04 de maig 2021

'SON. EMPREMTES I FIGURACIONS A LES VALLS D'ÀNEU', AL MNAC

Oriol Vilapuig. Tècnica del frottage

Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu forma part dels projectes que porta a terme el Museu Nacional de Catalunya per establir ponts entre la societat, el present i les obres patrimonials del fons del museu, convidant artistes contemporanis a dialogar amb la col·lecció.

Oriol Vilapuig ha fet una intervenció que ha consistit a fregar el paper sobre la pedra —tècnica del frottage— dels baixos relleus esculpits a les piques d'esglésies disseminades per les Valls d'Àneu. De Sant Pere de Burgal a Alós d’Isil (de Sud a Nord) i l’altre de Cervi a Son (d’Est a Oest). Aquests contenidors de pedra, datats entre el segles XI i XIII, contenien l’aigua beneïda per al ritual del baptisme així com l’oli per altres rituals religiosos i per il·luminar les esglésies.
Els treballs s'exposen en una sala de cinquanta metres quadrats habilitada per a les vuitanta empremtes del projecte i inviten el visitant a experimentar-les físicament dins d'un espai simbòlic i significatiu


Oberta fins al 27 de setembre de 2021

 

03 de maig 2021

A L'ENTORN DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

© Pere Prats Sobrepere.
Quin groc t'ha picat? (Arola Editors)

El conte Quin groc t'ha picat? parla de l'abús de poder. És una eina per fer una mirada crítica a l'entorn, tot rient. Al dibuix, la tropa en plena actuació contra el sol. Són els soldats a qui la reina despòtica d'aquell país confiava la repressió de la ciutadania: bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà, botons de pallasso, barretina de pare Noel, armats amb una espasa de naips i cavalcant cavallets de cartó a l'estil dels del seguici festiu de la ciutat de Reus!

Han fet ressò de Quin groc t'ha picat?:

* 'Un poble submís...' Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 26-4-2021 

* 'Es un dia bonic el dia de Sant Jordi'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 23-4-2021

* Quin groc t'ha picat?, un conte per a primers lectors. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2021

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere. Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», abril 2021, 103:32

Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític. Entrevista a càrrec de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 6-4-2021

Diari «Més», 4-3-2021
* Booktrailer de Quin groc t'ha picat?

* Novetat editorial per a infants: Quin groc t'ha picat?. Blog Pont d'Enseula, 25-2-2021

* Arola Editors presenta l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?, de Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere.  «ReusDigital», 26-2-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, article de Cristina Serret. «Diari Més», 4-3-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, Blog «Pont d'Enseula», 10-3-2021

* Ja és aquí! Grafisme de Pere Prats Sobrepere. A Instagram. 

* 8 M Dia Internacional de les Dones. Grafisme a Insgramam

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere publiquen Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», març 2021, 102:36

«Diari de Tarragona», 6-4-2021
«NW», març 2021
«ReusDigital», 26-2-2021

«NW», abril 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere.

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021


Grafisme de © Pere Prats Sobrepere

PEL·LÍCULA 'UN DIVAN A TUNIS'

Un divan a Tunis. França 2019
Guió i direcció: Manele Labidi Labbé
Selma és una jove sensible i decidida que ha estudiat a França i ara obre consulta psicològica al seu barri de Tunis, just després de la 'Primavera àrab'. D'entrada és rebuda amb prevenció pel veïnat, però aviat haurà de tractar pacients que intenten adaptar-se als nous esdeveniments socials i polítics. Tocs d'humor per aprofundir i entendre realitats properes. Filmin 8/10

02 de maig 2021

'PER UNA EDUCACIÓ EN LLIBERTAT 1908-1979', AL BORN CCM

El Born Centre de Cultura i Memòria repassa a l'exposició Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979 l’evolució de l’educació a la ciutat de Barcelona durant el segle XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants. L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura.  Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, laic, amb nens i nenes compartint les aules i valorant la feina dels mestres i pedagogs. El polític i defensor del moviment obrer, Francesc Layret, va ser-ne l'impulsor.
El projecte s’inspirava en les experiències de renovació pedagògica d’arreu del món a tombant de segle. Va tenir oposició per totes bandes: l’Església s'hi va oposar per la seva laïcitat; la Lliga, fidel als principis cristians, va abandonar la proposta junt amb els radicals anticatalanistes de Lerroux, que veien en l’ensenyament en català l’amenaça del domini de la burgesia catalana. El projecte va fracassar amb la Setmana Tràgica i l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, però va esdevenir un referent per als moviments educatius catalans posteriors. 
 
 
La iniciativa es va recuperar en el context de la Mancomunitat de Catalunya  i va tornar a retrocedir amb la dictadura de Primo de Rivera. Es va emprendre la renovació pedagògica durant la Segona República i amb la nova pedagogia revolucionària durant la Guerra Civil; va retrocedir amb la repressió del franquisme i la va recuperar en el tardofranquisme i en els moviments de renovació pedagògica de la primera democràcia.
L'espai expositiu concebut per Lluís Danés permet reviure tot allò que s’hi narra. En destaco el carrer estret i fosc del Raval del segle XIX, la Sala de Plens de l’Ajuntament on es pot seguir l'aferrissat debat del pressupost de 1908 i la reproducció d'una aula de l'època franquista engabiada.



30 d’abril 2021

EL PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA, UN PULMÓ VERD DE REUS

Font del Lleó. Passeig de la Boca de la Mina. Reus, 2021
Després de molts anys d'abandó es recupera per a la ciutadania el passeig de la Boca de la Mina de Reus. Recupero també records d'infància que em porten a la Font del Lleó i a l'objectiu familiar d'algunes tardes d'estiu: la Bassa Nova, ara inutilitzada.

Les fotografies no són de l'època que hi anàvem la família,
però hi reconec els espais i encara vaig tastar-ne els anissos.

Mirador sobre de la Bassa del Bacallà, 2021

S'han respectat els plataners centenaris
i s'ha contruït una passarel·la per a vianants, 2021


La rehabilitació del passeig comporta una sèrie de millores en tot el recorregut, com ara una vorera que farà còmode el passeig de persones amb cadires de rodes i amb cotxets de criatures. I també bancs de pedra i fanals.  S'han respectat els plataners centenaris i se n'han replantat els malmesos. S'ha afegit vegetació als vorals i els corresponents sistemes de regs. Una construcció de ferro permetrà accedir al mirador de la Bassa del Bacallà, tancada amb cadenat el dia de la meva passejada. Les gelosies de totxana de la Font del Lleó es repeteixen en altres punts del passeig.

 
En el marc del projecte de millora i recuperació del passeig, s’han realitzat diverses entrevistes, testimonis i vivències a l’entorn. Vídeo «El meu passeig de la Boca de la Mina»: Andreu Sotorra  
 
El Parc de les Olors amb plantes aromàtiques ja està enllestit i el Jardí Agrari a punt d'acollir horts educatius, una zona de pícnic i dos edificis: un espai d’acollida i un espai d’aprenentatge. El Jardí Agrari tindrà dos camins articulars per una terrassa que donarà continuïtat a la plaça de davant de l’Escola Mowgli: d’una banda, hi haurà el camí dels fruiters, que serà paral·lel al passeig, tindrà zona de pícnic a banda i banda i un espai de fruiters; de l’altra, el camí dels horts, paral·lel a l’avinguda Saragossa i que tindrà als costats uns horts educatius i la zona de pícnic.

Llegeixo en un reportatge sobre el projecte que l'Ajuntament de Reus va adjudicar-ne les obres per un import total de 2.051.407,36 euros. I, posteriorment, la construcció del Jardí Agrari per un pressupost de 757.313,70 euros. El 50% és cofinancia pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER de la Unió europea.

Fa goig la rehabilitació en curs i, molt més en farà un cop la nova vegetació s'hagi consolidat, però tot plegat exigeix un manteniment constant per al qual cal esperar que no es faci utilitzant personal i recursos sostrets d'altres espais de la ciutat.  

Torno del passeig amb un dubte: no sé si era prioritari destinar tants diners en aquest projecte, tenint com a targeta de presentació el Passeig de Pere Mata, un barranc polsós convertit en pipicà.

29 d’abril 2021

'bREUS I ERÒTIQUES', EL VERB REFINAT

Foto: Àurea Bellera
bReus i eròtiques (Arola Editors, 2021)
Prefaci: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Pròleg: Empar Pont Albert. Autores: Gisela Alcón, Àurea Bellera, Meritxell Blay, Fina Grau, Pilar de los Hielos, Pilar López, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó i M. Dolors Vallverdú. Estudi i epíleg: Isabel Martínez. Imatge de la coberta: 'Zipper 02' d'Àurea Bellera. Fotografia: Azul Foto art
 

bReus i eròtiques és el setè llibre del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. L'emprenc amb bona disposició lectora, segurament per les alegries que m'han proporcionat els llibres precedents i perquè sé com de minuciosament ha estat treballat el conjunt de peces que conté. Som-hi.

El títol i la imatge al·legòrica de la coberta —original de l'artista plàstica i autora Àurea Bellera— remeten a la literatura de gènere eròtic. Al prefaci les coordinadores, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, n'expliquen el making off i, al pròleg, Empar Pont dona indicis d'allò que trobarem quan girem full.

Entrada en matèria, m'esplaio amb el ventall de trames narratives senzilles i contundents tant en els textos pròpiament narratius com en els poemes que espongen la lectura.  Els recursos del gènere graviten en  universos versemblants fins i tot en el relat distòpic d'un dels relats. Sensualitat intel·lectualitzada a través de l'ús d'un llenguatge de to formal,  al·lusiu, vehiculat indirectament cap als objectius de l'art de l'erotisme.  És en l'enfocament de les històries on més ressalta l'escriptura femenina. Les autores projecten una mirada  poètica sobre els cossos i el context, parlen de les intimitats d'una sexualitat festiva, amb gust pels detalls. Hi prevalen els antecedents del plaer, els preludis conscients del desig i la passió, més que no pas la sublimació sexual desenfrenada o relats pertorbadors a l'estil de La filosofia en el tocador de Sade ni inventaris de pràctiques com les de Cinquanta ombres d'en Grey ni lliçons irreverents del Manual d'urbanitat per jovenetes, de Pierre Louys

El resultat és un aplec de textos d'una unitat temàtica de to amesurat, diversa en l'extensió, en la singularitat de les situacions, en els espais i èpoques i en els referents de lectures que s'hi apliquen. Relats subtils més decantats al clàssic atreviment de Plaerdemavida i la resposta permissiva de Carmesina i a la sensualitat de L'amant de Duras, amb autores més atrevides que els autors de Deu pometes té el pomer, on no se sabia quin dels contes havia escrit cadascú. El desacomplexament m'ha semblat més viu per la banda de situar les accions a la ciutat que Reus que no pas en l'erotització —sòbria i a voltes còmica— que emana fluidament de les històries.

La lectura de bReus i eròtiques m'ha atrapat des de la coberta fins a la darrera ratlla de les microbiografies de les autores. Un llibre amè, escrit per plomes entremaliades i formalment ben arrodonit al qual auguro un llarg recorregut. 


26 d’abril 2021

SÈRIE 'TRACES'

Traces. Escòcia, 2019
Direc: Rebecca Gatward, Mary Nighy


Sèrie de la BBC amb dones protagonistes que descobriran un assassinat després de 18 anys d'haver-se comès. L'acció gira a l'entorn d'Emma, una jove de de vint-i-tres anys que torna a Escòcia on va néixer i viu el seu pare. Guiada per dues professores de l'Institut Escocès de Ciència i Anatomia Forense i amb la seva intuïció i formació porta l'assassí de la seva mare davant de la justícia. A banda de  l'ambient i la interpretació, la sèrie atrapa per un guió que dosifica amb pinces l'enjòlit. 9/10


25 d’abril 2021

PEL·LÍCULA 'PAPICHA, SOMNIS DE LLIBERTAT'

França i Argèlia, 2020
Directora: Mounia Meddour

Argèlia anys 90. Nedja és una estudiant universitària, allotjada en una residència a la ciutat universitària d'Alger. Somia convertir-se en dissenyadora de moda. A les nits s'escapa per vendre les seves creacions a joves argelines, als lavabos d'una discoteca. Mentre avança el fonamentalisme i es prepara la guerra civil, la  Nedja i les altres noies no poden fer vida normal. Els vestits i les teles amb les quals es creen són una metàfora del desafiament al control de les dones argelines. Cine combatiu i social per conèixer aquesta realitat. Pel·lícula premiada amb el Cesar a la millor opera prima i a la millor actriu revelació (Lyna Khoudri) 8/10