05 de febrer 2026

'LA REINA LLOBA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La reina lloba 
Autor i director: Pau Carrió, a partir de William Shakespeare. 
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita. Barcelona
 
Intèrprets: Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, 
Josep Julien, Ana Nicolás de Cabo, Xavi Ricart, 
Pau Roca, Maria Rodríguez Soto, David Vert.
 
Margarida d'Anjou (Pont-à-Mousson, França, 1430 - Souzay-Champigny, França, 1482) és el personatge que ara el dramaturg i director Pau Carrió (Barcelona, 1981) ha rebatejat com 'la reina lloba'. Va ser reina d'Anglaterra (Casa de Lancaster) arran del seu matrimoni amb Enric VI, entre el 1445 i 1461, i també entre el 1470 i 1471. Va provocar, per la seva política radical, l'anomenada Guerra de les Dues Roses, fins que va ser vençuda definitivament.

El dramaturg Pau Carrió ha manllevat frases i escenes d'obres de William Shakespeare on s'expressa Margarida d'Anjou, molt ben acoblades al text que interpreta Maria Rodríguez Soto. Des del d'adolescent al de la núvia, l'esposa del rei, l'amant, la mare, la guerrera, la vídua i la vella derrotada, sempre enfrontada a la cort d'homes que l'envolta, rebutjada per ser dona, lluitadora sense fronteres. Bon material que pateix de falta de dosificació i de concentració nítida en allò que vol expressar. Afegim-hi  i la desorientació que ens causen el bellugueig dels personatges que trenquen constantment el fil narratiu. Eternes dues hores i vint minuts veient manipular un parament de luxe i entenent menys de la meitat de les paraules que s'hi pronuncien. 5/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

03 de febrer 2026

'COM VAIG APRENDRE A CONDUIR', A LA SALA BECKETT

Com vaig aprendre a conduir. Autora: Paula Vogel
Traducció: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper 
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona
Com vaig aprendre a conduir va obtenir el Premi Pulitzer del 1998. L'espectacle que s'ha presentat per primer cop en català ho té tot i tot hi sona bé: discurs que indueix a la reflexió, denúncia, humor, música, nivells de llenguatge, el temps que passa. Una arquitectura dramatúrgica admirable molt ben resolta a escena. L'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951), va assistir a l'estrena de l'espectacle a la Sala Beckett i va dir que havia viscut la funció d'una obra nova.
L'obra reconstrueix moments clau de la relació de Li'l Bit, (a càrrec de Mireia Aixalà, esplèndida en totes les edats de la protagonista) amb Peck, l'oncle pederasta (interpretat per Ivan Benet, l'excel·lència.) A partir dels anys noranta del segle passat, la nena que aleshores tenia onze anys va ser agredida sexualment per l'oncle, que la manipulava dient que ho feia per estimació i li volia fer creure que no li feia res que ella no volgués. L'autora no va fer públic que s'havia basat en l'experiència personal fins fa poc, després de la mort de la seva mare. L'obra sembla acabada d'escriure perquè els abusos sexuals a infants produïts dins l'àmbit familiar és un tema dolorosament actual.
I un regal per a l'obra, per a l'autora Paula Vogel i per als espectadors de la Sala Beckett: els complements musicals que hi posen la jove actriu Alba Gallén al piano o a la mandolina, l'actor Blai Juanet Sanagustín al piano i, d'una manera espectacular i divertida, l'actriu i cantant Kathy Sey (The Sey Sisters) elevada al cub de l'humor, la picaresca i desgranant també altres registres de diversos personatges, tots molt agraïts. Bravo! 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  


 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

02 de febrer 2026

PLATÓ DESERT: MAKING OF

—Es tracta d’una emergència: 
Porta’m paraules, avui.
 
Making of 
Poema visual
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025



Escolteu el pòdcast del poema Making of
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 


COMENTARI
La lletra A: vuit vegades repetida en dos versos i quatre vegades representada sobre la dorsal d’una gran A que les transporta sobre trossos petits de pedra que entapissen la resta del vocabulari. L’alfabet comença per la A i conté totes les paraules que calen per atendre una emergència... que acaba amb la lletra A.
Joan Ramell 

29 de gener 2026

MARIA BARTOLÍ I PADROL, IN MEMORIAM

Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026)

Gràcies, Maria, pel que hem après de tu.
 
Ens ha deixat als 92 anys Maria Bartolí i Padrol, una persona intel·ligent, culta i sensible. Dedicada professionalment a l'ensenyament de la música. Professora de piano i llenguatge musical, cofundadora de l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, impulsora de la delegació del Conservatori a Reus i de moltes altres iniciatives a l'entorn de la música.

La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri. 

La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes  va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.  

No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:

«No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa. Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull. Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al dia del món musical.» Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.

Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant cinquanta anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant tres o quatre cursos fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens havíem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures. 

Conversa que va publicar la seva jove Empar Pont. 
Sèrie entrevistes de Reusenques de Lletres. 
Reus digital, 4-II-2023. 
 
 
 
Parterre públic de cal Bartolí: baladre, verbena, heura, espígol, romaní, 
farigola, juníperus, cedre, roser, margarida del Cap, marfull, 
espernallac, violetes, crespinell.



28 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'SIRAT'

Sirât. Direcció: Oliver Laxe, 2025
Una noia ha desaparegut fa mesos i el seu pare (interpretat per l'actor Sergi López) i el seu germà (el nen Bruno Núñez Arjona) s'embarquen a recercar-la. La informació que van obtenint els porta a una festa rave perduda en un desert del sud del Marroc. Reparteixen la foto de la noia envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. El relat enfoca el col·lectiu de nòmades amb respecte per la voluntat de trencar amb les normes imposades per la societat. El pare protagonista fa un viatge sensorial, en l'intent d'entendre el món de la seva filla. El cansament que mostra l'actor Sergi López en el transcurs de tota la història no només és versemblant, sinó ben real. L'equip de filmació va patir una tempesta de sorra.
La pel·lícula es va estrenar en competició al Festival de Cinema de Canes, 2025, on va guanyar el Premi del Jurat. 
Movistar + 8/10 

26 de gener 2026

PLATÓ DESERT: TRÀILER

vas fer el cor fort
i et vas llançar a xuclar caps de gamba.
Tot s’acaba, un dia o altre
.. 
 
 
Tràiler
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

** 


 

24 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MI AMIGA EVA'

Mi amiga Eva 
Direcció: Cesc Gay, 2025

Intèrprets: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Bravo! Una història esplèndida de sentiments íntims, que no permet que traguem els ulls de la pantalla en cap moment de la protagonista (magnètica, Nora Navas), emfocada discretament per la banda de l'humor. En un viatge de negocis a Roma, l'Eva s'adona de com és d'insípid el seu matrimoni després de més de vint anys de convivència. De tornada a Barcelona, trenca amb la vida que portava i s'enfronta a la recerca d'un enamorament que la faci vibrar. Ús de la llengua catalana gairebé inexistent.
Movistar + 9/10

23 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MÜNTER I L'AMOR DE KANDINSKI'

Münter i l'amor de Kandinsky
Direcció: Markus Rosenmüller. Alemanya, 2024
Wassili Kandinski (1866-1944) i Gabriele Münter (1977-1962) són els protagonistes d'aquest biopic que explica la història d'amor i desamor que va canviar per sempre la història de l'art. Münter era alumna de Kandinski. Entre pinzells, viatges per pintar a l'aire lliure va néixer una passió que els va unir com a amants i com a còmplices creatius a la recerca d'una estètica pictòrica. 
Mentre a Kandinsky li va arribar la fama i el reconeixement artístic i econòmic, Münter va resistir traïcions del geni turmentat i es va negar a desaparèixer de la història de la pintura.
Filmin 8/10