 |
| Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026) |
Gràcies, Maria, pel que hem après de tu.
Ens ha deixat als 92 anys Maria Bartolí i Padrol, una persona intel·ligent, culta i sensible. Dedicada professionalment a l'ensenyament de la música. Professora de
piano i llenguatge musical, cofundadora de l'Escola de Dansa del Centre
de Lectura, impulsora de la delegació del Conservatori a Reus i de moltes altres iniciatives a l'entorn de la música.
La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte,
virtuós, aeri.
La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que
no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes va
coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de
qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a
Barcelona.
No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:
«No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem
l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa.
Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull.
Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi
reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem
d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al
dia del món musical.» Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.
Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant cinquanta anys. No ens va
ensenyar música, tot i que durant tres o quatre cursos fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens havíem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i
plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el
cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa
seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la
Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures.
Conversa que va publicar la seva jove Empar Pont.
Sèrie entrevistes de Reusenques de Lletres.
Reus digital, 4-II-2023.
Parterre públic de cal Bartolí: baladre,
verbena, heura, espígol, romaní,
farigola, juníperus, cedre, roser,
margarida del Cap, marfull,
espernallac, violetes, crespinell.
