'LA BRAMA DEL CÉRVOL', AL TEATRE LLIURE

La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable)

Dramatúrgia: Joan Yago. Coproducció: Teatre Lliure i La Calòrica

Direcció: Israel Solà. Cia. La Calòrica. Sala Fabià Puigserver

A la tardor (des de mitjans de setembre a finals d'octubre), a la vall Fosca  del Pallars Jussà s'escolten els brams dels cérvols. És l'època de l'aparellament i els mascles competeixen amb els seus brams per conquerir les femelles. La companyia La Calòrica ha creat una història situada en aquest "marc incomparable" de les muntanyes de Boumort i en presenta un espectacle metateatral on conflueixen creeences i ideologies contemporànies. Convocats per l'associació cultural de la vall, es troben en un hostal un grup de professionals del teatre: ¿Un teatre polític pot aconseguir un món millor? Concideixen amb una parella que no rutlla fina i dos especuladors immobiliaris.  I al bosc, amb dues joves barcelonines  entusiastes de les festes 'rave' il·legals. Amb tot aquest personal hi ha material per confegir un bon thriller. Els antecedents ja els sabem, només cal desenvolupar-lo. Un cadàver. O dos. I s'hi posen. S'hi posa la Calorica més genuïna. Bravo, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol, a més dels convidats Oriol Casals i Mel Salvatierra. Amb tanta disbauxa el cérvol no ha trobat el moment de bramar, però si més no, algú l'ha vist. La resposta a la pregunta de si el teatre polític serveix per a res queda pendent.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a  «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LETICIA FEDUCHI, A LA SALA PARÉS

Leticia Feduchi.  Oli sobre taula
Sala Parés, espai 1 (carrer Petritxol, Barcelona)

La galeria d'art Sala Parés presenta una magnífica exposició de la pintora madrilenya Leticia Feduchi que, des del seu estudi al barri de Gràcia de Barcelona, recrea les textures i el colors que constitueixen les coses: objectes quotidians, tiges vegetals, fruita en bols senzills, drapejats..., en suports de dimensions considerables. Un conjunt de representacions lluminoses de la realitat que naveguen silencioses, directament sobre la imprimació, sense espai ni temps. Sense context.  Ressalten els dibuixos mig esbossats, pintats només en part "per tal de potenciar la corporeïtzació del motiu", diu l'autora. Exquisida.

Oberta fins al 26 de juny de 2025

NOU PASSEIG AL MOLL DE BARCELONA

Nou passeig al front marítim de Barcelona.
Fotos: © ASA

Baixant per la Rambla, al final a la dreta, al front marítim s'acaba d'obrir a la ciutadania un nou gran passeig a primera línia de mar. Es tracta del moll situat a la façana marítima oposada al Maremàgnum. Un espai de més de tretze mil metres quadrats que voreja el moll, amb jardineres, zones d'ombra i bancs. Des d'aquí s'embarcaven els catalans cap a Amèrica i fins al 2023 hi havia la terminal de creuers i els ferris de Baleària (ara al moll Adossat.) 

Nou passeig al moll. Des del World Trade Center
Fotos: © ASA

L'hem estrenat (dissabte 17 de maig, cap a les dotze del migdia) en un recorregut gairebé en solitari, com es pot veure a les fotos. «Els barcelonins i els forasters no trigaran a fer-se'l seu i a omplir-lo de vida.» Més aviat ho hagués dit. Avui (diumenge, 18, a la mateixa hora) no hi cabia ni una agulla. Els passejants hem hagut d'esquivar els que es torraven al sol estesos sobre tovalloles. No n'hem fet fotos. Hi tornarem.

EXPOSICIÓ 'EN FUGIDA. REFUGIATS', AL MUSEU D'HISTÒRIA

En fugida. Refugiats. Museu d'Història de Catalunya

Durant la darrera dècada es calcula que el nombre de persones refugiades i desplaçades al món s’ha duplicat. Actualment, aquesta xifra se situa en més de 120 milions de persones: de Síria, Líbia o l’Afganistan, d’Etiòpia o el Sahel, de l’Iraq o Myanmar, de la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, Burundi o la República Centreafricana, de Veneçuela, Colòmbia o el Salvador, d’Ucraïna o de Gaza. El fenomen del desplaçament i la migració forçada és, possiblement, el problema humanitari més greu del nostre temps. Aquesta exposició és un viatge a la història de les persones que han travessat fronteres amb el que duien posat, que han trobat protecció internacional i refugi, però també rebuig i insolidaritat. 

Exposició oberta fins al 20 de juliol de 2025

EXPOSICIÓ 'RAMÓN MASATS. EL FOTÒGRAF SILENCIÓS'

Sanfermines, 1957-60 © Ramón Masats / VEGAP, Barcelona 2025
Exposició de la Fundació Foto Colectania, Barcelona

L'espai de la Fundació Foto Colectania (passeig de Picasso, 14, Barcelona) presenta Ramón Masats. El fotògraf silenciós, una àmplia selecció de les millors imatges del fotoperiodista Ramon Masats (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1931 - Madrid, 2024), el fotògraf més influent de la generació que va viure de ple la Dictadura de Franco. Masats va treballar professionament com a fotògraf a les principals capçaleres periodístiques del moment, on va defugir l'estereotip i va enfocar els reportatges amb empatia per la gent del carrer ("destil·laven humanisme", diu la seva filla Sònia).  L'exposició abasta treballs des dels inicis el 1953 fins al 1965, moment en què l'autor abandona la pràctica fotogràfica durant més d’una dècada per dedicar-se al cinema i la televisió.  Masat ha recollit en publicacions diverses sèries que s'han convertit en referents de culte, com per exemple la sèrie Les Rambles. En aquesa exposició hi trobem una selecció de fotografies icòniques dels llibres Neutral Corner i Los Sanfermines, combinades amb algunes d'inèdites. Per gentilesa de la seva filla, a l’exposició es poden veure tots els negatius que el fotògraf va anar revisant al llarg de la trajectòria i còpies originals de l’arxiu.

Exposició oberta fins al 25 de maig de 2025

CASA BATLLÓ, A LA NIT DELS MUSEUS

Hem estat uns del mil privilegiats que hem entrat a la Casa Batlló, de l'arquitecte reusenc Antoni Gaudí, precisament la primera vegada que l'espai forma part del programa de La Nit dels Museus que se celebra cada any, promoguda pel Consell d'Europa. 

A la Nit dels Museus hi participen museus o espais culturals de quaranta països que, a més de portes obertes per  gaudir del fons i de les exposicions temporals, organitzen activitats i actes relacionats amb les matèries i la temàtica que li són pròpies. A Barcelona la iniciativa és de fa anys una festa multitudinària que la ciutadania que hi volem participar hem de preparar amb temps si no volem anar d'un museu a l'altre esquivant cues i sense poder entrar en hores. Aquest any hem triat exclusivament Casa Batlló i ja portàvem els tiquets amb l'hora exacta d'entrar (22:30) 

 

Ens hem trobat amb una organització professional, l'aplicació ens ha convidat a l'orella de cadascú a passejar per la casa, ens ha conduït per la festa visual i sensorial de la llum i el so de l'edifici vibrant. Els videomapatges —el del celobert amb pluja és màgic— que afegeixen moviment i sons a l'edifici esplèndidament conservat, poèticament explicat i respectuosament transitat pels visitants. La visita ha acabat a les antigues carboneres de l'edifici on hem baixat envoltats de l'obra de Kengo Kuma. A dins, l'artista new media Refik Anadol presenta la seva obra  "Gaudí Dreams", una experiència immersiva de la coreografia de colors de l'edifici. Reverència.

 

L'ORQUÍDIA PAPALLONA

Orquídia papallona
Dibuix: © Cori Bach

El nom de l'orquídia papallona (Orquidea phalaenopsis) fa referència a l'aparença de les flors. És una planta d'interior que viu bé en indrets molt ben il·luminats i apartats de corrents d'aire. Per facilitar l'aireig de les arrels, és recomanable barrejar a la terra escorça de pi trossejada. És preferible regar la planta per immersió durant un minut, procurant que no quedi enaiguada. Abans de la floració afegir-hi fertilitzant líquid. No suporta bé els ambients més frescos de 15º.  Per la facilitat de conreu i la floració vistosa i de llarga durada és la varietat d'orquídia més popular.

'ANATOMIA D'UN SUÏCIDI', AL TEATRE NACIONAL

Anatomia d'un suïcidi, d'Alice Birch. Trad: Víctor Muñoz Calafell. 

Direcció: Glòria Balañà Altimira. TNC Sala Petita

Accions simultànies en tres espais físics que corresponen a tres espais temporals: 1973, 1998 i 2028. Les protagonistes són la Carol, l'Anna i la Bonnie, tres dones de tres generacions d'una família. Fins ben entrats els tres quarts d'hora (durada 2:20 h) no s'entén la relació que uneix els personatges. Segurament que els tres espais on les accions transcorren al mateix temps és el que recordarem d'aquest espectacle, tot i que és impossible seguir què s'hi debat, què amoïna a cada dona en cada temps. Deu intèrprets que fan vint-i-sis personatges, discrets, fins i tot insípids. Conjuntar frases (poques) de les tres protagonistes, com si d'una coral es tractés, deu ser complex, però el resultat no mereix l'esforç, si més no en aquesta posada en escena. Per si fos poc, en surto fns al capdamunt de la paraula puto (es veu que al 1973 ja es deia! I, es dirà el 2028!) i de la repetició —D'acord. com a tancament de conversa. Salva la feixugesa d'aquest tríptic una matisada i extensa banda sonora. (D'acord.) 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY