'WASTED LAND', AL TEATRE LLIURE

Wasted Land. Concepte i direcció: Ntando Cele 

Festival Grec 2026 

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

L'espectacle de l'artista multidisciplinar Ntando Cele (Durban, Sud-àfrica, 1980) adopta una part del títol del poema —de 434 versos— que va fer cèlebre T. S. Eliot, publicat el 1923, Wasted Land (Terra gastada, en la traducció de Joan Ferraté). A l'escenari, piles de roba usada i un vídeomapatge de paisatges de terres cremades, ermes. Ntando Cele i tres actrius-cantants il·lustren els moments més suggerents de l'espectacle amb cançons de protesta, adaptades pel músic i compositor egipci Wael Sami Elkholy.  Després d'una hora justeta, el format performatiu per desenvolupar l'apocalipsi a causa de l'emergència climàtica, amb un presumpte humor subtil, no connecta amb el públic. El missatge de la sostenibilitat urgent arriba feble,  per la forma teatral gens elaborada amb què es presenta. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MARIA ROSA ENRICH VIDAL, IN MEMORIAM

Maria Rosa Enrich Vidal

Sabadell, 1930 - Reus, 2026 

Ens ha deixat la Maria Rosa Enrich Vidal, de Duesaigües, als 96 anys d'edat. He triat aquesta fotografia de 2011 perquè rarament en trobaríem una altra que no estigui amb les mans ocupades, sempre fent alguna cosa amb el gust de fer-la ben acabada. 

Sabadellenca de naixença, va començar l'escolarització a l'escola de la República. La guerra la va enxampar amb sis anys,  després la Dictadura es va encarregar d'estafar la seva generació i les següents l'ensenyament català tant en llengua com en continguts. Tot i així, de jove, va continuar amb la tradició del teatre d'aficionats, amb el grup de Sant Feliu del Racó. Precisament, l'afició al teatre l'ha encomanada a la seva filla, que dirigeix el grup de teatre local.

Vau descobrir plegats
aquesta primavera
i collíeu flors a desdir.
Encara us sentiu les mans
perfumades. 

El 1956 es va casar amb l'aquarel·lista Bartomeu Llebaria (Barcelona, 1919 - Reus, 2019); mare del Xavier i l'Anna; àvia de l'Alba, la Carla i el Pol. 

La parella estiuejava al Masnou i més endavant a Duesaigües, d'on provenia la família del marit. La vaig conèixer a mitjan setanta a Duesaigües. Sempre amb el somriure als llavis, discreta i amb paraules amables quan ens trobàvem o quan repassàvem l'esplendor i creixença de les plantes que tenia a la placeta de l'entrada. El 1992, en jubilar-se, van fixar la residència al poble. Van destinar espais privats de la casa com a galeria permanent de pintures, diorames i maquetes de vaixells del Bartomeu. La Maria Rosa n'era una amfitriona acollidora i generosa amb qui s'hi acostava. 

Admiro de la Maria Rosa la capacitat d'adaptació als canvis i de recuperar-se o resistir davant de les adversitats. Sense fer-ne escarafalls. I posant en pràctica el seu lema 'Viu i deixa viure". 

Gràcies, Maria Rosa, per tot el que hem après de tu.

 

El sol juga avui a la cluca
al teu davant, vell Puigmarí,
pels camins estrets, llums de cuca.  

 ***

Cerimònia de comiat:

Església de Santa Maria. Duesaigües, 11 de juliol a les 12 h 

 

'LA PRIMERA LLEI DE NEWTON', A LA VILLARROEL

Primera llei de Newton. Autora: Eu Manzanares. 

Direcció: Nelson Valente. La Villarroel

La dramaturga Eu Manzanares (Santa Coloma de Gramenet, 1985) ha escrit una comèdia seriosament enfocada cap a l'ensenyament. ¿Quin és el sentit de l'escola? Ensenyar què i per a què?  L'adolescent Izan (a càrrec de l'actor Max Vilarrasa, excepcional) no aconseguirà per mèrits propis aprovar el Graduat Escolar, però el necessita per fitxar per un club de futbol. De futbol, sí que en sap —un altre Lamine Yamal, a la vista—  i la seva mare (a càrrec de Sara Diego, enèrgica, magnífica) confia que el noi traurà la família de la misèria. S'enfronta amb la direcció de l'institut perquè li facilitin, tant sí com no, un certificat que li obrirà el camí de l'èxit. ¿I el claustre què hi diu? 

La directora de l'escola (a càrrec de l'actriu Anna Sahun, el rigor expositiu), la professora de llengua més veterana (Rosa Gàmiz, la versemblança) i el professor de ciències novell (Dafnis Balduz, la precisió) debaten l'assumpte. La institució escolar ha de facilitar oportunitats. N'ha estat fins i tot premiada per haver-ho aconseguit i, precisament ara, coincideix que una influencer (Lua Amat, l'esverament ben resolt) n'enregistra un reportatge. En el cas de facilitar un aprovat a l'Izan es presenten dilemes ben explícits. ¿Què hi perd l'escola? 

Diàlegs d'alt voltatge, reflexions pròpies del dia a dia a l'escola catalana d'avui. L'esperança dipositada en la nova fornada de mestres que recuperen l'escola activa i expliquen la primera Llei de Newton amb una pilota reglamentària de futbol. I aconsegueixen que nois com l'Izan l'entenguin: «Tot allò que es manté inalterable es pot accionar si s'utilitza una força que ho remogui».  I la vulguin aplicar per anar per la vida. Bravo! 9/10

Llegiu la crític d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*   

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL RETRAT DE DORIAN GRAY', AL TEATRE ROMEA

El retrat de Dorian Gray. A partir de l’obra d’Oscar Wilde. Dramatúrgia i direcció d'escena: Marc Rosich. Composició i direcció musical: Jordi Cornudella. Festival Grec 2026. Teatre Romea. Barcelona

Àngels Gonyalons, bravo! El dramaturg Marc Rosich ha adaptat la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde i el compositor Jordi Cornudella n'ha creat l'acompanyament musical que aquí interpreta un quintet de corda en directe. No m'imagino aquest espectacle sense el protagonisme de l'actriu i cantant Àngels Gonyalons. Els personatges  principals al seu càrrec, sense transició, només transmesos pels matisos de la veu, pel to, seguint el ritme de la partitura. Les paraules musicades, la música de les paraules. Poesia. Tres personatges envolten Dorian Gray, en una interpretació musical i coreogràfica dels actors i cantants Pol Blancafort, Pau Oliver i Jordi Vidal. Excepcional.

Oscar Wilde va publicar la novela El retrat de Dorian Gray el 1890. Va ser empresonar després d'un dels primers judicis contra la llibertat de gènere. El tema de l'obra és el culte a la bellesa i com el protagonista pren consciència del desgast pel temps i s'enfonsa en la recerca de l'eterna joventut. Com Faust, veu acomplert el seu desig. Manté l'aparença juvenil del cos i qui es va degradant és el seu retrat pintat.

9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'COP DE SORT', DE WOODY ALLEN

Cop de sort [Coup de chance]. Guió i direcció: Woody Allen 

França, 2023

Pel·lícula número cinquanta del director novaiorquès Woody Allen. Rodada en francès, amb equip francès. Cop de sort és una comèdia negra sobre l'atzar, situada a l'alta societat parisenca. Una història romàntica, que barreja d'infideliat, festes opulents, galeries d'art, cacera de cèrvols. La parella formada per Fanny (Lou de Laâge) i Jean (Melvil Poupaud) sembla ben avinguda. Tenen èxit en la seva vida professional, viuen en un pis d'alt estànding en un exclusiu barri de París i semblen tan enamorats com el primer dia. Però tot canvia quan la Fanny retroba per casualitat Alain (Niels Schneider), un antic company d'institut que li confessa —poc creïble perquè no s'han vist mai més— que n'està enamorat des de sempre. Els dos són forasters a París, els dos s'han divorciat d'altres relacions i ara la Fany, feliçment casada, sucumbeix a la crida de l'amor amb què Jean l'envolta insistent. Fins aquí el plantejament. La trama a càrrec del marit gelós que encercla la Fany que juga fort mentida a mentida. El desenllaç imprevisible i meteòric ens deixa amb la boca oberta. 9/10

EXPOSICIÓ 'BARCELONA. CIUTAT I TEATRE', AL BORN

Exposició: Barcelona. Ciutat i teatre.

Born CCM (Plaça Comercial, 12)

L'exposició Barcelona: ciutat i teatre que hem pogut veure al Born Centre de Cultura i Memòria explora de quina forma els escenaris teatrals han transformat l'urbanisme de la ciutat. 

Una excel·lent combinació de material tècnic en un recorregut didàctic il·lustrat amb fotografies, maquetes i audiovisuals. Des dels teatres de sala i alcova als segles XVII i XVIII fins als teatres de petit format contemporanis. S'hi enfoca el paper social i artístic dels teatres dels ateneus, des del seu origen fins als casos del Teatre Lliure a la Cooperativa La Lleialtat a Gràcia, l’Antic Teatre al Círculo Obrero San José o la Sala Beckett a la Cooperativa Pau i Justícia al Poblenou. S'hi mostra l’ús escènic d’espais en principi no pensats per al teatre, com les esglésies, a mitjan segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, fins a l’actual espai de La Perla 29, a l’antic Hospital de la Santa Creu. A més dels grans teatres públics, resulta molt interessant la reconstrucció o actualització de serveis dels espais teatrals barcelonins en els darrers trenta anys. 

Exposició comissariada amb fons del Museu de les Arts de l'Espectacle. La mostra és part de la programació que acompanya la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, que enguany correspon a Barcelona.

Exposició oberta fins al 30 d'agost de 2026.

'LA TRUITA', AL TEATRE POLIORAMA

La truita. Autor: Baptiste Amann. 

Traducció i adaptació: Carles Batlle. Direcció: Ferran Utzet. 

Festival Grec 2026. Teatre Poliorama, Barcelona

Intèrprets: Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Marc Bosch, Sara Espígul, Tai Fati, Miranda Gas, Arnau Puig i Emma Vilarasau. 

Tragicomèdia familiar amb trets costumistes. Matrimoni (Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau) a la ratlla de la jubilació, s'han traslladat a viure en una masia i celebren el 65 aniversari del pare. Arriben les tres filles amb les seves parelles respectives,  dues de les quals porten fills de bolquers, presents a l'escenari amb plors en off. A la taula familiar es posen de manifest els contrastos generacionals i esclaten sense fer-se mal. Cada personatge té el seu monòleg gloriós. Brodats. L'auditori participem corejant cançons del karaoke. I la truita? És de riu, l'ha portada la filla mitjana que s'ha fet vegetariana i passa del fricandó matern. La mare li retreu que tanta puresa alimentària i no s'adona que la truita és de piscifactoria. El pare ha de donar una notícia a les filles, però haurà d'esperar quan gairebé ja tinguin un peu per tornar cadacú a la seva vida. 

Interessant treball del traductor Carles Batlle i el director Ferran Utzet que han adaptat l'obra al català i tot ressona de proximitat: referències, cançons, geografia, la plataforma digital 3Cat... Aplaudiments a peu dret. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*    

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'PLATÓ DESERT' GENERA COLLITA

Mosaic de 31 poemes visuals inspirats en Plató desert

Els poemes del poemari Plató desert, amb els quals vaig obtenir el Premi «L'Atiador», de l'Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (2025) han generat materials poètics de diferents codis comunicatius, difosos en diversos espais que els han engrandit i hi han afegit significats. Vegeu-ho:

* Plató desert compta amb la publicació del llibre en edició no venal per l'Ateneu Torrellenc, de Torrelles de Llobregat, l'entitat convocant del premi. També s'ha publicat en suport digital.  Llegiu el llibre en línia i/o descarregueu-lo aquí:

https://tuit.cat/eV9cR)

 * Els poemes de Plató desert s'han enregistrats en àudio, amb la veu d'Andreu Sotorra, escriptor i periodista. Escolteu-los al canal Spotify:     

 Plató desert, volum 1

 Plató desert, volum 2

* El poemari Plató desert ha estat objecte de recital a càrrec de l'autora i la música de la pianista Mireia Morelló. Al cicle «Dissabtes de música i poesia». Centre Cívic Gregal de Reus. Vegeu-ne la crònica.

 

* Lectura de poemes de Plató desert a càrrec de l'autora.  Club de Lectura radiofònic Km0.  Biblioteques Municipals de Reus i LANOVa Ràdio de Reus. Escolteu-ne el programa:  https://tuit.cat/2cynr

* Els trenta-un poemes de  Plató desert han ampliat el sentit amb trenta-un poemes visuals. Objectes poètics que apleguen materials sensibles de l'univers subjectiu en un joc compositiu a partir de la seva associació simbòlica.   

* L'escriptor i fotògraf d'art Joan Ramell Perpinyà ha escrit una impressió en forma de prosa poètica de cadascun dels trenta-un poemes visuals inspirats en Plató desert. Vegeu-ho:

*  Càsting

*  El plató de Gelsomina

* Documental. (Exterior: Un xamfrà)

* Tràiler

* Making of 

* Storyboard: Contrafoc al paradís

* Veu en off 

* Enquadrament

* Claqueta 

* Filtre primer

* Imatge congelada

* Insert zoom

* L'heroïna i els àngels desenfeinats

* Banda sonora

* Localitzacions 

* Flashback

* Tràveling

* Efectes especials

 * L'antagonista

* Llum creuada

* L'attrezzo

* Udols del galant

* Càmera fixa

* Càmera subjectiva

*  La trama i el desenllaç

* Versió subtitulada

*  Diorama

* Taula de muntatge

*  Final obert

* Títols de crèdit

 

 * Metratge excedent  

  

* En preparació: Exposició d'una selecció de poemes visuals de Plató desert. Taller de poesia objectual: «El llenguatge com a mitjà d'experimentació»