06 d’octubre 2022

ANNIE ERNAUX, NOBEL DE LITERATURA 2022

No m'intressa la cultureta, només hi ha una cosa que compta per a mi, fixar la vida, el temps, comprendre i gaudir.  
Annie Ernaux. Memòria de noia

  

L'Acadèmia Sueca acaba de fer públic l'atorgament del Premi Nobel de Literatura 2022 a Annie Ernaux (Lillebonne, 1940), escriptora francesa que s'ha distingit per fer de l'autobiografia matèria literària. Ernaux poua en els records i en fa substància artística. No escriu ficció, però la memòria és subjectiva i la desgrana com si d'una novel·la es tractés.

Em vaig interessar per l'autora francesa a partir de la pel·lícula L'esdeveniment on refà el període vital de quan el 1963 es va quedar embarassada i va avortar il.legalment. Vaig llegir el llibre, traduït per Valèria Gaillard Francesch, publicat per Angle Editorial, com la resta de lectures en català que han seguit de l'autora:  Memòria de noia, on explica que amb 18 anys va anar a fer de monitoria en unes colònies i el cap la va voler desvirgar durant tota una nit, sense aconseguir-ho. Passats cinquanta anys es capbussa en fotos i cartes d'aquell temps i escriu unes pàgines plenes de violència i vergonya. Vaig continuar amb Pura passió, Ernaux a París és una dona independent, amb fills universitaris, que sent passió per un diplomàtic de l'Est que la truca per fer l'amor i després desapareix. En la seva absència no pensa en res més que en la següent trucada. Ara estic llegint Els anys de records de la infancia. Lectures fragmentades d'una vida i d'un temps que, per la precisió i sobrietat, prenc com a model de literatura del jo.

'FÀTIMA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Fàtima. Autor i director: Jordi Prat i Coll. 
Intèrprets: Mercè Arànega, Albert Ausellé, Queralt Casasayas, 
Tilda Espluga, Jordi Figueras, Daniela Fumadó, Sergi Torrecilla 
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
El dramaturg Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) va estrenar aquesta obra al Festival Grec d'enguany. Ambientada al barri del Raval de Barcelona, a tocar de la Filmoteca, en una gran escalitana atrotinada i bruta, imaginada per Marc Salicrú. Fàtima (Queralt Casasayas, hipnotitzant), una noia drogaaddicta —enlairada i enfonsada en l'eclesiastès—abocada a la prostitució de carrer, viu el present.  La companya de pis (Daniela Fumadó, esplèndida) s'ha plantat després que Fàtima hagi verbalitzat una escena de sexe que supera els seus límits de tolerància i l'ha fet fora de casa. Atordida, sense saber on anar, se li acosten personatges solitaris, interactua amb la fauna urbana, poèticament humanitzada: una gavina malferida, un gat de carrer, una rata de claveguera... Fàtima no ha llegit Txékhov, però parla a cop de citació diversa: "Nel mezzo del cammin di nostra vita...",  "Topant de cap en una i altra soca", frases model que concentren idees i li serveixen d'impuls i sentència. La història de Fàtima s'explica pel que diuen i amaguen les paraules. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

05 d’octubre 2022

CARNAVAL CELEST, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Josep Lomas Fortuny

Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra. 

Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Josep Lomas Fortuny
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Carnaval celest
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
 
*
Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Performer: Laia Espallargas
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, 2019

04 d’octubre 2022

'ASSAIG SOBRE LA CEGUESA', AL TEATRE NACIONAL

Assaig sobre la ceguesa. Adaptació i dramatúrgia de
Clàudia Cedó sobre l'obra homònima de José Saramago.
Direcció: Nuno Cardoso. Sala Gran, TNC

Saramago escriu el 1995 la novel·la al·legòrica de la maldat i de la bondat humana Assaig sobre la ceguesa. En l'espessedat del text, la història de les persones que es tornen cegues de sobte, que són confinades en un manicomi abandonat i acaben comportant-se com a bèsties salvatges és entesa com a versemblant potser perquè després de l'Holocaust tots els horrors infligits entre persones ens semblen possibles. Fernando Meirelles va fer-ne una adaptació per al cinema Blidness (2008) i ara és la primera vegada que s'adapta per al teatre, en coproducció del Teatro Nacional São João de Porto i el Teatre Nacional de Catalunya. 

La dificultat de fer-ne un muntatge és evident en aquesta posada en escena. No deu ser poca feina retallar text, però deixant-hi aforismes reconeixibles,  posar en imatges fixes el dolor i la desesperació en un context a partir de l'escenari buit. Se n'encarreguen catorze intèrprets posant-se a la pell de més de cinquanta personatges. Un repartiment doble alternant català i portuguès, deambulant en una coreografia visualment atordidora, sota grans blogs massissos a mig aire del sostre i la redundància d'accions. Assajo durant tres hores no tornar-me cega mirat el subtitulat mal situat. 6/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra, a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

03 d’octubre 2022

CORTINATGE, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
Cortinatge. Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm
A la boca de l'escenari, escoltes el concert dels tresors petits, al ritme que marca l'airina. El que es cou a la gruta és invisible, però flaira de canyella. Aquesta celístia, festa.
Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*
Escolteu la prosa poètica Cortinatge
al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX
*
Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 
 
Performer: Laia Espallargas
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019


 

02 d’octubre 2022

'JORDI SIERRA FABRA', AL PALAU ROBERT

La desmesura d'un geni en una exposició inaudita: Jordi Sierra Fabra. 50 anys creant històries al Palau Robert. La mostra commemora el 50è aniversari de la publicació del primer llibre de l'autor, Historia de la música pop. 1962-1972. O que enguany compleix 75 anys. Tant és, l'excusa. En realitat és un regal per als que coneixem i hem llegit Jordi Sierra Fabra (Barcelona, 1947). 

Acostem-nos a l'exposició del Palau Robert en silenci i reverència com si visitéssim una catedral, admirem plafons fins al sostre de llibres publicats —uns sis-cents—, vitrines amb les primeres històries escrites en llibretes quan tenia 8 anys, discos i revistes musicals... No, no es pot sintetitzar en una exposició la creació de Jordi Sierra Fabra. Ni tan sols és possible abastar amb la mirada tot el que ha deixat per a l'exposició. Un escriptor de vocació primerenca que ha conreat amb passió l'art d'explicar històries. Traduït a trenta-set llengües i quinze milions d'exemplars venuts. ¿Hi ha algun lector contemporani que no hagi tingut un llibre escrit per Jordi Sierra Fabra de capçalera? No goso reproduir aquí els projectes que té entre mans, les novel·les que té a punt de publicar, les múltiples activitats de les seves dues fundacions de promoció de la lectura, a Barcelona i a Medellín, Colòmbia. Únic.

Exposició oberta fins al 30 d'octubre.

01 d’octubre 2022

PLUJA GROGA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Temps de pluja groga. © Rosa Virgili
Collage i pintura plàstica, 50 x 50
Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que feliç  has construït amb altres a la platja,  saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. Mai havies imaginat tantes possibilitats en un tro quan escrivies 'llibertat' al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deesa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura:  Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra


*
Escolteu la prosa poètica
al canal SPOTIFY o bé al canal VOOX 
 
* 
Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 
 
Performer: Cristina Duran. Foto: © Joan Ferrando
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019
 

30 de setembre 2022

ELS FRESCOS DE LA CAPELLA HERRERA DE ROMA

Curació d'un jove cec. Annibale Carracci i
Francesco Albani. 1605 – anterior a març de 1606
301,5 x 252,7 x 3,6 cm
Un espectacular conjunt de pintures murals del gran pintor bolonyès Annibale Carracci (1560-1609) i el seu taller es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya en una sorprenent disposició museogràfica que permet admirar les pintures tal com s'exhibien a la capella Herrera, dedicada al franciscà sant Dídac,  a l'església de San Giacomo degli Spganoli de Roma, un dels llocs simbòlics per a la monarquia espanyola. El 1833 la capella estava molt deteriorada i es va decidir arrencar les pintures murals per garantir-ne la conservació. Un vídeo mostra la complexa tècnica d'execució dels frescos in situ i la tècnica lo stacco a massello, per mitjà de la qual es va arrencar la capa pictòrica, la capa de preparació i el suport.
Actualment, els frescos de la capella Herrera es conserven dispersos: al Museu Nacional d'Art de Catalunya,  al Museo Nacional del Prado i a l'església de Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli de Roma (la pintura de l'altar). En aquesta exposició es presenta el conjunt complet, fruit de la col·laboració entre les tres institucions.
Exposició oberta fins al 9 d'octubre.