ECLIPPSI, EL LOGO

 

Considero que TOT és il·lustració: llibres, pagines 

de diari i revistes, muntatges teatrals, articles, 

cartells, portades... la meva feina és posar en solfa 

una idea i fer servir la tècnica adequada. 

PERE PRATS SOBREPERE 

L'il·lustrador, dissenyador gràfic i periodista Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943) d'un temps ençà empra en els seus treballs el logotip ECLIPPSI. El logo dissenyat pel mestre és d'una simplicitat aparent, de lectura directa a primer cop d'ull. La forma al servei del contingut simbòlic. Detalls significatius, protagonistes: llum i foscor, cercles que se supersonen i un ull —l'esquerra—a la part il·luminada, situada a la secció àuria de la nostra mirada. L'ull dret també hi és, però no es veu. Les lletres participen del blanc i negre i les inicials del nom i cognoms de l'autor [PPS] en una tipografia diferent de la resta de la paraula. Sisplau, torneu a mirar aquesta il·lustració. Potser sabeu el nom de les dues tipografies (només en sé la de les inicials: Curlz MT) i quin sentit tenen, potser hi sabreu llegir la importància dels volums de cada part. Gaudiu-ne.  

El 2024 vaig tenir el privilegi de veure per primera vegada el logotip ECLIPPSI en un conte per a infants, amb il·ustracions i muntatge de Pere Prats Sobrepere i guió meu: La caseta de fruita. Un llibre singular, en l'edició d'artista, és a dir, un únic exemplar físic. Un regal del mestre de la il·lustració. Un tresor.

BOOKTRÀILER: La caseta de fruita

DESCARREGUEU el conte en pdf 

CASTELLERS DE VILAFRANCA, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

 

Una metàfora viva de com la cultura catalana 

entén la comunitat, la força compartida 

i la confiança mútua.

JOAN RAMELL 

   

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) va assistir a un assaig general (12 de juny) de la colla dels Castellers de Vilafranca. Al local social de la colla, tres-centes persones castelleres de totes les edats potser hi assajaven un pilar, potser un carro gros o potser el tres de deu amb folre i manilles, castell de gamma extra que la colla de la camisa verda acaba de fer a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. 

Ramell plasma l'experiència singular d'aquesta estada en un opuscle amb fotografies acompanyades d'impressions escrites en forma de proses poètiques.

 

 ... l'espectacle de l'equilibri treballat 

i l'esforç per vèncer la verticalitat. J. R.

 

Hi aplega imatges que recullen detalls significatius de l'esforç col·lectiu, del coixí de la pinya defensant l'estructura. I també, l'ambient, les interioritats (les sabates al vestidor, la faixa ben fixada, les xarxes d'assaig (l'estructura necessària per aprendre a volar, diu),  els sons, la concentració, els moviments i les flaires (Els peus descalços s'impulsen per ascendir mentre ballen en l'aire). La suggestió dels sentits. Finet, finet! 

L'autor difon les seves creacions en suports i formats diversos. Vegeu: https://www.joanramell.com/ Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 

 

**

 

Publicacions de Joan Ramell 

ressenyades en aquest blog:  

 

PLATÓ DESERT GENERA COLLITA, IMPRESSIONS DE JOAN RAMELL

 

ILLES FÈROE, DE JOAN RAMELL 

SÒRIA,  DE JOAN RAMELL

SANT'ORESTE I PITIGLIANO. LA MADONNA DE MAGGIO,

DE JOAN RAMELL 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

PEL·LÍCULA 'MIRALLS NÚM. 3'

Miralls núm. 3
Direcció: Christian Petzold. Alemanya, 2025

El títol Miralls núm. 3 s'inspira en una obra de Maurice Ravel, concretament la peça Una barca a l’oceà, metàfora de l’estat emocional erràtic de la protagonista. La Laura (a càrrec de l'actriu Paula Beer), una noia estudiant de música, pateix un accident de cotxe en el qual mor el seu xicot. La socorre la Betty (Barbara Auer), una dona que viu a peu de carretera i n'ha estat testimoni. Durant nou dies la Laura és acollida a casa de la Betty i estableix vincles inesperats tant amb ella com amb el seu home i el fill comú que viuen fora i només utilitzen el garatge com a taller. Els tres la tractem com si fos de la família i troba consol i suport per tornar a encarrilar la seva vida. I, a poc a poc, s'adona que amaguen un secret dolorós. Els espectadors sabem, des de l'inici per alguns detalls, de què es tracta i esperem amb ànsia el moment que la noia ho sabrà. Narrativament, hi falten dades importants que fan la història inversemblant, com ara on és la família i els amics de la jove protagonista, que no es fan present ni tant sols se'ls esmenta.  

Pel·lícula estrenada a la Quinzena de Cineastes del Festival de Cinema de Cannes, 2025. Filmin. 8/10 

 

VEREMA AVANÇADA

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 

e posa'ls en la boca e menja's la molla 

de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc

 

Des de mitjan juliol, un merlot rondava les nostres parres i per fi, ahir al migdia es va endinsar entre les fulles i avui hem trobat que hi faltaven uns quants grans de raïm i d'altres estaven espicossats. És l'avís: el raïm moscatell ja és madur, encara que sigui la primera setmana d'agost. Fem la verema, doncs. I preparem el rebost per a l'hivern. Les receptes per fer raïm en conserva i en almívar són gentilesa de Carmina M. M., de Duesaigües: 

 

Raïm en conserva 

1 kg de raïm

100 grams de sucre 

suc de llimona. 

Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar

Amb els grans menys madurs:

1 kg de raïm

1 kg de sucre 

mig litre d'aigua.

Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall. 

 

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

 

 

SÈRIE 'L'UNIFORME'

Sèrie L'uniforme
Direcció: Oscar Dyekjær Giese 

i Anders Frithiof August. Dinamarca, 2026

La sèrie L'uniforme és un thriller de producció danesa que enfoca les conseqüències del monopoli de la violència per part de la policia.  Un cadet en pràctiques dispara l'arma reglamentària i mata un home. El cas indigna la ciutadania que no té en gaire bon concepte el cos de les forces de l'ordre. S'obre una investigació per descobrir no tant què va passar, sinó per què va passar. Cadascú ha d'assumir les conseqüencies de les seves decisions. Però la direcció de l'acadèmia rep pressió política i provoca una lluita pel control del futur de la policia.

Filmin. 6 episodis de 50 min.  9/10

'MATÈRIA DE SOMNI', DE NENÉ

Matèria de somni. © Pérez Olivan
Acrílic s/ paper de 370 g. 42 x 29,7

Aquesta migdiada tòrrida d'agost no sap ningú com arriba el cafè a la tasseta. Ara per ara és matèria de somni, vapor d'anada i tornada. I entremig el buit. Les pedres del camí s'han arraconat cremant cap a una paret que té accés transitable entre la realitat i la capacitat creativa de la imaginació. Al punt que cau el sol, el baf torna al joc òptic de la cafetera que no ho és i s'hi manté convertit altre cop en líquid. La dimensió poètica es manifesta just en aquest instant. No calen ulleres d'eclipsi certificades.

 

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
Matèria de somni
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra  

'LA NIT DEL MÚSIC ALT', AL TEATRE GREC

La nit  el músic alt. Un tipus de gènere amigu

Banda Municipal de Barcelona / IndinGest

Teatre Grec 

 

 Un espectacle festiu amb referents de proximitat, 

com a cloenda del Grec'26. Excepcional!10/10

Llegiu-ne la crítica-crònica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FOREVER', AL TEATRE CONDAL

Forever. Autoria i dramatúrgia: Iñaki Rikarte, José Dault, 
Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo.  Direcció: Iñaki Rikarte. 
Cia. Kulunka. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. 

De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine i aquesta temporada Solitudes. Ara, la trilogia es tanca amb la tragèdia Forever.  Tres espectacles de teatre gestual singulars, no només perquè els intèrprets fan múltiples personatges sempre cofats amb màscares expressives, sinó pel contingut sensible que s'hi desenvolupa sense paraules. 

Forever parla de la família i de com els conflictes que van sobrevenint allunya la parella cada vegada més de la vida meravellosa que imaginaven junts. S'inicia amb dos joves que desitgen un fill i, per fi, arriba. En un salt en el temps trobem la família al complet: el fill adolescent amb discapacitat i el pare i la mare concentrats a estimar-lo i a educar-lo. 

Sense paraules, la il·luminació i la música creen atmosferes que embolcallen els cossos dels personatges. A la plataforma giratòria de la vida familiar només s'hi mouen tres intèrprets, però es posen a la pell d'un gran nombre de personatges a més dels protagonistes: el repartidor de pizzes, la segona parella del pare, la mitja dotzena de galifardeus d'escola o d'institut que fan la vida impossible al protagonista de la història... A voltes ens fan somriure, a voltes ens fan caure les llàgrimes.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY