda, la regirà fins que la guerra s'acabi i mentrestant ell s'amagarà al soterrani de l'edifici. L'acord canvia el destí i la relació per sempre dels personatges ja que porta la cobdícia de l'ajudant que abans no tenia res i ara ho vol tot. Accedir definitivament a la posició del joier comporta fer la gara-gara als alts càrrecs nazis que compren les seves joies (que fa el joier al taller del soterrani). Un final memorable, fa justícia. 9/10

26 d’octubre 2023

'L'AMIC RETROBAT', AL TEATRE GOYA

L'amic retrobat. Basat en la novel·la de Fred Uhlman
Traducció: Dolors Udina. Dramatúrgia: Josep Maria Miró
Direcció: Joan Arqué. Teatre Goya 
El conflicte reobert entre Israel i Palestina ressona a L'amic retrobat. L'escriptor Fred Uhlman (Sttutgart, 1901 - Londres, 1985) va escriure la trilogia del nazisme viscut i patit en pròpia pell amb les novel·les: L'amic retrobat, L'ànima valenta i El retorn, les tres traduïdes per Dolors Udina i publicades aquí entre els anys 1996 i 1997 a Columna Edicions. En tinc un record viu de lectora.

La dramatúrgia de Josep Maria Miró se centra en la primera de les novel·les, protatonitzada per dos adolescents alemanys, Hans (el noi jueu) i Konradin (el noi aristòcrata, simpatizant de Hitler), que es troben immersos en l'ascens i la consolidació del nazisme a partir del 1933. L'amistat dels dos nois passa per l'admiració, de l'estimació a la desconfiança, el desengany i la frustació. L'espectacle es clou amb Hans de vell, als Estats Units on ha viscut exiliat, llegint una carta escrita per Konradin tres dies abans de ser executat, el 1944, acusat d'haver participat en el complot per assassinar Hitler. La carta pertany a la segona novel·la, tanca el cercle i justifica el títol. Relat dit i escenificat i coreografiat en un marc auster. Hi brillen Quim Àvila i Jordi Martínez (desdoblats en Hans) i Max Grosse Majench (Konradin), que continguts i precisos tallen l'alè a l'auditori des de la primera paraula, des de la primera acció.

Vegeu la crítica literària de la trilogia de Fred Uhlman sobre el nazisme. Articles d'Andreu Sotorra: «Adolescents i herois per força» (Suplement Cultura AVUI, 21-XI-1996) i «La cicatrització de les ferides» (Suplement Cultura AVUI, 23-X-1997). Descarregueu-los en PDF aquí: [ARTICLES CRÍTICA LITERÀRIA].

 

 

24 d’octubre 2023

'LOVE, LOVE, LOVE', A LA VILLARROEL

Love, Love, Love, de Mike Bartlett. Trad: Cristina Genebat. 
Direcció: Julio Manrique.  La Villarroel, Barcelona
Marc Bosch, Clara de Ramon, Laia Marull i David Selvas. Només quatre intèrprets de la companyia La Brutal, dirigida per Julio Manrique, camaleònics tots, amb personatges qeu transiten d'una generació a una altra. Amb fons un pèl caricaturtizat de l'idealisme dels anys seixanta per canviar el món, passant per la primera pantoflada servida per la Dama de Ferro, fins a les conseqüències del crac del 2008 que encara cueja. El 1967 tenen al voltant de 20 anys i es retransmet per primera vegada per satèl·lit el concert dels Beatles: «All you need is love» Les accions arriben fins al 2011, any que Mke Bartlett estrena la peça. Ironia per allò que la generació de finals del 40 i principis del 50 va crear, que provoca somriure als que ens hi veiem emmmirallats i rialles als que s'imaginen que és ficció.  Altres moments històrics transcendentals situen l'espectador en projeccions sobre els tuls que emmarquen el quadrilàter. La generació posterior ha estat afalagada, consentida sobremanera i no s'ha rebel·lat i es troba ara amb les mans buides, sense saber com encaminar la seva vida. En format d'humor l'espectacle posa en punt de mira en el debat de la societat que es troba encasellada entre l'eufòria del que podia haver estat i la realitat crua. 10/10

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

23 d’octubre 2023

'VICTORINA', AL TEATRE AKADEMIA

Victorina. Autora: Eva Hibernia. 
Direcció: Marc Vilavella. Companyia La Barni
Teatre Akadèmia, Barcelona
Victorina és un espectacle musical inspirat en Victorina Durán Cebrián (Madrid 1899-1993), escenògrafa, figurinista i pintora avantguardista alineada amb el surrelisme. En un espai escenogràfic bigarrat d'objectes que prenen vida, Querubí (Gracia Fernández) reprodueix els records de Victorina (Sílvia Marsó), ara un espectre joguiner. Querubí recrea el món lúdic, fantasiós i musical de Victorina. La línia argumental passa per la il·lusió de la Victorina jove, de la seva relació familiar i amb col·lectius feministes fins a la implicació en el moviment de l'euforia artística dels anys vint i primers dels trenta del segle XX, fins a l'exili forçat per la guerra civil. Un espectacle de petit format, amb el luxe de músics en directe acompanyant Gracia Fernández i Sílvia Marsó que broden coreografia i cançons. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

19 d’octubre 2023

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE 'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A REUS. TRES MIRADES'

Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 17-X-2023

Atenent el calendari previst, després de nou mesos de gestació, presentem el llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, culminació d’un projecte elaborat amb cura i dedicació d'orfebres. La sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus fa goig (amb inesperat overbooking i tot!) i hi percebem expectació. 

Enceta l'acte formal la Carme Puyol, autora dels textos referencials i coordinadora de l'edició. Explica el naixement del projecte com a proposta que va rebre de la Cambra. Després de traçar una idea editorial, que va ser acceptada per l'entitat impulsora, va buscar companyes de viatge. És així, doncs, com ens vam aplegar tres dones d’àmbits professionals diferents per endegar aquest treball que hem creat amb absoluta llibertat, des de decidir el fons i la forma fins al format i disseny del llibre, per a la qual cosa hem rebut totes les facilitats.

Llegiu aquí la presentació i el capítol d'agraïments.
A càrrec de Carme Puyol

Les tres autores hem gaudit del procés creatiu, encarant-nos amb actitud poètica a cada projecte de Domènech i Montaner a Reus. Diu la Carme que «La Teresa s’ha lliurat amb cos i ànima per oferir-nos un treball creatiu on la bellesa dels edificis queda copsada amb mestria i sensibilitat extrema. I ho ha fet amb obres que ens donen perspectives generals, però també interiors i detalls meravellosos que la seva mirada i mans privilegiades han portat sobre el paper.» I de la meva feina: «La Lena neda àgil en el mar de la creació literària, ella pot escriure un relat, crear un diàleg o enfilar uns versos... [...] ha incorporat personatges, uns reals, d’altres creats, i tots habitant aquells espais que prenen vida i en els apropa oberts i actius.»

La coordinació de l'edició que ha exercit Carme Puyol ha estat exemplar en suports de qualitat, convocant assessoraments i contactes per aprofundir en la valoració artística de cada edifici que l'arquitecte va dur a terme a Reus. La Carme ens ha activat la imaginació i la memòria proporcionant-nos material gràfic, situant el context històric i connectant-lo amb la biografia de Domènech i Montaner i amb la dels promotors dels edificis.
Crònica gràfica:
Farners Casas | Josep Coca | Antonieta Codina | 
Pilar de los Hielos | Monika Escuer | Biel Ferrer |
Clara Rivas | Andreu Sotorra | Cesca Toledano

En la meva intervenció, he remarcat dues característiques que fan el llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades d'excepcional singularitat. La més evident és la representació dels projectes arquitectònics amb el llenguatge universal de l'art. Aquarel·les i dibuixos per representar façanes, interiors, decoracions, detalls.  L'altra singularitat és la representació humanística dels projectes llegats per l'arquitecte. Edificis pragmàtics, habitats i intensament viscuts en diferents moments històrics. En aquest sentit, la mirada orientada cap a les persones implica un reconeixement i, alhora, una aportació  a la memòria col·lectiva.

La Teresa Llorach explica, amb el suport de la projecció de dibuixos, com va plantejar les làmines ja siguin pintades o bé deixant només el perfil del llapis. Les taques de color defineixen els espais, mentre que les línies detallen millor el que vol explicar. Com que a l'arquitectura modernista i a les arts aplicades d’aquests edificis hi ha tanta informació, es pot apreciar més la riquesa dels detalls si no els pintava del tot. Pel que fa als colors, afirma que coneix la paleta de forma intuïtiva. Diu que no segueix cap mètode, que no sempre pinta igual. Quan s'ha de fer una superfície gran, fa el color al godet, per aconseguir uniformitat. En l'aquarel·la té tanta importància el pigment com l'aigua, a vegades la paleta és el mateix paper, per als vitralls ha reforçat el dibuix amb llapis de color.

Sobre la interpretació de les paraules per convertir-les en imatges, diu que quan rep un conte o un relat, el llegeix diverses vegades, intenta decidir el que és important i resumir d’alguna manera el que s’hi explica. Al llibre hi ha 10 edificis, 10 històries molt diferents, 10 èpoques, 10 personatges. Les ha intentat escenificar cadascuna en un dibuix.

©Teresa Llorach
Escala de la Casa Gasull

Mentre la Teresa parla, mostrem l'original de la làmina dels infants llegint a la llum zenital de l'escala de la Casa Gasull i el públic aplaudeix. Ens hauria agradat que també hagués pogut veure el dibuix original el públic que es va haver de quedar a la sala contigua, seguint per altaveus la presentació. Avanço que l'any que ve tothom qui vulgui tindrà l'oportunitat d'admirar els originals que la Teresa Llorach ha fet per aquest llibre d'homenatge.

Per cloure l'acte de presentació, la Carme Puyol llegeix la dedicació del llibre, mentre a la paret s'hi projecta la imatge dibuixada de l'arquitecte:

A l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner,
en homenatge pel seu virtuós llegat reusenc,
referent universal de tradició i d'innovació.

Savi humanista,
filòsof i mestre de la raó i l'emoció.
Talent precursor de la llum,
guia d'artistes i d'artesans
en el temps de la rosa en pedra,
vidre, fusta, ceràmica i forja.
Torrent de realitats sensorials.

 
Articles, entrevistes i objectes

16 d’octubre 2023

'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER. TRES MIRADES'

El llibre il·lustrat Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades aplega creativament els deu projectes de Reus signats per Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849 - 1923), l’arquitecte més influent del Modernisme. Comparteixo autoria amb  l'artista plàstica Teresa Llorach i la historiadora Carme Puyol. Les 'tres mirades' del títol hi presentem cada projecte arquitectònic amb tres menes de relats vinculats: la síntesi històrica, la representació pictòrica o dibuixada i el relat literari de ficció.

La part de creació literària dedicada a cada edifici és un relat breu, una prosa poètica o un poema que capta la substància d'un ambient, d'una manera de fer, d'una atmosfera de l’època on se centra l'estat interior sensible dels protagonistes. Històries de vida de persones que van imaginar els edificis, que els van estimar, que hi van viure o que hi han treballat en diferents èpoques. En aquest sentit, la mirada orientada cap a les persones implica un reconeixement i alhora, una aportació a la memòria col·lectiva.

El llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades ha estat impulsat i editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, dins l'Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l'arquitecte. Durant el procés d'elaboració i edició del llibre, les autores hem gaudit d'una elaboració harmònica en el temps que ens ha permès fer consultes, aprofundir en coneixement, activar memòria i imaginació i concloure l'edició amb el mateix apassionament creatiu que en iniciar-la. Un plaer.

Llegiu-ne i/o descarregueu-ne el 'Preludi'



14 d’octubre 2023

'LA NOSTRA CIUTAT', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

La nostra ciutat. Autor: Thorton Wilder
Traducció:Víctor Muñoz Calafell. Dramatúrgia: Llàtzer Garcia.
Direcció: Ferran Utzet. Sala Fabià Puigserver, Lliure Montjuïc
No coneixia l'obra La nostra ciutat i entro al Lliure amb expectatives altes pel text que va ser premi Pulitzar el 1938. I les compleix Rosa Renom com a narradora que fa la descripció metateatral del que hi ha a escena, sense ser-hi. Molt bé. Ara bé, la primera part avança tan plana —que parlin tres intèrprets des de la platea no aporta res— que penso que podria tractar-se del pas del temps i de les generacions que se succeixen com a El llarg dinar de Nadal, del mateix autor, o com a L'auca del senyor Esteve,  però sense plantejament, ni trama ni desenllaç. Com que no hi trobo res més, m'entretinc pensant com és de salvatge el que s'explica a Dogville, però aquí sense marques a terra, amb una estructura escenogràfica ampul·losa que ocupa tot l'espai del fons, terra  i bambolines amb un rectangle corredís gairebé inútil. La nostra ciutat és un quadre de costums que se sustenta en les accions, entrar i sortir d'escena, i la manera de dir dels intèrprets que aquí es mostren de forma neutra, sense intenció, ni seriosa ni humorística (se n'escapa el personatge que broda Carles Martínez). El resultat és un espectacle tirant a insuls. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

13 d’octubre 2023

A BARCELONA, LA MILLOR BIBLIOTECA PÚBLICA DEL MÓN

Biblioteca Gabriel García Márquez
Pl. de Carmen Balcells Segalà, 1
Metro L2, Sant Martí. Bus: H12, V19


El multipremiat edifici de la  Biblioteca Gabriel García Márquez és una espectacular construcció de vidre i fusta (confiem que els corcs no hi facin cua) amb la vegetació exterior que filtra la llum. Tot l’interior està governat per un buit que travessa l’edifici, del semisoterrani a la planta tercera, cinc nivells en total. Va obrir el 28 de maig de l'any passat i no para de tenir visitants adults que, com nosaltres, voldrien tenir-la a prop per anar rampa amunt, rampa avall i reposar mig endormiscats mentre es va fent fosc a les hamaques, amb una revista d'actualitat a les mans (perquè no sigui dit). 

L'especialització de la biblioteca, com indica el nom en honor a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez, és la literatura llatinoamericana. Sembla que la comunitat llatina veu la biblioteca com un lloc propi i la direcció rep nombroses propostes de presentacions i d'activitats.

De moment, els usuaris de proximitat són els ciutadans del districte de Sant Martí. El dissabte al migdia de la nostra visita, colonitzen majoritàriament la biblioteca joves ajaguts de qualsevol manera a les hamaques, sobre les catifes, a les butaques de vímet penjants, als balancins, als coixins, a les butaques reclinables amb reposapeus (un usuari a peu nu), als sofàs i a les grades. Si el  reclam adreçat a lectors joves era tan fàcil com distribuir per tota la biblioteca aquest tipus de mobiliari, valdria la pena incloure'l a totes les biblioteques del país. I, si pot ser, aconseguir que llegeixin algun llibre.  El vídeo de promoció no compta! En la nostra visita, els joves no tenien cap llibre —ni un de sol—, a les mans. De fet, ¿per què n'hem de malpensar? Potser llegien al mòbil algun llibre prestat a l'ebiblio. Però, per això no cal anar a una de les millors biblioteques del món ni a cap altra. O sí, per la companyia, per l'ambient relaxat, pel refugi climàtic i pel meravellós apèndix de casa, que també compten.

Des d'aquí veig que ha quedat un balancí lliure. Tanco. A veure si...

 

12 d’octubre 2023

'PAPERS DE LA GUERRA', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Idea: Lluc Castells. Textos: Pepe Castells i Pubill
Dramatúrgia i interpretació: Pau Vinyals
Direcció: Pau Vinyals i Rita Molina Vallicrosa
Teatre La Biblioteca (La Perla 29), Barcelona
El muntatge Papers de la guerra el conformen fragments de cartes, dietaris, dibuixos i notes de Pepe Castells (1918 - 1993), fragments de Núria Castells (del pròleg del llibre Papers de la guerra) i de Marina Garcés (Males companyies). Pepe Castells tenia 19 anys quan el 1937 va ser cridat a files i destinat a primera línia de foc, al front d'Aragó. Deixa a Cardedeu  la mare vídua de feia un any de qui espera notícies que no arriben al front. Separat dels altres joves de la seva edat del poble, s'enfronta sol a la gana, la por, el cansament. S'enyora i escriu sobre el patiment i de com sobreviu cada dia amb minúscules alegries de la natura, enmig del terror.
L'actor Pau Vinyals, esplèndid en matisos, fa versemblant el relat esfereïdor de l'autor. L'acompanya en cada sessió un dels fills bessons de Castells —Jordi o Josep—, escenògrafs, que pinten en directe el paisatge. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 d’octubre 2023

'DE NAO ALBET I MARCEL BORRÀS', AL TNC

De Nao Albet i Marcel Borràs
Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. 
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Autoria, interpretació, escenografia, vestuari, il·luminació, espai sonor, vídeo, caracterització, assessors de moviment, arts marcials, veus en off i documentació: Nao Albet i Marcel Borràs. Alumnes de Nao Albet i Marcel Borràs. A la frontera que han marcat a terra, Nao Albet i Marcel Borras parlen de l'amistat que van iniciar d'infants, reconstrueixen anècdotes privades dels muntatges que han presentat Nao Albet i Marcès Borràs. Surrealistes d'espontaneïtat calculada. Riem de Nao Albet i Marcel Borràs i amb ells de la tensió que són capaços de crear a l'escenari.  Potser sí que l'any 2064 estaran cansats l'un de l'altre. Però, mentrestant, Nao Albet i Marcel Borràs junts o en companyia l'un de l'altre donaran moltes i inesperades alegries als espectadors. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 
*

10 d’octubre 2023

'LA PLAÇA DEL DIAMANT', AL TEATRE NACIONAL

La plaça del Diamant. Autora: Mercè Rodoreda. 
Adaptació: Ferran Dordal i Carlota Subirós. 
Dramatúrgia: Ferran Dordal
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona


L'espectacle que porta el títol de la novel·la de Mercè Rodoreda es va estrenar al Festival Grec d'aquest estiu i ara torna a l'espai tancat de la Sala Gran del Teatre Nacional que per l'amplitud respira per totes bandes. El text gairebé íntegre de la novel·la narrat a onze veus. Onze actrius de diferents edats que es posen a la pell de la Natàlia i s'expliquen en primera persona mentre translladen en mil·limètrica coreografia tot d'estris significatius del fons de l'escenari a primer terme. I escampen veces i, ai, les escombren. Aquí no ha passat res. I, sí. El relat de por, misèria i superació ha activat la memòria col·lectiva dels espectadors. I perquè venim d'on venim i som el que som hem vessat llàgrimes a resguard de la foscor de la platea. I hem aplaudit a peu dret Mercè Rodoreda que haver sabut explicar aquest personatge mirall de tota una generació de dones que van perdre una guerra i per les intèrprets i la directora que se n'han fet seva la història. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

08 d’octubre 2023

MEDALLONS AMB EFECTE ESGRAFIAT

Esgrafiats a les façanes, esgrafiats a les parets mitgeres, esgrafiats als arrambadors de les escalinates, esgrafiats... de diversa complexitat i de colors variats. Mig any immersa en l'obra reusenca de l'arquitecte modernista Domènech i Montaner ha donat els fruits creatius (a banda dels relats literaris que he realitzat per al llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, en combinació amb Teresa Llorach (aquarel·les i dibuixos) i Carme Puyol (relat històric i patrimonial), elaborant l'edició que ha promogut la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, dins l'Any Domènech i Montaner. 

Vegeu uns quants dels medallons amb efecte esgrafiat que m'han inspirat els projectes domenequians en paral·lel als textos literaris destinats al llibre.

Els medallons tant per dur penjant  amb cordó al coll com amb agulla de pit han estat laboriosos i plaents de fer. M'imaginava el mestre d'orquestra d'artesans que m'encomanava de fer-los per a l'equip de 'Tres mirades' que hem creat acuradament la publicació des de diferents camps. I ara em plau de fotografiar-los i de mostrar-los acabats (els destinataris ja saben que n'espero una foto per a l'arxiu privat). Vegeu-ne el procediment:



Si el dia de la presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner. Tres Mirades veieu algun d'aquests medallons, ja sabreu d'on surten.
  
Articles, entrevistes i objectes




06 d’octubre 2023

'LA DONA FANTASMA', AL TEATRE ROMEA

La dona fantasma. Autor i director: Mariano Tenconi
Traducció: Sergi Belbel.   Teatre Romea, Barcelona

Les actrius de T de Teatre en estat de gràcia, Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, acompanyades dels músics Joan Palet i Rafel Plana i la veu en off de l'actriu Elisabet Casanova. Tot preparat per tal que en un exercici de metateatre, en mode caricatura visual, s'expliquin quatre mestres —'senyoretes' de noies— dels anys setanta del segle passat, que pateixen la influència opressora de l'església i les darreres cuetades de la dictadura falangista. Vistes des d'avui, la Dèlia, l'Iris, la Lena i la Nàdia es mostren extraordinàriament alliberades de llenguatge i de fets, encara que, de moment, només sigui en la intimitat. Remarcables els jocs lingüístics dels monòlegs que respiren antecedents literaris (Espriu, Brossa, Francesc Vicent Garcia...) i culturals ben patents. Les dones fantasma hi són. Potser no les veu tothom, però només sabent que hi podrien ser, ens preguntem què és el teatre i per a què serveix. Sortim del Teatre Romea amb la resposta que hem trobat en aquest espectacle. 9/10


*


05 d’octubre 2023

'INTRIGUES A LA CARTA', NOUS RELATS DE REUSENQUES DE LLETRES

Arola Editors, 2023

Reusenques de Lletres celebra enguany deu anys de literatura i d'activitats literàries a la ciutat i entorn. Com a colofó, hem fet el que sabem fer: escriure. I el resultat és Intrigues a la carta,  el vuitè llibre de creació col·lectiva, el setè que editem en complicitat amb Arola Editors. Una publicació intensament treballada i acaronada des del disseny del projecte fins a la presentació en societat al Casal de les Dones (28-9-2023). 

Per ara, tret del primer volum que mostrava el que sabíem escriure individualment, ens hem especialitzat a explorar terrenys narratius nous. Aquesta vegada, relats d'intriga. Divuit històries enigmàtiques explicades amb diversitat de veus narratives. I un repte (que justifica 'a la carta' del títol): els protagonistes cuinen, s'alimenten per necessitat o per plaer. Sense que ens hàgim posat d'acord, trobem als relats la lleugeresa dels primers plats, la consistència de plats principals i el perfum de postres, cafè i dolços. Intrigues a la carta és un llibre editat amb cura, com tots els set precedents, amb la coordinació de les escriptores Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. La coberta és de la pintora Josepa Filella, que n'ha fet una composició de simbologia complexa.

La presentació del llibre ha anat a càrrec de l'actriu i directora de teatre Rosa Mateu, autora del pròleg; n'han llegit fragments les rapsodes Pilar López, Monika Escuer i Carme Simó. Rigor i amenitat que m'han deixat la sensació que la creativitat de Reusenques de Lletres no s'atura. Que continuarem aprenent juntes per abordar nous projectes. Per abordar l'escriptura teatral, per exemple, em martellejava la intenció.

La meva aportació a Intrigues a la carta és el relat 
'Hi havia pètals surant a l'aigua', en forma de diàleg. 
Podeu llegir-lo en línia i /o descarregar-lo clicant la imatge.

«Una història xinesa, amb ànec lacat, on la Lena Paüls 
ens descobrirà la necessitat de destruir un quadern 
que sembla diabòlic, abans de saber-ne el contingut.» 
(Rosa Mateu)

**


 
**




04 d’octubre 2023

DOCUMENTAL 'LA VIDA DE CHARLOTTE SALOMON'

Documental 'La vida de Charlotte Salomon' 
Direcció: Delphine i Muriel Coulin
Veus: Vicky Krieps i Mathieu Amalric
El 2019 vam poder veure a les sales del Monestir de Pedralbes l'exposició biogràfica Vida? O teatre? de l'artista jueva Charlotte Salomon (Berlín, 1917 - Camp de concentració d'Auschwitz, 1943).  Era un tast  dels 1.325 guaixos que va lliurar en una capsa al seu metge de capçalera: “Cuidi-la. És tota la meva vida”. 
Ara el relat del documental La vida de Charlotte Salomon, dirigit per Delphine i Muriel Coulin, amplifica el talent transgresssor d'aquella primera mostra, amb escenes estàtiques i, alhora plenes de vida, amb diverses accions i múltiples detalls en una mateixa làmina— i vídeos en blanc i negre de l'època, explora la seva vida de l'autora marcada pel drama (la mare se suïcida quan Charlotte tenia 9 anys). Charlotte Salomon va viure intensament i s'explica sempre al llindar de l'horror, patint la repressió familiar, la deportació al camp d'Auschwitz. A partir de vivències íntimes, parla del seu Berlín d'infància, de l’ascens del nazisme, de l’exili al sud de França a cals avis i del suïcidi de l'àvia.  Per mitjà de la creació, Charlotte va aconseguir sobreviure al mateix destí de les dones de la seva família. Va morir amb només vint-i-sis anys a Auschwitz, embarassada de cinc mesos, assassinada pels nazis. El testimoni artístic de la seva vida és un llegat sentit i bellíssim. Corprenedor. 

Tots els quadres van ser pintats entre 1940 i 1942. Damunt de cada imatge va afegir un full transparent amb unes línies explicatives sobre la música que havia d'anar amb les imatges. El 2014 es va estrenar una òpera basada en la seva obra.

Filmin 10/10

Vídeo Paula i Albert Salomon a «Pariser Journal», 1963

02 d’octubre 2023

'EL LECTOR POR HORAS', A LA SALA BECKETT

El lector por horas. Autor: José Sanchis Sinisterra.  
Direcció: Carles Alfaro. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Vam assistir a l'estrena d'El lector por horas, de José Sanchis Sinisterra, el 1999 al TNC. La protagonista cega era la Clara Sachis, filla de l'autor; Jordi Dauder interpretava el pare que tria les lectures i Juan Diego el lector arribat al càrrec des no se sap on. En tinc un viu i bon record. En aquest muntatge de la Beckett que homenatja l'autor dins del cicle "Tardor Sanchis", són Mar Ulldemolins, Pep Cruz i Pere Ponce els que defensen amb convicció el seu personatge. Amb tota la intenció enfocada més cap a l'escoltadora cega que no pas cap al lector enigmàtic ni cap als textos escollits (Madame Bovary, El guepard, El cor de les tenebres, Pedro Pàramo). Admiració renovada per aquest personatge lúcid i insolent que es mou, escolta i veu en les seves tenebres. Ulldemolins vibrant en els darrers deu minuts majúsculs de l'obra. 9/10

*