10 de juliol 2024

'ELISABETH COSTELLO', AL TEATRE NACIONAL

J. M. Coetzee, “Elizabeth Costello: Set lectures i cinc contes morals. Text basat en «Elizabeth Costello, Slow Man i Moral Tales», de J. M. Coetzee. Adaptació: Krzysztof Warlikowski, Piotr Gruszczyński. Festival Grec 2024. Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran.

El director i dramaturg polonès Krzysztof Warlikowski, fundador del Nowy Teatr de Varsòvia, debuta a Catalunya amb aquesta adaptació de l'obra de l'escriptor John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940), Premi Nobel del 2003. D'entrada s'hi desvela que la tal Elizabeth Costello, una escriptora de gran prestigi i reconeixement internacional a qui sentirem parlar durant tota la representació —de gairebé quatre hores de durada— no és un personatge real sinó que és un personatge de ficció. 
Teatre d'idees, relat filosòfic estructurat en conferències de l'autora de ficció en diferents etapes de la seva trajectòria com a defensora de la vida. Parla del genocidi de l'Holocuast i el compara amb la mort d'animals per a l'alimentació i proposa escorxadors amb parets de vidre. La primera part manté la tipologia textual d'assaig, que es desenvolupa visualment amb escàs moviment coreogràfic. La segona part s'anima amb l'acció d'un conte explicat per la suposada autora.  Si tenim en compte que el dens text original es diu en polonès i els espectadors hem hagut d'estar pendents del sobretitutalt (anglès i català), en conjunt la representació ha estat bastant feixuga de seguir. Hem valorat les interpretacions amb aplaudiments entusiastes, dempeus. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

09 de juliol 2024

'THE SECOND WOMAN', AL TEATRE LLIURE

The second woman. Creació i direcció: Nat Randall i Anna Breckon. 
 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Festival Grec 2024.

Durant 24 hores ininterrompudes, l'actriu María Hervás (Madrid, 1987) es posa a la pell de Virgínia, una dona que rep en un cubicle la visita d'un home durant uns minuts. D'un home darrere l'altre, fins a cent. Invariablement, tots arriben al cubicle amb la intenció de fer-se perdonar alguna cosa. Porten una bossa amb menjar per compartir amb la Virgínia. Ella insinua que els ha de comunicar una cosa. Beuen, ballen i, de sobte, l'home és acomiadat sense contemplacions. Quan són fora, la dona deixa com una patena el cubicle. I es disposa a esperar el nou visitant. Els espectadors entrem i sortim de la platea. Hervás aguanta hores i hores desperta, rep homes que porten l'energia d'algú que arriba descansat. Totes les escenes segueixen el mateix esquema, amb les improvisacions que formen part del joc. Cada visita masculina manifesta la seva personalitat amb pocs minuts. A la platea, que s'omple i es buida contínuament, riem, badallem, fem alguna capcinadeta, ens estirem i aplaudim cada escena. Una experiència teatral singular. 9/10. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

08 de juliol 2024

PEL·LÍCULA 'EL MÓN D'AHIR'

El món d'ahir. Direcció: Matej Chlupacek
República Txeca, 2023

Cinema txec de denúncia que tracta la sexualidad a través de la mirada de 1937. Thriller social protagonitzat per Helena, estudiant de medicina,  embarassada, que descobreix el cadàver d'un nounat intersexual a la fàbrica del seu marit. Analitza  actituds i arguments que persisteixen avui. En un recorregut detectivesc descobreix que la criatura ha nascut morta, possiblement del part d'una treballadora. S'enfronta a una maniobra de la directiva que culpa els comunistes del succés. Els personatges de l'època parlen d'éssers monstruosos, de curiositat anecdòtica. La història que s'hi presenta és interessant perquè té voluntat humanista i fa comprendre la complexitat de la realitat. Filmin. 7/10

07 de juliol 2024

'MOLT SOROLL PER RES', DE PARKING SHAKESPEARE

Molt soroll per res, de William Shakespeare. 
Traducció de Salvador Oliva. Adaptació: Jaume Viñas. 
Companyia Parking Shakespeare. Parc de l'Estació del Nord, Barcelona
La companyia Parking Shakespeare celebra quinze anys amb Molt soroll per res. Des de fa uns anys ofereix cada juliol una versió d'alguna de les obres de William Shakespeare, a la rotonda de grades, a l'ombra dels til·lers del Parc de l'Estació del Nord de Barcelona.
L'adaptació que Jaume Viñas ha fet de Molt soroll per res situa l'acció en un hotel de vacances amb relacions i conflictes entre hostes enamorats que volen i dolen i empleats de l'establiment. Però, tot i que es permet anacronismes amb referències d'artilugis contemporanis i plataformes digitals, segueix força fidelment el guió original del bard, amb duel d'espases inclòs. Amb un registre que s'acosta a la Commedia dell'Arte, els intèrprets inviten a interactuar els espectadors de totes les edats.  Una festassa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

06 de juliol 2024

'TIRANT LO BLANC', AL TEATRE ROMEA

 
Tirant lo Blanc. Text: Màrius Serra (a partir de Joanot Martorell)
Música original: Judit Neddermann. Direcció: Joan Arqué
Festival Grec 2024. Teatre Romea, Barcelona
De la versió del Tirant que va escriure Màrius Serra (Barcelona 1963) aquest espectacle desenvolupa els capítols de la declaració de l'heroi defensor del Cristianisme a Carmesina, filla de l'emperador de Constantinoble i el gruix de la campanya africana (capítols 296-413). El cavaller Tirant —i Plaerdemavida i el senyor d'Agramunt— surt de Constantinoble en vaixell per ajudar el cristians en lluita contra els turcs, però naufraga a les costes nord d'Àfrica i, un cop establert mostra el vessant més sanguinari i bateja, sisplau per força, musulmans a tort i a dret.  Espectacle que excel·leix en les interpretacions, en la coreografia, en la música original en directe i en l'estètica minimalista tant d'escenografia com de vestuari. Bravo! 9/10

Gràfic: Esther Utrilla. Diari Ara.
Andreu Sotorra esmenta en la seva crítica, «les versions de 1971 i del 1976, que va fer Maria Aurèlia Capmany, una de narrativa, una de teatral i una de novel·la gràfica, però que van servir de base per a la versió cinematogràfica, el 2006, de Vicente Aranda. I lluny queden també les versions que Calixto Bieito va fer el 2015 al mateix Romea —amb la platea trasbalsada per una llarga tarima— amb una composició musical de Carles Santos, o la versió de Pere Planella, del 2015, al Teatre Nacional de Catalunya.» 
Festival Grec 2024. Teatre Romea, Barcelona

*
   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

05 de juliol 2024

'LA LLAMADA', AL TEATRE POLIORAMA

La llamada. Guió i direcció: Javier Ambrossi i Javier Calvo
Teatre Poliorama, Barcelona
L'espectacle musical La llamada porta deu temporades seguides en escena a Madrid i ha girat per molts teatres. L'han vist dos milions d'espectadors. A Barcelona s'hi ha pogut veure en dues ocasions i ara hi torna. L'acció se situa entre 1978 i 2005, coincidint amb el pontificat de Joan Pau II, segons l'indici del retrat que es mostra. La trama és nítida: una de les noies adolescents d'un campament d'estiu regentat per monges sent la crida mística al mateix temps que una de les novícies eternes es desenganya de la vida monàstica i penja l'hàbit. La proposta té un fons carca, malgrat que les protagonistes portin roba d'avui i tinguin mòbil, escoltin cançons a Spotify —una anacronia que no modifica res—, facin acivitats esportives,  ballin amb gràcia i cantin fent gala de veus excel·lents. Però la idea de submissió i el càstig que a l'obra estan a l'ordre del dia, avui no les acceptaria ningú. ¿Com és que aquesta proposta connecta amb l'auditori d'avui? Segurament pel tractament amable, còmic a voltes, d'una història iniciàtica que ja entenem que és d'un altre temps. I, a més d'estar ben resolta escenogràficament, els intèrprets broden matisos i contratos sense anar més enllà del tòpic. Deu ser això. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

04 de juliol 2024

'BILLY'S VIOLENCE' I 'BILLY'S JOY', AL TEATRE LLIURE

Billy’s Violence i Billy's Joy.
Text: Victor Afung Lauwers. Direcció: Jan Lauwers.
Teatre Lliure Montjuïc. Festival Grec 2024

La companyia flamenca Needcompany, de Jan Lauwers, un dels cofundadors, amb seu a Gant (Bèlgica) torna a Barcelona amb dos espectacles en sessió contínua. Quatre hores de festassa escènica. Teatre multidisciplinar, que ens recorda algunes accions de la Fura dels Baus, des del físic, a la música, la coreografia i també el text clàssic filtrat pel contemporani a base d'esgarips. A Billy's violence disseccionen la violència contra les dones que hi ha en les deu tragèdies de Shakespeare:  Marina (Pèricles), Cleopatra, Desdèmona, Júlia (Romeu i Julieta), Pòrcia (Juli Cèsar), Lavínia (Titus Andrònic), Cordèlia, Ofèlia, Imogènia (Cimbelí) i Gruoch (inspiradora de Macbeth) i acaben amb un bany de sang. L'excés controlat.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


Retrobem l'estil a Billy's Joy, el segon espectacle, endolcit per la part més còmica d'El somni d'una nit d'estiu i d'altres peces del bard. Aquí la fantasia, el conte, el somni, la disbauxa de la festa. Els dos espectacles compten amb la participació de l'actor Nao Albet, que hi fa un treball excepcional de caracterització. Tota la companyia brilla en aquest grandiós espectacle que té un punt de sobreexplotació física dels intèrprets que, segurament, no seria tan evident vist per separat.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

30 de juny 2024

'MALAMORT', A LA SALA BECKETT

Malamort. Autoria i direcció: Daniela Feixas. 
Sala Beckett, Barcelona. Festival Grec 2024
Intèrprets: Abril Julien Feixas, Josep Julien, Marta Marco i Marc Soler Rull. Quan la dramaturga Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973) escrivia Malamort, segurament ja imaginava que Josep Julien, la seva parella, interpretaria el pare i que l'Abril, la filla dels dos, interpretaria la noia d'aquesta obra. El càsting no pot ser més potent. Afegim-hi un noi d'una edat similar a la noia, en funció de pseudofillastre de procedència just apuntada (Marc Soler Rull, veraç). I una agent rural que s'hi troba i hi fica el nas (Bravo, Marta Marco!). El resultat és un thriller d'alta volada, amb l'acció situada en una masia aïllada del prelitoral català, envoltada de bosc. El gat de la noia ha desaparegut, coincidint amb el fet que s'han trobat gats escorxats penjats d'un arbre. I una violació. I un aniversari que ja no se celebrarà. No cal lligar caps. És prou inquietant el recorregut d'aquesta tragèdia rural que s'afegeix als referents de la història de la literatura catalana. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY