30 de setembre 2019

'L'HEURE DE LA SORTIE', THRILLER APOCALÍPTIC

L'heure de la sortie. Direcció: Sébastien Marnier
França, 2018
Menció especial del Festival de Sitges. L'heure de la sortie—títol que aquí s'ha traduït per L'última lliçó— tracta el canvi ecològic a través d'una història angoixant situada en un marc escolar.  Uns adolescents superdotats s'obsessionen per l'amenaça ecològica. A la primera escena, el professor de francès del prestigiós institut St Joseph es llença per la finestra enmig d'una classe. El professor substitut és conscient d'on es posa i intenta ajudar els alumnes a superar el que han viscut, però els alumnes es mostren impenetrables i el reben amb una hostilitat tan desmesurada com soterrada. A poc a poc, descobreix els estranys hàbits que ritualitzen. El professor suïcida va fer-los amb el seu acte, l'última lliçó que han après bé: cal endurir-se físicament, no hi ha esperança en el futur. 

28 de setembre 2019

'BRASSIC', SÈRIE D'HUMOR CORROSIU

Brassic. Guió: Daniel Brocklehurst, Alex Ganley
Direcció: Daniel O'Hara, Jon Wright, Saul Metzstein
Regne Unit, 2019
Comèdia de sis capítols sobre les vides de Vinnie (Joseph Gilgan), un home amb transtorn bipolar, i el seu amic inseparable, Dylan (Damien Molony), que han crescut a Lancashire (nord de Manchester), un entorn rural avorrit, on ronden personatges que sobreviuen trastocats per l'absència d'oportunitats. Els dos protagonistes són buscavides que formen part d'una colla que, per evadir-se de la realitat es droguen, conreen marihuana, fan de lladres i estafen amb un sistemes rocambolescos, que sempre fallen. La comicitat en la resolució de les situacions absurdes es veu tintada de drama amb el suïcidi latent, que no es consuma mai, precisament, per inoperància. Quan la parella de Dylan vol marxar del poble buscant una vida millor per a ella i el seu fill, el xicot ha d'enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida. Personatges molt ben definits, connectats amb un guió d'orfebreria. Com el personatge Vinnie, l'actor Joseph Gilgan pateix la mateixa malaltia mental i ha col·laborat en el guió.  Brassic s'acaba d'estrenar i ja esperem més històries d'aquesta entranyable colla.




26 de setembre 2019

'EL FUTUR', A L'ESCENARI JOAN BROSSA

El futur. Dramatúrgia i direcció: Joan Yago.
Escenari Joan Brossa. Foto. © Genia Badano
Com serà el futur? Fa dos segles algú va imaginar-lo tirant llarg, però va fer curt. Joan Yago ens ho recorda amb escenes que respiren veritat. Un aplec d'accions de personatges que capgiren el present i busquen futurs possibles. Em quedo amb a parella que visita un pis per llogar i imaginen el futur del fill que ha de néixer.  Fan ficció, creuen en el futur. Els habitants del futur estaran més comunicats que mai amb la resta del món i buscaran com ara ser estimats i estimar, la resta no és imaginable. Els nou intèrprets fan caure la quarta paret i ens recomanen de començar a parlar en positiu. Creuen en el valor de la paraula. 9/10


24 de setembre 2019

'FLY ME TO THE MOON', A LA SALA ATRIUM

Fly me to the Moon. Dramatúrgia de Marc Angelet.
Direcció: Sïlvia Navarro. Sala Atrium, Barcelona
La història que ha escrit el dramaturg Marc Angelet s'inspira en un fet real. El 1980, Dennis Hope, un ventríloc nord-americà en decadència,  de camí cap una actuació va tenir pana al seu atrotinat cotxe. No passava ningú per auxiliar-lo i es desficiava conversant amb el seu ninot Mel sobre el seu divorci i recordant èxits i fracassos de la seva carrera, amb la lluna com a testimoni.  I va ser aquella nit que se li va acudir demanar la propietat de la Lluna. Va cursar la reclamació al·legant haver trobat una llacuna en el dret internacional. Ara és un empresari que ven parcel·les lunars. N'ha venut dos milions i mig. Interpretació excepcional del duet Dani Arrebola (Dennis Hope) i Marçal Bayona (Mel). 8/10



22 de setembre 2019

'VASELINA', A LA VILLARROEL

Vaselina, de Gabriele di Luca. Traducció: Joan Negrié.
Direccio: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona
Els membres d'aquesta família viuen al límit i no es podem veure, però, al cap i a la fi és l´únic que tenen. Irreverents, individualistes, amb les emocions a flor de pell, humans. Cada personatge suporta  la  biografia  marcada per les addcions que l'atenallen. Van de fracàs en fracàs. Només cal que pensin un desig perquè tot s'hi giri en contra. Els espectadors, testimonis a banda i banda de la sala d'estar on es debat el dia a dia i s'hi il·luminen les plantes de mariahuana, anem de sorpresa en sorpresa, de somriure tendre a somriure que se'ns glaça als llavis. Bravo, Sergi Belbel. Bravo, intèrprets: Joan Negrié, Artur Busquets, Lluïsa Castell, Karin Barbeta i Joan Miquel Reig. 10/10




18 de setembre 2019

UN NUS NO VA MAI SOL

Nus, renús, de l'artista Fina Veciana, que hem enxampat preparant l’attrezzo d’una de les accions de la performance que dirigeix el 17 d’octubre a @calmasso amb motiu de la presentació del llibre digital Bombes de llavors. Llegiu el llibre i imagineu a quina de les vint llavors fa referència. I, si a més de voler-ne sentir parlar, voleu viure'l, no deixeu passar de llarg l'experiència reforestadora. El 17 d'octubre,  a les 8 del vespre. Qui avisa...

14 de setembre 2019

LA CONVAL·LÀRIA

Conval·lària (Ophiopogon japonicus)  © Paüls
Al jardí de llicorella tenim diverses mates de conval·lària (Ophiopogon japonicus) d'uns vint centímetres que a mesura que creixen afegeixen densitat a les fulles estretes i llargues de color verd brillant, de tal manera que inviten a seccionar-les i fer-ne noves plantacions. Viuen en qualsevol terra que estigui ben drenada, suporten temperatures altes entre sol i ombra i són resistents al fred. Sembla que hi ha varietats amb flors de diversos colors, però totes les nostres fan una flor de color blanc, no gaire vistosa, que deixa pas a unes boletes de color blau. Les tenim en torretes perquè ens agrada fer-les anar d'un costat a l'altre, però a terra també podrien viure. Fins i tot es planten en substitució de la gespa, tan difícil de mantenir. I es deixen trepitjar. No se'ns acut ni provar-ho.

Per saber-ne més
Conval·lària. Cintetes, «El jardí de Menuda Natura»

09 de setembre 2019

'MAYA' DE LA CINEASTA MIA HANSEN-LOVE

França 2018
Maya és la darrera pel·lícula de Mia Hansen-Love,  autora que mostra una sensibilitat especial per explicar vides reals, emmarcades en espais que no els permeten créixer com a persones. És una història feta de detalls, de mirades càlides, de superfície i profunditat de dues persones amargades en el món reduït i fràgil a l'illa de Goa, a l'Índia. Ell, Gabriel, un fotoperiodista,  s'amaga a l'Índia de la seva infància (on viu la seva mare) per curar-se les ferides psicològiques d'un segrest que ha sofert per l'Estat Islàmic, visita el seu padrí, propietari d'un hotel de luxe a Goa; la filla del padrí, la Maya, és una adolescent melanconiosa lligada a la idealització que els seus pares han fet de l'espai familiar on el paisatge bellísisim i indiferent ho engoleix tot i ens remet de ple a El riu de Jean Renoir, del 1951. En acabar, els personatges han crescut, però en surten adolorits.

08 de setembre 2019

PEL·LÍCULA 'LA CAIGUDA DE L'IMPERI AMERICÀ', DE DENYS ARCAND


Canadà, 2018
El cineasta Denys Arcand reprèn amb La caiguda de l'imperi americà la trilogia que va encetar amb El declivi de l'imperi americà amb aquesta comèdia agredolça sobre la pèrdua de valors a occident. Un intel·lectual de trenta-i-tants anys, amb un doctorat en Filosofia,  treballa de repartidor per viure. Un dia, mentre reparteix amb la furgoneta de l'empresa, es veu atrapat en un atracament que acaba malament: dos morts i bosses per terra plenes de milions. No el veu ningú. ¿És davant de l'oportunitat de la seva vida o a punt de complicar-se-la per sempre més? Entra en una espiral atapeïda d'assessors, d'usurers i sicaris, que per als espectadors és la part reeixida del relat.

07 de setembre 2019

PEL·LÍCULA 'L'ESPIA ROJA', DE TREVOR NUNN

Regne Unit, 2018
Trevor Nunn ha dirigit L'espia roja, una pel·lícula que explica la història de Joan Stanley, una famosa espia doble (Interpretada per Judi Dench, de vella i per Sophie Cookson, de jove) al servei del KGB durant anys. Va ser detinguda a la seva casa amb jardí, de velleta, l'any 2000, acusada de lliurar informació a la Rúsia comunista. El relat parteix d'un personatge real, Melita Norwood, funcionària i espia, passat pel sedàs literari de la novel·la Red Joan, de Jennie Rooney.
Durant l'interrogatori la protagonista recorda quan era estudiant de Física a Cambridge, l'any 1938,  i es va enamorar d'un xicot comunista (interpretat per Tom Hughes) que,  durant la II Guerra Mundial, li va donar a elegir trair el seu país o salvar el món d'una catàstrofe nuclear. 


06 de setembre 2019

SÈRIE 'HOME GROUND'


S'acaba d'estrenar Home Ground, una sèrie noruega que ha obtigut tant d'èxit que ja té segona temporada (estrena a Filmin el 17 de setembre). Una entrenadora de futbol femení es fa càrrec d'un equip masculí que acaba de pujar a la primera divisió. S'hi mostren els perjudicis de l'entorn que suposa que l'entrenadora no en serà capaç de mantenir la categoria, la mirada amb lupa de les incoherències, de les relliscades, etc. Sí, hi ha tòpics, però la combinació de la vida familiar i la vida professional de la protagonista i també de cadascun dels personatges està tractada amb imaginació i amb un guió rigorós que enganxa fins i tot els que no sabem res de futbol. Protagonitzada per l'actriu Ane Dahl Torp i el exjugador del València John Carew. 



01 de setembre 2019

ÀNGELS OLLÉ, IN MEMORIAM

M. Àngels Ollé, 2017 © Enrique Canovaca
Ha mort l'escriptora i pedagoga Maria dels Àngels Ollé Romeu (Sant Sadurní d'Anoia, 1937 - Reus, 2019). Fundadora de l'Escola Mowgli, mestra de mestres a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat més d'un centenar de llibres infantils, entre contes i material didàctic per a la iniciació a la lectura.

 M. Àngels Ollé, al seu estudi, 2013 
Llicenciada en Filosofia i lletres, especialitzada en pedagogia, a la Universitat de Barcelona, va arribar a Reus a principis dels anys seixanta, acompanyant el seu marit, l'advocat Ramon Marcer, que havia trobat feina en un despatx. La primera feina a la ciutat va ser de professora als cursos de batxillerat de les Monges de la Teula, on va fer les primeres aportacions de renovació pedagògica que havia experimentat a l'Escola Talitha de Barcelona, on treballava com a bibliotecària la pedagoga Marta Mata, a qui havia succeït en el càrrec.

La seva primera publicació va coincidir amb el primer llibre editat per Editorial La Galera el 1963:  Tres avions amics, il·lustrat per Anton Bassó. Amb aquest llibre s'iniciaven les col·leccions elaborades per la Maria dels Àngels i que ajudarien a moltes generacions a descobrir el gust per la lectura, alhora que aprenien a llegir.

Logo del 1965
© Pere Prats Sobrepere

El 1965 fundava l’Escola MOWGLI, de Reus, on des del primer dia, llengua i continguts eren en català, malgrat que fins al 1971 no es va promulgar la llei que permetia 'llegir' llengües regionals a les classes. Va tenir els inicis al Mas Vilella, al camí de l’Aleixar, va passar al carrer del Roser i finalment al Passeig de la Boca de la Mina, on és actualment.


Autora de la col·lecció «A poc a poc» il·lustrada per Pere Prats Sobrepere. Divuit llibres que conformen un material didàctic excepcional per a l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura. Un mètode de referència, amb quaderns on practicar sistemàticament la relació entre el llenguatge oral i l'escrit. Aquesta col·lecció va marcar un abans i un després en els llibres de lectura dels primeríssims lectors, és a dir, dels infants que aprenen a lligar síl·labes per formar paraules i relacionar-les amb el seu entorn més proper.

Autora d'articles pedagògics a «In-fàn-ci-a», «Faristol», «Perspectiva Escolar», «Comunicació Educativa» i «Cavall Fort», entre d'altres.
Els seus libres han estat traduïts al castellà, a l'euskera, al francès i al portuguès.
Premi Crítica Serra d'Or de contes, 1994  per Un conte sense cap ni peus.
El 31 de juliol de 2019 el Ple de l'Ajuntament de Reus li va concedir la Medalla de la Ciutat, que se li lliurà a títol pòstum el dia 19 de setembre.

Una de les darreres publicacions ha estat L'ABZ de Reus (Arola Editors), en col·laboració amb l'il·lustrador i dissenyador gràfic Pere Prats Sobrepere. El llibre, en format diccionari, consta de mil paraules que recuperen formes de dir i tradicions genuïnes de la ciutat de Reus i del Baix Camp. Té per objectiu transmetre a les noves generacions el patrimoni cultural i lingüístic.




«Amb les nostres bufandes grogues hem canviat 
el paisatge de la ciutat. Però que ningú no es confongui:
 el canvi no són els colors, sinó les actituds».

Reivindicativa de la dignitat de les persones, la Maria dels Àngels ha ensenyat amb el seu exemple què és la no claudicació davant de la injustícia. En aquest sentit, ha estat fins al darrer alè impulsora del moviment Avis i Àvies de Reus per la Llibertat.

«Espero viure per veure
una Catalunya independent».

Gràcies, mestra Maria dels Àngels, per la història tan llarga 
i esperançadora que ens has llegat.


CARTELL DE LES FESTES DE LA MISERICÒRDIA. REUS, 2019


La Misericòrdia, la festa major petita de Reus. El cartell anunciador d'enguany és dels fotògrafs Ferran Estivill i Martí Sans, que van rebre'n l'encàrrec de l'Ajuntament. Tan bon punt s'ha fet públic, ha estat elogiat per ciutadans de diverses franges d'edat. És un cartell de disseny reeixit que concentra en un espai la metàfora festiva i patrimonial, amb elements vistosos, però també amb la subtilitat d'altres. Els lligams gràfics amb la ciutat són identificables a primer cop ull: la portalada del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, els castellers Xiquets de Reus —per la camisa color d'avellana—, l'àguila, la mulassa, el gegant Carrasclet, els diables i els nans Xiquet i Xiqueta de Reus. Tots situats en un pla i un fons de blau de diferent to: el blau, el color marià. Però, allò que el fa universal i, alhora, ens  remet a l'arcàdia de cadascú és la troballa dels blocs de fusta de construcció infantil, de diferents mides i formes, tallats un a un, polits i pintats a mà. També la tipografia de la paraula 'Misericòrdia' imita els blocs de fusta constructius i reforça l'aforisme  «La Festa està en construcció permanent», que ha dit Daniel Recasens, regidor de Cultura i Educació, en presentar-lo.
I per acabar aquesta anàlisi semiòtica del cartell de la Misericòrdia, adonem-nos que la festa és a l'exterior, els creatius apunten, doncs, a una festa laica (un oxímoron), però no del tot. Un anyell —a l'esquerra inferior de la imatge— s'ha separat del ramat de la pastoreta Isabel Besora. Només és una ombra, un testimoni imperceptible, que ens recorda que el misteri de la rosa roja estampada a la galta d'una noia reusenca potser va començar aquí. Un cartell rodó per a les festes en honor de la patrona de la ciutat.
Els autors han donat tot el joc al consistori i serà exposat a l'ajuntament durant les festes.



Vegeu comentaris d'altres cartells de la Festa de la Misericòrdia 2012 20132014,  2015.


Descarregueu aquí el programa d'actes
de les Festes de la Misericòrdia 2019


DEU ANYS DE «PONT D'ENSEULA», 2009-2019

Lena Paüls, 2019
Avui celebro el desè aniversari de «Pont d'Enseula», blog (amb g!) dietari  que iniciava l'1 de setembre de 2009 i  ha passat dels 3.200 apunts, la majoria dels quals il·lustrats amb fotografies i/o vídeos. En total passen de 443.300 visites que ara arriben, majoritàriament, des dels enllaços de Facebook, de Twitter i d'Instagram.

Com cada setembre inicio el curs amb un apunt programàtic d'intencions, i invito els lectors fidels a continuar passar-hi els ulls cada dia. Enguany, la justificació és la no desesperança perquè «arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pessigolles d'un bes» (de 'Bombes de llavors', llibre col·lectiu publicat en suport digital que que presentarem en breu).

Aniversari 2010)




Si us ve de gust, continuem...