17 de novembre 2026

EXPOSICIÓ 'UN TEATRE LLIURE', AL PALAU ROBERT


«Què es pot esperar d’una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d’uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena i l’art amb l’amistat i l’amor? Què es pot esperar d’uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?»  FABIÀ PUIGSERVER


L'exposició Un teatre lliure repassa 50 anys de la trajectòria del Teatre Lliure. Cinc dècades d'espectacles que s'han estrenat a la seu del teatre de Gràcia i a la seu del teatre de Montjuïc. S'hi mostra què ha significat el teatre i la petjada que ha deixat en diverses generacions de creadors i d'espectadors. 

Per saber-ne més: 


16 de novembre 2026

'GAUDÍ': EL DESPERTAR DEL GENI', AL TEATRE POLIORAMA


Gaudí: el despertar del geni. Creació d'Alfredo Ruiz i Cristina Estarelles. 
Intèrprets i músics: Estel Aparicio, Andreu Domènech, Irene Jòdar, Núria Masip, Asier Olabarrieta, Arnau Prats, Natalia Revilla, Lara Streccia i Albert Triola. 
Veu en off: Lluís Soler. 
Direcció: Cristina Estarelles. Teatre Poliorama, Barcelona

La companyia Trípole, en coproducció amb la Casa Batlló va estrenar l'espectacle musical  Gaudí: el despertar del geni al Teatre Fortuny de Reus, en una funció única (26-VI-2026). Ara s'ha estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona on farà temporada en caps de setmana familiars i sessions en dies feiners per a escolars a més d'una funció especial solidària amb la Fundació de l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*

15 de novembre 2026

ME'N VAIG!, AL TEATRE POLIORAMA

 

Me'n vaig! Guió: Carles Sans, José Corbacho, Germán Aparicio i Rafel Barceló. 
Intèrpret: Carles Sans
Direcció: José Corbacho i Carles Sans 
Teatre Poliorama, Barcelona

  

L'actor Carles Sans, que ha compartit trajectòria artística a la companyia Tricicle amb Joan Gràcia i Paco Mir, va sorprendre debutant sol amb l'espectacle Per fi sol!,  on la paraula va passar per damunt del silenci i la narrativa gestual (160.000 espectadors, poca broma!) Hi reincideix, ara, amb  Me'n vaig!, un monòleg íntim de tall humorístic sobre l'anecdotari de la seva quotidianitat, secrets de matrimoni inclosos. Hi combina records dels quaranta-cinc anys d'actuacions per tot el món amb Tricicle.  Afirma que aquest serà el seu darrer espectacle i disposarà, suposadament, de tot el temps del món. Amics i coneguts li proposen activitats de lleure per mantenir-se actiu. Viatjar? Pescar? Caçar? Gimnàstica? Visitar Museus? Les comenta una a una i les va descartant ja sigui perquè ja les ha dut a terme a bastament o perquè no li agraden prou. Però, potser... 
8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

14 de novembre 2026

SÈRIE 'ETTY'

Sèrie Etty. Direccio: Hagai Levi 
Alemanya, França, Països Baixos, 2026

La història que desenvolupa aquesta sèrie es basa en els diaris d'Etty Hillesum. Narra la transformació espiritual d'una jove jueva lliure i intel·lectual a l'Amsterdam ocupat pels nazis.  Al centre del seu viatge hi ha la turbulenta relació amb el psicoquiròleg Julius Spier, catalitzador d'un despertar interior davant la creixent amenaça de l'Holocaust. La sèrie trenca amb el drama d'època clàssic mitjançant una proposta estètica contemporània i anacrònica que connecta la història original amb el present. 

Filmin. 6 episodis 55 min. 9/10

12 de novembre 2026

VISITES GUIADES PIONERES A CASA NAVÀS

Casa Navàs amb la torratxa
 reconstruïda el 2026

El 26 de març del 1938, els bombardejos feixistes italians que van donar suport aeri a les tropes franquistes durant la Guerra Civil es van acarnissar sobre el centre de la ciutat de Reus. Havia acabat de tocar un quart de nou del matí quan mitja dotzena de bombarders italians, que tenien la base a Mallorca, van llençar una quarantena llarga de bombes de 100 quilos i 24 incendiàries de 20 quilos arreu del centre de la població en una de les ràtzies que la ciutat va patir des del 1937 al 1939. Una d'aquestes bombes va impactar sobre la torratxa de la Casa Navàs, deixant una ferida arquitectònica que ha durat 88 anys.
 
La Casa Navàs per dins amb alumnes de català
Personalment, tinc un lligam sentimental de record, per motius professionals, en relació a Casa Navàs de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Quan dels del 1974 exercia de professora de cursos de llengua i cultura catalanes per a adults a Reus, la Casa Navàs no era un punt turístic com ara ni tenia establertes visites ni guies estructurades. Entre 1985 i 1989, des d'Òmnium Cultural i l'Escola de Català Escornalbou vam proposar a la propietària visitar Casa Navàs amb grups d'alumnes dels cursos d'adults.
 
Maria Font de Rubinat Lamarca
al celobert de Casa Navàs
La propietària de Casa Navàs, Maria Font de Rubinat Lamarca (1902-1999), que s'hi havia instal·lat quan ja tenia més de vuitanta anys, ens obria les portes de la casa modernista i ens feia de guia per les diferents estances. En el recorregut n'explicava la història, remarcava aspectes constructius i decoratius i feia èmfasi en el fet que era una casa per viure amb totes les comoditats de l'època. Com a anècdota, alguna vegada no li feia res dir-nos que tenia l'olla al foc i em deixava amb el grup perquè jo mateixa fes les explicacions del recorregut, que coneixia prou bé per les diverses visites que hi havia fet. En alguna altra ocasió, si la visita era a primera hora del matí, demanava que no entréssim a l'alcova perquè encara hi havia el fill dormint. 
 
L'amor per una joia arquitectònica
Maria Font de Rubinat Lamarca tenia dues grans obsessions per reconstruir l'edifici: els vitralls i el pinacle (en deia 'pinacle' de la torratxa). Amb l'arribada de la democràcia, hi va haver alguns intents de buscar la col·laboració institucional que no van fructificar. Als anys vuitanta es calculava que la reconstrucció s'hauria pogut fer amb uns 10 milions de pessetes (60.000 euros actuals). Però ni l'Ajuntament, ni la Diputació, ni la Generalitat de Catalunya van fer el gest i van mirar cap a una altra banda, mentre es produïa una altra barbaritat arquitectònica amb l'enderrocament de la casa del Mercadal on havia nascut el General Prim que es va convertir en una mola de vidre que de seguida es va batejar popularment com a “capsa” que, més endavant, amb el suport de l'Ajuntament de Reus, s'ha convertit en l'espai Gaudí Centre, en homenatge a l'arquitecte de la Sagrada Família. 
 
Han passat 88 anys des del bombardeig del 1938 i ha hagut de ser de nou la iniciativa privada que reconstruís la torratxa. El propietari de Casa Navàs, que ho  és des del 2017, el reusenc Xavier Martínez Serra, director general del hòlding MaserGrup,  ha tancat el cercle que era un dels somnis de Maria Font de Rubinat i ha deixat per al futur un llegat que, si ja ho era prou, ara encara és definitivament la joia modernista de la ciutat de Reus.
 
* * 

Amb motiu del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023), publicat conjuntament amb la historiadora Carme Puyol i la il·lustradora Teresa Llorach, dins del capítol dedicat a la “Casa i botiga Navàs-Blasco”, vaig dedicar aquest poema a Maria Font de Rubinat.
 
El roserar del jardí estimat 
 
Guarda la casa una xarxa de branques
amb pètals nous del roser d'enramar
al vidre emplomat de la claraboia 
on la llum de colors es filtra arreu.
 
Març del trenta-vuit. Avui, vint-i-sis.
Captiva al teu frondós jardí, Maria,
sents el ronc dels bombarders carregats.
Vibren les parets, bruela la torre.
 
Enmig d'un rectangle de cel al foc
t'has oblidat del brou i del pa negre
i apartes el sutge amb tres fills al coll.
 
Núvols de cendra i por: «No passareu!»
La rosa a la galta, ¿qui, si no, et creuria?
No tornaràs fins que en tinguis vuitanta. 
 
 
*** 

08 de novembre 2026

'REUSENQUES DE LLETRES, PASSEJANT AMB GAUDÍ PER LA BOCA DE LA MINA'

Reusenques de Lletres. Passejant
amb Gaudí per la Boca de la Mina
Edita: Ajuntament de Reus, 2026 

Il·lustracions de Teresa Llorach 
Autores dels textos: Àurea Bellera, Monika Escuer, 
Isabel Martínez, Fina Masdéu, Cio Munté, Lena Paüls,  
Empar Pont, Carme Puyol, Victòria Rodrigo i Carme Simó. 
Coordinació: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo 

 
Reusenques de Lletres ha presentat l'onzè llibre del col·lectiu: Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina.  Il·lustrat per l'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach. Editat per l'Agència de Promoció de Ciutat, de l'Ajuntament de Reus. És un llibre singular, talment ha estat la presentació al Gaudí Centre, un espai esplèndid on el públic ha accedit amb reserva prèvia a causa de l'aforament limitat. Hi han intervingut Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus i les coordinadores Fina Masdéu i Victòria Rodrigo (la seva filla Marina, reusenca de lletres, es posava de part durant aquest acte). Teresa Llorach ha explicat com va encarar les il·lustracions de cada relat i del conjunt del llibre. Monika Escuer i jo hi hem llegit fragments dels nostres relats. Tots els assistents han tingut un exemplar del llibre de regal. L'activitat ha estat documentada amb imatges per diversos fotògrafs. La foto de grup és de Josep Coca.
 
** 
 
 
Participo a Reusenques de Lletres. Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina amb el relat Aniversari a la Bassa Nova. Il·lustrat per Teresa Llorach. 
Relat llegit per Carme Simó en rutes literàries pel passeig de la Boca de la Mina, de Reus. 7 i 8 de novembre de 2026.
 
Veu: Andreu Sotorra 
 
** 
 

«Passejant amb Gaudí per la Boca de la Mina és un recull de relats breus de temàtica diversa que literaturitzen els punts més emblemàtics del passeig de la Boca de la Mina. Són petites històries que tenen com a escenari o com a llocs de referència la Font del Lleó, el Barranc dels Capellans, la Bassa Nova, el Barranc del Molí, la xemeneia del Molí de la Vila, la Bassa del Bacallà, l’Institut Pere Mata i la Boca de la Mina. Com a fil conductor, hi ha una trobada imaginària de les autores de Reusenques de Lletres amb Antoni Gaudí, tot passejant per aquests indrets prou coneguts. El nexe que connecta Reusenques de Lletres i Antoni Gaudí és la inspiració que els reporten diferents llocs dels passeig en les seves obres, a les autores per escriure els seus textos i a l’arquitecte per projectar, possiblement, les fumeres del Parc Güell i de la Pedrera a partir de la fumera helicoidal del Molí de la Vila.» 

** 

 
**
 
 
**
 
HEMEROTECA
 

 

03 de novembre 2026

SÈRIE 'LA REINA SERP'

Sèrie La reina serp [The Serpent Queen]
Direcció: Justin Haythe, Stacie Passon, Ingrid Jungermann
Estats Units, 2022 
2 temporades, 16 episodis de 50 min.
 
Sèrie nord-americana basada en el llibre Catherine de Medici: Renaissance Renaissance of France, de Leonie Frieda. Caterina de Mèdici (Florència, 1519 - Blois, 1589) és òrfena de pare i mare, tutelada pel seu oncle, el papa Climent VII. Amb catorze anys d'edat, la van casar amb Enric, duc d'Orleans i fill segon del rei Francesc I de França. D'aquest casament se n'espera una fortuna en dot per a la cort francesa i descendència abundosa. Just casada, Caterina descobreix que el seu marit està enamorat de Diana de Poitiers, una dona que ja no té edat d'infantar. 
Un bon repartiment de personatges aporten profunditat al retrat de la vida a la cort francesa durant el regnat de Caterina. A la primera part: maquinacions de la jove per sobreviure amb dignitat a la cort hostil i, a la segona,  intrigues i traïcions que la converteixen en l'heroïna de la seva pròpia història. 9/10
 

02 de novembre 2026

'PERDONA'M COS MEU', AL TEATRE AKADÈMIA

Perdona'm cos meu, de Queralt Riera. 
Direcció: Queralt Riera. Teatre Akadèmia, Barcelona
 
Perdona'm, cos meu, la mala vida. 
Perdona'm, cos meu, la ràbia i el menyspreu 
i el mal i la fam  i l'excés... 
Perdona'm, cos meu, la impertinència i l'autoodi.
QUERALT RIERA

L'espectacle Perdona'm cos meu, que ha dirigit Queralt Riera, la mateixa autora, és constituït per  microescenes on tres dones contemporànies —la Carme (Mireia Aixalà), la Maricarme  (Annabel Castan) i la Carmela (Àfrica Alonso)— exposen una sèrie de reivindicacions, denuncien fets experimentats.   El tercet d'actrius defensa, amb una mesurada dosi d'humor,  cada situació amb un doll d'energia matisada per a cada personatge. Àfrica Alonso hi incorpora el seu vessant d'actriu musical amb la interpretació de mitja dotzena de peces ben encaixades en la trama. Un espectacle rodó en tots els aspectes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

*