PLATÓ DESERT: CLAQUETA

El mestre Akira Kurosava

filmava l'hanami des del balcó.

 Hi pensaves ara que els ametllers

 que queden ploren d’ambre,

els altres són estellats per al foc

i ja anuncien la replantada.

—Qui para?

  

 

Claqueta

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

  

Escolteu el pòdcast del poema 

Claqueta
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

'LA DRAGA SENSE ESCATES', CONTE PER SOMIAR KM0

El programa «Contes per somiar Km0» del Centre de Lectura de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte La draga sense escates, il·lustrat per Àgata Gil. Amb muntatge i lectura de Marta Vidal.

Des de fa uns anys, la Biblioteca del Centre de Lectura ofereix «Contes per somiar» als infants ingressats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Petites sessions de contacontes amb històries de tota mena, a través del canal de YouTube de l’entitat, amb l'objectiu que proporcionin una estona d’evasió i companyia durant la seva estada a l'hospital.  Els contes també es faran presents als Centres d'Atenció Primària de Salut Sant Joan (Reus – Marià Fortuny, Riudoms, la Selva, Hospital Lleuger de Cambrils i l'Hospitalet). 

Edita: Centre de Lectura de Reus. Amb la col·laboració de Salut / Hospital Universitari Sant Joan i l'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) de l'Ajuntament de Barcelona.
Amb el suport de Biblioteques Municipals de Reus, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació La Caixa i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Febrer 2026.

** 

 

HEMEROTECA

Fòrums, crítiques i recensions de La draga sense escates

 

Contacontes
Vídeo del programa de voluntariat educatiu per a la lectura
Guia de contes per la Igualtat
Teresa Palacín
The White Ravens (Internationale Jugendbibliothek de Munic)
Maria Dolors Vallverdú
Gemma Mulet  |   Rosa Massanés  |   Xavier Fontich

La draga sense escates tanca el cercle 

 

LECTURES DE 'REUSENQUES, A ESCENA!', A CAL MASSÓ

Programa de la sessió de lectures dramatitzades del llibre 

Reusenques, a escena!, de Reusenques de Lletres 

Centre d'Art Cal Massó, Reus

Durant dos vespres (27 i 28 de febrer), deu textos dramàtics breus dels setze que conté el llibre Reusenques, a escena! se sentiran a l'antiga fàbrica de licors Centre d'Art Cal Massó, de Reus (carrer Pròsper de Bofarull, 7). A partir d'aquestes dues sessions de lectures dramatitzades es triaran quatre textos per ser representats aquesta tardor al Teatre Bartrina de Reus. 

 

Autores participants en el llibre Reusenques, a escena!, publicat per Arola Editors coordinat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo: Gisela Alcón, Magda Barceló, Mabel Bofarull (pròleg), Monika Escuer, Antònia Farré Sanfeliu, Pilar de los Hielos, Lourdes Jurado, Teresa Llorach Manresa (il·lustració de la coberta) Elisabet Márquez Blasco,  Fina Masdéu, Rosa Mateu (assessorament teatral), Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont, Carme Puyol Torres,  Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó. 

La meva aportació és el monòleg Mama, vull ser princesa que interpretarà (divendres, 27) l'actriu i reusenca de lletres Aïda Pitarch. Un privilegi que ja vam poder gaudir el vespre de la presentació del llibre (19-XI-2025) al Teatre Bartrina. Amb la seva veu i personalitat, el text —una versió reduïda del monòleg publicat al llibre— en va sortir esplèndidament representat.

 

PLATÓ DESERT: VEU EN OFF

TANT HAS MIRAT ENDINS,

QUE NO HAS VIST LA TALLADA DE MELÓ

RETALLADA EN LA NIT,

QUE T'ESPERAVA A LA CARENA 

  

Veu en off

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

ESCOLTEU el pòdcast del poema  

Veu en off
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

57a RENOVACIÓ FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA A MONTSERRAT

57a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat. 

Acte literari Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat

 Foto: ©Ramon Salvat

L’encengué la fe,

la portà l’esforç 

i la manté la voluntat d’un poble.

 

La renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana que crema a l'atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu. Enguany, l'organització de la 57a edició ha anat a càrrec de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

L'acte literari Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat, que ha clos aquesta edició, ha anat a càrrec de la filòloga Fina Masdéu, en nom de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. La lectura dels textos ha anat a càrrec de Rosa Mateu i Elisabet Márquez, del Taller de Lectura en Veu Alta del CdL.

S'hi han llegit textos referits a paisatges del Baix Camp de Josep Aladern (Reus), Ramon Muntanyola (ermita de St. Pere del Puig, la Selva del Camp), Josep Cornudella (La Mussara), Joan Perucho (Pratdip) i Lena Paüls (muntanyes d'Escornalbou). I de Montserrat: Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra, Joan Llongueras, Dolors Monserdà i Víctor Balaguer.

 

El poema inèdit La pedra seca amagada d'Escornalbou ha estat la meva aportació a aquesta edició. 

 

Escolteu el pòdcast del poema  
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Rapsoda: Rosa Mateu 

Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella.
Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha amagat els replans
fixats amb marges de pedra seca
que expliquen l'afany d'un poble mil·lenari?

SÈRIES 'REUNIÓ' I 'CODI DE SILENCI'

Codi de silenci  i Reunió són dues sèries angleses estrenades el 2025 que tenen en comú una persona sorda com a protagonista. Dues històries molt interessants amb l'incentiu de la normalització de la comunicació amb la llengua de signes i la capacitat de llegir els llavis dels parlants.

 

Codi de silenci

Direcció: Catherine Moulton, 

Diarmuid Goggins i Chanya Button.

Regne Unit, 2025 

Thriller policíac, protagonitzat per l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. L'Alison Woods fa de cambrera i treballa per mantenir la seva mare i la casa. La policia li demana que llegeixi els llavis de les converses dels components d'una banda criminal. L'Alison s'enamora d'un dels sospitosos. Una trama tensa acosta cada cop més l'Alison al perill,  en un recorregut d'amosfera amenaçant. Filmin, 6 episodis. 9/10 

 

  

Reunió
Direcció: William Mager i Luke Snellin.

Regne Unit, 2025 

Creada pel guionista sord William Mager, protagonizada per l'actor sord Matthew Gurney i l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. El silenci pot ser una arma perillosa. La sèrie se submergeix en els turments d'un assassí que, acabat d'alliberar de la presó després de cometre un crim, lluita per la redempció... i la venjança. Filmin, 5 episodis. 8/10

  

EXPOSICIÓ 'ANIMALS INVISIBLES', AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció. 

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Comissariada per Gabi Martínez, escriptor i naturalista 

i Jordi Serrallonga, explorador. 

Recorregut immersiu i multidisciplinari, per la foscor inquietant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’exposició Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció esdevé un espai on l’art i la ciència es fonen per explorar els límits del que considerem real i del que cataloguem com a imaginari. Bon material, acuradament seleccionat i ben distribuït pels diferents àmbits.

 

Hi ha representats i posats en context el ieti, el monstre del llac Ness, les sirenes i una munió de criatures de llegenda que només existeixen en l'imaginari col·lectiu. També s'hi troben animals que s'han extingit, com els dinosaures i els mamuts, memòria biològica de la Terra. I els que es troben en perill d'extinció o són vulnerables davant el canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes i l’activitat humana. 

Oberta fins al maig de 2026  

'UNA FESTA A ROMA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Una festa a Roma. Autor: Marc Artigau i Queralt. 

Direcció: Clara Segura. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

 

Intèrprets: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, 

Gemma Martínez, Isabel Rocatti, Albert Triola i Oriol Vila. 

 

El dramaturg, narrador i poeta Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha fet aquesta vegada una mirada a l'anomenada tercera edat, tocada per la malaltia de l'Alzheimer, i a la vida amorosa  que floreix en el medi d'una residència de gent gran. A més, també ha aprofitat per reivindicar la defensa de la dignitat d'una generació que no sempre ho ha tingut fàcil per esquivar els revolts foscos de la vida.

Format de comèdia romàntica, i sí, riem amb les sortides d'il·lusió renovada de la Romina (magnífica Marta Angelat) i el Juli (Lluís Marco, veterana precisió), però al final bona part de l'auditori acabem plorant. A Roma. Qui avisa... 

9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY