LA FIGUERA DE MORO, ÚLTIMS DIES

Figuera de moro parasitada de caparreta vermella.

© Paüls, 2026 

Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan afectades per la plaga de la caparreta vermella de l'opuntia (Dactylopius opuntiae), un insecte hemípter que parasita aquest cactus en exclusiva i en produeix la dessecació irreversible.

Vegeu: Figuera de moro 

a «Menuda natura» 

Les figueres de moro formen part del paisatge mediterrani, especialment als marges de carreteres, vies de tren i penya-segats marítims. Originàries de Mèxic,  importades pels colonitzadors del Nou Continent a partir del segle XV. De propagació fàcil i creixement ràpid. És resistent a la sequera, i això ha facilitat que creixessin al medi natural, on ha esdevingut invasora. 

Ara i aquí les figueres de moro estan malmeses als talussos i a les rieres, però el debat públic és inexistent. Les administracions no actuen atenent criteris científics i legals: Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores [Reial decret 630/2013]. Per llei, doncs, l'administració té prohibit protegir aquesta planta o destinar fons públics a salvar-la. 

Les figueres de moro potser no s'extingiran del tot, però el paisatge canviarà per sempre. Previsiblement, les zones seques seran recolonitzades per matollars autòctons mediterranis (com el llentiscle, l'arboç o el margalló).  

* * 

Sobre la caparreta vermella de l'opuntia. 

¿Què en sabem de la caparreta vermella de l'opuntia que mata les figueres de moro? L'insecte viu protegit per una secreció de cera blanca d'aspecte cotonós i s'alimenta xuclant la saba de les fulles de la figuera de moro. Es propaga pel vent mitjançant uns fils sedosos que emeten les larves. 

Aquest insecte produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida.  

Ens hauríem de preguntar per quin motiu, precisament ara, les figueres de moro naturalitzades aquí després de més de cinc-cents anys, la caparreta vermella s'hi ha multiplicat sense fre i les mata. ¿On són els moixons que tenien l'insecte d'aliment? Fem-nos preguntes. Indaguem, que van mal dades.

* * 

Vegeu:  Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010)

Històries de com la recerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta vermella i la figuera de moro arreu del món. 

DOCUMENTAL 'ANNIE ERNAUX A L'ESCOLA'

Annie Ernaux a l'escola [Writing Life: Annie Ernaux 

Through the Eyes of High School Students]
Documental. Direcció: Claire Simon. França, 2025. Filmin

El documental Annie Ernaux a l'escola ens porta a instituts francesos on les paraules de l'escriptora guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2022 són referent per a les noves generacions. A través d'una tertúlia literària que connecta l'autora amb els lectors —mitja dotzena d'alumnes de cada centre, noies la majoria— que s'han immergit amb passió en els seus llibres i n'extreuen fonts d'inspiració per a vida. Fascinant. 

En català, l'obra de caire autobiogràfic d'Annie Ernaux (Lillebone, Normandia, 1940) ha estat traduïda per Valèria Gaillard.  Conec La dona gelada, El lloc, Una dona, Pura passió (també l'adaptació en teatre, monòleg interpretat per Cristina Plazas, al Teatre Akadèmia 2024), La vergonya, L'esdeveniment (també en versió cinematogràfica, 2021), Els anys, Memòria de noia. 

 

Ara estic llegint El taller negre, uns apunts de treball desgavellats, fragmentaris, escrits en paral·lel a la redacció de les seves novel·les, des del 1982 fins a la darrera que té entre mans. És el taller fosc situat al bell mig del desassossec creatiu. Sense mètode, hi assaja maneres de dir, descarta camins, n'abandona d'iniciats, entreveu la claror del que vol escriure. És tan transparent i impúdica que llegint-la tinc la impressió d'estar cometent una indiscreció. 

 

** 

SÈRIE 'EL SEGON ATEMPTAT'

Direcció: Barbara Eder. Alemanya, 2025 

Tothom recorda els peus fatxendes damunt la tauleta de la Casa Blanca del president espanyol José María Aznar amb l'anomenat Trio de les Açores (EUA, Regne Unit i Espanya) i la confessió posterior amb veu de confident: «Els asseguro que a l'Iraq hi ha armes de destrucció massiva». No van aparèixer mai. I la intervenció nord-americana amb el suport dels seus aliats va envair l'Iraq i va enderrocar el règim de Sadam Husein amb les imatges icòniques de les gran estàtues enderrocades per la població i les represàlies sagnants posteriors. El segon atemptat és un thriller polític de facturació alemanya que beu de les fonts de la guerra de Bòsnia del 1992-1995 i de la guerra d'Iraq del 2003, vist després de 20 anys quan un jove fotoperiodista —que d'infant va ser testimoni de l'assassinat del seu pare i la seva germana— investiga les activitats del seu pare, membre secret del servei d'intel·ligència alemany. La sèrie fa un recorregut memorialístic dels fets, però no aconsegueix una narrativitat lògica que interrelacioni les parts i les faci comprensibles.

Filmin.  6 episodis de 45 min. 7/10

ECLIPPSI, EL LOGO

 

Considero que TOT és il·lustració: llibres, pagines 

de diari i revistes, muntatges teatrals, articles, 

cartells, portades... la meva feina és posar en solfa 

una idea i fer servir la tècnica adequada. 

PERE PRATS SOBREPERE 

L'il·lustrador, dissenyador gràfic i periodista Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943) d'un temps ençà empra en els seus treballs el logotip ECLIPPSI. El logo dissenyat pel mestre és d'una simplicitat aparent, de lectura directa a primer cop d'ull. La forma al servei del contingut simbòlic. Detalls significatius, protagonistes: llum i foscor, cercles que se supersonen i un ull —l'esquerra—a la part il·luminada, situada a la secció àuria de la nostra mirada. L'ull dret també hi és, però no es veu. Les lletres participen del blanc i negre i les inicials del nom i cognoms de l'autor [PPS] en una tipografia diferent de la resta de la paraula. Sisplau, torneu a mirar aquesta il·lustració. Potser sabeu el nom de les dues tipografies (la de les inicials: Curlz MT; la resta de la paraula: FrailBold ) i quin sentit tenen, potser hi sabreu llegir la importància dels volums de cada part. Gaudiu-ne.  

El 2024 vaig tenir el privilegi de veure per primera vegada el logotip ECLIPPSI en un conte per a infants, amb il·ustracions i muntatge de Pere Prats Sobrepere i guió meu: La caseta de fruita. Un llibre singular, en l'edició d'artista, és a dir, un únic exemplar físic. Un regal del mestre de la il·lustració. Un tresor.

BOOKTRÀILER: La caseta de fruita

DESCARREGUEU el conte en pdf 

CASTELLERS DE VILAFRANCA, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

 

Una metàfora viva de com la cultura catalana 

entén la comunitat, la força compartida 

i la confiança mútua.

JOAN RAMELL 

   

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) va assistir a un assaig general (12 de juny) de la colla dels Castellers de Vilafranca. Al local social de la colla, tres-centes persones castelleres de totes les edats potser hi assajaven un pilar, potser un carro gros o potser el tres de deu amb folre i manilles, castell de gamma extra que la colla de la camisa verda acaba de fer a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. 

Ramell plasma l'experiència singular d'aquesta estada en un opuscle amb fotografies acompanyades d'impressions escrites en forma de proses poètiques.

 

 ... l'espectacle de l'equilibri treballat 

i l'esforç per vèncer la verticalitat. J. R.

 

Hi aplega imatges que recullen detalls significatius de l'esforç col·lectiu, del coixí de la pinya defensant l'estructura. I també, l'ambient, les interioritats (les sabates al vestidor, la faixa ben fixada, les xarxes d'assaig (l'estructura necessària per aprendre a volar, diu),  els sons, la concentració, els moviments i les flaires (Els peus descalços s'impulsen per ascendir mentre ballen en l'aire). La suggestió dels sentits. Finet, finet! 

L'autor difon les seves creacions en suports i formats diversos. Vegeu: https://www.joanramell.com/ Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 

 

**

 

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

PLATÓ DESERT GENERA COLLITA, IMPRESSIONS DE JOAN RAMELL

 

ILLES FÈROE, DE JOAN RAMELL 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

PEL·LÍCULA 'MIRALLS NÚM. 3'

Miralls núm. 3
Direcció: Christian Petzold. Alemanya, 2025

El títol Miralls núm. 3 s'inspira en una obra de Maurice Ravel, concretament la peça Una barca a l’oceà, metàfora de l’estat emocional erràtic de la protagonista. La Laura (a càrrec de l'actriu Paula Beer), una noia estudiant de música, pateix un accident de cotxe en el qual mor el seu xicot. La socorre la Betty (Barbara Auer), una dona que viu a peu de carretera i n'ha estat testimoni. Durant nou dies la Laura és acollida a casa de la Betty i estableix vincles inesperats tant amb ella com amb el seu home i el fill comú que viuen fora i només utilitzen el garatge com a taller. Els tres la tractem com si fos de la família i troba consol i suport per tornar a encarrilar la seva vida. I, a poc a poc, s'adona que amaguen un secret dolorós. Els espectadors sabem, des de l'inici per alguns detalls, de què es tracta i esperem amb ànsia el moment que la noia ho sabrà. Narrativament, hi falten dades importants que fan la història inversemblant, com ara on és la família i els amics de la jove protagonista, que no es fan present ni tant sols se'ls esmenta.  

Pel·lícula estrenada a la Quinzena de Cineastes del Festival de Cinema de Cannes, 2025. Filmin. 8/10 

 

VEREMA AVANÇADA

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 

e posa'ls en la boca e menja's la molla 

de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc

 

Des de mitjan juliol, un merlot rondava les nostres parres i per fi, ahir al migdia es va endinsar entre les fulles i avui hem trobat que hi faltaven uns quants grans de raïm i d'altres estaven espicossats. És l'avís: el raïm moscatell ja és madur, encara que sigui la primera setmana d'agost. Fem la verema, doncs. I preparem el rebost per a l'hivern. Les receptes per fer raïm en conserva i en almívar són gentilesa de Carmina M. M., de Duesaigües: 

 

Raïm en conserva 

1 kg de raïm

100 grams de sucre 

suc de llimona. 

Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar

Amb els grans menys madurs:

1 kg de raïm

1 kg de sucre 

mig litre d'aigua.

Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall. 

 

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

 

 

SÈRIE 'L'UNIFORME'

Sèrie L'uniforme
Direcció: Oscar Dyekjær Giese 

i Anders Frithiof August. Dinamarca, 2026

La sèrie L'uniforme és un thriller de producció danesa que enfoca les conseqüències del monopoli de la violència per part de la policia.  Un cadet en pràctiques dispara l'arma reglamentària i mata un home. El cas indigna la ciutadania que no té en gaire bon concepte el cos de les forces de l'ordre. S'obre una investigació per descobrir no tant què va passar, sinó per què va passar. Cadascú ha d'assumir les conseqüencies de les seves decisions. Però la direcció de l'acadèmia rep pressió política i provoca una lluita pel control del futur de la policia.

Filmin. 6 episodis de 50 min.  9/10