 |
Interior de gloria. © Antonio Barahona Oli, 40 x 60 cm |
 |
| Patio andaluz. © Antonio Barahona. Oli, 60 x 90 cm |
 |
Muljil. Companyia Elephants Laugh Guió: Jaeuk Shin. Direcció: Jinyeob Lee Festival Grec 2026. Teatre Lliure Montjuïc |
El que em queda d'aquest espectacle són quatre cubicles transparents plens d'aigua on s'instal·la a cadascun un intèrpret completament vestit i carregat amb bosses. Hi bucegen a estones. La idea visual és espectacular, però el que s'hi representa és estàtic. Finalment surten quatre voluntaris locals que ja han preparat prèviament la immersió i, oh! sorpresa, quatre espectadors més, en aquest cas triats a dit, són invitats a fer el mateix. Quin patir!
Per desig de la companyia, tot el que s'escolta en coreà no té sobretitulat. Al programa de mà hi ha el text de sis accions, però naturalment, a les fosques no el llegeix ningú. I no aclarim del tot què s'hi debat. Si hem tingut la iniciativa d'informar-nos de l'espectacle a l'avançada, podem saber que les accions es titulen: Una dona embarassada; Feina; Una dona que es va a fer la cirurgia estètica; Trangènere; Comunitat i Aquí i ara. Sabem els títols de les accions, però el text que les acompanya no hi aporta res. Afinant la percepció em queda la idea que cadascú subsisteix com pot i que «tot i que separats com illes, tots estem submergits en un mateix mar.» 7/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
| Àguiles del Caire [Eagles of the Republic] Direcció: Tarik Saleh. França i Suècia, 2025 |
Solitudes. Autoria i dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cármaco. Direcció: Iñaki Rikarte. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Recomanat a partir de 14 anys. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona.
De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine, on enfocava la malaltia de l'Alzheimer. Retrobem ara a Solitudes la poesia d'aquests creadors i portadors de capgrossos que es mouen precisos i ens emocionen sense paraules. En aquest espectacle el tema és la solitud de la vellesa, explicat a partir d'un home que es queda sense companya de joc (de vida), quan mor la seva parella. Intenta que el fill i la neta juguin a cartes amb ell, però tant ells com la resta de persones de l'entorn viuen la seva solitud particular. Ens hi veiem representats i les llàgrimes ens acompanyen quan tota la platea aplaudim dempeus. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
Wasted Land. Concepte i direcció: Ntando Cele Festival Grec 2026 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
Maria Rosa Enrich Vidal Sabadell, 1930 - Reus, 2026 |
Sabadellenca de naixença, va començar l'escolarització a l'escola de la República. La guerra la va enxampar amb sis anys, després la Dictadura es va encarregar d'estafar la seva generació i les següents l'ensenyament català tant en llengua com en continguts. Tot i així, de jove, va continuar amb la tradició del teatre d'aficionats, amb el grup de Sant Feliu del Racó. Precisament, l'afició al teatre l'ha encomanada a la seva filla, que dirigeix el grup de teatre local.
Vau descobrir plegats
aquesta primavera
i collíeu flors a desdir.
Encara us sentiu les mans
perfumades.
El 1956 es va casar amb l'aquarel·lista Bartomeu Llebaria (Barcelona, 1919 - Reus, 2019); mare del Xavier i l'Anna; àvia de l'Alba, la Carla i el Pol.
La parella estiuejava al Masnou i més endavant a Duesaigües, d'on provenia la família del marit. La vaig conèixer a mitjan setanta a Duesaigües. Sempre amb el somriure als llavis, discreta i amb paraules amables quan ens trobàvem o quan repassàvem l'esplendor i creixença de les plantes que tenia a la placeta de l'entrada. El 1992, en jubilar-se, van fixar la residència al poble. Van destinar espais privats de la casa com a galeria permanent de pintures, diorames i maquetes de vaixells del Bartomeu. La Maria Rosa n'era una amfitriona acollidora i generosa amb qui s'hi acostava.
***
 |
Cerimònia de comiat: Església de Santa Maria. Duesaigües, 11 de juliol a les 12 h |
 |
Primera llei de Newton. Autora: Eu Manzanares. Direcció: Nelson Valente. La Villarroel |
Llegiu la crític d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
El retrat de Dorian Gray. A partir de l’obra d’Oscar Wilde. Dramatúrgia i direcció d'escena: Marc Rosich. Composició i direcció musical: Jordi Cornudella. Festival Grec 2026. Teatre Romea. Barcelona
Àngels Gonyalons, bravo! El dramaturg Marc Rosich ha adaptat la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde i el compositor Jordi Cornudella n'ha creat l'acompanyament musical que aquí interpreta un quintet de corda en directe. No m'imagino aquest espectacle sense el protagonisme de l'actriu i cantant Àngels Gonyalons. Els personatges principals al seu càrrec, sense transició, només transmesos pels matisos de la veu, pel to, seguint el ritme de la partitura. Les paraules musicades, la música de les paraules. Poesia. Tres personatges envolten Dorian Gray, en una interpretació musical i coreogràfica dels actors i cantants Pol Blancafort, Pau Oliver i Jordi Vidal. Excepcional.
Oscar Wilde va publicar la novela El retrat de Dorian Gray el 1890. Va ser empresonar després d'un dels primers judicis contra la llibertat de gènere. El tema de l'obra és el culte a la bellesa i com el protagonista pren consciència del desgast pel temps i s'enfonsa en la recerca de l'eterna joventut. Com Faust, veu acomplert el seu desig. Manté l'aparença juvenil del cos i qui es va degradant és el seu retrat pintat.
9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY