'THE PARTY', AL TEATRE POLIORAMA

The Party. Autora: Sally Potter. Adaptació i direcció: Sergi Belbel

Teatre Poliorama, Barcelona

Intèrprets: Queralt Casasayas, Jordi Diaz, Biel Duran, Àngels Gonyalons, Montse Guallar, Marta Ribera i Lluís Soler. Començo el comentari anomenant els intèrprets perquè s'emporten la palma d'aquest muntatge que segueix acció a acció la versió cinematogràfica del 2017. Per la localització única deu ser una obra fàcilment adaptable a l'escenari. La resta és forma de dir. A l'espectacle dirigit per Sergi Belbel la forma de dir canvia el to sinistre dels drames i del que amaga casdascú pel to còmic i acolorit que adopten la majoria dels personatges. Si la pel·lícula no se m'interposés amb el que vaig veure al teatre diria que vaig veure un espectacle humorístic ben arrodonit, d'aquells que poden fer gira llarga i que agrada arreu. S'agraeix l'hora i una mica més de somriure assegurat. Ara que, hauria estat més arrodonit encara si el mirall s'enfoqués cap als espectadors d'aquí. Han passat moltes coses des que Sally Potter va escriure'n el guió. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de teatre»
 

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

PEL·LÍCULA 'LA IMPACIÈNCIA DEL COR'

La impaciènia del cor [The Kiss (Kysset)]
Direcció: Bille August. Dinamarca, 2022

Basada en la novel·la d'Stefan Zweig, una bellíssima història d'amor a tocar de la Primera Guerra Mundial, dirigida per l'oscaritzat Bille August. El 1913, el jove militar danès Anton (Esben Smed), no té cap altra prioritat si no és completar la formació com a oficial de cavalleria. Durant l'entrenament, ordena al seu pelotó que ajudi el baró von Løvenskjold a treure del fang els seus cavalls. Així coneixerà l'Edith (Clara Rosager), filla única de l'aristòcrata, que va en cadira de rodes des que va patir un accident. S'atrauen, però Anton no està segur si és un sentiment d'amor o de llàstima. La relació es torna obsessiva per part de la noia i asfixiant per al noi, que vol i dol. Els oficials fereixen Anton amb comentaris sobre la invalidesa de la noia i la fortuna del seu pare. Mentre explora la relació dels joves, la pel·lícula capta l'essència de l'època que porta Europa cap a la guerra. No pot acabar bé.  9/10

PEL·LÍCULA ' LA PITJOR PERSONA DEL MÓN'

La pitjor persona del món. Direcció: Joachim Trier
Noruega, 2021

Una comèdia romàntica contemporània que es desenvolupa com un retrat generacional dels que ratllen la trentena. La protagonista és la Julie (Renate Reinsve) que porta una vida desgavellada.  Ja ha eliminat de la llista massa sortides professionals i el seu xicot Aksel, un reeixit novel·lista gràfic més gran que ella, la pressiona perquè contingui la seva energia creativa i afronti d'una vegada la maternitat, que ella no desitja. Una nit es cola en una festa i coneix al jove i encantador Eivind. I, llavors, tot canvia. Sentiments contraposats en una sofistiada narrativa visual. La pel·lícula s'ha convertit en un fenomen de taquilla a tot el món. Va ser nominada per l'Acadèmia de Hollywood als Oscar per al premi al millor Guió Original i millor Pel·lícula Internacional. Filmin. 9/10

CORI BACH VOLTAS, MEDALLA DE LA CIUTAT DE REUS

Llegiu aquí el parlament de Cori Bach,
a l'acte de lliurament del guardó.
Palau Municipal, Saló de Plens. Reus, 21-9-2023

«El ple ha acordat concedir-li la medalla de la ciutat en reconeixement a la seva trajectòria excepcional dedicant tota la seva vida a l’ensenyament amb una vocació absoluta i permanent, ha proposat i creat múltiples iniciatives per millorar la tasca educativa i per integrar a l’alumnat amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries, va impulsar la creació de l’Escola Montsant, de la Llar d’Infants Montsant i, l’any 1997, de la Fundació Escola Montsant de Reus, així com també, el projecte Maragda per facilitar la integració de l’alumnat amb discapacitats intel·lectuals i motrius al món del treball; col·laboradora i voluntària d’entitats culturals i socials tant d’àmbit nacional com d’àmbit local» (Ajuntament de Reus, 17 de febrer de 2023)

Inicis de l'Escola Montsant,
a l'antic Mas Vilella, als anys seixanta.
A la dreta, una fotografia recent de Cori Bach

**

Cori Bach: "Educar és la millor manera de donar". 

Entrevista a càrrec de Cristina Serret. «Diari MÉS», 14-3-2023

* *

Pel reconeixement del teu mestratge, Cori, totes les flors són poques.

Flors © Cori Bach

'LE CONGRÈS NE MARCHE PAS', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Le congrès ne marche pas. Dramatúrgia: Joan Yago

Direcció: Israel Solà. Companyia La Calòrica

Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Un nou espectacle de La Calòrica, una nova festa de teatre. L'acció de Le congrès ne marche pas se situa a Viena, el 1814, en el marc de la conferència entre ambaixadors que va ser presidir l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Els espectadors som testimonis de la reunió de mandataris de França, Prússia, Rússia, Àustria, Gran Bretanya i Espanya. Però per refer la vella Europa s'enganxen als canapès, la ballaruga i el sexe. Comèdia que dura i dura... des de l'1 d'octubre del 1814 fins al 9 de juny del 1815, sense resoldre res. Hi ha diverses perles en el transcurs de l'obra. N'apunto unes quantes: el personatge apallassat del representant espanyol (Xavier Francés, la comicitat), l'únic que no parla francès ni l'entén; el discurs en resposta a la moció de censura de 1990 de Margaret Thatcher (excepcional d'interpetació realista de Roser Batalla). I la cirereta: el poble representat pel cambrer (Joan Esteve, oh, meravella) que es revolta amb un solo de ball que fa remoure tot l'espai, platea inclosa. Chapeau! 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MIRALDA I ELLE, A LA VIRREINA

1968. © Miralda. Parc de tractors de Massey-Ferguson, París

La Virreina. Centre de la Imatge presenta una mostra de la producció fotogràfica que Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE, entre 1964 i 1971, mentre vivia a París, amb poc més de vint anys d'edat. Miralda va treure les models dels estudis i les va situar en escenaris urbans imprevisibles. Les models interactuaven amb la realitat i incorporaven amb la seva presència un contrapunt narratiu als espais, com si els vestits dialoguessin amb l'entorn. 

1966. © Miralda.
Cour Carrée, Musée du Louvre, París

Entre els nombrosos reportatges de moda que Miralda va fer per la revista ELLE destaca els de Twiggy (Leslie Hornby), en l'apogeu de la seva popularitat. La supermodel prima i baixeta va revolucionar els cànons de bellesa de l'epòca (tallatge d'adulta extrem, minifaldilles, mitges llampants, ulleres de grans dimensions, cabell curt, ulls molt maquillats.)

Són uns treballs innovadors en el gènere de la fotografia sobre moda i no s'han aplegat fins fa poc. Ocupen un lloc desconegut en la trajectòria de l'artista, més conegut per les performances i les peces objectuals, que va començar a crear en paral·lel a les publicacions d'ELLE.

Oberta fins a l'1 d'octubre.

PEL·LÍCULA 'CENT FLORS'

Cent flors  [A Hundred Flowers (Hyakka)]
Direcció: Genki Kawamura. Japó, 2022

Una història sobre la reconciliació i el sentit del vincle etern mare-fill en el desenvolupament com a adults. Poesia visual amb material sensible per reconstruir un territori de records fragmentats. Cap d'Any. Izumi (Masaki Suda) troba la seva mare gelada de fred deambulant confosa per un parc. La ment de Yuriko (Mieko Harada) es va deteriorant i el fill reviu els records d'infant al costat de la mare. Turmentat per quan la mare va desaparèixer de la seva vida durant uns anys. Uns records que ara la mare voldria recuperar i, en canvi, el fill vol oblidar-los. 'Vull veure els focs artificials a la meitat', diu, obsessivament,  per ajudar-lo. Però ell no sap de què li parla.  En aquesta opera prima, Genki Kawamura, autor de la novel·la, de l'adaptació per al cinema i director de la pel·lícula, mostra un gran domini de l'arquitectura narrativa. Els flaixos cap al passat estan integrats a la narració en present amb metàfores i el simbolisme de les flors, de la música i dels focs artificials. Un trencaclosques que contraposa els records dolorosos amb el moment present. Filmin. 10/10

'LAS GUERRAS DE NUESTROS ANTEPASADOS', AL TEATRE GOYA

Las guerras de nuestros antepasados. Autor: Miguel Delibes

Adaptació: Eduardo Galán. Direcció: Claudio Tolcachir

Teatre Goya, Barcelona

Un text bellíssim de Miguel Delibes. L'havíem vist al Teatre Condal, el 2002, adaptat per al teatre pel mateix autor. Ara, amb l'actor Miguel Hermoso (concret i efectiu), en el paper del metge que escolta sense jutjar i enregistra tot el que escolta en un antic magnetòfon i l'autèntic protagonista de la peça, l'actor Carmelo Gómez (esplèndid, per auster) en el paper de Pacífico Pérez, l'intern en un sanatori penitenciari que aboca els seus records, que justifiquen els fets que el van portar a la cel·la per assassinat. Un recital in crescendo d'anècdotes dels seus avantpassats: el besavi (el Bisa de l'original), l'avi (l'Abu), el pare... i la seva relació amb les diverses guerres que van viure tots i l'obsessió perquè Pacífico tingués també l'oportunitat de viure la seva pròpia guerra. Carmelo fa un Pacífico submís, amb empatia pels que no la mereixen, empès per les circumstàncies de la seva educació. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

'300 EL x 50 EL x 30 EL', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

300 el x 50 el x 30 el. Creació de FC Bergman

 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El títol  —300 el x 50 el x 30 el— correspon a les mides de l'Arca de Noè. Espectacle sense paraules. El que veiem a l'escenari és un espectacular pessebre de casetes precàries de fusta en un bosc frondós d'avets. De somni. La càmera ens mostra què passa a l'intimitat de cada caseta. Accions inquietants. Els habitants es lliuren amb fruició als  pecats capitals. De mal en pitjor. Quinze professionals a l'escenari, entre intèrprets i maquinistes més una vuitantena de voluntaris (a Barcelona, procedents d'associacions veïnes del Teatre Lliure de Montjuïc, del Poble Sec i del Col·legi del Teatre).

La companyia belga FC Bergman va ser distingida per aquest treball amb el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

i/o

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA IMATGE HUMANA. ART, IDENTITATS I SIMBOLISME', AL CAIXAFORUM

Les persones hem creat constantment representacions de nosaltres mateixes, arreu del món i en totes les èpoques.  Moltes d’aquestes representacions contenen un simbolisme complex; altres ens remeten a la bellesa i al misteri del cos humà, a través de diferents vies, des de la més profunda estilització fins a l’hiperrealisme. La Imatge Humana. Art, identitats i simbolisme fa un recorregut al llarg del temps i de diverses cultures per explorar un dels principals temes de l’art figuratiu: la representació de l’ésser humà. A través d'obres icòniques de civilitzacions antigues, s'hi mostren exemples de l'ideal de bellesa canviant, de la divinitat i del poder. Obres procedents del British Museum, del Museu del Prado i de la col·lecció de la Fundació ”la Caixa”.

El contingut d'aquesta exposició promet coneixements i reflexió, però la mostra té un recorregut poc atractiu. La il·luminació tènue —segurament per exigència de les peces—,  i els cartells informatius —com ja és habitual al Caixaforum—, a l'altura del melic dels visitants, ens obliguen a anar encorbats d'una lectura a una altra. O passar-hi de llarg, de fet.

Oberta fins al 22 d'octubre 

PEL·LÍCULA 'LES VUIT MUNTANYES'

Les vuit muntanyes
Direcció: Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch
Itàlia, 2022

"L'amistat té arrels profundes." L'amistat dels protagonistes d'aquesta pel·lícula va començar d'infants, quan Pietro, un nen de ciutat passava els estius amb la seva família al poble de Bruno, l'últim nen d'un llogarret dels Alps italians. Amb el pas dels anys, Bruno es manté fidel a la seva muntanya, mentre que Pietro ve i va. La història transmet un lirisme natural i empàtic cap a uns personatges que viuen unes històries versemblants, explicades a través de Luca Marinelli i Alessandro Borghi, dos actors magnètics. Els seus personatges viuen esqueixats per la contradicció. Bruno vol viure a la muntanya i de la muntanya i no se'n surt econòmicament. Pietro viatja per tot el món —per vuit muntanyes— fa feinetes per mantenir-se i s'enamora lluny dels seus orígens. Però, tant si es queda allà com si torna, no serà del tot feliç. Una història emocionant i trista, magníficament fotografiada fins al punt de convertir la muntanya en el tercer protagonista. 9/10

EXPOSICIÓ 'LA MÀ GUIADA'', AL MNAC

Josefa Tolrà (1880-1959) i Madge Gill (1882-1961)

El Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta una mostra d'art que analitza la creativitat singular, desbordant—i gairebé inèdita— de la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i de la britànica Madge Gill (1882-1961).  Dues dones de la mateixa generació que, allunyades en espais i cultura, no es van conèixer.  Els seus treballs coincideixen amb el mètode de creació guiat per l'automatisme  ('la mà guiada', del títol)  de l'estat alterat de la consciència. Vinculades als sabers esotèrics —tarot, astrologia, hipnosi, profecies...—, han llegat uns dibuixos psíquics sobre paper, brodats sobre tela, dietaris poblats d'éssers inquietants d'una bellesa poc ortodoxa, que conformen relats de les noves espiritualitats laiques. Cap de les dues no tenia formació artística ni literària. Cap de les dues no va pensar mai a ser reconeguda com a artista. Les dues van començar les creacions artístiques en la maduresa. Van viure tragèdies i la creativitat els va procurar estabilitat. La funció guaridora de l'art.

 

Les obres de Tolrà i Gill no han entrat mai al circuit comercial i actualment es troben en museus d'art contemporani, com el MACBA, el Prado, el Pompidou i el Valentina de Viena.

Oberta fins al 5 de novembre

SÈRIE TV ' LA FINA LÍNIA BLAVA'

La fina línia blava (Tunna blå linjen). Suècia, 2021
Direcció: Anders Hazelius, Mikael Hansson, Sanna Lenken

Sèrie de la televisió sueca, creada per la guionista Cilla Jackert (The Restaurant) que es va inspirar en els tuits del compte de twitter d'un grup suec de policies de Malmö, un barri d'Estocolm, on expliquen les incidències i anècdotes de les patrulles de carrer. 

Les accions se centren en sis agents de policia de la comissaria d'un barri marginal de la ciutat de Malmö, sense recrear-se visualment en la violència. Afronten el dia a dia segons l'estat d'ànim preexistent de la vida privada i el modifiquen —els policies també ploren— pel que es van trobant en la seva professió, molt qüestionada per la ciutadania a través de les xarxes socials. A partir de les feines de base que fan els agents, la sèrie radiografia els problemes socioeconòmics i les decisions polítiques que influeixen en la (no)integració dels joves del barri. La majoria de problemes de cada capítol no es resolen ni amb la presència de la policia ni en la seva implicació personal. No poden ser més versemblants. Filmin. 9/10

Fotograma de la 2a temporada

Temporada 2 (2022). Els policies de la comissaria del barri més conflictiu de Malmö en viuen de tots colors en el marc de la postpandèmia de covid19. Múltiples situacions vinculales a la realitat, com el racisme o els grups ultres i de quina manera el confinament ha afectat la població. La sèrie es caracteritza pel to realista, però fent palesa la tensió més que no pas la violència explícita. Sèrie on es teoritza poc i per tant, de seguiment fàcil —cosa que s'agraeix en les sessions nocturnes— en la versió original (en suec) subtitulada en català. En volem més. Filmin. 9/10

MACBA, PLETÒRIC (5 EXPOSICIONS)

Recomano la visita a les exposicions temporals que hi ha actualment al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, en estat de gràcia. Per destinar-hi un mínim de tres hores, degustant sense pressa les propostes artístiques que anoto per ordre de finalització.

Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum (1986-1988)
Oberta fins a l'11 de setembre

A la lluminositat de la sala circular, hi ha la instal·lació dels tapissos de gran format. El muntatge propicia la immersió de l'espectador dins de les obres que es presenten acompnayades d'una sèrie de fotografies, documents i dibuixos de diferents entorns realitzats per Grau-Garriga. L'artista es va convertir en un referent internacional de la transformació de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.

***

Laura Lima. Balé Literal
Oberta fins al 25 de setembre

Laura Lima (Minas Gerais, Brasil, 1971) presenta una gran composició mòbil d'artefactes penjants que es desplacen per l'espai i converteixen les sales del MACBA en un dispositiu coreogràfic transitable de funcionament permanent. Els moviments es valen d’un mecanisme rudimentari i de l’energia de diverses persones. Amb tot plegat l’artista aconsegueix una instal·lació d’un gran efecte. Els espectadors hi deambulem sense rumb, errants com el nostre temps.

***

Corpus Infinitum. Un projecte d'Arjuna Neuman i Denise Ferreira da Silva
Oberta fins al 25 de setembre

Un projecte cinematogràfic per qüestionar la jerarquia de l'ésser humà sobre la natura en el context de l'emergència climàtica. L’exposició presenta una sèrie de pel·lícules en les quals, a partir dels quatre elements –aigua, terra, foc i aire–, els artistes reflexionen sobre una existència interdependent, apostant per un temps i uns valors que reimaginin el coneixement i la vida d’una altra manera, des d’una perspectiva multiespècie. ¿Quins altres sistemes del coneixement –a través de cultures, temps, espai i forma– podem aprendre, aprehendre o reaprendre?

***

Nancy Holt / Dins Fora (1966-1992)
Oberta fins al 7 de gener de 2024

Primera gran exposició europea que explora el llegat artístic de Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 - Nova York, 2014) a través d’una àmplia selecció d’obres. Pionera de les instal·lacions site-specific i la imatge en moviment, Holt traça una ruta de provocacions al llarg de les cinc dècades de producció artística. La poesia espacial i visual de l'artista convida a reconèixer els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món. Va fer preguntes sobre com podríem entendre el nostre lloc al món, investigant la percepció, els sistemes i el lloc. La mostra posa en relleu la diversitat d’una pràctica artística que inclou poesia concreta, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuixos.

***

Col·lecció MACBA. Preludi Intenció poètica
Oberta fins a mitjan 2024
Edifici Meier, Capella MACBA i planta baixa del CED

¿Què passaria si les obres es desvinculessim del context museogràfic on s’insereixen? L'exposició col·lectiva amb obres procedents del fons de la col·lecció del museu assaja de revertir la dramatúrgia de l'espai museístic i posa l'èmfasi en l'energia i en la intenció poètica que emana cada peça. L'exposició planteja una ruptura amb el marc institucional —peces que intercepten la circulació del passadís, per exemple—, oferint un espai de reflexió i de crítica on el concepte i l’experiència «art» es presenten com un principi generador i emancipador.

***

SÈRIE 'EL MANIPULADOR'

Direcció: Molly Hartleb, Julia Lindström
Suècia, 2023

Sèrie de vuit episodis de tres quarts. Recrea una història basada en fets reals sobre els abusos sexuals a alumnes adolescents en un centre eqüestre suec. L'abusador pederasta va ser el director de l'escola i professor d'hípica que va maltractar i violar durant vint anys les noies, preferentment alumnes vulnerables que procedien de famílies desestructurades. Després de les denúncies, va aconseguir fer creure la seva versió als familiars de les noies i a l'opinió pública i va continuar amb els abusos. La sèrie mostra com els abusos van canviar per sempre la vida emocional de les víctimes i la dificultat amb què van superant al llarg del temps el patiment viscut. L'incentiu de la narració és, a banda de la reconstrucció de la realitat, que defineix pas a pas el retrat robot d'un manipulador i com aconsegueix que el seu entorn estigui al seu servei. Filmin. 9/10

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

 Descarregueu el suplement clicant la imatge    

 *    

SUMARI

Coti x Coti

A de Zasca

Il·lustríssimes il·lustradores

Leds Animation Workshop

Novetats: Llibre i àlbum il·lustrat

Novetats: Autors catalans

Novetats: Traduccions

 L'aparador

*

La pinça lingüística amb què el nou feixisme del segle XXI pretén collar la llengua pròpia dels Països Catalans des de les Illes, el País Valencià, la Franja d'Aragó i la Catalunya Nord deixa el Principat de Catalunya en una illa de resistència a l'aguait dels brots d'anestèsia diglòssica que només es pot combatre sense fer els ulls grossos als dits que la premen i que voldrien tenallar també la literatura catalana que és un dels murs de cohesió amb què s'ha forjat maó a maó l'escola catalana moderna. Editorial d'ANDREU SOTORRA. ¿Fer els ulls grossos?

«CORNABOU. Revista de Literatura Infantil i Juvenil».
Suplement de novetats literàries. 

Cornabou. Núm. 27, juliol-agost 2023.

M. CARME JUNYENT, IN MEMORIAM

Trobarem a faltar la veu de la lingüista M. Carme Junyent (Masquefa, 1955 - 2023), un referent que deia les veritats sobre l'ús de la llengua. Ho feia amb un to mesurat, però sense concessions a la galeria, amb un llenguatge entenedor per al comú dels ciutadans. S'adreçava a uns parlants que no la volien sentir i, en canvi, els atorgava tota la responsabilitat de la supervivència de la llengua. Al marge de la política. No hi confiava gens en l'administració, fins al punt que en el seu article pòstum 'Morir-se en català', sobre el dret dels catalanoparlants a viure en la seva llengua fins al darrer instant, fa notar que la Generalitat permet per omissió que els CAP, les residències geriàtriques i els centres hospitalaris —que en depenen— no garanteixin aquest dret als usuaris.

Hi afegeixo, avui, un altre exemple del respecte nul de les institucions per la llengua. N'hi ha tants... A ebiblio Catalunya no hi ha cap llibre de Junyent per deixar en préstec. Només s'hi troben els articles Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou,  l'edició dels quals la lingüista va coordinar. Cap altra publicació del seu estimulant llegat científic, educatiu i cívic. N'acabo de fer la desiderata.

¿On ets, Institut d'Estudis Catalans? Les institucions del país, amb el funcionarietat i els polítics que s'hi aferren, no han estat a l'altura per voler entendre què ha descobert Junyent, tot i que ho ha explicat en tots els fòrums possibles amb paraules clares i justificades. No van estar tampoc a l'altura per entendre els estudis i les propostes del lingüista Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010), el referent precedent de Junyent, en el debat públic sobre l'ús de la llengua. I així estem... diluint-nos en els dies, marginats i desarrelats. Entenc cada vegada més 'Soc d'aquí, soc estranger', que ha deixat dit Josep Palau i Fabre. I m'hi resisteixo, amb tota l'energia disponible, encara.

La volatilització de la literatura,  article de M. Carme Junyent

Els Marges 73, Primavera 2004: 61-75

 

*

 

Articles de M. Carme Junyent a WilaWeb 

Del 22-7-2015 fins al 3-9-2023 

 

*

'LEEDS ANIMATION WHORKSHOP', A LA VIRREINA

La Virreina Centre de la Imatge

Leeds Animation Workshop és un col·lectiu de dones creat l'any 1978 per produir i distribuir pel·lícules d'animació sobre temes socials. Recomano el muntatge que presenta el Palau de la Virreina amb una revisió exhaustiva de la filmografia d'aquest col·lectiu feminista dedicat a produir i distribuir pel·lícules d'animació. Durant les últimes quatre dècades, en més de quaranta curtmetratges ha abordat temes com la desigualtat, el sexisme, el racisme, l'assejament laboral i aspectes de les polítiques socials del Regne Unit i de diversos estats europeus.

Oberta fins al 15 d'octubre.

CATORZÈ ANIVERSARI

© Lena Paüls

Avui fa catorze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.242 apunts. Fins avui ha tingut 862.539 visites, que actualment arriben des dels enllaços de Facebook, de Twitter, d'Instagram, de les Històries de FB, de TW i de IG. Des de fa uns mesos he incorporat audios de poemes i de proses poètiques que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I a la galeria virtual de Flickr publico fotografies de les creacions tridimensionals.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

 

Aniversari (2010) / Segon aniversari(2011) / Tercer aniversari(2012) 
 Quart aniversari(2013) / Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015) 
Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017) / Novè aniversari (2018)

Desè aniversari (2019) / Onzè aniversari (2020) / Dotzè aniversari (2021)

 Tretzè aniversari (2022) /