'UN COTXE', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Un cotxe 

Dramatúrgia: Ferran Dordal Lalueza i Pau Masaló Llorà.

Direcció: Pau Masaló Llorà. Centre de les Arts Lliures

El Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa programa un text original, valent. El narrador, Pau Masaló Llorà (originari de Les Planes d'Hostoles, la Garrotxa, 42 anys confessats i, per si de cas, dissenyador, a més de dramaturg i actor), explica com un cotxe mític dels anys noranta va portar per carreteres i càmpings la seva família. Nostàlgica del paradís del temps de la innocència desgranada artesanalment amb tocs d'humor.

A l'escenari, el protagonista i els seus pares, Xavier Masaló —exalcalde del poble d'origen— i Maria Àngels Llorà —que va ser mestra d'infantil—, formen un trio entranyable que aconsegueix reflectir amb uns mitjans aparentment modestos i compartits, segurament, per molts dels espectadors, com es modela un futur idíl·lic i com es dilueix la realitat del present.

Projecte guanyador de la convocatòria Hermann Bonnín del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, beca Barcelona Crea i beca de recerca de l’OSIC. Premi de la Crítica catalana i el Premi Max d'arts escèniques de carrer.

8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

     

'EL BARQUER', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

El barquer. Autor: Jez Butterworth

Traducció de l'anglès: Cristina Genebat 

Direcció: Julio Manrique.

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

Irlanda del Nord, agost del 1981. A la granja de la nissaga familiar dels Carney es preparen per a la tradicional festa anual del dia de la collita. Ai, el vell barquer Caront... veritats evidents.

Intèrprets: Lua Amat, Roger Casamajor, Oriol Cervera, Imma Colomer, Martí Cordero, Anna Güell, Marta Marco, Carles Martínez, Norbert Martínez, Nora Pàmies Ricart/Bruna Luz, Martí Ribot, Santi Ricart, Mima Riera, Sara Roch, Elena Salvat/Bruna Armengol, Jan Serra, Marc Soler, Max Vilarrasa, Ernest Villegas. Bravo!  

Diu Sotorra: «El director del Teatre Lliure, Julio Manrique, ha posat sobre l'escenari gran de Montjuïc el “santcristo gros” de totes les seves direccions personals fetes fins ara i ha aconseguit penetrar en l'esperit de fons de l'obra original de Jez Butterworth fins al punt que, al llarg de les més de tres hores amb dos intermedis —tres actes d'una hora cadascun— fa la impressió que una companyia originària del West End s'hagi instal·lat a Montjuïc.» Ho subscric. 10/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'HOLA, RÀBIA!', AL TEATRE NACIONAL

Hola, ràbia!    |   Autoria i direcció: Mercè Vila Godoy

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

 

Recomanat per a espectadors més grans de 6 anys

Les dues intèrprets d'Hola, ràbia!, l'actriu i cantant Dolo Beltrán i l'actriu Gloria Sirvent reben els espectadors grans i petits, un a un, preguntant-los què és allò que els fa més ràbia. Entre les respostes dels petits, hi ha autèntiques perles. Els espectadors poden provar d'aprofitar l'energia de les rabietes fent anar uns artefactes que la capten. L'objectiu és fer sortir la ràbia que està allotjada en una gran caixa a l'escenari. I, quan la vegin, renyar-la. A la nostra sessió s'han apuntat a gestionar els rampells de ràbia sobretot espectadors de tres anys, tot i que l'invent funciona millor amb els de sis o més perquè l'entenen. El concepte d'aquest espectacle familiars que presenta la companyia La Banda i el col·lectiu Playmodes és interessant, però el desenvolupament en forma d'activitat majoritàriament participativa no és adient com a programació de teatre per a infants del TNC. Els infants ja poden gaudir d'un tipus similar d'activitat lúdica en múltiples espais. Al Teatre Nacional hi van a veure teatre. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

'LOOP', A L'ESPAI TEXAS, BARCELONA

Loop  |     Autor: Ramon Madaula i Canadell

Direcció: Mònica Bofill    |    Espai Texas, Barcelona

La vida és un bucle. Ramon Madaula és l'autor i coprotagonista de Loop, hi interpreta un pare escultor sense gaires èxits artístics. Júlia Genís li dona joc interpretant tant la mare de l'escultor jove , com la filla que prepara les maletes per anar a viure a Tasmània, a l'altra punta de món, amb l'amic que ha conengut fa just un mes. Repte de totes les generacions. Reflexions amb humor, advertiments amb un punt de sarcarme, de la mare a l'aspirant a escultor i del pare a la filla que ha pres una decisió inalterable, tot i els dubtes de la nova aventura vital, que també hi són. Diàlegs tallants, rèpliques esmolades que s'entrecreuen el pare de jove i el d'ara mateix amb la mare i la filla respectivament. Sense trancisions. Només amb el to i l'expressivitat sabem qui parla. Un exercici brillant de versemblança dels dos intèrprets posant-se a la pell de quatre personatges. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

  

PLATÓ DESERT: STORYBOARD: CONFRAFOC AL PARADÍS

 

I SENTO L'ENERGIA DE LES MANS SENSE ESPAI,

L'ALEGRIA DEL VALS, ROBA FRESCA DE LLI.

 

 

Storyboard: Contrafoc al paradís

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

  Escolteu el pòdcast del poema

Storyboard: Confrafoc al paradís

 

al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

 

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Storyboard: Contrafoc al paradís:

Un llibre és un contenidor d'emocions. Més encara quan el llibre ens permet sentir el tacte sedós de la roba retallada per fer pàgines brodades o palpar els brins de llinets cosits amb el goig de qui s'ofereix a ser descobert un cop obrim les seves tapes... I quan les obres, sentir com el temps s’atura en cada pàgina amb una delicadesa exquisida, sentir com respira i, en fer-ho, ens convida a desprendre’ns del soroll, a escoltar el batec íntim de les paraules que no criden perquè no les veiem. 

Perquè hi ha llibres que no es llegeixen amb els ulls, sinó amb els dits, amb el nas, amb l’absència de signes. Són llibres que se’ns adhereixen a la pell com una aroma antiga que ens resulta familiar, que ens desperta records que ignoràvem.

És aleshores quan també entens que un llibre pot ser un refugi, un espai on l’ànima s’asseu, cansada, i ens redimeix de la nostra vulnerabilitat.

Entre fils, textures i silencis, el relat s’expandeix i ens incorpora com a espectadors i, sense saber-ho, també com a lectors pacients des del mateix moment en què desfem el nus d’una gasa per entrar en un alfabet invisible de sensacions.

Un llibre és un contenidor de sensacions. 

JOAN RAMELL 

'LA REINA LLOBA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La reina lloba 

Autor i director: Pau Carrió, a partir de William Shakespeare. 

Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita. Barcelona

 

Intèrprets: Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, 

Josep Julien, Ana Nicolás de Cabo, Xavi Ricart, 

Pau Roca, Maria Rodríguez Soto, David Vert.

 

Margarida d'Anjou (Pont-à-Mousson, França, 1430 - Souzay-Champigny, França, 1482) és el personatge que ara el dramaturg i director Pau Carrió (Barcelona, 1981) ha rebatejat com 'la reina lloba'. Va ser reina d'Anglaterra (Casa de Lancaster) arran del seu matrimoni amb Enric VI, entre el 1445 i 1461, i també entre el 1470 i 1471. Va provocar, per la seva política radical, l'anomenada Guerra de les Dues Roses, fins que va ser vençuda definitivament.

El dramaturg Pau Carrió ha manllevat frases i escenes d'obres de William Shakespeare on s'expressa Margarida d'Anjou, molt ben acoblades al text que interpreta Maria Rodríguez Soto. Des del d'adolescent al de la núvia, l'esposa del rei, l'amant, la mare, la guerrera, la vídua i la vella derrotada, sempre enfrontada a la cort d'homes que l'envolta, rebutjada per ser dona, lluitadora sense fronteres. Bon material que pateix de falta de dosificació i de concentració nítida en allò que vol expressar. Afegim-hi  i la desorientació que ens causen el bellugueig dels personatges que trenquen constantment el fil narratiu. Eternes dues hores i vint minuts veient manipular un parament de luxe i entenent menys de la meitat de les paraules que s'hi pronuncien. 5/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'COM VAIG APRENDRE A CONDUIR', A LA SALA BECKETT

Com vaig aprendre a conduir. Autora: Paula Vogel

Traducció: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper 
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Com vaig aprendre a conduir va obtenir el Premi Pulitzer del 1998. L'espectacle que s'ha presentat per primer cop en català ho té tot i tot hi sona bé: discurs que indueix a la reflexió, denúncia, humor, música, nivells de llenguatge, el temps que passa. Una arquitectura dramatúrgica admirable molt ben resolta a escena. L'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951), va assistir a l'estrena de l'espectacle a la Sala Beckett i va dir que havia viscut la funció d'una obra nova.

L'obra reconstrueix moments clau de la relació de Li'l Bit, (a càrrec de Mireia Aixalà, esplèndida en totes les edats de la protagonista) amb Peck, l'oncle pederasta (interpretat per Ivan Benet, l'excel·lència.) A partir dels anys noranta del segle passat, la nena que aleshores tenia onze anys va ser agredida sexualment per l'oncle, que la manipulava dient que ho feia per estimació i li volia fer creure que no li feia res que ella no volgués. L'autora no va fer públic que s'havia basat en l'experiència personal fins fa poc, després de la mort de la seva mare. L'obra sembla acabada d'escriure perquè els abusos sexuals a infants produïts dins l'àmbit familiar és un tema dolorosament actual.

I un regal per a l'obra, per a l'autora Paula Vogel i per als espectadors de la Sala Beckett: els complements musicals que hi posen la jove actriu Alba Gallén al piano o a la mandolina, l'actor Blai Juanet Sanagustín al piano i, d'una manera espectacular i divertida, l'actriu i cantant Kathy Sey (The Sey Sisters) elevada al cub de l'humor, la picaresca i desgranant també altres registres de diversos personatges, tots molt agraïts. Bravo! 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: MAKING OF

—Es tracta d’una emergència: 

Porta’m paraules, avui.

 

Making of 

Poema visual

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

Escolteu el pòdcast del poema Making of
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

COMENTARI

La lletra A: vuit vegades repetida en dos versos i quatre vegades representada sobre la dorsal d’una gran A que les transporta sobre trossos petits de pedra que entapissen la resta del vocabulari. L’alfabet comença per la A i conté totes les paraules que calen per atendre una emergència... que acaba amb la lletra A.

Joan Ramell