'REUSENQUES, A ESCENA!', AL TEATRE BARTRINA

Dramatúrgia i direcció: Rosa Mateu i Antònia Farré
Músics: Pau Terol i Joan Terol
Espai escènic, llums i so: Albert López

Audiovisuals; Jordi Farré

Cartell: Teresa Llorach

El col·lectiu literari Reusenques de Lletres estrena Reusenques, a escena!, al Teatre Bartrina de Reus. Han confegit l'espectacle i l'han dirigit Rosa Mateu i Antònia Farré, a partir de quatre peces de teatre breu de les setze que conté el llibre del mateix títol: 

Preludi en re menor, d'Antònia Farré. 

Dia de visita, de Romana Ribé. 

Rebaixes!, de Ció Munté. 

Pis en venda, de Victòria Rodrigo.

La representació és a càrrec dels intèrprets Neus Ceballos, Ernest Feliu, Marta Llorens, Carme Merlo, Aïda Pitarch, Putxi Porqueres, Bàrbara Roig i Ferran Rull. Compta amb música en directe i projeccions audiovisuals. Un conjunt de talent de proximitat per a una representació única. 

Aplaudiment a punt. 

 

 

HEMEROTECA  

* El vessant teatral de les Reusenques de Lletres. «Reus digital», 5-XI-2026

* Del paper a l'escenari, les Reusenques arriben al teatre. Diari «Més Reus», 14-X-2026

* «Tot l'equip, tant tècnic com artístic, és de quilòmetre zero». Entrevista a Antònia Farré i Rosa Mateu, codirectores de l'espectacle Reusenques a escena! «La Guia de Reus», 30-IX-2026

* El Teatre Bartrina acull la presentació del llibre Reusenques, a escena! «Reus digital», 15-IX-2026

* Del paper a la dramatúrgia: Reusenques, a escena! arriba al Teatre Bartrina. «Reus digital», 12-IX-2026

* Reusenques, a escena!, de Reusenques de Lletres. «Pont d'Enseula», 20-XI-2025 

'MORNING SUN', A LA VILLARROEL

Morning Sun, de Simon Stephens Traducció: Adriana Nadal. 

Intèrprets: Raquel Ferri, Anna Güell i Miriam Iscla. 

Direcció: Pau Roca. La Villarroel, Barcelona.

Morning Sun ressegueix més de mig segle de la vida de tres dones novaiorqueses: Clodette, l'àvia, nascuda el 1926; la Charley, la filla; i la Tessa, la neta. Tres generacions, baules de la memòria refetes amb narrativitat absoluta, durant tota la trama que es tanca en cercle amb la pregunta «¿Estic fora de perill?» Els sotracs històrics hi són de fons i condicionen la vida de les tres dones, però sobretot s'hi enfoquen les celebracions privades, l'amor per la seva ciutat, les frustacions i els canvis d'objectius vitals. Interessant recurs dramàtic: les tres intèrprets es posen a la pell de diversos personatges i fins i tot se'ls intercanvien. Parlen des de diferents espais temporals i coneixen el que el futur els comportarà. Passen del passat al present, del present al futur i viceversa. Interpretacions brillants de tres grans actrius que fan versemblant qualsevol acció, qualsevol història. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LO DE JAUME I', A EL MALDÀ

Lo de Jaume I. Dramatúrgia i lletres: Guillem Cuxart. 

Composició i direcció musical: Marc Sambola. 

Direcció: Guillem Cuxart. El Maldà, Barcelona. 

Intèrprets: Arnau Fà Lladó, Paula Moles Roma i Laia Esdul. 

Músics: Magí Castro i Marc Sambola.

La companyia Al cel Cia presenta l'espectacle musical de petit format Lo de Jaume I,  una paròdia a l'estil pitarresc sobre el rei conqueridor. Des de l'engendrament a les fosques fins a les gestes conqueridores de terres als moros, que coneixem a través de la crònica Llibre dels Fets. Jaume I va morir el 1276 i el que queda de les seves restes són al Panteó Reial del Monestir de Poblet. Ara, a Lo de Jaume I s'explica que s'ha trobat el fal·lus reial. La peça arqueològica arriba a escena, encara traient fum. Una bona excusa per emprendre fragments de l'obra paròdica Don Jaume el Conqueridor, de Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra sobre les gestes del rei nascut a Montpeller.  En mode satíric també s'hi mouen personatges actuals que reconeixem, com una tal reina Sílvia Obiols que pretén netejar el país de 'moros' i 'indesitjables' i referències a espais del sud del país (nuclears, indústria química, un succedani del parc Disney.) Un divertiment a cor què vols. Rient rient, qui avisa...  

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PRESENTACIÓ 'ULL DIU' DE MÒNICA DE DALMAU MOMMERTZ

Presentació del llibre de poemes Ull diu, 

de Mònica de Dalmau Mommertz

Llibreria Calders, Barcelona, 13-X-2026

«Ull diu. La vista. La paraula. L'ull (subjecte) que parla. Què veu? Allò que veu (allò que sent, que l'emociona) ho transcriu amb paraules. Un viatge creatiu a l'interior sensible que obre els ulls a paisatges, a fets, a impressions, a pensaments... Mònica de Dalmau escriu poèticament i lúdica la seva visió del món, allò que li ha deixat petja.» 

 

 

M'he encarregat de la presentació a la Llibreria Calders del poemari Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. L'autora hi ha llegit uns poemes que exemplificaven el que he ressaltat i n'ha situat el context amb l'ajuda de la projecció de les imatges que van inspirar-los. Hi han intervingut Silvana Díaz i  Josep Vila Fisas, amb la lectura de poemes propis generats a partir dels d'aquest llibre. A primera fila, els editors entusiastes del poemari Paco Fanés i Joan Puche, de Pont del Petroli Edicions, de Badalona. L'autora ha signat exemplars del llibre Ull diu als assistents, i ho ha fet amb tanta dedicació i generositat que s'ha format una bona cua (celebrada amb cava). M'imagino que encara hi deuen ser ara.

 

 **

 

Presentació Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. 

Col·laboració de Silvana Díaz. 

Fundació Úniques, Barcelona, 23-IV-2026

 

 

 

PEL·LÍCULA 'LA DESAPARICIÓ DE JOSEF MENGELE'

La desaparició de Josef Mengele. Dir.: Kirill Serebrennikov
Alemanya i França, 2025    -    Drama, bòpic, durada 2:16

La desaparició de Josef Mengele és una espectacular adaptació del best-seller homònim d'Olivier Guez. Segueix, a través del temps, el recorregut esmunyedís de Josef Mengele (encarnat per l'actor August Diehl), el metge nazi del camp de concentració d'Auschwitz. La pel·lícula crea l'atmosfera de terror evitant imatges sensacionalistes, més aviat enfoca la mirada sobre l'estructura política que va crear el personatge i el va protegir. 

L'home que va ser conegut com l'Àngel de la Mort, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va organitzar una metòdica desaparició per evitar qualsevol judici. Va fugir a l'Amèrica del Sud per reconstruir la seva vida en la clandestinitat.  El troba el seu fill i, a través dels seus ulls, Mengele s'enfronta a un passat que ja no pot ignorar. 

Filmin. 8/10 

'BONS I DOLENTS', AL TEATRE CONDAL

Bons i dolents. Autor: Joel Joan. 

Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona

L'actor, productor, guionista, cineasta i director Joel Joan estrena la comèdia de situació Bons i dolents. La trama es desenvolupa en registre lúdic amb una bona dosi de reflexió satírica sobre les misèries de la societat contemporània. Joel Joan es posa a la pell d'un individu sense escrúpols, amb l'engany com a targeta de presentació, amb fills i dona, usuari d'aplicacions de contactes, sempre disposat a oblidar que deu diners als amics. I un do: té bona mà per a la cuina. L'acompanyen Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago, donant vida a personatges que carreguen la seva frustració particular. Tot al servei d'una al·legoria sobre la fragilitat humana, suspesa en el prim fil que separa la bondat de la maldat. I a riure a cor què vols. 9/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'EL GRAN INQUISIDOR', AL TEATRE GOYA

El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen)

Autoria: Johann Sebastian Bach, Fiódor Dostoievski i Olivier Messiaen. 

Traducció: Joan Sales. Versió: Lluís Homar.  Direcció: Lluís Homar, Emili Brugalla i Vesko Stambolov. Teatre Goya, Barcelona.

 

L'actor i director Lluís Homar, amb els músics Emili Brugalla i Besko Stambolov, fusionen teatre i concert a l'espectacle El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen). Al recital s'hi suma un fragment de «Flamenc» del compositor Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019).

El que s'hi relata sorgeix del capítol cinquè de la novel·la Els germans Karamàzov de Dostoievski. Ivan, un dels germans Karamàzov, explica a Aliosha, el seu germà monjo molt devot, una història que té com a protagonistes el Messies i el botxí de la Inquisició. Jesús baixa a la Terra —a Sevilla, segle XVI— per comprovar in situ el terror de la Inquisició. Lluís Homar és la veu del gran inquisidor que, en un monòleg reflexiu i condemnatori, retreu a Jesús que espiï el que ell i els que de debò tenen el poder hi executen. A Sevilla. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'BOUVETØYA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Bouvetøya (La necessitat d'una illa), d'Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. Tècnic de so:  Damien Bazim. Direcció: Julio Manrique. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Espectacle en format de conferència dramatitzada. En el context distòpic del 2030, un grup d'amics i coneguts projecten fugir en expedició a Bouvetøya, l'illot volcànic enmig de l'oceà Atlàntic. Han passat la segona pandèmia, que ha tingut la població reclosa vuit mesos. S'hi sumen greuges: la crisi financera, la crisi de l'habitatge, la crisi del mercat de treball i la crisi cultural. Pretenen que l'expedició sigui un punt i a cap que els ajudi a encarar-se al futur. Hi deixen com a testimoni una càpsula del temps  amb el lema: “La matèria dels somnis / 2030-2080”, inspirat en la frase «Som de la mateixa matèria de la qual es fan els somnis.» de La tempestat, de William Shakespeare.  

Un treball íntim, amb els noms propis dels intèrprets i connexió amb la mare de l'actor Andrew Tarbet i la mare de l'actor Marc Rodríguez —presents les dues, com a espectadores, a l'estrena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*