FOTOGRAFIES D'EDWARD WESTON, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Edward Weston. Nude,1936
© Center for Creative Photography, Arizona Board of Regents

L'exposició antològica Edward Weston. La matèria de les formes consta de dues-centes obres que exemplifiquen la consolidació de la fotografia com a mitjà artístic i el paper rellevant en el context del modernisme en les arts visuals. La producció fotogràfica d'Edward Weston (Illinois, 1886 – Califòrnia, 1958) es vincula al paisatge i a la nova estètica i el nou estil de vida americà que sorgeix als Estats Units d’entreguerres. Un contrapunt estètic i conceptual al modernisme fotogràfic a Europa que emergeix amb les primeres avantguardes del segle XX. 

Exposició organitzada amb el suport del Center for Creative Photography de la Universitat d’Arizona, Tucson. Oberta fins al 31 d'agost de 2025.

PILEA PEPEROMIOIDES, L'HEURA SUECA

Pilea peperomioides al jardí de llicorella. © Paüls

Fa molts anys que gaudim de la pilea peperomioides, una planta de fulla carnosa, gairebé rodona,  d’un verd fosc brillant, de reg poc exigent, de reproducció fàcil. Viu bé en torretes a l’ombra i en interiors lluminosos i preferentment frescos. La va introduir a les cases i als jardins de Duesaigües una família que en tenia uns exemplars gegants de fulles grans com plats de postres al seu pati ombrívol, procedents d’un esqueix que els va portar la seva filla de Suècia, on vivia. És una planta agraïda de regalar perquè fa goig fins i tot en mans de les amistats poc traçudes en jardineria.

Fins no fa gaire, amb els nostres exemplars hi parlàvem —més ben dit, hi adreçàvem monòlegs— amb aquella inquietud que comporta intentar la comunicació amb algú de qui no saps el nom. Actualment la pilea peperomioides es comercialitza i, a partir del nom científic que he trobat en un viver, n'he estirat el fil per saber-ne més. 

La pilea peperomioides és una planta originària de la Xina, on l'anomenen 'planta dels diners'. És molt apreciada com a planta decorativa a les llards nòrdiques, anomenada 'heura sueca'.  El seu atractiu estètic són les fulles, a l'interior rarament floreix. És apreciada per millorar la qualitat de l'aire, com a absorbent de toxines. Gossos i gats la poden llepar, si volen. És una joia verda que podem tenir a la vista de tothom.

 

'LE PETIT CIRQUE', AL TEATRE GREC

Le Petit Cirque. Basat en l'àlbum «Saisons», de Pomme. 

Direcció: Marie Bourgeois, Yoann Bourgeois i Claire Pommet.  

Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona.

El Festival Grec 2025 ha inaugurat l'edició al teatre Grec de Montjuïc amb l'estrena mundial de Le petit cirque, coproduït amb 'Les Nuits de Fourvière' de Lió. Un espectacle per a tots els públics que explora els cicles anuals a través de les cançons de lletres poètiques —sobretitulades a terra, il·legibles— de la cantant francesa Pomme acompanyada per un quartet de corda. Sobre una plataforma circular giratòria, la companyia de dansa i circ dels germans Bourgeois conjuga coreografia, acrobàcies, música amb ombres xineses, efectes audiovisuals... Un potent espectacle sensorial (la granota que fa pessigolles al públic de la fila 5, no compta.) 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FAUSTUS IN AFRICA!', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Faustus in Africa!. Basat en Faust, de Goethe. 

Text addicional: Lesego Rampolokeng. 
Director: William Kentridge. Handspring Puppet Company.

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

Festival Grec 2025

Faustus in Africa! és una tragicomèdia del poeta sud-africà Lesego Ranpolokeng (Orlando, Sweto, Sud-àfrica, 1965) que ha donat la volta al món.  En una actualització del Faust de Goethe, el diable —Mefistòtil—ofereix tot el que vulgui al savi Faust a canvi de la seva ànima. Que la forma s'expressi sota l'aparent ingenuïtat dels titelles de mida humana  no amaga una crua denúncia de l'egoisme i la hipocresia de la humanitat de tots els temps. Els manipuladors dels "puppi armati" són actors que parlen de la barbàrie colonial a l'Àfrica i de les conseqüències, en una expressivitat admirable.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

'TU EM VAS PROMETRE UNA HISTÒRIA D'AMOR', A LA SALA BECKETT

Tu em vas prometre una història d’amor. Autora: Helena Tornero  

Direcció: Israel Solà. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

¿Es pot escriure avui una història d'amor? El personatge que fa de dramaturga —a càrrec d'Ester Cort— ho intenta, ajudada pels intèrprets de l'obra que està escrivint —encarnats per Fermí Delfa, Sandra Pujol Torguet, Roger Torns, brillants—.   En el making of de la peça s'hi infiltren moltes mans, sobretot posa cullerada al guió la memòria de la mare de la dramaturga —Teresa Vallicrosa, veterania en estat de gràcia— . De situació en situació,  la dramaturga i els coguionistes i intèrprets ens mostren que l'amor romàntic inspirador en altres temps,  ara el sentim com una font de complicacions i en fugim com gats escaldats, encara que les accions se situïn ara a la mítica Roma —oh, la Fontana de Trevi!—, ara a París, ara a Polònia. Es veu que l'amor a primera vista no té futur, segons diuen en aquesta obra metateatral amb tocs còmics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

'CLAVELLS', AL TEATRE GOYA

Clavells. Autora: Emma Riverola. Direcció: Abel Folk

Intèrprets: Abel Folk i Sílvia Marsó. Teatre Goya, Barcelona

L'any 2024 (25 d'abril) es va commemorar el 50 aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal. A l'obra Clavells d'Emma Riverola (Barcelona, 1965), la Violeta, el Xavier i el Ramon eren estudiants quan  hi van participar. El Ramon i la Violeta han estat parella durant quaranta anys i ara ell ha mort. Xavier arriba per acompanyar la Violeta en el dol, al refugi de muntanya muntanya on viu. És un retrobament després de quaranta anys de perdre el contacte. Es fan retrets i confessions. Des de la frustació del present,  rememoren el seu idealisme i les esperances que covaven de joves. 

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade.  

L'actor Abel Folk, que també dirigeix el muntatge, i l'actriu Sílvia Marsó interpreten els dos protagonistes que, en uns escassos vuitanta minuts, fan de la seva experiència vital un recorregut per la política i l'evolució democràtica dels últims cinquanta anys, no només pel que fa a la revolució portuguesa sinó a les altres democràcies veïnes. 8/10  

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'GALÍ. EL MESTRE INVISIBLE', AL MNAC

Francesc. D’A Galí, pintures Sala de la Cúpula
Palau Nacional. Museu Nacional d'Art de Catalunya

L'exposició Francesc d'A. Galí. El mestre invisible que presenta el Museu Nacional d'Art de Catalunya reivindica la petjada del qui no va voler deixar rastre. Pocs visitants saben el nom de l'autor de les impactants figures de la cúpula del Palau Nacional. Són obra de Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965)  i representen 35 figures al·legòriques de les Belles Arts, la Ciència, la Religió i la Terra. 

Galí pintant la cúpula del Palau Nacional

Galí va ser una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX. Va renovar la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art —on es van formar Joan Miró o Llorens Artigas— i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

En paral·lel a la seva dedicació pedagògica, va desenvolupar una fecunda trajectòria artística com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. La seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda. Malgrat els seus mèrits, Galí va optar per jugar un rol invisible: no es va considerar artista, va treballar a l’ombra dels seus deixebles i es va despreocupar del seu llegat. 

La Guerra civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a Director General de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museo del Prado fins a la frontera, el 1938, i també ell es va veure forçat a emprendre l’exili, que va passar durant deu anys a Londres.

Aquesta mostra d'obres de Francesc d'A. Galí es podrà veure fins a mitjan setembre, però les pintures de la cúpula hi són sempre i valen per elles soles una nova visita al MNAC. 

PEL·LÍCULA 'VEUS DE LLIBERTAT'

Veus de llibertat [Waves]. Direcció: Jirí Mádl. 

Txèquia i Eslovàquia, 2024

Thriller històric ambientat durant la Primavera de Praga i la posterior invasió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia.  Els fotogrames integren imatges d'arxiu que entrellacen discursos polítics i drames personals. El relat se centra en un grup de periodistes de Ràdio Praga que ho arrisquen tot per proporcionar notícies independents enmig de la censura estatal i l'assetjament de la policia secreta. El 1968, es van atrevir a desafiar l'autoritari règim comunista i a cridar a la revolució davant la invasió soviètica. Un exemple de resistència. Tomáš haurà de protegir el seu germà revolucionari mentre desentranya una conspiració que marcarà un episodi crucial de la Guerra Freda a Europa. Filmin. 8/10