'PLATÓ DESERT' GENERA COLLITA

Mosaic de 31 poemes visuals inspirats en Plató desert

Els poemes del poemari Plató desert, amb els quals vaig obtenir el Premi «L'Atiador», de l'Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (2025) han generat materials poètics de diferents codis comunicatius, difosos en diversos espais que els han engrandit i hi han afegit significats. Vegeu-ho:

* Plató desert compta amb la publicació del llibre en edició no venal per l'Ateneu Torrellenc, de Torrelles de Llobregat, l'entitat convocant del premi. També s'ha publicat en suport digital.  Llegiu el llibre en línia i/o descarregueu-lo aquí:

https://tuit.cat/eV9cR)

 * Els poemes de Plató desert s'han enregistrats en àudio, amb la veu d'Andreu Sotorra, escriptor i periodista. Escolteu-los al canal Spotify:     

 Plató desert, volum 1

 Plató desert, volum 2

* El poemari Plató desert ha estat objecte de recital a càrrec de l'autora i la música de la pianista Mireia Morelló. Al cicle «Dissabtes de música i poesia». Centre Cívic Gregal de Reus. Vegeu-ne la crònica.

 

* Lectura de poemes de Plató desert a càrrec de l'autora.  Club de Lectura radiofònic Km0.  Biblioteques Municipals de Reus i LANOVa Ràdio de Reus. Escolteu-ne el programa:  https://tuit.cat/2cynr

* Els trenta-un poemes de  Plató desert han ampliat el sentit amb trenta-un poemes visuals. Objectes poètics que apleguen materials sensibles de l'univers subjectiu en un joc compositiu a partir de la seva associació simbòlica.   

* L'escriptor i fotògraf d'art Joan Ramell Perpinyà ha escrit una impressió en forma de prosa poètica de cadascun dels trenta-un poemes visuals inspirats en Plató desert. Vegeu-ho:

*  Càsting

*  El plató de Gelsomina

* Documental. (Exterior: Un xamfrà)

* Tràiler

* Making of 

* Storyboard: Contrafoc al paradís

* Veu en off 

* Enquadrament

* Claqueta 

* Filtre primer

* Imatge congelada

* Insert zoom

* L'heroïna i els àngels desenfeinats

* Banda sonora

* Localitzacions 

* Flashback

* Tràveling

* Efectes especials

 * L'antagonista

* Llum creuada

* L'attrezzo

* Udols del galant

* Càmera fixa

* Càmera subjectiva

*  La trama i el desenllaç

* Versió subtitulada

*  Diorama

* Taula de muntatge

*  Final obert

* Títols de crèdit

 

 * Metratge excedent  

  

* En preparació: Exposició d'una selecció de poemes visuals de Plató desert. Taller de poesia objectual: «El llenguatge com a mitjà d'experimentació»

'L'ALBADA', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

L’Albada. Autor: Jaume Viñas. 

Coproducció de La Perla 29 i el Festival Grec de Barcelona 2026. 

Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona

Des de l'inici de la Guerra civil als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Quatre hores d'espectacle i n'hi ha per ben poca cosa.  El que s'hi explica ens remet —lleugerament, sense aprofundir— amb el que ens han explicat a casa i al record de la història social viscuda. Relliga els episodis dispersos,  l'Alba, de 20 anys criada en un orfenat i que el 1992 fa un treball de recerca a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. Amb onze intèrprets que es posen a la pell d'una quarantena de personatges, es van succeint amb pinces fragments de la supervivència de dues generacions: guerra, Dictadura, condemnes a mort, botxí, Transició, fosses comunes per explorar, el silenci dels perdedors, Arxiu de Salamanca, represa cultural... I els espectadors clavats als seients amb la sensació que qui molt abraça, poc estreny. Una recopilació final (Bravo!, Clara Mir) per enllaçar i donar sentit a totes les parts disseminades. En volem més. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

LA DIPLADÈNIA

Dipladènia (Mandevilla sanderi)
Foto: jardineria en línia

A la dipladènia se la coneix també popularment com a gessamí de Xile, tot i ser originària del Brasil. L'exemplar que tenim en semiombra al jardí de llicorella a Duesaigües (Baix Camp) procedeix de dos petits esqueixos que vaig agafar d'un jardí públic. Viuen els dos, però encara no ha despuntat cap de les vistoses i aromàtiques flors en forma de trompeta. L'arbust de fulla perenne de la dipladènia pot sobrepassar els nou metres. Però com que és una planta enfiladissa, és preferible no deixar-la caure i enfilar-la amb canyes o en un enreixat a la paret tan aviat com comenci a créixer.  Miro sense parar l'ufanor dels esqueixos de dipladènia que estan suportant com una festa la calor i la sequera d'aquest estiu rigorós. Les fulles, així que neixen, són lleugerament enganxoses (i verinoses, si s'ingereixen). Si m'hi fixo bé, potser en veuré desplegar la primera flor.  Ja triga. (19-VIII-2024)

La dipladènia plantada fa dos anys i mig ha florit per primera vegada. Una dotzena de flors. Ha florit sense esperar-nos que hi fóssim, d'amagat, aprofitant que ningú la regava en aquest juny escandalosament calorós. Per fi ho hem entès: «Regueu-me amb mesura. Més val poc que massa. Sisplau» (27-VII-2026)

EXPOSICIÓ 'PICASSO XIPRE', AL MUSEU PICASSO

 

L’exposició de ceràmiques Picasso Xipre. Trobades amb la ceràmica del Mediterrani presenta una selecció d’obres procedents de museus i col·leccions d’arreu d’Europa, entre les quals destaca una representació significativa de les col·leccions pròpies del Museu Picasso de Barcelona i del Departament d’Antiguitats de Xipre.

 

© Pablo Picasso. 

Dansaires fent rotllana, 1956

Picasso no va visitar mai Xipre. L'artista va conèixer les antiguitats xipriotes a través de les col·leccions del Museu del Louvre i d'altres col·leccions museístiques europees. El fil conductor d'aquesta exposició de ceràmiques és la reflexió sobre la manera com Pablo Picasso va copsar els aspectes formals —hibridació d'estils, fusió de figures humanes i animals— i simbòlics de l’art antic xipriota. 

 

Exposició oberta fins al 27 de setembre de 2026 

CASA BATLLÓ OBRE LA TERCERA PLANTA

Història de la Casa batlló i la seva tercera planta:
https://privaterooms.casabatllo.es/ca/la-historia/

S'obre per primera vegada al públic la tercera planta de la Casa Batlló, després d'una restauració minuciosa que uneix història i mirada contemporània. Es mostra l'esplendor arquitectònic original de l'últim habitatge de la casa concebut per Antoni Gaudí. Una arquitectura domèstica innovadora, lluminosa i funcional. Un habitatge històric que és un testimoni únic de la vida burgesa barcelonina de principis del segle XX.

La tercera planta va ser durant més d'un segle un habitatge familiar habitat per quatre generacions dels Batlló. El 2010 i el 2019 van morir les últimes llogateres dels habitatges de la planta, Mercedes Arbiol Muntané i Maria Luisa Nieves Conde, totes dues cunyades i casades amb descendents directes dels Batlló. L'equip de la Casa Batlló ha reflectit en els espais els records sobre la vida quotidiana dels Batlló i de l'arquitecte reusenc.

Tercera planta, Casa Batlló. Foto: © ASA

Foto: © ASA

L'essència de la vida domèstica que va imaginar Gaudí es transforma en un entorn privat on història, disseny i servei a mida s'uneixen.  Ara, l'espai museístic amb grans plantes naturals a la llum dels finestrals i, estratègiament, sobre el mobiliari original remet a la quotidianitat d'avui mateix.

El conjunt d'estances de la tercera planta bé val una nova visita a la Casa Batlló de l'arquitecte Antoni Gaudí.

'ILLES FÈROE', DE JOAN RAMELL

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Illes Fèroe, amb fotografies i proses poètiques inspirades en el viatge a l'arxipèlag. A la coberta, una instantània de l'illa de Vágar, la cascada de Múlafossur, amb què desemboca el riu Dalsà a l'Atlàntic. La citació que obre l'opuscle és un poema del feroès William Heinesen (Tórshavn, 1900-1991), nascut a la capital que porta el nom de Tor, el deu del tro de la mitologia vikinga. 

Tan sols un apunt del que havia estat visible i que ara es converteix en un llenguatge antic, abans de les paraules, convidant-me a la pregària de la seva contemplació. Tot esdevé sospir, suggeriment. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

Ramell mostra la mirada artística de tal manera que el paisatge, l'ambient és l'excusa per a projectar-hi aquesta mirada. Diu l'autor que ha trobat «la porta astral que connecta llocs distants separats per l'espai-temps, l'accés a una altra dimensió més enllà dels somnis impenetrables» S'emporta la descoberta d'allò que no és a les guies turístiques d'unes illes humanitzades i, alhora, salvatges sense ni un arbre a causa del vent huracanat i la salinitat del mar. Les fantàstiques fotografies i les proses poètiques que les acompanyen inviten a la recerca, a voler saber més d'aquest tresor.

Per les clivelles dels núvols, abans de la pluja, els raigs de sol mullen el mar encalmat. JOAN RAMELL. Illes Fèroe

                                               

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

'LA RUTA', AL TEATRE AKADÈMIA

La ruta. Autora:  Lluïsa Cunillé.  Direcció: Carlota Subirós 

Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla.  Tres homes ratllant la quarantena, en un casalot aïllat prop d'una pedrera abandonada de fa poc. Dos són amics i el tercer és un home que treballava a la pedrera i ara fa feinetes als masos. Què hi han vingut a fer?  Misteri que esperem que ajudi a desenvolupar la trama.  El fill del propietari del casalot és un enginyer de grues amb un projecte inèdit. Diu que ha rebut a la bústia una nota que l'amenaça de mort. Se l'ha creguda i ha vingut a amagar-se a la casa de la pedrera amb un amic a qui ha amagat el motiu de l'estada. Ja tenim el mostrari d'enigmes. I allà es queden, quan es fa el fosc a l'escenari. Sensació d'obra tancada a mitges. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'BALANDRAU, VENT SALVATGE'

Balandrau, vent salvatge

Guió de  Danielle Schleif a partir del llibre 3 nits de torb i 1 Cap d'Any: crònica d'una tragèdia al Pirineu, de Jordi Cruz. 

Música original: Arnau Bataller
Direcció: Fernando Trullols, 2026     

 

Repartiment: Álvaro Cervantes, Bruna Cusí, Marc Martínez, Eduardo Lloveras, Àgata Roca, Anna Moliner, Pep Ambròs, Francesc Garrido, Jan Buxaderas, Corentin Lobet, Rai Borrell.

 

El 30 de desembre de 2000 deu persones van perdre la vida al Pirineu intentant escapar d'un torb d'intensitat excepcional [150 Km.] La pel·lícula Balandrau, vent salvatge adapta la desoladora història del grup de cinc d'excursionistes sorpresos per la força desfermada de la natura quan feien l'ascens de Balandrau [2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès.]  Quan van enfilar l'ascensió feia un matí assolellat  i de temperatura hivernal nornal per a la qual portaven protecció adient. En qüestió de minuts es fa desfernar un vent torb extrem i va baixar la temperatura a -40º.  Van intentar recular enmig de la tempesta, sense visibilitat. Després de tres dies i tres nits, només es va rescatar viu un dels excursionistes [Josep Maria Vilà, bioquímic, aleshores de 27 anys.] Balandrau, vent salvatge transmet el patiment de cada excursionista, l'angoixa dels familiars que esperaven notícies i del risc que van emprendre els bombers pel rescat. Emotiva. Sòbria. Brillant repartiment coral.