'LA PROMESA', AL TEATRE BORRÀS

La promesa. Autoria: Yago Alonso i Sílvia Navarro. 

Intèrprets: Eduard Buch, Eduardo Lloveras, 

Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Carol Rovira. 

Direcció: Pau Roca. Teatre Borràs, Barcelona.

Els cinc protagonistes d'aquesta comèdia ratllen els quaranta. Mantenen l'amistat des que d'adolescents anaven al cau d'escoltes. Es troben en una festa temàtica de la generació dels anys 90 que els canviarà la vida. Hits de l'època, alcohol, disfresses hilarants que recorden aquella dècada. Enmig d'aquest parament, la Paula, l’amfitriona de la casa, ha decidit enverinar-los a tots. Per quin motiu? A partir que els ho fa saber, la comèdia fa un gir de guió. L'egoisme sura desbocat per damunt dels principis de solidaritat, de la pedagogia de l'acció, de la unió fa la força, dels ideals de l'escoltisme. Ningú no recorda cap promesa, Campi qui pugui per salvar la vida. 7/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
    

'INVENTARI DE FUGUES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Inventari de fugues. Idea i creació: Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco. Dramatúrgia: Judith Pujol i María Velasco. Intèrprets: Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Dasha Lavrennikov Laia Marull, Lara Salvador Peydro, La Coral Sant Jordi. Direcció: Judith Pujol. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Disciplines diferents, acumulació de sentits per reflectir exilis obligats, reculades col·lectives, renúncies personals, contradiccions. Teatre d'objectes que perduren, que acompanyen les fugides (les claus per tornar a casa, unes bosses sempre fetes per si cal fugir, un peluix d'infància...), fins a una vintena de petites peces amb les expectatives frustrades. L'espectacle parteix d'un treball de creació col·lectiva que va començar fa dos anys,  en part en una residència al Convent de les Arts, a Alcover (Alt Camp). 

Inventari de fugues parla, entre d'altres, de l'esclau de Virgínia del segle XIX, Henry Box Brown, que va lluitar per la seva llibertat i es va autoenviar per correu en una caixa; o de la poeta nord-americana Elisa Cowen del segle XX, de qui, després de la seva mort, uns amics de la família van cremar la majoria dels seus quaderns per les idees que hi escrivia; o de l'activista hongaresa jueva de pseudònim Lisa Fittko, que va ajudar refugiats a fugir del setge dels nazis, entre els quals el filòsof Walter Benjamin, i que va acabar ella també fugint exiliada, primer a Cuba i després als Estats Units. 

Com un cor grec, setze cantaires de la Coral Sant Jordi, fan una aportació musical efímera a l'espectacle. Poc aprofitada. 7/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'THE LADY'

The Lady. Director: Lee Haven Jones 
Regne Unit, 2026

La modista reial Jane Andrews va pujar fins als cercles de palau abans que una condemna per assassinat de la seva parella acabés amb el seu conte de fades. El judici d'alt perfil va atreure l'interès morbós dels mitjans de tot el món. 

La sèrie comença amb un crim violent que sacseja l'opinió pública britànica. A partir d'aquell moment, la història retrocedeix en el temps per reconstruir el camí de  Jane Andrews (a càrrec de l'actriu Mia McKenna-Bruce) una jove brillant d'origen humil que somia escapar de la seva vida a la petita ciutat costanera de Grimsby. Aconsegueix una feina com a ajudant de vestuari de Sarah Ferguson, duquessa de York, i creu haver trobat la porta d'entrada al món amb què sempre havia fantasiejat. Però dins dels murs del palau descobreix una realitat molt diferent: el pes de les diferències de classe i el ridícul social. Arriba fins a ser assessora i assistent personal de la duquessa. S'obsessiona per mantenir-se en aquell món i la necessitat de ser-hi acceptada la desequilibren emocionalment. 

 Movistar +  4 episodis de 45 min. 8/10

'LA MADONNA DI MAGGIO', DE JOAN RAMELL

 

Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes simultàniament.

 

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita a construir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)

 

 

 

 

Per saber-ne més, en aquest blog: 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

EXPOSICIÓ 'KURIOS' DE CIRQUE DU SOLEIL

KURIOS, a Casa Cupra Raval, Barcelona

 Oberta fins al 30 de maig

L'exposició “KURIOS - Gabinet de Curiositats: Més enllà de l'escenari” mostra una selecció de figures i personatge icònics de l'espectacle KURIOS de Cirque du Soleil. Cada peça permet apreciar de prop el treball artesanal, el disseny del vestuari i el procés creatiu. 

Entre els elements més destacats hi ha una instal·lació inspirada en els primers globus aerostàtics del segle XIX. Aquesta peça evoca una època on volar simbolitzava progrés, curiositat i fantasia. 

 

 

L'espectacle KURIOS es podrà veure a l'emblemàtica 
Gran Carpa, al Districte Cultural de l'Hospitalet.  
    A partir del 3 de setembre.

'CONTRA ANTÍGONA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Contra Antígona. Idea d'Andrea Jiménez. 
Dramatúrgia: Andrea Jiménez i Victoria Szpunberg. 
Direcció: Andrea Jiménez. 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El drama d'Antígona es desenvolupa sobre les runes que representen Tebes, però que podria ser qualsevol espai urbà arrasat per la barbàrie contemporània. Corifeu, en funció de mestra de cerimònies (a càrrec de l'actriu Oga Onrubia, excel·lent) recluta catorze espectadors voluntaris en cada sessió per interpretar el cor grec. Rebran instruccions de moviments i d'actituds pels auriculars. Amb subtils tocs d'humor és qui s'encarrega de donar entrada a les accions del clàssic de Sòfocles, en la traducció de Jeroni Rubió Rodon.

En les intervencions de la companyia es constata un treball escènic de primera fila amb moments vibrants de claredat de dicció que captiva com els de l'actriu protagonista, Júlia Truyol, potent en el paper d'Antígona que sap a què s'exposa si enterra el germà, desobeint el rei; o el de l'actor Xavi Sáez, desconcertat rei Creont davant la rebel·lia del seu fill Hemon, interpretat per l'actor Marc Soler; o les de l'actriu Clara de Ramon en el paper d'Ismene, a qui li fan fer aviat un mutis metateatral; les del guarda, interpretat per l'actor Jan D. Casablancas; i la fugaç intervenció coreogràfica i sense paraules de l'actriu Arantza López Medina, en el paper d'Eurídice; i en clau de sorpresa, les de les nenes Bruna Luz o Nora Pàmies Ricart —depèn de la funció—, que mantenen el llistó altíssim de nitidesa expositiva en el paper de la jove guia del defenestrat endeví Tirèsies. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*   

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

'EL GRAN GATSBY', AL TEATRE VICTÒRIA

El gran Gatsby. Espectacle de dansa, teatre i música basat en la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. Creació coreogràfica: Enrique Gasa Valga. Llibret d'Enrique Gasa Valga i Birgit Edelbauer-Heiss. Composicions originals de Roberto Tubaro. Cia. Gasa Valga Dance Company. Direcció musical: Roberto Tubaro. Direcció: Enrique Gasa Valga. 

Teatre Victòria, Barcelona

 

La companyia d'Enrique Gasa ara fa una breu estada a Catalunya, al Teatre Victòria.  La gira actual amb «El gran Gatsby», des d'Àustria, on es va estrenar, ha passat per escenaris de Múnic i Montecarlo i té previst viatjar a Bangkok amb un repartiment que posa en escena 13 ballarins, 2 cantants i 6 músics.

El gran Gatsby és una relectura en clau coreogràfica de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, publicada enguany fa cent anys. Es basa en un personatge de ficció mitificat per ser un espia dels alemanys a la Primera Guerra Mundial, i per portar una vida sumptuosa de festa amb amics en una mansió de Long Island. Gatsby viu turmentat somiant amb una noia que havia estimat i que va haver de deixar. De rerefons, la societat dels anys vint als Estats Units, dedicada al culte a les aparences i l'opulència abans del Crac del 29. 

Més de vint peces de ball executades amb una gran precisió i virtuosisme tècnic i amb una banda sonora en directe de peces històriques de Nina Simone, de Duke Ellington, de Nat King Cole, de Bing Crosby, de Benny Goodmann, d'Ella Fitzgerald, de Richard Rogers o fins i tot de Freddy Mercury i de Jacques Brel. Ritmes de jazz, de swing i també amb algunes insercions de composicions originals del director musical de l'espectacle, Roberto Tubaro.

La cantant Greta Marcolongo i el ballarí i cantant australià Locke Venturato han estat merescudament aplaudits dempeus.

Rellegeixo la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. El que s'hi explica es repeteix ara mateix. 

9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'EL SENYOR DE LES MOSQUES'

El senyor de les mosques

Adaptació de la novel·la de William Golding

Guió i direcció: Jack Thome 

Regne Unit, 2026

Primera adaptació en format de sèrie per a TV de la novel·la homònima del premi Nobel de literatura William Golding, publicada el 1954, que compta amb dues adaptacions cinematogràfiques prèvies. (Peter Brook, 1963 i Harry Hook, 1990) 

Explica la història d'un grup d'escolars anglesos d'entre 5 i 12 anys, que queden perduts i aïllats en una illa tropical sense adults, després de patir un accident d'avió. Per sobreviure, s'organitzen intentant reproduir la civilització que coneixen. Des del primer moment es té la impressió que tot està a punt de descontrolar-se. Enmig del caos piscològic, destaca de seguida el líder carismàtic que té el suport de l'intel·lectual del grup, fins que s'hi enfronta un competidor negatiu.

Guió exquisit i visualment espectacular, filmada a l'arxipèlag de Langkawi, a Malàisia. Rodada  sempre de dia —per qüestions legals de treball amb infants— amb càmera d'infrarojos que converteix el fullatge verd en vermell, cosa que simula la caiguda del sol i reforça la màgia i l'espai intrigant. 

Compta amb un repartiment de 30 nens, la majoria debutants, que van ser triats a través d'un càsting al qual es van presentar 7.000 criatures. Tot i tractar-se d'una sèrie coral, hi ha quatre personatges que porten el pes de la trama, un encert de càsting: el "Porquet" (fantàstic David McKenna, que es veurà a la nova Nàrnia), la veu de la raó; el Ralph (Winston Sawyers), el líder que intenta que els de la seva edat i els petits estiguin bé; el Jack (Lox Pratt, que es veurà a la nova sèrie Harry Potter), que representa l'ús de la força, roba el foc i organitza una festa salvatge que culmina amb tragèdia; i el Simon (Ike Talbut, la sobrietat), que representa l'espiritualitat i té visió del Senyor de les Mosques, el cap d'un senglar que han caçat. 

4 episodis de 60 min. 10/10

Movistar+