'EL DIBUIXANT DE LABERINTS', AL TEATRE EÒLIA

El dibuixant de laberints. Autor: Nil Martín López

 Direcció: Júlia Valdivielso Teatre Eòlia, Barcelona

Intèrprets: Carla Nit i Nil Martín, l'autor. Per referència generacional, l'actor i ara dramaturg debutant Nil Martín (Barcelona, 1998) devia ser un dels entusiastes seguidors de Doraemon, el gat còsmic que queia del cel i ajudava una criatura tímida i mal estudiant. Amb aquest primer espectacle d'autoria pròpia, guanyador de la Beca Odisseu 2025 que atorga el Teatre Eòlia, s'atreveix a desfer el mite de Doraemon amb una trama que circula laberínticament marcada per la sensació de pèrdua heretada de la infància i que, a tocar de la franja dels trenta anys, no s'ha pogut treure encara del damunt. Inicia amb un monòleg on recorda l'estada a ca l'àvia i l'afició de dibuixar laberints suggerits a partir de les visites al Laberint d'Horta amb el pare. Més endavant, amb format d'entrevista televisiva, desmunta els suposats poders màgics de Doraemon, que es presenta com un pòtol desubicat, poc sociable. El recorregut del laberint com a metàfora de la realitat diària d'una generació. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: L'ATTREZZO

DES DEL CAPDAMUNT DEL PONT,

ALGÚ ET FA LA RATETA

AMB L'ÚLTIM RAIG DE SOL.

 

L'attrezzo

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema 

L'attrezzo
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

**  

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo

Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic  i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL

'UNA BUFETADA A TEMPS', A LA VILLARROEL

Una bufetada a temps

Autoria i direcció: Marta Buchaca. 

La Villarroel, Barcelona

La comèdia Una bufetada a temps de la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979) és un bombonet i els intèrprets la broden (Sara Diego, Eudald Font, Montse Guallar, Ramon Madaula i Marc Rius), dirigits per la mateixa autora. ¿Existeix un mètode infal·lible per educar els infants? A l'obra s'enfronten dos dels possibles mètodes: la bufetada de l'avi, en funció de cangur,  per haver estat insultat en un brot de ràbia de la criatura de vuit anys —que no devia recordar el mètode de la tortugueta!— i la permissivitat extremada, acaloradament teòrica, de pares i escola. El cas és que el director de l'escola cita els pares i els avis paterns del nen per anunciar-los que l'escola denunciarà l'avi per la bufetada. S'haurà d'atendre a les conseqüències penals. Els espectadors hi entrem a la primera frase. I gaudim les genials rèpliques i contrarèpliques. Sabem qui és culpable, sabem que amb quatre anys un infant reconeix l'altre, sap què és el respecte i ja discerneix que és correcte i què no. I quan ja estem amb aquestes, un gir de la trama ens deixa amb un pam de nas, rient a cor què vols. Seriosament. Aplaudiments  entusiastes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TINC UN BOSC AL CERVELL', A LA SALA BECKETT

Tinc un bosc al cervell. Autora: Guadalupe Sáez 

Direcció: Alícia Gorina. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Intèrprets: Rosa Boladeras i Greta Jorge, Dana Sina, Bruno Bistuer / Pau Montserrat, Alejandra Cid i Lila Sina. La directora Alícia Gorina ha situat les accions del text Tinc un bosc al cervell, de la dramaturga Guadalupe Sáez, en un aparador metafòric d'arxivadors-porta. Darrera dels vidres s'hi mou l'actriu Rosa Boladeres i tres infants/joves amb qui comparteix protagonisme. Els espectadors accedim al que diuen els personatges a través d'auriculars. L'assumpte: desesper per la pèrdua del fill. Amb un relat fragmentat ple de constratos coneixem els fets ocorreguts la vigília de Nadal, al castell infable d'un centre comercial. Remarco els tres infants i preadolescents a qui tocava actuar el dia de la meva funció (com se sap, per raons laborals de menors, cal que hi hagi sempre un doble repartiment per alternar diferents funcions). En aquest cas, corresponia al trio format per la nena Greta Jorge, i els preadolescents Dana Sina i Bruno Bistuer. Els dos últims, alternant també, com Rosa Boladeras, diferents papers (una mossa d'esquadra, un marit, un pare, una mare...). I la primera, Greta Jorge en el paper del fill desaparegut, que en fa una interpretació estel·lar. Se'n parlarà d'aquesta actriu barcelonia de 9 anys formada a l'Escola Auditori i a la mateixa Sala Beckett. Ha deixat l'auditori amb la boca oberta.

8/10   

Llegiu.-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: LLUM CREUADA

DE SOBTE, UN TRUC A LA PORTA,

UNA ONADA AMB EFECTE DòMINO

 

Llum creuada

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Llum creuada
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

  

 

COMENTARI

 A propòsit del poema visual Llum creuada:

L'acordió es començà a excitar i, mentre s'engrandia i s'encogia, les notes s'anaven empenyent les unes a les altres, com un dòmino harmònic. Vaig obrir la porta de casa perquè la melodia pogués entrar i pintés de blau les parets blanques de la meva ànima. JOAN RAMELL

EXPOSICIÓ 'SANT PERE DE RODES I EL MESTRE DE CABESTANY', AL MNAC

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. 

Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’exposició és un homenatge a l’escultor més genial i internacional del romànic català, el Mestre de Cabestany  que va crear relleus entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) Catalunya i Navarra. 

 

L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar.  

Relleu conservat al Museu Frederic Marès de Barcelona.  

La mostra aprofundeix en l'obra més important de l'escultor: la portalada de marbre de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva. Entre 1160-1170, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, Mestre de Cabestany va esculpir la portalada occidental de l’església preexistent. Actualment, al monestir només s'hi poden veure petits fragments, la resta ha estat espoliada. Alguns relleus es conserven de forma fragmentària i dispersa, molts dels quals en mans de col·leccionistes. De la portalada desapareguda s’exposen, per primera vegada, un relleu figurat d’extraordinària qualitat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica en el primer terc del segle XIX. S'hi pot veure una reconstrucció hipotètica de la portada, així com a la confirmació que els marbres antics reutilitzats pel Mestre de Cabestany provenien de Carrara (Itàlia) i del Proconès (Turquia). 

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany reuneix més de cent obres d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius internacionals (Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí, Londres.) 

L'exposició forma part de la programació de «Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.» 

Oberta fins al 8 de juny de 2026.

 

PLATÓ DESERT: L'ANTAGONISTA

Mentre embastàvem o fèiem repunts
a les mascaretes vermelles,
miràvem de reüll cap als arbustos:
els llops no feien migdiada.

 

L'antagonista

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

   

Escolteu el pòdcast del poema 

L'antagonista
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 **

 COMENTARI

A propòsit del poema visual L'antagonista:

Aquest any no ha fet el niu dalt de la xemeneia, la cigonya, l'ha fet al peu de la fàbrica, just a la paret del darrere, lluny de la porta d'entrada i sortida dels obrers, lluny de nens entremaliats i de llops famolencs, a resguard del vent i de les pluges. Aquest any, però, una calamarsada trencarà el sostre d'uralita de la fàbrica i omplirà el niu de granotes. JOAN RAMELL

PEL·LÍCULA 'UN HIVERN A SOKCHO'

Un hivern a Sokcho. Direcció: Koya Kamura 
França-Corea del Sur, 2024

Drama hivernal i melanconiós basat en la novel·la homònima d'Elisa Shua Dusapin. Retrata la intimidad en el procés d'adaptació i acceptació del context individual. Entre els paisatges nevats de Sokcho, un petit poble costaner de Corea del Sud, una jove de vint-i-cinc anys que treballa en una pensió i un novel·lista  gràfic francès que s'hi allotja en busca de inspiració inicien un estrany i delicat vincle. Comencen a explorar plegats les seves identitats i ferides, s'observen mútuament i van construint un enllaç fràgil mentre l'hivern cau sobre el poble. A la primavera cadascú es trobarà amb la seva realitat, i l'afrontarà transformat amb el que han après de l'altre. Filmin. 9/10