'REUSENQUES DE LLETRES, PASSEJANT AMB GUADÍ PER LA BOCA DE LA MINA'

Reusenques de Lletres. Passejant

amb Gaudí per la Boca de la Mina

Edita: Ajuntament de Reus, 2026 

Il·lustracions de Teresa Llorach 

Autores dels textos: Àurea Bellera, Monika Escuer, 

Isabel Martínez, Fina Masdéu, Cio Munté, Lena Paüls,  

Empar Pont, Carme Puyol, Victòria Rodrigo i Carme Simó. 

Coordinació: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo 

 

Reusenques de Lletres ha presentat l'onzè llibre del col·lectiu: Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina.  Il·lustrat per l'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach. Editat per l'Agència de Promoció Ciutat, de l'Ajuntament de Reus. És un llibre singular, talment ha estat la presentació al Gaudí Centre, un espai esplèndid on el públic ha accedit amb reserva prèvia a causa de l'aforament limitat. Hi han intervingut Noemí Llauradó, per part de l'Ajuntament i les coordinadores Fina Masdéu i Victòria Rodrigo (la seva filla Marina, reusenca de lletres, entrava de part durant la presentació del llibre). Teresa Llorach ha explicat com va encarar les il·lustracions i Mònica Escuer i jo hem llegit fragments dels nostres relats. Tots els assistents han tingut un exemplar de regal. L'activitat ha estat documentada amb imatges per diversos fotògrafs. La foto de grup oficial és de Josep Coca.

 

 

 

Participo a Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina amb el relat Aniversari a la Bassa Nova. Il·lustració: Teresa Llorach. 

 

Escolteu el relat Aniversari a la Bassa Nova a Spotify 

Veu: Andreu Sotorra 
 

** 

 

«Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina és un recull de relats breus de temàtica diversa que literaturitzen els punts més emblemàtics del passeig de la Boca de la Mina. Són petites històries que tenen com a escenari o com a llocs de referència la Font del Lleó, el Barranc dels Capellans, la Bassa Nova, el Barranc del Molí, la xemeneia del Molí de la Vila, la Bassa del Bacallà, l’Institut Pere Mata i la Boca de la Mina. Com a fil conductor, hi ha una trobada imaginària de les autores de Reusenques de Lletres amb Antoni Gaudí, tot passejant per aquests indrets prou coneguts. El nexe que connecta Reusenques de Lletres i Antoni Gaudí és la inspiració que els reporten diferents llocs dels passeig en les seves obres, a les autores per escriure els seus textos i a l’arquitecte per projectar, possiblement, les fumeres del Parc Güell i de la Pedrera a partir de la fumera helicoidal del Molí de la Vila.» 

**

'PERDONA'M COS MEU', AL TEATRE AKADÈMIA

Perdona'm cos meu, de Queralt Riera. 

Direcció: Queralt Riera. 
Teatre Akadèmia, Barcelona

L'espectacle Perdona'm cos meu, que ha dirigit Queralt Riera, la mateixa autora, és constituït per  microescenes on tres dones contemporànies —la Carme (Mireia Aixalà), la Maricarme  (Annabel Castan) i la Carmela (Àfrica Alonso)— exposen una sèrie de reivindicacions, denuncien fets experimentats.   El tercet d'actrius defensa, amb una mesurada dosi d'humor,  cada situació amb un doll d'energia matisada per a cada personatge. Àfrica Alonso hi incorpora el seu vessant d'actriu musical amb la interpretació d'una mitja dotzena de peces ben encaixades en la trama. Un espectacle rodó en tots els aspectes. 10/10

Perdona'm, cos meu, la mala vida. / Perdona'm, cos meu, la ràbia i el menyspreu i el mal i la fam  i l'excés... / Perdona'm, cos meu, la impertinència i l'autoodi./ QUERALT RIERA

 **

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
   

EXHUMACIÓ NÚM. 5, UN CLAM CONTRA L'OBLIT

Performance en record  d'Elisa Cardona Ollé 

Acció a càrrec de Pilar i Montserrat Camarasa Cardona

a la Fossa comuna 1 del cementiri de Tarragona, 19-IX-2026 

 

https://vimeo.com/1236785643 

(minuts 6:46 a 9:13)  

L'artista Miquel Garcia (Barcelona, 1975) és l'autor del vídeo creatiu de memòria històrica Exhumació núm. 5.  En col·laboració amb l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. El documental reflecteix com els familiars dels represaliats van destapant els seus noms i els fets, a través del contacte directe de les  mans sobre la superfície que amaga una llista impresa de cinc mil persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. Mitjançant la calor humana les dades dels seus parents tornen a sortir a la llum. L'acció s'ha realitzat a la Fossa 1 de les tres fosses comunes del Cementiri de Tarragona, on van inhumar 797 víctimes de la repressió franquista, entre 1939 i 1949, després de ser commenades en judicis sumarísims del règim franquista, afusellades a la muntanya de l'Oliva de Tarragona.

 

Vegeu en aquest blog:

Acte de reparació històrica a Elisa Cardona Ollé

 

'LA LLEI DE LA GRAVETAT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La llei de la gravetat 

Dramatúrgia:  Pep Farrés, Biel Rossell i Daniela Feixas. 

Direcció: Pep Farrés. Sala Tallers, TNC

La Sala Tallers del TNC ha programat La llei de la gravetat en horari escolar per a adolescents. En la meva sessió, els espectadors són alumnes de primer cicle de secundària. Sorollosos i bellugadissos fins que s'han apagat els llums de la sala.  De seguida s'han enganxat a la història de l'Èric, el personatge protagonista que cau del sistema escolar. L'obra planteja dilemes que sorgeixen de les relacions quotidianes entre professorat i alumnat. L'actor Biel Rossell Pelfort fa doblet en el paper de professor maltractat i en el d'alumne desencantat. Amb un domini excepcional de l'expressió verbal, l'intèrpret fa arribar en els monòlegs del professor i de l'alumne el missatge amb claredat i amb múltiples matisos. Al seu costat, Biel Serena Riba, en el paper de músic de carrer,  s'encarrega dels efectes sonors, des de l'enrenou inicial d'una aula que sembla que no té gaire interès en les explicacions de física, al dring d'una moneda a la gorra del músic o d'altres sons ambientals, enregistrats o de percussió en directe. 8/10

En el col·loqui postfunció, conduït i dinamitzat amb eficàcia per una tècnica de l'equip del Servei Educatiu del TNC, els espectadors han demostrat que han estès el que es debatia a La llei de la gravetat i han expressant opinions ben argumentades. Han deixat amb la boca oberta el professorat que els acompanyava i els comptats adults que hem assistit a la representació.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'JÚLIA – 15 ANYS MÉS TARD', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Júlia – 15 anys més tard (2011–2026). 

A partir de «Miss Julie», d'August Strindberg. 

Adaptació i direcció: Christiane Jatahy. Traducció: Marilia Samper. Intèrprets: Júlia Genís i Moha Amazian. Càmera: Robert Molist Rossell.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona 

Revisió de l'obra Julia de la dramaturga, cineasta i directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, Brasil, 1968). La trama del drama Miss Julie d'Strinberg és prou coneguda: Nit de Sant Joan, a la luxosa mansió del senyor comte només hi ha la senyoreta Júlia, filla del propietari, el xofer i la cuinera, que són parella. Després de jugar amb foc, la Júlia (Júlia Genís, esplèndida) mesura forces i humilia el criat Jamal (Moha Amazian, versemblant, immens). Júlia - 15 anys méss tard (2011-2026) és una peça intensa que en aquesta edició al Teatre Lliure posa al límit de l'expressivitat els intèrprets protagonistes reproduint imatges de sexe en directe. El drama transcendeix la realitat escènica del casal comtal, amb accions rodades en directe a les escales del Lliure de Gràcia i la fugida  de la jove mestresa pel carrer Montseny de Barcelona. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'PANORAMA DES DEL PONT', AL TEATRE GOYA

Panorama des del pont, d'Arthur Miller. 

Traducció: Joan Sellent. Dramatúrgia i direcció: Sílvia Munt. 

Intèrprets: Eduard Buch, Nil Cardoner, Laura Conejero, 

Jan D. Casablancas, Laura Gaja, David Selvas Jansana. 

Teatre Goya, Barcelona

El dramaturg nord-americà Arthur Miller (Harlem, Nova York, 1915 - Roxbury, Connecticut,  2005) ens emociona de nou amb l'obra Panorama des del pont, aquesta vegada dirigida per Sílvia Munt. Amb la mateixa traducció de Joan Sellent que el 2006 es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya,  dirigida per Rafel Duran; i el 2016, al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant. Ara l'actor David Selvas s'uneix esplèndid als grans intèrprets catalans —Toni Sevilla i Eduard Fernàndez— que s'han posat a la pell d'Eddie Carbone, l'immigrant d'origen sicilià, estibador al port, que junt amb la seva esposa ha fet gran Catherine, la neboda òrfena. Presentant els fets i donant la paraula a cadascú, hi ha l'advocat i narrador (Eduard Buch) —que podria ser molt bé la veu de l'autor, coneixedor de l'ambient dels barris modestos dels anys vint i trenta de Nova York.

Crec que aquesta obra ens emociona perquè el que s'hi tracta és d'una actualitat esfereïdora. I, sobretot, perquè ens reconeixem en tots i cadascun dels personatges. Entenem el dolor que causa la gelosia a Eddie i la gestió que en fa Beatrice (Laura Conejero, la mesura), som la Catherine (Laura Gaja, excepcional versemblança) enamorada per primer cop; som els dos immigrants (magnífics Nil Cardoner, Jan D. Casablanca), campejant les injustícies, cadascú amb objectiu propi al Brooklyn. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

EXPOSICIÓ 'EL CULTE A LA BELLESA', AL CCCB

El culte a la bellesa, al CCCB

L'exposició El culte a la bellesa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona recorre a través de 400 peces l'evolució dels cànons estètics al llarg de la història, des de la perspectiva de l'art, la societat, la política, la religió i la medicina. Posa l'èmfasi en la reivindicació dels cossos i les identitats excloses de la norma (diversitat corporal, racial, funcional i de gènere) i inclou objectes històrics i contemporanis com cosmètics, cotilles, perruques i dispositius de bellesa. Una de les seccions de l'exposició està dedicada a les olors, on es poden ensumar perfums i ungüents femenins del Renaixement o una aproximació a l'olor de personatges històrics masculins com Napoleó o Tutankamon. Altres peces destacades són les sèries fotogràfiques, com la que mostra els concursants de Miss Regne Unit amb el maquillatge desfet després del certamen, metàfora de la bellesa efímera. I també les fotografies de JD ‘Okhai Ojeikere, que documenten pentinats tradicionals africans com una forma de bellesa creativa i diversa, demostrant que els ideals estètics varien segons el context cultural. 

Exposició oberta fins al 8 de novembre de 2026 

'REUSENQUES, A ESCENA!', AL TEATRE BARTRINA

Dramatúrgia i direcció: Rosa Mateu i Antònia Farré
Músics: Pau Terol i Joan Terol
Espai escènic, llums i so: Albert López

Audiovisuals; Jordi Farré

Cartell: Teresa Llorach

El col·lectiu literari Reusenques de Lletres estrena Reusenques, a escena!, al Teatre Bartrina de Reus. Han confegit l'espectacle i l'han dirigit Rosa Mateu i Antònia Farré, a partir de quatre peces de teatre breu de les setze que conté el llibre del mateix títol: 

Preludi en re menor, d'Antònia Farré. 

Dia de visita, de Romana Ribé. 

Rebaixes!, de Ció Munté. 

Pis en venda, de Victòria Rodrigo.

La representació és a càrrec dels intèrprets Neus Ceballos, Ernest Feliu, Marta Llorens, Carme Merlo, Aïda Pitarch, Putxi Porqueres, Bàrbara Roig i Ferran Rull. Compta amb música en directe i projeccions audiovisuals. Un conjunt de talent de proximitat per a una representació única. 

Aplaudiments a punt. 

 

  

HEMEROTECA  

«Diari de Tarragona»

26-X-2026

 

 

* Entrevista - Reusenques, a l'escenari! «Cadena Ser», 21-X-2026

* L'obra Reusenques de lletres, a escena!. Entrevista a Victòria Rodrigo, Rosa Mateu i Antònia Farré. «Canal Reus», programa Fot-li, 21-X-2026

* Reus puja a escena el talent local amb quatre històries nascudes de les Reusenques de Lletres. Article de Paula Montalvo. «Diari de Tarragona», 21-X-2026

* Del paper a l'escenari, les Reusenques arriben al teatre. Diari «Més Reus», 14-X-2026

* «Tot l'equip, tant tècnic com artístic, és de quilòmetre zero». Entrevista a Antònia Farré i Rosa Mateu, codirectores de l'espectacle Reusenques a escena! «La Guia de Reus», 30-IX-2026

* Del paper a la dramatúrgia: Reusenques, a escena! arriba al Teatre Bartrina. «Reus digital», 12-X-2026

* Reusenques, a escena!, de Reusenques de Lletres. «Pont d'Enseula», 20-XI-2025

 

***