 |
 |
El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho,
Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano. Assisteix com a secretari del jurat Joan Ramell Perpinyà,
membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:
«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular»
 |
| Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc |
Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat
11-XI-2025
Durant l'acte de lliurament del
Premi de poesia «L'Atiador»
s'ha presentat el llibre del poemari premiat.
Reportatge gràfic:
 |
 |
HEMEROTECA
* «L'he pogut llegir i n'he triat, de moment, aquest poema [Tràiler], del poemari premiat Plató desert, de l'escriptora reusenca @lenapauls Hi ha coses (un creuer i caps de gamba) que són correlats objectius adients, com reclamava Gabriel Ferrater per a la bona poesia. Llegiu-lo amb ràbia.»
BIEL FERRER PUIG
* «Quina admiració que sento per la teva capacitat creativa volcànica. Ets com una terrabastalldora dels mots, de les idees, de les vivències, de com esmicoles la realitat i lo quotidià en volves finíssimes plenes de subtileses, de com dius l'ara amb mirada amorosa i com l'origen sempre és presència... felicitats.»
CARME ANDRADE
* A propòsit del poema visual El plató de Gelsomina. Dos trossos d’arpillera cosits per donar continuïtat a un missatge visual que no és res més que la torna d’un poema que s’ha escrit abans per ser llegit després. I, dins de la imatge, el poema retallat pels plecs: i les paraules queden suspeses / i tot és silenci llegible . Una composició orgànica on el text conviu amb els elements, cosits tots ells amb l’agulla de la humilitat i el fil de la sensibilitat, enganxats tots ells a una textura que brolla d’un cel invertit o d’un mar d’ones blanques o de la saba d’un terra immaculat.
JOAN RAMELL
JOAN RAMELL
