01 de juliol 2022

POEMES EN LLIBRES-OBJECTE, FOTOGRAFIES, PÒDCASTS... CAPES DE SENTIT

Els apunts a la xarxa sobre els llibres artesanals amb què he presentat poemes han suscitat un interès inesperat. I em plau especialment perquè l'objectiu no ha estat altre que no fos compartir la poesia d'una forma original. Quan vaig començar a fer interpretacions orgàniques dels meus versos, no imaginava que reobria un capítol artístic que tenia aparcat. I m'hi he sentit molt a gust. 

Vegeu-ne una selecció:

Remarco que experimentant amb diferents materials ha sorgit un diàleg entre la poesia i l'univers ancestral. La connexió amb l'essència. Enganxar o fixar amb fils tresors patrimonials: puntes, teixits, postals...  combinats amb tresors de la natura: fulles i flors premsades, pedres, branquetes, plomes...  

No en faré cap exposició presencial. Cada peça de tiratge únic ha estat una font de plaer estètic que he procurat transmetre dins de les meves possibilitats. A més, alguns dels projectes, fets amb matèries naturals fràgils —art efímer— ja no existeixen. I la resta pertanyen a la col·lecció privada i em plau donar-los a conèixer fotografiats en línia, és a dir, de lluny, com fins ara. Mira'm i no em toquis.

Vegeu-ne els enllaços de procediments:

* Estampació botànica al vapor,  
* Estampació botànica per immersió 
* Estampació botànica per percussió.  
* Paper fet a mà amb incrustacions botàniques. 
 
Vegeu-ne exemples de presentacions:
A la Cori Torroja, que em va despertar l'interès pels llibres d'artista en una exposició que va comissariar al Centre de Lectura de la qual em va confiar la presentació, tot i no saber-ne absolutament res. 
A la Fina Veciana, que em va assessorar de com fotografiar les peces i té en curs trobar un nom per als meus objectes tridimensionals (la darrera proposta: 'blocs de camp').
A la Isabel Marsal de 'Nines de drap', que em va recomanar una embasta que es pot dir que és patent seva i, a més, em guarda bobines de fusta que ha aconseguit fent una crida a les seves alumnes.
A l'Anna Llebaria, per tenir sempre un like a punt i per apuntat-se sine die a venir a casa a veure les peces.
A la Montse Francisco, que ha estat la primera persona a fullejar els 4 llibres objecte 'Tatua'm' i em va assessorar per fer altres tancaments. I pel regal de l'envàs del poema envasat. I per atrevir-se a penjar-se al coll el primer medalló de la col·lecció.
A la Ció Munté, que em va sorprendre dient de cor que n'hauria de fer una exposició.
A la Carme Andrade, que va anar més enllà, va proposar un espai i es va oferir a fer-ne la gestió.
A la Sònia, de Duesaigües, que em va donar idees amb les seves teules pintades. 
A l'Andreu Sotorra, per ser el primer rapsoda dels poemes, per deixar-me colonitzar espais propis, pel suport etern. 
Als receptors de proximitat i a les amistats virtuals que han fet comentaris sobre les peces i sobre els poemes.

Continuem, si us ve de gust. 


29 de juny 2022

TOT ÉS VIDA, TOT

Han coincidit en el temps la recepció d'Els antònims de la vida —una lliçó de vida en forma de relat de la mestra i amiga Cori Bach— i la caiguda de les flors del pom que adornava casa. De seguida he tingut, doncs, l'oportunitat de fer l'exercici pràctic de la tesi del relat: 

Busquem sempre un antònim bo i el trobarem. 

Es tracta "d'escollir entre dues paraules la que ens fa més persones, la que ens dona més alegria." La cosa ha anat de la manera que explico aquí: Hem gaudit dos dies d'un pom magnífic fet amb una branca de l'arbre dels fanalets. Avui en canviar l'aigua del gerro s'han desplomat totes les flors. He entès que no cal arrencar branques florides del jardí per tenir-les només dos dies a l'interior. El cas és que, mentre païa la desfeta, he arreplegat les flors, n'he fet un cor i l'he difós a les xarxes. Ha tingut molt bon retorn, l'antònim bo. I l'alegria dels gestos menuts: Tot és vida, tot.

Gràcies, Cori.

28 de juny 2022

EXPOSICIÓ 'TERESA LANCETA. TEIXIR COM A CODI OBERT', AL MACBA

Teresa Lanceta. Museu d'Art Contemporani de Barcelona

L'exposició és una aproximació al treball singular de l'artista barcelonina Teresa Lanceta, dels anys seixanta fins a l'actualitat. Inclou una selecció de tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos. Admiració per l'artista que amb tècnica exquisida transforma els materials tèxtils en afectes i emocions. Sorpresa per com insereix la creació de sèries creatives en contextos geogràfics, culturals i humans, com el conjunt que dedica al barri del Raval de Barcelona  –on Lanceta va viure– o l’Atles Mitjà –que va sovintejar anualment durant tres dècades.  Els relats que podem sentir són suports vius on diverses veus recreen històries reals en llenguatge verbal i les atmosferes i les textures es fusionen en paral·lel a cada grup de peces. Una exposició que no es pot copsar en tot el seu sentit si es va amb pressa. S'hi han d'esmerçar dues hores pel cap baix. L'excepcionalitat s'ho mereix.

Exposició oberta fins a l'11 de setembre de 2022.


27 de juny 2022

CÀSTING, DE 'TELÓ DE FONS'


Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé alcanal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

SÒNIA: Miro la porta, espero, i sempre em
sembla que entrarà d'un moment a l'altre.
L'oncle Vània. ANTON TXÉKHOV

De les planes amunt, contrabandista
de regalèsia i gominoles,
arribaves amb limusina,
orquestra, fanalets
i banderoles blanques.
T’oferies sense cap interès,
demanaves tan poc,
que em sentia capaç
de fer-te franc el crèdit.
Però aquella deu no s'adeia amb la forma,
i abans de demanar-te sant i senya,
es va esquerdar de sequedat, el fons.

© Lena Paüls

De Teló de fons, una sèrie inspirada en obres de teatre. 
Dins Temps de Penyora


25 de juny 2022

EXPOSICIÓ 'FRANCESC TOSQUELLES', AL CCCB

Del psiquiatra reusenc Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d’Òlt, 1994) només sabia de lluny que havia revolucionat les pràctiques mèdiques d'institucions psiquiàtriques. Vaig intentar entendre, infructusament, el llibre Funció poètica i psicoteràpia: una lectura de "In memoriam" de Gabriel Ferrater, que l'Institut Pere Mata de Reus va publicar el 1985. Ara, en sé alguna cosa més, a partir de l'exposició divulgativa, «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat», que posa en context la seva personalitat, l’obra i l’entorn polític i artístic.

Tosquelles es va formar en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República. Després de lluitar al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França l’any 1939. Des del camp de concentració de Sètfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban (França), va obrir la institució psiquiàtrica a multitud de pràctiques artístiques, fomentant així el vincle social dels malalts i humanitzant la vida de milers de pacients. Va ser pioner a introduir tasques d’autogestió, comissions i clubs de malalts; formació per als cuidadors; experiments amb el teatre, el cinema i l’escriptura; creació de periòdics murals i diaris interns; introducció d’impremtes o tallers d’ergoteràpia. 

La mostra presenta una extensa selecció de pel·lícules, materials històrics i documentals inèdits, obres d’avantguarda surrealista —Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï — i objectes produïts pels malalts de l’hospital de Saint-Alban, provinents de la Col·lecció d’Art Brut de Lausana i d’altres col·leccions particulars.


Art terapèutic i Art Brut
Carles Guerra, co-comissari de l'exposició 'Francesc Tosquelles':

22 de juny 2022

JUNY, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach. Juny 2022
 
Escolteu el poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Solstici a tocar, els terços s'aturen a la cassola
a punt d'enfilar-se sobre els dosos;
l'ou balla als claustres dels palaus i a la catedral,
en brolladors enramats de murtra i flors;
la sempreviva borda, pètals de clavells i margarides,
i serradures pintades són catifa per al cos i la sang.
Les oques envesteixen un gripau
que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet.
Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat
i els passavolants desvagats en fan fotos
mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat.
Fora vila, les fogueres sota control cremen
fustots requisats de les muntanyes de mobles vells
que s'arraconen a cada cantonada.
S'encenen petards pels terrats
i corren coets borratxos a la sortida dels instituts
on adolescents s'estudien amb els ulls del desig.
¿Què en farem, de tantes converses apilades?

© Lena Paüls
'Juny', poema del recull Temps de penyora
 
 
 

20 de juny 2022

PEL·LÍCULA 'THE ROYAL GAME'

The Royal Game. Direcció: Philipp Stölzl
Alemanya i Àustria, 2021
Pel·lícula basada en la darrera novel·la d'Stefan Zweig. L'acció s'inicia a Viena, el 1938, quan Àustria acaba de ser annexionada a Alemanya. El notari Josef Bartok és detingut per la Gestapo i empresonat en una habitació d'un hotel de luxe del qual només podrà sortir si col·labora amb els nazis. Des d'allí escolta els crits de terror de persones torturades. Al notari no el torturen físicament, el nazis volen informació sobre els actius que gestiona perquè els puguin confiscar. Bartok s'hi resisteix. En una entrevista amb el nazi que el pressiona, roba un llibret i resulta ser un manual d'escacs. En tornar a l'habitació s'aprèn el llibre de memòria i converteix en tauler les rajoles de terra i fa les peces amassant molles de pa. Impressiona la metamorfosi del personatge encarnat per Oliver Masucci, abans de ser empresonat era un home arrogant que es movia en els més elevats cercles econòmics. Sense contacte humà i mal alimentat es va desintegrant mentalment a mesura que s'obsessiona per la supervivència i acaba inspirant compassió. Filmin. 9/10

16 de juny 2022

'ROMEU I JULIETA', AL TEATRE POLIORAMA

Romeu i Julieta, de W. Shakespeare. Trad: Yannick Garcia
Dramatúrgia: Joan Yago. Direcció: David Selvas. Poliorama

El director David Selvas ha actualitzat aquest clàssic del segle XVI amb la complicitat de la companyia La Brutal. El veronès Romeu —Nil Cardoner—està enamorat i es desenamora amb una frase i s'enamora de Julieta –Emma Arquillué. És correspost fins a les darreres conseqüències. La tragèdia és servida perquè el pare de la noia l'ha compromès amb un pretendent de conveniència. Ens sona, ens sona... «Maleïdes famílies». Ens sona tan versemblant que la història de Shakespeare sembla la dramatització d'una notícia del diari. Everything must change, canta Nina Simone. Amb tanta naturalitat diuen tots els intèrprets les paraules que no cal que Romeu s'enfili a cap balcó ni cal que ningú es bati en duel per entendre qui són les víctimes. Remarco un moment màgic de teatre que protagonitza l'actor Guillem Balart (Carrer Robadors, Hamlet), en el paper de Mercutio. Quan mor,  'els colibrins volen' d'escena i queden en el record per sempre.  9/10