'LES MALEÏDES', A LA SALA BECKETT

Les maleïdes. Autor: Sergio Baos

Direcció: Marga López. Sala Dalt. Sala Beckett, Barcelona

El text d'aquesta tragicomèdia de Sergio Baos va ser guardonat als Premis Octubre. Es va estrenar a Palma i ara s'ha presentat el muntatge a la Sala Beckett de Barcelona. La directora Marga López n'ha fet un muntatge deliciós, decantat cap a la comicitat. A partir de la tradició catòlica del naixement, de la mort i de la ressurecció de Crist, l'autor fa dir a la protagonista que espera un fill de Déu. La trama deriva cap al gènere negre després que el nadó es donat en adopció. Les monges de clausura diuen que és fill del Dimoni. Potser és algú més proper qui es va posar al llit de la protagonista. De gran la  filla busca la mare i fa cap a ca la padrina. I comencen juntes la recerca amb furgoneta (posem imaginació al joc simbòlic): convent de monges, prostíbul.  Ens creiem els múltiples personatges que fan Lorena Faus, Alícia Garau, Àlvar Triay i Teresa Urroz.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MARATÓ DE LECTURA D'OBRES DE ROALD DAHL

24 DE MARÇ DE 2023

M'afegeixo a la iniciativa de la marató de lectura en veu alta d'obres de Roald Dahl per reivindicar l'autor. La proposta és del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i s’hi han adherit llibreries, biblioteques i entitats. Hi pot participar tothom en el format i en els espais que cada lector esculli.

 

He seleccionat fragments dels llibres Els Culdolla, Charlie i la fàbrica de xocolata,  La meravellosa història de Henry Sugar i  d'El fantàstic senyor Guillot. Els ha enregistrat Andreu Sotorra. Durant el dia es publicaran a la xarxa i els podeu trobar al final d'aquest apunt.

La literatura de Roald Dahl ha estat objecte últimament de manipulació. L'editorial Puffin, segell infantil de Penguin, ha fet una edició invasiva de l'obra de l'autor gal·lès, mirant d’adaptar-la per tal de no ferir les sensibilitats dels temps actuals. Després de la reacció adversa del públic, l’editorial ha anunciat que continuarà publicant la versió original dels textos, que estarà disponible a les llibreries al costat de la versió esmenada. Els qui ja han llegit les versions esmenades afirmen que Les bruixes, on hi ha 59 canvis, quan diu que les bruixes són calbes i porten perruca, hi ha l'afegitó que hi ha molts motius per ser calb, i que no passa res per ser-ho. El personatge d'Augustis Gloop de Charlie i la fàbrica de xocolata ja no és gras sinó enorme, La Senyora Culdolla ja no és lletja, només és bestiota. I el centpeus de James i el préssec gegant no canta que la Tia Esponja és grassa i fofa sinó només desagradable, i la Tia Espina tampoc no és seca com un cable. 

Es comença canviant i suprimint paraules i s'acaba cremant el llibre original.

 

Marató de Lectura d'obres de Roald Dahl

Veu: Andreu Sotorra. Música: Noite Luar. Intèrpret: Patrizia Laquidara. 

Composició: Paolo Buonvino i Patrizia Laquidara. 

 

   

 Charlie i la fàbrica de xocolata (fragment)

 

 

Els Culdolla (fragment)

 

 

El fantàstic senyor Guillot (fragment)

La meravellosa història de Henry Sugar (fragment)

PEL·LÍCULA 'NANA'

Nana. Direcció: Kamila Andini. Indonèsia, 2022

Adaptació d'una novel·la del poeta i assagista indonesi Ahda Imran, guionista també de la pel·lícula. Una història d'amor, sofriment i solidaritat entre dones, a finals de la dècada de 1960. Nana és una dona que ha perdut la família a la guerra de Java Occidental. Es torna a casar i comença una nova vida sotmesa a un marit ric que li és infidel. La Nana troba un inesperat refugi i consol  en una de les amants de l'home. Cinema asiàtic fet de silencis i mirades amb el cap abaixat. 8/10

CANT DE JAMILA

 

 'Cant de Jamila'

Poema i vídeo: Lena Paüls

Veu: Ibtissam Adghir

Música: Lluís Llach, 'Lo cirerer'

Per a qui no estripa el bitllet de tornada

Enyoro aquell palmerar
On la meva mare trena,
El xim-xim em fa badar
Pels marges de la carena.
Duc el cabell per tallar,
ple de grans de carinyena.
Cada nit de lluna plena
Un esparver em ve a rondar.
Enyoro aquell palmerar
On la meva mare trena.

Enyoro cada minut
La casa blanca on naixia.
L'emparrat del pati al sud
Els gotims de set perdia.
L'itinerari retut
Aigua per tot m'oferia.
Jo gronxava nit i dia
Ceps de garnatxa vellut.
Enyoro cada minut
La casa blanca on naixia.

Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Llicorella que vingués,
El seu nom ningú no esborra:
Tatuatge a l'inrevés.
Entre vinyes que el sol torra,
M'imagino que hi veig córrer
el plançó que hi arrelés.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.

Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Llicorella que vingués,
El seu nom ningú no esborra.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.

Poema inèdit inspirat en la Jamila 

del poema narratiu L'alè que fa olor de menta. 

La Jamila estripa el bitllet de tornada 

als seus orígens. Dedico el poema a tres dones 

que no volen estripar el bitllet per tornar 

on la seva mare trena.

 

 

 

'VENT DE GARBÍ I UNA MICA DE POR', AL TNC

Vent de garbí i una mica de por. Autora: M. Aurèlia Capmany

Versió: Albert Boronat i Judith Pujol. Direcció: Judith Pujol

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya

Enyorat sentit crític de Maria Aurèlia Capmany. En aquests sainets de Vent de garbí i una mica de por (estrenats el 1968, al Romea) se les heu amb la burgesia situada en tres estius d'èpoques diferents: Caldetes, juliol del 1909, Sitges, juliol del 1936 i Cadaqués, juliol del 1968. Burgesos que estiuegen i punt. Aliens a les cremes de convents, al cop d'estat contra la República o a les revoltes obreres i universitàries. El text original s'emmarca en aquest muntatge de to caricaturesc entre un pròleg que situa el context i un epíleg de confessió de les pors actuals. S'hi afegeixen unes cartes del llibre Cartes impertinents.  

No sé si ara en posar de nou dreta l'obra no es podia fer de manera que la caricatura, allò burlesc, no ofegués el retrat social. Ara no deixa de ser un entreteniment gens audaç. El sentit crític de la Maria Aurèlia no era un acudit, ni tan sols en aquests sainets. Potser per això no reia ningú (a la meva sessió). 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MUSICAL '3 DESITJOS', AL MALDÀ

3 desitjos. Dramatúrgia: Marc Lluís Fernández
Música, lletres i direcció musical: Carles Alarcón  
Direcció: Pilar Capellades. El Maldà, Barcelona

Musical de petit format amb Mercè Martínez, una de les grans cantants i actius de l'escena catalana actual. 3 desitjos és un drama que al muntatge se suavitza amb tocs d'humor. La Lara i el Dani són una parella que ratlla la trentena que s'enfronta al procés de la malaltia de l'Alzheimer que pateix el xicot. És una malaltia minoritària en persones joves i cap especialista dels que han consultat sap donar-los un diagnòstic clar.  Arriben a una neuròloga que diagnostica la malaltia que no té cura, només es pot posar a la seva disposició i donar-los consells per a la duresa del dia a dia. A mesura que els símptomes es van imposant, es va degradant la convivència. Sentiments expressats, majoritàriament, amb cançons que emocionen. 8/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

MÒMIES D'EGIPTE, AL CAIXAFORUM

Mòmies d'Egipte. Redescobrint sis vides, al Caixaforum, una exposició de gran format, organitzada en col·laboració amb el British Museum. Cadascuna de les sis mòmies que presenta l'exposició té una història per explicar. L'interès rau en els estudis que han permès conèixer qui era cada persona, l'edat que tenia, les creences i les malalties que patia. Sense la necessitat de desembolcallar les restes de les mòmies, per mitjà d'escàners i nous descobriments han fet que els experts hagin pogut analitzar pràctiques curatives i intercanvis culturals a través del testimoni vital de tots els exemplars, com també el paper de la dona o el de l’infant a l’antic Egipte.

Exposició oberta fins al 23 de març

PEL·LÍCULA 'L'OFICI D'APRENDRE'

L'ofici d'aprendre [Compagnons]. França, 2022
Direcció: François Favrat

Una pel·lícula molt interessant sobre el valor de l'aprenentatge, sobre aprendre contínuament com a base de la cultura. La protagonista és Naëllee (Najaa Bensaid), una noia rebel que es troba lligada per responsabilitats familiars als seus 19 anys. En un taller d'integració social i laboral, coneix l'Hélène (Agnès Jaoui), la seva instructora, que aconsegueix fer-la entrar en una altruista organització del gremi d'artesans on descobreix l'ofici dels vitralls. De la mà del seu mestre (Pio Marmai), hi aprèn la tècnica, la combinació de formes i colors en un diàleg constant i intens amb els materials i amb altres artesans. Però sobretot, en un moment delicat, s'adonarà que els valors dels seus companys no són paraules buides. Malgrat que té un desenllaç positiu, no és un conte de fades. Filmin. 9/10