EXPOSICIÓ 'SANT PERE DE RODES I EL MESTRE DE CABESTANY', AL MNAC

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. 

Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’exposició és un homenatge a l’escultor més genial i internacional del romànic català, el Mestre de Cabestany  que va crear relleus entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) Catalunya i Navarra. 

 

L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar.  

Relleu conservat al Museu Frederic Marès de Barcelona.  

La mostra aprofundeix en l'obra més important de l'escultor: la portalada de marbre de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva. Entre 1160-1170, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, Mestre de Cabestany va esculpir la portalada occidental de l’església preexistent. Actualment, al monestir només s'hi poden veure petits fragments, la resta ha estat espoliada. Alguns relleus es conserven de forma fragmentària i dispersa, molts dels quals en mans de col·leccionistes. De la portalada desapareguda s’exposen, per primera vegada, un relleu figurat d’extraordinària qualitat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica en el primer terc del segle XIX. S'hi pot veure una reconstrucció hipotètica de la portada, així com a la confirmació que els marbres antics reutilitzats pel Mestre de Cabestany provenien de Carrara (Itàlia) i del Proconès (Turquia). 

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany reuneix més de cent obres d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius internacionals (Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí, Londres.) 

L'exposició forma part de la programació de «Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.» 

Oberta fins al 8 de juny de 2026.

 

PLATÓ DESERT: L'ANTAGONISTA

Mentre embastàvem o fèiem repunts

a les mascaretes vermelles,

miràvem de reüll cap als arbustos:

els llops no feien migdiada.

 

L'antagonista

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

   

Escolteu el pòdcast del poema 

L'antagonista
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

PEL·LÍCULA 'UN HIVERN A SOKCHO'

Un hivern a Sokcho. Direcció: Koya Kamura 
França-Corea del Sur, 2024

Drama hivernal i melanconiós basat en la novel·la homònima d'Elisa Shua Dusapin. Retrata la intimidad en el procés d'adaptació i acceptació del context individual. Entre els paisatges nevats de Sokcho, un petit poble costaner de Corea del Sud, una jove de vint-i-cinc anys que treballa en una pensió i un novel·lista  gràfic francès que s'hi allotja en busca de inspiració inicien un estrany i delicat vincle. Comencen a explorar plegats les seves identitats i ferides, s'observen mútuament i van construint un enllaç fràgil mentre l'hivern cau sobre el poble. A la primavera cadascú es trobarà amb la seva realitat, i l'afrontarà transformat amb el que han après de l'altre. Filmin. 9/10

SÈRIE 'LA DONA DANESA'

La dona danesa. Direcció: Benedikt Erlingsson

Islàndia, França, 2025

Comèdia nòrdica amb humor negre. Ditte Jensen (interpretada per l'actriu Trine Dyrholm) ha estat espia professional i ara es jubila amb tots els honors del Servei Secret Danès. Es retira a viure en un bloc modest d'apartaments a Reikiavik, amb la intenció de cuidar el seu jardí i estar tranquil·la. Però no és possible perquè s'adona dels problemes dels veïns de la comunitat i se sent obligada a ajudar-los. Tant si volen com si no. En el seu propòsit d'aconseguir un mon millor empra uns procediments no són gaire ortotoxos.  Filmin. 6 capítols de 45 min. 9/10

PLATÓ DESERT: EFECTES ESPECIALS

Milos Forman assaja amb Amadeus

l'ària de la Reina de la Nit

a la pantalla de la cuina.

 

 

Efectes especials

Poema visual 

  

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls 

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025  

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Efectes especials
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

COMENTARI 

A propòsit del poema visual Efectes espacials: 

La vela s'alça en silenci lligada a un pal que encara conserva la memòria del bosc. El vent invisible que la tensa fa que aquest petit vaixell no navegui oceans, sinó pensaments. JOAN RAMELL

PLATÓ DESERT: TRÀVELING

No ensenya ningú el nas,
no riuen els ulls de ningú.

 

Tràveling

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc. Torrelles de Llobregat, 2025

Escolteu el pòdcast del poema 

Tràveling
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

 

COMENTARI

A propòsit del poema visual Tràveling:

La cara no és real, li falta el nas, i aquests ulls, col·locats com si poguessin mirar però sense veure, no riuen perquè no són de ningú. L’espiral metàl·lica no dibuixa un rostre, és el fossat d’un castell inexpugnable, el límit d’una superfície que amaga una identitat. Aquesta cara no existeix però m’ensenya la llengua, burleta, satisfeta d’haver-me enganyat. JOAN RAMELL 

EXPOSICIÓ 'CHEZ MATISSE. EL LLEGAT D'UNA NOVA PINTURA', AL CAIXAFORUM

«L'art modern és un impuls del cor.»
Henri Matisse (1869-1954) 

 

L'espai CaixaForum de Barcelona acull l'exposició de gran format Chez Matisse. El llegat d'una nova pintura que mostra la trajectòria i l'evolució de l'obra d'aquest artista clau de la modernitat. Des del primer autoretrat del 1900 fins a la llibertat artística dels últims quadres i gouaixos retallats. 

La Primera Guerra Mundial va transformar l'entorn de Matisse. A quaranta-cinc anys va intentar allistar-se, sense èxit. L'artista va repartir l'estada entre l'estudi parisenc del Quai Saint-Michel i el de la casa d'Issy-les-Moulineaux, on va recuperar l'espai íntim i, a través del motiu de la finestra i d'una perspectiva més reflexiva, va crear una ambigüitat espacial única en l'època. La seva concepció radicalment innovadora del color i la reformulació crítica del quadre com a pura superfície pictòrica van tenir ressò entre els fauves alemanys i els neoprimitivistes russos, com també en la pintura nord-americana de la dècada del 1940. 

A l'exposició, les pintures de Matisse dialoguen sobre els límits de la pintura amb obres d'altres autors dels segles XX i XXI.  

Peces procedents del Centre Pompidou de París. 

Exposició oberta fins al 16 d'agost de 2026.

 

'UNA IDEA GENIAL', AL TEATRE CONDAL

Una idea genial. Autor: Sébastien Castro. 

Traducció i adaptació: Susanna Garachana.  

Direcció: Xavier Ricart. Teatre Condal, Barcelona

Una idea genial és una comèdia de gran complexitat, de moltes portes i totes imprescindibles per al desenvolupament de la trama.  L'assumpte sembla simple: per conservar la parella i allunyar-la d'un possible amant, un home de mitjana edat contracta —la idea genial del títol— un actor (ens recorda El sogre de lloguer, de Susanna Garachana, interpretat per Joan Pera.) L'actor s'assembla en gran manera a l'agent immobiliari que la dona es mirava amb massa bons ulls. La cosa es complica perquè el germà bessó de l'immobiliari adoba les canonades a casa de la parella. Embolia que fa fort. Els intèrprets Anna Azcona, Susanna Garachana, Xavi Mira i Lluís Villanueva són els responsables que els espectadors superem el repte d'entendre qui és qui en cada entrada i sortida d'escena. Bravo! Acabem amb les barres adolorides de tant de riure.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY