'LA NIT DEL MÚSIC ALT', AL TEATRE GREC

La nit  el músic alt. Un tipus de gènere amigu

Banda Municipal de Barcelona / IndinGest

Teatre Grec 

 

 Un espectacle festiu amb referents de proximitat, 

com a cloenda del Grec'26. Excepcional!10/10

Llegiu-ne la crítica-crònica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FOREVER', AL TEATRE CONDAL

Forever. Autoria i dramatúrgia: Iñaki Rikarte, José Dault, 
Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo.  Direcció: Iñaki Rikarte. 
Cia. Kulunka. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. 

De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine i aquesta temporada Solitudes. Ara, la trilogia es tanca amb la tragèdia Forever.  Tres espectacles de teatre gestual singulars, no només perquè els intèrprets fan múltiples personatges sempre cofats amb màscares expressives, sinó pel contingut sensible que s'hi desenvolupa sense paraules. 

Forever parla de la família i de com els conflictes que van sobrevenint allunya la parella cada vegada més de la vida meravellosa que imaginaven junts. S'inicia amb dos joves que desitgen un fill i, per fi, arriba. En un salt en el temps trobem la família al complet: el fill adolescent amb discapacitat i el pare i la mare concentrats a estimar-lo i a educar-lo. 

Sense paraules, la il·luminació i la música creen atmosferes que embolcallen els cossos dels personatges. A la plataforma giratòria de la vida familiar només s'hi mouen tres intèrprets, però es posen a la pell d'un gran nombre de personatges a més dels protagonistes: el repartidor de pizzes, la segona parella del pare, la mitja dotzena de galifardeus d'escola o d'institut que fan la vida impossible al protagonista de la història... A voltes ens fan somriure, a voltes ens fan caure les llàgrimes. Excepcionals tots. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'L'AGENT SECRET'

L'agent secret
Direcció:  Kleber Mendonça Filho

Brasil, Alemanya, França, Països Baixos, 2025

Cinema de denúncia. Thriller polític situat al 1977 en plena dictadura militar brasilera. Marcelo (interpretat per l'actor Wagner Moura), un docent vidu que fuig d'un passat tèrbol, torna a la ciutat de Recife, amb l'esperança de refer la seva vida. Se succeeixen fragments de realitat que refan episodis de la vida d'aquest investigador científic, agent secret, la pèrdua de la seva dona i l'intent de retrobar-se amb el seu fill que viu amb els avis. Ben aviat, però, s'adona que la ciutat no és el refugi que buscava: les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort planen sobre ell.

Durada: 160 minuts. Pel·lícula nominada a quatre premis Oscar i guanyadora del premi FIPRESCI de la crítica internacional, del premi a la Millor direcció i al Millor actor, al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2025. I una rècula de premis internacionals més. Filmin. 9/10

FOTOGRAFIA 'A QUATRE MANS', DE FRANCESC CORPAS

A quatre mans. Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó

1r Premi del Concurs bianual de Fotografia “Buits plens: vincles, esperança 

i camins compartits", del Servei de Suport al Dol de Ponent, de Lleida

 

 

** 

 

«Vine, seu al meu costat», vas dir-me. I després 

em vas prendre les mans. Com poder oblidar el moment 

que el fang va esdevenir contacte, tebior i textura.

I les teves mans, amorosides, aixoplugant 

les meves en un acte d’amor i camins compartits. 

FARNERS CASAS i FRANCESC CORPAS

 

Envescats a quatre mans, som terrissaires que entrellacem carícies i donem una forma nova a la substància. Ens fonem en la simbiosi d’una realitat que ens bressola l’ànima i crea vincles perdurables a la vida. Deixem que les esquerdes a la nostra argila se segellin amb l’or(1) d’una memòria compartida, cuita lentament en el caliu de la complicitat.

(1) Art japonès de reparar la ceràmica amb làmines d'or.

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
A quatre mans
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: ANDREU SOTORRA

 

 **

Per saber-ne més, cliqueu el logo

 

HEMEROTECA

Francesc Corpas, fotògraf d'art, en aquest blog: 

Francesc Corpas Gaudó, tocat per l'art

Reportatge fotogràfic a #MESTIMO, un regal excepcional

Reportatge gràfic de la performance Bombes de llavors.

Joies amb fustes del món, de Francesc Corpas 

In situ, les roques

Collita artisticoliterària del confinament

Fotografia #dia17  Un anorac per a la Martina

50 mirades des de casa, nou llibre digital

** 

'L'ESQUERDA EN EL MÓN', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

L'esquerda en el món. Autor: Roland Schimmelpfennig. 

Traducció: Albert Tola. Direcció: Rodrigo García Olza. 

Festival Grec 2026. Sala Versus Glòries, Barcelona.

L'esquerda de l'obra L'esquerda en el món és l'abisme que hi ha entre una parella benestant (mecenes, col·leccionen obres d'art, llencen diners al foc...) i una parella d'artistes amb substistència precària. Hi ha també l'esquerda que hi ha entre cadascuna de les dues parelles i la minyona, esclava de la casa.

Bravo!,  pel treball dels intèrprets Ann Perelló, Assun Planas, Philip Rogers, Pol Sanuy i Magdalena Sbert, que es posen a la pell de personatges s'expliquen amb micromonòlegs, fins i tot indicant les entrades dels interlocutors propis d'una narració escrita: "li diu a ella", "diu ell", sense protocols de conversa, cadascú a la seva. Més d'un centenar de fragments que s'esmicolen a cada escena, alhora que un sostre de retalls d'alumini impacta a terra violentament, accionat i refet un i altre cop per la minyona, en funció d'àrbitre que posa ordre al caos. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'L'ARQUITECTE'

L'arquitecte  [L'inconnu de la Grande Arche]
Direcció: Stéphane Demoustier
França, 2025

L'expressió "L'home desconegut de la Grande Arche" fa referència a l'arquitecte danès Johan Otto von Spreckelsen (1929-1987), que va guanyar el concurs internacional convocat per François Mitterrand el 1983 per dissenyar l'icònic monument de La Défense a París. El monument allarga l'Eix històric de París que va del Museu del Louvre passant per l'obelisc de la plaça de la Concorde i l'Arc de Triomf. 

El concurs va ser cobejat pels grans estudis —s'hi van presentar 484 projectes anònims arribats d'arreu del món—, el guanyador va ser, sorprenentment, Johan Otto von Spreckelsen, un professor d'arquitectura danès que fins aleshores només havia construït casa seva i tres petites capelles. De sobte aquest arquitecte es va trobar al capdavant d'un projecte colossal i ben aviat es va adonar que preservar la seva visió no seria fàcil. Va començar aleshores el veritable pols entre l'art i el poder. 

L'arquitecte Spreckelsen va morir el 1987, va succeir-lo l'arquitecte Paul Andreu que va garantir l'acabament de l'Arc tal com s'havia projectat. L'Arc de la Défense va ser inaugurat el juliol de 1989, any del bicentenari de la Revolució Francesa i en ocasió de la cimera del G-7. 

La pel·lícula de la construcció de l'Arc de la Défense o Grande Arche és una interesant lliçó d'història, sense ser pròpiament un documental. 

L'Arc de la Défense és un cub buidat al centre de 112 m de longitud, 106,9 m d'ample, per a una alçada de 112 m. Sobre les seves cares exteriors, l'Arc està recobert de plaques de vidre de 5 cm de gruix, tractades especialment per impedir qualsevol deformació òptica i resistir vents de gran potència. Els altres paraments són recoberts de plaques de marbre blanc de Carrara i de granit gris. Muntat sobre 12 pilars posats sobre gats hidràulics per permetre de suportar el subsòl fràgil la seva massa de 300.000 tones.

EXPOSICIÓ ´ÍNDEX BLAU', D'ANTONIO BARAHONA

Antonio Barahona (Sevilla, 1984) dibuixa l'arquitectura
domèstica dels celoberts; pinta l'exuberància de la vegetació

a recer, la llum matisada sobre cada fulla.

Interior de gloria.  © Antonio Barahona

Oli, 40 x 60 cm

Patio andaluz.  © Antonio Barahona.
Oli, 60 x 90 cm

«Perquè el futur és una cosa molt antiga» 

 

 

Sala Parés, Barcelona  

Exposició ÍNDEX BLAU 

oberta fins al 12 de setembre de 2026 

'MULJIL', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Muljil. Companyia Elephants Laugh 

Guió: Jaeuk Shin. Direcció: Jinyeob Lee

Festival Grec 2026. Teatre Lliure Montjuïc 

L'espectacle Muljil arriba de Corea del Sud a Barcelona de la mà del Festival Grec. S'inspira en les anomenades en coreà “haenyeo”, que significa “dones del mar”, les bussejadores coreanes del sud de l'illa Jeju, entre el Japó i Corea del Sud. Es dediquen a pescar marisc, a pulmó obert, des d'adolescents de 16 anys fins a dones de més de 80 anys. Malgrat el risc que corren, aquesta pràctica va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat fa deu anys. 

El que em queda d'aquest espectacle són quatre cubicles transparents plens d'aigua on s'instal·la a cadascun un intèrpret completament vestit i carregat amb bosses. Hi bucegen a estones. La idea visual és espectacular, però el que s'hi representa és estàtic. Finalment surten quatre voluntaris locals que ja han preparat prèviament la immersió i, oh! sorpresa, quatre espectadors més, en aquest cas triats a dit, són invitats a fer el mateix. Quin patir!

Per desig de la companyia, tot el que s'escolta en coreà no té sobretitulat. Al programa de mà hi ha el text de sis accions, però naturalment, a les fosques no el llegeix ningú.  I no aclarim del tot què s'hi debat. Si hem tingut la iniciativa d'informar-nos de l'espectacle a l'avançada, podem saber que les accions es titulen: Una dona embarassada; Feina; Una dona que es va a fer la cirurgia estètica; Trangènere; Comunitat i Aquí i ara. Sabem els títols de les accions, però el text que les acompanya no hi aporta res. Afinant la percepció em queda la idea que cadascú subsisteix com pot i que «tot i que separats com illes, tots estem submergits en un mateix mar.»  7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY