 |
ENCARA CREIEU QUE LA LLUM NO FA OMBRES, EN AQUESTA TARDA D'ABRIL SENSE TRÀNSIT. Diorama Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
**
 |
El fotògraf d'art i poeta Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les seves creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri.
Sòria (2026)
Opuscle de fotografies d'art, «fotografies personals i fins i tot íntimes que no figuraran a l'àlbum familiar del viatge», diu l'autor. Imatges d'espais urbans que mostren el pas del
temps i imatges de terres treballades que s'estenen disposades en un escaquer esplèndid de colors. El poeta hi imagina vida i hi vincula paraules. Proses poètiques,
versos propis i d'altres poetes —Antonio Machado, Jorge Luis Borges, Concha de Marco—
que canten la bellesa dels camps àrids de la terra castellana.
Les impressions que el viatger s'emporta gravades a la memòria són les imatges de vida, els sons, el gust, l'olor i el tacte de l'aire. Ara, les paraules detallen impressions desvinculades de l'instant que foren guardades. Remembrança feliç.
Per saber més:
FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL
POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL
12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL
L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-
RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL
EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT
 |
Això no és una intriga d’assassinat Direcció: Hans Herbots, Matthias Lebeer Bèlgica, 2025 |
Sèrie de la televisió belga ambientada en el mon de l'art a Londres, als anys trenta del segle passat. El títol es basa en la frase «Això no és una pipa» inscrita sota del quadre La traïció de les imatges (1929), de René Magritte. En una mansió de luxe es reuneixen artistes surrealistes de renom mundial (inclosos uns joves Salvador Dalí i René Magritte). Hi té lloc un crim i un altre i un altre al més pur estil de les novel·les d'Agatha Christie. Entre Dalí, Magritte, Man Ray o Max Ernst, ¿qui és el misteriós assassí en cadena que campa lliure? Remarco la interpretació de l'actor barceloní Iñaki Martínez Bertran, conegut artísticament com a Iñaki Mur, que encarna el paper de Salvador Dalí.
Filmincat. 6 episodis de 50 min. 9/10
 |
Ara li voldries explicar el conte d'una mare que cada vegada que anava a la lluna portava un estel a casa. Versió subtitulada Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Versió subtitulada:
La lluna s’ha despenjat i, sense que ningú la vegi, s’ha assegut a la vora d’un safareig petit. Amb els peus remena l’aigua quieta i desdibuixa la celístia dels estels que encara brilla en el seu reflex. JOAN RAMELL
 |
Li queda el temps, que perdrà, tard o d'hora, navegant a la vela La trama i el desenllaç Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual La trama i el desenllaç:
Amb l’arbre de trinquet desarborat, la vela s’ha despenjat sobre la quilla quan el vent desfermat per la tempesta ha trencat les cordes que la tibaven. Restes de la fúria d’un combat que ara jeuen sobre una mar callada i en calma que fa poc era l’escenari d’un caos inclement. JOAN RAMELL
 |
| Amenaça de tempesta. Direcció: Matti Geschonneck Alemanya-Àustria, 2025 |
Filmin. 2 episodis de 90 min. 10/10
**
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
**
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
DESCARADA, ET VEUS RESSEGUINT-LI AMB UN DIT ELS CABELLS BLANCS Càmera subjectiva Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Càmera subjectiva:
El fil blanc respira en cada punt que l'àvia va cosir en silenci perquè la memòria no es desfés del tot i la branca, seca i tossuda, ha continuat creixent després que l'avi marxés. Ara es troben en aquest altar, sense tocar-se del tot: la branca reposa dins del brodat, el brodat sosté la gravetat de la fusta. Ella l’embolcalla, ell la fixa. El temps s’ha aturat en aquest altar on descansa la fotografia de l'àvia i de l'avi que ja no hi són. JOAN RAMELL