'ASSASSINAT A L'ORIENT EXPRESS', AL TEATRE CONDAL

Assassinat a l'Orient Express. Autora: Agatha Christie

Adapt: Ken Ludwig. Versió cat: Alícia Serrat, Iván Morales

Direcció: Iván Morales. Teatre Condal, Barcelona

En la versió teatral catalana de l'Assassinat a l'Orient Express, basada en la coneguda novel·la d'Agatha Christie, hi ha talent interpretatiu per parar un tren, començant per l'actor Eduard Farelo que interpreta un versemblant Hercule Poirot,  tot i ser més jove que el detectiu belga de ficció. L'envolta un repartiment de luxe, com el reusenc David Bagés, magnífic en el paper de director de la companyia internacional Wagons-Lits; Rubén Ametllé, l'amatent encarregat del tren;   Javier Vélez en el paper d'Hector MacQueen, l'assassinat del qual investigarà Poirot; David Vert, militar de doble vida; les dames nobles que viatgen: Anna Barrachina en el paper d'Helen Hubbard, Clàudia Benito, interpretant la comtessa, Maria Ribera en el paper de Mary Debenham, Isabel Rocatti, la princesa russa i la seva acompanyant ultrareligiosa Greta Oholsson, que interpreta l'actriu Vanessa Segura. Personatges carregats de secrets que tenen el seu moment de glòria, afegint atmosfera enrarida a cada interrogatori. ¿Qui deu ser l'assassí? Tant és, al final, Agatha Christie ensenya les seves cartes en veu de Poirot i tot quadra.  9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'EL PROFESSOR DE PERSA'

El professor de persa. Direcció Vadim Perelman
Rússia, 2020

Un drama sobre l'enginy humà per sobreviure en un camp d'extermini nazi, basat en l'obra Creació d'un llenguatge, de Wolfgang Kohlhaase.  Gilles, un jove jueu d'Anvers (interpretat per l'actor argentí Nahuel Pérez Biscayart), fa veure que ha nascut a l'Iran i es veu obligat a ensenyar persa, una llengua que no coneix en absolut, a Klaus Koch, un oficial de les SS (interpretat per l'actor alemany Lars Eidinger). Aconsegueix mantenir-se amb vida a còpia d'ensenyar una llengua inventada. Una història d'intimitat patètica a l'infern, que transcorre amb incomoditat, compensada per algun toc d'humor. Un final de calfred. Filmin. 10/10

PEL·LÍCULA 'UN AMOR IMPOSSIBLE'

Un amor impossible. França, 2018
Direcció: Catherine Corsini

Un amor impossible de Catherine Corsini és una pel·lícula que passa de les dues hores, però és la llargària justa perquè els sentiments es puguin expressar en el temps i els personages principals es puguin dir a la cara el que l'espectador espera que es diguin. Basada en la novel·la de Christine Angot publicada el 2015. Ha estat nominada a quatre premis Cesar, entre els quals el de Millor actriu (Virginie Efira) i el de Millor guió adaptat.
A través de quaranta anys narrats amb la veu en off de la filla, sabem que a finals dels 50, Rachel (Virginie Efira) té 25 anys i no té parella. Treballa de funcionària al municipi on va néixer, Châteauroux, on coneix Philippe (Niels Schneider), un jove políglota i seductor de família burguesa parisenca. De les trobades neix Chantal, però Philippe rebutja casar-se amb algú que no és del seu cercle social i torna a París a continuar la seva vida. A les primeres escenes, doncs, el mascle ensenya les cartes d'aquesta relació cruel i es fa patent el conformisme per amor de la noia. Rachel cria la filla sola amb el suport de la seva mare i la seva germana. Sempre pensa en aquell home idealitzat, que reapareix arrogant quatre anys més tard, es mostra glacial amb la nena, però torna a encaterinar Rachel. De fet, aleshores encara no sabíem on podia arribar l'egoisme implacable de Philippe quan reapareixeria anys després, precisament quan la petita Chantal seria una adolescent. Al final de la pel·lícula, la senzilla reflexió que la filla adulta fa a la mare és dolorosa com n'hi ha poques al cinema. Filmin 10/10

TARDOR DE REPRESA

Mòbil de tardor. © Paüls

Ramats armats amb càmera hi troten displicents.* ...pels espectacles de la natura que rugeix desfermada i colga tot allò que li intercepta el pas; pels rostres de la misèria de les famílies desplaçades; pels boscos efervescents de vida i pels mars en calma, també.

El teatre existeix quan algú el mira.* Ens hem fet grans en el ritual del teatre a la intempèrie de cada dia, i ens hem guanyat ser a l'escenari, sense cadires buides a la platea.

Punts de llibre a mig llegir.* I a mig escriure, si tenim alguna cosa a dir i trobem algú que vulgui compartir-la.

Bona tardor creativa!

(*vers de Teló de fons)

'LA TERANYINA' D'AGATHA CHRISTIE AL TEATRE DEL RAVAL

La teranyina. Autora: Agatha Christie

Traducció i adaptació: Tamar Aguilar. 

Direcció Empar López. Teatre del Raval

A la cartellera teatral de Barcelona hi ha dues obres d'Agatha Christie: La Teranyina' al Teatre del Raval, que s'està especialitzant en obres de gènere negre,  i la versió teatral d'Assassinat a l'Orient Exprés al Teatre Condal. Anem a veure en primer lloc La Teranyina, on brilla l'actriu Cristina Brondo interpretant Clarissa Hailsham-Brown, segona esposa d'un diplomàtic que es troba amb la seva fillastra, la petita Pippa, a la gran mansió llogada de fa poc. Hi venen a passar la tarda un oncle seu, el jutge de pau i un fadrí convidat. A darrera hora, una visita inesperada que es converteix en cadàver. Els tres amics l'ajuden a amagar-lo. Afegim-hi un canterano molt cobejat, la jardinera que ho sap tot de la casa, un majordom inquietant que acaba d'aterrar, un inspector que interroga tothom qui se li posa davant i la Clarissa imaginant situacions i complicant la investigació amb mentides de bona fe. Quan els espectadors estem atrapats a la teranyina, l'autora ens desmunta qualsevol deducció que hàgim fet en el recorregut de la trama i ens plantifica la seva conclusió.

L'obra es va estrenar a Londres, el 1954, i s'ha mantingut en aquesta posada en escena l'ambient i el vestuari de l'època. L'escenografia sòbria i funcional i tota la companyia al seu lloc, aportant-i tocs còmics en les dues hores ben aprofitades d'espectacle. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'TEMPORADA DE CAÇA'

Temporada de caça [Jagdzeit]. Direcció: Sabine Boss
Suïssa, 2020

La cineasta suïssa Sabine Boss s'ha inspirat en l'escàndol de les emissions contaminants de Volkswagen, conegut com "Dieselgate", entre els anys 2009 i 2015.  Estudia les despietades dinàmiques de poder de l'univers competitiu de les grans corporacions en un thriller que posa en primera línia la deshumanització empresarial. El protagonista és Herr Meier, un director financer modèlic: intel·ligent, ràpid i tan perfeccionista en la feina que posa l'empresa abans de la família. Un director nouvingut, sense escrúpols,  porta la companyia al llindar de la fallida i Herr Meier s'hi enfronta fins al límit per la supervivència de la firma. Narrada amb bon ritme, agafa volada a mesura que avança la trama de tensió entre els dos homes. Remarco el paral·lelisme entre el llibre Hagakure, del japonès Yamamoto Tsunetomo, que regala el nou director a Maier. Des de la primera escena a l'última, el text del segle XVIII se sent declamat en off, sobre les normes d'honor i les relacions entre amo i servidor. Fins que la línia empresarial i la dels samurais confluiran amb esfereïdora harmonia.  Filmin. 10/10

VEREMA. RAÏM PER A L'HIVERN

"... ja cercha los que són ben madurs 

e posa'ls en la boca e menja's la molla 

de dins e lança la pellofa."
Joanot Martorell. Tirant lo Blanc

Raïm en conserva: 

Amb els excedents de la verema del jardí de llicorella fem la recepta que ens va explicar la Carmina M. M. El més entretingut és pelar els grans, però val la pena perquè queden sencers i forts. I, el més important: gairebé no cal afegir-hi sucre. Vegeu:

1 kg de raïm / 100 grams de sucre / suc de llimona.
Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar:

És una recepta molt elaborada amb la qual cal anar amb compte perquè els grans es poden obrir en manipular-los. Recomanable quan falti un punt de maduració al raïm. Vegeu:

 

1 kg de raïm /1 kg de sucre / mig litre d'aigua.

Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall.

PEL·LÍCULA 'EL CAÇADOR DE BALENES'

El caçador de balenes. Rússia, 2020

Guió i direcció: Philipp Yuryev

L'acció d'El caçador de balenes [Kitoboy] transcorre en una petita comunitat txuktxi que viu de la migrada cacera artesanal de balenes. Se centra en un adolescent que queda fascinat d'una model eròtica que ha vist a internet.  Des de la primera escena, la càmera explora visualment el contrast entre la model que es mou en l'ambient sofisticat d'una cambra de Detroit i la vida a les cabanes rudimentàries dels pescadors i el paisatge àrid.  La textura estètica de la pobresa aporta sentit a la descripció geografico-antropològica d'aquesta comunicat costanera apartada de qualsevol centre urbà,  on no hi ha cap distracció  ni perspectives de futur per als joves, molts dels quals aspiren a creuar l'estret de Bering i migrar als Estats Units. Cap al final, hi ha un gir aventurer del noi que no ha sortit mai del llogarret, amb moments poètics i somnis que trenquen el to realista. Filmin. 8/10