PEL·LÍCULA 'MAIGRET I LA JOVE MORTA'

Maigret  i la jove morta. Patrice Leconte. França, 2022

L'escriptor Georges Simenon situa l'acció de Maigret i la jove morta a París, als anys 50. En aquesta adaptació de la novel·la del detectiu francès que ha dirigit amb mestria Patrice Leconte, un Gérard Depardieu atrotinat es posa a la pell de l'inspector Jules Maigret. Tot just començar, ja tenim la víctima en un parc de Montmartre: una jove vestida amb un elegantíssim vestit de nit. Sobta que la resta d'elements del vestuari siguin d'ínfima qualitat. No porta identificació i ningú sembla que en pugui donar raó. En el transcurs de la investigació, Maigret coincideix amb Betty, una jove que s'assembla molt a la víctima. Amb el mètode deductiu que ha fet famós el detectiu, es va desfent l'entrellat i s'arriba a la veritat. Filmin. 8/10

Maigret i la jove morta

Autor: Georges Simenon

Traducció: ’Emili Manzano
Editorial Navona, Barcelona

LES PRIMERES FLORS DE L'ANY

L'espígol (Lavandula dentata) ha estat el primer a florir al nostre jardí de llicorella. L’epítet dentata fa referència a les fulles dentades. Tant les flors com les fulles desprenen una olor densa i fresca. Els abellots hi feinegen adelerats des que surt el sol fins que es pon, tan si fa vent com si no en fa.

NOMS: Gallanda. Encens silvestre. Gal·landa. Lavanda. Espígol dentat. Espígol retallat.  Castellà: Alhucema rizada. Lavanda. Cantueso dentado. Garlanda. Espliego dentado. Portuguès: Alecrim francès. Francès: Lavande dentée. Italià: Lavanda dentata. Anglès: French lavender. Alemany: Der Französische Lavendel. Gezähnter Lavendel. 

Per saber-ne més: Lavandula dentata,  «Menuda Natura»

 

L'altre espígol (Lavandula angustifolia) és el primer que va arribar fa cinquanta anys al nostre jardí de la mà d'Anton Alberich, en un jardí erm, sense cap ombra. Amb el temps s'ha anat perdent i ara l'estem recuperant amb mitja dotzena d'esqueixos joves que esperem que floreixin per primer cop aquest estiu.

NOMS: Espígol ver. Espigol femella. Aspic. Barmaió. Castellà: Espliego. Lavanda. Alhucema. Occità: Badafa, Badassa, Espi, Espic. Italià: Spigo. Francès: Lavande officinale. Lavande vraie. Anglès: True Lavender. Dutch Lavender. Alemany: Gartenlavandel. Neerlandès: Gewone Lavendel. Grec: Λεβάντα η γνήσια. 

Per saber-ne més: Lavandula angustifolia Mill,  «Menuda Natura»

 

Des de mig desembre, les kalanchoë que tenim plantades directament a terra van traient incansablement flors grogues en abundància. Fan una olor àcida no gaire agradable, suposo que per fer desdir segons quins insectes.

Intentem que el nostre jardí de llicorella, àrid i pobre com ell sol, sempre tingui vida i colors que ens alegrin els sentits. Ara són a punt de floració els romanís i les coronil·les. 

Continuarà...

  Plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.
'Calafat' (fragment), del llibre Desfici de mar

PEL·LÍCULA 'MOTHER'S INSTINCT'

Mother's Instinct [Vidas perfectas]
Direcció: Benoît Delhomm. Estats Units, 2024

El títol original Mother's Instinct s'ha traduït per Vidas perfectas, que no suggereix el que s'hi tracta. Benoît Delhomm debuta com a director amb aquest thriller sofisticat situat als anys 60. Les amigues Alice (Jessica Chastain) i Celine (Anne Hathaway) viuen confortablement en xalets contigus envoltats de jardins idíl·lics. Tenen un fill de pocs anys i un marit per emmarcar cadascuna. L'harmonia es trenca per un tràgic accident que enfronta les mares i els fa emergir el costat fosc. ¿Es pot separar el dolor de la culpa? El dolor de les dues mares i com el superen és el millor de la història.  La tragèdia va derivant en angoixant intriga psicològica que es resol —magistralment—al darrer moment. I ens deixa amb la boca oberta i amb ganes de parlar-ne durant dies. Movistar +. 10/10

PEL·LÍCULA 'EL 47'

El 47. Direcció: Marcel Barrena, 2024

Biopic sobre els canvis de la Barcelona moderna, catalitzats en el barri de Torre Baró els anys 70. El conductor del Bus 47 Manolo Vital (Valencia de Alcántara (Cáceres), 1924 - Barcelona 2010) que amb la seva família i altres immigrants van fer les barraques del barri i s'hi van establir sense cap servei. El barri es va anar consolidant amb altres construccions, però sense clavegueram ni aigua corrent. Vital, activista veïnal i sindicalista va fer gestions a tort i a dret per aconseguir millores i que el bus 47 pugés al barri. Abandonats per l'ajuntament fins i tot pel primer consistori democràtic que se'l van treure de sobre dient que un autobús no podia pujar la costa del districte de Torre Baró. El 1978, Vital va segrestar l'autobús i va demostrar que era una mentida que un bus no pugués pujar al barri. Esplèndid Eduard Fernàndez posant-se a la pell del conductor vidu i amb una filla; esplèndida Clara Segura en el paper de Carme Vila, la monja que es va casar amb Manolo Vital i va organitzar l'escola per a la canalla del barri. La parada actual a la rotonda de Torre Baró porta el nom de Manolo Vital. Línies 182, 183 i bus a demanda (Torre Baró nord). Metro L11.

14 nominacions als Goya. 10/10

A les plataformes Filmin i Movistar +

 

PEL·LÍCULA 'LA QUIMERA'

La quimera. Direcció: Alice Rohrwacher. Itàlia, 2023

En un entorn de personatges marginals dels anys 80 a la Toscana rural, el protagonista (interpretació magistral de Josh O'Connor, que coneixíem de The Crown) és un expatriat anglès que fa de saurí de tombes etrusques. Un viatge al passat que connecta les tombes que saqueja amb els records per la pèrdua de la seva estimada Beniamina, convertida per a ell en quimera. Un retrat poètic de la complexitat emocional del personatge. Una joia. Movistar + 10/10

CORNABOU. REVISTA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL, 25 ANYS

Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil, commemora 25 anys en xarxa. Conté l'hemeroteca de novetats editorials des del 1990 fins a l'actualitat, a més de diversos reculls d'articles o entrevistes de col·laboracions externes. Més de 1.000 crítiques literàries signades per l'escriptor i periodista Andreu Sotorra.  

Més informació:

https://tuit.cat/g7X9m

*

CORNABOU. 

REVISTA DE LITERATURA I NFANTIL I JUVENIL

https://www.andreusotorra.com/cornabou/

CLIP DE TEATRE, 25 ANYS

La revista digital CLIP DE TEATRE commemora el 25è aniversari de la seva fundació i aparició en xarxa. Recull la crítica d'espectacles que són en cartellera i l'hemeroteca amb més de 4.000 crítiques de les estrenes de vint-i-cinc temporades. Signades per l'escriptor i periodista cultural Andreu Sotorra.

Més informació:

https://tuit.cat/d2A0w

*

Revista digital CLIP DE TEATRE:

https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre

PEL·LÍCULA 'BONNARD, EL PINTOR I LA SEVA MUSA'

Bonnard, el pintor i la seva musa [Bonnard, Pierre et Marthe]
Direcció: Martin Provost. França 2023

Biopic ambientat a finals del s. XIX i principis del XX que retrata l'apassionada i conflictiva relació d'amor i dependència que van mantenir el pintor avantguardista Pierre Bonnard  i Marthe, l'enigmàtica musa de la seva vida, amb qui va viure desafiant les convencions de l'època. Els intèrprets Vicent Macagne i Cécile De France reecreen la transcendència que la relació va tenir en la vida de cadascun dels protagonistes. Marthe apareix en més d'un terç de l'obra de Bonnard, impregnada de la bellesa de la natura de la riba dreta del Sena on vivien a Vernon. A Vernon rebien escasses visites, entre les quals Claude Monet. La història s'explica des de diversos angles, remarcant la creativitat en contacte amb la natura. En paral·lel: Monet a Giverny i Bonnard a Vernon. Marthe també pintava en aquest espai de tranquil·litat. Amb el pesudònim de Marthe Solange, va intentar fer-se un lloc en el món de l'art, però després d'una exposició d'una cinquantena d'obres no va desenvolupar més el seu talent.  Filmin. 9/10