'LO DE JAUME I', A EL MALDÀ

Lo de Jaume I. Dramatúrgia i lletres: Guillem Cuxart. 

Composició i direcció musical: Marc Sambola. 

Direcció: Guillem Cuxart. El Maldà, Barcelona. 

Intèrprets: Arnau Fà Lladó, Paula Moles Roma i Laia Esdul. 

Músics: Magí Castro i Marc Sambola.

La companyia Al cel Cia presenta l'espectacle musical de petit format Lo de Jaume I,  una paròdia a l'estil pitarresc sobre el rei conqueridor. Des de l'engendrament a les fosques fins a les gestes conqueridores de terres als moros, que coneixem a través de la crònica Llibre dels Fets. Jaume I va morir el 1276 i el que queda de les seves restes són al Panteó Reial del Monestir de Poblet. Ara, a Lo de Jaume I s'explica que s'ha trobat el fal·lus reial. La peça arqueològica arriba a escena, encara traient fum. Una bona excusa per emprendre fragments de l'obra paròdica Don Jaume el Conqueridor, de Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra sobre les gestes del rei nascut a Montpeller.  En mode satíric també s'hi mouen personatges actuals que reconeixem, com una tal reina Sílvia Obiols que pretén netejar el país de 'moros' i 'indesitjables' i referències a espais del sud del país (nuclears, indústria química, un succedani del parc Disney.) Un divertiment a cor què vols. Rient rient, qui avisa...  

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PRESENTACIÓ 'ULL DIU' DE MÒNICA DE DALMAU MOMMERTZ

Presentació del llibre de poemes Ull diu, 

de Mònica de Dalmau Mommertz

Llibreria Calders, Barcelona, 13-X-2026

«Ull diu. La vista. La paraula. L'ull (subjecte) que parla. Què veu? Allò que veu (allò que sent, que l'emociona) ho transcriu amb paraules. Un viatge creatiu a l'interior sensible que obre els ulls a paisatges, a fets, a impressions, a pensaments... Mònica de Dalmau escriu poèticament i lúdica la seva visió del món, allò que li ha deixat petja.» 

 

 

M'he encarregat de la presentació a la Llibreria Calders del poemari Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. L'autora hi ha llegit uns poemes que exemplificaven el que he ressaltat i n'ha situat el context amb l'ajuda de la projecció de les imatges que van inspirar-los. Hi han intervingut Silvana Díaz i  Josep Vila Fisas, amb la lectura de poemes propis generats a partir dels d'aquest llibre. A primera fila, els editors entusiastes del poemari Paco Fanés i Joan Puche, de Pont del Petroli Edicions, de Badalona. L'autora ha signat exemplars del llibre Ull diu als assistents, i ho ha fet amb tanta dedicació i generositat que s'ha format una bona cua (celebrada amb cava). M'imagino que encara hi deuen ser ara.

 

 **

 

Presentació Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. 

Col·laboració de Silvana Díaz. 

Fundació Úniques, Barcelona, 23-IV-2026

 

 

 

'BONS I DOLENTS', AL TEATRE CONDAL

Bons i dolents. Autor: Joel Joan. 

Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona

L'actor, productor, guionista, cineasta i director Joel Joan estrena la comèdia de situació Bons i dolents. La trama es desenvolupa en registre lúdic amb una bona dosi de reflexió satírica sobre les misèries de la societat contemporània. Joel Joan es posa a la pell d'un individu sense escrúpols, amb l'engany com a targeta de presentació, amb fills i dona, usuari d'aplicacions de contactes, sempre disposat a oblidar que deu diners als amics. I un do: té bona mà per a la cuina. L'acompanyen Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago, donant vida a personatges que carreguen la seva frustració particular. Tot al servei d'una al·legoria sobre la fragilitat humana, suspesa en el prim fil que separa la bondat de la maldat. I a riure a cor què vols. 9/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'EL GRAN INQUISIDOR', AL TEATRE GOYA

El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen)

Autoria: Johann Sebastian Bach, Fiódor Dostoievski i Olivier Messiaen. 

Traducció: Joan Sales. Versió: Lluís Homar.  Direcció: Lluís Homar, Emili Brugalla i Vesko Stambolov. Teatre Goya, Barcelona.

 

L'actor i director Lluís Homar, amb els músics Emili Brugalla i Besko Stambolov, fusionen teatre i concert a l'espectacle El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen). Al recital s'hi suma un fragment de «Flamenc» del compositor Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019).

El que s'hi relata sorgeix del capítol cinquè de la novel·la Els germans Karamàzov de Dostoievski. Ivan, un dels germans Karamàzov, explica a Aliosha, el seu germà monjo molt devot, una història que té com a protagonistes el Messies i el botxí de la Inquisició. Jesús baixa a la Terra —a Sevilla, segle XVI— per comprovar in situ el terror de la Inquisició. Lluís Homar és la veu del gran inquisidor que, en un monòleg reflexiu i condemnatori, retreu a Jesús que espiï el que ell i els que de debò tenen el poder hi executen. A Sevilla. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'BOUVETØYA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Bouvetøya (La necessitat d'una illa), d'Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. Tècnic de so:  Damien Bazim. Direcció: Julio Manrique. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Espectacle en format de conferència dramatitzada. En el context distòpic del 2030, un grup d'amics i coneguts projecten fugir en expedició a Bouvetøya, l'illot volcànic enmig de l'oceà Atlàntic. Han passat la segona pandèmia, que ha tingut la població reclosa vuit mesos. S'hi sumen greuges: la crisi financera, la crisi de l'habitatge, la crisi del mercat de treball i la crisi cultural. Pretenen que l'expedició sigui un punt i a cap que els ajudi a encarar-se al futur. Hi deixen com a testimoni una càpsula del temps  amb el lema: “La matèria dels somnis / 2030-2080”, inspirat en la frase «Som de la mateixa matèria de la qual es fan els somnis.» de La tempestat, de William Shakespeare.  

Un treball íntim, amb els noms propis dels intèrprets i connexió amb la mare de l'actor Andrew Tarbet i la mare de l'actor Marc Rodríguez —presents les dues, com a espectadores, a l'estrena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'EL CADELL', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El Cadell. Autor i director: Josep Maria Miró. 

Intèrprets: Mercè Aránega, Lurdes Barba, 

Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, 

Alba Pujol, Rosa Renom, Marc Tarrida. 

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El dramaturg Josep Maria Miró (Vic, 1977) desenvolupa a El Cadell un drama rural en una masia catalana al llarg de gairebé un segle. Una obra fosca on plana la desfeta. Parteix de l'època que les terres eren treballades i productives fins a l'abandonament dels conreus. I un salt temporal al present. Tota una nissaga de secrets i enveges, un món familiar al voltant de l'hereu, sostingut per les dones, alterat i modificat per la història del país.  Una història densa explicada amb monòlegs pels protagonistes —fantasmes de les terres mortes—, amb un registre lingüístic popular que reconeixem com a natural els que l'hem viscut. En destaca el monòleg interpretat per Mercè Aránega, encarnant «La Recollida». Antològic. El Cadell s'inscriu en la tradició del teatre català i alhora el revalortitza esplèndidament. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra  «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'DESPRÉS DE NOSALTRES', A L'ESPAI TEXAS

Després de nosaltres 

Dramatúrgia i direcció: Jumon Erra. 

Música i direcció musical: Miquel Tejada. 

Intèrprets: Júlia Jové i Xavi Navarro. 

Música i veu en directe: Andrea Mir.  

Espai Texas, Barcelona.

El cineasta i crític francès Éric Rohmer (1920 - 2010) es va acostar al teatre amb una única peça: Le Trio en mi bémol, el 1987, on retratava la relació d'una parella que ha trencat fa temps, però continua trobant-se. Una versió cinematogràfica del 2022 —prescindible— de la directora portuguesa Rita Azevedo Gomes, introdueix en la trama un director que roda l'obra. 

Després de nosaltres s'inspira en el clàssic, en format musical, signada pel dramaturg i director Jumon Erra i el músic Miquel Tejada. La parella protagonista, aquí anomenats Lena i Adrià, que interpreten Júlia Jové i Xavi Navarro, són parella a la vida real.  Anteriorment, han coincidit en el repartiment d'altres espectacles, com al musical Mar i cel que Dagoll Dagom, de la temporada 2014-2015.

L'assumpte és el mateix que l'original de Rohmer: L'Adrià i la Lena han deixat de ser parella, però mantenen una relació d'amistat amb visites inesperades d'ella al domicili que van compartir. Parlen de la feina i del dia a dia sense l'altre. En les trobades hi busquen una mena de suport que, en el fons, amaga la incertesa de si poden recuperar la relació estable d'abans. L'argument es descabdella, sobretot, amb les lletres de les peces musicals, però hi ha també una bona part de diàlegs entretallats, sense respostes clares. I una sorpresa, amb la inclusió d'una altra parella —protagonitzada pels mateixos intèrprets. Talent i versemblança en aquest espectacle de petit format. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

     Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOT FENT LA BELLA HELENA', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Tot fent «La bella Helena». A partir de l'opereta homònima de Jacques Offenbach. Dramatúrgia i direcció escènica: Miquel Mas Fiol. Direcció musical: Pablo Ruz. Intèrprets: Sergi Boqué, Jordi Cornudella Heras, Gerard Franch, Carme Milán, Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Núria Vinyals Mañarikua.   Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El teatre Lliure Gràcia inaugura la temporada del 50 aniversari de la fundació del Teatre Lliure, amb l'espectacle Tot fent «La Bella Helena» encarant-se [fent i desfent] el muntatge de La Bella Helena de la temporada 1978-1979, de la qual es projecten fragments. A les grades de l'estrena hi ha la veterana actriu Imma Colomer, que aleshores feia el paper de Venus, i rep un aplaudiment del públic quan l'anomena la Venus [Carme Milán] d'aquest muntatge. Tot celebrant l'efemèride, el nou elenc treu els drapets al sol de la família del Lliure, en un exercici lúdic i atrevit de metateatre. Els membres de la jove companyia no sembla que s'avinguin gaire millor. Pel que expliquen, els trenta-tants dies i nits d'agost que han conviscut al Lliure els han passat factura. Ara, es disfressen, canten, es discuteixen. Alguns pleguen. Els calen mans per pintar decorats i per cosir vestuari i impliquen el públic al caos d'estil Cubana. I final amb el Can Can d'Offenbach, en homenatge al teatre que va néixer lliure. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY