'LONELINESS', A LA SALA TALLERS DEL TNC

Loneliness. Dramatúrgia i coreografia i direcció: Roberto G. Alonso. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El bullying, el maltracte psicològic, explicats per mitjà del llenguatge coreogràfic. Un relat circular basat en imatges impactants, com la d'un jove en una peixera,  el joc de tanques metàl·liques, metàfores de l'aïllament, de la solitud. I els cossos que amb les seves accions rebutgen i exclouen l'altre. Un espectacle singular que invita a reflexionar sobre la responsabilitat de cadascú en l'art de conviure en un mon just. Bellament servit pels oficiants. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN MATRIMONI DE BOSTON', A LA VILLARROEL

Un matrimoni de Boston. Autor: David Mamet. 

Traducció: Joan Sellent. Direcció: Josep M. Mestres
La Villarroel, Barcelona

Capricis, xantatges, ambicions de poder i el pas del temps inexorable d'una parella que intenta recuperar l'amor amb d'un pacte de convivència. De l'estrena fa vint anys del muntatge d'aquesta traducció, enyorem l'actriu Anna Lizaran, però aquí l'Emma Vilarasau també broda el seu paper, seductora, imponent. I la saviesa escènica de Marta Marco que havia protagonitzat la minyona, també fa puntetes a la interpretació que feia aleshores la Vilarasau. La jove minyona d'ara, a càrrec d'Emma Arquillué, se'n surt amb la murrieria rural i cops amagats del personatge. Cap paraula ni cap gest cau al buit. Ni el mateix collaret. I un somriure instal·lat en cada espectador. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

TROBADA DE GEGANTS CENTENARIS

Els gegants centenaris de Reus, en restauració

El Born Centre de Cultura i Memòria ha acollit la Trobada de Gegants Centenaris i Històrics de Catalunya. Més de cent peces artístiques espectaculars, per a tots els gustos i en estat de conservació força bona. Les parelles de gegants patrimonials de Reus que han participat a la trobada són el Vitxet i la Vitxeta, el Moro i la Mora i l'Indi i l'Índia, en la seva versió actualitzada. El viatge i la instal·lació els han ocasionat petits desperfectes que han estat reparats in situ. El més damnificat ha estat el Vitxet, un dit del qual s'ha hagut de restaurar a fons i el gegant s'ha retirat a una altra sala a recuperar-se.  Tots sis han estat a punt i han fet molt de goig a la cercavila.

Vegeu-ne l'inici de la cercavila, al passeig del Born,

des la porta lateral de Santa Maria del Mar, 20 d'octubre de 2024

ESCENOGRAFIES D'ALFONS FLORES, AL CENTRE D'ART TECLA SALA

L’escenògraf Alfons Flores davant dels crucifixos de Norma

Foto: Centre d’Art Tecla Sala, L'hospitalet

Les escenografies acostumen a tenir una vida efímera, o bé es destrueixen després de les gires o bé es reciclen. Generalment s'exhibeixen en plànols, maquetes, fotografies i  enregistraments dels espectacles. Fins ara. Fins ara que Alfons Flores (L'Hospitalet de Llboregat, 1957)  presenta l'exposició panoràmica  Alfons Flores. L’escenari prodigiós al Centre d’Art Tecla Sala de l'Hospitalet. Una selecció de creacions originals que l'escenògraf va començar els anys setanta per al teatre independent de la seva ciutat i que ha acabat realitzant en teatres de la Xina i Austràlia i en òperes de tot el món de la mà dels directors Calixto Bieito i Àlex Ollé. 

Corona de crucifixos de Norma de Vincenzo Bellini
(Royal Opera House, Londres, 2016)

La mostra també conté maquetes, plànols i fotografies, però allò que la fa singular són les quatre magnífiques instal·lacions escèniques transitables pels visitants. Tres són fragments d’escenografies: la gran pila inflable de roba d’Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny de Kurt Weill i Bertolt Brecht (Teatro Real, Madrid, 2010); el bosc de copes de L’elisir d’amore de Gaetano Donizzeti (Deutsche Oper am Rhein, Düsseldorf, 2015) i de la corona de crucifixos de Norma de Vincenzo Bellini (Royal Opera House, Londres, 2016). La quarta instal·lació és la maqueta giratòria de l'escenografia de Le grand macabre de György Ligetti (Vegeu vídeo).  Completa l'exposició una entrevista amb l'escenògraf i projeccions de diversos fragments d'espectacles amb escenografies seves. A banda que les creacions se subjectin a les produccions, l'exposició que hem vist al Centre d'Art Tecla Sala és una  mostra d'art teatral on cada obra emociona per ella mateixa. Bravo!, Alfons Flores, artista.

Fins al 3 de novembre. 

Bosc de copes de L’elisir d’amore de Gaetano Donizzeti
(Deutsche Oper am Rhein, Düsseldorf, 2015)

 

'LA NIT DEL PEIX KIWI', A l'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

La nit del peix kiwi. Autor: Josep Julien. Intèrpret: Santi Ricart

Espai Lliure Montjuïc, Barcelona

L'actor Santi Ricart (Vic, 1968) reestrena el monòleg La nit del peix kiwi, ara a l'Espai Lliure. La peça es basa en el relat d'experiències viscudes en el mon del teatre, posades en solfa i dirigides per l'actor i dramaturg Josep Julien. Per a l'alter ego que interpreta Ricart el teatre és una passió, però les circumstàncies de la professió inestable fan que no en pugui viure. El càsting per a protagonitzar una obra important potser canviarà la seva situació. I, si no, també està bé jugar a fer veure que n'ha estat l'escollit. I gaudir-ne. Un monòleg amb molts canvis de to que l'expressivitat de l'actor fa versemblant. Hi ajuden el llenguatge col·loquial i els referents amb noms d'actors i localitzacions reals i el mateix escenari on l'actor entra amb l'actitud de qualsevol espectador disposat a explicar-se sabent que la resta l'escoltarà. Un bombó. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

FOTOGRAFIES D'HENRI CARTIER-BRESSON, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

El Mur al Berlín occidental, Alemanya, 1962
© Fondation Henri Cartier-Bresson / Magnum Photos

 

Exposició Henri Cartier-Bresson. Watch! Watch! Watch!  

KBR  Barcelona Photo Center, de la Fundació Mapfre

Henri Cartier-Bresson (1908-2004) és un dels fotògrafs més famosos del segle XX. Com a fotoperiodista, fotògraf artístic i retratista va crear composicions intemporals i va marcar l'estil de les generacions posteriors de fotògrafs. L’exposició consta de 240 còpies originals, així com una acurada selecció de les seves publicacions a revistes i llibres, imprescindibles per al coneixement de la seva trajectòria entre 1930 i 1970.

A més de les primeres fotografies i dels treballs cinematogràfics d’influència surrealista i dels reportatges fotogràfics polítics, també s’hi exhibeixen els retrats d'artistes i escriptors, així com les fotografies que va fer posteriorment, centrades en la quotidianitat. Un conjunt de fotografies, actualment icones, moltes de les quals el van convertir en un dels grans exponents del reportatge gràfic del seu temps.

Exposició oberta fins al 26 de gener de 2025

ADEU TAQUILLERA

Cinema Aribau, Barcelona

Les entrades del Cinema Aribau es venen en màquines situades en el mateix espai on hi havia fa quatre dies la taquilla darrere dels vidres de la qual hi havia sempre una taquillera. En els darrers trenta anys n'hi he vist passar diverses, sempre conversant distesament amb els espectadors somrients abocats a la finestreta.  La venda d'entrades per mitjans tecnològics és molt més que la desaparició d'un lloc de treball i de l'exigència d'actualitzar els diccionaris.

'MONTSERRAT, 1.000 ANYS', AL PALAU ROBERT

Montserrat al Palau Robert de Barcelona
Experiència immersiva

El mil·lenari del monestir de Montserrat en una exposició al Palau Robert, de Barcelona. S'apropa a la muntanya en dues vessants: d’una banda, la part visible del monestir i l'entorn natural i de l'altra, la vida monàstica que es pot veure en una impactant sala amb una experiència immersiva de deu minuts. 

«Ora, lege, labora, rege te ipsum in communitate»

 (resa, llegeix, treballa i governa't a tu mateix en comunitat).

En aquest apartat s'hi mostren diferents zones d'ús dels monjos (el refectori o menjador, la sala capitular i el claustre), o documents com el Llibre Vermell de Montserrat (manual per a l’acollida de pelegrins escrit als segles XIV i XV en català, occità i llatí).  Es dona veu a vint-i-quatre testimonis que expliquen les seves vivències montserratines.

Sortim de l'exposició amb la idea reforçada que la modernitat tecnològica en els actes del mil·lenari montserratí només és fum que impedeix veure que el fons dels rituals i qui els practica no poden ser més carques. 

Oberta fins al 6 de gener de 2025