57a RENOVACIÓ FLAMA A MONTSERRAT

57a Renovació Flama a Montserrat. Montserrat, 22-II-2026

Acte literari Geografies literàries del Baix Camp

 Foto: ©Ramon Salvat

  

L’encengué la fe,

la portà l’esforç 

i la manté la voluntat d’un poble.

 

La renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana que crema a l'atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu. Enguany, l'organització de la 57a edició ha anat a càrrec de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

L'acte literari Geografies literàries del Baix Camp, que ha clos aquesta edició, ha anat a càrrec de la filòloga Fina Masdéu, en nom de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. La lectura dels textos ha anat a càrrec del Taller de Lectura en Veu Alta del CdL.

S'hi han llegit textos referits a paisatges del Baix Camp de Josep Aladern (Reus), Ramon Muntanyola (ermita de St. Pere del Puig, la Selva del Camp), Josep Cornudella (La Mussara), Joan Perucho (Pratdip) i Lena Paüls (muntanyes d'Escornalbou). I de Montserrat: Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra, Joan Llongueras, Dolors Monserdà i Víctor Balaguer.

 

El poema inèdit La pedra seca amagada d'Escornalbou ha estat la meva aportació a aquesta edició. L'ha llegit la rapsoda Rosa Mateu.

Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella.
Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha amagat els replans
fixats amb marges de pedra seca
que expliquen l'afany d'un poble mil·lenari?

SÈRIES 'REUNIÓ' I 'CODI DE SILENCI'

Codi de silenci  i Reunió són dues sèries angleses estrenades el 2025 que tenen en comú una persona sorda com a protagonista. Dues històries molt interessants amb l'incentiu de la normalització de la comunicació amb la llengua de signes i la capacitat de llegir els llavis dels parlants.

 

Codi de silenci

Direcció: Catherine Moulton, 

Diarmuid Goggins i Chanya Button.

Regne Unit, 2025 

Thriller policíac, protagonitzat per l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. L'Alison Woods fa de cambrera i treballa per mantenir la seva mare i la casa. La policia li demana que llegeixi els llavis de les converses dels components d'una banda criminal. L'Alison s'enamora d'un dels sospitosos. Una trama tensa acosta cada cop més l'Alison al perill,  en un recorregut d'amosfera amenaçant. Filmin, 6 episodis. 9/10 

 

  

Reunió
Direcció: William Mager i Luke Snellin.

Regne Unit, 2025 

Creada pel guionista sord William Mager, protagonizada per l'actor sord Matthew Gurney i l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. El silenci pot ser una arma perillosa. La sèrie se submergeix en els turments d'un assassí que, acabat d'alliberar de la presó després de cometre un crim, lluita per la redempció... i la venjança. Filmin, 5 episodis. 8/10

  

EXPOSICIÓ 'ANIMALS INVISIBLES', AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció. 

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Comissariada per Gabi Martínez, escriptor i naturalista 

i Jordi Serrallonga, explorador. 

Recorregut immersiu i multidisciplinari, per la foscor inquietant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’exposició Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció esdevé un espai on l’art i la ciència es fonen per explorar els límits del que considerem real i del que cataloguem com a imaginari. Bon material, acuradament seleccionat i ben distribuït pels diferents àmbits.

 

Hi ha representats i posats en context el ieti, el monstre del llac Ness, les sirenes i una munió de criatures de llegenda que només existeixen en l'imaginari col·lectiu. També s'hi troben animals que s'han extingit, com els dinosaures i els mamuts, memòria biològica de la Terra. I els que es troben en perill d'extinció o són vulnerables davant el canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes i l’activitat humana. 

Oberta fins al maig de 2026  

'UNA FESTA A ROMA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Una festa a Roma. Autor: Marc Artigau i Queralt. 

Direcció: Clara Segura. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

 

Intèrprets: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, 

Gemma Martínez, Isabel Rocatti, Albert Triola i Oriol Vila. 

 

El dramaturg, narrador i poeta Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha fet aquesta vegada una mirada a l'anomenada tercera edat, tocada per la malaltia de l'Alzheimer, i a la vida amorosa  que floreix en el medi d'una residència de gent gran. A més, també ha aprofitat per reivindicar la defensa de la dignitat d'una generació que no sempre ho ha tingut fàcil per esquivar els revolts foscos de la vida.

Format de comèdia romàntica, i sí, riem amb les sortides d'il·lusió renovada de la Romina (magnífica Marta Angelat) i el Juli (Lluís Marco, veterana precisió), però al final bona part de l'auditori acabem plorant. A Roma. Qui avisa... 

9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: ENQUADRAMENT

T'ajups a arrencar una herba,

a tocar del cau de formigues alades,

enmig d'un tràfic incessant 

de llavors i panissola

 

 

Veu en off

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 ESCOLTEU el pòdcast del poema

Veu en off 

al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

 

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

'ELS FILLS', A LA VILLARROEL

Els fills. Autora:  Lucy Kirkwood. Traducció: Cristina Genebat  

 Direcció:  David Selvas Jansana. La Villarroel, Barcelona

Intèrprets: Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Traducció de Cristina Genebat. A la direcció, David Selvas. I ja està tot dit. O potser no. No seria el mateix el text i la direcció sense aquests tres intèrprets veterans en estat de gràcia que el fan creïble. Implacablement. ¿La generació responsable d'haver malmès el planeta ha d'immolar-se per salvar la generació següent? El dubte gira al voltant dels tres personatges —la parella de la Hazel (Mercè Aránega) i Robin (Jordi Boixaderas) i la Rose (Emma Vilarasau)—, físics exenginyers d'una central nuclear que ha tingut una fuita incontrolada. L'autora, Lucy Kirkwood, es basa en l'accident nuclear de 2011 a Fukushima. Les relacions personals també compten i el que hi ha hagut o el que hi ha encara entre els personatges també es fa present a l'obra. Tot a mig dir, els personatges ja saben de què parlen. Els espectadors només en som voyeurs. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CASA DE NINES', A LA SALA ATRIUM

Casa de nines, d'Henrik Ibsen. Traducció: Feliu Formosa  

Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona

Henrik Ibsen va escriure el 1879 Casa de nines i el concepte resisteix el temps com si fos escrita avui mateix. La versió de cambra que dirigeix Raimon Molins se situa en un espai contemporani i se'n surt amb nota alta. Els personages que no apareixen a escena ens els fa imaginar al rebedor o a la cambra del costat. La famosa carta inculpadora i el famós sobret final a la bústia avui es rebrien per altres mitjans, però la màgia del teatre els fa absolutament versemblants. I acabem sentint admiració un cop més, per la Nora, a qui el pare i el marit han considerat sempre una nina delicada i en realitat els espectadors sabem per les paraules d'Ibsen que és una de les dones més valentes de la dramatúrgia universal.  Bravo!, Jordi Llordella, Claudia Manini, Cris Martínez, Anna Maruny. Gràcies. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

L'ESTIUEIG, DE GOLDONI, AL MALDÀ

L'estiueig. Dramatúrgia: Adrià Aubert i Carla Coll 

a partir de la trilogia «La villeggiatura» de Carlo Goldoni 

Traducció: Julia Calzada. Direcció: Adrià Aubert

Companyia Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona

L'esperit d'un deliciós text de Carlo Goldoni al Maldà. Intèrprets dels Pirates Teatre: Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig. Bravo!, per la dotzena de personatges estiuejants i pel servei sense paga!  Estiu. Estiueig complicat de gestionar. Teatre. Divertimento pur. 10/10

      Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

           Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY    

*