'GIRLS LIKE THAT', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Girls Like That. Autor: Evan Placey. Trad: Nan Vidal. 

Direcció escènica: Carles Solsona i Nan Vidal.  

Sala Versus Glòries. Barcelona

Sovint sense ser-ne conscients, els adolescent són víctimes i botxins de discriminacions. Les xarxes socials expandeixen la mala fe fins a límits que poden causar mals irreparables. La tesi d'aquest espectacle ve a ser que en tota comunitat per minúscula que sigui s'hi troba algú que s'erigeix al capdamunt i algú que no sap o no pot esquivar els cops dels altres i, en l'entremig, s'hi troben els de la posició més còmoda, aliens al buylling. Les actrius Cristina López, Aida Llop, Clara Moraleda, Marta Niell i Laura Porta interpreten diferents moments de la vida d'unes noies que han conviscut des que eren a P5 a la corporació catòlica de St Helen, fins ara que ho reviuen en una festa, als 45 anys. Un espectacle de petit format, recomanable per a tots els públics, en especial per a adolescents. La reflexió que impulsa aquesta obra els pot proporcionar recursos per afrontar amb èxit les relacions entre iguals. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

PEL·LÍCULA 'L'ESPIA HONEST'

L'espia honest [Nahschuss]. Alemanya, 2021
Guió i direcció: Franziska Stünkel

Pel·lícula basada en la vida del científic Werner Teske, executat d'un tret al clatell, el 1981, últim sentenciat a la pena de mort, abolida sis anys després. L'acció se situa a Berlín de l'Est on un joven professor, —Franz Walter, interpretat per Lars Eidinger— espera una càtedra promesa a la Universitat, i mentrestant, accepta treballar per al servei d'intel·ligència de la RDA i promet lleialtat absoluta al sistema. Allò que semblava un tràmit per prosperar socialment i professional es converteix en una sèrie de concessions personals inimaginables. Controlat per l'Stasi, es veu obligat a fer vigilàncies, escoltes telefòniques invasives i xantatges amb diagnòstics de salut falsificats... L'intent de fugir de la sordidesa dels operatius de seguretat li costa la vida. Un guió precís, fred i una posada en escena austera. El millor de la cinta és la progressiva asfixia que embolcalla el protagonista. Filmin. 8/10

'ELS COLORS DE DUKE ELLINGTON', AL TEATRE CONDAL

Els colors de Duke Ellington. Creació i direcció: Marcel Tomàs

Teatre Condal, Barcelona

Només una actuació a Barcelona, per tant, som privilegiats els espectadors que hem gaudit de l'espectacle musical i humorístic Els colors de Duke Ellington, que va arrecar a Temporada Alta de Girona. L'ànima és el showman gironí Marcel Tomàs, imaginatiu mestre de cerimònies que ens atrapa des de la primera aparició i desgrana el guió divulgatiu amb l'ajuda d'un actor enginyós.  Un concert a càrrec de nou músics virtuosos, tota una banda de jazz, amb el fil conductor de la història del jazz, amb peces de Duke Ellington, un dels principals creadors. Musicalment excepcional, ritme narratiu,  precisió escènica i disbauxa simulant un gran caos en estat de gràcia. Aplaudiments a peu dret i marcant el compàs. Comiat i bisos a la vorera del Paral·lel.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

'QUI NO S'ATREVEIX A TREMOLAR', AL MALDÀ

Qui no s'atreveix a tremolar

Dramatúrgia i direcció: Aura Foguet

El Maldà, Barcelona

Amb un pròleg poètic, la dramaturga Aura Foguet s'endinsa a poc a poc a les profunditats d'una víctima d'abusos sexuals en l'àmbit familiar. A escena, àvia, mare, neta (Carmela Poch, Bàrbara Roig, Manar Taljo) en diferents èpoques de la seva vida. I cloenda amb estadístiques d'abusadors. Per tremolar (de ràbia.) 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

'EL PES D'UN COS', AL TEATRE NACIONAL

El pes d'un cos. Autora i directora: Victoria Szpunberg

Sala Petita. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

La dramaturga i directora establerta a Catalunya, Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973) potser no ha carregat el pare malalt a coll escales amunt de casa, però el que explica ficcionat a El pes d'un cos ho pot haver experimentat de prop. Tres filles, de nom com 'Les tres germanes' de Txèkhov, l'Olga és qui explica el desemparament social i sanitari amb què es troba quan el pare té un ictus i es converteix en una persona dependent. Sense recursos, se'n responsabilitza en exclusiva, mentre les seves germanes se'n desentenen i fan la seva vida lluny. L'actriu Laia Marull es posa a la pell d'Olga i també de la Maixa i la Irina via telemàtica. Broda un immens monòleg de desesparació que pren aires màgics amb la intervenció d'un àngel infermer interpretat per Quim Àvila, i la materialització de records musicals a càrrec i l'actor i músic Carles Pedragosa i la cantant i compositora Sabina Witt. Un conjunt brillant. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra «Clip de Teatre» 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PRÒLEG 'DESFICI DE MAR, DESFICI D'AMAR...'

Escolteu els poemes del recull Desfici de mar
clicant la imatge

 

Llegiu a continuació el pròleg de Carme Andrade

i/o  escolteu el pòdcast en la veu de l'autora  

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

«Desfici de mar, desfici d’amar de la bella Carmesina, és el desig que traspua del solatge de les paraules, un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen una vegada i una altra, és l’existència que guaita a proa sense deixar la mirada enrere en una travessia que et porta a espais de bonança i també de marees on es gronxen els dubtes i les incerteses i és en aquest moviment continu que s’esdevé alguna aturada no volguda. Desitges continuar el somni de la travessia on es desperten noves aliances, nous senyals que afloren vora la nau. Seràs tu amb la teva saviesa qui guiarà els assedegats, aquesta pandèmia de manca d’aigua que assola la ciutat. Els duràs fins a la font, fins a la primera deu i un cop feta la feina t’estiraràs davant del mar i et voldràs fondre amb la sorra que t’acull però per poc temps, perquè allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons: desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix.
És la mandra del retorn a casa on no saps què et trobaràs però que ho faràs sadollada de mar i de Kavafis al cor. I voldràs reposar al vell pedrís després de tant temps de navegació en mars llunyanes. El retorn agredolç, el món que fou i el temps que ha de venir, la pols i les arnes que esperen, tot i que sempre et sorprendrà un pit-roig a prop de la finestra per espigolar un nou dia, sempre hi haurà un rajolí d’aigua on abeurar-nos. Invoques els elements purificadors, el foc... lliurar-se al foc és restablir l’ordre, és el foc restaurador, la possibilitat de renovació, el gram nou que hi neix sota, però també és l’alambí i el llimar i el filtrar per abastar el perfum primer. No et prives de fer un brindis amb la bena posada, et protegeixes del món que es corca, brindem doncs en la intimitat de la llar protectora... i pregaràs a un déu que té la fúria i el brogit a les seves mans, que té el poder de fer-nos tornar a hora i sencers a casa i que voldries que et tractés amb benvolença com ho va fer un dia llunyà amb Ulisses.
Acabes, no sense abocar en la “mudança” tot el sentit de la crisàlide bategant que reunirà forces per fer la transformació necessària, acabes, dèiem, amb un cant al mateix cant, a la paraula i seran les teves paraules les que floriran amarades de sol, nascudes de la terra assaonada de mans i del vincle amb l’origen. El teu cant de tan antic és brot novíssim, és cel obert, és el cant que ens salvarà la vida. Paraula, aigua i vida arrenglerades en una mateixa constel·lació poètica.»

Vegeu també l'article: 

Desfici de mar. I un apunt al voltant de les pèrdues, de Carme Andrade

Blog «La casa del racó»,  17-3-2022

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

'DESFICI DE MAR', EN EDICIÓ DIGITAL

Pròleg de Carme Andrade

Disseny de la coberta: Fina Veciana

Llegiu el llibre en línia

o bé

descarregueu el llibre en PDF

Desfici de mar  desenvolupa poèticament el tema del viatge —desitjat o bé forçat per les circumstàncies— i de la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens. El jo poètic és una dona que s'adreça a un tu que és una dona exiliada  que evoluciona responsabilitar-se del seu projecte vital, refer-lo, actualitzar-lo dia a dia gaudint de les coses petites allà on hagi arribat. Durant anys, aquest poemari ha estat un ens viu al qual s'han anat superposant significats. Ara, la publicació del llibre ha coincidit de ple amb l'èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura d'aquests poemes hagi pres un sentit esborronador inesperat.

El pròleg del llibre i tots els poemes es poden escoltar en pòdcast (Vegeu els enllaços). Va començar a enregistrar els poemes l'Andreu Sotorra i s'hi van oferir les rapsodes, per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré i Carme Andrade. Cada veu, cada cadència, cada silenci és una nova interpretació que afegeix capes de sentit a les paraules escrites.

El poema 'El camí és la meta' que obre el recull ha estat enregistrat, també, per un rapsode (primer premi per Barcelona del Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22), alumne de 2n d'ESO de la Institució Montserrat de Barcelona. La professora Rosa Masanés de la IM n'ha enregistrat un vídeo i ha promogut entre els seus alumnes versions personals del poema. Vegeu-ne les 40 versions en línia.

**

HEMEROTECA

Articles, ressenyes, lectures... de Desfici de mar

* Desfici de mar. Conté tots els pòdcasts dels poemes.  «Punt i a cap», 15-5-2022

* Pròleg 'Desfici de mar, desfici d'amar...', de Carme Andrade. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 15-5-2022

* Poema Un pam de saó. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 13-5-2022

* Poema Divisa. Conté pòdcast. Veu Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Ensuela«, 10-5-2022

* Poema Alquímia. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 8-5-2022

* Poema El pedrís oscat. Coté pòdcast. Vu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 5.5.2022

* Poema Calafat. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 3-5-2022

* Poema Aliats a proa. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 27-4-2022

* Poema Nua i solar. Conté pòdcast. Veu: Antònia Farré. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* 40 versions del poema El camí és la meta. Conté pòdcast. Veu: alumne de 2n d'ESO, de la Institució Montserrat, de Barcelona. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* Poema Mudança. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 12-4-2022

* Poema Pangea. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 6-4-2022

* Poema Pregària. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 1-4-2022

* Poema Brindis. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula, 29-3-2022

* Poema Contrafoc al paradís. Conté pòdcast. Veu: Rosa Masanés. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 24-3-2022

* Reportatge El desig de pertinença i l'ànsia de fugir, de Cristina Serret. Contraportada «Diari Més», 22-3-2022

* Poema El camí és la meta, per al Dia Mundial de la Poesia Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-3-2022

* Dia Mundial de la Poesia. Lena Paüls presenta en xarxa el llibre 'Desfici de mar', en edició digital. Blog, Fb i Tw de «Reusenques de Lletres», 21-3-2021

* Article La fiesta de la palabra y las letras, de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 19-3-2021

* Article Lena Paüls presenta en format digital el poemai 'Desfici de mar' «Reus Digital», 17 de març 2022

* Article Desfici de Mar. I un apunt al voltant de les pèrdues, de Carme Andrade. Blog «La casa del racó», 17-3-2022

* Lectura d'un fagment de Desfici de mar, a càrrec de la filòloga Rosa Masanés. Barcelona, 16-3-2022

reusdigital.cat 18-3-2022

«Diari Més», 22-3-2022

 

 

 

 

Article al «Diari de Tarragona», 19-3-2022

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra. Canal Spotify

40 versions, 21-4-2022

'LES BONES INTENCIONS', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Les bones intencions. Autor: Marc Artigau

Direcció: Joan Maria Segura i Barnadas

Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa. Barcelona

Míriam Iscla i Joan Negrié s'emporten la palma fent-nos creure el que volen, el que vol el dramaturg Marc Artigau. Interpreten la Paula i Pere, dues persones que pretenen millorar econòmicament amb l'empresa de festes que han muntat junts. En volen ser professionals i estan disposats a adaptar-se a qualsevol cosa per complaure el client. Disfressar-se, carregar regals, ballar L'Hereu Riera, cantar el Virolai... No amaguen que és la primera feina i que serà mal remunerada. No amaguen als espectadors —secundaris llogats per a l'ocasió—, que també hem d'estar disposats a cantar, a cofar-nos amb barretina i a fer les feines que ens assignen per quan arribi el moment de l'entrada triomfal de l'homenatjat i els convidats. Però, ai, la gelosia s'interposa i no és segur que la festa transcorri com han previst. Hereus de La Cubana. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX