 |
Imiteu el vals dels balladors de la pantalla, ell tan sapastre i tu, que no en saps més, amb el vestit de tul celest, que ho dissimula tot Diorama Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Escolteu el pòdcast del poema
Diorama
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
**
 |
Comentari a propòsit del poema visual Diorama:
El tutú flota com un núvol lleuger quan la ballarina invisible assaja el primer pas d’un somni amb la delicadesa i la lleugeresa que permetrà al públic oblidar-se durant una estona del món que sovint reclama gravetat.
Balla sobre l’escenari d’una pila de diaris lligats, compacta, terrenal, plena de paraules que expliquen el soroll del món —migrants, Palau de la Música, ...—, un escenari sense teló i sense bambolines, un escenari d’històries acumulades que un cordill estreny en un intent d’ordenar el caos.
La ballarina no trepitja l’escenari, només l’acaricia mentre, amb cada pas i amb cada moviment, transforma el soroll en ritme i la fragilitat en dansa. JOAN RAMELL