'EL FILL', A L'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

El fill, de Jon Fosse. Traducció del nynorsk: Laura Segarra 

Intèrprets: Guillem Balart, Jordi Figueras, 

Sebastiàn Mogordoy i Mercè Pons. 

Direcció: Ferran Utzet. Espai Lliure Montjuïc, Barcelona

 

«A fora tot és fosc. El glaç ha fet caramells a la borda del fiord on el pare i la mare d'aquesta peça breu de l'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, Noruega, 1959) han quedat gairebé isolats després que els joves de la colònia hagin marxat tots perquè al fiord no hi ha res a fer i els vells s'hagin anant morint.

A fora, la fredor i la solitud són extremes. I a dins, també. Només els queda un veí. Una mena de pòtol que veuen només de tant en tant, malalt, embriac, desendreçat i bocamoll. I a una hora determinada, allà baix, passa el bus i s'atura. Alguna vegada en baixa algú. Una ombra. Una esperança que és com un raig de llum en la foscor que potser un dia o altre els tornarà el fill que va marxar fa temps...» ASA

9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'

'L'AUTORA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

L'autora, d'Ella Hickson. Traducció: Carlota Subirós.

Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, 

Ravina Raventós, David Selvas. 

 Direcció: Anna Serrano. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

 

Metateatre. L'espectadora s'ha deixat la bossa al seient de platea i torna a la sala a recuperar-la. Ja ha sortit tot el públic i l'hi troba el director de l'obra que ha vist. El director vol saber si li ha agradat la representació i l'espectadora se sincera: l'obra no ha acomplert les expectatives que hi havia dipositat. A partir d'aquí mantenen un diàleg de sords a un ritme frenètic. Vehement ella, expectant i pedagògic, ell. Malgrat aquesta trobada inicial amb el director, la història es desenvolupa amb dues actrius, que aquí encarnen esplèndidament Nausicaa Bonnín i Ravina Raventós. La cara i la creu del discurs de l'obra.  La joventut i la maduresa. La creadora i l'actriu.  Mostrar-se a l'escenari obert o deixar intuir el que hi ha entre bambalines. Radicals. 9/10

   Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre 

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL FIRMAMENT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El firmament. Autora: Lucy Kirkwood

Traducció, adaptació i direcció: Gara Roda Cendra

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

 

 

Intèrprets: Sílvia Abril, Cristina Arenas, Mila Borràs / Lola Sendrós, Anna Castells, Ester Cort, Montse Esteve, Elena Fortuny, Maria Garrido, María Hernández Giralt, Júlia Jové, Cristina López Vallès, Norbert Martínez, Tafita Miró, Mont Plans, Teresa Vallicrosa. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

  

PLATÓ DESERT: TAULA DE MUNTATGE

Deixes que el balancí es gronxi buit,
i desplegues  avall
el llibant  amb la cistella
plena de cargoles, 
ametlles torrades
i pans de llicorella. 

 

 

Taula de muntatge

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Taula de muntatge
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 **

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Taula de muntatge:

L'arrel penetra per les esquerdes del terreny  buscant l’aigua fonda fins que un bon dia, borratxa de garnatxa i carinyena, torna a aflorar per lligar-se a la llicorella que la va deixar passar. JOAN RAMELL

 

 

PEL·LÍCULA 'FRANZ KAFKA'

Franz Kafka [Franz]
Direcció: Agnieszka Holland
República Txeca, 2025 

    
Biopic de Franz Kafka (1883-1924), l'emblemàtic escriptor txec d'origen jueu en llengua alemanya. Un mosaic calidoscòpic sobre l'empremta que va deixar al món, des del seu naixement a la Praga del segle XIX fins a la seva mort a la Viena després de la Primera Guerra Mundial. Desenvolupament narratiu caòtic, brilla quan recrea visualment les paraules de Kafka. L'actor Idan Weiss té una gran semblança física amb la imatge que ens ha arribat de l'escriptor. Filmincat. 7/10

PEL·LÍCULA 'MAI MÉS'

Mai més [Never Alone] [Ei koskaan yksin]

Protagonista: Villa Virtanen 

Direcció: Klaus Härö. Finlàndia, 2024

Basada en el llibre Setä Stiller: Valpon ja Gestapon välissä, de Rony Smolar. Drama nòrdic que tracta  el coratge individual contra la barbarie i la resistència davant de l'Holocaust. A Helsinki, 1942,  mentre el país coopera amb l'Alemanya nazi, l'empresari jueu Abraham Stiller (1885-1972) descobreix que les autoritats planegen deportar un grup de refugiats jueus cap a una mort segura. Tot i les pressions polítiques, del risc personal i de la indiferència generalitzada,  emprèn una lluita arriscada per protegir-los i impedir que els serveis de seguretat finlandesos lliurin en secret els refugiats jueus a la Gestapo. 

Filmin.  9/10

PLATÓ DESERT: DIORAMA

Imiteu el vals dels balladors de la pantalla,
ell tan sapastre i tu,  que no en saps més, 
amb el vestit de tul celest, 
que ho dissimula tot 

 

 

Diorama

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

  

Escolteu el pòdcast del poema 

Diorama
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 **

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Diorama:

El tutú flota com un núvol lleuger quan la ballarina invisible assaja el primer pas d’un somni amb la delicadesa i la lleugeresa que permetrà al públic oblidar-se durant una estona del món que sovint reclama gravetat.

Balla sobre l’escenari d’una pila de diaris lligats, compacta, terrenal, plena de paraules que expliquen el soroll del món —migrants, Palau de la Música, ...—, un escenari sense teló i sense bambolines, un escenari d’històries acumulades que un cordill estreny en un intent d’ordenar el caos. 

La ballarina no trepitja l’escenari, només l’acaricia mentre, amb cada pas i amb cada moviment, transforma el soroll en ritme i la fragilitat en dansa. JOAN RAMELL

 

 

FOTOGRAFIES 'SÒRIA', DE JOAN RAMELL

Un año más. El sembrador va echando
la semilla en los surcos de la tierra.
ANTONIO MACHADO 

Noviembre 1913 (Campos de Castilla)

El fotògraf d'art i poeta Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les seves creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 

Sòria (2026) 
Opuscle de fotografies d'art, «fotografies personals i fins i tot íntimes que no figuraran a l'àlbum familiar del viatge», diu l'autor. Imatges d'espais urbans que mostren el pas del temps i imatges de terres treballades que s'estenen disposades en un escaquer esplèndid de colors. El poeta hi imagina vida i hi vincula paraules. Proses poètiques, versos propis i d'altres poetes —Antonio Machado, Jorge Luis Borges, Concha de Marco— que canten la bellesa dels camps àrids de la terra castellana.

Les impressions que el viatger s'emporta gravades a la memòria són les imatges de vida, els sons, el gust, l'olor i el tacte de l'aire. Ara, les paraules detallen impressions desvinculades de l'instant que foren guardades. Remembrança feliç.

 

 

Per saber-ne més, en aquest blog:

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

* *