20 de novembre 2026

EXPOSICIÓ WORLD PRESS PHOTO 2026, AL CCCB

Separats per l'ICE © Carol Guzy per al Miami Herald
World Press Photo 2026
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 

La fotografia guanyadora del World Press Photo de l'any 2026 és Separats per l'ICE, obra de la fotògrafa nord-americana Carol Guzy, publicada al Miami Herald. La fotografia documenta l'impacte humà de les polítiques migratòries als Estats Units. Dues nenes s'aferren al seu pare, en Luis, mentre agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) dels Estats Units se l'emporten. Va ser captada l'agost del 2025 a la sortida d'una audiència d'immigració a l'edifici federal Jacob K. Javits, a Nova York.
El World Press Photo 2026 inclou 42 autors guanyadors dels sis territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Per cadascun dels territoris hi ha tres categories: Fotografies Individuals, Reportatges Gràfics i Projectes a Llarg Termini. 
 
Exposció oberta fins al 13 de desembre de 2026
             

19 de novembre 2026

DANSA 'ARXIUS', AMB CESC CELABERT

Arxius. Creació: La Veronal. Intèrprets: Cesc Gelabert
i Valentin Goniot. Pianista: Noelia Rodiles.
Direcció: Marcos Morau.
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Al Teatre Lliure Montjuïc, espectacle de dansa Arxius, en el marc de celebració dels 50 anys del Teatre Lliure. Arxius en funció única. Irrepetible. Aparentment improvisada, però absolutament mil·limetrada pel coreògraf Marcos Morau i l'equip de la companyia La Veronal. S'hi apleguen dues generacions de ballarins: Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) i Valentin Goniot (Antibol, Provença, França, 2000). El primer, una de les figures representatives de la dansa contemporània catalana i de la història del Teatre Lliure; i el segon, membre d'espectacles de La Veronal. El duet protagonitza uns quants passos de dos d'antologia. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

17 de novembre 2026

PEL·LÍCULA 'LA FILLA PETITA'

La filla petita [La petite dernière]
Direcció: Hfsia Herzi. França, 2025
La Fàtima és la petita de tres germanes. Viu als suburbis de París, en una família francoalgeriana feliç i afectuosa. Bona estudiant, ingressa a la Universitat de París, surt amb un noi i sent atracció per les noies. Va explorant un món nou d'experiències sexuals, mentre malda per mantenir-se fidel a la tradició i, alhora reconciliar diferents aspectes de la pròpia identitat que ho fan impossible. L'excel·lent treball de l'actriu protagonista, Nadia Melliti, va merèixer els guardons de millor actriu als Premis César i al Festival Internacional de Canes.
Filmin. 9/10

16 de novembre 2026

'GAUDÍ': EL DESPERTAR DEL GENI', AL TEATRE POLIORAMA


Gaudí: el despertar del geni. Creació d'Alfredo Ruiz i Cristina Estarelles. 
Intèrprets i músics: Estel Aparicio, Andreu Domènech, Irene Jòdar, Núria Masip, Asier Olabarrieta, Arnau Prats, Natalia Revilla, Lara Streccia i Albert Triola. 
Veu en off: Lluís Soler. 
Direcció: Cristina Estarelles. Teatre Poliorama, Barcelona

La companyia Trípole, en coproducció amb la Casa Batlló va estrenar l'espectacle musical  Gaudí: el despertar del geni al Teatre Fortuny de Reus, en una funció única (26-VI-2026). Ara s'ha estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona on farà temporada en caps de setmana familiars i sessions en dies feiners per a escolars a més d'una funció especial solidària amb la Fundació de l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*

15 de novembre 2026

ME'N VAIG!, AL TEATRE POLIORAMA

Me'n vaig! Guió: Carles Sans, José Corbacho, Germán Aparicio i Rafel Barceló. 
Intèrpret: Carles Sans.
Direcció: José Corbacho i Carles Sans 
Teatre Poliorama, Barcelona

  

L'actor Carles Sans, que ha compartit trajectòria artística a la companyia Tricicle amb Joan Gràcia i Paco Mir, va sorprendre debutant sol amb l'espectacle Per fi sol!,  on la paraula va passar per damunt del silenci i la narrativa gestual (160.000 espectadors, poca broma!) Hi reincideix, ara, amb  Me'n vaig!, un monòleg íntim de tall humorístic sobre l'anecdotari de la seva quotidianitat, secrets de matrimoni inclosos. Hi combina records dels quaranta-cinc anys d'actuacions per tot el món amb Tricicle.  Afirma que aquest serà el seu darrer espectacle i disposarà, suposadament, de tot el temps del món. Amics i coneguts li proposen activitats de lleure per mantenir-se actiu. Viatjar? Pescar? Caçar? Gimnàstica? Visitar Museus? Les comenta una a una i les va descartant ja sigui perquè ja les ha dut a terme a bastament o perquè no li agraden prou. Però, potser... 
8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

14 de novembre 2026

SÈRIE 'ETTY'

Sèrie Etty. Direccio: Hagai Levi 
Alemanya, França, Països Baixos, 2026

La història que desenvolupa aquesta sèrie es basa en els diaris d'Etty Hillesum. Narra la transformació espiritual d'una jove jueva lliure i intel·lectual a l'Amsterdam ocupat pels nazis.  Al centre del seu viatge hi ha la turbulenta relació amb el psicoquiròleg Julius Spier, catalitzador d'un despertar interior davant la creixent amenaça de l'Holocaust. La sèrie trenca amb el drama d'època clàssic mitjançant una proposta estètica contemporània i anacrònica que connecta la història original amb el present. 

Filmin. 6 episodis 55 min. 9/10

13 de novembre 2026

EXPOSICIÓ 'UN TEATRE LLIURE', AL PALAU ROBERT


«Què es pot esperar d’una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d’uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena i l’art amb l’amistat i l’amor? Què es pot esperar d’uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?»  FABIÀ PUIGSERVER


L'exposició Un teatre lliure repassa 50 anys de la trajectòria del Teatre Lliure. Cinc dècades d'espectacles que s'han estrenat a la seu del teatre de Gràcia i a la seu del teatre de Montjuïc. S'hi mostra què ha significat el teatre i la petjada que ha deixat en diverses generacions de creadors i d'espectadors. 

Per saber-ne més: 


12 de novembre 2026

VISITES GUIADES PIONERES A CASA NAVÀS

Casa Navàs amb la torratxa
 reconstruïda el 2026

El 26 de març del 1938, els bombardejos feixistes italians que van donar suport aeri a les tropes franquistes durant la Guerra Civil es van acarnissar sobre el centre de la ciutat de Reus. Havia acabat de tocar un quart de nou del matí quan mitja dotzena de bombarders italians, que tenien la base a Mallorca, van llençar una quarantena llarga de bombes de 100 quilos i 24 incendiàries de 20 quilos arreu del centre de la població en una de les ràtzies que la ciutat va patir des del 1937 al 1939. Una d'aquestes bombes va impactar sobre la torratxa de la Casa Navàs, deixant una ferida arquitectònica que ha durat 88 anys.
 
La Casa Navàs per dins amb alumnes de català
Personalment, tinc un lligam sentimental de record, per motius professionals, en relació a Casa Navàs de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Quan dels del 1974 exercia de professora de cursos de llengua i cultura catalanes per a adults a Reus, la Casa Navàs no era un punt turístic com ara ni tenia establertes visites ni guies estructurades. Entre 1985 i 1989, des d'Òmnium Cultural i l'Escola de Català Escornalbou vam proposar a la propietària visitar Casa Navàs amb grups d'alumnes dels cursos d'adults.
 
Maria Font de Rubinat Lamarca
al celobert de Casa Navàs
La propietària de Casa Navàs, Maria Font de Rubinat Lamarca (1902-1999), que s'hi havia instal·lat quan ja tenia més de vuitanta anys, ens obria les portes de la casa modernista i ens feia de guia per les diferents estances. En el recorregut n'explicava la història, remarcava aspectes constructius i decoratius i feia èmfasi en el fet que era una casa per viure amb totes les comoditats de l'època. Com a anècdota, alguna vegada no li feia res dir-nos que tenia l'olla al foc i em deixava amb el grup perquè jo mateixa fes les explicacions del recorregut, que coneixia prou bé per les diverses visites que hi havia fet. En alguna altra ocasió, si la visita era a primera hora del matí, demanava que no entréssim a l'alcova perquè encara hi havia el fill dormint. 
 
L'amor per una joia arquitectònica
Maria Font de Rubinat Lamarca tenia dues grans obsessions per reconstruir l'edifici: els vitralls i el pinacle (en deia 'pinacle' de la torratxa). Amb l'arribada de la democràcia, hi va haver alguns intents de buscar la col·laboració institucional que no van fructificar. Als anys vuitanta es calculava que la reconstrucció s'hauria pogut fer amb uns 10 milions de pessetes (60.000 euros actuals). Però ni l'Ajuntament, ni la Diputació, ni la Generalitat de Catalunya van fer el gest i van mirar cap a una altra banda, mentre es produïa una altra barbaritat arquitectònica amb l'enderrocament de la casa del Mercadal on havia nascut el General Prim que es va convertir en una mola de vidre que de seguida es va batejar popularment com a “capsa” que, més endavant, amb el suport de l'Ajuntament de Reus, s'ha convertit en l'espai Gaudí Centre, en homenatge a l'arquitecte de la Sagrada Família. 
 
Han passat 88 anys des del bombardeig del 1938 i ha hagut de ser de nou la iniciativa privada que reconstruís la torratxa. El propietari de Casa Navàs, que ho  és des del 2017, el reusenc Xavier Martínez Serra, director general del hòlding MaserGrup,  ha tancat el cercle que era un dels somnis de Maria Font de Rubinat i ha deixat per al futur un llegat que, si ja ho era prou, ara encara és definitivament la joia modernista de la ciutat de Reus.
 
* * 

Amb motiu del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023), publicat conjuntament amb la historiadora Carme Puyol i la il·lustradora Teresa Llorach, dins del capítol dedicat a la “Casa i botiga Navàs-Blasco”, vaig dedicar aquest poema a Maria Font de Rubinat.
 
El roserar del jardí estimat 
 
Guarda la casa una xarxa de branques
amb pètals nous del roser d'enramar
al vidre emplomat de la claraboia 
on la llum de colors es filtra arreu.
 
Març del trenta-vuit. Avui, vint-i-sis.
Captiva al teu frondós jardí, Maria,
sents el ronc dels bombarders carregats.
Vibren les parets, bruela la torre.
 
Enmig d'un rectangle de cel al foc
t'has oblidat del brou i del pa negre
i apartes el sutge amb tres fills al coll.
 
Núvols de cendra i por: «No passareu!»
La rosa a la galta, ¿qui, si no, et creuria?
No tornaràs fins que en tinguis vuitanta. 
 
 
***