21 de juny 2021

A L'ENTORN DE 'LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ'

* Llegiu el llibre en edició digital:
o bé
 
 
Llebaria Grau, entre el serè i el garbí és un recull de trenta aquarel·les de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929, Duesaigües, 2019), acompanyades de textos del mateix artista i de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés. Pròleg: Anna Llebaria Enrich.
Aquarel·les de paisatges figuratius, sobretot del Baix Camp i entorns, plasmats amb dibuix sòlid, pintats amb paleta de llum de seda que comuniquen una síntesi de la memòria col·lectiva.  L'artista es fa testimoni bategant del pas del temps sobre el paisatge i ens el retorna interpretat amb la intemporalitat de l'art.  
Bartomeu Llebaria no pertanyia a la generació digital, però crec que li entusiasmaria la idea que la seva obra es donés a conèixer al món per mitjà de la tecnologia.

HEMEROTECA:
* Bartomeu Llebaria Grau. Viquipèdia, l'enciclòpedia lliure.
* Lena Paüls: Nadala 'Flors blaves', de Bartomeu Llebaria. Blog «Pont d'Enseula, 20-12-2020
* Reusenques de Lletres: Paisatges i emoció contra l'oblit. 1-9-2020
* Sílvia Fornós: Llebaria Grau, paisajes y emoción contra el olvido, «Diari de Tarragona», 30-8-2020
* Jordi Bravo: Serà el destí rodar i rodar? Blog 'En lo cotidiano', 3-8-2020
* Lena Paüls: Llebaria Grau, el paradís assossegat. Blog «Punt i a cap», 27-7-2020
* Lena Paüls: Llebaria Grau, entre el serè i el garbí. Blog «Pont d'Enseula, 27-7-2020
* Vídeo Booktrailer
* Lena Paüls: El camí obac. Prosa poètica al blog «Punt i a cap», 26-7-2020
* Lena Paüls: Flors a desdir. Prosa poètica al llog «Punt i a cap», 25-7-2020

Booktrailer:
 

20 de juny 2021

LA MEDALLA EN L'OBRA DE RAMON FERRAN

Ramon Ferran (Reus, 1927-2015)
El llibre La medalla en l’obra de Ramon Ferran, de  Rossend Casanova i Mandri, és un treball imprescindible per conèixer la producció medallística, —426 medalles catalogades— de l'escultor medallista més prolífic de tots els temps a Catalunya. Un llibre de referència per als estudiosos de l'obra de l'artista i de la medallística en general. D'altra banda, als  nombrosos col·leccionistes de les seves medalles, medallons, plaques i plaquetes, com el barceloní Miquel Carreté, els permetrà tenir, per fi,  documentada cada peça amb la descripció numismàtica.
L'autor, Rossend Casanova (Barcelona, 1970), és especialista en medallística contemporània i president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Doctor Cum Laude en Història de l’art per la Universi­tat de Barcelona. Con­servador del Museu del Disseny de Barcelona.
La presentació s'ha fet a l'Institut d'Estudis Catalans i ha anat a càrrec de l’historiador de l’Art Daniel Giralt-Miracle. La publicació ha estat promoguda per la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i l’Institut Municipal Reus Cultura de l’Ajuntament de Reus. 





19 de juny 2021

ARTSLIBRIS, FIRA DEL LLIBRE D'ARTISTA

© Georgina Aspa (@gina.vena)

© Carla Nicolàs <www.carlanicolas.com>
Recorregut per l'art de formes dissidents a l'Espai Fossat del Mercat de Sant Antoni on vuitanta-set editors i artistes s’han sumat aquest any a ArtsLibris, Fira Internacional de Llibre d'Artista (18-20 de juny)

© Silvia Pagliano <silviapagliano.com>

Segueixo amb interès  aquesta fira que mostra com els artistes fan de l'edició una pràctica artística i amplien la definició de 'llibre'. Un interès que es va despertar amb les obres de l'artista reusenca del gravat  Cori Torroja Marsal i amb l'encàrrec que em va fer de presentar l'exposició que comissariava 'No es deixa llegir', a la Sala Fortuny de Centre de Lectura de Reus.

Ara els artistes presents a la fira disposen d'un espai de la mida d'una taula de bar on mostrar textos i imatges o imatges soles presentats en un ventall ampli de suports. Treballs únics i d'altres que compten amb edicions limitades amb poemes, microproses poètiques. I també grans relats en diverses formes d'art possibles, sobre els cossos, en pàgines web, fullets, vídeos, rètols, etc.
A l'entorn de la fira s'ha programat el Seminari 'Maneres de fer' i diversos tallers d'enquadernació,  d'ebru (tècnica turca de marbrejat sobre paper), d'estampació, etc.

© Roberta Bridda i Jani Lunablau
https://doublebrain.es
© Roser Sales Noguera rosersales.es
© Ximena Pérez ximenaperezgrobet.com
© Georgina Aspa (@gina.vena)
Aquestes obres són una mostra de les peces que s'han pogut veure—amorosament explicades pels qui les han creades—, a la fira ArtsLibris d'enguany. N'he extret idees per als meus 'acordions poètics' (no goso dir-ne llibres!), que són una font d'alegria creativa que vaig iniciar després de l'esplèndid 'Sara', de Fina Veciana. [Vegeu també: Reciclant llibres en obres d'art] Si fins ara he treballat "sobre paper canson i cartolina he escrit, he dibuixat, he pintat amb guache, tinta xinesa, ceres i purpuina, he fet estrips; hi he superposat cartró, retalls de diari, roba, llavors, escorça, fulles...", ara preparo materials diversos de suport. L'objectiu:  acompanyar el poema L'alè que fa olor de menta. Ja m'hi trobo!

18 de juny 2021

EXPOSICIÓ 'LA CUBANA, 40+1 ANYS: UN VIATGE DEL 'NO RES' AL 2021'

Miramar Centre Cultural de Sitges
Oberta fins al 26 de setembre

Festa d'inauguració de l'exposició commemorativa dels 40 anys + 1 de la companyia La Cubana. Al Balcó del Mar, davant del Miramar Centre Cultural. Sitges, 17 juny 2021


    «Amenaçava pluja i tempesta, però al Balcó del Mar de Sitges va sortir el sol de caiguda de tarda. La Cubana no havia preparat un remake de «La tempestad» del 1986 sinó una performance festiva, acolorida i mediterrània, acompanyada de la remor de les ones, però estic segur que si hagués plogut a bots i barrals no els hauria costat gens improvisar i fer creure a tota la concurrència que era cosa seva.

    La Cubana ha fet 40 anys més 1 (una propina a causa de la crisi del coronavirus que no els va permetre celebrar-ho en el seu moment). I a partir d'una proposta de l'Ajuntament de Sitges —pàtria de La Cubana— i d'una idea del director de la companyia, Jordi Milán, ha nascut la macroexposició antològica «La Cubana: 40 anys + 1. Un viatge del ”no res”al 2021», que ocupa tots els espais possibles, des del vestíbul al terrat, del Miramar Centre Cultural.

    La inauguració de l'exposició estava anunciada presumptament segons el cànon convencional establert: tallada de cinta, passeig d'autoritats i visita dels pobletans. Però La Cubana no està per convencionalismes i l'aixecada de teló de la mostra es va convertir en una performance d'arts de carrer amb tots els ets i uts.»

Benvingut, Arturo!, article d'Andreu Sotorra.   

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX


Vídeo antològic dels espectacles de La Cubana:


15 de juny 2021

'HISTÒRIA D'UN SENGLAR (O ALGUNA COSA DE RICARD)', A L'ESPAI LLIURE

Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)
Autor i director: Gabriel Calderón. Traducció: Joan Sellent
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc
«El meu regne per un cavall», fa dir Shakespeare a l'últim rei de la casa de York. I Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) tanca l'obra Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) amb «El meu regne per un espectador intel·ligent».  Un espèndid monòleg metateatral ple de contrastos que permet brillar el bon actor que l'interpreta, com ha passat amb Joan Carreras (Barcelona, 1973).  L'esquer és la pressumpta posada en escena de Ricard III de Shakespeare, a càrrec d'un actor de ficció que es pren el repte com una recompensa professional després de molts anys d'ofici. S'imagina tot de distincions públiques per la interpretació memorable que en farà. Mentrestant, narra l'obra fent tots els papers i es neguiteja per les males condicions de treball. I el senglar? És la figura heràldica de la casa dels York. Un animal tranquil que es converteix en salvatge si és malferit. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

14 de juny 2021

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT

https://vimeo.com/497587291
(contrasenya: tarragona)
VO i també subtitulat en castellà i anglès.
El documental  'Memòria de les Oblidades', premiat internacionalment, es basa en l'assaig de títol homònim de Tecla Martorell (Tarragona, 1960). És una producció de videodansa que ret homenatge a les dones que van morir al convent-presó de les Oblates de Tarragona a causa de les dures condiciones carceràries i a l’única dona afusellada a la ciutat durant la repressió franquista, la duesaigüenca Elisa Cardona Ollé. L’obra pretén mantenir viu i documentar el record d’aquestes dones a través dels testimonis sobre les seves vides i la seva estada a la presó, abans de ser enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

Premis i distincions:
* Official Selection Spring Dance Festival 2021 Plat Artístic - [C]Screen
* Honorable Mention Filmóptico - International Art Visual and Film Festival 2021
* Official Selection Muestra Internacional de Cine Experimental y Nuevos Medios La Mirada Inquieta (Cuba)
* Winner - Dance Cinema Award Frostbite International Online Film Festival. Març 2021
* Coreocinema Platform
* Official Selection Zambia Short Film Festival
* IPFF - Virtual Library
* Selecció Oficial Stripart 2021
* Special Screening Lens Dans Fest
* Finalist Best Dance Intl Music Video Underground. Maig 2021
* Finalist Dancentric Film Festival "DFF"

Raquel Rodríguez n'ha fet l'adaptació i la direcció coreogràfica que interpreta la companyia de dansa La Im.Perfecta (Raquel Méndez, Júlia Miralles, Paula Sánchez i Raquel Rodríguez); la direcció audiovisual ha anat a càrrec de Marta Arjona i Maite Blasco. S'ha enregistrat al Convent de les Arts d'Alcover. De la mà de la productora vallenca DansPXL, s'ha estrenat  al Teatre principal de Valls (7 de març d'enguany), en commemoració del Dia de la Dona.

Memòria de les oblidades compta també 
amb una versió teatral

11 de juny 2021

MARIA BARBAL, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

Maria Barbal rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Tremp, 11-6-2021

L'escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) excel·leix en novel·la, en històries treballades minuciosament de llargària sostinguda en el temps, amb un fil conductor. Vam conèixer Barbal per la novel·la Pedra de tartera, que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, el 1984. Una història explicada en primera persona per una dona, situada al Pallars de la infantesa i adolescència de l'autora, que va sorprendre per la força expressiva el jurat que va concedir-li el premi per unanimitat. Un cop publicat el llibre va tenir més lectors adults que no pas de joves. Després ha estat traduït a l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. Han obtingut premis les seves novel·les Càmfora, Carrer Bolívia, País Íntim. Aquest 2021, la novel·la Tàndem ha obtingut el Premi Josep Pla. 

Un nen serà un home. I l'home té força per a la terra, per al bestiar, per construir. Però jo no ho acabava de veure clar. Quan pensava en les cases que coneixia bé, hi veia la dona com el puntal més gran. Si pensava en casa meva, era la mare qui feia o acoblava totes les feines. No diguem la tia. La dona tenia els fills, els criava, llaurada..., segava..., tenia cura de la cort, del galliner, dels conills. Feia la feina de casa i ¿Què feia l'home? Passar al davant en les coses de fora. Quan s'havia de vendre una vaca. Quan s'havia de llogar algú per a la sega. No era palpable que l'home fes més o fos més, però tothom repetia: ¿què és una casa de pagès sense un home? I jo penso, ¿què és una casa sense una dona?
MARIA BARBAL, Pedra de tartera, Editorial Laia, El Nus, 51, 1985:55-56

10 de juny 2021

'ALGUNS DIES D'AHIR', A LA VILLARROEL

Alguns dies d'ahir. Autor: Jordi Casanovas
Direcció: Ferran Utzet. La Villarroel
 
El dramaturg Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) fa memòria històrica recent amb l'obra Alguns dies d'ahir. Per mitjà d'una ficció, retrata una família de classe mitjana catalana, des de l'atemptat a la rambla l'estiu del 2017,  continua amb la concentració ciutadana pels escorcolls al Departament d'Economia, el 27 de setembre, i tanca amb el referèndum d'independència de l'1 d'octubre i la repressió de l'Estat. Amb naturalitat, a la taula del menjador de la família —pare (Abel Folk), petit empresari implicat en l'organització de l'1-O; mare (Míriam Iscla) mestra, enfonsada per l'accident d'un alumne en unes colònies escolars i sense l'acompanyament del marit que va de reunió en reunió; el fill (Francesc Cuéllar) col·laborant en el Procés des d'un centre cívic, i la filla (Marta Ossó) que es troba enmig de l'eufòria del Procés a casa seva i la pressió de la seva parella antiindependentista—. Flueixen del que diuen i per com arriben al menjador de casa l'entusiasme amb què les entitats es van posar a organitzar, les contradiccions, els desencerts i el desencís per la promesa frustrada. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX