MUSEU D'ARQUEOLOGIA NOVA PRESENTACIÓ DE L'ÈPOCA ROMANA

El Museu d'Arqueologia, de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39, Sants-Montjuïc) ha fet una revisió pedagògica i lúdica de l'exposició permanent de les col·leccions de l'època romana, IMPERIUM. L’estructura social i política, la vida quotidiana, les religions i l’art dels romans, des del 753 a.dC. i el 476 d.C., moment de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.  Una exposició circular que ocupa els 1.000 metres quadrats del primer pis i la galeria del cos central del museu. Es pot començar per qualsevol dels onze àmbits: el poder, la dona, la ciutat, la paraula (el llatí), la religió, les creences religioses i l’oci.

La remodelació incorpora nous paràmetres com ara la perspectiva de gènere, la inclusivitat i les històries de la vida quotidiana que connecten amb la sensibilitat i les preocupacions contemporànies. I ho fa amb els recursos d'avui, com la visita immersiva que sobrevola Tàrraco, a través del documental Engineria Romana, un prodigi tècnic realitzat per l’empresa Digivision del reusenc J.A. Muñiz.

Es pot veure complet, gràcies a un videomapatge que el reconstrueix, el mosaic que representa una cursa de quàdrigues, una joia de la ciutat de Barcino, descoberta el 1860 a l’antic Palau Comtal Menor, que formava part del paviment de les termes d’una casa luxosa. 

Hem esmerçat a la visita gairebé tres hores ben aprofitades, en companyia de la banda sonora original, composta pel músic ampostí Andreu G. Serra.

El 2025, quan es compleixin els 90 anys de la institució, està previst presentar la renovació de les col·leccions prehistòriques, i de cara al 2026-2027, de les col·leccions ibèriques. 

Cliqueu la imatge per accedir al MAC

PEL·LÍCULA 'FINS A LA FI DEL MON'

Fins a la fi del món
Guió i direcció: Viggo Mortensen
Estats Units 2023

Viggo Mortensen és el director, guionista, actor rellevant i autor de la banda sonora d'aquest fascinant western. La veritable protagonista, però, és l'actriu Vicky Crieps, el guió també l’afavoreix, ja que dona pes a la figura de Vivienne Le Coudy, una dona independent, situada el 1860 als Estats Units, en un món masclista, violent, i injust. Per amor, Vivienne ho deixa tot i marxa amb el seu estimat, l'Olsen, un immigrant danès que ha conegut a Sant Francisco, i s'instal·len en un poblet remot de Nevada. L’esclat de la Guerra de Secessió els separa quan Olsen decideix lluitar per la Unió i deixar Vivienne a la seva sort en aquell lloc que controla un alcalde corrupte, un ranxer sense escrúpols i el seu eixelebrat fill.  Una història cruel i sensible que tracta un apassionat romanç convertit en tragèdia. Sorprenent. Filmincat. 9/10

'VOSALTRES, LES BRUIXES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Vosaltres, les bruixes. Autor: Jan Vilanova Claudín
Direcció: Alícia Gorina. TNC, Sala Petita

Enguany es compleixen sis-cents anys de la publicació a les Valls d'Àneu —el 1424—, de la primera llei europea sobre el delicte qualificat de “bruixeria”. L'autor Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982) basant-se en sentències judicials ha aplegat una selecció de fets reals de la repressió contra les dones mal anomenades 'bruixes'. Una peça de teatre documental que apropa més de quaranta processos que la directora escènica Alícia Gorina presenta amb la metodologia d'espectacle visual.

L'espai escenogràfic representa l'equipament d'un arxiu de patrimoni documental. Les actrius —Mònica Almirall Batet, Lurdes Barba, Queralt Casasayas, Mia Esteve, Montse Esteve, Tai Fati—  interpreten el paper de sis arxiveres que s'encarreguen de catalogar la documentació de les sentències que van tenir lloc entre els segles XV i XVI.  I, al mateix temps, en un exercici de metateatre, les arxiveres es posen a la pell de les dones i dels botxins i escenifiquen accions de la cacera, els abusos i els càstigs sanguinaris  contra les dones que feien pràctiques curatives i rituals. Com a desenllaç, la pregunta que queda en l'aire: "¿De qui som filles nosaltres?". Fosc.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA GAVINA', AL TEATRE LLIURE

La gavina. Autor: Anton Txékhov

Adaptació: Marc Artigau i Cristina Genebat

Direcció: Julio Manrique

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Montjuïc

Declaració d'intencions del flamant director del Teatre Lliure, Julio Manrique, dirigint una versió lliure de 'La gavina', on el dramaturg Anton Txékhov reflexionava sobre l'art del teatre que enfoca aspectes de la vida quotidiana amb realisme. Els referents de l'actualitat —fets explícits, personatges, consum de marihuana, mòbil...—estan ben acoblats al sentit de la història original. Una nit destiu dues generacions s'enfronten, enmig d'un mal auguri, simbolitzat per la gavina morta a la qual ningú presta atenció, capficats com estan en les seves dèries. Els joves volen canviar les coses, però estan desconcertats i no saben com.  Els grans malden per conservar el mode de vida que veuen enfonsar-se per la crisi econòmica.  Tots egòlatres mostren la seva frustació que culmina amb el suïcidi de Kostantin, el jove que vol fer teatre i trencar motlles per agradar a la seva mare actriu i afermar-se, però la intenció queda a l'escapça.

He vist mitja dotzena de muntatges de La gavina i confesso que no l'he entesa mai del tot. Aquesta temporada teatral, coincidint amb el cent vintè aniversari de la mort de Txèkhov (Taganrog, Rússia, 1860 - Badenweiller, Alemanya, 1904)  proliferen les versions aquí i en teatres europeus. Alguna cosa deu tenir aquest quadre de costums que transcorre en una datxa familiar prop d'un llac i fa esmerçar tant de talent per servir-lo al públic i que s'hi senti representat.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PERFORMANCE 'BOLOGNA ST.173-UROBORO', A LA VIRREINA

El projecte Sowing Archives, de recerca arxivística i oral,  reconeix històries i experiències estètiques i ideològiques del colonialisme. Ha començat a Barcelona al pati de la Virreina Centre de la Imatge, de Barcelona, amb la performance que ha protagonitzat en solitari Muna Mussie, artista eritrea, establerta a Bolonya. Davant de la projecció del film Uroboro (2024), que documenta aquest ritus col·lectiu, la representació ha evocat la història de les dones d'Eritrea amb l'ajuda de les netzela, teles tradicionals del seu país, que s'ha col·locat a mode de capes. Amb aquest carregament i coincidint amb el final de la projecció, ha sortit feixugament i discreta d'escena. 

La simbologia del cercle d'uròbor és la natura cíclica, l'etern retorn, representada per una serp o un drac que s'autodevora per la cua.

En el marc de la 15.ª edició de Manifesta, la performance ha estat promoguda per la Direzione Generale Creatività Contemporanea del Ministeri de Cultura italià i l'Institut Italià de Cultura de Barcelona. 

MUSICAL 'ÀNIMA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Ànima. Idea original: Oriol Burés. Text: Blanca Bardagil. Lletres de les cançons: Blanca Bardagil i Marc Gómez. Música: Adrià Barbosa. Dramatúrgia: Blanca Bardagil, Oriol Burés i Víctor G. Casademunt. Direcció artística: Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Gara Roda. Coreografia i moviment: Clara Casals, Chema Zamora. Arranjament, orquestració i direcció musical: Enric Garcia. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

El Teatre Nacional de Catalunya estrena Ànima, un musical de gran format fet i produït a Catalunya. L'obra va obtenir el premi a la millor proposta al certamen Riiing!, impulsat per l'actor Toni Viñals, el Festival Grec, el Terrat i altres institucions. Arriba, doncs, ben avalada. I el resultat s'ho val.  Una història de ficció amb sentit cívic, ben desenvolupada, molt ben interpretada per una generació jove bregada en musicals i amb una posada en escena excepcional dissenyada per a la Sala Gran.

La protagonista és la Greta una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula  «La Blancaneu i els set nans», la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona. S'explica amb precisió el procés artesanal de l'animació, la metodologia del qual coneixem pels pioners de l'animació catalana Joan i Fermí Miramon, que a finals dels vuitanta van portar a la pantalla el llargmetratge Peraustrínia, creat artesanalment.  El musical Ànima té incentius per emocionar a tots els públics. Li auguro un llarg recorregut tant per teatres de Catalunya, com de fora, encara que el muntatge s'hagi d'adaptar a escenaris mitjans. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TURISME RURAL', AL TEATRE BORRÀS

Turisme rural. Autor: Jordi Galceran. 

Direcció: Sergi Belbel. Teatre Borràs, Barcelona.

Turisme rural, una obra de terror —humorístic— signada pel dramaturg Jordi Galceran (que ja havia explotat el gènere a Paraules encadenades, a Carnaval i a la sèrie Nit i dia). Dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada pel duet Ivan Labanda i Mireia Portas, dos intèrprets versàtils, de llarga trajectòria, que han mostrat la seva comicitat al programa Polònia. A la ficció, la parella pretén passar un cap de setmana romàntic en una casa rural, però en realitat els serveix per descobrir aspectes desconeguts de l'altre. Pateixen ensurts a dojo de la mà de tres personatges intrigants de la casa —interpretats per Joel Cojal, Anna Güell i Lluís Villanueva— que, quan són a escena, prenen tot el protagonisme de les accions. Un espectacle resolt amb efectes eficaços, al qual auguro llarga durada a la cartellera. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

QR EN TATUATGE

La cantant i compositora estatunidenca Katy Perry s'ha presentat al lliurament dels premis MTV Video Music Awards de 2024 amb un nou tatuatge... d'un codi QR.  Vegeu-ne el detall inèdit d'autopromoció: https://x.com/i/status/1835454278028210517 El tatuatge, situat a la part baixa de l'esquena, remet a la pàgina web que promociona 143, el nou àlbum de l'artista. Els temes de 143 s'inspiren en l'amor maternal. Els dígits formen la frase 'I (1) love (4) you (3)'

Hem entrat en una nova era de publicitar el que vulguem difondre. Aprofitem-ho.