20 d’abril 2026

PLATÓ DESERT: CÀMERA FIXA

ES MOSTRA SERÈ SOTA EL FOCUS
CONTROLANT LES RENDES I EL RISC,
SENSE ESCOPETA NI CANANA. 
 
Càmera fixa
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

  

Escolteu el pòdcast del poema 
Càmera fixa
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 


EL CAVALLER SANT JORDI A REUS








Text: Lena Paüls. 
Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  
 
 
*
Escolteu el conte
al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

*

¿On va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi
l'endemà d'haver mort el drac ferotge?


Descobrireu en primícia el secret més ben guardat 
de la llegenda del cavaller Sant Jordi. 
L'endemà de matar el drac ferotge va arribar 
a la ciutat anomenada Sant Pere del Cloquer.
 

 

          SINOPSI
Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer (criptònim de Reus)— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.
 
CONCEPTES 
Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.
 
HEMEROTECA
* El cavaller arrebossat. Text: Lena Paüls. Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  «Lo Nunci»,  Centre d'Amics de Reus. Núm. 160, p. 16 a 21 
 
 

19 d’abril 2026

'BATECS', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Batecs. Idea original de Nídia Tusal. 
Autoria i dramatúrgia de Nídia Tusal, Alba Florejachs, 
Ariana Ruglio i Lara Díez Qintanilla. 
Direcció: Lara Díez Quintanilla. Sala Tallers, TNC 

L'obra Batecs parteix de l'experiència de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal, que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. Han configurat la trama, l'equip de la companyia i el relat testimonial de deus-centes mares que han passat pel dol peroinatal silenciat i incomprès per l'entorn. Les mares/actrius confessen en veu alta els dubtes que tenen i les pors que acumulen davant l'embaràs, uns dubtes i unes pors que esdevenen desesperació quan les consultes ginecològiques diagnostiquen que hi ha malformacions, que l'embaràs és de risc o que el batec s'apaga. En aparts de metateatre, els intèrprets (Belén Barenys, Alba Florejachs i Bàrbara Roig, Sergi Vallès) es treuen la màscara del personatge i reflexionen sobre la ficció que estan representant. Versemblança encertadíssima, per entendre la realitat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

16 d’abril 2026

'ELS ESTUNMEN', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Els estunmen. Música: Fernando Velázquez 
Llibret i direcció escènica: Nao Albet i Marcel Borràs 
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona  
Macromuntatge operístic. Grandiloqüent. Irreverència, violència poblada d'especialistes de cinema que fan de dobles dels intèrprets en les escenes considerades d'alt risc. Interessant muntatge amb els intèrprets vocals fent de dobladors en directe dels personatges. Ho relliga tot la protagonista, l'Evangelina, una dona que ha perdut el fill. El personatge clama al desert la seva desesperació, mentre es va transformant d'escena en escena. Impressionant desplegament de recursos escènics que superen la trama i es converteixen en el tema que queda a la retina dels espectadors. Ai, foc a l'escenari! Un patiment amb sensació de descontrol controlat. Ens el podríem estalviar. Quan l'espectacle vagi de gira per teatres d'Espanya no caldrà que tradueixin el text català. Hi és anecdòtic. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*     Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: UDOLS DEL GALANT

EL CAVALLER QUE ERES FA POC,
ARA ES DESCARNA DINS D'UN BOSC
EMBROSSAT DE FILS DE PESCAR. 
 
Udols del galant
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
  
Escolteu el pòdcast del poema 
Udols del galant
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra


** 

14 d’abril 2026

'EL DIBUIXANT DE LABERINTS', AL TEATRE EÒLIA

El dibuixant de laberints. Autor: Nil Martín López
 Direcció: Júlia Valdivielso Teatre Eòlia, Barcelona
Intèrprets: Carla Nit i Nil Martín, l'autor. Per referència generacional, l'actor i ara dramaturg debutant Nil Martín (Barcelona, 1998) devia ser un dels entusiastes seguidors de Doraemon, el gat còsmic que queia del cel i ajudava una criatura tímida i mal estudiant. Amb aquest primer espectacle d'autoria pròpia, guanyador de la Beca Odisseu 2025 que atorga el Teatre Eòlia, s'atreveix a desfer el mite de Doraemon amb una trama que circula laberínticament marcada per la sensació de pèrdua heretada de la infància i que, a tocar de la franja dels trenta anys, no s'ha pogut treure encara del damunt. Inicia amb un monòleg on recorda l'estada a ca l'àvia i l'afició de dibuixar laberints suggerits a partir de les visites al Laberint d'Horta amb el pare. Més endavant, amb format d'entrevista televisiva, desmunta els suposats poders màgics de Doraemon, que es presenta com un pòtol desubicat, poc sociable. El recorregut del laberint com a metàfora de la realitat diària d'una generació. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

13 d’abril 2026

PLATÓ DESERT: L'ATTREZZO

DES DEL CAPDAMUNT DEL PONT,
ALGÚ ET FA LA RATETA
AMB L'ÚLTIM RAIG DE SOL.
 
L'attrezzo
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 
 
Escolteu el pòdcast del poema 
L'attrezzo
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**  

 

Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo

Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic  i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL

12 d’abril 2026

'UNA BUFETADA A TEMPS', A LA VILLARROEL

Una bufetada a temps
Autoria i direcció: Marta Buchaca. 
La Villarroel, Barcelona
La comèdia Una bufetada a temps de la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979) és un bombonet i els intèrprets la broden (Sara Diego, Eudald Font, Montse Guallar, Ramon Madaula i Marc Rius), dirigits per la mateixa autora. ¿Existeix un mètode infal·lible per educar els infants? A l'obra s'enfronten dos dels possibles mètodes: la bufetada de l'avi, en funció de cangur,  per haver estat insultat en un brot de ràbia de la criatura de vuit anys —que no devia recordar el mètode de la tortugueta!— i la permissivitat extremada, acaloradament teòrica, de pares i escola. El cas és que el director de l'escola cita els pares i els avis paterns del nen per anunciar-los que l'escola denunciarà l'avi per la bufetada. S'haurà d'atendre a les conseqüències penals. Els espectadors hi entrem a la primera frase. I gaudim les genials rèpliques i contrarèpliques. Sabem qui és culpable, sabem que amb quatre anys un infant reconeix l'altre, sap què és el respecte i ja discerneix que és correcte i què no. I quan ja estem amb aquestes, un gir de la trama ens deixa amb un pam de nas, rient a cor què vols. Seriosament. Aplaudiments  entusiastes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY