El cas de Laura Stern [L'affaire Laura Stern] Creació: Frédéric Krivine i Marie Kremer Direcció: Akim Isker. França, 2026 |
Filmin. 4 episodis de 50 min. 9/10
El cas de Laura Stern [L'affaire Laura Stern] Creació: Frédéric Krivine i Marie Kremer Direcció: Akim Isker. França, 2026 |
Filmin. 4 episodis de 50 min. 9/10
![]() |
Dinamarca, de Lluïsa Cunillé Intèrprets: Pere Arquillué i Imma Colomer Direcció: Albert Arribas. Sala Beckett, Barcelona |
Imma Colomer i Pere Arquillué brillen en la interpretació clownesca de mare i fill, reiets de casa, a Dinamarca de Lluïsa Cunillé. Diàlegs, silencis i gestos surrealistes que tenen lloc entre cortinatges de vellut d'una mena de saló reial on regna la incomunicació. Que la intenció de venjança remeti al Hamlet shakespearià, amb el pare mort i el fantasma de l'oncle ara ja vell que va ocupar el seu lloc és un embolcall, com la mateixa cortina que fan servir de vestuari noble. Text, intèrprets i direcció singulars, lúdics. Bravo! 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
El pic de la tarda en remull Títols de crèdit Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Títols de crèdit:
Sobre la barca negra i metàl·lica, talment un mirall, la bola navega per un mar de xarpellera de jute on les branques entrellaçades són onades que marquen el ritme de la travessada. Nosaltres, fora de l’estany, tornem a jugar i tornem a llençar la bola mirant de tocar o de caure el més a prop possible del nostre propi reflex, no de la petita bola de fusta. La petanca és un joc de pes, precisió i gravetat, i el més difícil és llençar la bola d’acer sobre un mirall sense esquerdar-lo. JOAN RAMELL
![]() |
Inútil (un cactus i altres desastres) Composició: Clodine i Alícia Serrat Intèrprets: Claudia Nogués, Pau Oliver, Anila Padrós. Companyia Com Un Llum. Direcció: Alícia Serrat. El Maldà |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Comentari a propòsit del poema visual Final obert:
Els records embolicats al carret de fil amb els ulls oferint-se a la contemplació de la tendresa imperfecta de les coses fetes lentament. La bobina de fusta girant al voltant de la memòria que una roba florejada encara conserva. L’eco d’unes puntades reverberant per les parets de l’oblit. JOAN RAMELL
Adaptació escènica en format docuficció de la novel·la La meitat de l'ànima, amb la qual l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948) va obtenir el 2003 el Premi Sant Jordi.
L'acció d'aquest treball de memòria històrica se centra en la investigació que du a terme la filla de Cecília Balaguer, que va desaparèixer a Portbou els primers dies de l'any 1960 en estranyes circumstàncies. A través de la documentació que facilita un lector desconegut a la filla, mentre està en una parada signant llibres el dia de sant Jordi de 2001. S'hi descriuen una
sèrie de testimonis que van tenir relació o que van conèixer Cecília
Balaguer. Es llegeixen un plec de cartes d'amor que fan dubtar de la identitat del pare biològic de la narradora.
En un monòleg gairebé ininterromput d'una hora i mitja, la filla escriptora (a càrrec de l'actriu Mercè Arànega, versemblant i imponent de matisos) acompanyada de la documentalista o arxivera (l'actriu Antònia Jaume, delicada, eficient) va relatant els fets en format de thriller, il·lustrant-los amb fotografies que fan referència a la protagonista absent —la meitat de l'ànima— des de la postguerra fins a l'actualitat. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
L'estranger. Direcció: François Ozon. França, 2025 |
Nova adaptació de la novel·la homònima d'Albert Camus. Argel, 1938. Meursault (Benjamin Voixin innoblidable), un modest empleat d'uns trenta anys, assisteix al funeral de la seva mare sense vessar una llàgrima. L'endemà inicia una relació amb Marie, una companya de treball, i torna a la seva rutina amb aparent normalitat. Però la seva vida es veu alterada pel seu veí, Raymond Sintès (Pierre Lottin, guanyador de l'Oscar per aquesta interpretació), que l'involucra en assumptes personals obscurs. Sota un sol sufocant, en una platja deserta, una trobada fortuïta desencadena un tràgic succés. Ritme narratiu, estètica, interpretacions: 10/10