EXHUMACIÓ NÚM. 5, UN CLAM CONTRA L'OBLIT

Performance en record  d'Elisa Cardona Ollé 

Acció a càrrec de Pilar i Montserrat Camarasa Cardona

a la Fossa comuna 1 del cementiri de Tarragona, 19-IX-2026 

 

https://vimeo.com/1236785643 

(minuts 6:46 a 9:13)  

L'artista Miquel Garcia (Barcelona, 1975) és l'autor del vídeo creatiu de memòria històrica Exhumació núm. 5.  En col·laboració amb l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. El documental reflecteix com els familiars dels represaliats van destapant els seus noms i els fets a través del contacte directe de les  mans sobre la superfície que amaga una llista impresa de cinc mil persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. Mitjançant la calor humana les dades dels seus parents tornen a sortir a la llum. L'acció s'ha realitzat a la Fossa 1 de les tres fosses comunes del Cementiri de Tarragona, on van inhumar 797 víctimes de la repressió franquista, entre 1939 i 1949, després de ser commenades en judicis sumarísims del règim franquista, afusellades a la muntanya de l'Oliva de Tarragona.

 

Vegeu en aquest blog:

Acte de reparació històrica a Elisa Cardona Ollé

 

'LA LLEI DE LA GRAVETAT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La llei de la gravetat 

Dramatúrgia:  Pep Farrés, Biel Rossell i Daniela Feixas. 

Direcció: Pep Farrés. Sala Tallers, TNC

La Sala Tallers del TNC ha programat La llei de la gravetat en horari escolar per a adolescents. En la meva sessió, els espectadors són alumnes de primer cicle de secundària. Sorollosos i bellugadissos fins que s'han apagat els llums de la sala.  De seguida s'han enganxat a la història de l'Èric, el personatge protagonista que cau del sistema escolar. L'obra planteja dilemes que sorgeixen de les relacions quotidianes entre professorat i alumnat. L'actor Biel Rossell Pelfort fa doblet en el paper de professor maltractat i en el d'alumne desencantat. Amb un domini excepcional de l'expressió verbal l'intèrpret fa arribar en els monòlegs del professor i de l'alumne el missatge amb claredat i amb múltiples matisos. Al seu costat, Biel Serena Riba, en el paper de músic de carrer,  s'encarrega dels efectes sonors, des de l'enrenou inicial d'una aula que sembla que no té gaire interès en les explicacions de física, al dring d'una moneda a la gorra del músic o d'altres sons ambientals, enregistrats o de percussió en directe. 8/10

En el col·loqui postfunció, conduït i dinamitzat amb eficàcia per una tècnica de l'equip del Servei Educatiu del TNC, els espectadors han demostrat que han estès el que es debatia a La llei de la gravetat i han expressant opinions ben argumentades. Han deixat amb la boca oberta el professorat que els acompanyava i els comptats adults que hem assistit a la representació.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'JÚLIA – 15 ANYS MÉS TARD', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Júlia – 15 anys més tard (2011–2026). 

A partir de «Miss Julie», d'August Strindberg. 

Adaptació i direcció: Christiane Jatahy. Traducció: Marilia Samper. Intèrprets: Júlia Genís i Moha Amazian. Càmera: Robert Molist Rossell.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona 

Revisió de l'obra Julia de la dramaturga, cineasta i directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, Brasil, 1968). La trama del drama Miss Julie d'Strinberg és prou coneguda: Nit de Sant Joan, a la luxosa mansió del senyor comte només hi ha la senyoreta Júlia, filla del propietari, el xofer i la cuinera, que són parella. Després de jugar amb foc, la Júlia (Júlia Genís, esplèndida) mesura forces i humilia el criat Jamal (Moha Amazian, versemblant, immens). Júlia - 15 anys méss tard (2011-2026) és una peça intensa que en aquesta edició al Teatre Lliure posa al límit de l'expressivitat els intèrprets protagonistes reproduint imatges de sexe en directe. El drama transcendeix la realitat escènica del casal comtal, amb accions rodades en directe a les escales del Lliure de Gràcia i la fugida  de la jove mestresa pel carrer Montseny de Barcelona. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'PANORAMA DES DEL PONT', AL TEATRE GOYA

Panorama des del pont, d'Arthur Miller. 

Traducció: Joan Sellent. Dramatúrgia i direcció: Sílvia Munt. 

Intèrprets: Eduard Buch, Nil Cardoner, Laura Conejero, 

Jan D. Casablancas, Laura Gaja, David Selvas Jansana. 

Teatre Goya, Barcelona

El dramaturg nord-americà Arthur Miller (Harlem, Nova York, 1915 - Roxbury, Connecticut,  2005) ens emociona de nou amb l'obra Panorama des del pont, aquesta vegada dirigida per Sílvia Munt. Amb la mateixa traducció de Joan Sellent que el 2006 es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya,  dirigida per Rafel Duran; i el 2016, al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant. Ara l'actor David Selvas s'uneix esplèndid als grans intèrprets catalans —Toni Sevilla i Eduard Fernàndez— que s'han posat a la pell d'Eddie Carbone, l'immigrant d'origen sicilià, estibador al port, que junt amb la seva esposa ha fet gran Catherine, la neboda òrfena. Presentant els fets i donant la paraula a cadascú, hi ha l'advocat i narrador (Eduard Buch) —que podria ser molt bé la veu de l'autor, coneixedor de l'ambient dels barris modestos dels anys vint i trenta de Nova York.

Crec que aquesta obra ens emociona perquè el que s'hi tracta és d'una actualitat esfereïdora. I, sobretot, perquè ens reconeixem en tots i cadascun dels personatges. Entenem el dolor que causa la gelosia a Eddie i la gestió que en fa Beatrice (Laura Conejero, la mesura), som la Catherine (Laura Gaja, excepcional versemblança) enamorada per primer cop; som els dos immigrants (magnífics Nil Cardoner, Jan D. Casablanca), campejant les injustícies, cadascú amb objectiu propi al Brooklyn. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'REUSENQUES, A ESCENA!', AL TEATRE BARTRINA

Dramatúrgia i direcció: Rosa Mateu i Antònia Farré
Músics: Pau Terol i Joan Terol
Espai escènic, llums i so: Albert López

Audiovisuals; Jordi Farré

Cartell: Teresa Llorach

El col·lectiu literari Reusenques de Lletres estrena Reusenques, a escena!, al Teatre Bartrina de Reus. Han confegit l'espectacle i l'han dirigit Rosa Mateu i Antònia Farré, a partir de quatre peces de teatre breu de les setze que conté el llibre del mateix títol: 

Preludi en re menor, d'Antònia Farré. 

Dia de visita, de Romana Ribé. 

Rebaixes!, de Ció Munté. 

Pis en venda, de Victòria Rodrigo.

La representació és a càrrec dels intèrprets Neus Ceballos, Ernest Feliu, Marta Llorens, Carme Merlo, Aïda Pitarch, Putxi Porqueres, Bàrbara Roig i Ferran Rull. Compta amb música en directe i projeccions audiovisuals. Un conjunt de talent de proximitat per a una representació única. 

Aplaudiments a punt. 

 

  

HEMEROTECA  

«Diari de Tarragona»

26-X-2026

 

 

* Entrevista - Reusenques, a l'escenari! «Cadena Ser», 21-X-2026

* L'obra Reusenques de lletres, a escena!. Entrevista a Victòria Rodrigo, Rosa Mateu i Antònia Farré. «Canal Reus», programa Fot-li, 21-X-2026

* Reus puja a escena el talent local amb quatre històries nascudes de les Reusenques de Lletres. Article de Paula Montalvo. «Diari de Tarragona», 21-X-2026

* Del paper a l'escenari, les Reusenques arriben al teatre. Diari «Més Reus», 14-X-2026

* «Tot l'equip, tant tècnic com artístic, és de quilòmetre zero». Entrevista a Antònia Farré i Rosa Mateu, codirectores de l'espectacle Reusenques a escena! «La Guia de Reus», 30-IX-2026

* Del paper a la dramatúrgia: Reusenques, a escena! arriba al Teatre Bartrina. «Reus digital», 12-X-2026

* Reusenques, a escena!, de Reusenques de Lletres. «Pont d'Enseula», 20-XI-2025

 

***

'MORNING SUN', A LA VILLARROEL

Morning Sun, de Simon Stephens Traducció: Adriana Nadal. 

Intèrprets: Raquel Ferri, Anna Güell i Miriam Iscla. 

Direcció: Pau Roca. La Villarroel, Barcelona.

Morning Sun ressegueix més de mig segle de la vida de tres dones novaiorqueses: Clodette, l'àvia, nascuda el 1926; la Charley, la filla; i la Tessa, la neta. Tres generacions, baules de la memòria refetes amb narrativitat absoluta, durant tota la trama que es tanca en cercle amb la pregunta «¿Estic fora de perill?» Els sotracs històrics hi són de fons i condicionen la vida de les tres dones, però sobretot s'hi enfoquen les celebracions privades, l'amor per la seva ciutat, les frustacions i els canvis d'objectius vitals. Interessant recurs dramàtic: les tres intèrprets es posen a la pell de diversos personatges i fins i tot se'ls intercanvien. Parlen des de diferents espais temporals i coneixen el que el futur els comportarà. Passen del passat al present, del present al futur i viceversa. Interpretacions brillants de tres grans actrius que fan versemblant qualsevol acció, qualsevol història. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LO DE JAUME I', A EL MALDÀ

Lo de Jaume I. Dramatúrgia i lletres: Guillem Cuxart. 

Composició i direcció musical: Marc Sambola. 

Direcció: Guillem Cuxart. El Maldà, Barcelona. 

Intèrprets: Arnau Fà Lladó, Paula Moles Roma i Laia Esdul. 

Músics: Magí Castro i Marc Sambola.

La companyia Al cel Cia presenta l'espectacle musical de petit format Lo de Jaume I,  una paròdia a l'estil pitarresc sobre el rei conqueridor. Des de l'engendrament a les fosques fins a les gestes conqueridores de terres als moros, que coneixem a través de la crònica Llibre dels Fets. Jaume I va morir el 1276 i el que queda de les seves restes són al Panteó Reial del Monestir de Poblet. Ara, a Lo de Jaume I s'explica que s'ha trobat el fal·lus reial. La peça arqueològica arriba a escena, encara traient fum. Una bona excusa per emprendre fragments de l'obra paròdica Don Jaume el Conqueridor, de Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra sobre les gestes del rei nascut a Montpeller.  En mode satíric també s'hi mouen personatges actuals que reconeixem, com una tal reina Sílvia Obiols que pretén netejar el país de 'moros' i 'indesitjables' i referències a espais del sud del país (nuclears, indústria química, un succedani del parc Disney.) Un divertiment a cor què vols. Rient rient, qui avisa...  

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PRESENTACIÓ 'ULL DIU' DE MÒNICA DE DALMAU MOMMERTZ

Presentació del llibre de poemes Ull diu, 

de Mònica de Dalmau Mommertz

Llibreria Calders, Barcelona, 13-X-2026

«Ull diu. La vista. La paraula. L'ull (subjecte) que parla. Què veu? Allò que veu (allò que sent, que l'emociona) ho transcriu amb paraules. Un viatge creatiu a l'interior sensible que obre els ulls a paisatges, a fets, a impressions, a pensaments... Mònica de Dalmau escriu poèticament i lúdica la seva visió del món, allò que li ha deixat petja.» 

 

 

M'he encarregat de la presentació a la Llibreria Calders del poemari Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. L'autora hi ha llegit uns poemes que exemplificaven el que he ressaltat i n'ha situat el context amb l'ajuda de la projecció de les imatges que van inspirar-los. Hi han intervingut Silvana Díaz i  Josep Vila Fisas, amb la lectura de poemes propis generats a partir dels d'aquest llibre. A primera fila, els editors entusiastes del poemari Paco Fanés i Joan Puche, de Pont del Petroli Edicions, de Badalona. L'autora ha signat exemplars del llibre Ull diu als assistents, i ho ha fet amb tanta dedicació i generositat que s'ha format una bona cua (celebrada amb cava). M'imagino que encara hi deuen ser ara.

 

 **

 

Presentació Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. 

Col·laboració de Silvana Díaz. 

Fundació Úniques, Barcelona, 23-IV-2026