'COM VAIG APRENDRE A CONDUIR', A LA SALA BECKETT

Com vaig aprendre a conduir. Autora: Paula Vogel

Traducció: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper 
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Com vaig aprendre a conduir va obtenir el Premi Pulitzer del 1998. L'espectacle que s'ha presentat per primer cop en català ho té tot i tot hi sona bé: discurs que indueix a la reflexió, denúncia, humor, música, nivells de llenguatge, el temps que passa. Una arquitectura dramatúrgica admirable molt ben resolta a escena. L'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951), va assistir a l'estrena de l'espectacle a la Sala Beckett i va dir que havia viscut la funció d'una obra nova.

L'obra reconstrueix moments clau de la relació de Li'l Bit, (a càrrec de Mireia Aixalà, esplèndida en totes les edats de la protagonista) amb Peck, l'oncle pederasta (interpretat per Ivan Benet, l'excel·lència.) A partir dels anys noranta del segle passat, la nena que aleshores tenia onze anys va ser agredida sexualment per l'oncle, que la manipulava dient que ho feia per estimació i li volia fer creure que no li feia res que ella no volgués. L'autora no va fer públic que s'havia basat en l'experiència personal fins fa poc, després de la mort de la seva mare. L'obra sembla acabada d'escriure perquè els abusos sexuals a infants produïts dins l'àmbit familiar és un tema dolorosament actual.

I un regal per a l'obra, per a l'autora Paula Vogel i per als espectadors de la Sala Beckett: els complements musicals que hi posen la jove actriu Alba Gallén al piano o a la mandolina, l'actor Blai Juanet Sanagustín al piano i, d'una manera espectacular i divertida, l'actriu i cantant Kathy Sey (The Sey Sisters) elevada al cub de l'humor, la picaresca i desgranant també altres registres de diversos personatges, tots molt agraïts. Bravo! 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: MAKING OF

—Es tracta d’una emergència: 

Porta’m paraules, avui.

 

Making of 

Poema visual

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

Escolteu el pòdcast del poema Making of
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

COMENTARI

La lletra A: vuit vegades repetida en dos versos i quatre vegades representada sobre la dorsal d’una gran A que les transporta sobre trossos petits de pedra que entapissen la resta del vocabulari. L’alfabet comença per la A i conté totes les paraules que calen per atendre una emergència... que acaba amb la lletra A.

Joan Ramell 

MARIA BARTOLÍ I PADROL, IN MEMORIAM

Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026)

Gràcies, Maria, pel que hem après de tu.

 

Ens ha deixat als 92 anys Maria Bartolí i Padrol, una persona intel·ligent, culta i sensible. Dedicada professionalment a l'ensenyament de la música. Professora de piano i llenguatge musical, cofundadora de l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, impulsora de la delegació del Conservatori a Reus i de moltes altres iniciatives a l'entorn de la música.

La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri. 

La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes  va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.  

No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:

«No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa. Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull. Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al dia del món musical.» Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.

Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant cinquanta anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant tres o quatre cursos fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens havíem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures. 

Maria Bartolí Padrol, 

una vida dedicada a la música.

Conversa que va publicar la seva jove Empar Pont. 

Sèrie entrevistes de Reusenques de Lletres. 

Reus digital, 4-II-2023. 

 

 

 

Parterre públic de cal Bartolí: baladre, verbena, heura, espígol, romaní, 

farigola, juníperus, cedre, roser, margarida del Cap, marfull, 

espernallac, violetes, crespinell.

PEL·LÍCULA 'SIRAT'

Sirât. Direcció: Oliver Laxe, 2025

Una noia ha desaparegut fa mesos i el seu pare (interpretat per l'actor Sergi López) i el seu germà (el nen Bruno Núñez Arjona) s'embarquen a recercar-la. La informació que van obtenint els porta a una festa rave perduda en un desert del sud del Marroc. Reparteixen la foto de la noia envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. El relat enfoca el col·lectiu de nòmades amb respecte per la voluntat de trencar amb les normes imposades per la societat. El pare protagonista fa un viatge sensorial, en l'intent d'entendre el món de la seva filla. El cansament que mostra l'actor Sergi López en el transcurs de tota la història no només és versemblant, sinó ben real. L'equip de filmació va patir una tempesta de sorra.

La pel·lícula es va estrenar en competició al Festival de Cinema de Canes, 2025, on va guanyar el Premi del Jurat. 

Movistar + 8/10 

PLATÓ DESERT: TRÀILER

vas fer el cor fort
i et vas llançar a xuclar caps de gamba.
Tot s’acaba, un dia o altre..  

 

Tràiler

Poema visual 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

PEL·LÍCULA 'MI AMIGA EVA'

Mi amiga Eva 
Direcció: Cesc Gay, 2025

Intèrprets: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Bravo! Una història esplèndida de sentiments íntims, que no permet que traguem els ulls de la pantalla en cap moment de la protagonista (magnètica, Nora Navas), emfocada discretament per la banda de l'humor. En un viatge de negocis a Roma, l'Eva s'adona de com és d'insípid el seu matrimoni després de més de vint anys de convivència. De tornada a Barcelona, trenca amb la vida que portava i s'enfronta a la recerca d'un enamorament que la faci vibrar. Ús de la llengua catalana gairebé inexistent.
Movistar + 9/10

PEL·LÍCULA 'MÜNTER I L'AMOR DE KANDINSKI'

Münter i l'amor de Kandinsky
Direcció: Markus Rosenmüller. Alemanya, 2024

Wassili Kandinski (1866-1944) i Gabriele Münter (1977-1962) són els protagonistes d'aquest biopic que explica la història d'amor i desamor que va canviar per sempre la història de l'art. Münter era alumna de Kandinski. Entre pinzells, viatges per pintar a l'aire lliure va néixer una passió que els va unir com a amants i com a còmplices creatius a la recerca d'una estètica pictòrica. 

Mentre a Kandinsky li va arribar la fama i el reconeixement artístic i econòmic, Münter va resistir traïcions del geni turmentat i es va negar a desaparèixer de la història de la pintura.

Filmin 8/10

 

EXPOSICIÓ 'UBÚ PINTOR', AL MUSEU PICASSO

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts
Museu Picasso

Alfred Jarry (1873-1907) va inventar, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant,  Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.

L'exposició Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle XX. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. 

Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. 

La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, George Rouault i els Nabís.

El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.

A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.

O

Joan Miró. Màscares i titelles.

'Mori el Merma', Companyia de Teatre La Claca

Figurins de Fabià Puigcerver

'Operació Ubú', Els Joglars

Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat.