'L'ÒPERA DE TRES RALS', AL TEATRE LLIURE

  

L'òpera de tres rals, de Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música), en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Nao Albet, Roc Bernadí, Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell i Júlia Truyol. Direcció musical: Dani Espasa. Direcció escènica: Marta Pazos. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

 

Aquesta producció de L'òpera de tres rals es va estrenar a l'amfiteatre del Teatre Grec en unes nits tòrrides. Ara inaugura la temporada 2026-2027 del Teatre Lliure de Montjuïc en el cinquantenari de la fundació.

De fons, el cor de coloms que parrupegen. En primer terme, els ciutadans explotats i els ciutadans capitalistes tots uniformats amb vestuari de color gris, confosos amb els gris sense relleu de les grades i el fons. Per tant, tres hores centrades en el text coreografiat, dit i cantat, tot i que algunes peces no arriben prou nítides a l'auditori. 

Bertolt Brecht es riu del burgès i del corrupte i fa triomfar els lladregots, els pòtols i les prostitutes. Els intèrprets que s'emporten la palma:  Nao Albet, en el paper del pillastre Mackie Navalla,  que força al màxim la distorsió del gènere expressionista, la sàtira del personatge. L'actor Roc Bernadí marca el pas sobretot quan fa de cap de policia, el Tigre Brown, amic de conveniència de Mackie Navalla.  L'actriu Marta Bernal —després de la introducció imitant la directora Pazos— com a senyora Peachum, manté el to portant les regnes del marit explotador. L'actor Eduard Farelo es despatxa a gust en el rol d'explotador dels pobres.

A l'escena final, baixa a l'escenari una de les arcades de la sala Fabià Puigserver. Mackie Navalla, ja alliberat per la gràcia de la corrupció d'amistat amb el cap de policia, la traspassa i, trencant la quarta paret, crida: «Sóc lliure! Sóc lliure!» 

Llegiu-ne la crítica d'ndreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

'APOCALIPSI FATXA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Apocalipsi fatxa 

Guió i intèrpret: Xavi Castillo. Producció: Pot de Plom Teatre. 

Sala Versus Glòries, Barcelona. 

Xavi Castillo (Onda, Plana Baixa, País Valencià, 1967) monologuista, comunicador digital, còmic provocador, ha estrenat a la Sala Versus Glòries el monòleg Apocalipsi fatxa, enmig d'una ES-Alert per prevenció de tempesta. Ha integrat l'alarma al seu discurs amb elegància, enxampat vestit de fallera major, damunt del tanga vermell característic del personatge.

En aquest espectacle irreverent, satíric, alliberat d'autocensura i de correcció política, Xavi Castillo porta chaquetilla de torero i montera. I és que al País Valencià —«terra de governants fatxes», diu l'actor— hi ha actualment una passió per les curses de bous i els bous embolats i hi ha també una onada d'involucionisme cultural. En un registre còmic, denuncia fets i actituds locals i internacionals que remouen la societat d'avui, amb l'ascens de l'autoritarisme,  la xenofòbia, l'amenaça bèl·lica... El bufó desglossa veritats evidents que superen la ficció, saltant d'un tema a l'altre sense transició. I ficcions que poden ser veritats, com la metàfora de la fallera que, paella i espasa en mà,  encapçala l'odissea de l'ocupació de Catalunya. Genial. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'GONE'

Sèrie Gone. Direcció: George Kay i  Richard Laxton
 Regne Unit, 2026

Thriller psicològic carregat de tensió i ambigüitat moral. Sèrie creada pel guionista George Kay, inspirada en To Hunt a Killer, llibre de Julie Mackay, exsuperintendent detectiva, i Robert Murphy, corresponsal de successos d'ITV, els quals van exercir com a consultors del rodatge.

La trama segueix Michael Polly (interpretat per David Morrissey), director estricte i fred d'una escola d'elit situada en un bosc inquietant a la perifèria de Bristol. Desapareix la seva dona i es converteix en el principal sospitós per la seva actitud impertèrrita.  Investiga el cas la detectiva Annie Cassidy, (encarnada per Eve Myles), que posarà a prova tant els seus instints com la seva capacitat per separar les proves dels prejudicis. A mesura que apareixen proves, Annie és apartada, inexplicablement, del cas i la nomenen 'enllaç' amb la família. Un thriller construït sobre secrets, on la moralitat dels personatges es mou en zona de grisos i l'atmosfera claustrofòbica. Narrativitat impecable, realista, sense cops d'efecte. Revela noves capes del cas a cada episodi i manté la tensió per encaixar el trencaclosques d'indicis i fets.  

Filmin. 6 episodis de 50 min. 9/10

'KURIOS', DEL CIRQUE DU SOLEIL

Kurios. Gabinet de curiositats.  Cirque du Soleil. 

Guió de Michel Laprise. Equip creatiu: Guy Laliberté, 

Jean-F. Bouchard, Chantal Tremblay (directora de creació).

Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, Bellvitge

Cirque du Soleil, la companyia de circ més gran del món, fundada el 1984, al Quebec, té 35 produccions en gira. El 1998 amb l'espectacle Alegria van parar per primer cop el Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella. Els últims vuit anys s'ha instal·lat a Bellvitge. Enguany arriba Kurios. Gabinet de curiositats, un espectacle que fa dotze anys que roda pel món i serà l'últim espectacle que presenten en aquesta ubicació.

La característica que distingeix el Cirque du Soleil és el desenvolupament de números clàssics de circ —malabars, bicicleta aèria, contorsionisme, equilibrisme, corretges aèries, cadires volants, salts de la troupe, número còmic— embolcallats amb una presentació fantasiosa espectacular. Tot gira al voltant d'una il·lusió: la creació escènica, la música, la coreografia, el vestuari, l'attrezzo, la il·luminació... A Kurios. Gabinet de curiositats el protagonista és el Científic, un personatge que ha descobert que només tancant els ulls es poden arribar a veure meravelles. Tot i així està envoltat d'artilugis futuristes i també objectes d'antiquari plantats com si estigués en un museu o formant part de personatges: Nico l'home acordió, el de Klara el telègraf de l'invisible, o el panxut Sr. Microcosmos. Cinquanta artistes internacionals. Sincronització impecable. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

DISSETÈ ANIVERSARI

Llibre d'artista commemoratiu de Pont d'Enseula 2026 

Vegeu-lo amb detall al vídeo 

Avui fa disset anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores he anat desenvolupant en 4.954 entrades. L'hemeroteca (Vegeu 'Etiquetes' a la columna de la dreta), indexada per temes, és oberta a tothom.

Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.629.520 visites (he hagut de mirar la xifra dues vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios pòdcasts que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartir interessos, inquietuds i impressions en aquest espai virtual. Continuem...

 

 

Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 

Literatura és el que canta la veïna, 

és un guió de televisió, és un anunci… 

En aquest sentit, la literatura impregna la vida.
JOAQUIM MOLAS

 

 

CAIXMIR I LADAKH, DE JOAN RAMELL

Cada viatge reescriu el mapa del jo
Ranjit Oskote (Bombai, 1969)

El fotògraf d'art Joan Ramell ha viatjat per tercera vegada a l'Índia. En contrast amb l'estiu extremadament calorós mediterrani, el destí l'ha portat al fred del  Ladakh i a creuar els territoris abruptes de l'Himàlaia. N'ha seleccionat unes imatges excepcionals que recull en dos opuscles: Ladakh. Paisatges de l'Himàlaia, fotografies de la natura magnificent, sense altre text que  la referència de localització; i Caixmir i Ladakh, fotografies i anotacions del viatger que suggereixen el context de l'instant fotografiat.  Una joia.   

Stupes de Zangla, vall de Zankar (Ladahh) 

Foto: © Joan Ramell 2026

 Stupes. Funció espiritual: Són llocs de veneració on es guarden objectes associats amb Buda o mestres espirituals. Els budistes les voregen en el sentit de les agulles del rellotge mentre mediten. Representen la ment il·luminada de Buda i els elements de la naturalesa (terra, aigua, foc, aire i espai). Materials: pedra, maó o fang compactat i palla. A causa del clima de desert fred, el fang no es desfà i les estructures poden aguantar dempeus durant centenars d'anys. 

Gaudeixo d'aquestes fotografies d'art i de les proses poètiques que s'hi inspiren i em convoquen a saber-ne més sobre les imatges que el viatger ha escollit per compartir i dels relats i impressions que les contextualitzen. En aquest viatge, Joan Ramell ha fotografiat la façana de la realitat de persones i pobles de Ladakh, a l'extrem nord-oest de l'Índia. A més de mil quilòmetres, a la mateixa serralada, a la zona que limita amb el Tibet, la glacera de Lang Tang s'ha desprès i ha arrossegat gel, aigua, roques i sediments cap al fons de la vall. Ha arrasat pobles sencers. L'impacte humà ha estat de dos-cents morts i centenars de desapareguts. Les fotografies del viatger i l'actualitat ens fan entendre la dificultosa convivència dels humans amb la imponent serralada de l'Himàlaia.

 

L'home vessa aigua sobre l'aigua en un gest 

que no és inútil: retorna al riu sagrat l'aigua

que li ha sobrat després de rentar-se l'ànima. 

Joan Ramell 

 

contacte

 

 

 

MOR RATKO MLADIC, EL CARNISSER DELS BALCANS

Mor en una presó de La Haia Ratko Mladic (Božanovići, 12-III-1942 - La Haia, 27-VIII-2026), conegut com el «Carnisser dels Balcans». Va ser executor d'atrocitats contra la població civil com la masacre de Srebrenica i del setge de la ciutat de Sarajevo durant la Guerra de Bòsnia (entre abril de 1992 i desembre de 1995).

Un mes després de la declaració d'independència de Bòsnia i Hercegovina, Ratko Mladić, cap de l'Estat major de l'exèrcit de la República Srpska va ordenar el bloqueig de la ciutat de Sarajevo, tancant el trànsit tant dins com des de fora de la ciutat, i el tall del subministrament d'aigua i electricitat. La població va ser bombardejada amb obusos i trets indiscriminats de franctiradors durant quatre anys. 

Ciutadans de tot el món vam tenir informació en directe del que s'esdevenia a la Guerra de Bòsnia, la primera guerra televisada de la història. Davant de periodistes, a cara descoberta, Ratko Mladic manava separar en dos grups els ciutadans desnerits que enviaria a afusellar dels que salvava per enviar-los a fer treballs forçats. No era una ficció el que mostraven les càmeres, era una realitat esfereïdora. 

Vegeu el relat L'adagio d'Albinoni on evoco l'horror del setge de Sarajevo. Dedicat a la memòria de Jordi Pujol i Puente, reporter gràfic barceloní mort per la metralla d'una granada a Sarajevo. 

SABÓ CÍTRIC

Sabó cítric casolà elaborat a partir de sabonets d'hotel.

Foto: Paüls, 2026 

Estiu de reciclatge artesà! He convertit els sabonets d'hotel que guardava com a record dels meus viatges en un nou sabó cítric. La llimona hi ha aportat el toc final amb una aroma fresca i estimulant. Per a la fórmula, he combinat unes proporcions que vaig trobar a la xarxa amb els consells d'elaboració de la meva amiga Montse F. R., de Duesaigües, que ha fet sabó natural de manera tradicional. Vegeu-ho:

Ingredients i materials:

100 grams de restes de sabó. 

50 a 100 ml d'infusió de pells de llimona.

3 cullerades de suc de llimona.

1 culleradeta oli d'oliva.

Ratlladura de pell de llimona ben seca.

Gotes d'oli essencial de llimona.

Motlles de silicona. 

Elaboració:

a) Ratllem els sabonets amb un ratllador de cuina.
b) Escalfem al bany maria a foc lent els fragments ratllats i anem afegint la infusió de pells de llimona lleugerament tèbia i el suc de llimona a poc a poc. Ho remenem amb cullera de fusta fins que els grumolls es fonguin i aconseguim una textura cremosa.

c) Retirem el sabó líquid del foc i afegim la ratlladura de llimona ben seca per evitar fongs i unes gotes d'oli essencial per potenciar-ne l'aroma.

d) Aboquem el sabó líquid als motlles de silicona.

e)  Deixem solidificar el sabó en un lloc fresc i sec (de 24 a 48 hores.)  

 

La col·lecció de sabonets d'hotel i els fragments de sabons de tocador està gairebé intacta i me n'esperem més, encara. Tinc previst convertir-los en sabó de romaní i sabó de menta. Continuarà...