El pastís del president [Mamlaket Al-Qasabaka] Direcció: Hasan Hadi. Irak, 2025
Iraq, anys 90. Realitat asfixiant imposada a la població per la dictadura de Saddam Hussein. Lamia, una nena de nou anys, ha de fer un pastís obligatori (altrament, presó o mort) per celebrar l'aniversari del president. Reunir els ingredients per fer un coc: farina, ous, sucre i llet es converteix en una història de supervivència. El que s'hi explica emociona per la profunditat i la simplicitat expositiva. El paisatge urbà bigarrat de Bagdad i l'entorn rural estan magníficament fotografiats en aquesta emotiva faula de la petita heroïna en un entorn de por i repressió.
La pel·lícula va ser candidata a Millor Pel·lícula Internacional per Iraq. Guanyadora de la Càmera d'Or a la millor òpera prima i el Premi del Públic a la Quinzena dels Cineastes al Festival de Cannes 2025, entre d'altres distincions. Filmin. 9/10
El llibre recull una imatge de cadascun dels elements del seguici
festiu de les dues Festes Majors de Reus, sota la particular mirada del fotògraf Arnau Fernández Alegre (Reus, 1999) qui, a través del detall, ens obre
la imaginació. Cada imatge s’acompanya de la
paraula, gràcies a la inspiració i la creativitat de les escriptores
del col·lectiu Reusenques de Lletres. La fotografia ha capturat
l’instant. La paraula hi afegeix suggestió.
Cambra de la Propietat Urbana de Reus Plaça Catalunya, 5
Intèrprets: Joan Carreras, Mia Esteve, Carme Milán, Carles Pedragosa i Lara Segur (actriu pressumptament absent que interpreta Rubèn Ametllé, en funcions de regidor de l'espectacle). Els dos protagonistes havien estat parella, ell especialista en física quàntica, ella professsora de Lingüística a la universitat. Tenen una filla en comú, desapareguda des de fa deu anys. Hi ha un
parell de pissarres antigues, hi ha un escenari
de caixa negra que permet unes enginyoses projeccions de grafit de guix
blanc que processen cadascuna de les accions, que van des del principi de la
incertesa al principi de l'observació.
Comèdia metateatral amb tots els ets i uts: Riem de les confusions, del fregolisme vist i no vist, de les indecisions d'un personatge que esdevé protagonista inesperat, dels jocs lingüístics, de la caiguda esmicolada de la quarta paret. I per contrast, la teoria de la física quàntica i el mite del gat d’Schrödinger. Escenes d'alt voltatge teatral, brillants. En volem més: ultimàtum! 9/10
La promesa. Autoria: Yago Alonso i Sílvia Navarro.
Intèrprets: Eduard Buch, Eduardo Lloveras,
Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Carol Rovira.
Direcció: Pau Roca. Teatre Borràs, Barcelona.
Els cinc protagonistes d'aquesta comèdia ratllen els quaranta. Mantenen l'amistat des que d'adolescents anaven al cau d'escoltes. Es troben en una festa temàtica de la generació dels anys 90 que els canviarà la vida. Hits de l'època, alcohol, disfresses hilarants que recorden aquella dècada. Enmig d'aquest parament, la Paula, l’amfitriona de la casa, ha decidit enverinar-los a tots. Per quin motiu? A partir que els ho fa saber, la comèdia fa un gir de guió. L'egoisme sura desbocat per damunt dels principis de solidaritat, de la pedagogia de l'acció, de la unió fa la força, dels ideals de l'escoltisme. Ningú no recorda cap promesa, Campi qui pugui per salvar la vida. 7/10
Inventari de fugues. Idea i creació: Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco. Dramatúrgia: Judith Pujol i María Velasco. Intèrprets: Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Dasha Lavrennikov Laia Marull, Lara Salvador Peydro, La Coral Sant Jordi. Direcció: Judith Pujol.
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.
Disciplines diferents, acumulació de sentits per reflectir exilis obligats, reculades col·lectives, renúncies personals, contradiccions. Teatre d'objectes que perduren, que acompanyen les fugides (les claus
per tornar a casa, unes bosses sempre fetes per si cal fugir, un peluix
d'infància...), fins a una vintena de petites peces amb les expectatives
frustrades. L'espectacle parteix d'un treball de creació col·lectiva que va començar fa dos anys, en part en una residència al Convent de les
Arts, a Alcover (Alt Camp).
Inventari de fugues parla, entre d'altres,
de l'esclau de Virgínia del segle XIX, Henry Box Brown, que va lluitar
per la seva llibertat i es va autoenviar per correu en una caixa; o de
la poeta nord-americana Elisa Cowen del segle XX, de qui, després de la
seva mort, uns amics de la família van cremar la majoria dels seus
quaderns per les idees que hi escrivia; o de l'activista hongaresa jueva de pseudònim Lisa Fittko, que va ajudar refugiats a fugir del setge
dels nazis, entre els quals el filòsof Walter Benjamin, i que va acabar
ella també fugint exiliada, primer a Cuba i després als Estats Units.
Com un cor grec, setze cantaires de la Coral Sant Jordi, fan una aportació musical efímera a l'espectacle. Poc aprofitada. 7/10
The Lady. Director: Lee Haven Jones Regne Unit, 2026
La modista reial Jane Andrews va pujar fins als cercles de palau abans que una condemna per assassinat de la seva parella acabés amb el seu conte de fades.El judici d'alt perfil va atreure l'interès morbós dels mitjans de tot el món.
La sèrie comença amb un crim violent que sacseja l'opinió pública britànica.A partir d'aquell moment, la història retrocedeix en el temps per reconstruir el camí de Jane Andrews (a càrrec de l'actriu Mia McKenna-Bruce) una jove brillant d'origen humil que somia escapar de la seva vida a la petita ciutat costanera de Grimsby. Aconsegueix una feina com a ajudant de vestuari de Sarah Ferguson, duquessa de York, i creu haver trobat la porta d'entrada al món amb què sempre havia fantasiejat. Però dins dels murs del palau descobreix una realitat molt diferent: el pes de les diferències de classe i el ridícul social. Arriba fins a ser assessora i assistent personal de la duquessa. S'obsessiona per mantenir-se en aquell món i la necessitat de ser-hi acceptada la desequilibren emocionalment.
Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare
de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del
Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de
feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan
la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes
simultàniament.
El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita aconstruir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb
emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)
L'exposició “KURIOS - Gabinet de Curiositats: Més enllà de l'escenari” mostra una selecció de figures i personatge icònics de l'espectacle
KURIOS de Cirque du Soleil.
Cada peça permet apreciar de prop el treball artesanal, el disseny del
vestuari i el procés creatiu.
Entre els elements més destacats hi ha una instal·lació inspirada en
els primers globus aerostàtics del segle XIX. Aquesta peça evoca una
època on volar simbolitzava progrés, curiositat i fantasia.
L'espectacle KURIOS es podrà veure a l'emblemàtica Gran Carpa, al Districte Cultural de l'Hospitalet. A partir del 3 de setembre.