30 de setembre 2015

JOSEP MASANÉS, ESCRIPTOR MULTIPREMIAT

L'escriptor Josep Masanés (Barcelona, 1967)
Josep Masanés té coses a dir. I les escriu. És advocat, però la seva principal dedicació és escriure des que va decidir deixar Barcelona i anar a viure a Menorca, l'any 2004. Per a ell l'escriptura «és una manera d’analitzar, interpretar i entendre el món. De plantejar altres possibles escenaris. De reflexionar sobre la realitat, d’intentar esbrinar en què consisteix la realitat, el per què dels nostres actes. En definitiva, l’escriptura és la meva manera d’apropar-me al coneixement. Si vols escriure bé has de llegir molt i has de saber llegir i saber elegir els llibres que llegeixes. Tot plegat és molt complicat. Intento que tot el que m’envolta, que el món, tot, estigui present en el que escric».

Els seu pare era del Pallars Jussà i la seva mare de les Garrigues i havien fet cap a Barcelona els anys seixanta. De la llengua familiar té interioritzats girs i paraules locals que puntegen com un iceberg aquí i allà de la seva prosa, lluminosos. «Els anys de la meva infantesa —diu— van ser temps de silenci malgrat les esperances que poc a poc es van anar obrint en la societat. Tot allò que tenia a veure amb la guerra, la política, els drets dels treballadors no es parlava. Ni a casa ni enlloc. I cal recordar-ho».

Del temps de la universitat (promoció 1985-90) recorda que «encara hi havia por, es rebentaven conferències per individus que no sabies d’on havien sortit, i on dur El País a la mà era una heroïcitat. Alguns deien que es lligava. Mentida. Eren uns temps en què es creia, crèiem, que era possible construir un Estat en un mínim de qualitat democràtica, una creença que poc a poc s’ha anat ensulsiant, i allò que semblava un mínim, ara sembla una utopia. La societat ha avançat i les lleis s’han reinterpretat regressivament. D’aquell temps recordo Juan Ramón Capella que impartia Filosofia del Dret, els llibres del qual encara ara m’agrada rellegir i Núria Bouza, que impartia Dret Internacional Privat. Pot semblar que són matèries que no estan relacionades, però el cert és que el Dret Internacional Privat es fonamenta en uns conceptes de justícia (de filosofia i ètica jurídica) que convindria aplicar en tots els àmbits del Dret».

L’any 2011 Masanés va guanyar el Premi Ribera d'Ebre de novel·la amb La vall de la matança (Cossetània Edicions, 2012) i ja no deixaria de presentar-se a premis. Ha estat finalista —poca broma— del Premi Ramon Llull (2013) i premiat o mencionat en una trentena de premis, els darrers dels quals:  Premi Josep Saperas (2014) per Camins sense retorn, que veurà la llum ara i el Premi Joan Marquès Arbona (2015) per La paradoxa de Schrödinger, que es publicarà aviat.

Camins sense retorn, en procés de publicació a Llibres del Delicte, conta la història de dos germans irlandesos que són capturats per un vaixell de guerra britànic, enrolats a la força en aquest vaixell i acaben arribant a Menorca. Hi ha dues parts entrellaçades, la que fa referència a la relació del germans i els seus sentiments i una altra més extensa dedicada a explicar aventures i fets i anècdotes històriques relacionades amb l’illa de Menorca durant el segle XVIII,  quan l'illa va passar de mans espanyoles a angleses, després franceses, altre tomb angleses, espanyoles (la Pasqua militar commemora el dia de la presa del Castell de Sant Felip per les tropes francoespanyoles al 1782), altre cop angleses i finalment espanyoles.

Vaig llegir La vall de la matança i em va captivar l'estil amb què introduïa materials històrics en la narrativitat de ficció. Ara ja espero llegir aquest nou llibre Camins sense retorn. I sé que en vindran d'altres, tot i que publicar en una editorial comercial si l'autor no és conegut és complicat, si no és que l'editor tingui un rampell d'enamorament i s'hi jugui els diners (preveient recuperar-los amb escreix, esclar). L'única manera de publicar és guanyar un premi literari o ser-ne finalista i que el jurat hagi donat bons informes que facin decantar l'editor per la publicació. Ara bé, no és fàcil guanyar un premi literari i Masanés ho sap i, malgrat tot, persisteix en l'intent un cop i un altre. Masanés té coses a dir. I sé que les continuarà escrivint.

 Menorca és un lloc preciós, un lloc on cada dia, 
cada vegada que veig una pedra, una flor o miro 
el cel, somric davant de tanta bellesa. Després, 
si hem d’agafar un avió per explicar les meravelles 
del darrer llibre que hem publicat, l’agafem.
JOSEP MASANÉS


 

29 de setembre 2015

MARITS I MULLERS, A LA VILLARROEL

 Marits i mullers. Basada en el guió de Woody Allen.
Traducció,  adaptació i direcció: Àlex Rigola. La Villarroel, Barcelona
Àlex Rigola ha revisitat el guió de la pel·lícula Marits mullers (1992), del cineasta Woody Allen. Imagineu-vos l'escena: quedeu amb la parella d'amics de tota la vida per anar a sopar i aprofiten per anunciar-vos que se separen. Semblen tranquils i alliberats. I nosaltres, en canvi, estem desficiosos perquè no ho entenem. Les preguntes insistents que els fem no les responen davant nostre, però se les han fetes, esclar, i han arribat a la conclusió que seran més feliços cadascú per la seva banda. El que succeeix a continuació, els retrets, l'exposició de fragilitats mútues, el donar mil voltes a la situació i les seves conseqüències són converses previsibles, aprofundides i amplificades per l'estil Woody Allen, que s'emmiralla en Secrets d'un matrimoni d'Ingmar Bergman, que Allen cita.
Rigola anomena els personatges pel nom dels intèrprets i ens els fa imaginar protagonistes. Absolutament creïbles: Andreu (Benito), Joan (Carreras), Mònica (Glaenzel), Sandra (Monclús), Mar (Ulldemolins), Lluís (Villanueva). Actors i actrius al servei de la versemblança. Teatre de sentiments, sense histrionismes, íntim. 10/10 

28 de setembre 2015

'EL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES: UN BÉ PER DESCOBRIR'

Vegeu extracte de la contracoberta
a Arola Editors, clicant la coberta

Victòria Rodrigo a la presentació del
llibre a la Setmana de Llibre en Català
Foto: ©Yolanda Ruiz 


La bibliotecària i escriptora reusenca Victòria Rodrigo Fuentes és l'autora del llibre El patrimoni Bibliogràfic a les biblioteques públiques: un bé per descobrir. A la fitxa de l'Arola Editors es pot llegir un extracte de la contraportada on es fa explícit el contingut del llibre, per tant hi remeto el lector d'aquest apunt i passo tot seguit a recomanar-lo fugint de formalismes.
D'entrada he de confessar que he llegit el llibre en un viatge en tren de Reus a Barcelona, en una hora i mitja, sense pressa. És un assaig, sí, però tant la redacció expositiva com la distribució de materials —lletra petita que amplia el relat principal, i que auguro que llegireu també amb avidesa— fa que sigui un text de divulgació cultural i de contingut cívic sense que, segurament, l'autora s'ho hagi proposat.
Tot just començar a llegir la presentació, el lector llec en el tema, com jo, hi quedarà atrapat i s'inquietarà de sobte per un tema  que no preveia que entrés en el seu cúmul d'interessos. Es preguntarà, ¿com és que no sabia res d'aquests tresors que hi ha més o menys amagats a onze biblioteques públiques de Catalunya?
En primer lloc, Victòria Rodrigo ens serveix la definició de 'patrimoni bibliogràfic', una definició establerta per llei. I ens fa imaginar catedrals bibliogràfiques, totxos il·luminats bellament, tresors desats sota pany i clau. I aquí comença el treball d'investigació pròpiament dit de l'autora que respon a una tríada de preguntes als responsables de les onze biblioteques escollides, que vindrien a ser si fa no fa: ¿quina tipologia de llibres tenim a la cambra fosca de cada biblioteca (¿qui som?) ¿com hi han arribat? (¿d'on venim?) i ¿com difon cadascuna d'aquestes biblioteques aquest patrimoni? (¿on anem?). El panorama és divers i apassionant. En conjunt, diríem que cadascuna té els tresors que té (en conformen l'ADN, diu Rodrigo) i fa el que pot per mostrar-los enmig del tràfec diari de la biblioteca. I pot poc.
Intueixo que urgeix una estratègia comuna que sobrepassi la voluntat de la direcció de cada biblioteca. El llibre de Rodrigo pot contribuir a desvetllar qui en tingui responsabilitats. A veure.



26 de setembre 2015

DES DELS RENTADORS, RADIOGRAFIANT BIBLIORELATS

Espai Antics Rentadors
Foto: ©M. Pilar Cabrerizo



Les besàvies d'alguns de nosaltres rentaven als rentadors públics de la plaça de la Patacada, a l'aire lliure, estiu i hivern. Fa uns anys, la bassa dels rentadors públics es va rehabilitar com a espai cultural cobert. És un lloc estimat per la ciutadania. És un espai càlid, que invita a fer safareig literari.



Presentació a Reus del llibre col·lectiu Bibliorelats.
Antics Rentadors del Casal de la Dona, 23 de setembre de 2015
Foto: ©Elena Giménez
Han vingut autors nascuts a Andorra, a Tarragona, a Terrassa, a Barcelona, al Vendrell, a l'Arboç, a Calella i a Reus. Les amfitriones: Reusenques de Lletres. Hi presentarem el llibre col·lectiu Bibliorelats, 23-9-2015.

Foto: Lena Paüls
Una hora abans de la presentació, els autors preparen la seva participació, mentre Reusenques de Lletres ens enfrontem a un espai buit i sense responsable tècnic. Comencem de zero una hora abans de tenir la sala plena de gom a gom. ¿On són les cadires, la tauleta per al projector, la pantalla i els micros?

Ha fet sol radiant durant el dia i l'espai dels Antics Rentadors, poc ventilats per la gent que ens hi hem congregat,  pot resultar una sauna recomanada per curar refredats que es resisteixen a remetre. Ho sap bé Fina Masdéu, coordinadora amb Victòria Rodrigo de Reusenques de Lletres, que condueix l'acte amb la seva calidesa de sempre.

Foto: ©Antonieta Codina


La presentació del llibre ha anat a càrrec d'Antònia Farré, l'han acompanyada a la taula: l’editor Alfred Arola, i M. Pilar López i Josep-Lluís Sotorra, autors de dos dels relats del llibre i Dolors Sardà, regidora de l'Ajuntament de Reus.


Foto: ©Antonieta Codina
Han llegit fragments breus dels seus textos els autors: Rosana Andreu, Àurea Bellera, M. Pilar Cabrerizo, Josefina Coll, Eduard López, Ció Munté, Romana Ribé, Lluís Servé, Andreu Suriol i Enric Vila. Relats tendres, nostàlgics, futuristes, sensuals, eròtics, intrigants, humorístics... L'auditori els escolta silenciós, expectant. És un fet comprovat: l'espai té una acústica excel·lent.

Foto: ©Lena Paüls
Les felicitacions ens plouen a la presentadora del llibre, als autors que han intervingut a l'acte, a l'editor que es mostra molt satisfet, a les organitzadores. De veritat que tothom en surt entusiasmat. «Un acte rodó en tots els sentits», diu Rosana Andreu, que s'encarregarà de la propera presentació (dia 14 d'octubre, dimecres) de Bibliorelats, a la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils. Hi sou convidats des d'ara.

Vegeu les cròniques 'oficials' de la presentació 
de Bibliorelats a Reus, als blogs:

http://lletresdereusenques.blogspot.com.es/2015/09/cronica-grafica-de-la-presentacio-de_25.html


http://bibliorelats.blogspot.com.es/2015/09/la-presentacio-de-bibliorelats-reus-en.html


24 de setembre 2015

VAN GOGH EL MUSICAL, AL TEATRE DEL RAVAL

Van Gogh el musical. Text, lletres, música
i direcció:  Roc Olivé i Joan Olivé.
Teatre del Raval, Barcelona
Enguany es commemora el 125è aniversari de la mort de Vicent van Gogh. Ens ho recorda aquest  musical de nova factura que hem pogut veure al Teatre del Raval. Un musical el text del qual parodia la vida dramàtica de Van Gogh, en l'època que va viure amb Gauguin i va pintar el primer quadre que, quan ja no hi fos, el faria reconèixer com a geni de la pintura, —L'habitació d'Arlés— i va manifestar arrels de boig, que van des de parlar amb un gira-sol fins a tallar-se una orella. Malaguanyats músics en directe, malaguanyats els magnífics actors i cantants que són Mingo Ràfols (Gauguin) i Roger Pera (Van Gogh), acompanyats de Miquel Malirach que, a banda de fer la introducció del muntatge, es transvesteix en la dona de la vida, Ursula Layer, que va enlluernar Van Gogh. Humor que tira cap a barroer i desmereix el personatge i els intèrprets. 7/10

23 de setembre 2015

REUSENQUES DE LLETRES PRESENTEN BIBLIORELATS A REUS


La presentació anirà a càrrec d’Antònia Farré,
filòloga i professora de secundària

Hi intervindran:
Dolors Sardà, regidora de l’Ajuntament de Reus
Alfred Arola, editor
Pilar López i Josep-Lluís Sotorra, autors de dos dels relats del llibre

Conduirà l’acte:
Fina Masdéu, filòloga i coordinadora de Reusenques de Lletres


Per saber-ne més:

http://lletresdereusenques.blogspot.com

22 de setembre 2015

ALLEGRO, DEL COR DE TEATRE, AL TEATRE GOYA

Allegro. Cor de Teatre. Dramatùrgia: Paco Mir.
Arranjaments: Pere-Mateu Xiberta.

Direcció musical: David Costa. Teatre Goya, Barcelona
Ens van entusiasmar amb l'espectacle Operetta, que van presentar al teatre Nacional el 2011.  Ens van sorprendre les seves veus acurades i la interpretació teatralitzada a base de gags. Han voltat mig món i ara ens han tornat a deixar amb el somriure enganxat als llavis amb Allegro, al Teatre Goya. Catorze intèrprets a cappella, una vintena de fragments de música clàssica, amb una dramatúrgia gestual per a cada peça que s'enllaça amb la següent amb un fil conductor finíssim, però efectiu. Gràcies, Cor de Teatre: Mariona Ginès, Maria Casado, Maria Santallusia, Glòria Garcés, Carla Mattioli, Alicia Lorente, Laura Pla, Albert Mora, Nasi Marco, Ezequiel Casamada, Joan Rigat, Jorge Tello, Enric López, Miquel Gili.  10/10





21 de setembre 2015

CARTELL DE LA FESTA DE LA MISERICÒRDIA, 2015

Autora del cartell: Mercè Bessó
Misericòrdia, la festa major petita de Reus. L'artista plàstica reusenca Mercè Bessó n'ha fet un cartell d'estil clàssic, emprant un enquadrament de la rosa modernista de l'escut de la ciutat sobre un fons blau i lletres blanques, colors de la simbologia mariana. Només es veuen bé la figura de la marededéu, als estams,  que ens recorda la imatge del santuari i els pètals contenen elements de la festa, però queden escapçats a banda de dos nans i l'àguila i els diables no s'acaben d'identificar.
A la programació, com sempre, van de bracet els actes religiosos (baixada del seguici festiu, ball de l'àguila, rosari de torxes en honor a la patrona que va estampar la rosa a la galta de la pastoreta Isabel) i el profà (cercavila del Masclet, festivals artReus i Freggus, correfocs, trobada de gegants,  revetlles...) Més de cent quaranta activitats. Enguany diada castellera de luxe al Mercadal, al costat dels Xiquets de Reus, tres quatre colles punteres de les que fan deu pisos: Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.


Descarregueu el programa de la festa:
Festa Major de Misericòrdia 2015



20 de setembre 2015

LA ZARANDA, AL TEATRE ROMEA

El grito en el cielo. Text i dramtúrgia: Eusebio Calonge
Direcció: Paco de la Zaranda. Teatre Romea de Barcelona
La companyia andalusa La Zaranda presenta al Teatre Romea El grito en el cielo, un espectacle agosarat de concepció i subtil i poètic de resolució. Quatre vells decrèpits somien escapar-se de la residència-presó on reben un tracte inhumà.  A la platea algú riu sorollosament i insistent en cada acció, però no l'acompanyem a riure gairebé ningú i, en tot cas, només en algun gag puntual. El cinquè personatge és la infermera que fa també de cuidadora auxiliar, de fisioterapeuta, de psicòloga i  no té ni idea del que vol dir exercitar la memòria. Sota un tracte aparentment tendre d'aquesta professional de la geriatria s'hi amaga una gran violència i menyspreu cap als vells d'aquesta «confortable i asèptica avantsala de la mort». L'espectacle ens remet a la realitat més propera de cadascú de nosaltres i  no en sortim ballant i cantant, precisament. 8/10



 


19 de setembre 2015

LA INTERCULTURALITAT DE LA FESTA DE LA MERCÈ 2015

Autor del cartell: Sean Scully
Festa de la Mercè 2015. Durant una setmana la ciutat de Barcelona bullirà de festa, de tradició i d'interculturalitat. Poca novetat, tret que serà una festa de la Mare de Déu de la Mercè laica. Un oxímoron. Els actes religiosos dedicats a la patrona de la ciutat no s'han inclòs a la programació.
El pregoner ha estat Andreu Buenafuente, reusenc polifacètic, que ha fet un pregó íntim i sobri. Enguany la ciutat convidada és Buenos Aires, present a la cavalcada i arreu, tot i que el nucli dels actes es podran veure al parc de la Ciutadella,  s'hi organitzaran dues grans milongues amb música en directe i ball. Les diades castelleres, el correfoc o la Cavalcada de la Mercè i les Jornades Internacionals Folklòriques, que duran a Barcelona grups d’arrel tradicional procedents de Colòmbia, Índia, Romania i Croàcia.
La plaça de Catalunya s’omplirà d’activitats ininterrompudes i de música. Els estands i les activitats, que representen més de tres-centes associacions que recullen tots els sentirs de la ciutat, es donaran a conèixer de més a prop.  La Mostra presentarà a la festa de cloenda l’espectacle de la Cobla Sant Jordi amb el hip hop de la Kulbic Company Dance. El punt i final el posarà una acció de la Fura dels Baus que comptarà amb la participació del músic Santi Arisa i la cantant Ginesa Ortega i la conducció de l’escriptor Màrius Serra.
Les cites més populars: la Cursa de la Mercè,  la Travessia nedant al Port de Barcelona i el Fitness Day, una sessió matinal de fitness a l’avinguda Maria Cristina organitzada per un centenar de centres i clubs esportius de la ciutat. I el Piromusical a l'avinguda Maria Cristina, dijous 24 de setembre, una combinació de música, llum  i aigua, un espectacle que, per poc que es pugui, s'ha de veure i sentir en directe.
Consulteu aquí la programació:

18 de setembre 2015

BIBLIORELATS, ARA ES PRESENTA A REUS

Dimecres, dia 23, a les set del vespre, el col·lectiu literari Reusenques de Lletres presenta el llibre  Bibliorelats a l'espai Antics Rentadors del Casal de les Dones a la plaça de la Patacada. Serà una presentació sonada. Vegeu la invitació i imagineu-vos la vetllada literària. ¿Qui se la voldria perdre?


17 de setembre 2015

POBLACIÓ GLOBAL I LA SENYORA DE LA DALLA

¿Quanta gent neix al món minut a minut? ¿Quina expectativa de vida ens dóna la «senyora de la dalla» a Internet?

 Posats a tenir estadístiques puntuals de tot, aquí en tenim una que supera tots els invents. Un rellotge de la població global que comptabilitza al moment els naixements que es produeixen indicant, a més, en quin lloc exacte del planeta fan el primer plor. El ritme de creixença amb el nadó que va sortint a la columna fa esgarrifar. A més, aquest web (que es pot consultar en anglès o espanyol) indica —prèvia la incorporació de la data de naixement de cadascú— quin lloc ocupem cadascú en la població global, què podem esperar de la vida, quanta gent fa l’aniversari el mateix dia que nosaltres o quines són les expectatives de vida que tenim amb el dia, mes i any exactes que faríem l’últim badall. Una mica morbós, esclar, però si la vida fos així, ens estalviaríem molts problemes d’última hora i podríem anar preparant les maletes a temps! 

Per saber-ne més:

16 de setembre 2015

EL RELAT 'LA VAMBA GROGA', SEGONS LA IL·LUSTRADORA NÚRIA FEIJOÓ

Cliqueu la imatge
per descarregar el llibre



Podeu llegir el conte 'La vamba Groga' al llibre col·lectiu Lletres Reusenques. Reusenques de Lletres (Silva Editorial 2013) o bé, en format digital, al recull de contes i pomes per a infants I tu què mires?  (el camaleó de la coberta també és de la Núria)

15 de setembre 2015

DIES NORMALS, AL VERSUS TEATRE

Dies normals. Música i lletres: Adam Gwon
Adaptació del text: Marc Gómez
Direcció: Ferran Guiu. Versus Teatre, Barcelona
Uns quadres posen l'únic element escenogràfic que ens remeten als gratacels de Manhattan i de Boadway en aquest musical de petit format.   Dues parelles joves, sense feina, que busquen l'ideal de vida i no l'acaben de trobar. L'atzar hi jugarà fort. Els diàlegs s'inclouen en dinou peces narratives cantades, en un llibret de llenguatge informal, molt ben adaptat al català. Versemblança en les interpretacions. Un conjunt petit, quasi de butxaca, ben resolt,  que ens fa passar una molt bona estona. Cirereta. 9/10

   

14 de setembre 2015

CAL PADRENY, 200 ANYS FENT PASTISSOS


Cal Padreny o el que és el mateix, Confiteria Antiga Casa Padreny, del carrer de l’Hospital de Reus. Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris. Un establiment emblemàtic de la ciutat, els propietaris del qual enguany compleixen dos-cents anys fent menjar blanc. És la pastisseria més antiga de Catalunya, que ha mantingut la propietat dins la mateixa família.

El fundador, Josep Padreny i Güell, va començar a fer pastissos el 1815, al carrer Bages de Reus. Des del 1840, la confiteria del barri de Pallol  és al carrer de l'Hospital, núm. 15.  Va ser reformada el 1992 i s'hi va incorporar a la vista la secció de pastissos freds.
Glòria Vicheto Capdevila n'és la responsable, des que es va jubilar la seva mare, Marisa Capdevila Vallverdú.
La Glòria és la sisena generació de la família propietària de la pastisseria i continua apostant per l'excel·lència de les matèries primeres i la presentació exquisida.

Hi podem encomanar aperitius salats, postres i pastisseria tradicional del calendari festiu: coques amb llardons, de pinyons, de crema, de sucre, d'ou, de massapà, de fruita; crema cremada, blaiets, coques amb cireres, torró de gema cremada... I  panellets i menjar blanc tot l’any.

Per saber-ne més:



Reportatge fotogràfic: 
Antonieta Codina, 2015


12 de setembre 2015

I TU, QUÈ MIRES?

https://sites.google.com/site/lenapauls/i-tu-que-mires

o bé

Enceto el curs amb una nova publicació digital, I tu, que mires?, un llibre de contes i poemes per a lectors més grans de set anys.  M'ha suggerit el títol del recull el camaleó regal de la il·lustradora Núria Feijoó. «I tu, què mires?», sembla que ens pregunti  mirant-nos de cua d'ull, aquest personatge malcarat i fràgil.
I tu, que mires? conté tres contes i quatre poemes que han estat publicats en revistes, en algun volum col·lectiu o a internet.
M'estimo molt aquest recull perquè tots els textos han vist la llum ben acompanyats: el conte de «Cavall Fort» va anar de bracet amb unes il·lustracions magnífiques de la il·lustradora Àfrica Fanlo; Núria Feijoó ha il·lustrat per aquesta publicació digital La Vamba Groga, l'únic text que va ser publicat sense imatge. El conte El Geni del Moscatell i tots els poemes han estat il·lustrats per infants de Duesaigües: Adrià, Paula, Mariona i Estel,  i per infants del Congo: Tsiekitambi, Mukolo, Munani, Musofi, Lukelu, Munranda, Makinu, Biekoka, Luzitu, Uhinauhatu.

CONTES
* Familiar al cava, il·lustrat per Àfrica Fanlo, publicat a la revista «Cavall Fort», núm. 1107, del 2008.
* El Geni del Moscatell, il·lustrat per Adrià Ciurana Mauri, publicat a «Duesaigües. La Revista», núm. 2 del 2009.
* La Vamba Groga, publicat a Reusenques de Lletres, Silva Editorial, 2013.


POEMES
* L'home que feia ocells de paper, il·lustrat per Paula Vilà Rodríguez, 2013.
* La geganta Ela pesca que pesca, il·lustrat per Mariona Rabascall Francisco, 2012.
* És primavera al pedrís, il·lustrat per Estel de Haro Jiménez, 2011.
* El plat fondo, il·lustrat per Adrià Ciurana Mauri, Tsiekitambi, Mukolo, Munani, Musofi, Lukelu, Munranda, Makinu, Biekoka, Luzitu, Uhinauhatu, 2010.


FINA VECIANA, ARTISTA CONVIDADA A MONTBRIART


En la 4a edició de la mostra «Montbriart», l'artista convidada és la reusenca Fina Veciana (vegeu el seu catàleg). Exposa a la Sala Cinema Nou, a l'Avinguda Sant Jordi.
La mostra d'arts visuals «Montbriart», de Montbrió del Camp (Baix Camp), es va consolidant per als amants de l'art original. És una exposició d'art-mercat que ocupa diferents espais i racons del poble. Diferents artistes hi exposen pintures, escultures, ceràmica, videoart, fotografia, artesania. La majoria de peces que s'hi poden veure i comprar són obres de petit i mitjà format, assequibles per molts visitants; però també s'hi presenten grans peces. 

Horaris:
dissabte, dia 12:  de 11 a 2, i de 5 a 9
diumenge, dia 13: de 11 a 2, i de 5 a 9
dissabte, 19: de 6 a 8
diumenge, 20: de 12 a 2, i de 6 a 8

Per saber-ne més:
Montbriart

11 de setembre 2015

MÉS LLUNY DEL DEMÀ QUE ARA JA S'ACOSTA

Vaga ciutadana amb televisors apagats quan TV3 i Catalunya Ràdio compleixin (si el compleixen), el diumenge 20 de setembre a la tarda, el recurs de la Junta Electoral Central (JEC) per compensar, als «partits del NO», les hores destinades l’11 de Setembre a la Via Lliure de la Meridiana i convocatòria de cassolada multitudinària als balcons.

 11 de Setembre, Via Lliure,  2015




10 de setembre 2015

BIBLIORELATAIRES I UN GAT A L'EMPOSTISSAT. UNA PRESENTACIÓ EN IMATGES

Una lectora apassionada ens rep a la plaça de la Catedral, amb el llibre col·lectiu Bibliorelats a punt de ser embrutat a consciència amb les dedicatòries de vint-i-quatre (24) bibliorelataires. És la Laura Jacas, bibliotecària de l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Gràcies per aquesta recepció inesperada.


A hores d'ara, la xarxa va plena de fotografies de la família bibliorelataire, a la presentació del fruit del projecte Bibliorelats (8 de setembre) impulsat per Reusenques de Lletres a la Setmana del Llibre en Català, dins els actes de l’Any de les Biblioteques. En totes les fotografies hi ha algú a qui no veiem la cara. Aquesta és la més reeixida. Taaaat, Joan Pinyol, Rosana Andreu, on sou? Un gat ronda per sota les tauletes.


Vet aquí uns còmplices de luxe que han generat sinergies a favor de Bibliorelats: Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, l’editor Alfred Arola, el director de Roter, Bernat Ruiz, i les coordinadores de Reusenques de Lletres, Victòria Rodrigo i Fina Masdéu.


De gom a gom és poc. L’espai Plaça del Llibre bull. Un bibliorelataire i la seva família es camufen entre amics, coneguts i saludats. Al fons, de braços plegats, un escriptor espia.


 Faig un zoom a la família en qüestió. Fixem-nos que la filla gran té 
la cremallera de la motxilla oberta. «S’ha escapat!», cridarà dintre de poc.


Jo també hi era (aquí flanquejada per dos bibliorelataires: 
Lluís Servé i Josefina Coll). Gràcies, Conxita Jiménez, per la foto.



Ha estat un plaer ser-hi.


La propera cita: la presentació de Bibliorelats a Reus
23 de setembre a les 7 del vespre
Casal de les Dones, espai Antics Rentadors
plaça de la Patacada

Preparem una altra festassa.


PS. El gat no era un gat. 
Si ho voleu aclarir, llegiu Bibliorelats.


08 de setembre 2015

EMOCIONANTS 'ANDRÉ & DORINE', AL POLIORAMA

André & Dorine. Dramatúrgia: Garbiñe Insausti, 
Jose Dault, Iñaki Rikarte, Edu Cárcamo, 
Rolando San Martín. Música: Yayo Cáceres. 
Direcció: Iñaki Rikarte. Teatre Poliorama, Barcelona
Un començament de temporada teatral emocionant. Sense paraules a l'escena i amb plors a la platea. M'hi compto, i això que em costa plorar veient una obra de teatre. Gràcies, companyia Kulunka Teatro, per la parella de vells André i Dorine i per recordar-nos que van ser joves, vitals, apassionats. De vells, els salva una altra forma de tendresa. La Fundació Pasqual Maragall i grups d'atenció i suport als cuidadors de persones amb Alzheimer es beneficiaran d'una part de les entrades. 10/10





07 de setembre 2015

BIBLIORELATS, UN ÈXIT NO S'IMPROVISA


Bibliorelats. Arola Editors, 2015
Autors: M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Rosana Andreu, Marina Barraso Rodrigo, Àurea Bellera, M. Pilar Cabrerizo Lahoz, Josefina Coll Ballbé, Patrícia Domingo Anguera, Conxita Jiménez, Clara Juncadella Fortuny, Eduard López, Pilar López Bastida, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Joan Pinyol, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Lluís Servé Galan, Oriol Solà Prat, Josep-Lluís Sotorra, Andreu Suriol Ribé, David Torelló Alsina i Enric Vila.


L'empenta de Reus sonarà amb força a la plaça de la Catedral de Barcelona. La cita és la presentació (8 de setembre a les 7 del vespre) del llibre Bibliorelats, un esdeveniment cultural que culmina un projecte de Reusenques de Lletres i que s'ha expandit per tot el país.
Després de dos llibres col·lectius —Lletres Reusenques. Reusenques de Lletres (Silva Editorial 2013) i Biblioteques personals (Arola Editors, 2014), el col·lectiu d'escriptores nascudes o vinculades a la ciutat de Reus vam impulsar a principis d'any, en commemoració del centenari de la fundació de la xarxa de biblioteques públiques a Catalunya, la convocatòria d'un concurs literari de relats breus, amb el tema de les biblioteques de fons, amb l'objectiu d'ampliar l'imaginari d'aquest espai emblemàtic de la cultura.
Un cop definit el projecte, la determinació a dur-lo a terme era tal que va fer que Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya s'hi impliqués de ple i acollís la proposta dins els actes de l'Any de les Biblioteques. Bibliorelats anava prenent forma.
Les sinergies que, a partir d'aleshores, ha mogut el projecte han estat variades i decisives. En primer lloc la col·laboració amb la Plataforma d'edició Røter, amb Bernat Ruiz al capdavant, per a la presentació i selecció dels textos, accessible des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. En paral·lel, Alfred Arola, d'Arola Editors de Tarragona, acceptava el repte de publicar en suport tradicional els millors relats.
Després d'un mes i mig de convocat el concurs, el jurat —Carme Andrade, Carme Fenoll, Fina Masdéu, Victòria Rodrigo i jo mateixa—, teníem setanta-cinc relats per llegir en suport digital. Textos originals, d'una qualitat literària d'alt nivell, amb històries tendres i malicioses, totes potents i a més, —per l'especificitat del tema obligat— no reciclades per a l'ocasió.
Un cop el jurat va emetre el veredicte, els autors seleccionats van fer seu el projecte i han col·laborat al costat de Reusenques de Lletres,  dels organitzadors i dels col·laboradors a difondre, des dels respectius espais a la xarxa i en els mitjans de comunicació del seu entorn, tot el que anava generant Bibliorelats: cronograma del projecte, presentacions, booktrailer i enllaços als blogs referencials i a les xarxes socials.
El llibre es presentarà dins els actes de la 33ª edició de la Setmana del Llibre en Català, a l'esplanada de la Catedral de Barcelona, espai Plaça de les Lletres. Els vint-i-quatre autors signaran llibres a la caseta d'Arola Editors. Una festa de traca i mocador, com ha dit un còmplice dels molts que ha aconseguit aquest projecte fet realitat.
Hi sou convidats.



Per saber-ne més:
http://lletresdereusenques.blogspot.com

06 de setembre 2015

INVITACIÓ A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'BIBLIORELATS',


En commemoració de l'Any de les Biblioteques, 
dins la Setmana del Llibre en Català
plaça de la Catedral de Barcelona, a l'espai Plaça del Llibre


Els autors signaran exemplars
de Bibliorelats a la caseta 24 (Arola Editors)


Per saber-ne més:

05 de setembre 2015

SERRAT: 50 ANYS DE CANÇONS


A Arts Santa Mònica hem pogut gaudir d'un bany de memòria en l'exposició dedicada a Joan Manuel Serrat. S'hi ressegueix no només la música, amb caràtules dels discos i la projecció de recitals memorables, sinó també instruments musicals, la literatura que ha generat el personatge, objectes privats que han esdevinguts públics —com el tamboret procedent del desaparegut Bocaccio que l'acompanya en tots els concerts—, petits i grans records, fragments de cinquanta anys de la seva vida i de la seva indissociable obra. Fragments de la nostra història.
La trajectòria vital i artística del noi del Poble Sec, com el va presentar Salvador Escamilla, el 18 de febrer de 1965, al programa Radioscope de Ràdio Barcelona. Des d'aquell primer moment, passant pels moments complicats del La, la, la, pels viatges amb la màquina d'escriure, per la brillantor dels escenaris de tot el món acompanyat de grans músics,  pel talent innat i coherentment desenvolupat. Mostren un lector profund de poesia, que ens ha apropat Machado, Miguel Hernández, Joan Salvat-Papasseit, Rafael Alberti, León Felipe, Josep Palau i Fabre,  Josep V. Foix, Josep Carner, Luis Cernuda, Mario Benedetti, Federico García Lorca... Una exposició documentada, ben treballada en l'amplitud del personatge i en els detalls, sense aparats escenogràfics inútils, una exposició que ens suggereix que, tot i la popularitat, no coneixem gaire aquest personatge públic entranyable.
Exposició oberta fins al 13 de setembre.

Per saber-ne més: